I ara us volem parlar de la Fundació Privada Mútua Catalana,
de la feina que fa, dels seus objectius,
de les activitats culturals i de les entitats socials
amb les que, d'alguna manera, hi col·labora molt directament.
Ens acompanya aquest matí el president de la Fundació,
el senyor Joan Josep Marca.
Senyor Marca, molt bon dia.
Bon dia a tothom.
I també ens acompanya un dels patrons de la Fundació,
el senyor Ramon Marrugat.
Ramon, també, bon dia.
Bon dia.
Expliquem primer, senyor Marca, en general,
què és la Fundació, quan neix i amb quins objectius,
amb quina finalitat.
Bé, molt de gust.
La Fundació neix dintre del que era la Mútua Catalana d'Assegurances,
que primer va ser Mútua de Seguros de Tarragona.
El 25è aniversari es va,
ja que teníem la nostra incidència,
primer que tot a Catalunya i després a l'Estat,
a Barcelona ens deien,
escolti, vostès venen a treballar aquí
i vostès són de Tarragona.
Aleshores, això ens ho anaven repetint una mica,
el cap i casal,
això, formeu part de la Catalunya Sud i totes aquestes coses.
Aleshores, al fer el 25è aniversari,
es vam plantejar el fet de canviar el nom.
I llavors ens vam agafar un territori
que també era sobre el qual ja començàvem a incidir,
que era Catalunya, i per tant el nom va ser Mútua Catalana
d'Assegurances i Reassegurances a prima fixa.
Aleshores, la Fundació,
amb una modificació estatutària que una llei
que ens obligava de reglamentació del sector assegurador,
ens va permetre, ja pensant llavors amb el Consell d'Administració,
amb el tema d'una fundació,
el 2005 la vam constituir.
Aleshores, actuava de secretari en aquell moment
en el Consell d'Administració,
el plorat Josep Antoni Baixera Sastre.
Aleshores, vam demanar el canvi de nom
i el canvi de nom de l'entitat asseguradora
i la fundació, que li vam donar el mateix nom.
2005. Estem parlant del 2005.
Estem parlant del 2005,
amb l'autorització de la Generalitat,
perquè nosaltres ho vam vehiculitzar,
això, cara a la Generalitat.
Podríais demanar-ho directament als organismes centrals
o bé a Catalunya.
Nosaltres, com el nostre teatre d'operacions,
per dir-ho d'alguna manera, era a Catalunya,
però tant ho vam demanar a Catalunya
i la Generalitat ens ho va concedir.
Aleshores, llavors, com era una fundació
en el sí d'una asseguradora,
com pot ser, per exemple,
i ens ens volguem fer propaganda,
de fundacions que estan en el sí de grans empreses.
Per exemple, doncs, no sé,
Repsol, que els ingles no tenen.
Aleshores, què es feia llavors?
Llavors, el que es feia era,
dels excedents de l'entitat,
es destinava a una quantitat
que la llei de macenatge permetia,
fins, penso que era, si no recordo malament,
un 10%,
que es podia destinar a la fundació.
Llavors, la fundació
obria un ventall d'actuacions
i els nostres objectius
eren sempre de tipus cultural
i de les arts.
I molt vinculats a Tarragona.
I, evidentment,
com la nostra seu social,
el nostre naixement,
les persones que ens van apujar
era la societat civil tarragonina,
evidentment, nosaltres,
tots els nostres esforços
van destinats principalment
a la nostra ciutat.
Això està clar.
I la fundació té un grup de patrons
que són els que, d'alguna manera,
impulsen i dirigeixen l'entitat.
Justa, justa.
És a dir,
en aquell moment,
el Consell d'Administració
de la Mútua Catalana
va ser
els primers patrons
que van constituir
i que van dirigir la fundació.
Però amb aquest caire
que acabo de dir.
Aleshores, això,
al cap d'uns 3-4 anys,
es va plantejar el fet
de què faríem nosaltres
dintre del sector financer.
És a dir,
ens vam anticipar una mica
a tot el que, desgraciadament,
està passant ara
en el sector financer,
que ja saben vostès,
que està constituït
per la banca
i les assegurances.
Si bé,
cadascuna té una direcció general
dintre del Ministeri d'Economia
i Agenda
que la dirigeix.
La d'assegurança
sempre ha sigut
una direcció general
poc política
i molt tècnica.
i ja parlant
dintre del que és
UNESPA,
que és la Unió Nacional
d'Empreses Asseguradores
en les quals hi ha
societats anònimes
i mútues,
nosaltres, evidentment,
formàvem part
del Consell
a nivell nacional
de mútues.
i allà ja anàvem parlant
del que significava
la globalització
en el sector econòmic
després de la nova normativa
que la Unió Europea
ja posava en marxa
i del que els economistes
ni diem
la dimensió mínima
que té a tindre una entitat.
Aleshores,
això,
també hi havia
una altra qüestió
que era que
jo el que no podia fer
era continuar
ineterno
amb l'entitat.
Jo no em venia
dos ni tres anys
en jubilar-me
però que, evidentment,
jo volia destinar
la tercera etapa
de la meva vida
amb coses
que ja no m'atinguessin
aquesta obligatorietat
i desenvolupar
aquesta entitat
que, per cert,
mai va tindre
cap exercici negatiu.
És a dir,
que això...
Aleshores,
fet aquest planteig,
vam,
al Consell d'Administració,
vam analitzar el tema.
És a dir,
no a posteriori,
com s'ha fet
amb el tema,
desgraciadament,
del sector bancari,
sinó que,
a priori,
veient per on
podien anar
els trets.
I aleshores,
vam decidir
que el que havíem de fer
era que,
a nivell català,
diferents entitats
poguéssim agrupar-nos,
constituir-ne una
que ja tingués
una dimensió
més gran
i que, per tant,
no tinguéssim
de destinar
els nostres recursos
a eixamplar
l'activitat
arreu de l'Estat,
donar als nostres
motoristes
i als nostres empleats
l'alternativa
que poguessin
desenvolupar-se
dintre d'una
organització més gran
i els nostres motoristes
que tinguessin
absolutament
els mateixos
vantatges
que tenien
amb la moto catalana.
Llavors vam arribar
amb un acord
amb Fiat.
El seu director
i jo,
els dos
som baix
actuaris
de assegurances
i vam
analitzar el tema
i ho vam fer
d'una manera
que creiem
que és,
diríem,
paradigmàtica.
Aleshores,
llavors,
consistia
en que
Fiat
disposava ja
dels mitjans
per poder
fer front
a el que venia.
Era una entitat
que era
en el temps
molt anterior
a nosaltres
i que havia fet
les coses bé
com també
l'havíem fet nosaltres.
I llavors,
nosaltres vam dir
en aquell moment
vam dir
bé,
nosaltres el que voldríem
és conservar
la fundació,
dotar-la
amb el patrimoni
que té
la mutua catalana
i fer una fundació
forta.
Una fundació
que,
com diu
en Ramon,
que el tenim aquí avui
amb nosaltres,
secretari
fins recentment
de la fundació,
amb una franja
que va des de
Montserrat
fins a Penyiscola,
per entendre'ns.
En aquesta franja
destinaríem
fonamentalment
els nostres esforços
i principalment
a la ciutat de Tarragona
perquè és allà
on sempre hem tingut
la seu social
de la qual vam néixer
de la mà
de la mutua
d'accidents
del treball
de Tarragona
i portant
a la qual ens devem
i, en fi,
les persones
que formem part
de la Consell d'Administració
amb una gran majoria
som gent de la ciutat.
Queda clar.
Aleshores, Ramon,
per exemple,
en matèria de cultura,
coses,
exemples
que la gent
que ens escolta
entengui
amb la qual
la fundació
ja ha col·laborat.
Ara fa pocs dies
es presentava un llibre
sobre la guerra del francès,
sobre el setge
i l'ocupació
de Tarragona,
però, en fi,
aquest és l'acte més recent.
Hi ha hagut moltíssimes coses
en les que heu participat,
en les que hi heu col·laborat.
Sí,
hi ha una part territorial
que el vèrtex
és Tarragona
però no es limitem
solament a aquest àmbit geogràfic,
malgrat que sigui
d'allar-se
i el prioritari.
Aleshores,
tots els camps
de la cultura
tenen el nostre interès
i nosaltres
atenem les peticions
que s'ha de fer
del món associatiu
i cultural.
Aquest any
és esgarrifós
com ha augmentat
les necessitats
precisament
perquè els altres organismes
que diuraven ajut
precisament
en...
Sí,
això és molt interessant
en un moment
actual.
Llavors,
aquest any
tenim una cosa afegida
a la ciutat de Tarragona
que és
la capitalitat cultural
que això fa
que a Tarragona,
per exemple,
ara es donarà
el premi recercat,
per exemple,
l'any passat es feia Andorra,
aquest any es fa a Tarragona,
hi ha una quantitat
d'activitat
a Tarragona
que normalment
no hi seria.
Això aquest any
ja hi ha més.
Aleshores,
a fer nosaltres,
nosaltres,
des de l'edició
del llibre,
nosaltres hem contribuït
a la història
de la ciutat de Tarragona
que està en curs
de publicació.
La dels sis volums.
La dels sis volums.
Perquè la gent ens entengui.
La gran història de Tarragona.
Sí,
i també la sèrie
de biografies
de Tarragona.
Però també,
doncs,
hem ajudat
els cursos
de teatre
que es fan
a la cooperativa
obrera,
hem ajudat
a grups
com l'Escola de Lletres,
com la gent
del Llam,
perquè les seves
activitats
tirin endavant.
Hem dotat
una beca
que va aprovar
el Parlament
de Catalunya
i que
la té
la Universitat
Rovira Vergili,
una beca
sobre la memòria
històrica.
Això
està dotat
de...
En aquest moment
també hem dotat
una beca
que tindrà
un àmbit europeu
i una beca
que es publica
a totes
les universitats
europees
per donar
un estudiant
que vingui
a estudiar
cultura catalana
però a la ciutat
de Tarragona
i a la Universitat
Rovira Vergili.
Aquestes són
algunes coses,
també,
evidentment,
l'edició
de música
de Tarragona
i moltes coses.
també a la xarxa
de centres
d'estudi
de Parla Catalana
a la contribució
als botlletins
que es publiquen
arreu dels pisos
catalans,
l'edició
d'història
dels plecs
d'història
que va anexar
amb la revista
Vents,
en fi,
és que
és molt ampli.
Seria llarguíssima
la llista.
En qualsevol cas
la filosofia
senyor Marques
seria
la de continuar
per aquest camí?
I tant.
precisament aquesta situació
i aquest context
de crisi
econòmica
que ens envaeix
per totes bandes?
Sí,
continuant una mica
amb el que
venia dient
anteriorment,
a l'hora present
nosaltres
podem considerar,
bé,
som una entitat
que voluntàriament
ens auditem,
voluntàriament,
no tindríem
necessitat
d'auditar-nos
i voluntàriament
ens auditem.
I aleshores,
cada any
podem donar
a la societat
civil
que tant
ens va ajudar
en el seu
inici
i que després
al llarg
dels 40 anys
que hem actuat
en el camp assegurador,
li volem rendir
comptes
de com
els rendiments
d'aquest patrimoni
que podríem
avaluar
a l'hora present,
valors de mercat,
ja sap
vostè
que això
varia
en funció
de cada moment,
no?
I com
els nostres
béns són
mobiliaris
i immobiliaris,
els immobiliaris
evidentment
estan a preu
de compra,
els mobiliaris
estan a preu
de les cotitzacions
que es fa
en el mercat
de valors.
Podríem
pensar que
estem sobre
18 milions
d'euros,
d'euros,
pensant
que la moto
en el seu origen
va néixer
amb una aportació
dels motolistes
de la moto
d'accidents
del treball
que van ser
de 5 milions
de pessetes.
és a dir
que
verdaderament
amb
aquesta
aportació
inicial
d'entitats
i de gent
tarragonina
que
ens va donar
la raó
de ser,
diguem-ne
des del punt
de vista
de
crematisti,
d'aportació,
vegi vostè
com l'ha multiplicat,
estem parlant
de 18 milions,
estem parlant
multiplicat
per 166,86,
estem parlant
de 2.000 i pico
de milions
de pessetes.
vol dir que
la moto ha fet
una gestió
positiva,
molt positiva.
Ara
sí que
estem
en una nova fase,
en aquesta nova fase
és en la qual
el patrimoni,
tenim d'obtindre
del patrimoni
els rendiments
necessaris
per poder
distribuir
aquests
rendiments
tornats
a la nostra societat.
Aleshores,
estem parlant
amb xifres
últimes,
de l'últim exercici,
això es constitueix
d'una manera
que ja preveu
la llei,
que el 70%
se pot destinar
a distribuir,
que és el que
venim fent,
i aleshores
el 30% restant
passa a reserves,
per no
descapitalitzar
l'entitat,
evidentment.
Aleshores,
estaríem parlant
d'uns 300,
entre 300 i 350.000 euros
que podem destinar
a les entitats
que es mouen
dintre del camp
de la cultura
i de les arts.
Aleshores,
per exercici.
Per exercici.
Per tant,
nosaltres,
gràcies a Déu,
amb uns tipus
d'interès
que no deixen
de ser positius,
estem
en uns nivells
que no hi està
l'administració.
Clar,
i estava pensant
més arran
del que comentava
abans,
quan el Ramon
ens comentava
algunes de les activitats
a les quals
donen suport
des de la Fundació,
que en aquest context
de crisi,
en què altres iniciatives,
altres fundacions
o altres entitats
ho han deixat córrer,
dit d'una manera
planera,
el paper
d'una fundació
com la de vostès
encara
té segurament
més relleu,
no?
Sí, sí,
la prova està
que la gent
que ve,
portem una setmana
que pràcticament
totes les hores
ocupades
només tenen
peticions
i que tenen
una setmana
que per nosaltres
aquesta és la setmana
horribilis,
no?
Perquè només
ens venen
a explicar
problemes.
I com funcionen
aleshores vostès
a nivell
els patrons?
Aleshores fan
una reunió,
la fundació es reuneix
i decideix una mica
en funció de diferència?
Sí, bueno,
fins ara el problema
no s'havia plantejat,
venia una persona
i si creiem que tenia
aquell mínim nivell
d'exigència
que nosaltres
demanem
o que el seu objectiu
entrava dintre els nostres,
els nostres,
ja s'ho tenia
i estava personal
en aquest moment,
en aquest moment
hem de començar,
ara el darrerament
hem de començar la tria.
llavors hi ha
una comissió de cultura,
aquesta comissió
fa una tria
i fa una tria,
valora
i ho sotmet
a l'aprovació
del patronat,
perquè tot ho aprova
el patronat en ple.
Penseu que
nosaltres,
de tota manera,
sempre intentem,
perquè com que
com que estem a la comissió cultural,
venim molt
del món associatiu
i cultural
i aleshores
nosaltres,
abans de
finançar totalment
una activitat,
procurem,
és a dir,
ens interessem
perquè l'associació
s'espavili
a buscar també
altres fonts
d'ajut.
Per què?
Perquè aquesta és la feina
del món associatiu cultural
i que jo creiem
que des de la democràcia
hi ha hagut
una mimba
de l'activitat associativa
perquè
les institucions democràtiques
han fet
una atenció
al món cultural
que ha estat
molt beneficiós
d'una banda
però ha tingut
tots els seus efectes
diguéssim perversos
en fer que la vida associativa
quedés esmorterida
perquè no calia
anar a buscar socis.
Això és una...
Tots els que hem estat a dir
tot anàvem subvencions
per dir-ho d'alguna manera
amb ajudes directes.
En qualsevol cas
es plantegen,
clar,
a partir d'ara també
la Fundació
ha sortit més
a la llum pública
amb un acte
que es va fer
fa uns dies
a l'antiga audiència
i en vam parlar
que coincidia
amb la presentació
del llibre
sobre el setge
i l'ocupació
de Tarragona
del 1811
surten més
a la llum pública
i surten a més
en un context
el que dèiem
senyor Marca
en el que segurament
les seves aportacions
i les seves ajudes
seran més necessàries
que mai
per determinats col·lectius.
Sí,
en som conscients.
En som conscients
i nosaltres
dintre d'aquesta...
Tancavem
una primera etapa
que es va tancar
el 2008
i d'alguna manera
l'ordre
del Ministeri
hi ha alliberants
del Registre
d'Entitats Asseguradores
va iniciar
aquesta segona etapa
que jo
ni dic
de la fundació.
Aleshores,
pensàvem
a nivell del patronat
i tenim
diverses comissions
hi ha una comissió
que és l'Econòmica
que està formada
evidentment
totes les comissions
estan obertes
a tots els patrons
que hi vulguin
però n'hi ha uns
que es responsabilitzen
més
de la seva funció
com el porten veus.
Aleshores,
n'hi ha una altra
que és la comissió
estratègica
que està formada
per la gent
dels patrons
més jovens
els que en principi
tenen de tindre
més empenta
i la tenen
i després hi ha
una comissió
estatutària
perquè com
no sé
bé,
la gent ja sap
doncs
l'actual
diguem-ne
generalitat
està
intentant
fer algunes
correccions
sobre la llei
de fundacions
i per tant
nosaltres
també estem
veient
l'adaptació
que això ens generarà
i a més pensem
que al llarg
d'aquest any
el Parlament
de Catalunya
aprovarà
aquestes modificacions
o nova llei
això ells ho tenen
ja establert
amb allò que publiquen
del que preveuen
aleshores
doncs
amb aquesta segona etapa
vam pensar
que un
diguem-ho així
un recull
com el que
vam presentar
l'altre dia
que estava
a l'arxiu
Arxiu de la Generalitat
de Tarragona
era un element
importantíssim
imprescindible
perquè
els tarragonins
i tarragonines
tinguéssim
sapiguéssim
d'on venim
les nostres arrels
i demés
va ser un acte
ja
ja sap vostè
perquè vostè
el va dirigir
i molt satisfactòriament
per cert
doncs que estava
ple
estava absolutament
ple
gent dreta
i ens va
satisfar molt
perquè nosaltres
el que pensàvem
en aquell acte
que vam regalar
el llibre
a totes les persones
que van assistir-hi
i després també
ho ha fet
evident
a les biblioteques
i demés
pensàvem
que era
quelcom
que teníem
de publicar
llavors vam
aprofitar
la doble funció
per tornar
a presentar
a la societat
la fundació
tal com
fins ara
en aquesta segona etapa
preveiem
que serà
del llibre
em vam parlar
la setmana passada
de la fundació
hem parlat avui
val la pena recordar
que tenen a més
una nova pàgina web
per dir-ho
d'alguna manera
activada
que és molt fàcil
és
www.fundaciomutuacatalana.org
amb totes les lletres
fundaciomutuacatalana.org
i que la seu
la tenen
a la Rambla Nova
no?
Sí
el número 56
el número 56
que és una de les plantes
teníem dos plantes
destinades
a la motocatalana
una l'hem llogat
i nosaltres
hem mantingut
la primera planta
que és un lloc
digne
i és un lloc
on podem rebre
la gent
com es mereix
i bé
doncs
i allà on estem
a disposició
evidentment
de tota la gent
que vulgui arribar
doncs comença
aquesta segona etapa
com dèiem
una nova etapa
de la fundació
mutua catalana
de la qual
avui n'hem parlat
amb el president
amb el seu president
el senyor Joan Josep Marca
i amb un dels patrons
el senyor Ramon Marrugat
de la Comissió de Cultura
que ens ha posat
alguns dels exemples
en els quals
hi han col·laborat
fins ara
i dels quals segurament
podran continuar col·laborant
en el futur
més immediat
senyor Marca
senyor Marrugat
moltes gràcies
i molta sort
que vagi molt bé
la feina que fan
que és prou important
i més en aquest context
de crisi
gràcies i bon dia
gràcies a vostès