Tot aquest cap de setmana, divendres 6, dissabte 7, diumenge 8 d'abril,
en diferents horaris, la Sala Trono torna a programar el cabaret Club Bilderberg.
Una reunió secreta, recordeu, de les persones més poderoses del món
en què es decideix el futur de la humanitat.
Despatxen temes com ara el control demogràfic o el control mental.
Directament tot això a ritme de cabaret.
La més picant imposició, diuen ells, del nou ordre mundial.
I qui són ells? Doncs són la mateixa Sala Trono.
Recordeu que és una producció que va fer temporada, per dir-ho així, estelar.
Jo diria que un parell de mesos ben bons fent la representació,
quan en principi el tenien programat només per unes quantes setmanes.
El cabaret Club Bilderberg, a Moriól Grau, amb Paloma Arza
i ara, com a novetat, s'incorpora Fermí Fernández.
Fermí, bon dia.
Bon dia i bona hora.
Escolta, estic veient el cartell?
Sí.
Que estàs estupendu amb les cames en l'aire.
Sí.
Com toca, tal com toca.
Tal com toca.
I Fermí Fernández, amb S.
Amb S, amb S.
Mira, no m'he fixat mai amb S.
Amb S, és un homenatge al meu avi, ja ha desaparegut,
que tota la vida va ser, com que ell treballava al serrallo,
li deien el senyor Fernández.
Molt bé.
I Fernández, Fernández es va quedar, l'Andreu també ho va repetir,
moltes vegades Fernández, i tothom em deia Fernández,
fins que al final vaig dir, doncs mira, saps què?
Posem-hi una S i fem-ho més fàcil a tothom.
Molt bé.
Molt bé.
No sé si fàcil o difícil.
T'has trobat amb el paper i amb el llistó que va deixar el Josep Ferrer,
que és l'actor que substitueixes, no?
I això ve donat una mica per qüestions de dates,
perquè no pensàveu tampoc que allargaríeu tant amb el Bilderberg.
Sí, perquè a més a més el Josep tenia projectes a fora de Catalunya,
i a més a més perquè en principi l'elenc original havia de sortir jo,
el que passa que se li va comentar amb el Josep,
bàsicament perquè jo tenia una miqueta de cacau
amb altres produccions de TV3, concretament,
amb el Sotaterra i tot això, i Cracòvies i Polònies,
i això em feia anar molt de bòlit,
em coincidia amb una temporada que fèiem amb el Toni Albà a Mallorca,
aleshores vam dir, mira, fem temporalment això
i després ens tornem a incorporar.
I amb això estic reincorporant-me
i afegint-me a tot aquest muntatge cabretesc i cabretil,
no sé com dir-ho, del Cabaret Bilderberg.
Clar, és fort, no?, perquè a principi tu estaves implicat en l'obra,
havies de ser el tercer personatge,
llavors per qüestió de dates, com dius, tu no vas poder,
i ara també una mica donada la casualitat
que l'obra triomfa moltíssim i s'allarga tant,
d'on entres.
A què vas pensar quan la vas veure?
Que vaig pensar, que jo volia estar allà.
El primer que vaig pensar vaig dir,
oh, jo vull fer-ho això, que m'ho passaré molt bé.
De fet, ja havíem començat amb els assajos i tot,
fins que va arribar el Josep,
però, clar, un cop vista,
doncs, hi veus la reacció que té la gent,
que la gent s'ho passa bé,
que és una cosa, un divertiment,
que és molt divertida,
que la gent s'ho passa de fàbula,
que riu, que participa.
Home, quan veus que el públic s'ho passa tan bé,
francament, donen ganes de ser
un dels que participi en tot això
i un dels que faci que la gent rigui.
I més amb un tema com aquest,
amb el tema, com deies tu,
del control de la demografia,
o del control mental, fins i tot.
Sí, sí, te toca una feina molt difícil,
que és que nosaltres hem fet mil entrevistes de l'obra,
anem parlant moltíssim,
l'ha vist moltíssima gent,
i ara has de convèncer,
has d'explicar què té d'especial aquesta obra
per la gent que encara no hi ha anat,
que us vinguin a veure,
perquè estem parlant ja de les últimes representacions
aquest cap de setmana i l'altre, el següent.
Què té d'especial, Fermí?
Què té d'especial aquesta obra?
Doncs és una obra que és crítica,
que a més a més crítica
amb tot el que està passant actualment,
amb tot el tema de la crisi,
amb el tema tan manit de la crisi,
i tothom ha parlat de la crisi,
que val la pena veure-la bàsicament,
perquè com a mínim és una lanada d'aire fresc,
tot aquest merder que portem
de la cruor, de la cruesa
que dona tota aquesta situació
en què la gent s'ho està passant molt malament,
al carrer, que hi ha falta de feina i tot això,
i és una lanada d'aire,
és a dir, com a mínim,
el que nosaltres intentem amb tot això
és que la gent vingui, s'ho passi bé,
disfrutí, a més a més,
que rebi
i que rebi tota la part crítica
que dóna l'espectacle,
i que com a mínim
que hi hagi un punt de reflexió
a partir del riure,
un punt de reflexió sobre tot el que està passant actualment,
per veure si realment
qui són els culpables,
que ja ho sabem tot qui ho són,
però clar,
els que acabem rebent som nosaltres,
és el ciutadà de peu,
i jo crec que val la pena,
perquè, mira,
jo sempre penso que el riure és una manera
d'exorcissar els mals rotllos,
i ara, com que estem en una època així,
que sembla que cada vegada n'hi ha més de mals rotllos,
i el PP i tots aquests merders que estan passant actualment,
home,
jo crec que val la pena descongestionar-ho tot,
doncs això,
exorcissant una miqueta
tots aquests moments que estem passant,
tan crítics.
A més,
jo destacava també
que és una obra molt pluridisciplinar,
en el sentit que hi trobem música amb cançons
que s'enganxen moltíssim,
hi trobem un text molt divertit
i alhora, doncs, intel·ligent,
amb certa mala llet,
fins i tot feu màgia,
feu titelles,
que fem de tot.
Tot, tot, tot,
i és tot.
Tu ho has dit millor que ningú.
Multidisciplinar.
Fem de tot.
Gent que no havia ballat mai,
com jo, per exemple,
que soc una patata,
una patata amb potes ballant,
m'ha tocat ballar.
Mira, escolta,
la vida et porta moltes vegades
per carrerons estranys,
i a mi m'ha tocat aquesta vegada,
i m'ha tocat, doncs, això,
posar-me a fer de ballerí.
Que xulo, molt bé.
Entre dels meus límits propis,
però, escolta,
intentant salvar la situació.
Quin diries?
Destaque en un moment còmic, va,
per la gent que l'ha vist,
dirà, ai, sí, sí, ja em recordo,
i la gent que no l'ha vist,
potser li picarem la curiositat.
Un moment còmic, ostres,
que n'hi ha molt,
és que des del començament,
és el moment en què es planteja
el tema de llançar una bomba
que faci que tothom es transformi en homosexual,
jo trobo que és delirant.
És un moment tan terriblement absurd
i tan boig,
que, a més a més,
tot això ha manit amb una música
fantàstica que va fer l'Enric Grau,
que li dona un brillo,
un color molt divertit a tot,
i sobretot això,
que és que s'hi junta tot,
s'hi junta el que estàs dient,
però, a més a més,
s'hi junta també el fet
que la música és molt enganxada,
se t'enganxa de seguida.
A mi m'agrada molt aquest,
jo m'ho passo bé amb tota l'obra,
però sí que t'he de dir
que hi ha en alguns moments
en els que disfrutes més,
no t'ho passes millor.
I aquest m'agrada molt,
aquest del tema de la bomba gay,
em fa molta gràcia.
N'està plegat,
de moments,
com deia el Fermí,
molt divertits.
Recordeu,
darreres representacions,
ara sí que ho podem dir,
és aquest de cap de setmana,
divendres i sabte i diumenge,
i després l'altre,
divendres i dissabte.
I ja està.
I ja està, eh?
I tanqueu barraca.
I ja està.
I ja està.
Aquí podeu ler,
que hi donen els 1, 2, 3.
Després marxeu a fer gira,
o com va això?
I després fem algun bolo,
però tu ja saps
com està el tema del teatre actualment,
que és molt complicat
aconseguir bolos,
aconseguir...
Però vaja,
anem a Vilaseca,
penso que és el dia 20 de maig.
Vull dir que,
mira,
sempre hi ha l'opció
de fer un escapadet
fins a Vilaseca,
puc a veure-ho,
si no t'ha donat temps,
perquè no hi has trobat entrades,
per puc a veure
el cabaret de Vildelberg.
Doncs a la sala Trono,
darrera oportunitat,
us la recomanem molt,
moltíssim,
per veure el cabaret de Vildelberg.
Moltíssimes gràcies,
Fermí Fernández,
molta merda,
que tu t'estrenes,
ho sigui tu, tu...
Moltes gràcies,
i sobretot,
escolta,
que la gent s'espavili,
que això s'acaba ràpid,
que l'espavili agafar les entrades,
que...
Que volen.
Que encara en queden,
m'estan dient per aquí,
m'estan xivant,
l'Oriol m'estan xivant.
Molt bé.
Encara en queden,
encara en queden.
Molta merda,
companys,
que vagi molt bé.
Moltíssimes gràcies.
Una abraçada.
Una abraçada.
M'estan de l'Oriol.