Aquí 5 minuts seran 3 quarts 11 del matí.
És el moment al matí de Tarragona Ràdio
d'agafar simbòlicament la bicicleta i parlar de ciclisme.
Ara que ens trobem en ple mes de juliol
i en plenes etapes del Tour de França,
la volta per etapes per excel·lència del calendari mundial,
volem parlar de ciclisme i d'una iniciativa
d'un professor de comunicació de la Universitat a Rovira i Bergili,
que és un apassionat del ciclisme
i que ha decidit crear pel seu propi compte
una editorial, petit editorial,
dedicada exclusivament a publicar llibres especialitzats en ciclisme.
Es diu Bernat López i ens acompanya aquest matí
en directe als Estudis de Tarragona Ràdio.
Bernat López, molt bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Ell dona classes, com dèiem, de comunicació
a la Universitat a Rovira i Bergili,
però el seu hobby o la seva passió és el ciclisme,
fins al punt que has decidit pel teu compte
engegar aquesta petita editorial
que ja ha publicat quatre llibres.
Per què? Per què sorgés la idea, la iniciativa?
Mira, t'ho diré molt fàcilment, per amor.
És per amor, per amor al ciclisme,
evidentment en aquest cas.
Jo ho definiria clarament com un acte de romanticisme.
No sé si sona una mica cursi això,
però la gent que té una passió per alguna cosa a la vida
m'entendrà perfectament.
Això és un acte de...
És una expressió d'amor,
perquè un negoci no ho és, ja t'ho dic segur,
això, ja t'ho puc anticipar.
És això, és un acte de romanticisme
cap a una cosa que és més que una afició,
en el meu cas.
És un estil de vida.
Jo sempre dic que per mi el ciclisme
és una manera d'entendre el món, fins i tot.
No només una manera d'ocupar el meu temps lliure,
sinó que és la manera que jo,
el meu estil de vida,
la manera en què jo veig el món,
fins i tot, en bona mesura.
A través dels valors, per exemple,
que transmet un esport tan bonic com aquest.
L'editorial es diu Cultura Ciclista.
Es pot trobar per internet.
Cultura-ciclista.com
Aquí trobareu tota la informació d'aquesta editorial
que ja ha publicat quatre llibres.
Clar, són llibres molt especialitzats
que prèviament no havien trobat potser una altra sortida,
un altre canal de distribució en el mercat?
Efectivament.
De fet, l'empenta final per aquest projecte
va ser diverses tentatives que jo vaig fer
per promoure la publicació d'alguns dels llibres
que han acabat sortint en el meu segell editorial
i que van trobar la més absoluta indiferència
en totes les portes que vaig picar.
Cosa que, d'altra banda, és bastant habitual.
Allò de l'autor buscant editor,
en el meu cas, jo no era l'autor directe,
però sí que és un fenomen bastant habitual.
I, de fet, és l'origen de molts projectes editorials,
el de l'autor frustrat o de la persona que vol promoure
un tipus de llibre i que no troba ressò en el mercat editorial
i decideix llançar-se l'aventura.
No sé si amb una mica d'inconsciència...
També és veritat que avui en dia la tecnologia ha evolucionat
i, per exemple, els costos de producció han baixat moltíssim.
I, per exemple, les tecnologies d'impressió
permeten tiratges molt curts a preus molt competitius,
cosa que fa uns anys era impossible.
Un tiratge per sota de 1.000 exemplars per llibre era inviable.
Ara es pot imprimir a partir de 50 còpies d'un llibre,
amb la qual cosa els riscos d'inversió, d'estoc,
disminueixen moltíssim.
I, clar, això va ser determinant.
Quan vaig moure per les impremtes
i vaig veure que era possible aquest model micro
i de reimpressions contínues,
és a dir, a partir d'ara jo puc anar demanant
de 50 en 50 a la impremta.
Per tant, els riscos i la inversió realment
s'han moderat molt, tot i que m'he gratat la butxaca bastant.
En fi, com d'altra banda, qualsevol que vol promoure
una cosa d'aquestes.
És una iniciativa pionera a Catalunya o a la resta de l'Estat?
N'hi ha algun grup editorial tan especialitzat
en temes de ciclisme?
No n'hi ha, i això és digne de reflexió.
I, de fet, és també un dels detonants d'aquest projecte.
I és que tu te'n vas pel món,
te'n vas a França, per exemple,
i sobretot durant el tour,
tu te'n vas a una llibreria i tens l'aparador ple
amb desenes i fins i tot centenars de títols.
I el que és encara més xocant,
te'n vas al Regne Unit o a la mona anglosaxó
i hi ha cent títols de ciclisme
amb segells editorials que només editen coses de ciclisme.
Cosa que és doblement xocant perquè es tracta d'un país
o d'una cultura que fins fa poc no tenia cultura ciclista,
no tenia tradició en aquest àmbit.
En canvi, Espanya, Catalunya,
que són un dels bressols del ciclisme modern,
té coses puntuals,
llibres, algun llibre que surt,
els llibres del Sergi López Egea,
per exemple, o del Carlos Arribas,
que tenen dos llibres fantàstics,
o altres títols,
que tampoc no vull aquí deixar-me ningú,
però són coses puntuals que surten.
Hi havia existit un editorial al País Basc
que editava llibres de ciclisme,
que es deia d'Orleta, que va tancar.
No sé si aquest és el destí que m'espera a mi també.
En fi, espero que...
Segur que no.
Que trigui uns quants anys a cansar-me,
o a perdre la suficient quantitat de diners
com per deixar-ho córrer.
Però certament és xocant,
i d'aquí ve el nom de l'editorial.
El nom és Cultura Ciclista,
i és un nom que està molt reflexionat
i té a veure amb la constatació d'aquesta paradoxa
que sent un bressol del ciclisme
des de principis del segle XX,
pràcticament, que ha donat una gran quantitat
de mitologia al ciclisme.
En canvi, el món hispano parlant,
no només Espanya, sinó el món hispano parlant,
té una mancança brutal en aquest àmbit.
I, per tant, jo crec que existeix una demanda.
Ara ho comprovarem,
perquè ara estem en la fase de donar a conèixer el producte
i de mirar de vendre'ls els llibres.
Jo crec que, sincerament, existeix un mercat,
no sé si suficient,
però el forat hi era.
Bé, ara veurem si el producte té la suficient qualitat
o té l'enfocament adequat
com per captar aquesta clientela de gent
que jo crec que està allà fora
i que estava esperant que sortís una iniciativa d'aquest tipus.
Parlant de qualitat i d'enfocament,
l'editorial ja ha tret quatre llibres
i estem parlant, a més, de dues col·leccions,
la col·lecció Leyenda i la col·lecció Passió,
no sé si precisament perquè va en dues línies,
els llibres que vols publicar.
Sí, sí, està clar.
A més a més, això es veu bastant clarament
en el propi disseny de coberta,
perquè l'editorial, la col·lecció Leyenda,
és blanquinegre,
i, per tant, conceptualment i cronològicament.
Són llibres, per exemple,
un dels que he editat,
és jo Inventando el ciclismo,
que és una cosa, és una relíquia,
perquè és la primera biografia
que es va escriure a la història d'un esportista,
publicada el 1893.
Per tant, és prehistòria de l'esport en general
i prehistòria del ciclisme.
Jo crec que és un llibre fascinant.
És un llibre senzillet,
des del punt de vista literari, per exemple,
no té gran cosa,
però, documentalment,
jo quan el vaig llegir,
originàriament en francès,
em va fascinar,
perquè té un valor testimonial
i un valor de fer un salt en el temps brutal
a l'època dels campions de la roda alta.
És a dir, abans,
ara tothom anem amb bicicleta,
però abans de la bicicleta hi ha hagut el bicicle,
que era allò que hem vist a les fotografies
d'aquella màquina amb la roda tan alta, tan gran.
Doncs hi va haver tota una nissaga de campions
abans del 1885,
que és quan hi romp la bicicleta.
Des de l'any 69, més o menys,
fins a l'any 85,
és l'època del bicicle.
I aquest llibre retrata aquella època,
la Belle Époque,
del ciclisme,
o fins i tot anterior a la Belle Époque,
i per mi va ser una descoberta
i vaig decidir que això era digne
de ser compartit amb els aficionats.
I en aquest cas l'has traduït,
tu mateix l'has traduït al castellà,
aquesta peça.
I n'hi ha una altra de leyenda
que es diu Mañana Salimos.
Sí, aquest és un altre llibre
que a mi em va fascinar en el seu moment.
Jo el que voldria destacar de tot això
és que els llibres que jo publico
són els que a mi m'han agradat.
És a dir, el fet de no plantejar-se això
com un negoci, sinó com un hobby,
té aquest avantatge.
És a dir,
home, a mi em preocupa
que es venguin els llibres,
sí, perquè això ha de ser sostenible,
però a mi el que jo vull
és passar-m'ho bé jo i els lectors.
Per tant, jo he publicat els llibres
que m'han agradat
i altres que tinc en cartera
que si vols després en parlem.
Aquest llibre de Mañana Salimos
és un llibre fascinant
del germà que encara viu
del primer ciclista
que va guanyar tres vegades
el Tour de França seguides.
Avui en dia,
l'Anstron ja n'ha guanyat set
i per tant això està molt en darrere.
Però l'any 53, 54 i 55
hi va haver un senyor
que es deia Luis Ombovet,
que els aficionats més veterans
segurament els hi sonarà,
que va ser un mite de l'època
perquè va aconseguir
el que ningú no havia fet
fins llavors,
que va ser guanyar
tres vegades seguides el Tour.
Doncs el germà
de Luis Ombovet,
que és un senyor
que es diu Jean Bovet,
que ja és bastant gran,
va escriure un llibre fascinant
de rememoració
d'aquella època daurada
dels anys 50,
on hi havia Fausto Copi,
Hugo Koblet,
Luis Ombovet,
Rick Van Stenbergen,
Miguel Poblet,
Federico Bahamontes,
és a dir,
tota una sèrie de noms mítics,
alguns, molts dels quals
per desgràcia ja desapareguts,
però que van marcar una època,
van marcar un estil
i que van forjar una llegenda.
I d'aquí ve
aquesta denominació
de la col·lecció
llegenda,
és recuperar,
assaborir
aquests relats
d'una època legendària
que molts de nosaltres
no hem viscut.
I l'altra branca,
aleshores,
a l'editorial
va més pels temes actuals,
no?
Efectivament.
I en aquesta línia
veig que,
entre d'altres,
es parla del dopatge,
que és com una paraula
intrínsecament associada,
malauradament,
al ciclisme
en els darrers anys.
Quins dos títols
tens en aquesta col·lecció?
Aquí hi ha dos títols
d'un professor,
d'un catedràtic
de ciències de l'esport
de Dinamarca,
que és un bon amic meu,
a més a més,
que de fet és culpable
indirecte
de l'existència de l'editorial,
perquè són aquests llibres
els que jo vaig intentar
promoure
entre els editors espanyols
i em van donar
amb la porta als nassos,
no?
Aquest professor
és una figura,
diríem,
reconeguda internacionalment
en l'estudi
sobre el fenomen
de l'antidopatge.
No del fenomen del dopatge,
sinó el fenomen
de l'antidopatge,
que és un enfocament
radicalment nou,
perquè el discurs hegemònic
focalitza la seva atenció,
el discurs mediàtic,
el discurs acadèmic,
el discurs polític,
en atacar el dopatge
de manera
immisericorda.
I, en cap,
hi ha hagut molt poca gent
que s'hagi parat a pensar,
des d'un punt de vista crític,
tot el rerefons d'això,
les implicacions culturals,
les implicacions polítiques,
també.
I, per tant,
hi ha un llibre
que es diu
Un diablo llamado do paje,
que és una obra
d'aquest catedràtic,
que és un llibre xocant,
que jo crec que sorprendrà
a molta gent
i desagradarà.
És a dir,
aquí jo soc conscient
que aquest llibre
generarà polèmica
i, de fet,
ho espero.
És a dir,
està publicat
amb tota la mala intenció,
si em permets,
o la bona,
segons com tu miris,
de generar polèmica
i d'aixecar el debat,
perquè el dopatge
s'ha acabat convertint
en el gran tabú,
en un dels grans tabús
del segle XXI,
i hi ha un discurs
monolític
al respecte d'això,
que té moltes escletxes
però que ningú no aborda.
I aquest llibre,
de fet,
aquest llibre
és aquell típic
que m'hagués agradat
escriure'l a mi,
però quan me'l vaig trobar
escrit dic,
home,
doncs així,
quasi que m'hostalvio,
no?,
i em limito
a intentar publicar-lo,
perquè jo estic
gairebé al 100%
d'acord
amb les tesis
que es defensen
en aquesta obra,
i també
en una línia similar
i també
amb un enfocament
que no agradarà
a molta gent,
suposo,
hi ha un llibre
sobre l'escàndol
de Michael Rasmussen,
que molta gent
recordarà
que va ser expulsat
del tour del 2007,
cosa que va propiciar
la primera victòria
d'Alberto Contador
i que consti
que per mi
jo soc
un grandíssim admirador
d'Alberto Contador,
és a dir,
una cosa no treu l'altra,
però aquest llibre
el que fa és
és un llibre
de periodisme
d'investigació
en realitat,
no és un llibre
acadèmic,
l'altre és més
assagístic,
podríem dir,
el del dopatge,
en canvi aquest és
un llibre
de periodisme
d'investigació
en què ell
fa el que ningú
no va fer
que és
investigar
l'escàndol
més gran,
probablement
un dels escàndols
més grans
de la història
de l'esport
que va passar
de puntetes,
els periodistes
hi van passar
de puntetes,
de fet,
probablement
la major part
dels periodistes
es van alegrar
de la debacle
de Michael Rasmussen
i van contribuir
a posar-lo
a la picota.
Hi ha hagut
molt poques
veus crítiques
amb el que va passar
i aquesta és una
que a més a més
ho treballa
amb un llibre
de 400 pàgines,
o sigui,
és una obra
titànica
amb una aportació
documental
i la tesi principal
està resumida
en el propi títol,
que és
el chivo expiatorio,
és a dir,
el cap de turc.
Bàsicament,
la tesi
és que
van agafar
Rasmussen
com a cap de turc
perquè,
en definitiva,
això no sé
si la gent
ho té clar,
però Michael Rasmussen
no va cometre
cap infracció esportiva
que justifiqués
la seva expulsió,
simplement va mentir,
però mentir
no és una infracció esportiva,
no sé si la gent
recordarà
que havia dit
que estava en un lloc
quan estava en un altre,
però mentir,
que jo sàpiga,
no és cap infracció esportiva,
pot ser reprobable
èticament,
però en canvi
a compte d'aquesta mentida
el van triturar,
literalment,
de fet va estar
a punt de suïcidar-se,
això s'explica també
en el llibre,
perquè quan estàs
a tres dies
de guanyar el Tour de França
que et fotin a fora,
doncs,
en fi,
suposo que la gent
es pot imaginar
el drama personal,
el drama vital
que això significa,
i per tant
aquests dos llibres
jo crec que fan honor
al nom de la col·lecció
o a la inversa,
el nom de la col·lecció
fa honor
a aquests llibres,
que és col·lecció
amb passió
i la passió
no és només
saltar del sofà
quan ataca,
bueno,
ara ja no sé qui ataca,
perquè avui en dia
el ciclisme,
amb aquest ciclisme
robotitzat que tenim,
de fet,
també en el seu moment
el sistema
va acabar triturant
a Marco Pantani,
que era l'últim
gran
generador d'espectacle,
no?,
o Alberto Contador,
Alberto Contador
ha acabat també
matxacat
pel sistema,
pel sistema antidoping,
amb la qual cosa
hem obert el pas
per un ciclisme
tan anodí
i tan robotitzat
amb un exèrcit
de tècnics,
de biomecànics,
que, bueno,
agafen un gran ciclista
com és Bradley Wiggins,
per exemple,
i el convertiran
en el guanyador
del Tour de França,
però, en fi,
abans s'ha fet neteja,
s'ha fet neteja
de tota una manera
d'entendre el ciclisme
centenària,
que és el que a mi
personalment em dol,
per donar cabuda
a aquesta irrupció
del món anglosaxó.
I aquests quatre llibres
que tenim,
aquestes dues col·leccions,
amb aquests noms
que ho especificen molt bé,
leient i passió,
com es poden trobar?
De moment,
es poden comprar
per internet,
a través de la pàgina web,
per ser a preus
molt mòdics,
aprofito per fer
una mica de falca aquí,
per si la gent s'anima,
amb enviament gratuït,
a més a més,
per correu,
i estic treballant
amb el tema
de la distribució,
que no és un tema fàcil,
perquè...
Perquè aquests llibres
enmig de grans llibreries
tindrien cabuda
tenint en compte
la gran quantitat
de llibres
que es publiquen
en aquest país?
És molt complicat
desembarcar en llibreria,
jo ho estic comprovant
per les dificultats
que estic tenint
per trobar distribuïdor,
però jo tinc un altre pla,
un pla B,
que és que aquest llibre,
és a dir,
hi ha posats a trencar,
o a trencar esquemes,
per què no vendre llibres
en les botigues de ciclisme,
que és una cosa
que no s'ha fet.
Tu vas a una botiga de ciclisme,
hi ha parxes,
hi ha càmeres,
hi ha bicicletes,
hi ha ulleres de sol,
i hi ha cascos i tal,
però no hi ha llibres de ciclisme.
Escolta, per què no?
I per tant,
el meu projecte
a mig termini
és que aquest sigui
un producte
no tant de llibreria,
que també, evidentment,
perquè els llibres
es venen a les llibreries,
però sinó
que sigui un llibre
de botiga de bicicletes.
Clar,
hi ha un llarg camí
per aconseguir això,
perquè s'ha d'organitzar
una estructura de distribució,
s'ha d'arribar al...
En fi,
aquí,
potser m'acabo perdent
pel camí,
perquè a tot això
jo sempre faig la broma
últimament
que aquesta editorial
s'hauria de dir
Juan Palomo.
En fi,
queda dit.
No cal recordar la dita.
És un projecte
absolutament personal
que ha sortit
de les meves hores de lleure,
perquè jo tinc la meva feina
i a més m'agrada molt,
però de les meves hores de lleure,
de les vacances,
m'he passat dos estius
traduint llibres,
o els Nadals,
amb molt de gust,
per cert,
és a dir,
no és que ho plantegi
com un gran sacrifici,
però m'he passat bomba,
però, en fi,
no deixa de ser
un projecte
que en els temps que corren
jo he procurat
que fos molt a vostè,
molt a vostè,
precisament per minimitzar riscos,
és a dir,
si jo m'hagués llançat aquí
a lo grande,
doncs vinga,
contractant
traductors,
contractant
correctors,
etcètera,
doncs això,
evidentment,
seria impossible,
no?,
de tirar endavant.
És un petit projecte,
però que ja ha començat a caminar
i en la realitat,
en la pràctica,
aquí hi ha quatre llibres,
especialment destinats
per a aquells apassionats
del ciclisme
i que es poden trobar
a través de la pàgina web
www.cultura-ciclista.com.
Bernat,
que acabem ràpidament.
Sí,
només anunciar
que publicarem
la primera biografia
de Marco Pantani,
que és el que volia dir abans.
Ja tenim els drets contractats
i abans de Nadal
sortirà un llibre
que es titularà
Un hombre en fuga,
que és la primera biografia
en castellà
que es publica
de Marco Pantani,
una traducció de l'italià
que convido
a tots els aficionats
a Pantani
a seguir.
Doncs quan arribi el moment
tornem a parlar.
Bernat López,
un apassionat del ciclisme,
professor de la Universitat
de Rovira i Virgili,
instal·lat a Tarragona
amb aquesta editorial
dedicada a aquest món
tan apassionant
com és el de les bicicletes.
www.cultura-ciclista.com.
Aquí trobareu
els quatre llibres
que ja ens han publicat.
Bernat López,
moltes gràcies
i molta sort.
Una abraçada,
moltes gràcies.
Adéu, bon dia.