D'aquí sis minuts seran tres quarts de dotze.
Seguim en aquest recorregut per les zones de la ràdio de la ciutat,
com sempre, amb temes molt diversos, molt plurals.
Ara, per exemple, volem parlar del món dels arxius
i volem parlar d'uns cents,
el primer que s'ha fet a la comarca del Tarragonès,
els cents d'arxius del Tarragonès.
Ens ho explicaran durant els propers minuts
en Ricarda Ibarra, que és director de l'Arxiu Històric de Tarragona.
Ricard, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I Laia Vidal, que és l'arxivera,
que ha estat la responsable, la que ha fet, de fet,
la que ha elaborat aquest cents d'arxius del Tarragonès.
Laia, també, molt bon dia.
Bon dia.
Ricard, explica'ns una mica la iniciativa,
perquè això forma part d'un projecte global de Catalunya
impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat,
que s'anirà fent, m'imagino, comarca per comarca.
Sí, efectivament.
Això és una iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat
i, de fet, es tracta de donar compliment
a un instrument que ja preveu l'actual llei d'arxius.
La llei d'arxius preveu que hi hagi un cens d'arxius de Catalunya
que permeti a la Generalitat
tindre una perspectiva àmplia, global
i el més exhaustiva possible
de tots els arxius que hi ha al país.
Dic tots en sentit literal.
Tots.
Tots, tots.
Evidentment, no es poden conèixer pas tots,
sempre se n'escaparà algun,
però la voluntat és aquesta,
de conèixer amb el màxim de detall el patrimoni documental del país.
I amb aquesta idea, aleshores,
és quan se l'ha encarregat, en aquest cas,
a la Laia Vidal, que faci aquesta feina?
Sí, bé, això va funcionar depèn de les comarques.
En el cas de la nostra comarca, el Tarragonès,
amb la perspectiva, com després s'ha confirmat,
que hi hagués un potencial molt important d'arxius per censar,
doncs hi ha hagut determinades comarques
que s'han dotat de personal extern en els arxius
per poder fer aquesta feina.
És el nostre cas.
No tan sols amb la Laia.
Prèviament a la Laia hi va haver
un altre personal d'arxivera que es diu Núria Poi,
que va començar,
perquè, de fet, el cens aquest es comença a treballar a setembre de 2010.
Es fan tasques prèvies al setembre del 2010
i a partir de gener de 2011
ja es comença la tasca efectiva de sortir,
de fer visites, d'elaborar les fitxes.
I la Laia ho agafa l'any 2011
fins al dia d'avui,
aquest mes que ho vam presentar.
Tenim, doncs, els 100.
Una primera pregunta gairebé bàsica seria
quants arxius tenim a la comarca del Tarragonès?
Doncs actualment hi ha 433 arxius censats,
comptant administració pública,
arxius privats,
que podrien ser empreses, associacions, particulars...
433 arxius.
433.
I els podem, d'alguna manera, classificar?
És a dir, per grups,
els quants n'hi ha de públics
i quants de privats?
I entre aquests privats,
doncs, en fi, d'alguna manera,
quines característiques tenen?
Si pertanyen a famílies,
a persones particulars,
empreses, entitats...
Diguéssim que el cens del Tarragonès
destaca en les tipologies de l'àmbit privat,
perquè hi ha moltes empreses en aquesta comarca.
Llavors, tot el tema empresarial
ha generat una quantitat d'arxius censats empresarials molt gran.
També hi ha un món associatiu molt important aquí al Tarragonès.
Llavors, s'han censat associacions de tot tipus.
S'han censat unes 100 associacions
i unes 90 grans empreses i petites empreses.
De l'àmbit particular,
podríem dir que fons familiars
i fons patrimonials o personals,
doncs, una vintena.
I com s'ha fet aquesta feina?
Perquè, clar, n'hi ha alguns arxius que són públics,
evidentment,
i que gairebé els coneix la majoria de la població,
però hi ha d'altres que m'imagino
que ha costat molt arribar-hi.
Sí, ha estat el més difícil, no?,
localitzar-lo, saber quines empreses tenien més de 40 anys,
quines d'aquestes podien tenir un arxiu,
perquè, tot i tenir 40 anys,
doncs, hi ha empreses o associacions
que no han disposat d'un arxiu
o el tenen fora de la comarca
i no s'ha censat,
però ha sigut qüestió, doncs,
de localitzar-les,
entrar-hi en contacte,
anar a tots els pobles,
perquè, clar, és un cens d'àmbit comarcal,
no només de Tarragona.
Llavors, totes les associacions dels pobles de la comarca,
de conèixer particulars d'aquella població
que poguessin tenir arxius,
és una feina una mica d'investigar.
I t'has trobat amb alguns problemes en especial,
en algun cas en concret?
Doncs sí, perquè a vegades, clar,
arribar a un poble
i preguntar una mica
a veure qui pot ser que tingui a casa
papers amb més de 100 anys,
doncs sorprèn això.
No saben ben bé, potser al principi,
si és que la generalitat d'aquests papers
els vol per una cosa,
però bé, un cop ho has explicat
i veuen que només es tracta de fer un petit cens,
unes petites preguntes,
doncs si és un fons gran, petit,
quines dates extremes té,
doncs no hi ha problema.
Perquè al fil d'això que dius, Laia,
exactament aleshores el sents en què consisteix,
en tenir la llista,
però quines preguntes feies,
és a dir, clar,
en aquest cas què interessa?
Quines dades.
Clar, quines dades, quins documents,
en què consisteix el,
m'imagino, cada arxiu, no?
Doncs es tractava d'agafar unes dades tècniques,
perquè no podem entrar en dades de caràcter personal
dins dels arxius,
perquè, clar, són privats.
Es tractava de saber
què ocupava aquest arxiu en metres,
tenir una idea aproximada,
per saber si és un arxiu gran o petit,
i les dates extremes,
és a dir, quin és el document més antic
i quin és el més nou que hi ha en aquell arxiu.
Després, doncs, agafar dades, diguéssim,
una mica, per exemple,
a la història d'aquell arxiu,
com s'ha anat formant,
de quina activitat deriva,
o potser si és un fons
al que els propietaris donarien accés,
o, per contràriament,
no volen donar cap tipus d'accés,
serien qüestions tècniques.
I, per tant, no s'entren en temes de contingut.
Exacte.
Jo puc, per exemple,
durant el CENS,
hem pogut fer referències
si és un arxiu de caràcter econòmic
o si és un arxiu de caràcter,
potser més cultural,
però en cap moment s'ha entrat a valorar
quines dades,
a quines persones es fa referència.
Això des del CENS no s'ha tocat.
De qualsevol manera, Ricard,
és possible que l'administració pública,
en alguns casos,
pugui demanar a privats o empreses
en el futur d'accedir-hi públicament,
o aquest no és l'objectiu?
L'objectiu és el de tindre
aquesta visió global,
aquesta perspectiva global.
Després,
conegut aquest patrimoni documental,
les accions que es derivin d'això
ja estan per veure.
En principi,
és un tema,
ja dic,
de conèixer amb el màxim de detall
aquest patrimoni documental
que és d'interès,
que és susceptible de conservar,
que en alguns casos
pot ser també susceptible
de fer-lo accessible,
o de conservar-lo
en millors condicions,
per exemple,
de digitalitzar-lo,
d'ingressar-lo en arxius públics,
en el cas dels arxius privats.
però la qüestió de l'accés
precisament ha sigut
un dels temes
que hem cuidat molt i molt
i en aquest sentit,
doncs,
la feina,
per exemple,
de la Laia
a l'hora d'anar a parlar
amb les empreses privades
o amb els fons patrimonials
o personals
o familiars,
d'explicar
que
no calia
que accedís
en els documents,
que no calia
veure els documents
i que de l'ús
d'aquella informació,
doncs,
l'ús estava totalment restringit
al Departament de Cultura,
ha sigut un factor
que ens ha permès
també segurament
fer aquest nombre
tan elevat
de fitxes
que hem aconseguit.
És a dir,
el tema de l'accés
és molt sensible,
és un tema molt sensible
i com a tal,
doncs,
anem molt en compte
amb la informació
que es dona
des del Departament
per descomptat.
Està previst
crear una pàgina web,
però una pàgina web
que serà
gairebé exclusivament,
almenys de moment,
estadística,
diguéssim,
estadística per comarques.
I la llista,
en aquest cas,
dels 433,
no?
Arxius,
s'has dit?
433, no?
433.
Això estarà
al Departament
de Cultura
i en el futur
veurem
a veure
quin urs
s'enfada,
això.
Perquè quina actitud
han tingut majoritariment
les persones
a nivell particular
o les empreses?
D'una certa reticència?
Inicialment,
sorpresa,
molta sorpresa,
no?
Perquè,
clar,
el fet de valorar
documents
que ells consideren
vells,
antics,
sorprèn
i quan se'ls explica
que allò té
un interès,
una importància
com a patrimoni
documental
de Catalunya,
doncs,
potser sí,
una reticència
al principi,
però un cop
s'explica
tot això,
no?
Doncs,
que no seran
dades d'ús públic,
això està protegit
per la lei
de protecció
de dades,
doncs,
majoritàriament
s'ha col·laborat
en el sens,
fins i tot
una mica,
no?,
d'orgull
de tenir una empresa
amb tants anys
o una associació
amb tanta trajectòria.
I l'estat de conservació,
tu,
d'aquests documents,
els has pogut veure?
Sí,
molt variat,
des d'arxius
amb perfectes condicions,
a arxius
amb algunes problemàtiques,
doncs,
típiques
d'un fons documental.
I ho deia,
allò de la conservació,
perquè, clar,
aleshores,
no sé si cal,
si volem preservar
aquest patrimoni,
encara que estiguin
en mans privades,
d'alguna manera
incentivar o ajudar
que aquests documents
es conservin
de la millor manera possible.
Nosaltres sempre aconsellem,
si està en mal estat,
doncs,
que es contacti
amb l'arxiu
que toca
i es tracti
la qüestió
de fer alguna intervenció,
fins i tot
que es porti això
amb algun arxiu,
però sempre és
la decisió final
de la persona particular.
Podem posar-hi
alguns exemples
d'arxius
d'aquests desconeguts,
segurament,
pel gran públic,
perquè els que ens estiguin
escoltant
se'n facin una idea
del que podem trobar
en aquests cens
del tarragonès?
Exemples concrets no,
però, per exemple,
dins de l'àmbit
dels fons familiars,
doncs,
sorprèn que hi hagi
persones
que tenen a casa
documentació
de fa 100 anys
o més
sobre
capítols matrimonials,
per exemple,
dels seus avantpassats,
testaments,
llibres de comptabilitat
d'alguna petita empresa
o fins i tot
a les grans empreses,
doncs, clar,
ara és tot molt informàtic,
però quan van començar
fa 50-60 anys
que es conservin
les primeres factures,
els primers impostos
de la contribució industrial,
doncs,
tots aquests documents
que tinguin
més de 40 anys
són susceptibles
de formar part
dels 100.
Per què més de 40 anys?
Ah,
perquè és el que estableix
la llei
d'arxius i documents,
és a dir,
en el cas
de les persones jurídiques,
que bàsicament
són empreses i associacions,
parlem de 100 anys,
i en el cas
de les persones físiques,
ja estem
en els 100 anys.
I què es pot considerar
un arxiu?
Fem aquesta feina pedagògica
avui a través de la ràdio.
Què es considera?
A partir de què es considera?
De quines característiques
es considera
que això és un arxiu?
Doncs,
un sol document
pot ser considerat
un arxiu,
perquè potser un sol document
té per si mateix
més importància
que tot un conjunt,
no?
Qualsevol document
que estigui en aquestes
cronologies
es pot considerar arxiu
i en el cas dels públics,
doncs,
qualsevol arxiu públic
és considerat patrimoni documental
sense una cronologia concreta.
I estem parlant,
per exemple,
també de fotografies?
Exacte,
fotografies,
enregistraments sonors,
vídeo,
qualsevol document,
encara que no sigui textual,
plànols,
mapes,
el que sigui.
Cartes,
també?
Cartes,
també.
Perquè la correspondència
abans era molt,
tenia un paper molt important.
Exacte.
És a dir,
això també es pot considerar
part d'un arxiu.
I tant,
la correspondència,
doncs sí,
com dius,
doncs,
sempre s'han fet
molta correspondència,
ara ja no tant,
però...
Ara és l'era del tuit,
però, en fi,
fa uns anys era,
la comunicació era
d'una altra manera.
Tenim dades d'altres comarques?
Ho dic per comparar.
Si s'han fet els cents
en altres comarques del país
i si es pot dir
que el Tarragonès,
doncs,
Déu-n'hi-do,
la quantitat
d'arxius que n'hi ha.
Sí,
actualment
hi ha
unes 15 comarques
de Catalunya
que estan acabades,
totes per sota
de les xifres del Tarragonès
i n'hi ha 18 més
que estan a punt
d'acabar-se
i amb xifres
que en cap cas
superaran
les que hem aconseguït
aquí al Tarragonès.
Per tant,
hi ha 31 comarques
que estan
pràcticament
fetes
i que no
superaran
els nostres registres.
Això és un fet,
si vols,
circumstancial,
però
jo penso que té
la seva importància
i que denota
en tot cas
el volum
i el pes
específic
de la nostra comarca
en l'àmbit
del país, diguéssim.
I aquest és un sens
laia no tancat.
Mai serà tancat,
no, del tot?
Exacte.
Hem posat ara
el límit
en aquesta presentació
de la feina
que s'ha fet
fins ara,
però sempre
pot sortir
algun particular,
alguna empresa,
que a partir
de tot això
sàpiga
que disposa
d'aquests documents
i es posi
en contacte
amb l'Arxiu Històric
de Tarragona
i seria possible
anar incluent
nous arxius
al CENS.
Per l'experiència,
en el contacte
amb la gent,
amb les empreses,
amb les entitats,
amb els col·lectius,
tens la sensació
que potser
les empreses
o les famílies
amb més documents
antics
són els que millor
han conservat
els documents
i que això
potser
ara
en aquesta
era tan moderna
dels darrers 20,
30,
40 anys
hi ha més gent
que no tingui
aquesta conscienciació
de la importància
de conservar documents?
Sí, sí,
està clar
que els nous mitjans
electrònics
fan que
el fet
de conservar
la documentació
no sigui
com s'ha fet
fins ara,
que sí
que s'anaven
conservant,
però bé,
depèn molt
sempre
de la persona
que hi ha
al davant
de l'arxiu,
si és una persona
amb certa sensibilitat
diguéssim
històrica
o documental,
doncs
sempre
s'ha anat
conservant,
s'ha procurat
no llençar res,
passar-ho de pares
a fills,
o en canvi
si hi ha una persona
al capdavant
que no li ha donat
interès
en aquesta qüestió
doncs
s'ha perdut.
Acabo,
qualsevol persona
que ens estigui
escoltant
i estigui interessada
en conèixer
com a mínim
la llista
dels CENS,
com ho pot
fer?
Jo insisteixo,
la llista dels CENS
ara mateix
en quant als arxius
que s'han registrat
és inaccessible,
està protegit
per aquesta limitació
d'accés
que ja contempla
el mateix CENS,
però des de l'Arxiu Històric
de Tarragona
evidentment estem oberts
a qualsevol tipus
de consulta
que no impliqui
revelar dades
d'arxius personals,
d'arxius privats,
ja has vist que la Laia
quan li has preguntat abans
no t'ha donat pas cap nom,
eh?
Cap,
cap ni un.
Exactament,
és un tema
que tenim molt en compte,
però també hi ha un tema
d'assenyalar
molt important
i és el que
posar en valor
aquest tipus d'arxius
fa que moltes vegades
arxius d'aquests privats
puguin ingressar
a arxius públics
i en aquest sentit
nosaltres des de l'Arxiu Històric
estem en procés
d'ingressar-ne un
d'una empresa
prou coneguda
de la ciutat
i l'Arxiu Municipal
de Tarragona
a través de l'elaboració
del CENS
també està en procés
d'ingressar-ne un
d'un personatge
molt conegut
de la ciutat.
Clar,
és que jo estava pensant
des del punt de vista
del ciutadà,
de la gent que ens està escoltant,
en fi,
entenent la privacitat
d'aquests arxius,
d'aquests documents,
però aleshores
també s'està dificultant
la tasca
on es pot facilitar
la tasca d'investigadors
que segurament
poden estar interessats
en recerca
d'informació
molt valuosa,
no?
Bé,
per això es fa el CENS,
per conèixer
i per treballar-ho
en la mesura que es pugui
i es decideixi
jurídicament correcte
sempre
i per poder-ho posar
en la mesura
de les possibilitats
a disposició
dels investigadors.
Aquest seria
un dels grans objectius
finals.
Ara,
òbviament,
quan es tracta
de dades personals
que estan protegides
per una normativa específica,
s'ha de fer el procés.
S'ha de tenir
el permís corresponent.
Molt interessant
en qualsevol cas
la tasca que ha fet
la Laia Vidal,
arxivera responsable
d'aquest CENS d'arxius
a la comarca
del Tarraonès.
En total,
433 arxius
trobats al Tarraonès.
Laia,
moltes gràcies,
felicitats per la feina.
Gràcies a vosaltres.
Ricard Ibarra,
director de l'Arxiu Històric
de Tarraona.
Gràcies també
per participar
en aquesta entrevista
al matí de Tarraona Ràdio.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-sia,
bon dia.