Tarracó, viva el Festival Romà de Tarragona.
Arriba el seu moment culminant aquest cap de setmana
amb desenes de propostes repartides per molts indrets de la ciutat.
Volem parlar ara, però, de l'acte de cloenda del festival
que tindrà lloc el proper diumenge a la tarda
a l'Auditori August del Palau de Congressos.
Un espectacle titulat
«Ic, evita, felicites, la pantomina romana».
Un espectacle de l'aula de teatre de la Universitat Rovira i Vergili.
Joan Basqual, bon dia.
Hola, bon dia.
Joan Basqual és el director de l'aula de teatre de la URB.
En què consisteix aquesta proposta que ens servirà per tanca Tarracó, viva?
Bé, aquesta proposta és un treball de reconstrucció històrica
al voltant del que és el teatre popular
i concretament amb aquests gèneres que estan considerats com a menors
però que configuraven espectacles que eren un gran divertiment
on hi havia barreja de dansa, hi havia barreja de pantomima,
hi havia barreja de farsa i d'altres elements,
la música, evidentment, hi ha altres elements que podríem dir
que configuraven un espectacle que avui anomenaríem de variatès.
És a dir, que en poques paraules serà un espectacle de festa
per tancar la festa del festival, no?
De la Tarracó Viva.
Exactament, em sembla que és un espectacle amb 40 actors i directors i músics en escena,
per tant, estem parlant ja d'un espectacle de mitjà format o quasi gran format
i estem molt contents i estem molt il·lusionats
a part de tot el treball de reconstrucció teòrica i reconstrucció escènica
que hem fet al voltant del que és la pantomima romana
i algun tipus de dansa específica que presentarem dins d'aquest espectacle de Cluenda.
Com sorgeix la idea? És a dir, ve de vosaltres, ve de l'organització del festival?
Bé, la Cluenda és un encàrrec del festival, no?
L'espectacle i el treball és una continuació d'un treball que venim desenvolupant,
evidentment, conjuntament amb Tarracó Viva, des de fa ja 13 anys, l'aula de teatre,
fa 13 anys que va iniciar aquest laboratori, un laboratori de reconstrucció històrica
al voltant del teatre romà que s'ha convertit en un laboratori estable
i, com explicava, estem alternant la part pràctica amb la part teòrica de recerca i investigació.
També dic que aquest espectacle, a més, al voltant d'aquest espectacle
no participa solament l'aula de teatre de l'URB,
sinó que també hi ha els membres del Zones Àlata,
que és la companyia o el col·lectiu que, d'alguna manera,
ha estat sempre darrere en la part tècnica i en la part artística
del laboratori aquest d'art d'acció, ai, perdó, de teatre clàssic de la universitat.
També teníem nosaltres la col·laboració de les bars Santa Tecla
i de la música en directe dels Lluidi, que són un grup, un col·lectiu
de reconstrucció de música romana que ja fa molts anys que també està per nosaltres.
Per tant, és un espectacle on hi participa molta gent
i hi ha possibilitat d'aquest contacte amb altres col·lectius.
I també una mica la col·laboració d'enèmesis.
Quin paper juga, per exemple, les bars Santa Tecla, que ara anomenaves?
Sí, les bars Santa Tecla juga el paper...
Bueno, els vam invitar perquè la documentació de l'època
ens parla que en alguns espectacles s'iniciaven
o durant l'espectacle hi havia la presentació d'unes danses pírriques.
Les danses pírriques són unes danses que són d'origen grec,
però que després els romans van incorporar en els seus espectacles
i són l'antecedent claríssim del que avui en dia seria el ball de bastons
que podem veure en les nostres festes populars.
El ball de bastons no deixa de ser una dansa guerrera
o un component d'element de celebració, de victòries davant o abans de la guerra
i llavors ens semblava oportú el veure aquesta documentació
en què són els antecedents del ball de bastons
a invitar el col·lectiu de les bars que tenen aquest apartat de ball de bastons.
Tindrem la música en directe, ja deies, del grup Ludi
i també participarà Némesis.
Némesis col·labora amb nosaltres en qüestions de vestuari.
Sí, perquè ara precisament t'anava a preguntar del vestuari,
una mica de l'escenografia.
Què podrem veure i quan us ha costat d'alguna manera?
No parlo de diners sinó de temps, no?
Bé, el temps és pràcticament tot un any de treball, tot això.
La maquinària escenogràfica en aquest espectacle
pràcticament no existeix, contràriament a el que podria semblar,
perquè en aquests grans espectacles la maquinària que sotabilitzava
era una maquinària molt complexa, amb elements bastant grans,
cosa que per aquest espectacle o per aquest moment era bastant inviable, no?
Primer perquè això seria d'un cost econòmic elevadíssim
i els moments tampoc estan per poder posar-se en aventures d'aquest tipus.
A part que això requeriria tot un treball de construcció,
reconstrucció d'aquestes maquinàries molt més lent i amb més temps, no?
Vull dir que una cosa que no descartem d'anar recuperant.
Eren espectacles, sobretot n'hi ha tota una referència d'un autor de l'època
que es diu Pulello, que explicava o explica,
és de les poques notícies que tenim així molt clares
de com eren aquests espectacles, que desapareixien muntanyes,
sortien animals vius, amb arbres naturals,
és a dir, que eren maquinàries complexes i bastant enferroses
que ens costaria poder-les, diguéssim, trasplantar a l'actualitat
amb les estructures que tenim nosaltres.
Curiosament.
Què és el que creus que més pot sorprendre al públic
que vingui a veure l'espectacle?
El que més pot sorprendre, jo penso, que és el treball dels actors.
Estem parlant d'una comèdia, una barreja entre farsa,
entre pantomima i dansa.
I aquests components, diguéssim, que el valor
o tot el treball de reconstrucció està més al voltant de l'element actor,
que en definitiva és l'element més important del teatre,
no l'actor davant del públic, amb uns divertiments
i amb uns elements que configuren, jo penso,
una gran festa de col·lenda.
I les 40 persones que apareixen a l'escenari que ens deies al principi,
totes vinculades a l'aula de teatre o al grup Zones Àlata?
Sí, són gent de la Zones Àlata, de l'aula de teatre i de les bars,
com he dit abans, i els músics, els ludis.
Estàs satisfet, Joan, abans de la representació?
M'imagino que per la feina que heu fet pels assajos,
estàs satisfet del que es pot veure el proper diumenge a la tarda?
Jo estic molt content, vull dir, estic molt content.
Bé, sempre queda aquella cosa,
aquell neguit una mica de veure el públic com reaccionarà,
perquè tu ho estàs muntant, estàs treballant, tu ho veus,
però fins que no es produeix la màgia aquesta de l'encontre amb el públic
no acabes de saber si el que has fet funciona o no funciona.
De totes maneres, estic convençut que funcionarà,
és una cosa molt fresca, molt visual, amb molt de moviment,
molts canvis, i jo penso que és un divertiment
jo penso adequat per fer una col·lenda en guany.
I què et sembla, en conjunt, Tarracoviva?
Quina és la teva impressió?
Curiosament, jutjar Tarracoviva en guany és una mica difícil,
perquè pràcticament no he pogut veure res,
perquè m'ha estat molt tancat.
Ja m'ho imagino, ja.
És com una contradicció, això,
la gent que hi participem molt directament,
moltes vegades diem, sempre ho diem, no?
No us hem pogut anar a veure, no?
Perquè, bé, el procés, tots aquests processos són molt complexes,
i l'acabar el dia 27 amb la col·lenda,
doncs la veritat és que hem estat molt tancats en sala
i tancats amb acabar de preparar tots els preparatius.
Però jo, sense haver vist masses coses en guany,
jo continuo reivindicant aquest Tarracoviva
com un element fonamental per a la nostra ciutat.
És un festival que té un gran prestigi en aquests moments
a nivell internacional,
i a mi em sembla que els tarragonins
haurien de fer un gran esforç
en defensar aquestes coses que funcionen i estan funcionant,
i que generen un moviment no solament a nivell cultural,
sinó a nivell econòmic, a nivell social,
i, per tant, aquests festivals o aquests festivals
que et creixen una personalitat pròpia
són un valor afegit importantíssim per a les ciutats.
Per cert, una qüestió pràctica de diumenge,
actuareu a la sala gran del Palau de Congressos
amb tot el que això representa, no?
M'imagino també que imposa als actors
i, en fi, a tota la gent que esteu al capdavant de l'espectacle.
Sí, imposa perquè és un espai potent,
no és un espai molt gran,
i, a més, hem de tenir en compte
que hi ha gent amb molta experiència que surt a l'escena,
però n'hi ha una gran quantitat de gent
que és la primera vegada que surten a l'escena,
que són alumnes de l'aula de teatre,
i, per tant, alguns d'ells és la seva primera experiència total.
Bé, que tinguin aquest xoc i aquesta experiència
de confrontar-se amb un espai d'aquest tipus,
bé, és un bon aprenentatge,
i, bé, a mi no em fa por
i jo penso que se'n sortien per canvi.
Una altra qüestió pràctica
és a les 6 de la tarda i l'accés és gratuït.
Però, clar, tenim una sala impressionant
de més de 1.000 butaques, de més de 1.000 seients,
per tant, que sàpiga la gent
que és un espectacle d'entrada lliure.
Llàstima, potser, Joan,
que només es pugui representar una vegada, no?
Bé, no és una vegada,
però aquest és un espectacle que té continuïtat.
Vull dir que nosaltres, tots els espectacles
que anem fent de reconstrucció
al voltant del tema romà,
després el anem evolucionant, el anem canviant,
per tant, aquest espectacle, potser en un format una mica més petit,
jo penso que l'any que ve es portarà a tornar a veure
i es podrà continuar oferint al públic.
Doncs, fantàstic, és una molt bona notícia,
una molt bona dada,
la que ens dones per acabar aquesta conversa.
Joan Pasqual, en director de l'Aula de Teatre de la URB,
els protagonistes d'aquest espectacle,
la pantomina romana que tancarà,
que serà la cluenda del festival
Tarracoviva el proper diumenge a la tarda.
Moltes gràcies i molta sort, que vagi bé.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adeu-siau, bon dia.
Adeu, bon dia.