Seguim en directe des d'aquesta cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio.
Som ja en ple mes de juliol, molta gent de vacances
o en perspectiva de vacances, segurament aquesta època de l'any
convida segurament o hi ha més temps per llegir.
I des del matí de Tarragona Ràdio us volem proposar
algunes lectures per aquest estiu amb autors de casa,
amb autors tarragonins.
I en aquesta línia avui hem convidat Jordi Tinyena,
que aquest 2012 ha publicat El gos suïcida, Amarola Aditos,
una novel·la de la que ja vam parlar abans de Sant Jordi,
però que val la pena segurament fer-ho amb més calma
ara que arriba aquesta època de l'estiu.
Jordi Tinyena, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Per vacances a l'estiu, convida més a llegir?
Té més temps lliure, segurament es convida més a llegir.
De tota manera, la gent que llegeix, llegeix habitualment,
i la que no llegeix, no llegeix mai, també.
El gos suïcida és una novel·la d'estiu,
perquè està ambientada al sud de França,
a prop de la costa blava francesa.
Pot convidar una mica més a llegir-la a l'estiu o no?
No, jo crec que no.
Jo crec que...
Sí que és veritat que hi ha un tipus de literatura,
sobretot la literatura de gènere,
que demana menys atenció
i que, per tant, es pot llegir en qualsevol lloc.
El gos suïcida, jo penso que també es pot llegir,
però no és una novel·la especialment estiu en què ho.
Està ambientada, però, a la Provença, no?
Sí, això sí.
Al sud de França.
Està ambientada a la Cadillard d'Azir,
que és un poblet que hi ha relativament a prop de Marsella.
i relativament a prop del circuit aquell
que es feia en les carreres aquelles del Ricard,
de fa molts anys,
a l'Ecastellé i tota aquella zona.
I per què està ambientada allà?
Doncs ja saps tu que això d'escriure
és el resultat d'un conjunt de decisions
que moltes vegades són immotivades,
almenys les primeres.
Després, quan hi ha n'espresses algunes,
aquestes condicionen les que venen després,
però les inicials són immotivades.
La Cadillard podria ser qualsevol altre lloc.
La Cadillard per què?
Doncs perquè és un poble que jo sí que conec.
I el món aquest de les vinyes també.
Jo hi vaig ser, quan devia tenir 18 o 19 anys,
i vaig estar un estiu fent la barema allà,
vivint allà i fent la barema.
I és un poble molt bonic,
que a mi m'havia agradat molt en el seu moment.
I posats a situar, doncs, com que ho coneixia,
em resultava més còmode i més familiar.
És a dir, que una estada de jove amb 18 o 19 anys
fent la barema, després, al cap d'uns quants anys,
li porta als escenaris d'una novel·la.
Sí, sí, exactament.
En aquest cas ha estat així.
Perquè la novel·la podria passar en qualsevol altre lloc,
o realment l'ambient que es respira al voltant d'aquest poble
i en aquest territori el fa especial, el fa únic?
Home, l'ambient,
una vegada és decidit que passa allà,
és òbvi que has d'ajustar tots els altres elements
perquè siguin coherents.
però la novel·la, pel que fa a la història fonamental
que s'hi explica, podria passar en qualsevol altre lloc,
s'haurien de canviar moltes coses,
però no pas l'essència del tema.
El protagonista de la novel·la és el gos?
El gos suïcida?
Jo crec que sí.
Fa de mal dir, perquè...
I com pot ser un gos protagonista d'una novel·la?
La primera pregunta és com pot ser un gos suïcida,
perquè no consta que n'hi hagi de gos suïcida.
Així que com ja sí que hi ha animals que consta
que tot d'un plegat i sense saber per què
es precipiten cap a la mort col·lectivament,
les balenes que queden barades a les platges
o hi ha fins i tot alguns vols d'ocells.
Dels gossos no consta que voluntàriament es matin.
Això vol dir que aquest gos no és només un gos
dintre de la novel·la, és un gos,
però no és només un gos.
En fi, es pot relacionar amb altres personatges
que sí que estan en la novel·la
i que aquests sí que de vegades tenen tendències suïcides.
I quins són els personatges protagonistes de la novel·la,
més enllà del gos?
Fonamentalment n'hi ha dos.
És a dir, la novel·la és un mà a mà
entre dos personatges radicalment diferents,
amb expectatives de vida totalment diferents també,
però que coincideixen en un mas,
tancats en un mas per circumstàncies alienes,
almenys un d'ells.
I llavors és un mà a mà de personalitats.
L'un té un propòsit molt clar
i l'altre no, en principi no,
i es converteix en una mena de joguina en mans de l'altre.
És una novel·la de personatges?
Sí, és una novel·la de personatges sobretot.
Sí, sí, sí.
I com es defineixen aquests personatges?
O com els vol definir Jordi Tinyen al llarg de l'obra?
Home, a veure, és una maqueta,
per entendre'n seria una maqueta
del que és en gran
el comportament de les relacions de poder a la societat.
És a dir, en el nostre món,
en totes les societats, vull dir,
no només en el nostre concret,
en totes les societats,
s'estableixen les relacions de poder
en les quals hi ha qui té clarament decidit
què farà i per què ho farà
i en benefici de què ho farà,
i d'altres que acaben sent les joguines d'aquests primers
al servei dels interessos d'aquell.
I això es pot aplicar a multitud de situacions,
des de polítiques, econòmiques o el que sigui.
És a dir, doncs bé, la novel·la
és una mena de maqueta d'això
amb dos personatges que simbolitzen
de fet aquests dos pols socials.
Un personatge que sí que té uns interessos
i que té poder i capacitat per fer-ho
i falta d'escrúpols també per fer-ho
i un altre que no acaba d'entendre-ho
perquè funciona mentalment d'una altra manera
i no s'ha...
És una mica aquest joc, no?
Reduït a la maqueta,
reduït a la mínima expressió,
però és la gran metàfora
de la nostra vida social.
Aquesta relació de poders, doncs,
és un dels temes que més li interessa,
que més la passió del Jordi Tinyena
quan escriu?
Sí, sí.
Jo crec que és un tema
que és molt recurrent a les noves novel·les.
Apareix sota formes diverses
i vestit amb arguments molt diferents,
però sí que és el tema fonamental,
perquè de fet és allò
que organitza el nostre viure.
És a dir, sense entendre
que hi ha qui abusa
de la seva posició de privilegi
justament perquè té aquesta posició de poder
i perquè té falta d'escrúpols
i no té principis
i llavors això li permet fer el que vulgui.
I a l'altre cantó hi ha les víctimes
que estan no només perquè són dèbils
o perquè som dèbils,
sinó perquè, a més a més,
el teu pensament està lligat
per una sèrie de consideracions morals
que només tens tu,
l'altre no les té, no?
És a dir, és el fet de, no ho sé,
ara per posar coses concretes,
perquè és el tema de les preferents,
per exemple,
que estan tan de moda.
Clar, la persona que ha venut aquest producte
no té cap escrúpol,
però el que el comprava pensava que sí que el tenia
i, per tant, pensava que li estaven oferint
un bon producte per ell
que estaven pensant en ell.
No, no, no.
L'altre estava pensant
en el banc i en els seus interessos
i ja ho sabia que feia malament, no?
Doncs clar,
la víctima sempre ho és,
o quasi sempre ho és,
perquè, a més a més de ser dèbil,
té uns principis morals
que el fan presoner
d'un codi que l'altre no comparteix
i que, per tant, se'l salta quan vol.
Una mica això, eh?
I al voltant d'aquests dos personatges,
amb aquesta comparació realment molt interessant,
amb el voltant d'aquests dos personatges
i del gos suïcida,
que m'imagino que està al voltant dels personatges,
n'hi ha més de personatges?
I quin paper juguen?
O és un paper molt secundari?
Home, és un paper secundari
perquè la novel·la s'aguanta
sobre aquests dos personatges
i de les seves converses.
És una novel·la molt dialogada,
però sí que gira a l'entorn d'ells
i que hi ha una sèrie de personatges
que, alguns,
amb més protagonisme que d'altres, no?
Per exemple, n'hi ha un que és
una mena de, no sé com dir-ho,
de pinxo estrafolari,
que és la mà violenta d'aquest poder.
O sigui, hem dit que hi ha un personatge
que és el més gran,
el més aposentat des del punt de vista econòmic
i de tot tipus,
el que té el poder i l'altre que no,
doncs aquest que té el poder,
efectivament, també el té.
Però les coses brutes no les fa personalment,
les fa un altre personatge.
Aquest altre personatge és aquest,
George,
que és un pinxo simpàtic,
que estrafolari,
rastrany,
però que també juga el paper de marcar,
de dir, escolta,
no tot són paraules,
no?
No, no?
Quan el poder també li interessa
utilitzar la violència,
també la fem servir.
Aquí la tenim,
i val més que tu creguis,
perquè estic disposat d'això.
El gos suïcida s'ha publicat aquest any,
en fi,
fa pocs mesos,
en vam parlar amb el Jordi Tinyena
per Sant Jordi,
però no és l'última novel·la escrita
pel Jordi Tinyena.
No,
van sortir al revés,
és a dir,
l'any passat va sortir Peix de gat
i aquest any ha sortit El gos suïcida,
però des del punt de vista
de l'escriptura,
són al revés.
El primer va ser El gos suïcida,
després va ser Peix de gat.
I això l'atabala l'escriptor o no?
No, no,
gens ni una mica.
No,
en absolut no.
L'autor escriu
i després l'editorial fa el que vol.
El que passa que sí que és veritat
que són dues novel·les molt diferents,
tant des del punt de vista
de la concepció argumental i temàtica
com sobretot des de la perspectiva
de la factura,
de la tècnica narrativa,
són molt, molt diferents.
El gos suïcida és una novel·la més clàssica
des del punt de vista de la tècnica,
mentre que el Peix de gat
és una novel·la realment diferent.
Tècniques narratives diferents?
Això a la gent li deu sonar...
Què vol dir?
La manera d'escriure, evidentment.
Clar, vol dir la manera d'escriure.
I què vol dir una tècnica narrativa clàssica?
Doncs, per exemple,
qui explica la història?
Una tècnica narrativa clàssica
és la novel·la que estem acostumats tots,
que hi ha una veu
que no se sap qui és,
però és una veu en tercera persona
que et va explicant les coses,
va presentant els personatges
i va dient
i aquest respon,
i aquest diu,
i aquest va pensar.
És una manera clàssica d'escriure, no?
Això es pot presentar d'altres formes,
que aquesta veu sigui diferent
i que vagin parlant els personatges
o que fins i tot una història
es pugui explicar des de quatre punts de vista
perquè intervenen quatre personatges
alhora explicant-la.
Bé, es pot jugar amb aquestes coses, no?
I les tècniques no tradicionals
que m'imagino que n'utilitza una,
el peix de gat,
que és la novel·la escrita l'any passat.
Clar, doncs, per exemple,
una tècnica no tradicional
és no seguir el decurs del temps
ajustat a la lògica causa-efecte, no?
És a dir, primer passa això,
després això, després això.
No, quan tu fas un tot un revolutum
i dius, bueno, començo a barrejar
i ara aquest va explicant coses del passat,
de cop i volta torna al present,
l'altre...
Bé, doncs això que obliga el lector
a un esforç més gran
de reconstrucció de la història,
perquè no li estàs donant ordenada
ni li estàs donant amb un únic fil narratiu,
sinó que li estàs posant allí fils,
personatges i temps diversos
al mateix temps.
En el cas de Peix de Gat això passa,
i a més a més en el cas de Peix de Gat
jo ve a prescindir de la tipografia clàssica,
és a dir, allò del diàleg amb el guionet,
i quan hi ha un...
Clar, això,
una vegada s'entrada a llegir,
lleixes bé,
però d'entrada sorprèn
i despista una mica.
En poques paraules,
Peix de Gat és molt més difícil
pel lector que el gos suïcida?
Sí, sí, sí,
jo crec que és més complicat
de llegir que els suïcida,
és una novel·la que te llegeix
amb un plis-plàs,
és una novel·la molt ràpida de lectura,
entre altres coses perquè
té un únic camí,
aquí hi ha dos personatges
i no sortim d'aquí,
mentre que Peix de Gat
és un carrusel d'històries,
hi apareixen molts personatges,
moltes històries diferents,
que sí que van lligant-se,
sí que van anar a parar
a un únic fil,
però bé,
s'han de reconstruir.
Peix de Gat,
que per cert és de l'any passat,
publicada l'any passat
i que està ambientada
a Tarraón,
al Serrallo, no?
Al Serrallo, sí,
però justament ara,
el dia 13,
d'aquí uns pocs dies
hi ha una activitat
organitzada conjuntament
pel Port i la Biblioteca
de lectura de textos
sobre el Serrallo,
al Port,
al Far de la Banya.
Al Far de la Banya.
I entre altres
hi ha textos del Peix de Gat.
Amb aquesta tècnica
que dèiem,
en què hi ha un carrusel
de personatges,
no va dir de convidats,
de personatges,
a Peix de Gat,
estem parlant ara,
i on d'alguna manera
requereix un esforç
més gran segurament
per part del lector.
Però per què
Peix de Gat,
que és la novel·la
de l'any passat,
està situada al Serrallo?
Aquí sí que hi ha
una voluntat claríssima
per la història
que s'explica
i pels personatges
que hi surten
que realment s'ha de situar
en un barri
com el Serrallo?
Sí, sí.
Jo volia que
Peix de Gat
fos el que és
en el sentit
d'una gran quantitat
d'històries
que giressin
a l'entorn
d'uns pocs personatges,
però per fer-ho
això necessitava
també un lloc
relativament gran
però relativament tancat.
Clar,
el Serrallo
dona aquestes possibilitats.
Després m'interessava
i m'interessa
el món del mar.
Jo soc un enamorat
del mar
i de la navegació
i m'agradava
situar aquest món
i m'interessava també
que les històries
es focalitzessin
sobre persones
d'una extracció social
doncs mitja baixa
que no fos una...
Per tant,
no hi ha grans fortunes,
no hi ha grans senyors,
no hi ha industrials,
clar,
això...
Tenir tot això
en un únic espai
no és sempre fàcil.
El Serrallo sí que ho tenia.
On es troba més a gust,
Jordi Tinyena?
Escrivint una novel·la
amb aquestes tècniques
més complicades
i situades aquí al costat,
al Serrallo,
o en una novel·la
de tècnica més convencional
però ambientada
i amb d'aquí?
No,
jo em sento còmode
amb totes les possibilitats
perquè l'acte d'escriure
és el mateix.
vull dir,
escriure...
Jo sé que hi ha gent
que diu que pateix molt escrivint
i jo he de dir
que jo m'ho passo molt bé
escrivint
i disfruto molt
i per tant
a mi m'és igual
escriure sobre una cosa
o sobre una altra,
situar els personatges
a Barcelona,
situar-los a Bòsnia,
situar-los a Menorca
o situar-los a Tarragona,
no?
Més igual,
és a dir,
una vegada presa la decisió
sobre què vols parlar,
comences a treballar l'argument,
en quin lloc el col·locaràs,
qui explicarà la història,
i totes aquestes decisions
que es van prenent
mentre es planifica la novel·la,
això forma part del procés creatiu
i és el que és realment divertit
de crear i d'escriure.
Per tant,
el resultat pot ser un,
pot ser un altre,
pot agradar més
o pot agradar menys un o altre,
però des del punt de vista
de l'escriptura
és igual de satisfactori,
l'acte creatiu és el mateix.
Però des del punt de vista
d'això de creació literària,
què es decideix primer?
La tècnica?
La història?
El lloc?
Jo, en el meu cas,
soc molt poc sistemàtic amb això,
i per tant,
jo no planifico la novel·la.
Sé que hi ha autors
que la planificen molt
i que tot això està decidit
abans d'hora
i que quan es comença a escriure
ja ho tenen tot fet,
només han de redactar
perquè ja ho tenen decidit.
Jo no és el meu cas,
i a mi justament el que m'atreu
i el que m'agrada
i el que m'apassiona d'escriure
és posar-me davant de l'ordinador,
davant del teclat
i començar a crear.
I per tant,
aquestes decisions
les vaig prenent sobre la marxa
i això vol dir
que començo sempre
amb una idea molt vaga,
molt genèrica
del que escriuré,
però ni amb arguments acabats
ni amb la totalitat
de personatges creats,
ni amb...
No, no,
és una decisió que es pren
i cada vegada que en prens una
t'obligues a deixar un camí
i agafar-ne una altra.
Cada vegada,
clar,
vas tancant,
vas tancant,
vas tancant les possibilitats
de decisió,
però és així,
jo decideixo d'aquesta manera.
I la primera frase
que diuen
és tan important
en una novel·la?
La primera frase
o el primer paràgraf,
en fi,
la primera pàgina
és tan important,
com diuen alguns,
per atrapar el lector?
No ho sé,
això ho han de dir,
lectors,
des del punt de vista
de l'escriptura,
jo el que puc dir
és que
no m'he plantejat mai
la primera pàgina
com una pàgina especial
que hagi de pensar
d'una manera diferent.
Jo crec que,
ja ho he dit moltes vegades,
quan treballes,
t'has de posar a treballar
i, per tant,
quan tens ganes d'escriure,
començas a escriure
i després ja revisaràs,
ja trauràs
o afegiràs
o modificaràs
en funció de com ha anat,
no?
I a lo millor
comences per un cantó
i veus que no hi ha sortides
i has de rectificar.
Bé,
aquest és el procés creatiu
que m'agrada fer a mi,
però jo no he estat mai parat
davant de la pàgina
dient
a veure quina primera pàgina
escriuré,
entre altres coses
perquè bon que no tinc
la novel·la al cap
perquè no l'he decidit encara,
seria,
absurd.
El que sí que pot passar,
que jo sí que he fet
alguna vegada,
és que una vegada
escrita la novel·la
tiris enrere
i reescriguis
la primera pàgina
perquè llavors
sí que ja la tens
tota la novel·la,
saps el que ha passat
i com l'has escrit.
Això, per exemple,
és el cas del Marcant.
El Marcant començava
directament amb la història
i, en canvi,
va acabar començant
amb una presentació
prèvia a la novel·la
de molt més impactant
i molt més forta,
però, bueno,
és que, clar,
llavors ja sabia la història.
ara no sé si el lector
amb la primera pàgina
és el que el decideix
a continuar llegint.
Jo crec que no.
S'ha de tenir
una paciència molt curta
per dimitir
a la primera pàgina.
Ja deia que podria ser
la primera frase,
la primera pàgina,
potser el primer capítol,
si va per capítols la novel·la.
L'estiu és un bon moment
per Jordi Tinyera
per escriure
o tant li fa que sigui juliol
com febrer
o com octubre?
No, no,
a mi tant me fa.
Tant se me'n dona
una cosa o una altra.
Jo escric
quan en tinc ganes.
Ara, per exemple,
no estic escrivint.
Vaig acabar,
no fa pas massa
i ara no estic,
no tinc cap projecte
d'escriptura.
En canvi,
ara estic fent
una cosa que feia
a temps que volia fer
i estic corregint textos,
algunes de les novel·les
que ja tinc editades
i les estic formatant
i deixant preparades
per vendre-les en digital
a través d'Amazon
i d'SmartWords
i també,
d'altra banda,
estic traduint
en el que està allà
algunes de les novel·les
també per posar-les
a la xarxa en digital
i vendre-les a Amazon
i a SmartWords.
Aquest és el futur?
El futur és digital?
El futur o el present?
A veure,
aquest és un present.
Jo crec que
d'això se'n parla
i se'n parlarà molt
i jo penso
que el llibre
com a objecte
és un objecte
que durarà
i que no desapareixerà.
Ara,
sí que és evident
que hi ha una cosa
que tots els escriptors sabem.
Un llibre
té una durada actual
ara mateix,
té una durada
a les llibreries
de 3-4 mesos.
No hi ha cap llibre
que estigui més
de 3 mesos
a les llibreries
i amagatzem
potser aguanta
5 o 6 mesos més
però si amb 5 o 6 mesos més
les llibreries
no en demanen,
aquest llibre
se'n va a fer pasta de paper
de manera que, esclar,
tu estàs treballant
un any,
dos anys,
tres anys
per treure un llibre
i al cap de 4 mesos
aquest llibre està mort.
Està mort.
I si d'aquí dos anys
hi ha algú
que t'ha conegut
per un altre llibre
i vol rellegir
o llegir
algun dels llibres
anteriors teus
simplement no els troba
no els troba
i no els troba
perquè ja no estan
en circulació
però és que a més a més
perquè s'han destruït
els que quedaven.
Clar, aquesta és la mecànica
de la indústria editorial.
Això és un desastre
pels escriptors
i per la cultura del país
i jo no discuteixo
que des del punt de vista
econòmic dels editors
això sigui el que s'ha de fer.
No ho sé
i els hauríeu de preguntar
a ells.
Però per l'escriptor
és un desastre.
Tenir un llibre
que t'ha costat
un món d'esforç
i que ja està fet
i que forma part
del patrimoni cultural
i històric de la literatura
del país
i que encara no es pot trobar
i qui diu els meus
dic els de tothom
perquè és que això passa
fins i tot en els clàssics
hi ha clàssics
que són introbables.
Clar,
el món digital
això ho soluciona.
Ho fa facilíssim
només cal digitalitzar-lo
penjar-lo
sigui gratuït
o sigui de pagament
i allí està
i llavors si un lector
el vol llegir
doncs el va a buscar
se'l baixa
i el llegeix
i aquest llibre no mor
està allí
llavors
és evident
que això s'ha de fer
s'ha de fer
amb tota la literatura
i jo amb la meva
ho faig
ho faré jo
perquè com que no ho farà ningú
si no ho fa jo
doncs m'ho feia.
És a dir,
Jordi Tinyena
s'està traduint
les seves novel·les
al castellà
i les posarà a la venda
molt aviat.
Molt aviat.
Sí, no totes
de moment en faré tres
de moment en tinc tres
que ja estan en procés
al final
tres en català
i tres en castellà
doncs serà una bona oportunitat
per obrir
el mercat
de lectors
de Jordi Tinyena
parlant d'això
que dèiem ara
de les novel·les
que desapareixen
de les llibreries
en fi
molt aviat
avui
us convidem
de fet us regalem
la novel·la
de Jordi Tinyena
El gos suïcida
si participeu
a través d'un concurs
que estem fent
per les xarxes socials
a través de Facebook
i de Twitter
ja tenim unes quantes respostes
doncs si ens dieu
el nom
el títol
d'alguna de les novel·les
anteriors
de Jordi Tinyena
El gos suïcida
és la desena novel·la
de Jordi Tinyena
la desena
per tant
podeu triar
entre nou
altres títols
per participar
en aquest concurs
demà farem el sorteig
d'aquest gos suïcida
el títol
de l'última novel·la
de Jordi Tinyena
publicat dins de la col·lecció
La Miloca
a càrrec d'Arola Editors
Jordi Tinyena
moltes gràcies
a tu
i bon estiu
que vagi bé
adeu
i bon estiu
el títol
el títol
el títol