Obrim la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
d'aquest dimarts d'inici de Carnaval
parlant d'un espectacle que tindrà lloc
precisament quan s'acabi Carnaval.
Dissabte 25 de febrer tindrà lloc l'espectacle
o l'acte inaugural de Tarragona
com a capital de la cultura catalana 2012.
Amb un títol que Déu-n'hi-do,
Som Llamp, Som Cruïlla
un acte, un espectacle que inclourà música, teatre, dansa, arts plàstiques
en fi, una mica de tot.
Un espectacle dirigit per Marc Chornet
que ens acompanya aquest matí en directe als Estudis de la Ràdio.
Marc, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I que compta amb una col·laboradora, podríem dir, molt especial
que és la Teresa Valls.
Teresa, també, molt bon dia.
Bon dia.
La idea de l'acte de l'espectacle d'on surc, Marc?
Bé, surt de la filosofia que hi ha darrere de Tarragona
com a capital cultural de l'any 2012
on es pretenia presentar a la ciutat
la cultura com una experiència quotidiana, merament.
Quasi com una necessitat vital, no?
Quasi com un element de consum primari, no?
I llavors, a partir d'això, vam intentar imaginar
què passaria si en un passeig, un dia qualsevol,
un diumenge al dematí, un dissabte,
que qualsevol persona de Tarragona surt
a prendre el sol, a passejar abans de fer el vermutet,
l'experiència senzilla, quotidiana, primària, d'aquest passeig
és vista des d'una, diguéssim, mirada cultural o artística, no?
I així és com va néixer la idea de la cruïlla
com a eix vertebrador de l'acte.
És a dir, que una persona, qualsevol de nosaltres,
amb aquest bici que tenim d'anar passejant,
ens podem aturar qualsevol de les cruïlles de la ciutat,
els quatre cantons, el Passo de les Cols,
el Balcó del Mediterrani,
i gaudir d'un petit espectacle de llum,
d'un petit espectacle d'olors, de gent,
perquè a Tarragona tenim aquesta sort
que realment és un espectacle en qualsevol cruïlla.
I llavors en l'acte això es traduirà
en una petita intervenció artística
que com que es tracta de fer cruïlles,
el que vam pretendre sempre és que fossin creuilles
a nivell de disciplina.
És a dir, que en el moment en què parlem de la llum,
doncs hi trobarem en Rosselló,
fent-nos un quadre en directe,
i la Colla Valls, que ens descriurà aquest quadre.
És a dir, barrejarem un pintor, una escriptora.
I aquesta serà la filosofia amb què funcionarà l'acte.
I aquesta idea de cruïlla també la fem servir
ja no només en horitzontal,
sinó també en vertical.
És a dir, la voluntat que l'acte
també sigui de punt de trobada
entre aquella gent que avui en dia
són les persones emblemàtiques
a nivell cultural i artístic,
en diferents disciplines,
amb la gent que està començant,
amb els alumnes, amb la gent amateur,
amb la gent que està, diguéssim,
començant-se a interessar per totes aquestes disciplines,
també hi tenen cap o de l'acte
i també serà interessant veure com aquestes cruïlles
també es canalitzen, diguéssim,
en aquest nivell, en nivell vertical.
Hi trobarem alumnes de dansa a la platea,
a la vegada que hi trobarem l'Arança de Sagardó
i ballant a l'escenari.
És a dir, que barrejareu diferents generacions
i diferents disciplines artístiques.
Així és.
I com ho teniu ja muntat, Teresa?
Bé, a veure, s'ha avisat ja la gent que ha de sortir.
I quines combinacions, quines parelles feu,
per dir-ho d'alguna manera?
Bueno, hi ha més d'una parella.
Jo també volia dir, amb la línia que he dit abans al Marc,
si no recordo malament,
l'alema del 2012
és la cultura ens transforma.
Aleshores, també agafant-se amb aquesta frase,
què millor transformació que la gent que està en formació.
És a dir, aquestes escoles de teatre, de música, de dansa,
que cada dia la gent aprèn coses noves.
Per tant, lliga també amb aquest lema
i amb aquestes altres cruïlles que deia el Marc.
En quant a que si ho tenim preparat,
evidentment està avisat tothom,
tothom està treballant per separat el seu tros
i després hi hem convocats uns assajos,
uns assajos generals, per parts, evidentment.
I quines combinacions o quines parelles heu fet?
O diàlegs, no sé com li dieu vosaltres.
Diàlegs per entendre'n.
Sí, tenim un que és amb en Josep Maria Rosselló.
I la Colla Valls, no?
I la Colla Valls, que és el que he esmentat abans,
que a més té una especial cosa,
perquè en Josep Maria ja feia molt de temps
que no feia una pintura en directe
i la tornarà a fer especialment per l'acte.
Després tenim una peça d'una autora tarragonina,
compositora, la Rosalia Somoi,
que està interpretada per la que hem anat a XXI,
que fa referència al setge del 1811
i que anirà il·lustrat en fotografies del Pep Escoda.
És a dir, farem una revisitació contemporània
de la Guerra del Francesc,
fent esment a la colonització francesa cultural avui en dia,
amb la ironia que el Pep Escoda caracteritza
amb les seves imatges.
Tenim també l'Aranxa, que farà un duet amb l'Alfredo,
a la vegada que canta la Marta Mateu.
Qui és l'Alfredo?
El seu company artístic, diguéssim.
Aranxa Sabardo i Alfredo Bravo.
Ah, exacte.
Tenim la Rosa Oliver,
que ens interpretarà
amb els seus instruments tradicionals
unes peces contemporànies totes,
d'autors tarragonins.
Amb la gralla?
Amb la gralla,
a la vegada que hi ha unes evolucions
d'alumnes de teatre per la platea,
és a dir, unes composicions de teatre visual.
Hi ha també una mena d'aparició sorpresa
d'un guió de l'Oriol Grau
pels dames i vells, especialment per l'acte,
que serà el moment, diguéssim, d'estripar-ho tot.
Que rebrà tothom, aquest.
Que rebrà tothom.
I ja al final tenim el cantautor d'espalt de Maceta,
que canta junt amb el cor ciutat de Tarragona,
i hi ha també tota una seqüència final
que fa el cor ciutat de Tarragona,
junt amb la Camerata XXI,
junt amb l'Albert Guinovar al piano,
que és l'arrangista dels temes que s'interpretaran,
que són un seguit de cançons populars catalanes,
que ell va arranjar per fer-ne una suite,
un continu,
i que en aquest moment també es comptarà
amb la col·laboració a les bars,
Santa Tecla,
amb unes coreografies que en el moment
en què es va estrenar aquesta suite,
el Jaume Huasc va fer especialment
per aquesta peça,
i en manera d'homenatge
també hi haurà aquesta participació de les bars
durant aquest número final.
Déu-n'hi-do.
Doncs quanta gent sortirà o creieu que participarà?
Perquè amb aquest últim número que explicava el Marc,
a part d'això,
hi col·labora l'escola,
l'escola municipal,
l'estudi de música,
perquè hi ha uns moments
en què canten conjuntament
amb el Corsi de Tarragona
tots alumnes de diferents escoles.
I és l'estrena d'aquesta peça,
la peça en concret ja està estrenada.
Sí, l'estudi de la van fer,
em sembla que era el juliol o no sé quan era.
Aleshores les han recuperat
i, clar,
amb aquesta versió evidentment serà única i irrepetible,
perquè tanta gent...
Doncs jo calculo
que al voltant de 300 persones sortiran.
Déu-n'hi-do, eh?
Participaran.
Què tal la recepció?
És a dir, quan vosaltres us heu adreçat
a els artistes en hàmbits tan diferents,
resposta positiva a la primera?
Els creadors han dit de seguida que sí?
La immensa majoria.
La immensa majoria.
No cal obviar que és un mal moment
i que qui més qui menys pateix les seves coses
i que qui més qui menys
doncs està passant...
Això no és una cosa que descobrim, no?
Vull dir, el món de l'art, evidentment,
està passant un moment dolent
com a nivell, diguéssim, de suport,
institucional i econòmic com tothom
i com sembla que ens toca passar, no?
Això, però, val a dir que no ha sigut impediment
perquè l'acte està fet
amb molt pocs recursos econòmics
perquè tothom hi col·laborés i s'hi volgués.
Per tant, realment,
tota la gratitud del món per part de nosaltres
que ens ha tocat fer de guàrdies urbanos de l'acte, diguéssim,
i a més val a dir que, com és lògic,
un acte que té, diguéssim,
tantes potes, tantes jerarquies,
hi ha molta gent que està intervenint a nivell creatiu.
És a dir, nosaltres estem fent la coordinació,
però tothom està intervenint
en diferents nivells a nivell creatiu, no?
Quan parlàvem de com opera la gent,
diguéssim, els estudiants, la gent amateur,
evolucionen, són evolucions per la platea,
com si es tractés d'un flash mob
d'aquestos que estan de moda, no?
És a dir, durant l'acte hi haurà intervenció en sorpresa.
Clar, coordinar tot això està suposant
que molts professors de teatre, de dansa, de música
estiguin treballant...
S'impliquin, estiguin implicats en el tema.
En diferents nivells, exacte.
I també he remarcat que un acte d'aquestes característiques,
si no és amb la col·laboració i la bona voluntat
de tot aquest munt de gent que està treballant,
seria impossible de fer-ho,
perquè damunt d'un paper et pots inventar moltes coses,
però si després la gent diu que no...
I aquesta feina de coordinació,
o millor dit, de fil conductor de l'espectacle,
n'hi ha durant l'espectacle?
O aquests diàlegs i intervencions artístiques
apareixen sense cap fil conductor?
Sí, és un passeig, com ha dit el Marc,
és un passeig per diferents llocs de Tarragona
on se suposa que ens podem trobar
i que trobarem coses.
Bé, diferents disciplines del món de les arts
i de les arts escèniques, sobretot,
però també de plàstiques.
Com es planteja un acte
quan saps que aquell acte, aquell espectacle,
només serà per un dia?
És molt diferent?
Sí.
Perquè és únic i irrepetible?
Sí, sí, a nivell de treball és molt diferent, sí.
A nivell de treball és molt diferent,
perquè, bé, és jugar un paper, diguéssim,
més de coordinador que de la meva feina més habitual,
que és de direcció d'actors, diguéssim,
per tant, estàs col·locat en un lloc on veus de més amunt
i, per tant, no pots incidir tant en el detall,
ja has d'incidir més en aspectes com el ritme,
com l'espai, no tant en el detall gestual
o la inflexió de veu d'un actor.
Això, per tant, ja, diguéssim, com a creador,
et situa en un lloc diferent.
Et situa en un lloc diferent a nivell de producció,
és a dir, perquè no hi ha marge d'error
en els temes que fan referència a la producció tècnica,
és a dir, hi ha X hores pel muntatge,
per la preparació,
i ha de ser tot molt més mil·limetrat
que si tu tens un procés de dos, tres mesos
per preparar un espectacle
que després tindrà una vida de tres, quatre mesos.
I també la manera de dialogar és molt diferent,
perquè en aquest cas és diferent, però és bonic, no?
Perquè, clar, els que som de teatre
estem acostumats a un diàleg sectorial
amb el nostre codi, perquè ens entenguem, no?
I aquí hem de treballar amb gent
que té altres maneres d'entendre l'escenari,
gent que té altres maneres d'entendre la seva pràctica artística,
i la necessitat de coordinar tot això
fa que sigui un diàleg força interessant, la veritat.
Sí, perquè aquí, recordem, Teresa,
pràcticament estan totes les arts, podríem dir,
representades, no?
Sí, sí, jo crec que, si no, totes, quasi totes.
Teatre.
Teatre, música, dansa, pintura, fotografia...
No sé si em deixo el més.
La cultura tradicional.
La cultura tradicional també hi és.
Clar, jo penso que la feina a fer
no és tant dels assajos conjunts que hi seran,
sinó que quan arribem a aquest dia d'assaig,
perquè hi serà un dia o dos com a molt,
això d'estar supercoordinat.
Vull dir, la feina és prèvia de taula, no?,
i de telèfon, i de parlar amb aquest i de parlar amb l'altre,
que no pas, això que deia el Marc,
d'assajar durant un mes, dos mesos,
un espectacle per poder-lo treure.
I aquesta feina, a més a més,
amb una gent molt diferent,
perquè tothom tenim en el nostre àmbit,
bé, doncs els nostres tics i les nostres coses.
I aquests còdics que deia el Marc, no?
I que has de deixar una mica, una mica bastant,
aquest còdic teu per poder,
en benefici de l'espectacle.
I això a vegades costa, segons qui,
costa més o menys d'entendre,
però al final tothom ho entén.
Però dius, ah, no, no, el meu és així.
Bé, doncs ara serà aixà,
perquè si no, no pot ser.
Clar, m'imagino que cal buscar el punt just
entre coordinar-ho tot,
i per tant tenir un cert rigor i una coordinació,
i l'autonomia, deixar l'autonomia suficient a l'artista, no?
Clar, perquè l'artista vol fer la seva cosa,
el qui sigui, i llavors dius,
sí, però mira, aquesta cosa ha de ser,
però això i això i això,
i llavors, bueno, en general la gent ho entès tothom.
Però no és donar llibertat,
és a dir, és que l'acte es nodreix
d'aquesta llibertat artística de cadascú, no?
I llavors en un acte així et limites a acotar en el temps
i en l'espai concret aquestes intervencions, no?
I això, de fet, és el que farà aquest acte especial.
El títol Som Llam, Som Cruïlla?
Sí, fa referència a dos conceptes.
La Cruïlla està justificada, no?
Jo crec que queda bastant clar per l'oient,
com a mínim per mi, m'imagino que pels oients.
I el Llam?
El Som Llam fa referència a un fragment liderari d'en Cosme Vidal
que es va referir al caràcter de la gent de Tarragona
com la gent del Llam, no?
Això els escriptors del Camp de Tarragona ho tenen molt clar,
però és un concepte que per mi és molt bonic.
per descriure el caràcter,
que el caràcter en el fons és el tret identitari màxim
i per tant com a tret identitari màxim
és la gran senya cultural que té un lloc.
Vull dir, la cultura de Tarragona,
les pedres hi tenen una importància,
el patrimoni no és un factor,
però no hi hauria experiència
si no hi hagués aquesta experiència identitària de la cultura,
aquesta vivència quotidiana i diària.
I això és el caràcter de la gent,
això és la manera com la gent es relaciona entre si,
és un fet cultural en si mateix,
la manera com la gent viu la seva ciutat
i viu els fenòmens que hi succeeixen
és una experiència cultural en si mateixa.
I penso que és encertadíssim haver descrit
això de la gent del Llam,
amb aquesta manera que tenim nosaltres,
amb aquesta cultura del renec,
amb aquest caràcter que potser fora d'aquí
no s'acaba d'entendre,
però aquí ens hi sentim bastant a gust,
és una metàfora preciosa per descriure la gent,
que és el nucli central de l'experiència cultural.
I l'espectacle, Teresa,
vol ser també d'alguna manera una mostra,
no sé si dir-ne reivindicativa,
però sí una mostra de dir
aquest és el potencial cultural de Tarragona?
Evidentment, això és un potencial cultural,
n'hi ha molt més que el que surt aquí,
vull dir, no hi surt tothom aquí,
perquè és que a Tarragona hi ha molta més gent
que fa coses,
però aquests són uns quants
que deixaran de fer una mica
allò que fan habitualment exactament
en benefici de l'espectacle
i en prou d'això.
I jo penso que
deixar de ser una mica tu
en el teu àmbit
per lograr fer una cosa tots junts,
això ho trobo fantàstic
en un món tan individualista
com és el que tenim
i tan competitiu,
que aquí no anem a competir
ningú contra ningú,
sinó que senzillament
anem a ajuntar-nos a tots
per fer una cosa,
per tant,
bueno, no sé,
penso que serà una experiència bonica.
Sí, té un punt ideològic
el disseny de l'acte,
potser
sembla
un tòpic
presentar-nos
com a capital de la cultura catalana
reivindicant la gent d'aquí,
jo penso que no ho és,
penso que és necessari,
una ciutat
que a vegades
no ha tingut
la visibilitat
a nivell
del panorama cultural català
com la que haguéssim desitjat,
és important reivindicar
a la gent que fa anys
que està realitzant
una tasca artística
i a més també insinuar
un camí,
no l'únic,
però un camí,
que és la idea
de la xarxa,
és a dir,
és la idea
de la cultura,
evidentment,
li tocarà
passar uns anys difícils,
la xarxa
a nivell
de diàleg
interterritorial
és inevitable
perquè la gent,
els artistes d'aquí
puguin treballar,
però també
la xarxa interdisciplinar
pot ser una manera
de trobar
noves formes
d'expressió,
nous camins
o noves formes
de gestió
i per tant
té un punt ideològic
en aquest sentit.
Per anar acabant,
coses pràctiques,
Teresa,
he dit el dia,
dissabte 25 de febrer?
Sí,
a les 8.
A les 8.
A on?
al Palau de Congressos,
a la Sala Augustus.
La gran.
La gran.
L'auditori.
L'auditori.
El gran auditori.
Això.
I l'accés
és amb invitació,
les invitacions
em sembla
que es poden anar
a recollir
a la Casa Castellarnau
i a Casa Cefos,
i em sembla
que també per internet
i em sembla
que es posen
la decisió
a partir dels 16.
A partir del dia 16,
a partir d'aquest dijous.
Espera un pli,
us agradaria molt omplir.
Home,
estaria bonic.
Penso que s'hauria d'omplir.
Penso que seria
una mena
de demostrar
que tot això
que estàvem dient
és possible, no?
Especialment
de gent jove,
d'aquests que estan
aprenent a tocar
un instrument,
aquests que estan
aprenent a cantar,
aquests que...
Sí, d'aquests
n'hi ha bastants.
D'aquests del món
del teatre,
de la literatura...
Aquests gent són el futur,
perquè els que ja
tenim una edat,
tenim una edat, no?
I han fet moltes coses
i n'estem fent,
però realment
si no cuidem
la gent que puja,
malament ho tenim.
Llavors,
d'aquí la meva dèria
en què
aquí participessin
gent en formació,
gent que està
aprenent coses
i, bueno,
d'aquesta gent
en sortiran
i m'agradaria també
que d'altres
es vinguessin a veure,
que els seus
companys
d'estudis
o de classe
o el que sigui,
vull dir,
els seus amics
poguessin venir a veure,
perquè penso que
és un espectacle
tant se val
per gent gran
com per gent jove,
vull dir,
la cultura
la fa tothom,
la fa gent
de totes les edats.
Un espectacle
eminentment
tarragoní?
Sí,
sí, sí.
Però
no
tarragoní
per la gent
que hi participa,
sinó tarragoní
per la identitat
que s'hi reivindica,
no?
I també
amb una voluntat
que tots siguin
peces,
números,
que puguin
mirar la modernitat
des de l'arrel.
És a dir,
que la idea
de l'arrel,
és a dir,
d'allà d'on venim,
no sigui una cosa
que ens encursati,
sinó que ens permeti
caminar i mirar el futur.
I no un futur
buit,
postmodern,
absolutament,
diguéssim,
extrafet,
sinó un futur
possible
des d'allà on som
i des de la nostra
manera de mirar.
I també penso
que això
que deies
del futur
d'aquesta gent
que comença,
que s'està formant,
clar,
serà molt bonic
que puguin veure
gent ja professional
del seu àmbit.
O sigui,
aquesta piràmide
que se suposa
que és,
que moltes vegades,
per raons diverses,
la gent estudia
un tipus de cosa
i després no va mai
a un concert
o no va mai
a veure una obra de teatre.
Això és una mica
llestimós.
Aleshores,
en aquest moment
podran veure
gent de més amunt,
dintre d'aquesta piràmide,
gent professional
que s'està dedicant
i que està vivint
d'aquesta feina.
I això és,
bueno,
penso important.
Molt bé.
Doncs amb aquest missatge
i amb aquests objectius
ens quedem
presentant
l'espectacle inaugural
de Tarraona 2012
com a capital
de la cultura catalana.
Dissabte,
25 de febrer,
recordeu,
a les 8 del vespre,
l'auditori August
del Palau de Congressos.
El títol és
Som Llam,
Som Cruïlla
i a partir d'aquest
proper dijous,
dia 16,
podreu recollir
les entrades.
Són invitacions
a la Casa Cefus
i també a la Casa Castellarnau
en horari de matí
de les 9 del matí
a les 2 de la tarda
i també per internet
trobareu
aquestes invitacions
a través del sistema
Tarracòtic.
Marc Chornet,
Teresa Valls,
moltes gràcies.
A vosaltres.
Que vagin molt bé
l'assaig,
si és que en feu un o dos,
o els assajos,
però sobretot
que vagin molt bé
el dia 25 al vespre.
Gràcies i felicitats.
Bon dia.
Gràcies.