Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Jordi Ormén ja també havia estat convidat per un poeta de Lleida de l'Alguer
que es deia Rafael Caria.
Ara després la Daniela ens en podrà parlar.
I a més a més, a part d'això,
hem anat fent intercanvis esportius des del Consell Esportiu del Tarragonès.
Quan jo era delegat de la Secretaria General de Joventut
també vam anar a fer intercanvis de grups de joves.
Bé, al final, què hem acabat fent?
Al final hem acabat constituint l'agrupació dels Amics de l'Alguer,
de la qual sóc fundador, podríem dir...
Agrupació dels Amics de l'Alguer.
Associació dels Amics de l'Alguer de Tarragona, de la qual en sóc fundador.
Ja tinc l'excusa de l'entrevista, que de fet hem parlat tant que no ho havíem dit
i és que aquesta tarda, aquest vespre es presenta a l'Ajuntament de Tarragona
aquest audiovisual presentant una mica la ciutat,
el que és la Setmana Santa a l'Alguer.
Motiu, com dèiem, de la celebració dels 40 anys d'aquest agermanament
entre Tarragona i l'Alguer.
Anem presentant...
Sí, això es fa a dos quarts de vuit
i tots els que ens escoltin estan convidats.
Jo convidaria tothom.
Presentem, doncs, els nostres convidats.
Fes els honors.
Sí, bueno, mira, ens acompanya la Daniela Sari,
que és periodista i que és la que farà la...
Bon dia a tots.
Bon dia, Daniela.
És la que farà la presentació de l'audiovisual a Parlada
i també ens acompanya, que l'he acompanyat amb la seva esposa,
el senyor...
Hauria de posar-se...
El senyor Mario Sari, que és el president...
És perquè ens entenguem l'homònim del Joaquim Julià allà a l'Alguer.
President de les associacions de Setmana Santa.
Bon dia.
Bon dia de nou.
Bon dia.
Doncs el senyor Mario Sari és el president de l'Arxiconfraternitat,
de la Misericòrdia de l'Alguer,
que és l'entitat que organitza els actes de Setmana Santa allà
i que tenen una església i que, en fi, fa molts anys que s'hi dedica
i que, a més a més, ho fa molt bé.
Doncs avança'ns una miqueta.
Com és la Setmana Santa a l'Alguer?
Què té d'especial?
A veure, la Setmana Santa a l'Alguer és una Setmana Santa particular,
sobretot per coses diferents de les altres Setemanes Santes
del reste de la Saldanya.
I és el moment en què la nostra ciutat troba a Foltis més fos
la propria identitat catalana.
A les pulsacions són presentes sempre,
si també no són físicament, les germandans de Catalunya,
en particular aquella de Tarragona,
que té la germana menta a Maralguer,
perquè encara a vegades que ells són venguts per esfilar
el nostre divene a Sant,
han deixat a nosaltres una vesta de la confraria.
I així, idealment, encara sempre ells són amb nosaltres.
De fet, físicament, diu la Daniela,
físicament hi ha representació de la Setmana Santa tarragonina,
perquè el Raül o el Joaquim, no sé qui m'ho vol explicar,
allà hi ha unes vestes de Tarragona.
Què és això? A veure, expliqueu-me.
Sí, si no recordo malament, va ser el 1999,
ho dic bé, o aproximadament el 99,
un membre de cada cofreria de Tarragona,
amb la seva vesta,
va desfilar el divendres Sant de l'Alguer.
Sí, hi vaig anar, hi vaig anar.
I aleshores, aquella vesta, o una altra,
es va quedar, de cada una de les 12 confraries,
es va quedar a la confraria de l'Alguer.
Sí, hi ha 12 vestes, una de cada...
Una de cada germandat, o gremi, o associació de Tarragona,
estan allà a l'Alguer.
I d'alguna manera, la presència, és el que diu ella,
la presència de Tarragona,
hi ha persones que, si de cas,
posen la vesta tarragonina,
i desfilen el divendres Sant.
Poden a totes, poden uns anys junts,
uns anys i uns altres,
però la presència de Tarragona
és ben viva, almenys, cada divendres Sant.
Molt bé.
Que hi ha molta participació ciutadana
a la Setmana Santa de l'Alguer.
Hi ha una gran participació ciutadana.
És una participació, encara una volta,
molt sentida, molt folta.
Nosaltres diem que l'ànima de la pulsació
del divendres Sant,
de tota la Setmana Santa,
el divendres Sant és el moment més representatiu
de tota la Setmana Santa.
Nosaltres diem que els organics d'Azarolts
de la Setmana Santa
són els almas brans
de la Confraria de la Misericòrdia.
Ma el vero actor principal és el popol,
el popol de la ciutat.
És el popol que desfila
tota la ciutat vella a Masfarolts,
a Masfarolts de sera.
I és de gran suggestió arribar
i veure quan es filen
a la entrera de la muralla
el divendres nit
quan hi hagués el vent, el mar...
És que, Daniela, sembla que m'estiguis
descrivint la Setmana Santa tarragonina, no?
Sí, m'agrada una raó.
Aquest paisatge que m'explicava la Daniela
vindria a ser això.
A veure, és preciós perquè tots els fanals del carrer
els tapen amb una tela vermella,
de manera que tots els carrers tenen un color,
una llum directa, suggestiva, roja, vermella.
En cada 100 o 200 metres hi ha una coral polifònica.
Això ja és diferent.
Això ja no ho fem aquí.
No, és com allò que a mesura que van anar passant la processó
i quan s'aturen els diferents misteris o passos
canten alguna peça, sarda, catalana, italiana
i a més a més també hi ha molt de silenci.
Passa per la part vella però també per la part nova
és tan llarga o més que la nostra processó
a nivell de recorregut
i la veritat és que jo quan hi vaig ser l'any 99
que aquell any vam anar 5 confreries
la Salle, l'Exceomo, els andalusos, els marejans i els pagesos
doncs hi vam anar 2 o 3 de cada confreria
vam participar, ens vam sentir molt ben tractats.
Per cert, abans de la processó del divendres sant
fan un acte a la catedral
que es diu el desclavament de la creu
és a dir, tenen un Crist articulat
que el desclaven, fan el descendiment de la creu
i és un acte preciós, encantador.
I un altre acte meravellós és el diumenge de resurrecció
als quatre cantonades
també en tenim aquí a Terraro de Narno
una espècie com la que tenim allà al carrer Major
es troben la Mare de Déu
i el Sant Crist
i fan l'orretrobament
i disparen trabucs, deixen anar coloms
tiren coets, petards
és un acte realment colpidor i entranyable
que aquells que vagin a l'Alguer
per Setmana Santa els recomano que no deixin de visitar.
Trobo llavors que teniu a nivell d'imatge
doncs moltíssima iconografia, moltes imatges
i a nivell de so també
és... no és la mateixa cosa. A nivell d'imatge
sí, sí, sí, són de les coses
que s'assimillen,

les cròniques, són les llegendes,
les cròniques d'un cas és així.
i havia un arcibisba
i que ha salvat la casca amb el crucifix
i per ringraziar...
viagjava a Genova, a Liguria, al crucifix
i per ringraziar de que el salvament
miracolós del naufragi
ha donat aquests crucifix
a la suite de l'Alguer.
D'aquest moment
els germans brans
de la Misericòrdia
són els custodes
de aquest crucifix
i és el crucifix
el nostre, el centre també
de la fe popular.
La particularitat del crucifix
és un crucifix immobil
dels braços que s'amoran.
Particolat, cadà, sí.
La ceremonia del descravament
és una cerimonia molt antiga.
Un temps, ara no sempre,
quan i sapot es fa,
del Pulpit,
el capallà pala,
el predicator pala en català,
en català dell'Alguer
i dirigeix la cerimonia.
i dirigeix els confrariats
que són vestits
en costum dels antics sirians
prenden els braços de marretta
i posen en bas.
Prenen els braços de masquerra.
I és proprio una sacra representació.
E la sacra representació
és de tradició
de l'État migja,
chiarament.
I leggo prosegue
anant els carrerols
quan el Sant Crist
ve posat al brasol
i tota la gent
i el sigui,
amb les confraries
de l'Alguer,
de Tarragona,
el sigui,
portant-hi mans
en aquells carrerols
estrets
i amb els llums
sols valmelles,
portant-hi mans
els siris
amb el paper valmell,
que s'han descallat
i tu entens
l'uro del mar
i l'uro de la serra,
tot i més crats
en aquesta nit.
hi ha tarragonins
que van per Setmana Santa
a l'Alguer,
és una destinació turística.
Allora,
i és que diré una cosa,
que no crec
que siguin tants
proprio per Setmana Santa,
poi lo podran dir
a los tarragonins,
perquè los tarragonins
jo crec
que siguin molt lligats
a la Setmana Santa
de ellos en aquí,
un poc com nosaltres
que s'han lligats
a la Setmana Santa
de l'Alguer,
tenim sempre el desig
de venir aquí,
de veure,
però un di a l'altre,
venci tu,
heu de fer
que siguin
en setmanes diferents.
Sí,
en setmanes diferents,
sí,
sempre,
sempre,
se va,
se va,
venci tu.
Senyors,
ens quedem sense temps
i m'heu fet venir
moltes ganes
d'anar a l'Alguer,
però sobretot també
de veure,
el que és el més fàcil,
veure aquest vespre
a dos quarts de vuit,
recordeu a l'Ajuntament
aquest audiovisual
presentant la Setmana Santa
de l'Alguer,
un dels actes
de comemoració
dels 40 anys
de germanament
amb l'Alguer.
Moltes gràcies.
Gràcies a l'Altros.
Gràcies.