Fins demà!
Fins demà!
Membres del govern i el propi president de la Generalitat, Esquerra Republicana, dona suport a la manifestació.
Què n'espera o què li sembla com analitza aquest debat que hi ha al voltant de les reivindicacions nacionals en guany de la diada?
Doncs que s'està preparant un 11 de setembre i per tant una diada nacional que serà històrica.
Històrica en quant a la mobilització, no només els partits polítics sinó també les entitats cíviques,
per exemple l'Assemblea Nacional Catalana que en certa manera és el pal de Paller que està muntant aquest acte reivindicatiu
i per tant aquesta manifestació de l'11 de setembre a Barcelona.
I crec que l'únic que podem veure és una conseqüència natural.
És a dir, aquestes enquestes que estan sortint, que per exemple a la darrera del CEO,
que ja per primera vegada a la història més del 50% dels ciutadans a Catalunya estarien d'acord
en què Catalunya tingués un estat propi, per tant fos un estat membre més de la Unió Europea
i per tant aquesta gran mobilització que s'espera per l'11 de setembre no deixa de ser una conseqüència
d'aquest moviment de fons que fa temps que està succeint al nostre país, també a la nostra ciutat
i que realment està desembocant en aquesta demanda ja clara i inequívoca
que Catalunya vol un estat propi, senzillament per tenir un futur digne.
Què li sembla la presència del que va ser el seu contrincant en les últimes eleccions,
un dels seus rivals en les últimes eleccions catalanes, el president de la Diputació, Josep Poblet,
en aquesta manifestació? I creu d'altra banda que hi ha d'anar al govern,
al govern de Catalunya hi ha d'anar a la manifestació?
Jo crec que sí. Jo crec que hem d'anar a la manifestació i no només anar-hi,
sinó després també obrar en conseqüència.
Però el govern parla d'una manifestació pel pacte fiscal i no ben bé per la sobirania i la independència.
Jo crec que hi haurà molts motius per anar a aquesta manifestació,
però òbviament el motiu clar, el gran lema que tots portarem al cap
i que fins i tot es reivindicarà aquell dia és el de l'estat propi, el de la independència.
És a dir, jo no m'imagino la manifestació de l'11 de setembre
amb la gent als carrers de Barcelona cridant pacte fiscal, pacte fiscal.
Però si me la imagino cridant independència.
La societat haurà desbordat el Parlament,
que a finals de juliol votava una proposta de pacte fiscal, no?
Sí, votàvem una proposta de pacte fiscal.
La societat està desbordant la representació actual del Parlament de Catalunya.
Perquè, de fet, amb aquesta mateixa votació del pacte fiscal,
nosaltres com a Esquerra Republicana li vam donar suport
perquè, primer, és una iniciativa que pren el govern de Catalunya,
una iniciativa que pren el govern de Catalunya
que volia comptar amb el suport del Parlament de Catalunya
i, per tant, nosaltres, davant d'un text on es demana
que Catalunya tingui una higenda pròpia,
que pugui recaptar tots els seus impostos,
que es pagui i es negociï una quota amb l'estat espanyol
pels serveis que presta l'estat espanyol aquí a Catalunya,
no el podíem votar en contra.
Ara, nosaltres creiem ja que la partida ja no està en aquest taulell.
La partida ja ha canviat de taulell.
Està en voler assolir un estat propi
i, per tant, una república dins el que és la Unió Europea.
Aquest debat de les últimes setmanes,
al voltant del pacte fiscal i ara de la manifestació
que es convoca de cara a l'11 de setembre,
sembla estar allunyant el govern de Catalunya,
el govern de la Generalitat de Convergència i Unió,
de la força política que fins ara li ha donat bàsicament suport,
que és el Partit Popular.
I sembla que això també apropa Convergència i Unió a Esquerra Republicana.
Vostè, que és diputat d'Esquerra al Parlament,
veu de manera més o menys pròxima
la possible coalició de Convergència i Unió i Esquerra Republicana?
No ho sé, perquè les coses estaran anant molt ràpid.
I, de fet, durant aquest mateix curs polític
que va arribar fins a juliol, el darrer,
vam veure com el pacte de Convergència i Unió i el PP
funcionava a la perfecció.
Només cal des de la renovació del Consell d'Audiovisual de Catalunya,
quan el senyor Sirera va ser votat al Parlament per Convergència i Unió.
Recordem que va ser líder del PP
o d'altres nomenaments que hi han hagut.
També algunes lleis, com per exemple la llei d'estabilitat pressupostària,
pactada entre Convergència i Unió i el Partit Popular,
una llei que precisament,
davant del que és una imminent intervenció d'Europa,
per part d'Europa de l'Estat espanyol
i de l'Estat espanyol respecte a Catalunya,
una llei que obre la porta amb aquesta intervenció.
Per tant, una actitud absolutament inexplicable
de Convergència i Unió
aprovant una llei d'estabilitat pressupostària
que obre la porta a la intervenció
de la pròpia Generalitat de Catalunya.
Per tant, aquest pacte ha funcionat.
Però també és cert que durant aquest curs polític
que vam tancar el juliol
també hem tingut punts d'acord
entre Esquerra Republicana i Convergència i Unió.
El mateix que ens estàvem referint
a aquest pacte fiscal basat en el Consell Econòmic.
Aquí va haver-hi un pacte entre Esquerra Republicana
i Convergència i Unió.
I per tant, jo crec que les coses
es poden moure en els mateixos paràmetres.
De totes maneres,
crec que la prova de foc serà
el pressupost 2013.
Que s'ha de començar a debatre,
suposo l'any passat es va debatre
el mes de gener i febrer del mateix any.
Aquí serà la prova de foc.
I Esquerra està disposada?
Vostè que és diputat
i a més especialitzat en temes econòmics,
està disposada a parlar-ne?
Esquerra està disposada a parlar-ne
si Convergència i Unió
deixen aquesta posició d'ambigüitat.
I realment es posa a treballar seriosament
per això que el 51% dels ciutadans
de Catalunya volen,
que és l'estat propi.
Si ens posem a treballar amb això
ja d'una manera clara
per l'estat propi,
per tant estem parlant
de poder començar a construir
estructures d'estat
des del govern de la Generalitat,
estructures d'estat,
i en certa manera
tenir un procés constituent
del que ha de ser la República Catalana.
Si anem cap aquí,
Esquerra Republicana jugarà.
Ara, de moment no veiem...
I això es pot traduir en els pressupostos?
Es pot traduir en molts acords,
es pot traduir en molts acords,
però malauradament encara no veiem
encara la Convergència i Unió
disposada a donar aquest pas,
de fet,
amb el darrer ple del Parlament,
amb aquest del pacte fiscal
per la via del concert econòmic.
Nosaltres vam presentar
dins de les propostes de resolució
una proposta de resolució
que deia
quan aquest acord
de nou sistema de finançament
fracassi a Madrid,
perquè crec que aquesta negociació
durarà una reunió,
engeguem ja el procés
cap a la independència,
per tant,
cap a la Constitució
d'un estat propi.
Davant d'aquesta proposta
d'Esquerra Republicana,
Convergència i Unió
es va abstenir.
I, per tant,
aquí és on veiem
l'ambigüitat de Convergència i Unió
en aquests moments.
I, per tant,
quan trenquin aquesta ambigüitat,
parlem-ne.
Parlem-ne de tot,
del que convingui.
Perquè aquest país,
repeteixo,
perquè tots els ciutadans
tinguem un...
anava a dir un futur,
però és que ja estem parlant
pràcticament d'un present.
D'un present
necessitem tenir estat propi.
Seguint aquesta argumentació,
el que pot passar
quan es negocia
amb el govern espanyol
la proposta de pacte fiscal
i amb la possibilitat,
en fi,
que es digui que no
a aquesta proposta,
molts apunten
a que s'avançarien
les eleccions,
si hi hauria
unes noves eleccions
al Parlament de Catalunya.
Vostès també treballen
amb aquesta hipòtesi
i que, per tant,
això es podria produir
en aquest curs polític
que comença 2012-2013.
Això és una decisió
del govern de Catalunya
i, per tant,
del president Artur Mas.
Però vostès consideren
que pot ser...
Pot passar això,
poden haver-hi
unes eleccions
anticipades
l'any vinent,
per tant,
vaja,
aquest novembre
tot just farà...
Arribarem a l'Equador
de la legislatura,
per tant,
tot just passat
de l'Equador,
per tant,
dos anys només
de legislatura.
també hi ha qui
parla
de ja entrar
en un procés
de dret a decidir
i, per tant,
de convocatòries
de referèndums.
Evidentment,
nosaltres el referèndum
que volem
és per l'estat propi,
però potser
Convergència i Unió
estaria més
per referèndums
per al sistema
de finançament.
Podríem entrar
en aquestes
situacions,
però
la realitat
és més tossuda
i, sobretot,
la realitat econòmica
i ens podem ja trobar
que quan haguem
de prendre
aquestes decisions,
és a dir,
quan se vagi
a negociar amb Madrid,
l'estat espanyol
estigui intervingut
per la Unió Europea
i, al mateix temps,
l'estat espanyol
hagi intervingut,
Catalunya ha intervingut,
diguéssim,
amb una sèrie de matisos
perquè s'hagi acollit
amb aquest fons
de liquiditat
que el govern
de Catalunya
estarà obligat
a complir
unes determinades
requisits
i, per tant,
això no deixa
de ser una intervenció.
Tu vens aquí
amb un fons
de liquiditat
però hauràs
de complir
una sèrie
de condicions.
Clar,
en aquest escenari,
en aquest escenari,
haver de debatre
si pacte fiscal
sí,
pacte fiscal no,
si isenda pròpia
sí,
isenda pròpia no,
crec que tindrem
molt pocs suports
internacionals.
Crec que el que ja
hem d'anar a buscar
és el pas definitiu
cap a l'estat propi.
De la mateixa manera
que Escòcia
ja ho està plantejant
en un referèndum
pel 2014
o en funció
de les eleccions
de l'octubre
del País Basc
podem veure
també un procés
molt ràpid
per part del País Basc
i, per tant,
jo crec que estem
a les portes
de començar
a assistir
en el que es diu
un creixement
intern
de la Unió Europea,
és a dir,
territoris
que ara mateix
formem part
de la Unió Europea
però que estem
dins d'altres estats
comencem a tenir
el nostre propi estat
i, per tant,
en un creixement,
el que s'anomena
un creixement intern
de la pròpia Unió Europea
on Catalunya
no anirà sola.
Estem parlant
de tres casos
molt clars
i altres
que poden venir.
I amb aquest panorama,
en clau interna
de partit
d'Esquerra Republicana
i davant
de la possibilitat
d'unes eleccions
avançades
sembla clar
que el nou president
del partit,
Oriol Junqueras,
serà el candidat
a la presidència
de la Generalitat.
En el cas
de Tarragona,
vostè vol continuar?
No ho sabem encara,
no ho sabem.
Perquè jo, de fet,
ara ho estava dient,
no hem arribat
ni a la meitat
de la legislatura
i, per tant,
és un tema
que, en tot cas,
si estiguessim
al tercer any
de legislatura
quan faltés
12 mesos,
doncs potser
un lloc
es començaria
a plantejar.
Però realment
el partit
no ha començat
cap tipus
de procés
de llistes,
d'eleccions
al Parlament
perquè estem davant
d'una incertesa
enorme,
ara ho dèiem.
Pot ser que hi hagi eleccions,
pot ser que no,
pot ser que hi hagi processos...
Però davant la possibilitat
que n'hi hagi,
potser que l'està preparat.
Aquest partit
i tots, no?
M'imagino.
Tots, però encara no.
Encara no estem preparats.
Però vostè a nivell personal?
Ni decisions personals.
No, i a nivell personal,
doncs,
el que faria
seria, en primer lloc,
veure si compto
o no compto
amb la confiança
de la direcció nacional
del partit
i, per tant,
del president
d'Oriol Junqueras
i a partir d'aquí
vas veient
les possibilitats
o no,
però estaríem,
en tot cas,
engegant
tot el procés,
però aquest procés
no s'ha engegat.
És més,
el que sí que té
el partit
en calendari
és
el nomenament
o engegar
els processos
de tria
dels caps de llista
de les grans ciutats
de Catalunya
i, per tant,
estem parlant
de Tarragona,
també,
una de les grans ciutats.
És a dir,
estem parlant
de poder aprovar
el reglament
abans de finals d'any
i durant el primer
quatrimestre,
per tant,
els primers 4-5 mesos
de l'any 2013,
triar els caps de llista
de Girona,
de Lleida,
de Tarragona,
de Sabadell,
de Terrassa,
etcètera,
d'aquestes grans ciutats
on, després de les
darreres municipals,
no vam entrar
als ajuntaments.
Això sí que està
en el calendari
d'una manera
molt clara.
Doncs això que explica
em porta a parlar,
abordar la segona part
de l'entrevista
per analitzar més
la situació política
a nivell local,
perquè, en fi,
ja saben els nostres oients
que Esquerra Republicana
es va quedar fora
de l'Ajuntament
de Tarragona
el mes de maig
de l'any passat.
Ja explica ara
que s'estarà elaborant
de manera immediata
aquest reglament
per decidir
els caps de llista.
Per tant,
això vol dir que
hi haurà
un nou líder local
Esquerra Republicana
a Tarragona
la primavera vivint?
Sí, sí, sí,
exacte.
Exacte.
Perquè jo ja vaig anunciar
que a les eleccions
municipals
ja no aniria
de cap de llista,
per tant,
ja no seria
candidat a l'alcaldia
el 2015.
això ho vaig anunciar
aquest hivern passat
i, per tant,
a partir d'aquí
el partit ha de triar.
Jo crec que era bo
donar pas,
donar pas.
Cadascú ha de fer
el seu paper
en aquests recorreguts.
A mi ja em va
per tocar
fer un paper
i, per tant,
doncs ara
entrem
en aquesta nova fase.
Jo crec que
després
mires en perspectiva
pràcticament
d'un any
cap aquí
i jo crec
que en aquests moments
Esquerra Republicana
es troba
en un moment
dolç.
Dolç
perquè
veníem
d'un procés
d'uns resultats
desastrosos
tant a nivell
del Parlament
de Catalunya
com a nivell
de les eleccions
municipals,
parlem en general,
i, per tant,
el partit
precisament
en aquestes èpoques,
ara fa 12 mesos,
tot just un any,
ja estava en un ple procés
de tria
del nou lideratge
del partit
d'Oriol Junqueras,
fer un congrés
on no només
vam canviar
de cara
sinó que també
vam canviar
d'estratègia política
els votants.
Ens havien deixat
de votar
una part molt important
perquè no estàvem d'acord
amb la nostra estratègia política
i, per tant,
havíem de canviar-la
i, per tant,
això és el que vam
fer
i, realment,
els resultats
només en 12 mesos
crec que són
prou bons.
La imatge
d'Esquerra Republicana
torna
a transmetre
confiança
entre els seus electors,
fins i tot
electors que ens havien abandonat,
que ens tornen a veure
amb la nostra estratègia política,
la nostra actuació,
la nostra actitud
d'una manera diferent
i, dins d'aquest marc,
és on jo crec
que és el moment ideal
per triar
un nou lideratge,
ara parlem
de Tarragona,
ciutat,
però estaríem parlant
d'unes quantes ciutats
a nivell del país
on realment
pugui agafar
aquesta onada
i projectar-se
cap a les eleccions
municipals
del 2015.
Però què creu que ha de fer
el partit
a Tarragona,
per exemple,
sense tenir representació
a l'Ajuntament,
és difícil
transmetre
el projecte,
el programa?
Quines característiques
hauria de tenir
aquest nou líder
a la ciutat de Tarragona
i què creu que ha de fer
el partit
des d'ara fins al 2015?
No, jo crec...
A veure,
en primer lloc
és molt difícil
fer política local
quan no tens representació
a l'Ajuntament.
De totes maneres,
hem fet esforços
perquè això
no fos d'aquesta manera
i a ningú
li passa desapercebut
que amb tots els
temes importants
d'aquest passat
curs polític,
vull recordar,
per exemple,
el tancament
de l'escola
Olga Xirirax
o tot el debat
sobre el tercer fil,
etcètera,
Esquerra Republicana
no va estar absent,
sinó que vam tenir
un paper molt actiu
en aquests debats
locals de Tarragona,
evidentment
amb una projecció
més enllà,
però molt locals
de Tarragona
i vam tenir un paper
utilitzant
la nostra representació
institucional
que bàsicament
és el Parlament
de Catalunya.
Per tant,
ho vam fer.
Què hem de fer més?
Continuar
mostrant-nos útils
a la gent
de la ciutat de Tarragona
com a partit.
I això,
amb la representació
del Parlament
de Catalunya,
amb les representacions
que tenim
a nivell del Congrés
de Diputats
i després
fem política local
també,
de proximitat,
jo crec que això,
aquest temps
de fora,
d'aquests,
esperem que siguin
només
una legislatura
fora
de l'Ajuntament
de Tarragona,
és com
ho podem passar.
Després,
el tema
de la tria
del cap de llista,
doncs,
ha de ser un procés
molt ampli,
un cop veiem
el reglament,
perquè ha d'haver
un reglament
aprovat abans
que marca
el partit
a nivell nacional
i, per tant,
de gener
a abril,
aplicar-lo,
però crec que ha de ser
un procés
el més ampli
possible,
per tant,
en un procés
de primàries
on tota la militància
pugui dir la seva
i, realment,
aquella persona
que tingui
més suports
sigui aquella persona
que tancarem pinya
al voltant d'ella
per poder-la projectar,
com deia,
el 2015
i l'entrada
d'Esquerra Republicana
a l'Ajuntament
sigui una realitat.
Vostè té
en mente
un candidat,
una candidata?
No,
tinc en mente
diversos noms
i, per tant,
això és bo,
això és bo,
perquè si no en tingués
el cap nom,
diríem-ho,
aquí tenim un problema
i seriós.
Precisament,
jo tinc al cap
molts noms
de gent del partit
a la mateixa ciutat
de Tarragona,
per tant,
no caldria sortir
a buscar-ho fora,
que té capacitat
i potencial
suficient
i de sobres
per poder
encapçalar
la llista
de les municipals
i, per tant,
amb una capacitat,
evidentment,
amb un aprenentatge,
ningú neix
en tot sabut,
però sí que amb un potencial
i un bagatge polític
suficient
per poder-ho fer.
Vull dir,
al cap
me'n venen tranquil·lament
quatre o cinc noms.
Per tant,
quan estem
amb aquestes possibilitats
a sobre de la taula,
crec que sabrem triar
el millor.
Com veu-ho ara?
Vostè,
que ha estat regidor
al moment actual
de la política municipal,
amb aquest govern
dels socialistes,
sense majoria absoluta.
Ahir,
per exemple,
el seu company del Parlament,
Javier Sabater,
em deia ahir,
aquí,
en aquests micrófons,
que caldria fer segurament,
apostava per un pacte
del Partit dels Socialistes
amb Convergència i Unió
per donar més estabilitat
i més força
al govern de la ciutat.
Quina analisi fa vostè
des de fora
de la política municipal actual?
Jo veig un Ajuntament
de Tarragona
molt trist,
molt trist,
molt en blanc i negre,
molt sec d'idees
i realment que,
no sé,
aquella sensació
que aquí dia passa
any en peny
i sense masses
iniciatives
i amb molt poca il·lusió.
Realment,
molt poca il·lusió.
El moment és complicat.
El moment econòmic
és complicat.
No hi ha pràcticament
diners per fer res.
I ara estic parlant
des del proper Ajuntament
de Tarragona
i, evidentment,
aquesta situació,
aquesta situació,
doncs,
bloqueja.
Bloqueja
des del punt de vista econòmic.
Ara,
davant,
en un govern
de la ciutat,
en aquest cas,
el que sí li hem d'exigir
és que si no hi ha diners
que tots sabem
que no n'hi ha diners,
no cal explicar-ho,
tots ho sabem,
el que no pot fer
és no tenir imaginació.
I aquí és on sí que critico
en el govern actual
de la ciutat de Tarragona
i en concret liderat
per l'alcalde Ballesteros.
No hi ha imaginació.
no hi ha imaginació.
les pròpies entitats
de la ciutat de Tarragona,
aquestes mateixes festes
de Sant Magí,
ens han donat
una lliçó,
en molts casos,
fins i tot
d'activitats innovadores
de la festa,
imaginatives.
Imaginatives,
a més a més,
molt econòmiques,
tot allò,
que no costi ni un duro.
Activitats noves
que s'han fet
per aquestes festes
de Sant Magí,
pensades
i amb imaginació
d'entitats
de la ciutat,
entitats de la festa.
Doncs bé,
l'Ajuntament de Tarragona
en molts altres àmbits,
no parla només de festes,
he posat un exemple,
hauria d'aplicar
aquesta imaginació.
I realment,
veig que això,
un govern municipal,
que no té imaginació,
que va una mica
a la contra
i que està perdent
molta credibilitat
a nivell dels ciutadans.
Està perdent
molta credibilitat
i, per tant,
una certa situació
que haurem
d'oferir
tots plegats
a les properes eleccions
del 2015
il·lusió.
Haurem d'oferir
il·lusió
perquè no n'hi ha gens
d'il·lusió,
fins i tot
per els que estan
a l'oposició.
Vull dir,
un paper,
més aviat,
discretet.
I, per tant,
aquesta és la situació
com el veig
fins ara.
Parlant de la ciutat,
per acabar,
però amb temes
que corresponen
que són competència
de la Generalitat
i que, per tant,
també es poden debatre
al Parlament.
La ciutat de repòs
i vacances,
gairebé un any tancada.
Què s'ha de fer?
Estàs d'acord
amb que la Generalitat
faci un concurs
perquè es gestioni
de manera privada
l'any vinent?
Jo estic d'acord
que es pugui fer
d'aquesta manera
i, és més,
vaig presentar
una proposta
de resolució
al Parlament
que encara no s'ha debatut
on demanàvem
que dins d'aquest concurs
tot el que és
la zona esportiva
que té la ciutat residencial
no només fos
per l'ús
perquè es gestioni
la ciutat residencial
però tenint clars
uns principis
que és que la zona esportiva
també pugui ser d'ús
amb uns preus
com els de la resta
d'instal·lacions esportives
de la ciutat
públiques.
Amb uns preus
i, evidentment,
amb una part
de tota aquella instal·lació
que faci més
la funció
de centre cívic
i d'encaix
de tot el que és
l'associacionisme
de Llevant.
Avui expliquem
per una entrevista
a l'Agència Catalana
de Notícies
que el conseller
Lluís Senracudé
diu que s'ha de replantejar
el projecte
del Trump Camp
que això és caríssim
i que és inviable.
Estaria d'acord?
És caríssim, sí.
I, per tant,
com no hi ha diners
imaginació
el que dèiem abans.
Imaginació
però no ha de passar.
Jo crec que
primer
utilitzar les vies
que existeixen
utilitzar les vies
que existeixen
si finalment
el govern espanyol
es decideix a invertir
en el corredor
del Mediterrani
que està fet
a la plataforma
però no hi ha vies encara
totes aquestes vies
que passen
per Cambrils
per Salou
que ens venen
diguéssim
no hi passaran
els trens
convencionals
que fins ara passen
i per tant
s'han d'utilitzar
diguem-li
tramvia
Lleuger
diguem-li
servei de rodalies
és a dir
fer un servei
de rodalies
propi
del que és
el nucli central
de les comarques
de Tarragona
aquest que està entre Tarragona
Salou
Cambrils
Reus
fins i tot
Torre d'en Barra
tot aquest encaix
i per tant
utilitzant
totes aquelles infraestructures
que ja hi són
i per tant
posant un servei
ja dic
digue-li
tramvia Lleuger
digue-li
tren de rodalies
però jo em sembla bé
em sembla molt bé
que es vulgui anar fent això
perquè
projectes faraònics
de moment
ni en el curt
ni en el mig
i fins i tot
m'atreviria a dir
en el llarg termini
de moment
s'han de quedar aparcats
perquè la situació econòmica
és la que és
Així acabem aquest repàs
ampli
a l'actualitat política
i amb altres qüestions
que afecten directament
la ciutat de Tarragona
i també hem analitzat
l'actualitat catalana
avui amb el diputat
per Tarragona
d'Esquerra
al Parlament
Sergi de los Rios
Sergi, moltes gràcies
Gràcies a vosaltres
Que vagi molt bé
i fins la propera
Fins la propera
Adéu-siau
Adéu