Ja l'esperàvem des que vam anar el dia de Sant Antoni
a beneir els animals, els gossets, els gatets, ens ho deien, no?
Els tres toms, ja veurem quan arriben a Tarragona
perquè això depèn una mica del recorregut que facin
la disposició també de disponibilitat, vaja, dels cavalls i els carruatges.
Doncs ja els tenim aquí, els tres toms de Sant Antoni,
aquest diumenge a Tarragona.
Per parlar d'aquesta festa, de la seva tradició
i de tota, especialment, la vinculació i la tradició que té amb la ciutat,
ens acompanyen avui Joan Sales,
secretari del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre.
Joan Sales, bon dia.
Bon dia.
I en Jordi Batet, que és vocal de la Junta del Gremi.
Bon dia, Jordi.
Apropa't si has el micròfon una miqueta.
Sí.
Perquè, clar, els tres toms de Tarragona
els organitza el Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre.
Des de quan, Joan?
Que jo tingui memòria, després de la guerra, sobre l'any 40,
es van tornar a reiniciar els tres toms.
Que ja ve d'abans, això, doncs.
Abans venia, sí.
I abans eren molt populars
i la gent, com que hi havia molta pagesia a Tarragona,
molts carros, molts cavalls,
hi havia molta competència entre tots els pagesos.
Les cases de pagesos que normalment vivien a les afores,
hi havia rivalitat entre ells
per veure qui podia fer la carrossa més maca.
Clar, perquè això era com una mica la festa de la pagesia,
en el sentit que treien els animals de tir,
amb els carruatges, i era una mica d'exhibició.
de dir, vinga, és la festa grossa
de tots els que es dediquem a això.
Bueno, el que et puc dir és que abans
no hi havia cap cotxe.
Jo recordo no ben vist de cotxes,
o sigui, molt escassament.
I la gent, doncs, tenien una tartraneta
per poder-se transportar des d'un lloc a l'altre.
Recordo com a anècdota
que després de la guerra,
quan van inaugurar
la fira de mostres a Reus,
que és on hi ha ara el Mercat Central,
sobre l'any 42 o 43,
jo era petit, el meu pare vam anar amb tartrana,
unes molles que tenia,
i bé, i amb tres quarts d'hora amb un cavall.
Tres quarts d'hora d'aquí a Reus.
Amb un cavall i amb la tartraneta.
Amb la tartraneta, sí.
O sigui, això era el cotxe d'abans.
Quanta gent participava, doncs,
amb els tres toms en la seva represa, no?,
anys 40 o així.
Sí, a la seva represa van començar amb pocs,
però amb dos o tres anys va agafar una benzida,
i el veia tanta rivalitat,
tothom s'esforçava a veure qui podia fer la carroça més maca,
i pràcticament totes les masies de pagès,
totes portaven al seu carroça.
I els pagesos de la part alta,
els que vivien de Tarragona,
també col·laboraven, però no tant.
Eren més aviat els masiencs, que dèiem.
Clar, per tant, estem parlant de població.
Aquí a Tarragona, ciutat, com anava això?
Era població?
On vivien els pagesos?
Els pagesos?
A Tarragona?
A la pagèsa, suposo, a Rodalies.
A Rodalies, eh, clar.
No, i en vivien molts també a la part alta.
Sí?
Molts a la part alta.
Però a la part alta no estava prou adequat
per poder muntar un carro adornal i tot.
Llavors, què feien?
Se'n anaven a la magia que tenien a les afores,
perquè el pagès vivia allí,
però el Mas el tenien en un altre lloc.
Clar.
I allí muntaven les carrosses.
I per on sortien les carrosses?
Bueno.
Anys 40, 50?
Sí.
Per on fèiem els tres tombs?
Jo li diré,
després quan parli dels tres tombs actuars,
te'n parlarà ell.
Ara farem el canvi.
Però d'això te'n puc parlar jo.
Sobre aquestes èpoques,
sortien de la iglesia de Sant Llorenç,
que és allí a la plaça de la pagesia,
on hi ha ara l'aparcament que no s'ha utilitzat mai.
Davant del parking Jaume I.
Davant del parking Jaume I.
Sortien pel passeig de Sant Antoni,
llavors esterraven rambla bé allà avall,
anàvem fins al mercat
i allí em portaven també una banda de música
i llavors baixaven pel carrer de l'Unió,
al carrer Podaca,
anàvem fins al Serrallo.
Déu-n'hi-do.
Al Serrallo donaven una volta pel Serrallo
i els pagesos i els pescadors
estaven molt units
i feien molta festa al Serrallo.
Llavors tornaven a pujar per la rambla
i enfilaven pel carrer Girona
i al portal de Sant Antoni
i hi havia la benedicció dels animals
i repartien les coques.
I això es feia el dia de Sant Antoni?
El dia de Sant Antoni.
Quin dia és?
Recordeu-m'ho?
El dia 17 de gener.
Molt bé.
Sí que jo hi vaig anar a fer allà a la vostra església,
diguem-ho així, no?
Era festa gran.
A fer la benedicció.
Era festa gran.
17 de gener.
Eren altres temps, eh?
Era.
Quan podem començar a parlar?
Contualitzar una cosa que volia dir
que sobre la deia de les carrosses
qui traia la millor carrosses
és que s'adornaven en flors.
Exacte.
Les rodes i tot.
No ho he preguntat perquè ja ho assumia,
però es vol dir-ho.
Però en flors...
I moltes palmeres,
moltes rames de palmeres.
Exacte.
Sí.
Cosa que avui en dia s'ha canviat.
Que per cert en tinc una altra anècdota
que una punxada que em va donar el trasero
em va fer mal molt de temps.
Sí, de palmeres aquestes.
Perquè la punxa de la palmera fa molt de mal,
és molt dolorosa, eh?
Sí?
Sí.
Bueno, aneu amb compte, eh?
Jo sabem, però ara no ens hi trobarem, ja.
No, ara no.
Ara ja és una altra història.
Quan podem començar a parlar dels tres toms moderns?
Quan hi va haver un canvi?
Crec que a partir del 70 va començar...
18 anys enrere.
18 anys enrere, però, bueno,
jo me refletxo a la província.
Per exemple, amb la mateixa on Valls
va ser ja a partir del 70, no?
Que va començar...
Tarragona, me penso que un any serà la dinovena,
la presa...
Tarragona, bueno...
Que després s'ha tornat a perdre.
El perdre és la pagesia i els cavalls i els carros,
el muntar, a l'edificar el polígono,
que abans tot allò eren masies.
Quina època seria això?
Quina dècada?
L'any 60...
Sí.
L'any 60-70.
L'any 60-70, sí.
Sí, sí, sí, sí.
És per situar-nos, eh?
Més o menys.
Sí, sí, sí.
Clar.
Hi ha hagut unes endavellades,
bueno, es para algun temps, se para, no?
Se deixen els animals aparcats.
Exacte.
No?
La pagesia ja per...
Clar, i llavors, doncs, bueno,
hi ha grups d'entusiastes del món de l'enganxa
i tot això és quan ja tornen a treure al carrer
tots diferents tipus de carros,
ja no solament el típic carro de pagès,
sinó els carros d'agència,
que serien els que, diguem avui,
serien els transportistes dels recaders.
Sí.
Aleshores ja comencen a recuperar tots aquests carros,
en aquest cas Valls recupera el carro més gran de Catalunya,
no?
Vas és un referent en aquest sentit,
en la festa dels tres toms?
Bueno, sí,
són els que realment,
doncs, ja fan una...
diguéssim, ho porten, diguéssim,
al màxim, no?
Doncs, potser perquè està més rodejat de pobles i tal,
però, bueno, Tarragona no es queda enrere, eh?
Però potser la pagesia allà encara quedava una mica més arrelada.
Exacte, aquí, Tarragona no,
doncs, amb la indústria,
doncs, bueno, és quan Salles diu que es perd, no?
Sobre l'any 70,
que, mira, jo recordo que el primer cotxe que vaig tindre jo
va ser l'any 60,
en aquells moments tot eren carros,
anaven al mercat amb els carros,
els transports per Tarragona es feien tot en carros.
Encara els anys 60.
Els anys 60, sí.
I a partir de l'any 70 comença a sortir el tractor,
l'any 60 jo vaig comprar el primer tractor,
o sigui que érem dels primers d'importació,
i a partir d'aleshores,
l'entrar al tractor,
doncs, es van canviant pels animals
i és quan els tres tons perden.
Perden, però es van deixar de fer mai?
I va haver cap any de les fes dels tres tons?
Sí, va haver un lapsus de temps,
ara no recordo exactament.
Sí, 7-8 anys.
Que es deix, sí.
Pensa que totes les rodes de carros dels pagents
van cremar per recuperar el ferro,
per vendre el ferro, no?
Ah, no ho sabia jo, això.
Sí, sí, sí, clar,
molta gent s'es van despendre
quan va haver-hi a l'època del tractor.
I després van tornar,
per lo que intueixo,
en plan sentimental, no?
Exacte, llavors...
Llavors hi ha un grup de gent
que comença a recuperar tots aquests carros, no?
Són aquesta gent que avui en dia
poden gaudir d'aquesta exhibició
que ens venen amb aquest tipus de carro
que hi ha,
des de Galeres, no?
Que és del parc d'Aramó.
Galeres?
Sí.
Què és un tipus de carro, això?
Sí, és on, diguéssim,
el que seria referent,
per exemple,
el que és un trailer avui en dia, no?
Quatre rodes.
En quatre rodes, no?
Sí, amb una giratòria,
el que seria el trailer.
Sí.
A veure, el món modern no...
A veure,
que no ha inventat gaire cosa,
perquè, a veure,
només han canviat l'animal
per un motor davant.
Però la cosa seria el mateix, no?
La giratòria que giraven i tal,
tot això és de la part d'Aragó.
Aquí no,
aquí era el carro ja de dues rodes,
tant si fos gran com més petit,
sempre de dues rodes, no?
i, bueno,
i tot això
és el que es va
traient al carrer
perquè la gent
pugui veure
tot tipus
de carroatges que hi havia.
Però sobre els anys 50,
nosaltres,
quan fèiem les carrosses,
que ja he comentat
que hi havia molta arribabilitat,
s'anàvem al moll
a buscar carretes
de quatre rodes
i allà muntàvem
les carrosses
per veure
qui la feia més maca.
Amb aquesta complicitat
que dèieu
amb els pescadors.
Sí,
llavors
era del...
El moll era això.
i el moll
encedia
les carrosses
de quatre rodes
amb giratòria
i allí muntàvem
tres o quatre animals
d'enganxe
i allò era
més voluminós.
Es nota
que hi ha una diferència
d'edat
entre Joan Salasí
i jo,
que he viscut
una altra època,
i és molt bonic recordar.
Per cert,
que si la gent
vol veure
que el dia d'aquests d'allò
pot anar
a l'arxiu històric
del port.
Sí,
hi ha documentació.
Hi ha molta documentació
en la que es veu
d'allò
de carros
venint d'arreus
amb les botes
d'una,
de dos,
no?
Això l'any 60
encara era.
Encara era.
L'any 60
encara era.
Déu-n'hi-do.
Sí.
Déu-n'hi-do.
Què em dieu
dels animals?
Ara,
hem estat tota l'estona
parlant dels carros,
però suposo
que era important
també dur
uns bons animals
de tir,
uns bons cavalls.
Exacte.
Sempre ha sigut
amb cavalls
i no més amb cavalls?
No,
a veure,
tot depèn
de la zona
del treball,
no?
I el tipus d'animal
més gà,
més petit,
per exemple,
aquí a Tarragona,
al camp de Tarragona,
no?
Com molts avellaners,
el tipus d'animal
deia ser
ja més aviat baixet
per poder llaurar
per sota els avellaners.
Al Penedès,
a la vinya,
hi ha cavall
de tipus d'aquest
del Pirineu,
no?
Hi ha més gran,
més potent.
Les mules
i els machos
és sempre el que
sempre hi ha
de més.
Vull dir,
és el que hi ha abundat més.
No?
És un animal
més resistent.
El cavall
era més senyor.
El burro,
el burro,
els machos
i això
eren més resistents
i els cavalls
eren una miqueta
més delicats.
Eren més
de treball,
no?
No tenien...
A veure,
tots tenien
de tirar el seu cuidado,
però...
I llavors aquell dia
es treia el cavall,
que era el que lluïa
i s'engalanava,
suposo,
també,
no?
Sí,
tothom mirava a veure
qui podia portar
els guarniments
més ben enllustrats,
els més nous
que tenia.
I hi havia premi en tot això,
que era una mena de concurs.
També hi havia premi,
també hi havia premi.
Sí,
era una competició.
Sí,
sí,
sí,
a veure qui donaven
el primer premi
i llavors sempre hi havia
la rivalitat que deien
mira,
aquell posto
sempre guanyen els mateixos.
Això és típic també.
Què feia la resta
de la ciutadania?
Participaven
d'alguna manera
més enllà
d'anar-ho a veure?
No,
pràcticament no,
però era un dia
que a Tarragona
pràcticament
se pot dir
que era un dia de festa.
o sigui...
No oficial,
però...
No oficial,
però és que
en aquells temps
que parlo jo,
Tarragona era
pagesa
o pescadora.
Clar.
Alguna botiga...
Llavors,
d'alguna manera
tocava,
de prou.
Molts capellans
i després militars.
O sigui,
Tarragona estava composada
de pagesos,
pescadors,
militars
i capellans.
I algun menestral
que en deien
que eren els que tenien
les quatre botigues.
I prou.
Per tant,
la gent col·laborava
i tothom sortia
a veure la festa.
Clar,
perquè en alguna casa
o altra
sempre tocava...
O sigui,
tothom era fill de pagès
o germà o cosí.
Bueno,
simplement no hi havia
altra cosa
i un camp de Tarragona
sinó la pagesia,
no?
Després ja,
aquests anys 70,
quan s'incorpora ja
la refineria
i tota l'endúrcia química.
Sí,
bueno,
això va començar
quan van començar
a fer el camp d'aviació
que encara
es van fer
amb carros i animals
i la laboral,
la laboral
també la van fer
amb carros i animals.
Sí,
sí,
encara no hi havia camions.
Aquí tenim tot una...
Sí,
però sembla que sigui
una cosa tan llunyana,
no?,
de fer coses tan bàsiques
que fem ara
d'aquesta manera
i fer-les amb carros i animals
i no ho fa pas tant.
No,
no,
jo recordo...
I les carreteres,
i les carreteres.
Jo recordo encara
a l'any 70
encara hi havia
algun pagès
en carros,
encara,
l'any 70,
com que tampoc
estem parlant de...
Devia ser el moment
de la transició.
Sí,
bueno,
allò que tenia
els centimeters
i era valent
en invertir un tractor
i tot això,
doncs clar,
també havia el que no podia
i tenia encara
d'anar amb l'animal.
va ser a partir
dels anys 60.
60,
sí,
sí.
Com fem aquesta transició
aquí a Tarragona
després dels anys
en què no surten
els tres toms,
no es fa?
Com va venir la recuperació?
Vau ser al gremi de pagesos
que vau dir
en què hem de fer alguna cosa
o se us va oferir,
per exemple,
de valls,
que era on estaven recuperant-ho tot?
Com va ser?
Va ser començar el gremi
i això ho podia explicar millor,
Joan,
perquè també s'ha de molt gremi.
Sí,
el gremi de pagesos,
doncs,
el que dà
que els cavalls,
els animals
van anar disminuint,
resulta que això es va acabar.
Llavors,
els van sortir
els de valls,
que abans,
penso que van ser
els pioners amb això,
i van muntar
una federació
de tres toms,
que això ho pots explicar tu?
Sí,
la federació ja fa
més cap aquí,
que està muntada
fa uns 10 anys.
10 anys.
No em vull ativocar,
eh?
No em vull ativocar.
No,
jo em penso que fa més
perquè me penso
que en guanyes
les 18
tres toms
que es fan
en federació,
eh?
En federació?
Penso que sí.
Bueno,
clar,
la federació
està muntada
de l'Operadès.
Potser no estava
tan ben muntada,
però bon dia.
Exacte,
va començar a moure's,
però bueno,
quan agafa l'esvenzida,
jo crec que farà
sobre uns 10 o 12 anys.
Però la federació
en què consistia?
Bueno,
això es tracta
que, clar,
diguéssim,
compaginar una miqueta
entre els pobles,
no?
De dir,
doncs clar,
diguéssim,
Tarragona per si sol,
no podia fer uns tres toms
perquè, clar,
no existeixen tots els carros,
no?
i tal.
N'hi ha alguns,
no?
Però no són tots.
Llavors,
per poder posar fetxes,
no?
I que cada poble
pogués gaudir,
doncs,
dels tres toms
repartit una miqueta,
no?
Aquí està el que nosaltres
dèiem el 17 de gener
quan anàvem a venir
els animals,
dèiem,
no sabem encara
quan tocaran els tres toms
aquí a Tarragona
perquè, bueno,
doncs a tots aquests
pobles de la Federació
us heu de...
Hi ha un calendari
i cada poble,
doncs,
té una data.
Té una data.
Exacte.
D'on traiem ara mateix
els cavalls
i els carruatges
que veurem diumenge?
D'on són?
Doncs, bueno,
normalment tots venen de,
bueno,
de Tarragona
també n'hi haurà,
no?
Tenim dos associats,
el Montconill
i el Ramon,
el Ramon,
que ara no el recordo,
com sé.
Cors.
Sí.
O Cors o Cors,
no sé.
I tal,
que són dos
d'aquí de Rona
i doncs,
aquestos d'allò,
a part de gent
de la Montura,
també n'hi haurà,
també,
doncs,
de les Terres de l'Ebre,
de la part del Priorat,
l'Alcamp,
el Baix Camp...
Home,
pel que em dieu
és això,
tots els pobles
de la Federació
dels tres toms
que tenen
algun carruatge
i algun animal,
doncs,
sumen.
Sí,
tot això va sumant
malgrat que en guany,
doncs, bueno,
l'any passat van tindre
tot un èxit,
però malgrat,
tornem a caure ara
el tema de la crisi.
No,
ho és afecta.
Sí, home,
sí,
això ho afecta molt
perquè resulta que
tots aquests carros
que van gladir l'any passat
que necessiten
ja transports
ja forts,
no?,
que tenen unes despeses
bastant fortes.
Clar,
perquè no venen cap a Tarragona
aquests carros
per carretera,
venen a dalt
d'un camió,
no?
Exacte,
tot això necessita un transport,
doncs,
en guany,
té una despesa, això.
Clar,
nosaltres,
a dir,
si no podem en guany
fer front a les despeses
que consta,
seria...
Per tant,
hi ha carros
que per estalviar-se
el cost del viatge
doncs no venen,
no els porten.
No venen,
perquè clar,
vull dir,
si venen de Sant Lloret d'Hortons,
de...
De Girona,
de Sant Cugat...
De Girona,
clar,
un desplorçament
d'un carro tan gran.
Exacte.
Es té que agafar un trailer,
posar,
muntar el carro dalt,
els animals
amb un altre...
Això com funciona?
Aquesta persona de Girona
que potser ja no és
ni pagès?
No.
Però aquesta persona...
Tenen arrels, eh?
Sí?
Algo hi ha,
algú queda.
Que han recuperat el carruatge,
que tenen també el cavall
a disposició,
s'ofereix?
Exacte.
Com va això?
S'ofereix?
Jo tinc això.
Exacte.
El que passa a ell,
llavors,
te demana almenys que col·laborar,
no?
Perquè han de pensar
que aquesta gent
en fan un esforç molt gran,
no?
Perquè si no fos per ells,
diguéssim,
alimentar un cavall
durant tot un any,
o dos o tres,
els que puguin arribar a tindre,
ni que siguin d'allò,
tindre aquests ordinaments a punt,
doncs això són les despeses
bastant grans,
no?
Llavors,
quan van a Targona
o van a Valls
o van a una altra població,
doncs almenys
s'hi paga el que és
la part de transport,
no?
Econòmicament
has de col·laborar amb això,
que no es fan rics amb això,
no?
I ja està,
no estem parlant aquí
d'un gran caché, eh?
No, no, no,
no és un gran caché,
però clar,
nosaltres en guany,
doncs clar,
econòmicament,
no podem oferir aquest d'allò.
En guany venen voluntàriament.
En guany venen...
En guany s'ha d'agrair
a totes aquestes poblacions
que vindran,
diguéssim,
fan un esforç,
molts,
no?
D'ells,
doncs a vindre
i sense cap despesa
i hi ha d'agrair-los,
no?
A totes aquestes poblacions.
Anava a dir,
perquè clar,
si no ens trobem que,
clar,
només llogaríeu per entendre'ns
els de la zona,
els de la demarcació.
Exacte, exacte,
sí, sí, sí.
Aleshores,
però tot i amb això,
jo crec que també farem
un...
A veure,
quants carruatges vindrà,
no?
Quants cavalls?
Que veu comptat això?
No ho pots comptar
perquè, clar,
la gent et diuen
que sí, que sí,
però tot dependrà d'ells
en el moment
quan s'aixequin al matí,
no?
Vols dir que potser
hi ha algú que ha dit que sí
i després no vindrà?
S'agrairà el carruatge?
Sí, bueno,
jo crec que, clar,
com ja no tenen
un compromís ferm,
no?
Doncs, bueno...
Curant que el podeu comptar,
no?
Sí, jo crec que sí.
A baixar cap a xarcat.
Sí, sí, sí.
Home, no seran aquests carros
que hem vist
a l'edició anterior,
que eren grans,
però li haurà també
que també,
Déu-n'hi-do,
el que són.
I la festa quan començarà?
Això serà diumenge.
Quin recorregut fareu
i a quines hores?
A veure.
A veure,
la concentració
la farem a Tabacalera,
al Parc Indisosori,
a les vuit i mitja.
Sí?
Molt aviat, això, eh?
Sí,
i que la gent
van ser a vindre
perquè allà
fem un esmorzar popular,
no?
Per tots els assistents
que venen.
Llavors,
començarem a arrencar
d'allí a les 11 i mitja,
en direcció...
Anir a l'esmorzar també.
Home, a veure,
no,
has de comptar
perquè, clar,
la gent que et ve,
per exemple,
vindrà, jo què sé,
de Gandesa,
de Sant Pedre de Ribes,
totes aquestes zones
de lluny,
doncs, bueno,
tenen unes hores
d'arribar.
Clar,
llavors,
quan arriben també,
clar,
els animals descansen.
I jo crec que també
és l'única cosa
que els podem oferir
obligatòriament.
I tant,
aquest esmorzar ben bé.
Exacte,
vull dir que menys,
no?,
d'oferir aquest esmorzar.
Vull dir,
ja que ells,
ja et dic,
són gent que,
doncs, bueno,
d'aquí llançar
un agraïment a ells,
no?,
que gràcies a ells
podem,
ja ho dir a Tarraona,
que no es perdi
la tradició,
no?
Esmorzareu
i cap a les 11,
dius,
quarts de 12...
11 i mitja,
11 i mitja...
Enfilareu cap a...
Francesc Bastos,
llavors direcció Ramon Cajal,
Rambla Nova,
fer els trastorns
de Rambla Nova
i venir els animals
sobre les 12 i mitja
davant de l'OMAC,
no?,
allà a la Rambla mateix,
allà hi faran
la valedició.
El docent del Grèmit,
el docent del Grèmit,
el conciliari,
doncs,
que tenim iglésia
però no s'hi diu missa,
bueno,
això és un altre tema.
Això és un altre tema.
Sí,
bueno,
ja,
ara hi faré memòria
de Joan,
perquè és una cosa
molt curiosa,
que és l'única iglésia
que és propietat de...
Sí,
que vam comentar també
el dia de Sant Antoni,
que és propietat d'un...
És del Grèmit,
del Grèmit,
del Grèmit,
potser és la...
Totes les altres
són del Bisbal.
Sí,
sí,
és l'única que se reté.
I per aquest motiu
m'apenso que és un dels motius
que no ens hi deixen dir més.
Jo el que vull és que l'obriu,
que la pugui veure tothom,
perquè és molt bonica.
Què obrireu diumenge
sent el dia una mica vostre
o no s'obre a l'església?
No,
perquè no es pot estar
dos d'ex a l'hora.
Ara està oberta,
eh?
ràpid.
Sí,
la iglesia de Sant Magí
està amb obres.
Sí.
Resulta que per la proximitat
la missa que fan
a Sant Magí
a les 9 del matí
l'han traslladat
a la iglesia dels pagesos.
I nosaltres molt amablement
els hi hem cedit.
Molt bé,
molt bé.
Per tant,
ara trobarem obert els imatges.
Molt bé.
És una puny a part,
però és que val la pena,
eh?
Vam quedar maravellats
amb la iglesia de Sant Giuret.
El que en guant
també tenim un problema
que tampoc podrem gaudir
de resulta
de la banda municipal.
No?
No,
perquè resulta també
d'entrem en la crisi aquesta
que ens han dit
des de l'Ajuntament
que no...
Ni donant-los a esmorzar.
Ni donant-los a esmorzar.
I clar,
i el cost
que tinguem d'assumir
nosaltres,
doncs no podem assumir.
No podem assumir.
Però escolta,
jo em quedo amb això,
eh?
Una quarantena segura
de carruatges.
Segura, segura.
A més,
a més,
cavalls muntats.
Molt bé.
I llavors els cavalls
de muntura
que són a banda.
Les IPI
que es col·laboren també.
No, no,
en guany la gent...
Què fa la gent?
La gent té ganes
ja de veure-ho?
Jo crec que és una cosa
bastant arrelada a Tarragona,
tot i que ara queda
molt circonscrita a la Rambla,
ara.
No feu tot aquell recorregut
cap al port,
però jo crec que la gent
puja igual a veure-ho,
no?
La Rambla deu estar ple
com el dia de Reis,
pot ser?
Sí.
Home,
no tant,
però bastant, eh?
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do la gent
que hi assisteix.
El que...
Clar,
avui en dia
fer aquests trastorns
per la part alta
seria molt difícil,
no?
Home, sí.
Perquè, clar,
els carros també ja són
d'aquest...
Alguns camínen
són més grans
i per entrar allà dintre
seria molt difícil,
que seria bonic
però, bueno,
hi ha tradicionalment
sempre del mateix plaç.
La Rambla és molt còmode
en aquest sentit.
No, i per cert,
que els que assisteixen
a Tarragona,
tots la curiositat
que diuen
els girar a Tarragona
per vindre a fer els trastorns
perquè resulta
que quan vas amb un trastorn
al carreter
només veu el de davant
i el de darrere.
Clar.
Segons aquests passos.
I a la Rambla
i el deixen
de veure'ls passar a tots.
No han de patir gaire
per la conducció
perquè allò és bastant pla.
I llavors veuen
l'altra banda
i per això
és una de les coses
que els agrada
vindre a Tarragona.
Al final hi ha la benedicció.
Vienen molta gent
a beneir gats i gossos,
animals domèstics.
No.
Normalment
aquesta benedicció
que estàs dient
d'animals de companyia
és la que es fa
el dia Sant Antoni
el dia 17.
Però és que ens deien
el dia de Sant Antoni
i ens deien
no, llàstima
que com que és un dia feiner
clar, hi ha molta gent
que està treballant
i que no poden portar.
Jo pensava, dic,
bueno, doncs
deuen aprofitar el dia
dels tres tons.
Això no vol dir
que algú vingui
i que també serà benvingut.
Bueno, normalment
aquest dia
és els animals
de potes rodones, no?
Sí, de potes rodones
aquest dia.
Exacte,
i bueno,
el que diu Joan
que sí, també n'hi ha
un que també
pot beneir
que per això
no val diners venir, no?
Molt bé.
I després també
als participants
se'ls fa un sequi
i comemoració
de la diada.
Molt bé.
Acabarem sobre la una?
Sí, quart de dues.
quart de dues
i hi ha tothom
a fer el vermut
i a dinar a casa.
Però, bueno,
és que quan acaben de lliï
tornar a replegar
i això
dinar es fa tard, eh?
Sí, no?
O sigui, igual
són les quatre
o les cinc de la tarda
quan van a dinar.
Sí, clar,
han de pensar
que aquesta gent
que ve de tothom
per molt a prop que vingui
s'ha d'aixecar d'hora
perquè aquell dia
ha de treure l'animal net
els ordinaments
també que tindran els nets.
Clar, això comporta
aixecar més d'hora
i acabar llavors
tothom se'n va cap a casa
a dinar
però que té gent
han d'arribar a l'estable
deixar els animals
descarregar el carro.
I els que venen de fora
marxen ja cap a casa
no els que queden aquí?
Ah, no, no, no, no.
Ja diguéssim...
Perquè amb l'animal
és mala cosa.
Home, el que jo
això no he comentat
però
degut a que potser
l'any que ve
estarem en la mateixa
situació econòmica
i tot això
doncs no ho sé
poder fer un esforç
no ho sabem d'on
te'l traurem
però parlar
de potser
a l'acabar
o poder fer una paella popular.
Ah, seria bona idea.
No, llavors
els inferiríem
amb aquesta gent
d'això
principalment
a molts de fora
que a l'hora que va
allà mateix
poguessin agafar
a tindar l'àpat
d'una paella popular.
Clar, encara que fos
allà...
Això seria d'allà
de cara a l'any que ve.
A 5 euros, per dir-ho.
A preu popular.
A preu popular, no?
Llavors, això seria allà
de cara a l'any que ve.
Bona idea, bona idea.
L'únic que en guany
jo només estic decebut
és no poder tindre
la banda municipal
com vam tindre
l'any passat.
Perquè, clar,
alegra més la festa.
i ara intentarem
alegrar almenys
des del públic.
Exacte, no?
O tindrem de posar
un casset
i posar...
Mira, se sentiran
millor els sorolls
i els cavalls, tu.
Que també és bonic.
Això també és xulo.
Les campanes
i tot això
també és molt bonic.
També és bonic, apreciat.
Ja fa ciroll, això.
Doncs vinga.
Que ho sapigueu,
aquest diumenge
ho notareu,
si passeu per la Rambla
especialment.
Aquest diumenge
tres toms
de Sant Antoni
a Tarragona
a partir de quarts de 12
sobre les...
Sí, entre quarts de 12
i les 12
arriben a la Rambla
fan els tres toms
i per allí veureu
molt de sarau.
Jo només voldria
aprofitant
que estem aquí
voldria nombrar
tots els pobles
que m'han dit
que sí,
que vindran
però me'n podia deixar
algun
i quedaria malament.
Però agrair
a tots
a les comarques
el que he dit abans
des de les Terres de l'Ebre
Priorats
Baix Penedès
Alt Penedès
tots aquests
doncs
agrair-los
que venen
que fan aquest esforç
en aquest temps
que estem corrent
i aprofitar
des d'aquí
agrair-los
la seva presència.
Així pot continuar
aquesta tradició
dels tres toms
dut a terme
des de fa molts anys
pel Gremi de Pagesos
de Sant Llorenç
i Sant Isidre
aquí a Tarragona.
Avui n'hem parlat
amb Joan Sala
secretari del Gremi
Joan, moltes gràcies.
Gràcies a tu.
I amb Jordi Batet
vocal de la Junta.
Moltes gràcies
i que vagi molt bé diumenge.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.