Sortim ara a l'exterior perquè abans de les festes de Nadal
la Generalitat anunciava el tancament de l'escola Olga Xirinax
i el trasllat dels professors i alumnes a la nova escola Tarragona.
I aquest matí estem allà amb la unitat mòbil a l'escola Olga Xirinax
per parlar amb els seus responsables
i també amb l'associació de mares i pares d'alumnes.
Saludem Joan Maria Bertran i Josep Ardila.
Pep, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Quina és la situació ara mateix a l'escola?
Doncs ara mateix estem aquí just a l'entrada.
Hem aprofitat l'estona del pati ara a les 11 per poder parlar amb els responsables.
De fet, us ho havíem anunciat, que estàvem prevists de poder parlar amb la directora, la Rats Sebriant,
però vaja, han hagut de marxar fins a Barcelona,
que els han donat un premi de la Generalitat de Catalunya i no és el primer.
De fet, amb els pocs anys de vida que porten ja han guanyat diversos premis.
Ara, si us acosteu algun dia a l'escola, veureu que hi ha una pintada que diu Olga no rendeix.
Els nostres fills no són mercaderia o fins i tot unes pancartes
que han penjat per diversos punts de la ciutat i que demanen que la gent les pengi per reivindicar això.
Que l'escola no mori, sobretot que no mori el projecte educatiu.
És el més singular d'aquesta escola, un projecte on hi estan implicats moltíssim els pares i les mares,
però també els professors i també els nens i nenes.
Hem volgut venir a conèixer sobretot això.
Quin és aquest projecte educatiu que, vaja, fa que sigui, si més no, singular?
Quins avantatges té això pels nens i nenes?
I, vaja, la pregunta, si fins alment es fusiona aquesta escola amb el Col·legi Tarragona,
què passarà si finalment desapareix o no aquest projecte educatiu?
Hem conversat, com dèiem, amb la secretària i amb la cap d'estudis de l'escola Olga Xirinax.
Les escoltem.
Esther Navarra, bon dia.
Bon dia.
Anna Otadill, bon dia.
Elles són la secretària i la cap d'estudis del Col·legi Olga Xirinax.
Ja ho sabeu, estan notíssim les darreres setmanes per al seu tancament.
Ho anunciava la Generalitat.
Avui ens hem volgut acostar per conèixer quin és el seu projecte educatiu.
De fet, ells és el projecte que volen salvar i, de fet, pel que lluitaran en els propers mesos
per poder salvar aquest projecte educatiu que tenen en l'escola.
Quines característiques té aquest projecte, que, a més a més, té contents a tots els pares, professors, alumnes?
Quines característiques té?
Bé, podríem dir que el nostre projecte educatiu es basa en tres pilars molt importants.
Un seria l'ensenyament-aprenentatge, que és molt actiu, l'altre és la ferma relació que tenim amb les famílies
i un tercer pilar seria l'aprenentatge, que també és un aprenentatge actiu.
Si desenvolupem un punt per punt, com ho podem explicar?
Per exemple, això que deies, una relació molt directa amb els pares.
Quina és la implicació dels pares en tot aquest projecte?
Doncs mira, podríem dir que a l'AMPA el 100% de les famílies està associada.
Això permet que puguin organitzar moltes activitats, que satisfacin les necessitats dels alumnes
i, per exemple, que es puguin aconseguir uns prems més favorables per segons la compra de material, etcètera.
També les famílies estan implicades a les aules perquè estan acostumades a participar-hi
en tots els projectes que fem, en situacions puntuals.
A banda, l'escola està organitzada en comissions mixtes, en què tots els membres de la comunitat escolar
hi poden participar, pares, mestres, conserges, etcètera, avis, per exemple, també.
I aquí en tenim diverses. Una és la d'imatge, que està subdividida en pàgina web i ambientació.
Una altra comissió és la de salut, una altra la de biblioteca, l'altra d'ort ecològic,
una altra la de mediambiental i una altra la de cooperació i solidaritat.
A banda d'aquestes, l'AMPA també té una sèrie de comissions
i, tant unes com les altres, un 50% de totes les famílies pertanyen a algunes d'aquestes comissions.
Això indica el grau d'implicació d'aquestes famílies
i de l'interessats que estan pel futur i per l'educació dels seus fills.
Perquè què suposa això, que els pares hi estiguin molt presents en les decisions de l'escola,
o estiguin molt presents en l'educació dels seus fills?
Què suposa, creieu això pels nens i nenes?
Home, jo penso que això està basat en una confiança,
una confiança mútua i amb un respecte mútu des del primer dia que van entrar en aquesta escola,
des del moment que els fem l'acollida com a famílies integradores d'aquí
i al llarg de tota l'escolaritat del seu fill.
I això els nens ho viuen d'una manera molt especial, no?
Doncs perquè veuen comptament el seu pare i la seva mare que participen en coses,
veuen que elaboren material, a les festes que fem estem allí tots a una
i tot això, la canalla, jo penso que els hi va molt bé i que és molt important.
I sobretot també imagino la relació mestre-pare que també és important, no?
Sí, i tant, molt, perquè normalment, jo què sé, a vegades posem distàncies, no?
I aquí no ha sigut així, des d'un primer moment ho hem viscut com...
Potser perquè als inicis eren només 17 famílies i eren com una petita família
i aquestes coses han anat creixent a poc a poc, que això ens ho ha permès l'administració
i ha sigut una manera bona de poder integrar-se.
És diferent d'una macroescola en què hi hagi moltes famílies i, clar, aquí anem creixent tots a una, no?
Anem creixent mestres i també anem creixent famílies i això, doncs, permet que els lligams siguin més estrets.
I com dèiem, això té moltes avantatges, m'imagino, per la canalla.
Doncs sí, sí, perquè veuen els seus pares i mares i avis i àvies que estan implicats
i que entren i surten de l'escola i qualsevol cosa que demanin els mestres,
ells estan a punt de fer-ho i de programar-ho, doncs, bé, ells ho veuen.
A part, també, hi ha com una escola de pares i mares i que organitzen sortides i excursions
i això fa crear molt bon ambient entre les famílies.
A part, ara últimament ja no perquè hi ha activitats extraescolars,
però abans ens podien quedar una estona aquí a l'hora de...
a la sortida de l'escola es podien quedar als patis.
Això creava també, doncs, que entre els pares i mares i els nens es coneguessin,
s'interrelacionessin, doncs, fessin amistats i, esclar, els nens venen aquí com si fos casa seva
i els pares també.
Ara us una pregunta, m'imagino que a més al llarg de l'any es fan moltíssimes activitats
amb pares, nens, amb els professors, vull dir que al llarg de l'any feu moltes coses.
Moltes. I, per exemple, hi ha activitats puntuals que els pares participen dins de la classe, no?
I a l'hora d'explicar els oficis o, per exemple, quan treballem els protagonistes
o, per exemple, aportant material, quan muntem els racons...
Perquè aquí, doncs, ja t'he dit que una de les coses importants, doncs,
era l'assenyament-aprenentatge, no?
I nosaltres aquí fem moltes activitats.
Si ens posem en antecedents, com ho podem explicar?
Quan neix un projecte com el de l'Escola Oguetxilinax i per què?
en aquell moment?
Doncs, era l'any 2008, es va començar l'escola l'any 2008-2009
i en aquell moment a la ciutat de Tarragona es van crear tres noves escoles.
I una a la Rebassada, l'Escola Ponent a Camp Clar i la nostra, aquí.
En un principi només hi va haver un sol nen matriculat,
perquè, esclar, l'escola no sortia ni als catàlegs de l'Ajuntament
per matricular les famílies i això estava, aquest mas,
estava com a mitjà abandonat, encara no l'havien arreglat ni res
i, clar, els pares ni sabia que existien.
Llavors, un sol nen va ser, bueno, es va apuntar a la periscripció.
Els primers, llavors, van venir 17 famílies
que eren rebotades d'altres centres, que no havien entrat en altres centres.
I, clar, van vindre una mica obligats.
L'esforç va ser molt difícil perquè, esclar,
ja venien amb poca predisposició.
Però la manera nostra de treballar
i tal com els hem fet treballar amb ells també i tal,
doncs ha fet que ara el 100% de les famílies que vinguin,
vinguin voluntàriament i estiguin plenament satisfetes.
No sabem, finalment, què passarà.
De fet, hi ha la voluntat, almenys de la Generalitat des de Tarragona,
de tancar el centre.
Tampoc correspon ni a mestres ni professors saber què passarà,
però potser serà una llàstima que es perdi un projecte com aquest, no?
Jo crec que sí, no?
Ens agradaria pensar, doncs, que des de l'administració,
de fet, jo crec que ens reconeixen la feina que fem,
que sí que, en vera, per circumstàncies econòmiques,
doncs, no parlen de tancament,
parlen de fusió de dos centres,
la qual cosa és molt complicada,
tant a nivell administratiu com a nivell humà.
La veritat és que jo penso que és una pena,
primer, perquè el tancament d'una escola pública, qualsevol,
això ja és, no?,
doncs una desgràcia, podríem dir-li,
i més, doncs, veient tot el que s'ha fet aquí, no?,
i tots els somnis que hem ficat
i totes les il·lusions i totes les ganes
i tota la feina,
doncs que es perdi.
Però bé, no depèn de nosaltres, això.
No depèn de vosaltres,
jo que totalment d'acord, no, Esther?
I tant, i tant.
No, perquè a part hem intentat ser una escola innovadora,
amb moltitud, perquè, a veure, sempre totes les escoles fan coses,
però nosaltres hem intentat fer-ne moltes, no?
En poc temps.
En poc temps.
I és el que dèiem abans, que requerin molt d'esforç i tal,
perquè, bueno, som una escola innovadora
en quant a que fem les matemàtiques totes manipulatives a infantil.
Tractem sobre un enfocament constructivista de la lectoescriptura.
Parlem de... i fem la kinesiologia educativa.
Som un centre acollidor
i d'acollidor d'alumnes de pràctiques de totes les branques,
tant de formació de mestres com administratius, etcètera, etcètera.
Som un centre visitat i visitador.
Ens venen a escoles a visitar, a veure com ho fem i tal.
Promovem moltes activitats extraescolars,
sobretot basades en les arts.
Fem violí, violonxela amb el mètode Suzuki.
Tractem l'educació plàstica amb expressió lliure.
dansa.
Som a Escola Verde, fem dansa, Can Coral...
Bueno, multitud de coses que, bueno...
Fem moltes sortides, que això tampoc és...
Hi ha poques escoles que ho fassin.
Potser al llarg del curs se'n fan de 10 a 12 per cada nivell de sortides.
A més a més, doncs, també amb una metodologia de treball
que barregem grups.
Tenim una tarda a la setmana que fem tallers.
Llavors, els nens des de P3 fins a segon,
que és el que tenim ara,
que abarquem,
doncs es barregen
i fan tallers diversos, no?
Doncs de cuina, de dansa, de filosofia, d'ecologia,
de jocs tradicionals, d'art, d'experiments,
de sentits, del tapís...
I tot això, doncs, és important, no?
Les dinàmiques aquestes que s'estableixen.
A més a més, també fem racons de joc simbòlics
i tenim uns racons a dalt d'un espai de l'escola muntats
i els nens hi passen, també barrejats en grups.
Doncs tenim el racó de la cuineta, del supermercat,
dels nadons, del garatge, de la perruqueria,
consultoris, jocs de taula...
Totes aquestes dinàmiques i aquesta manera de treballar,
doncs els agrada,
els canalles s'ho passen molt bé.
O sigui, un dia no en fem ja,
que no fem racons,
que avui no treballarem això, o sigui que...
I a més a més, una cosa molt important
és que nosaltres no tenim llibres,
o sigui, fem tot un treball per projectes
i això implica molta feina.
Si tens el llibre, sempre tens allò allà, no?
I pots continuar.
Nosaltres, cada dia, doncs, a partir dels interessos,
de les necessitats, del que volen els nens,
es tria el projecte que volen treballar
i llavors es va a poc a poc confeccionant entre tots, no?
El que saben, el que volen saber,
les fonts d'informació.
Aquí hi participen molt els pares,
perquè, clar, a casa han de recollir,
han de preparar-ho,
han de portar coses a l'escola,
després s'han de treballar allà, s'exposen...
És a dir, que aquesta dinàmica de treball
és molt diferent.
A banda, tenim un projecte en anglès, el PL,
que va començar l'any 2008-2009
i es va acabar al cap de tres anys,
però nosaltres aquest any hem decidit continuar-lo
fent tota la psicomotricitat
i l'educació física també en anglès.
Per tant, a part de les hores,
establertes del currículum de llengua anglesa,
fem aquestes dues matèries en anglès.
Si parlem de fusió,
serà potser parlar de què el projecte no podrà continuar?
Això no ho podem dir nosaltres.
Clar, la fusió depèn de la bona voluntat
de totes les parts implicades.
Seria una pena.
Suposo que s'intentarà unir els esforços
de part dels dos projectes i de les dues bandes,
intentar fer una barreja de tots.
Perquè, a veure, nosaltres tractem aquest projecte
però no vol dir ni que sigui millor ni pitjor que els altres,
simplement és diferent.
i allà a l'altra escola,
igualment, per ell serà tot el millor,
llavors intentarem metxembrar els dos projectes.
Ja és difícil.
És complicat, però vaja,
almenys per això es lluitarà, oi?
Moltes gràcies per haver-nos atès.
Seguirem de prop, ja ho sabeu,
el cas.
I realment interessant,
tot el projecte
i, com dèiem, seria una llàstima
que es perdés.
Esther, Anna, gràcies i que vagi bé.
Molt bé, gràcies a tu.
Gràcies a vosaltres.
Anna Isabel González, bon dia.
Bon dia.
Ella es va presidenta de l'AMPA
d'aquí de l'escola Olga Chirinacs.
M'imagino que aquests dies no paren
perquè han engegat una campanya,
han fet reunions,
els podem veure a Facebook, a Twitter, a tot arreu.
Amb aquest lema salvem l'escola.
M'imagino que seran els esforços que fareu, Anna,
per impedir que no tanquin l'escola
o, com a mínim,
que el projecte educatiu es mantingui.
Que això per a les famílies és molt important.
Sí, és veritat, és molt important.
Estem fent moltíssimes coses.
Vam fer una assemblea el 28 de gener.
No, 23, el 23 de gener, divendres.
Vam fer una assemblea en totes les famílies
en les que ens van reunir
per veure què teníem de fer.
Teníem la informació
que ens tancaven l'escola
i que ens portaven al Tarragona
per fusionar-nos amb elles
i volien saber les postures,
la posició que cada família adoptava.
Allà va haver un 100% de votacions
que sí que l'escola tenia que continuar
i si l'escola no podia continuar,
almenys el seu projecte educatiu,
però mitjançant l'equip directiu,
que és qui és l'ànima d'aquest projecte,
i que encara que ens portessin al Tarragona,
allà tenia que perdurar
com una escola diferenciada a l'altra
per poder mantenir el projecte, com hem dit.
Llavors les famílies van fer un munt de propostes,
com a 100, no exagero,
hi va haver moltíssimes propostes
per poder fer per aconseguir
que aquest projecte perdurés.
Llavors el que vam fer
és una comissió d'actuació,
per dir-ho d'una forma,
en què les famílies es van apuntar,
i en aquesta comissió d'actuació hi ha grups de treball.
I el que fem és una participació
intentant que sigui el màxim possible
oberta a totes les famílies,
les que malauradament no tothom pot
fer coses de primera hora,
diguéssim, d'organitzar,
però totes les famílies
sí que estan involucrades d'alguna forma o d'una altra.
Hi ha qui es penja al cotxe a una enganxina
de volem més escola al gatxirinàs,
hi ha qui està penjant domassos als balcons,
que això ho podeu veure ja per tota Tarragona
i Sant Pere i Sant Pau,
domassos penjats per tot arreu.
És una forma de participar
per a aquelles famílies que no poden currar tant,
diguéssim,
i després n'hi ha moltes altres famílies
que estan treballant moltíssim,
que estan fent un dossier
on s'explica el projecte educatiu,
on s'explica la viabilitat econòmica
de portar el projecte a l'altra escola,
on s'explica també demogràficament
que ara diuen que baixa
però que no acaba de ser tot realitat,
que hi ha altres números
o altres informacions
que es pot debatre,
aquesta informació que baixa la natalitat
i tot això es pot debatre.
i això hi ha un dossier molt important,
l'acompanyant en el dit que van fer els infants,
també hi ha molts pares que estan treballant
a nivell informàtic,
a nivell, com tu deies,
del Twitter, del Facebook,
de la pàgina web,
s'ha fet un bloc de recolzament a l'escola
on hi ha gent com l'Olga Txilinàs
que ha escrit que li sabia molt greu
i que s'havia de lluitar per aquesta escola.
O sigui que sí que s'estan fent moltes coses.
Hem donat globus a la cabalgada dels Reis Mags,
vam estar donant globus,
volem més escola al Gatxilinàs,
tenim pensat fer més coses, més festes.
Sempre intentem reivindicar
des de, diguéssim, un aspecte positiu.
Això sempre penso que ens ha diferenciat.
Hem fet coses amb els infants,
els hem implicat perquè és la seva escola
i se l'estimen,
i sempre des d'un aspecte molt positiu
de, volem l'escola perquè l'estimem.
I, bueno, estem fent moltes reunions,
hem fet una reunió també amb el Quim Nim,
amb el delegat de govern.
Estem ara a expectativa
de tenir una reunió amb l'Àngels González
perquè amb ella vam demanar ja una reunió
i ara ens ha respost,
llavors estem mirant com encaixar
les sendes i tot això
i volem parlar també amb la Irene Rigau.
O sigui, estem intentant moure tot el que puguem
per intentar que aquest projecte continuï.
Per què és important per vosaltres aquest projecte?
Per vosaltres i pels vostres fills i filles,
per què creieu que és important mantenir-lo?
És una escola que és una escola oberta,
oberta a les famílies,
oberta a que participin en les comissions
que hi ha d'escola, no d'AMPA.
d'AMPA té comissions també i fa moltes coses,
però la mateixa escola té comissions mixtes
on pot treballar famílies, mestres,
equip de neteja, consergeria,
pot treballar qui vulgui en aquesta...
Avis, tiets, qui vulgui.
I són comissions que es tracten d'un tema tan important
com per exemple és la biblioteca de l'escola.
És una biblioteca oberta, és un punedo.
I això vol dir que el mestre, o sigui,
el que és escola i el que és família,
està al mateix nivell d'implicació, de fer,
amb les mateixes ganes.
I hi ha escoles a Tarragona que poden fer coses similars,
o inclús que poden tenir alguna comissió d'aquestes obertes,
però no és ben bé el que fem nosaltres.
I això és molt important,
perquè tenim la comissió de la biblioteca,
tenim la comissió de l'or ecològic,
tenim la comissió d'informàtica.
Nosaltres, la pàgina web de l'escola,
els pares també hi posem,
Cullerada també fem.
De fet, l'hem creat entre família i escola,
però el que vol dir crear una pàgina web.
I això és molt important.
Aquest poder fer a la teva escola fa que te l'estimis,
fa que t'impliquis molt.
Els capgrossos de l'escola els vam fer nosaltres,
amb els nens, vam venir un dissabte,
vam fer els capgrossos de l'escola
i ja vam ser per l'escola.
D'aquestes accions s'han fet moltes al llarg de quatre anys.
Aquest és el cinquè.
És una escola que treballa per tallers.
Això és importantíssim.
Això tampoc no ho trobes a altres escoles.
Per la tarda fan deu grups.
Hi ha deu mestres, fan deu grups.
Cada grup està composat per infants de diferent grau, diguéssim.
Estan els de P3, els de P4, els de P5, tot barrejat
i els divideixen en els mestres que tenen.
Llavors, uns van al taller de l'or ecològic,
l'altre va al taller d'experiments, que li diuen.
L'altre van al taller de cuina, l'altre van fins a deu tallers.
I això va canviant.
Però tots els infants treballen junts.
Llavors, tu vas pel carrer,
la meva filla, que fa primer, es troba un nen de P3.
Perdona.
Es troba un...
No és això, no?
La meva filla es troba un nen de P3
i li dona una alegria veure'l.
Es coneixen pel nom, es saluden,
però li dona igual que sigui de P3, de P4, de P5, de segon.
Dona igual que no sigui del seu grup.
I ells també.
Te dona molta alegria anar pel carrer, trobar-te'ls
i que s'estimin tant entre ells.
Doncs era la veu de la presidenta de l'AMPA.
De fet, encara continua la conversa,
però se'ns acaba el temps.
Realment interessant haver conegut aquest projecte
de l'Escola Olga Xirinax.
A més a més, el saludem a tots,
perquè mentre estàvem passant aquesta entrevista en directe,
l'han posat pels altaveus de l'Escol
i l'han estat escoltant també aquí a Olga Xirinax.
Com dèiem, ara estan pendents de poder-se reunir també
amb la director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Tarragona
i fins i tot de poder anar a parlar directament
amb la consellera Irene Rigau.
Estarem pendents de quina és l'evolució d'aquest cas,
del projecte de l'Escola Olga Xirinax,
que de moment sembla, com ha anunciat la Generalitat,
que tancarà l'Escola.
Molt bé, doncs moltes gràcies per fer-nos arribar aquests testimonis.
Josep Ardila i Joan Maria Batran, gràcies i fins ara.
Adéu, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.