I canviem de tema després del quart de català,
marxem cap al teatre Metropol.
Allà us convidem a un espectacle
d'aquest que anomenen el Metropol Familiar,
per tant, per a tota la família.
Pulset. Arribarà aquest cap de setmana
de la mà de la companyia Passucat
i tenim a l'altre costat del fil telefònic
el Jordi Cartanyà, que n'és un dels membres i responsables.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
En horari familiar, i ara sí que podem posar dia i hora,
concretes, serà diumenge, aquest diumenge,
a les 6 de la tarda.
Jordi, com se us ha acut posar un espectacle
el diumenge electoral?
Home, després d'anar a votar,
el millor que es pot fer és agafar la família
i després de, de fet, el vot,
anar a passar una estoneta
abans que surtin els resultats,
una estoneta agradable amb la família.
És allò, l'impàs, no?, mentre que votes
i que saps el resultat.
Agafes els nens, vas a votar, els expliques
en què consisteix la democràcia
i després els portes al teatre.
No té res a veure el polset, eh?, amb tot això, però?
No.
Amb eleccions, democràcia, no té res a veure.
No, té a veure el polset amb...
Amb una història que porta a una sèrie de valors
de treball, sacrifici,
i que els pares poden aprofitar
per parlar de moltes situacions amb els seus fills.
De què va?
És l'adaptació, em sembla, d'un conte, no?
Sí, és l'adaptació del conte del Charles Perrol,
del polset.
La voluntat de l'espectacle ha sigut
anar en aquella època que estaven fets aquests contes
i respectar molt l'original,
marxar molt d'aquestes versions
adolcorades de contes clàssics
que ens dona la Disney.
Per tant, s'ha fet una posada en escena
diferent i arriscada,
amb música contemporània,
que és el fil conductor de l'espectacle,
i després juguem, doncs,
amb una mica el començament del cinema,
la llanterna màgica,
que era aquella llanterna que feia servir
als principis de segle
per explicar les històries,
anant passant com unes diapositives,
i juguem amb projeccions,
amb ombres,
amb la música,
amb actors,
amb titelles,
és una aposta gran de la companyia
i, bé,
és un espectacle que no deixi indiferent,
que tracta, doncs,
molts temes
que poden donar lloc a parlar amb els fills.
Per exemple, Jordi,
quins temes tracteu?
Doncs, mira,
la soledat,
el polset,
doncs,
és un nen que
està abandonat al bosc,
que els seus pares el deixen,
per tant,
la separació dels pares,
que és una cosa
que moltes famílies,
doncs,
han tingut
i és una manera de parlar-ne,
el tema de les pors,
perquè el polset,
doncs,
quan està amb els seus germans
sol al bosc,
doncs,
té por de la foscor,
té por dels animals,
l'ogre,
que és
el personatge,
doncs,
dolent de la família,
que
mira de,
vol fins i tot matar
els nens,
els germans,
per menjar-se'ls,
i no ho pot fer,
l'habilitat i l'astrocia del polset,
totes aquestes relacions,
no?,
doncs,
et donen
què parlar
amb els teus fills,
no?
Un espectacle,
per tant,
a partir,
que et recomaneu,
vaja,
a partir de veure-la,
a partir dels vuit anys,
pot ser?
Cinc anys,
perdona.
Sí.
Cinc anys,
sí?
Sí,
a partir de cinc anys.
No és una mica cru,
tal com ho expliques,
una història com a molt trista i crua,
no?
No,
la vida és dura i crua,
no?,
i hi ha moltes coses,
a vegades,
quan anem a veure una obra de teatre,
som molt puristes,
i mirem que els nens
no vegin certes coses
que potser els poden ferir
o potser podem considerar
que els poden impactar,
no?,
perquè tenim una hiperprotecció,
però, en canvi,
quan estem a casa
no ens preocupem
del que veuen per la televisió,
no només de dibuixos,
sinó, per exemple,
programes de debat
en què la gent no es respecta,
que s'insulta,
que es crida,
els deixem jugar amb el mòbil
o amb una DS,
amb jocs que hi ha violència explícita,
i això no ens preocupa,
en canvi,
quan abordem un tema al teatre,
dius,
tot ha de ser dolç,
tot ha de ser de color de caramel,
doncs no,
hi ha coses,
hi ha problemes,
no?,
però els problemes
se superen
amb l'astúcia,
amb la bona manera de fer,
amb ser bona persona,
que és el que és el polzet,
i aconsegueix superar-se,
no?,
inclús,
doncs,
al final de la història,
que no us desvetllaré,
el polzet,
doncs,
rep el perdó
i acaba
molt a prop de l'ogre,
no?,
hi ha tota una sèrie de coses
que són
interessants
de veure
i de conèixer.
Una posada en escena,
com deies tu,
una obra,
doncs,
prou ambiciosa,
de la companyia Passocat,
és ara mateix
amb el que esteu esmarxant,
tots els esforços?
Amb el que esteu col·lucats?
estem treballant en moltes coses,
el polzet és una d'elles,
és un espectacle d'un format molt gran,
que va estar programat al Teatre Nacional de Catalunya l'octubre de l'any passat,
que aquest estiu ha estat en el Festival de Teatre Clàssic del Magro,
i li han donat el premi barroc, el millor espectacle per nens, no?, de teatre clàssic,
i, per tant, és un molt bon espectacle,
que la gent de Tarragona tinguin l'oportunitat de veure.
Nosaltres, amb el polzet,
hi estem treballant,
el problema, doncs,
actual és que,
donant a la situació de crisi,
és un espectacle gran,
hi ha pocs teatres que s'arrisquin a programar,
doncs, espectacles de format més gran,
i, doncs, en paral·lel,
estem treballant, doncs,
amb espectacles de més petit format,
i altres tipus d'espectacles,
i aquest Nadal, doncs,
estem treballant amb espectacles de temàtica nadalenca,
d'animació,
en molts pobles d'aquí,
a l'Alta Arragonès,
i al Baix Camp,
i que estem fent diferents tipus d'espectacles.
Molt bé.
De fet, sí, eh?
Per sort, veiem que els Passucat no pareu.
Bé, treballem tot el que podem,
no tant com voldríem,
perquè, doncs,
tant els programadors dels ajuntaments,
doncs,
tenen menys recursos,
i la pujada de l'IVA,
doncs, també ha afectat molt
el sector teatral,
però nosaltres seguim treballant
i intentant defensar aquest sector de cultura
que està tan mal tractat
per les administracions públiques.
Doncs, Jordi Cartanyà,
de la companyia Passucat,
escolta, felicitats per tota aquesta feina,
que no us falti,
que no pareu,
que això també vol dir
que ens assegurem teatre familiar
de qualitat a casa nostra.
Teniu ocasió de veure
aquest gran espectacle
de la companyia Passucat Polzet.
Recordeu, diumenge a la tarda,
a les 6 de la tarda,
al Teatre Metropol,
dins el Metropol Familiar,
aquest cicle d'obres que anomenem així.
Jordi, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres
i convidar a tothom
que passi una bona estona
aquest diumenge a la tarda
i vagi al teatre,
que el teatre és salut
i és cultura.
Gràcies, Jordi.
Una abraçada.
Molt bé.
Fins demà.
Fins demà!