Sí, n'hi ha. I només des de 160.000 euros.
Promoción es José Luis. Telèfon 977-29-09-49.
El matí de Tarragona Ràdio.
Rapsol IPF ha col·laborat amb la programació estable d'espectacles del Teatre Metropol.
Rapsol IPF t'apropa als protagonistes del Metropol a Tarragona Ràdio,
sempre amb la cultura de la ciutat.
Doncs comencem amb la sèrie d'entrevistes proposta per al Teatre Metropol,
que ara aquest cap de setmana, mireu, la primera és per divendres,
a dos quarts de 10 de la nit, sí, divendres vespre,
el Teatre Metropol ens presenta una comèdia,
L'any que ve serà millor. Ara anem a conèixer aquesta comèdia
que jo diria que arriba en clau molt femenina
i li preguntem a la seva directora, Mercè Vilà, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Bon dia, escolta, realment, l'any que ve serà millor.
Això esperem i la dicem tots, no?
En el fons, malgrat el moment en què estem vivint.
Molt optimista el títol.
De fet, es tracta d'una comèdia, no?
D'aquelles que diuen que han llegit algunes crítiques vostres
que comencen amb un somriure però que acaben ja amb un riure obert.
Sí, és una mica l'objectiu.
Fer una comèdia, un espectacle amb clau de comèdia
i que, malgrat estiguis explicant una mica aquesta crisi existencial,
precària, moral, de la insatisfacció vital, no?
En el que tots ens sentim una mica reflectits,
malgrat tot això, sortissis a la funció, digués,
dient, bueno, va, pelante, tot continua
i acabessis una mica amb aquesta sensació d'esclat de riure
que és molt sa i necessari, una mica.
Són quatre dones, no? Són les protagonistes?
Quatre dones?
Ah, digues.
Sí, sí, això, quatre dramaturgues.
Són les autores, diguéssim,
i són quatre actrius les que interpreten.
Jo, que sóc directora, vull dir que està una mica fet per dones aquest muntatge,
però no per això és feminista.
Vull dir que els homes també poden venir a veure aquest muntatge.
O sigui, les dramaturgues, que són quatre,
no són les mateixes que interpreten, no fan d'actriu, o sigui?
No, no, no, no, són quatre autores bastant consagrades en aquest país català, diguéssim,
i sí que hi ha moments a l'obra que s'han partit una mica des de la creació de les pròpies actrius,
vull dir, molt treball de saig,
però també hi ha textos tancats que són de les dramaturgues.
Sí, d'acord, d'acord.
A veure, per on començo? De fet, te volia preguntar això,
del toc femení que té el vostre espectacle,
tot i que femení, però no feminista.
Sí, bueno, era una premissa de...
D'alguna manera, la mare d'aquest projecte
és la directora artística de la Sala Villarroel,
la Carol López,
i ella, doncs, bueno, tenia ganes d'escriure,
és una de les autores,
i tenia ganes d'escriure amb diverses autores,
i tenia ganes que ho dirigís una dona
i que ho interpretéssin unes dones.
Vull dir, eren unes premisses per fer aquest muntatge,
però no és el que et deia,
no per això un home no es pot sentir reflectit
amb el que és, d'alguna manera,
el leitmotiv de l'obra,
el missatge més important de l'obra,
que és aquesta insatisfacció vital.
El que passa és que nosaltres li donem la volta
i ens enriem d'això.
Què té a veure la crisi dels personatges?
No sé si lligueu això a la crisi existencial dels personatges,
la crisi pròpia, amb el context de crisi actual.
Bueno, és a dir,
que se'ns hagin ajuntat dues crisis,
d'alguna manera,
seria per mi la resposta,
perquè la crisi existencial
sempre va amb nosaltres,
i és una petita motxilla
que tothom arrossega,
el que passa és que està bé
de tant en quant poder-la veure,
afrontar-t'hi
i d'alguna manera donar-te'n
que potser no és tan important com nosaltres pensem,
i poder enriure's d'això.
I se'ns ha sumat una mica
amb aquesta precarietat
en la qual ens sentim d'alguna manera
tots immersos,
o nosaltres,
o algú que tenim al costat,
o un familiar,
o qualsevol persona.
I d'alguna manera,
és millor poder afrontar,
i el teatre d'alguna manera
en serveix també
per poder ensenyar una mica
el moment en el qual estem vivint.
Parlant de l'obra
en l'aspecte més formal,
jo encara hi faig tombs
amb això de les quatre dematurgues
i les quatre intèrprets,
això vol dir que són com a quatre monòlegs?
Com a quatre esquets?
No, va tot lligat.
No, no va tot lligat.
D'alguna manera,
mira, la idea és,
perquè entenguin una mica
els oients,
les dramaturgues a mi
em van bombardejar
amb 800.000 textos,
d'acord?
I a partir d'aquí,
doncs,
vaig fer una selecció
d'uns textos,
i aquests textos
jo considerava
que se li havia de donar
un lligam
per poder
ensenyar-li
a l'espectador
un espectacle,
que tingués,
d'alguna manera,
un fil conductor,
totes aquestes històries.
Però són personatges
que van explicar
a nosaltres,
les actrius,
són situacions concretes,
però que passen
d'una a l'altra
sense cap mena
de lligam dramatúrgic,
sinó que una cosa
ens encadena a l'altra,
i per això,
d'alguna manera,
és un espectacle
i no una obra de teatre
on hi ha un inici
dels personatges,
un conflicte
i un desenllaç,
saps?
No,
que passen molts,
són molts inputs,
molts sketchos,
moltes situacions,
el que passa
és que les hem,
jo d'alguna manera,
com a directora,
una de les meves obligacions
era intentar lligar-les,
perquè l'espectador,
d'alguna manera,
no li,
no estigues rebent,
com et diria jo,
unos monòlogos.
Sí, sí, sí.
Sí.
Clar,
és el dubte
que ens quedava,
no?,
de com quedava
tot això.
Ara t'ha quedat clar?
Sí, sí, sí.
Perfecte.
Escolta,
de què riem,
de què riu l'espectador
en aquesta obra,
de la desgràcia
d'aquestes pobres xiques
en qui un mateix
s'hi veu reflectit,
hi ha humor negre,
hi ha mala bava,
quin tipus d'humor diries?
Doncs mira,
hi ha una miqueta
de mala bava
i hi ha,
i per mi també
hi ha una miqueta
d'humor negre,
àcid,
i és curiós
perquè quan fèiem
les primeres funcions,
clar,
jo veia que
quan més
ens enrèiem
de la precarietat
d'un personatge,
la gent més enrèia.
I dius,
hòstia,
la gent realment...
Som cruels, eh?
És cruel,
és cruel,
però
funciona,
saps?
És a dir,
jo només estic d'alguna manera,
no estem en cap moment
tractant malament
psicològicament
a cap dels personatges,
no?
Vull dir que hi ha
sempre aquesta barrera,
no?,
del respecte
de l'ésser humà,
però malgrat això
hi ha una crueltat
de poder-nos enriure'ns
de fins a quin punt
una persona
pot,
d'alguna manera,
trepitjar merda,
saps?
i sentir-se malament,
doncs quanta més merda
trepitja,
l'espectador
més espixa,
t'ho juro,
és així.
Escolta,
i que estan delimitats
els personatges,
els quatre personatges
són molt diferents
o depèn del moment?
Depèn del moment,
sí,
perquè
més que personatges
són per mi
les pròpies actrius
que viuen situacions
diferents
i
sí que és veritat
que cadascuna
d'aquestes actrius
em dona
d'alguna manera
o la podem identificar
més amb el personatge
més perdedor,
el personatge
més insatisfeig,
això,
sí que pot ser
una petita
d'alguna manera
concreació,
però és el que et dic,
és més un treball
d'actrius
visquent situacions
concretes
que més
identificar-les
amb quatre personatges
que viuen
en aquest moment.
Posa'm un exemple
concret, Mercè,
només per donar
més pistes
als espectadors,
una situació
concreta
que visqui
un dels personatges.
Doncs mira,
la primera escena
de l'obra
és una dona
que és molt,
molt, molt,
li va molt malament
la vida
i llavors
està d'alguna manera
parlant
amb una veu
que no sabem
on ben bé
d'on surt,
després ja s'adonarà
l'espectador
i la vida
li va fatal
i li diu
quiero cambiar
mi billete de vida
i li dice
eso no es posible
i li dice
bueno,
però és que jo
havia comprado
otro billete de vida
tengo una carrera
tenía un novio
i la veu
li diu
pues mira
vas a trabajar
de cajera
de supermercado
vas a vivir sola
rodeada
de gatos negros
i no vas a poder
hacer nada
para cambiar
este futuro
pues això
la gent
no pots creure
però les actrius
deben ser boníssimes
doncs
perquè això
fa molta tristesa
exacte
quan més
diu
però si jo
tinc una carrera
jo puedo
puedo vivir
un futuro
més o menys
a partir
de lo que
jo considerava
que era
mi ideal
de felicidad
perquè
me puedo
sentir
identificada
con un treball
no, no, no
tú vas a trabajar
de cajera
de supermercado
i deixa de soñar
pajaritos
i la gent
jo jo
és una pasada
al que
arriba
pijama això
Déu n'hi do
Déu n'hi do
perquè hi ha
el text
però clar
també
imagino
que hi ha
molta interpretació
al darrere
per donar-li
la viscòmica
amb una situació
que el tràgic
exacte
hi ha
el text
el text
ha d'estar
ben servit
i això
forma part
de les quatre actrius
que empatitzen
moltíssim
amb el públic
i acaben
al final
de l'obra
també
per la pròpia
ja
no vull desballar
res
però al final
l'espectador
té la sensació
de
quiero continuar
quan elles
són retomes
saps
empatitzen
moltíssim
amb elles
molt
i
bueno
tot això
intentar-ho
d'alguna manera
mirar
que és la feina
del director
i espero
que els agradi
a tots els oients
ha funcionat molt bé
està funcionant
meravellosament bé
és el que t'anava a dir
té molt bones crítiques
us ha anat bé
heu estat
a Barcelona
evidentment
hem estat a Barcelona
a la sala Villarroel
tres mesos
vam prorlogar
els Nadals
vam
exaurir
després vam estar a Madrid
va funcionar moltíssim
fent temporada
també
després hem fet
estem ara
de gira
per
per Catalunya
i a tots els llocs
on anem
doncs
et diré que està gairebé ple
o ple
llavors bueno
està funcionant
i la gent
passa una bona estona
i
no hi ha més pretensió
que aquesta
molt bé
una mica
l'aspector del final
surt amb la idea
que
el títol
l'any que ve serà millor
dius clar
perquè pitjor no pot anar
seria això
esperem i desitgem
que no vagi pitjor
jo crec que la lluita
de l'ésser humà
és que vagi millor
l'any que ve
sempre
i bueno
espero que l'aneu a veure tot
i ja
ho comentaràs
si vas amb les actrius
a veure què t'ha semblat
ja en parlarem
escolta molt bona feina
felicitats per la feina feta
i segur que va molt bé aquí a Tarragona
també
Mercè Vilà
directora de l'any que ve serà millor
moltes gràcies
moltes gràcies a vosaltres
gràcies
i ara
després d'aquesta entrevista
que ens ha posat
el caramelet a la boca
és moment d'obrir línies
si voleu anar
a veure aquesta peça
jo us recordo
el dia és divendres
a dos quarts de 10
la proposta del Metropol
tenim entrades per regalar-vos
ara us diré
quantes exactament
l'any que ve
serà millor
una proposta
del teatre
de la sala Villarroel
que doncs
ara se'n va de gira
passen per aquí a Tarragona
i venen
a veure'ns
al teatre Metropol
doncs tenim dues entrades dobles
per regalar-vos
així de fàcil i senzill
ja les hem comptat
obrim línies
les dues primeres persones
que ens truquin
se'n porten
doncs això
dues entrades
cada persona
bon dia
crec que tenim trucada
recordo el telèfon
però
977 24 47 67
bon dia
bon dia
primera trucada
qui ets?
sí
Fina López
Fina López
escolta
tenies ganes
que comencis
la temporada
del Metropol
doncs sí
una mica
que acostumes
a anar-hi normalment
doncs
sempre que puguem
sí
escolta
i t'és igual
si és drama
si és comèdia
si és dansa
teatre
bé
el que sí
és que els fills
no saben
què es regalar
els regalen
ensades
i mira
anem
quan s'ho regalen
molt bé
molt bé
i així testeu
una miqueta de tot
exacte
doncs jo crec
que aquesta
a més us agradarà
molt
perquè ja et dic
que és una comèdia
i té molt bona pinta
la veritat
sí
segur que sí
doncs Fina
te guardem les dues entrades
recorda per divendres
a dos quarts de deu
les tenim aquí
a l'emissora
però les has de passar
a buscar per aquí
sí, sí, sí
moltes gràcies
gràcies Fina
gràcies Fina
per trucar
una abraçada
i ens queden dues entrades
més per regalar
la propera persona
que ens truqui
i ens expliqui
per què
vol anar a veure
això
el que diuen
que és la comèdia
més fresca
de l'any
un gran èxit
sens dubte
la Villarroel
ha fet això
ha fet molt bon èxit
de públic
també de crítica
bon dia
hola bon dia
Natàlia?
sí
Natàlia
com estàs?
bé
millor etat
amb ganes
d'anar cap al metropol
també?
sí, sí, sí
molt bé
a veure una comèdia
que segur
segur que t'agradarà
n'havies sentit parlar
o és la primera informació
que tens?
ho vaig veure anuncia
per l'agenda
que posen
a la web de Tarragona
sí
de l'agenda de Tarragona
i jo em pensava
ostres, està bé
doncs mira
i estava esperant
que vingués
el meu xicot divendres
per dir-li
escolta
què fem divendres?
ja està
ja hi has muntat el plan
divendres
a dos quarts de deu
us ho reserveu
i cap al metropol
gràcies Natàlia
gràcies
tenim les entrades aquí
te les aguardem a l'emissora
gràcies
adeu adeu
doncs ja està
hem exaurit
les entrades
que teníem per regalar
teníem dues dobles
per anar a veure
l'any que ve
serà millor
amb entrada
o sense entrada
gratis o pagant
escolta
us la recomanem
de veritat
val la pena
diuen que és la comèdia
més fresca de l'any
ve de la sala Villarroel
es diu l'any que ve
serà millor
i parla bé
d'aquestes quatre dones
en crisi contínua
vivint en una situació
també
en un entorn
doncs això
marcat per la crisi
que sembla que
ens envolten tots els plànols
de la vida
però tot això
amb molt de riure
amb molta comèdia
fins i tot a vegades
amb humor negre
passem
passem d'un tema
a l'altre
perquè no és
l'única proposta
del Metropol
ara després
de fer una
petita pausa
per respirar
i per poder trucar
al proper convidat
us parlem
d'un príncep
el príncep feliç
que és la programació
o la proposta
de Metropol Familiar
també per aquest cap de setmana
Vingui els últims dies
de la gran liquidació
de mobles
de Mobles Plana
al carrer Prat
de la Riba 810
de Tarragona
Liquidem totes les existències
a uns preus increïbles
Sí, sí, ho has sentit bé
a uns preus increïbles
Fins demà!