Fins demà.
El president del Gremi de Pagesos, Raül Font, ens acompanya aquest migdia aquí a la ràdio. Raül Font, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
I també ens acompanya Pilar Ortiz, ella és presidenta de la secció de Senyores de la Pietà, també del Gremi de Pagesos.
Pilar Ortiz, també, molt bon dia.
Molt bon dia.
Raül, encara feu... Vosaltres, evidentment, recordeu el vostre patró i encara feu algunes activitats, no?
Sí, és ben bé, podríem dir que pràcticament per romanticisme i respecte a les tradicions, però la veritat és que encara fem alguna coseta relativament senzilla,
però, bé, Déu-n'hi-do-rat, de les coses que fem.
Perquè Sant Isidre més és un sant, això, molt relacionat sempre amb la pagesia, no?
Sempre amb la pagesia. A veure, uns apunts històrics.
És a dir, a Tarragona, de tota la vida, els patrons de la pagesia sempre havien sigut Santa Magdalena,
que eren els pagesos rics, que era la cofredia dels Hurtalans,
de la qual tenim constància que, com a mínim, existien des de l'any 1321,
per tant, pràcticament 700 anys d'història, no?
Falten nou anys per complir aquest aniversari important,
i, evidentment, els bracers de Sant Llorenç,
que eren els pagesos, diguem-ne, no tan rics,
no terratinents, que anaven a jornal,
i que tenien la seu a l'església de Sant Llorenç de Tarragona, a la part alta, no?
Però és, justament, l'any 1624,
m'ho he estat mirant una mica aquest dematí,
l'any 1624,
un pagès del gremi de bracers de Sant Llorenç,
perquè els dos gremis, Hurtalans i bracers de Sant Llorenç,
es fusionen l'any 1705.
Hi ha un primer intent de fusió,
i després, l'any 1721,
acaben fusionant-se definitivament fins avui en dia, no?
Doncs bé, l'any 1624, 100 anys abans,
en el gremi de bracers de Sant Llorenç,
no en el de Santa Magdalena,
que eren els propietaris terratinents.
Hi ha un pagès, un senyor que es diu Antonio Robió,
que regala una imatge del sant, de Sant Isidre,
a la cofredia de Sant Llorenç.
Aquesta imatge es va cremar, malauradament,
la nit del 21 de juliol de l'any 36.
D'aquesta imatge, però, es va poder salvar,
es va poder recuperar la corona de plata,
que és la que actualment encara té el Sant,
que després van fer una rèplica,
una imatge nova,
i, bueno, fins l'any 31-36,
que també es va cremar el llibre d'actes,
però tenim documents d'un canonge arxiver de la catedral,
de Sants Capdevila,
mossèn Sants Capdevila,
que ens diu que existia un acte del diumenge 18 de febrer del 64,
on aquest pagès, Antonio Robió,
va regalar, i el gremi accepta,
el gremi de Sant Llorenç,
accepta la imatge de Sant Isidre,
passant-se des d'aquell mateix moment
a anomenar-se gremi de pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre,
que és un nom que després hem recuperat molt més tard.
En aquest mateix acte s'estipula que el dia 15 de maig
serà un dia de precepte,
que era un sant desconegut i que no es coneixia,
però com que coneixedors de les grans miracles que va fer
doncs l'adopten com a sant,
i es diu això, que el dia 15 serà dia de precepte,
tots els 15 de maig,
que s'obrirà l'església Sant Llorenç,
que s'hi farà almenys una mesa cada dia
en honor d'aquest patró, etcètera, etcètera.
De cop i volta és un sant que ja sabeu que ve de Madrid,
i que s'empelta a totes les cooperatives
i a tots els pobles rurals i agrícoles d'Espanya
i també de Catalunya.
I en el mateix llibre d'actes que es va cremar l'any 36,
es diu, i queden reflectits, es veu,
segons sempre Sants Capdevila,
multitud de favors i miracles
que per intercessió d'aquest sant,
molts debots pagesos terreninins
van rebre aquell mateix any 1624.
es veu que la pietat o el fervor
que va aixecar en aquells moments,
doncs aquest sant va ser com un sotrac
dintre la religiositat o l'espiritualitat
dels pagesos terreninins d'aquell any,
de l'any 1624,
i bé, des de llavors,
en Sà es va celebrant això.
Amb els dies de Sant Isidre,
doncs el gremi de pagesos
organitzava el Vall de Turcs i Cavallets,
el Vall de Turcs i Cavallets,
que ara surt per la Festa Major,
era propietat, entre cometes,
del gremi de pagesos,
que en les grans festivitats i solemnitats
l'organitzava,
i amb un nombre variable de d'en Saires,
anava variant,
però l'any 1664,
amb motiu de l'entrada
de l'arcabisbe Manuel Espinosa,
a aquest Vall de Turcs i Cavallets,
es fa un decret
i es diu que hi ha d'haver-hi
10 cavallets, 10 turcs,
un gabaig i una gabaixa.
Tot això, evidentment,
es perd després amb el temps
i després ho recuperen
la gent dels esbarts d'en Saires
i s'incorporen
als actes de la Festa Major.
Però era típic, també,
que per Sant Isidre,
si fes aquest ball típic tarragoní,
potser ens hauríem de replantejar
i demanar
que la gent que ara el balla,
que si ho tinguessin a veure,
potser ho poguessin incorporar
el dia 15,
que era quan, diguem-ne,
es va gestar aquest ball
per poder-ho realitzar
justament el dia del patró
dels que organitzaven,
que eren el gremi de pagesos
de Sant Llorans
i Sant Isidre
des del 1624.
Déu-n'hi-do.
Després d'aquests apunts històrics
del Raül Fon,
Pilar, explica'ns una miqueta
què han organitzat
des del gremi
per aquests dies.
Demà fan alguna cosa?
Tot i ser dimarts
i ser dia feiner entre setmana?
Encara que sigui feiner entre setmana,
Sant Isidre se celebra
perquè és una tradició
i no es pot deixar.
El que fem a les 11 del matí,
hi ha una santa missa
oficiada pel conciliari del gremi
mossèn Ramon Mercader
i després es fa entrega,
que mossèn Mercader
ha venit durant la missa,
d'unes bossetes
amb nespres i cireres
que s'entrega
a totes les persones
assistents a la missa.
És un acte molt entranyable,
és un acte que cada any
sembla que...
Bueno, suposo que antigament
hi anava més gent,
però va haver una època
i ja sabem el que ha passat,
però sembla que ara
es torna a agafar una mica.
Potser és que
les que som una miqueta grans
recordem aquella època
i intentem celebrar
aquesta festa
que és molt de nostre,
és molt de la pagesia
i, bueno,
crec que com sembla,
sempre serà un èxit,
per suposat.
També hi haurà missa
el proper diumenge, però, no?
També serà especial.
També.
A més,
el proper diumenge,
a part de la missa,
que és a dos quarts d'una,
serà missa cantada
pel coral àncora.
després aquesta mateixa coral
ens farà com un petit concert
de dues o tres peces,
no res,
però serà una missa solemne,
diguéssim.
La de demà
és una missa de cada dia,
però molt entranyable,
i la del diumenge
és una missa solemne,
que serà en honor
de Sant Isidre.
En qualsevol cas,
vostès no han volgut
desplaçar el diumenge
i han volgut mantenir
l'acte religiós
el mateix 15 de maig.
Caigui com caigui.
Caigui com caigui.
El 15 se celebra
i després a part
el dia 20
com a acte més solemne.
A l'acabar la missa
hi ha ara també,
com he dit,
un concert del coral àncora
amb tres o quatre cançons
i després
una mica de pica-pica
o un petit vermut,
que gràcies a Iza Aguirre,
vermut Iza Aguirre,
i fruitxecs de la nostra terra,
donarem a tots els assistents
a la missa.
I també hi ha,
com sempre,
un concurs de paneres.
i crec que és una cosa
molt maca
i cada any,
la veritat,
hi ha molta participació.
Aquest any
hi ha una cosa especial
que sempre se'ls dona
als guanyadors,
se'ls dona un premi,
una copa,
però aquest any,
per gentilesa
del restaurant El Graner,
els tres primers premis
tindran un sopar
per dues persones
al dia a escollir.
Ah, sí que hi ha,
hi és concurs.
Sí, sí, sí,
és concurs de paneres.
Jo pensava que era
una exhibició de paneres.
No, no, és concurs.
Sempre, sempre.
Hi ha premis.
Sí, sí, sí,
per suposat.
No, no,
i a més a més fem una crida,
evidentment,
a que tothom
que vulgui participar
i vulgui presentar
una panera,
doncs la missa
comença a dos quarts d'una,
doncs a partir de les 11
a les més lliure de gent
es poden rebre
aquestes paneres,
es pot participar
en aquest concurs
i són paneres,
doncs això,
amb fruites del temps.
Hi ha una novetat
també en guany
que és que l'acabar la missa
i després del concert
de la Cora a l'Àncora,
que és el primer any
que fem la missa cantada,
bueno, el primer any,
m'imagino que anys enrere
ja es devia fer,
però ara feia un munt d'anys
que no es feia,
serà una missa cantada
per la Cora a l'Àncora,
que és la coral
més antiga de Tarragona,
no, també,
i a l'acabar també
el petit concert
després de la missa
de la Cora a l'Àncora,
abans del concurs de paneres,
com que hi haurà
per aquí a Tarragona
l'Àngel Maresca,
que és l'uverber
de l'Alguer,
que estarà el dia abans
amb una trobada
que es fa
en motiu
de la germana de l'Alguer,
també,
ahir ho vam tancar,
accedit a venir a l'Església
i a l'acabar la missa,
doncs cap allà
a dos quarts de Dugues
aproximadament,
farà,
interpretarà un parell
o tres de cançons
populars algareses,
no,
i després
hi ha un dinar
de germanor
entre tots els,
la gent del gremi
del gremi de pagesos.
A més a més,
vostès també participen
el diumenge
en una prova esportiva.
Bé, participen,
no sé de quina manera
participen,
però col·laboren,
no, Pilar?
Sí, col·laborem.
A la cursa de la mina.
A part del dia 18,
que me l'he saltat,
el 18 divendres,
aquesta setmana
està ple d'actes,
a l'Eglésia de Sant Llorenç,
l'Escola Municipal
de Música de Tarragona,
que fa molts anys que ve,
actuarà el grup
de guitarres de tallers
i pas de grau,
grup de guitarres
de nivell elemental
i el grup de vent.
Són un concert
molt,
molt entranyable
perquè són nois
i noies jovenetes
i a més
hem de destacar
que l'Eglésia de Sant Llorenç
té una sonoritat
preciosa
i, bueno,
és únic.
S'omple l'Església
amb part dels pares
i gent que els agrada
la música,
s'omple l'Eglésia cada any
i nosaltres encantats
que participin.
Doncs això serà divendres
a les 7 de la tarda.
A les 7 de la tarda.
i el 20,
ja a les 9.30,
la 14a edició
de la tradicional
cursa de la mina
organitzada
pel Club Esportiu Tarragona,
fondistes
i el Grammy de Pagesos,
que en lloc de sortides
davant de l'Església.
Aquesta cursa
té alguna tradició especial,
Raül?
No,
però fa bastants anys,
ja no sé si
15 o...
13 o 14 o 15 anys
ens vam posar d'acord
amb ells.
Ells utilitzen la seu,
tenen com a seu
un local
del Grammy de Pagesos
que nosaltres els cedim
i llavors vam pensar,
home,
col·laborem
i fem alguna cosa conjuntament.
Ells volien fer una carrera
i vam pensar
que una carrera bonica
seria una carrera
que es fes
al voltant de Sant Isidre,
de les fes de Sant Isidre,
diumenge més proper,
i que sortís
de la nostra seu,
per això se surt
des de la plaça
de la Pagesia,
i que arriba
a les instal·lacions
de la mina
de Tarragona
que es troba aquí
al costat del Mori
de l'Horta
a la vora
del riu Francolí,
que és propietat
dels Pagesos
de Tarragona
i d'alguna manera
vinculem
aquestes dues
instal·lacions
agràries
de la nostra ciutat,
les Ves de Sant Llorenç,
i el lloc
on arriba
la mina
d'aquesta aigua
que durant molts anys
ha servit
per regar
l'Horta Gran
de Tarragona,
cada vegada menys,
però que ha servit
per regar
l'Horta Gran
de Tarragona
i que era una aigua
que sempre
han administrat
els Pagesos
i que tenen
el seu propi tribunal
d'aigües
i la seva comunitat
d'arregants,
etcètera.
Aquests són els actes
que ja els anirem
recordant al llarg
de la setmana
que organitza
el Gremi
de Pagesos
de Tarragona
per recordar
això
un dels seus patrons
Sant Isidre
demà 15 de maig.
En Raül Font,
Pilar Ortiz,
moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé,
el temps acompanyarà segur,
a més,
Déu-n'hi-do ja
la calor que fa,
així que vagi molt bé
aquests actes
que organitzen
amb motiu de Sant Isidre.
Gràcies a valtros
i demà, insisteixo,
tothom està convidat
a les 11 del matí
que vulgui assistir
en aquesta missa
a l'església de Sant Llorenç,
doncs tots aquells tarragonins,
siguin o no,
naturals
i descendents
de tarragonins
de tota la vida,
però sabem
que hi ha molta gent
a Tarragona
que són descendents
de pagesos
que ara viuen aquí
a la capital,
doncs evidentment
també hi estan convidats.
Perfecte, doncs,
gràcies i que vagi molt bé.
Adéu-siau.
Moltes gràcies a vosaltres.
Bon dia.