Fins demà!
Fins demà!
Josep, bon dia!
Hola, bon dia!
Doncs parlem d'aquest festival i també parlem de la vostra actuació a partir de dos quarts de nou del vespre.
D'on sorgeixen els Marc Mandé?
Bé, els Marc Mandé sorgeixen, diguéssim, de la reunió d'un grup de músics de Catalunya,
acostumats a tocar músiques tradicionals amb una cantant de Boriàtia.
Boriàtia és una república...
El sud de Sibèria, si no recordo malament, no?
Com, com?
El sud de Sibèria?
Sí, és una república russa de Sibèria, diguéssim, tocant a Mongòlia.
Dakar.
Tocant allà on hi ha el llac Baikal, aquell llac famós, el llac Baikal, tocant a Mongòlia.
Llavors ells, l'idioma que parlen és com Mongòlia.
I com va ser que la vau conèixer amb ella?
Com va ser que vau conèixer la Uyuna i que li vau dir,
mira, puja't al nostre carro i a veure si treballem plegats, no?
Sí, ella viu a Terrassa, de fet.
Dakar.
Ella, allà al seu país, amb la seva mare, es dedicaven també a la música tradicional.
I treballaven en festes, la seva mare és experta en tradició.
Sí.
I llavors estaven allà treballant, però es va enamorar d'un noi de Catalunya, de Terrassa,
es van casar, i ara viu a Terrassa des d'allà fa 7 o 8 o 9 anys, més o menys.
Molt bé.
I llavors un dia ens vam conèixer, i mira, aquelles coses que té la vida,
i parlant, clar, nosaltres fem música tradicional, jo també, però d'allà,
i com és això, i quedem un dia i toquem, i quedem un dia i toquem.
I a partir d'aquí, no sé quants anys fa d'això que m'estàs explicant.
Tot això és molt recent, és un grup, diguéssim, com a grup és jove.
Tots portem molts anys tocant, ja havíem fet moltes experiències,
tant ell allà al seu país.
Clar, m'imagino.
Però ara deu fer potser un any i mig, o una cosa així que vam coincidir.
En principi, per la curiositat, no?, acollir això.
I ens va agradar molt, a tots, eh?
Ostres, ostres.
Us va conquerir a tots, no?
Us va agafar i dius, això m'agrada, no?
Vull continuar, no? Vull saber més, no?
Sí, ens ho passem bé i barregem, barregem, barregem coses.
Com ara aquesta cançó que escoltàvem, que la part que ella canta,
és el que ella en diu un jocor.
Un jocor són unes cançons de festa que la gent ballen amb rotllana.
Ell explica que a vegades és com una cerdana d'allà.
És curiós.
I nosaltres hi vam afegir la part instrumental,
és una dansa de la Bretanya, de França, que es diu un andró,
que també la gent balla, no fan rotllana,
però s'agafen amb el dit petit de les mans
i també és una dansa molt festiva.
Josep, desconec ara mateix com és l'escenari
en el qual us trobareu avui al claustre del centre de la Tarraconència,
al seminari, perquè si són tan festives,
jo no sé si la gent podrà estar quieta
veient l'espectacle o veient el concert.
Aquesta que hem posat és més festiva
i altres no són tan festives.
No tant, no? Hi ha una mica de tot.
Hi ha una mica de tot, però festiva alegre.
Clar, clar.
Que ens ho passarem bé.
Molt bé.
Recordem que serà avui a dos quarts de nou del vespre.
Més o menys, com teniu previst el concert?
Em refereixo a que segurament anireu fent la presentació
de qui sou i com sou,
i a partir d'aquí ja segurament que anireu desenvolupant
totes les peces musicals que teniu a l'abast.
i començarem.
Així és una petita sorpresa per dir-ho.
Bé, és que hi ha coses que s'han de veure.
Clar.
Si ho explico, però sí, una mica és això, eh?
Avui farem la presentació, ella, del lloc on és,
una mica de la seva cultura, que és diferent.
Ella comenta algunes coses també d'una persona que ha vingut de tan lluny,
d'un llac com el Baikal, que és com un gran mar,
vull dir, i ara viu aquí al costat de la Mediterrània,
en un ambient més càlid.
Sí.
Explico una mica les seves sensacions
i a partir d'aquí anem enllaçant les diferents cançons
d'aquí i d'allà i barrejades.
Perquè és això, no?
És la barreja de sensacions.
Ja anava a dir d'idiomes, però no, jo crec que és més sensacions, no?
Sí, idiomes també.
També, també.
Sí, cantem en molts idiomes.
Fem una cançó que és de la Mediterrània Oriental,
i es diu Felxarà, i doncs aquesta cançó que és d'Egipte,
és de Síria, és de Turquia, és de Grècia, és de Bòsnia,
és de Macedònia, és de Bulgària,
i la lletra barreja cinc idiomes diferents.
Déu-n'hi-do!
És una cosa molt curiosa, és una cançó molt...
Jo no en conec cap més, sí, molt especial.
Sí?
Tothom diu què és seva.
A Egipte diu, no, aquesta cançó és nostra.
I a Síria diuen, no, no, no, no, és nostra.
No busqueu, que és nostra, no?
Sí.
I cadascú la defensa com a seva, no?
Sí, i els ritmes són una mica diferents,
uns més lents, d'altres més ràpid,
a les paraules també, pot ser una cançó d'amor,
pot ser una cançó patriòtica, pot ser una cançó mística,
però la melodia és clavada.
I tots la reconeixen, però diuen, no, d'ells no.
És nostra.
Sí, sí, però que és curiós, no?, aquest cas,
amb aquesta cançó concretament, que m'expliques?
Sí, sí, sí.
Jo no havia conegut, no he conegut mai cap cançó,
que és tants països, eh?,
i tots amb noms diferents, eh?
Això vol dir, Josep, que amb el Samar Mandé
podreu anar per molts llocs,
i a més a més, segurament que amb la rebuda,
ja sabeu que satisfacciória del públic.
Ah, esperem que sí.
No, perquè amb aquesta cançó,
si aneu a Síria, saben que com a seva,
se van a Egipte...
Sí, sí, sí, sí, haurem de dir, és una cançó que és vostra, eh?,
perquè si dient amb altres esurquillos, se'ns enfadaran.
No, no, a cada lloc dieu que sí, va, ja està.
Es teniu a tots contents i cap endavant amb el concert.
Sí, sí, i tant que sí.
Aquesta nit qui us acompanyarà sobre l'escenari?
Hem parlat de la Lluna, parlem amb el Josep,
però hi ha més gent que formen part dels Amar Mandé.
Manel López, que és l'ecusionista,
i també fa algunes veus, canta una mica.
Sí.
El Bernat Torres, que és el percussionista,
i en Francesc Riera,
que és el que toca, diguéssim, tota la part de xirimies.
Molt bé.
Tota gralla, tarota, flautes, flabiols, gaita,
tot el que es pugui bufar.
Perfecte.
O sigui, el Francesc ja el teniu ja,
s'ha de bufar alguna cosa?
Diu, Francesc, aquesta és la teva part, no?
Sí, quan és bufar, ja...
Ell s'hi apunta, perquè si és bufar,
cap problema amb res.
I a bufar i fem polles, no?
Diu, mira, li toca amb ell.
En el seu cas, mai més ben dit.
Josep, avui us tenim a Tarragona,
recordem, a dos quarts de deu,
però veniu d'una sèrie de bolos,
d'una sèrie de concerts,
esteu començant, allò que dius,
la temporada d'estiuenca per vosaltres.
Com està ara mateix?
Bé, estem, venim animats.
Aquest dissabte passat vam estar a Meceners,
al Pirineu,
que fan una trobada de corionistes,
i a la tarda vam fer el concert també a l'església,
i va ser una església petita,
és un poble molt petit,
però estava plena, plena, plena,
i la gent va disfrutar molt,
va ser un concert molt bonic,
i venim aquí amb moltes,
molt animats i amb moltes ganes.
I nosaltres esperem,
ja en candeletes,
que arribi l'hora,
dos quarts de, recordem,
dos quarts de nou del vespre,
i que a partir de Tarragona,
teniu ja alguna coseta més en vista,
en agenda?
Sí, tenim algunes cosetes més
que estem parlant,
i a veure si podem anar animant
una mica tot a l'estiu.
A veure si és possible.
Doncs recordem,
avui mateix,
a dos quarts de nou,
us ho dèiem,
a Marc Mandé,
els tindrem al claustre
del Centre Tarragonès,
al seminari,
al carrer Sant Pau,
número 4 de Tarragona.
El preu d'entrada és de 5 euros.
Josep,
moltíssimes gràcies
per compartir aquests moments de ràdio.
Sí.
Amb el teu permís,
digues, digues.
No, al final podria dir a tots els oients,
els podria desitjar a Marc Mandé.
Gràcies.
El nom del grup és la frase
que fan servir a Boriàtia
per donar la benvinguda als forasters.
I com seria el mateix?
Com?
I com seria el mateix?
El mateix et desitjo.
Seria a Marc Mandé és benvinguts.
Doncs el mateix,
a Tarragona i gràcies.
Exacte,
a Marc Mandé,
a Tarragona i us esperem aquesta nit.
Fins la propera.
Molt bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.