Avui torna a la Índia de Santa Lúcia, a Tarragona,
d'Àmium Cultural, després de 40 anys
de celebrar-se la gran festa dels teatres catalanes.
En volem parlar i ho fem amb la presidenta
d'Àmium Cultural, en Muriel Casals.
En Muriel, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Parlàvem ahir amb l'alcalde, Jureferis Vallès-seus,
i deia que li feia molta il·lusió que es pogués fer a Tarragona
això quatre dècades després.
Suposo que has compartit això.
A nosaltres també ens fa molta, molta il·lusió.
Tarragona va ser el primer lloc
on es va fer fora de Barcelona,
on va començar
la itinerància de la festa.
Fa 40 anys.
Doncs 40 anys després se torna, i a més a més,
amb enhorabona que es fa un teatre
pràcticament acabat d'inaugurar un altre element.
Sí, quasi bé l'estrenem.
Sí, sí, hem estat pendents fins a última hora
que estigui tot a punt, farà olor de nou.
Com serà aquesta festa,
aquesta gran festa dels teatres catalanes?
Aquesta festa, com sabeu,
aquests últims anys ha canviat el format.
Abans era un sopar,
ara no és un sopar,
sinó que hi ha una primera part
on es donen els premis principals,
al Sant Jordi, al Mercè Rodoreda,
i on hi ha un espectacle.
La gràcia de la primera part
de la festa
és que TV3 la dona en directe
a una hora molt bona,
és a dir, abans del Telenotícies.
O sigui que hi haurà aquest espectacle,
aquesta expressió artística,
i els premis.
La gràcia és que els premiats de l'any passat
passaran el relleu,
passaran el premi,
els premiats d'aquest any.
És una festa de la vitalitat
de la literatura catalana.
És això el que celebrem demà la nit.
Aquesta nit, vaja.
És més que mai necessari
reivindicar aquesta culturalitat,
aquesta essència?
És més que mai necessari
perquè, curiosament,
en uns moments de democràcia
i de desenvolupament econòmic
i de tot el que vulguis dir,
encara hi ha qui dubta
que la llengua i la cultura catalana
siguin dignes del respecte
i de la brillantor que tenen.
Per tant,
tota aquesta exhibició,
que és el que fem aquesta nit,
tota aquesta exhibició
de riquesa cultural,
de capacitat creativa,
d'autors boníssims,
és una manera de dir
a nosaltres mateixos i al món,
i als que encara no s'ho vulguin creure,
que tenen aquí,
a costat,
una cultura molt bona.
Com analitzen des del Unió Cultural
podrien dir no sé si les ofensives
o, en fi, els inputs que ens arriben
en contra de Catalunya o del català?
Doncs la veritat és que costa d'entendre,
costa d'entendre que hi hagi algú
en el context europeu
que no visqui com una festa
i com una riquesa
disposar de la diversitat
que significa la llengua
i la cultura catalanes.
Però, vaja,
ja sabem que hi ha aquesta cosa atàvica
d'algunes forces espanyoles,
d'una vocació
molt forta
per la homogeneïtat
i que tot el que és diferent
els hi fa angúnia.
Estem també immersos
en un procés
en el que han de veure
una constitució d'un nou govern
i també una proposta de referèndum.
Des d'aquest punt de vista,
creuen que s'hauria de tirar endavant
aquest referèndum
malgrat que tingui portes tancades,
per exemple, a Europa?
No,
les portes d'Europa
no estan tancades,
no estan tancades mai.
Això estaria renyit
amb el propi concepte d'Europa.
El que passa és que
les institucions europees
han de ser molt prudents
a l'hora de fer
demostracions explícites
que no agradin
algun dels seus estats membres.
Però les portes d'Europa
les entenem
absolutament obertes
i, a més,
creiem que si és cert
que Catalunya necessita Europa,
també és molt cert
que Europa necessita Catalunya.
En qualsevol cas,
de l'Ebre cap a baix
serà complicat,
serà complexa, no?
És complicada,
la situació és complicada,
sí,
perquè,
de fet,
estem davant
d'una mena
de topada,
no?,
de la voluntat
legítima
i democràtica
dels catalans
de viure
com a tal,
com a poble
diferenciat
dins d'Europa
i la voluntat,
també molt explícita,
d'una gran part
de les institucions espanyoles
i, en aquests moments,
del govern espanyol,
de no deixar-nos
fer aquests passos
endavant.
per tant,
hem de trobar
la manera
d'avançar
malgrat
les reticències
d'això,
de forces
polítiques
espanyoles.
Aquesta reivindicació,
Muriel,
creu que estarà present
aquesta nit
a la Granit
de les Jets Catalanes?
Estarà present
d'alguna manera?
Jo crec que aquesta reivindicació
és present
contínuament.
Últimament
els catalans
vivim
en un estat
de tensió,
de tensió positiva,
d'il·lusió
i parlem
del que parlem,
fem el que fem,
sembla
sempre com
amb un sobreixidor
que surti
aquesta voluntat,
aquestes ganes
de...
Catalunya no ho ha estat
d'Europa,
això
és present
contínuament,
però no vols dir
que ho farem explícit
a cada cosa
que fem,
és una nit literària
la d'aquesta nit,
celebrem la literatura
i celebrem
la nostra vitalitat,
no estarem
fent proclames
a cada vegada
que obrim la boca.
Naturalment,
aquesta nit serà
la gran inda
de les Jets Catalanes,
hi ha un premi
que destaca
per sobre dels altres,
el Premi Sant Jordi
de Novel·la,
el més prestigió
de les Jets Catalanes.
Hi han tingut
molts originals,
hi ha hagut
molt d'interès
aquest any?
Hi han hagut
bastants originals
i n'hi han hagut
bastants
de molt bons.
el jurat ens van dir
que havien tingut
dificultats
a l'hora de triar,
la qual cosa
és una bona notícia
perquè vol dir
que la qualitat
de les obres presentades,
és a dir,
la qualitat
dels nostres escriptors
és molt alta.
Avui mateix,
cap al migdia,
hi haurà una roda
de premsa
on sabrem
qui haurà guanyat
i aquesta nit
hi haurà
la sorpresa oficial.
El Sant Jordi
és el més ben dotat,
però m'agrada
també destacar
els altres,
el Mercè Rodoreda,
el de Contes,
el Carles Riba
de Poesia,
i en fi,
hi ha molts altres
guardons també,
no?
No és l'únic.
Són guardons
interessants
perquè el Carles Riba
de Poesia
doncs ens fa,
bueno,
aquesta part
de la nostra
civilització,
no?,
llegir poesia
demana una actitud,
és una mica
com meditar,
no?,
i és bo saber
que hi ha
persones
que mediten,
que llegeixen
i que escriuen
poesia.
que el Mercè Rodoreda
ja fa
diversos anys
que es
descobreixen
escriptors
poc coneguts
o no gaire
coneguts
i per tant
també és una part
de la riquesa,
és una altra forma
de lectura
els contes
o les narracions
més curtes.
I després
també donem
el Premi
Sandrós
que premia
les activitats
en favor
de la internacionalització
de la nostra
cultura
i del nostre país
i també
el Premi
Òmnium
de comunicació.
Justament
l'editor de Pro,
en Josep Lluc,
ha explicat
que la dificultat
per tal
d'editar
treballs
i de dotacions
dels premis
han fet que en guany,
ara ho comentava
una miqueta,
que s'hagin presentat
més originals que mai.
També ha passat
en el cas
del Mercè Rodoreda
i del Carles Riba?
Se n'han presentat
més que l'any passat,
la tendència
és creixent,
però o sigui,
no cada any
és molt més
que l'any anterior,
va creixent.
Sembla que
la creixuda
més forta
ha estat
en el
Sant Jordi.
Va una mica
com va això.
Fèiem una mica
de comentaris,
me'ho deien,
alguns membres
del jurat,
potser
una situació
de crisi econòmica,
fa que els nostres
escriptors
tenen més temps
per escriure
i per això
s'han presentat
més obres,
no t'ho sabria dir.
Ja per anar acabant,
també a nosaltres
ens fa molta il·lusió
que l'espectacle,
o si més no,
la part teatral
de l'espectacle
estigui dirigida
des de Tarragona
per Marge Ornetti
no t'hi haurien.
Noëlia Pérez,
dos dramaturgs
aquí tarragonins.
També això
a nosaltres
particularment
ens fa molta il·lusió.
Hem de recordar
que hi ha hagut
un procés
per triar
diferents projectes
i finalment
ha estat
aquest l'escollit,
no?
Sí,
això s'ha
per un concurs
on es presenten
diferents propostes
que també val a dir
que els nostres creatius
són fantàstics
perquè sembla ser
que hi havia
diverses propostes
interessants.
Té un sentit
que fent això
en una ciutat
de la càrrega cultural
fortíssima
com té Tarragona,
doncs siguin artistes
tarragonins
que evidentment
lligaran l'espectacle
amb la realitat
de Tarragona
perquè si això
ho fem a Tarragona
és
amb un sentit
i amb una intenció
que es vegi
on som.
No estem a Tarragona
com si estiguéssim
flotant en un núvol
sinó que som
a Tarragona.
Ja, una darrera qüestió.
L'actriu Estel Soler
serà una mica
la qui portarà
la batuta, no?
Ella bé coneguda
per la sèrie La Riera, no?
Sí.
Sí, sí.
Nosaltres,
bé, això que et deia,
entre altres coses,
l'Òmnium cultural
és molt fort a Tarragona.
Suposo que heu parlat
amb la presidenta,
la Rosa Maria Cudines.
I tant.
Vull tenir
una activitat
molt clara a Tarragona.
Per tant,
un coneixement
de la vida cultural
de Tarragona
que ens dóna moral
a tots.
Aquesta és la força
d'Òmnium.
El que passa a Tarragona
dona força
a la seu d'Urgell,
el que passa a Vic
dona força
a Terres de l'Ebre
i a Terres de l'Ebre
dona força
a l'Aix Llobregat.
Última pregunta.
Muriel,
passaran 40 anys més
o no?
No,
i no ho sé.
Potser no,
oi?
Potser no caldria
esperar 40 anys més
per tornar-ho a fer
a Tarragona.
Muriel Casals,
president de l'Òmnium cultural.
Una forta abraçada
des de Tarragona.
Avui la veurem
aquí amb nosaltres
i esperem que sigui
un èxit aquesta gala.
Fins al vespre.
Una abraçada a vosaltres.
Fins al vespre.