Us podeu quedar a dormir, eh? I dissabte a la tarda, a veure, a dos quarts de set, podeu veure El príncep feliç,
un conte clàssic d'Utacena i una de les històries més entendridores que jo recordo.
Ens en dóna més detalls l'Enric Blasi, esteu atents? El príncep, l'actor, l'Enric Blasi, esteu atents perquè després tornarem a obrir línies
i en aquest cas, si voleu anar amb aquest espectacle familiar del Metropol, ens podeu trucar i guanyareu entrades.
Enric Blasi, bon dia.
Bon dia, què tal, com esteu?
Molt bé, ets el príncep feliç, seràs el príncep feliç dissabte.
Sí, sí, sí, aquí estem, anant-ho preparant tot.
Deia jo que és una de les històries entendridores, jo la recordo de quan era petita, i és una història realment positiva,
d'un personatge molt positiu, però alhora com a molt trista, no?
Sí, la veritat és que ens ha sorprès perquè era un repte per la companyia fer un espectacle per a públic familiar
en què el missatge era un missatge totalment trist, i ens ha sorprès molt el que et comentava,
que és una història molt coneguda, que la generació de pares potser d'ara l'havíem viscut molt com a infants,
i que hi ha molta gent que l'està retrobant i que l'està gaudint, i sí, evidentment és un espectacle trist,
però bé, hi ha un posicionament de la companyia en què creiem que és important explicar tot el que és històries dels nens,
i en aquest cas és trista, doncs, afrontar-lo de la millor forma possible i ser al màxim cuidadosos i respectuosos amb el text.
De fet, és un text, un conte d'Oscar Wilde, amb la qual cosa és el que tu ja t'acostes amb un cert respecte,
per això i per la tradició que té a casa nostra, de gent que ja ho coneixem,
i explica'ns una miqueta de què va la història.
Mira, la història és la història d'un príncep que vivia de forma majestuosa com no pot ser d'altra,
al seu castell, i vivia envoltat d'uns grans murs, que això el que feien és allunyar-lo de la ciutadania,
la qual vivien en condicions pèssimes, i una vegada mort aquest príncep,
que el col·loquen dalt d'una estàtua, dalt d'un gran pedestal,
s'adona de les misèries que envolten la gent que viu a la seva ciutat.
I com a estàtua pot mirar, té la vista de tota la ciutat, però no pot actuar, no pot fer res.
No pot actuar perquè, clar, és una estàtua, està morta i està fixa,
i com interacciona amb una oreneta que parteix cap a Egipte perquè ha arribat l'hivern,
el fred hivern, i té que marxar per salvar la vida,
i com va interactuar amb aquesta oreneta per tal que l'oreneta li vagi arrencant parts del seu cos,
ja que és una estàtua coberta d'or, amb rubis i safirs,
i l'oreneta, per amor i per amistat, va arrencant-li totes les parts del cos
i ho va repartir entre els pobres, fins que al final l'oreneta,
com que ja no ha estat temps de partir a Egipte, per la vida.
I al príncep, expliquem què li passa al final o no? Queda despullat de tot.
Sí, sí, el príncep que ha despullat del tot.
Hem sigut molt respectuosos amb la història, i la història és aquesta,
el príncep que ha despullat de totes les seves matèries valuoses,
i l'oreneta per la vida.
Déu-n'hi-do, a quin públic va adreçat? A partir de quina edat, diries?
Nosaltres sempre diem que en familiar, que és el que farem dissabte a Tarragona,
que vol dir que els infants estan acompanyats dels adults,
és recomanable a partir de sis anys.
També és veritat que el que no farem és tancar les portes amb un nen de quatre,
perquè les estructures familiars fan que puguis anar al teatre
amb un nen de vuit i un nen de quatre, i no passa res.
O sigui, n'és de part tenim fills d'aquestes edats,
i poden disfrutar amb l'espectacle.
Però sí que majoritàriament és recomanable a partir de sis anys.
Quin tipus d'espectacle és? Perquè, clar, nosaltres, clar,
parlem de teatre, però quan es tracta de públic d'espectacles familiars,
la cosa va més enllà. Treballeu amb diferents disciplines, no?
Sí. Que hi ha totelles, ombres...
Sí, nosaltres, una de les característiques de la companyia,
és que ens hem de tenir uns espectacles estèticament molt acurats,
perquè un dels membres de la companyia hagi sentit en belles arts,
i això fa que sempre hi haguem guarniu amb propostes estètiques interessants.
I en aquest cas el que hem volgut fer és una miqueta un joc
en el que hi ha tres comedians que estan a escena
que estan buscant la llum, que és la llum que els serveix
per a poder explicar la història.
I es trobaran molts efectes d'ombres, de projeccions de transparències,
que és això el que fa que, segurament, per exemple,
si veu un nen de quatre anys et puguis estar captivat per la història,
perquè estèticament és molt bonica.
Molt bé.
Amb quins regors marxarem?
Marxareu tristos.
Marxarem tristos, eh?
Tot i que és aquell de tristor que, en certa manera,
omplou una mica l'ànima, no?
Perquè ho diuen, vaja, en el full promocional,
diu una lliçó d'humanitat, d'amor i de generositat.
Saps què passa?
És que nosaltres som dels que pensem que, quan la gent que ens dediquem a fer teatre,
i segurament en familiar tenim un plus de responsabilitat,
hem d'oferir als nens i nenes espectacles que tinguin una digestió lenta
i que puguin donar de pensar per a intentar construir uns ciutadans de futur millor.
I el príncipe és un espectacle que és veritat que pots arribar a sortir de la sala
amb certa sensació que t'ha remogut alguna, alguna cosa per a dintre,
però és el que et comentava,
que és un espectacle que dóna molt per al debat amb els pares o amb els acompanyants,
i és una digestió lenta,
perquè no ens agrada la sensació d'anar al teatre
i que surts per la porta i estàs pensant en altres coses.
Tot i que aquest dissabte tenim el handicap afegit que jugui el Barça i el Madrid,
que en són molt conscients,
però quadre de temps jo crec que la gent pot vindre,
pot disfrutar i després anar a altres menesters.
Ai, no sé si casa gaire això,
jo crec que després de veure l'obra potser no tenen ganes d'anar a altres menesters, no?
Jo crec que sí, jo crec que sí la gent.
Ho podem combinar.
Jo penso que s'ho recuperen ràpid, eh?
Com que és una digestió lenta,
poden veure el futbol i després continuar el païno.
O l'endemà a l'hora de l'esmorzar tenen una gran conversa.
Correcte, correcte.
Vull dir que està muntat així,
doncs ho hem d'assumir i quadre.
O sigui, la gent podrà vindre i fer les dues coses.
Molt recomanable.
Escolta, heu tocat molt el text.
Em deies que heu sigut molt respectuosos
i això vol dir que hi reconeixerem ben bé el conte d'Oscar Güell i més enllà, no?
Vull dir que sou bastant fidels?
Sí, o sigui, el que sí que hem fet és disminuir molt la quantitat de text.
Perquè som una companyia que normalment sempre acostumem
a fer un treball més gestual i visual
que verbal.
Hi ha text, evidentment, però hem fet una reducció.
El que passa és que sí que tot el text que surt
és text de les traducions que s'han fet
del príncep feliç d'Oscar Wilde.
I pel treball i per les actuacions que hem fet abans i tal,
la gent que coneix la història
la segueix.
I la gent que no la coneix també,
perquè el film narratiu jo crec que és molt clar.
Però sí que la gent té la sensació
d'haver vist realment la història
o una adaptació a molts gèneris que no respecte a l'autor.
Crec que a més és una boníssima proposta
per fer-la dissabte, tenint en compte que dir-nos a Sant Jordi,
doncs, bé, tot casa, no?
Tot té a veure amb la literatura.
La veritat que a vegades en aquesta societat
que vivim una miqueta que tenim els nens i nenes
una miqueta sobreprotegits,
amb un món de bombolla,
hi ha gent que li fa certa recança
d'acostar-se a propostes
en les quals potser no són un divertiment a l'uso.
Però la nostra experiència amb totes les actuacions
que ens han fet fins ara
és que els nens i nenes surten captivats
i que la gent disfrutarà molt
i que s'emportaran, jo crec que una única sensació cap a casa.
Doncs jo també ho penso, eh?
Convidem a tothom que vagi aquest dissabte,
dos quarts de set, a veure el príncep a Feliç.
Per cert, quant temps dura?
Que això també a vegades és un requisitari.
Un 50 minuts.
Bé, bé.
Sí, sí, bé, bé, molt bé.
Enric Blasi, escolta,
gràcies per atendre el nostre telèfon
i felicitats per la feina que feu
amb aquest gran clàssic de la literatura
i per, no sé, per la filosofia aquesta que dèieu,
de transmetre als més petits.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres i aquí estarem.
El dissabte ens veiem a Tarragona.