Aquests 10 minuts que ens separen fins a arribar a la una del migdia
els ocupem al Teatre Metropol.
Allà us presentem l'últim espectacle d'aquesta temporada
pel que fa a la programació del Metropol Familiar.
Han passat titelles, han passat altres tipus d'espectacles,
molta música i sobretot ara ens recuperem, vaja, un espectacle de dansa.
No és la primera vegada que es fa dansa per un públic familiar
al Teatre Metropol i no és la primera vegada que ens ho presenten a plan B.
Aranxa Sagardoi, bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, expliquem-ho tot.
Això serà doble representació aquest cap de setmana, tant dissabte com diumenge.
dissabte a les 6 de la tarda i diumenge en horari de migdia a les 12.
Presenteu La Vella Durment.
Sí, senyora.
Corregeix-me, ja és un espectacle que ja heu portat a Tarragona.
És que a mi em sona, eh?
Plan B fent La Vella Durment.
Sí, sí, sí, van presentar primer La Vella Durment, però com que va tenir també molt d'èxit de públic i és un espectacle que és molt divertit, és molt amet, molt decolorit i explica la història tal com és el conte directament.
Els nens ho entenen molt fàcilment i ens han demanat de tornar-ho a fer nosaltres encantats i feliços.
Molt bé.
Quan va ser l'última representació?
Són la que fa dos anys.
Fa dos anys.
Ui, així.
Jo crec que hi haurà més d'un nen que us va veure llavors i que ara ha crescut, no?
Té dos anys més i voldrà tornar a venir, no?
Segurament, hi haurà noves generacions que vulguin venir perquè pensa que és un espectacle que a partir dels dos anys ja poden vindre, perquè és quan comencen a veure els dibuixis a la tele i ja ho coneixen perfectament, la fada, l'altra fada, la dolenta, la princesa, el príncep, tot, tot, tot, tot.
Llavors ja coneixen els personatges, saben el que passa, saben que la dolenta li donarà una cosa, que es punxarà, que el príncep vindrà, li donarà un petó i es despertarà.
Llavors ho entenen tot i com és molt ballat però també és molt teatral, ells entren molt fàcilment a la història i les mames els van explicant el mal la mateixa vegada.
La veritat és que és un espectacle molt interactiu perquè a la vegada els nens criden, no?, quan la dolenta va cap al príncep, no, no, quan li van a fer un petonet a la vella, molt bé, molt bé, i després aplaudeixen i tot, bueno, s'ho passen pipa.
Molt bé, escolta, perquè no parleu en tot l'espectacle, és tot música de Chekhovsk, pel que veig aquí, i vosaltres ballant.
Sí, perquè Chekhovsk va convosar a la vella durment, justament, perquè és un ballet clàssic, clàssic, nosaltres hem fet una versió per dansa contemporània i sobretot per pensar-la per nens, pel públic familiar, perquè tothom ho entengui.
Per tant, són els pares els que van explicant una miqueta la història, no?
Sí, poden explicar, però s'entén molt bé, perquè saps el que passa, que els nens ja venen coneixent molt bé la història, la coneixen molt bé, perquè les han ficat a casa mil vegades, perquè els comptes de sempre són les de sempre, i llavors quan baixen les fades, ah, les tres fades, quan surt el bebè, ah, aquesta és l'aurora que era petita, quan surt el bosc amb el príncep, ah, està pel bosc, i ja, ells ho identifiquen molt, molt bé.
I si d'alguna cosa es perden, perquè la veritat és que l'espectacle segueix molt bé la història, però si es perden, les mamis els van explicant, i, bueno, jo crec que ho deixen molt, tant els grans com els petits.
Aranxa, vosaltres que sou companya professional, que fa temps que us dediqueu a la dansa, com és fer un espectacle per als més petits, perquè l'entenguin nens i nenes a partir de dos, tres anys?
Suposo que us condiciona també una mica a l'hora de fer la coreografia.
Sí, clar, ens condiciona tot. Pensa que nosaltres, com som companya d'això que dius tu, resident a Tarragona, el que nosaltres sempre procurem és fer espectacles de forma transversal, perquè arribin a tothom, no?
De gran format, petit format, hem fet moltes coses al carrer, edificis històrics, i també fer infantils, perquè pensem que des dels petits ja hem d'acostumbrar els nens a veure dansa i sentir i entendre a través de la dansa, no?, i del cos.
Llavors, bueno, nosaltres ens agrada molt jugar també, no?, i explicar als nens i viure com... i veure com podem fer un espectacle que a través dels seus ulls tingui sentit.
Llavors, el que fem és que ens posem en la pell dels nens, no?, com ho entendran, com poder atrapar-los perquè no es cansin, perquè és una hora d'espectacle.
Llavors, té que ser molt dinàmic, té que tenir molt de colorit, la música també és molt bonica, i això, hem de fer una mica de dansa, una mica més teatral, una mica de dansa, una mica més teatral, però, bueno, els ballalins són superbons, ja ho veuràs.
Són tot terreny, no?, serveixen per tot.
Tot terreny, no?, però també és el que passa, que cada història que ens fiquem nosaltres disfrutem molt, molt, molt, molt, molt.
Llavors, ara estem aquí als assajos, que voltem tota la setmana assallant, bueno, vam extractuar el Teatre a Tarragona, que van fer una extractua de Prometeu,
i ara després estem ensajant això, i mira, d'una cosa a l'altra, la veritat que són sensacions molt diferents a l'hora d'assallar-ho, i de saber quin públic és.
Però nosaltres ens fiquem dins de l'obra, i, la veritat, nosaltres també s'ho passem molt bé, eh?, ja tenim que dir-ho.
Aranja, i a nivell de coreografia, us ha sortit una coreografia més aèria?
Vull dir, potser heu hagut de recórrer això, d'un tipus de moviments més ateris, que no pas més físics, no sé com dir-ho.
Sí, no?, però és molt física també, eh?, per exemple, la dolenta, que nosaltres, el paper aquest ho interpreta un noi,
perquè sigui molt més físic, i sigui molt més gran, i doni una mica més de por.
Llavors, és molt físic, és una coreografia molt, molt atlètica.
Les fares, per exemple, és una coreografia molt suau, amb molts llit de llit, tenen unes faldilles molt boniques,
i després, el que és el principi i la princesa, fan passadors d'amor amb els porters, i en tot el que això.
Llavors, hi ha molts elements, l'avança, molts, molts elements, el que passa que he intentat
ficar-vos de manera que cada personatge desenvolupi una mica un estil de moviment.
Vale.
Perquè també els nens ho podrien identificar, no?
Val, val, molt bé, que ja depèn de com es mogui, ja tens el cliché del personatge.
Això, i et dona també una sensació, i una emoció, i una empatia també amb ells.
Per la teva experiència, vosaltres que aneu per tot el món, existeixen moltes espectacles de dansa
dedicades a un públic tan petit, o encara és un terreny que la dansa està per descobrir, en aquestes edats?
Potser està per descobrir, perquè també sí que fan espectacles de dansa partners,
però són molt, molt, molt, molt, per mi extremadament teatrals, i nosaltres sí que ballen molt, molt, molt, molt, molt.
I el que fem nosaltres és recuperar contes de sempre, com la ventafòria que t'has comentat anteriorment, no?
Històries que els nens ja ho tinguin molt per la mà, i que ja sabem que s'ho disfruten molt.
Hi ha algunes companyies que també ho fan, però també inventen històries, que també estan molt bé.
I, bueno, és una mica per descobrir, perquè la veritat és que el públic que hem patit és un públic infalible,
és un públic meravellós. Tu no saps com s'impliquen i com criden i com ho viuen tot.
Molt bé. Molt bé, doncs ens quedem amb aquesta idea.
El darrer espectacle del Metropol Familiar tindrà lloc aquest cap de setmana.
Us recordo, eh, la cita. Mira, dissabte a les 6, diumenge a les 9, perdoneu, a les 12 del migdia,
amb la vella adorment, amb la companyia d'Aranxa Sagardó i el plan B dansa.
Aranxa, com sempre, ha sigut un plaer, i escolta, ja continuarem parlant perquè veig que no pareu, eh?
Moltes gràcies, us esperem el dissabte del diumenge.
Gràcies, Aranxa, una abraçada.
Adéu.