Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Esteu per Tarragones? Quan penseu venir?
Doncs no, arribarem suposo que pel migdia,
a primera hora de la tarda,
perquè a l'estiu sempre són dates complicades damunt i avall,
i és això, aprofitar tota la feina que es pot dir
i això intentar estar, suposo que arribarem a això,
mitja tarda, una miqueta abans.
T'ho comento per l'espai,
perquè és el clausa del centre Tarragonès, el seminari,
que és un altre nou espai,
en el qual s'ha obert per la cultura musical, diguem que tarragonina,
desconegut, no sé si fins ara,
però també ho descobrireu vosaltres, no?
Exacte, encedem el cicle aquest d'aquest any,
la qual cosa ens fa molta il·lusió
i també tot s'ha de dir, s'ha d'agrair al Jordi Freixas,
des de Batall, de mantenir aquestes iniciatives,
tot i les tormentes i llamps i trons que cauen des del cel i des dels governs,
doncs mantenir aquestes iniciatives crec que és bo tant pels músics com per la música
i sobretot jo crec que és bo per la gent
i sobretot si s'aprofita per obrir un nou espai, com dius tu,
doncs és encara amb més raó, no?
No, no, imagino.
Tornem una altra vegada al vostre grup,
a mínima distància, versió 2.0.
Com va ser que el David et va trucar o va comptar amb tu per aquesta proposta?
I també si ja us coneixeu d'abans,
com va anar la vostra història, podíem dir, particular, com a grup?
Doncs, home, ens coneixem des de fa, diríem, que masses anys.
Masses?
No, no, sí, ens coneixem des de molts anys i...
Oriol, li diré al David, eh, que ho sàpigues.
Sí, exacte.
Com que jo te l'he puc apagat, després el truques i li dius,
bé, què ha dit?
D'acord, d'acord, li passaré la gravació.
Exacte.
Doncs, no, jo crec que el més important, també,
amb el duo, amb el format aquest,
és que el David i jo som companys i amics des de fa molts anys,
llavors ens entenem molt bé a vegades sense, diguem,
sense haver d'explicar-nos gaire coses sobre la música.
I jo crec que això ens ajuda molt,
perquè, clar, estem totalment despullats de...
O sigui, som dos instruments i llavors no hi ha, diguem,
no hi ha secret de...
O és un o és l'altre.
I és molt més, diguem, que seria com una música sense xarxa, no?
Ens llancem una mica i a veure què passa.
Però segurament que sobre les salàries
es deu notar precisament tot això que em deies,
aquesta complicitat d'anys, no?
Sí, a més és inevitable tenir-la, perquè...
Ah.
Si no, no sona, és això.
O sigui, normalment en grups més grans,
sempre un per l'altre, doncs,
s'acaba ser un sapoll amb l'altre
i si ets un quartet, un quintet o un sextet,
doncs, com més gent ets, més suport tens, no?
En el cas de Duo és totalment...
Un sapoll amb l'altre i no hi ha més misteri que aquest, no?
No m'imagino que, a més, sent saxo i contravall,
crec que la comunió pot ser fins i tot perfecta, no?
O sigui, que dius, ostres, com no ho hem pensat abans
de poder tirar-ho endavant, no?
Sí, de fet, també una mica nosaltres també,
diguem, a part de la complicitat que podíem tenir
i de la idea d'a veure què passava,
també musicalment o com a timbre del que buscàvem
és una proposta molt diferent
perquè n'hi ha poques,
tot i que no és novedosa perquè s'ha fet moltes vegades,
però sí que, com a músic, també és molt estimulant
perquè és com tenir els dos registres més separats que puguis tenir, no?
El baix i el solista amb la tessitura més aguda que puguis trobar.
I llavors, tot l'espai que hi ha al mig
és com... gairebé s'arriba a crear sense que ningú ho toqui, no?
Sí.
El propi oient ja crea aquest espai que ocuparia un piano,
ocuparia una guitarra, ocuparia una bateria,
tot això queda com...
Diluït a la pròpia música, potser, no?
No, diluït no, queda com sobreentès.
Ah, sobreentès, sí, perdó.
I la gent o ho percep o no ho percep, però no és necessari, és com...
No es troba a faltar.
Exacte.
Que ja amb el sac i amb el contrabaix ja en teniu, no?
Sí, bé, aquesta és la nostra idea.
Després, evidentment, el que rep la gent,
i això és un altre...
Cadascú rebrà d'una manera diferent, no?
Però la nostra intenció en el projecte era aquesta,
de dir, amb els dos registres més separats,
a veure fins on ens podem arribar a trobar
o fins on podem arribar a omplir tot l'espai sonor que estigui disponible, no?
Perquè, Oriol, vosaltres, a part d'estrenar la programació que és de Claustre 2012,
ja heu viatjat amb aquest mínima distància versió 2.0?
Ja veniu d'una sèrie de concerts?
O també ho estreneu per nosaltres?
No, el programa ja, diguem-ne, l'hem estrenat en diferents formats.
De clar.
Vam estar a Figueres, vam estar fent amb ballarins,
amb un quartet de saxos,
vam estar a Lleida fent també,
dintre del Festival Animag,
també vam estar amb ballarins.
Sí, sí.
Aquest any vam estar amb el cicle de música a l'Ateneu,
dels 30 minuts de música, també al format de duo.
Sí.
I hem anat fent això, petites coses,
sempre és una proposta que jo crec que és difícil d'explicar,
difícil d'imaginar-te,
però quan l'escoltes, si més no, no et quedes indiferent.
Llavors també és això,
anem presentant-te una mica, no en compta gotes,
però sí que cuidant una mica també el lloc on ho fem,
i també per nosaltres.
A més, segurament que potser ara per ara
encara s'han de compaginar diverses coses, no?
Sí, ara per ara i ara endavant encara més.
Perquè no sé si teniu vacances,
perquè moltes vegades s'agafen dies concrets,
però clar, vosaltres veniu de Barcelona,
tot això s'ha de rendibilitzar d'alguna manera, no?
Sí, sí, clar.
Més o menys.
Vas amunt i avall i en un dia estàs fent una cosa com l'altra
i precisament aquest projecte requereix una concentració
tant pels músics com per la gent diferent, no?
Has d'estar...
I precisament això jo crec que l'espai d'avui,
el claustre,
són llocs que et permeten entendre bé el projecte, no?
Sí, i aquest projecte, dèiem que portava ja,
doncs, ja ho heu ensenyat,
podríem dir, s'ha tocat en diversos llocs
i de cara al futur, com ho teniu?
Aquest dimarts, avui mateix, a dos quarts de nou,
esteu aquí a Tarragona,
recordem el claustre del centre de Tarragonència,
el seminari, a partir de dos quarts de nou
i cap a on marxeu després?
Doncs, amb aquest projecte,
la propera cita que tenim és en el Festival Musiquem Lleida,
que es fa l'octubre, 6 i 17, crec, d'octubre,
i estarem allà dos concerts, em sembla que fem.
Dos concerts.
Això, el primer cap de setmana d'octubre, crec que és,
o el segon, 6 i 17 d'octubre.
I de moment, doncs, res més, tampoc,
ja et dic anar buscant i anar intentant això,
una mica, poder-ho ensenyar al format que...
a l'espai que també creguem nosaltres que és més idoni, no?
Perquè a vegades, segons quin lloc,
pot ser contraproduent de dificultat d'escoltar o de...
Això, preparar una mica també la gent
per el que... per el que ha de venir a veure, no?
Per cert, que si volen més informació, Oriol,
teniu una pàgina d'internet en la qual,
no sé si me la pots recomanar,
i dir als oients perquè puguin entrar
i donar un cop d'ull,
saber una mica més de vosaltres,
i també sentir la música que ara mateix ens acompanya a l'entrevista.
Doncs, hòstia, ara no el tinc gaire present.
M'enganxes, m'enganxes...
Fem una cosa, Oriol.
Llamada del público.
Que ens truquin aquí a la ràdio i els hi direm.
Exacte.
Mira, ja està, ja t'ho he tret de sobre, ja t'ho he tret de sobre.
Jo crec que pel YouTube o això, buscant, això es pot provar,
però ara m'has enganxat així...
No passa res, no passa res.
Fins els deures fets.
No passa res.
Això, que ens truquin aquí a Tarragona Ràdio,
que ja els hi direm també nosaltres, eh?
Ja ens prestem de fer aquí de pont.
Cap problema.
Va, perfecte.
Oriol, que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Benvinguts a Tarragona per aquest vespre,
i que us esperem, si potser, més endavant,
doncs per aquest espectacle o per d'altres...
I tant.
Per aquests concerts que es puguin realitzar a la nostra ciutat.
Gràcies, i records al David de part nostra.
Molt bé, de part teva.
Gràcies.
Vull dir.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.