Aquí a la Rambla de Tarragona, en aquesta diada de Sant Jordi,
tenim ja els primers convidats per parlar d'algunes de les novetats literàries
d'aquest Sant Jordi del 2012.
Ens acompanya Julio Ricardo Trigo, un dels autors, l'altre és Colla Valls,
del llibre Fogons de Tàrraco, receptes de cuina romana, publicat per Cossetània.
A més, Julio Ricardo Trigo també ha publicat fa pocs mesos
El port del nou món, edicions 62, una obra ambientada a la Barcelona del segle XV.
Julio Ricardo, bon dia a Sant Jordi.
Què tal, bon dia i feliç Sant Jordi.
Doncs també al seu costat ens acompanya Juan González Soto.
Ella ha tingut cura de l'edició i coordinació del llibre de relats Un bar de contes.
Són 24 relats de 24 autors de 24 bars de la ciutat de Tarragona,
publicat per Arola Editors.
També amb la participació d'un fotògraf, el Pep Anton Cloá.
Juan González Soto també, bon dia a Sant Jordi.
Bon dia, bon dia.
Julio, dues novetats ben diferents.
Una de Cuina Romana, Fogons de Tàrraco, amb Colla Valls.
Sí, és un llibre que defendeix de l'anterior novel·la meva,
del Somni de Tàrraco.
Quan estava documentant-me,
vas trobar moltes coses sobre receptes sobre cuina romana.
i en algun moment la Colla va dir,
bueno, per què no fer un llibre de receptes de cuina romana?
I finalment jo crec que és alguna cosa més,
perquè també van tenir molta cura
en posar-hi curiositat,
se fes de l'època...
És a dir, que pots estar cuinant
i al mateix temps entretenint-te amb història.
Darrere d'això hi ha inquietuds especialment gastronòmiques
o la vostra vessant literària
us ha portat a fer aquest llibre
a mig camí de la literatura i de la gastronomia?
Jo crec que hi ha inquietuds com a investigadors.
D'alguna manera,
aquelles que tornen a vera històrica
s'ha de documentar en moltes coses,
en cuina, en vida quotidiana, etc.
Però també és cert que són bastant cuinetes a casa,
que ens agrada molt la cuina,
i que, bueno,
portar-la també tot això
ha estat un gran esdeveniment, no?
Sobretot també perquè,
això s'ha de dir,
els del restaurant Còcula de Tarragona
es van fer molt de costat,
van tenir molt...
Allò que diu la colla de maridatge
entre cuina i literatura,
en aquest cas ha funcionat bastant bé.
Diga molt, a més,
amb aquest boom que hi ha hagut
en els darrers anys
de la pròpia ciutat de Tarragona
per recuperar les essències de Tàraco,
del nostre passat de romà,
i que d'alguna manera es visualitza cada any
amb el Festival Tarraco Viva.
Clar, i a més a més,
van ser conscients,
perquè, per exemple,
si haguéssim vist que hi havia molts llibres
sobre aquest tema,
no ho hauríem fet.
Van ser conscients
que pràcticament no hi havia res
sobre la cuina de Tàraco
en aquesta època.
I, bueno, va ser una mica
la raó també de dir,
bueno, fem alguna cosa,
ja que tenim el material,
mirem de fer un llibre adequat,
aquest material.
la cuina d'alguna manera,
la cuina de Tàraco és protagonista,
també els bars de la nostra ciutat
són d'alguna manera protagonistes
a través d'una iniciativa, Juan,
que realment sembla molt curiosa,
recuperar un bar de contes,
recuperar històries de 24 bars de la ciutat.
Com sorgeix la idea?
Bé, la idea és molt senzilla,
això com diu el Júlio Dè,
recuperar, diu, fogons antics.
El que recuperar, bueno, no s'ha recuperar,
és fer una mena de petit homenatge
a aquells llocs en els quals hem viscut
i visquem moltes vegades,
molts temps importants a la nostra vida.
Va ser una idea, crec que molt senzilla
i molt clara,
de fer narracions, ficcions,
sobre un aspecte importantíssim
a la nostra vida,
que és passar estones a un bar.
És un llibre comunal
i és un llibre en el qual
tothom ha participat molt intensament
i molt emotivament.
I com ha anat la tria?
La tria?
És a dir, perquè aquest que trieu primer,
els autors, els bars, com ha anat?
No, jo vaig començar pensant en els bars.
Vaig fer dues llistes,
una llista de bars que sí que estan encara actius
i altra llista en què hi havia bars
que no existeixen.
Llavors, després d'aquestes dues llistes,
vaig anar buscant amics,
que això és molt senzill,
perquè molts dels amics que tinc
i que suposo que tothom tenim
són amics que han estat
i que van néixer, no?
L'amistat, en un bar.
Jo sempre faig amics al bar.
Suposo que ho fem molt naturalment.
I la selecció de l'autor lligat amb el bar
ha costat molt de fer-la?
No, és molt senzill.
Vas amb les dues llistes a un amic
i dius, quin bar t'agrada d'aquestes?
En quin bar vos feis un conte?
I escollis i ja està.
Punta, tachas el bar i vas a un altre amic, no?
I així fins 24.
Jo volia 25, però són 24, no?
I són d'estils molt diferents?
És a dir, cada autor fa...
d'alguna manera ha tingut plena autonomia
per fer el seu relat?
Totalment.
L'única condició que hi havia
és que el bar fos escenari
d'algun moment de l'acció,
de l'anècdota.
L'única condició era aquesta.
I que el nombre del bar, evidentment,
aparegués no al títol,
sinó al cos del text.
I després també hi ha el fotògraf,
que també és important, no?
També ha fet, amb la seva llibertat absoluta,
ha fet fotos, que crec que molt interessants,
molt riques, sobre cadascun dels bars.
Bars actuals? Bars que encara sobreviuen?
O bars ja en molts casos
que han desaparegut del mapa de la ciutat?
Bars que no hi són, que ja no existeixen.
Vaig anar a buscar fotos antigues, on pogués, no?
I vaig trobar algunes molt interessants,
n'altres que són, en fi, serveixen,
encara que no siguin fotos massa riques.
Aquí, a més, hi ha hagut la complicitat
d'una editorial de Tarragonina,
tot i que el paper aquí del Juan González,
quin ha estat, doncs?
Coordinar totes les històries,
tenir cura de l'edició?
El meu paper ha estat vigilar l'edició,
l'edició tipogràfic,
seleccionar els escriptors
i després també, bueno,
anar als bars a demanar diversos permisos, no?
Per fer les fotos, per exemple,
o per agafar paraula sobre la presentació,
les presentacions,
que van fetes presentacions successives
a altres bars, jo crec que importantíssims, no?
El Chaplin, La Joya i Quim.
Ara, l'editor s'ha encarregat, doncs,
com dèiem, d'aquest bar de comptes.
Cosetània Edicions té cura
de la publicació de Fogons de Tarragona.
Aquí també m'imagino, xulió,
que el paper d'una editorial del territori
és important a l'hora de plantejar qüestions
que podríem dir que tenen un interès especial,
en aquest cas, a l'entorn de Tarragona.
Evidentment, sí, Cosetània no només és una gran editorial,
és una editorial nostra,
però també vol dir una cosa,
i és que la col·lecció del Cullerot de Cosetània,
bueno, seria difícil trobar en català i als països catalans
una col·lecció de la basca del Cullerot.
En aquest sentit, bueno, tenim aquest avantatge
que juguem a casa,
que juguem a la millor col·lecció de cuina del territori.
La novel·la El port del nou món, en canvi,
la publiques amb edicions 62.
Aquesta és una novel·la històrica,
és la Barcelona del segle XV.
Què pretens amb aquesta novel·la?
Què s'explica?
Sí, bueno, neix de la curiositat de saber
que no n'hi havia un port a Barcelona
a finals del segle XV.
La cosa és molt curiós,
tenint en compte que Barcelona
era la gran ciutat de l'expansió comercial mediterrània
dels catalans, no?
I, bueno, tot això m'ha quedat tan atenció
que no sé què, Lénova,
que moltes ciutats mediterrànees tinguessin un port
i Barcelona no,
que vas decidir escriure aquesta novel·la
per esbrinar una mica tot això, no?
De vegades els escritors escrivien per curiositat, no?
I, bueno, esbrino la història del port
i també és un llibre que parla de cartografia,
que és un altre de les meves passions
i, bueno, s'ha de dir també
que també passa a Montblanc i a Ciurana,
que és un territori molt a prop nostre.
Ara són dues propostes ben diferents, eh?
Sí.
Una de gastronomia tàrrago,
una altra una novel·la històrica,
és perfectament compatible per un autor
com Julio Ricardo Trigo?
Sí, perquè, com te deia abans,
les dues deriven de la investigació.
El vehicle és diferent,
una és una novel·la,
l'altra és un llibre de cuina,
però també en el fogón cetàrrago
la gent trobarà històries,
curiositats de l'època,
redactades d'una manera literària.
Què representa, Juan,
presentar un llibre d'aquestes característiques
tan original en una diada també tan especial
com Sant Jordi?
No sé, crec que l'important és que és un llibre comunal,
és un llibre que hem fet moltes persones,
25 persones juntes,
a banda de l'editorial, evidentment,
que també ha treballat molt.
L'important és aquesta idea d'un llibre,
un llibre fet entre moltes persones,
cadascú ha posat la seva part.
L'important és pensar en un llibre
que no és individual, sinó que és col·lectiu.
Això crec que és el que dona al llibre
una especial relevància,
una especial importància.
I, sobretot, la idea que el llibre,
des de principi, ha estat una festa,
una festa de contactes,
de diversió, de debat,
d'alterne, de visitar bars,
això és molt divertit i és molt interessant.
Jo dedicaria la vida sincera a això.
Tu has passat bé.
Bé, i encara ho passo bé.
I pot tenir continuïtat,
l'any que ve,
amb altres bars o amb altres locals de la ciutat.
M'agradaria, m'agradaria.
M'agradaria molt que fes,
i hagués un altre llibre,
no sé si de bars o de pubs,
o de...
O de...
O de...
O de...
O de...
O de...
O de cases licencioses.
També seria molt interessant,
molt divertit,
perquè, a d'una fa temps,
també tenia una zona de la ciutat
que estava pràcticament dedicada
a aquesta vida inguinal.
És la teva primera vinculació
al món de la literatura,
o no?
Ja fa temps que...
No, no, no.
Ja...
Ja tot poesia.
És un món abans, no?
Un altre camp.
És un altre...
És un altre camp que no té res a veure.
Res a veure.
I en el cas del Júlio Ricardotrigo,
què representa Sant Jordi?
I a més,
què representa presentar coses tan diferents
com les que parlem avui?
Home,
Sant Jordi és el nostre gran dia, no?
De vegades penses
per què no duraria dues setmanes, no?
Quan passen els indrets.
Però possiblement no seria el mateix, no?
Perquè hi ha una concentració en el dia,
al costat del dia de Sant Jordi a Catalunya,
que fa molt de goig, no?
I, bueno,
i representar coses diferents
significa també una oportunitat
per arribar a les coses diferents, no?
Perquè en aquest trajecte de l'escriptura
hi ha dues fases, diguem-ne.
Una és la de l'escriptura,
la de la soledat,
el silenci,
i una altra és la del contacte
amb les lectores i lectores,
que és allò que també et fa molt feliç
i que t'ajuda molt a pensar
els propers llibres, no?
És Sant Jordi,
s'han jutjat el gran dia,
la gran festa de la rosa,
del llibre i, evidentment,
dels autors.
Un bar de contes,
Fogons de Tàrraco,
el port del Nou Món,
tres llibres fets aquí a Tarragona
i que podem trobar
en aquesta diada de Sant Jordi.
Julio Ricardo Trigo,
Juan González de Soto,
que vagi molt bé.
Moltes gràcies per acompanyar-nos
en directe a Tarragona Ràdio
i en diferit a TAC12.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Falten tres minuts per arribar al punt horari
de dos quarts d'onze del matí.
Estem en directe en aquesta quarta hora del matí
de Tarragona Ràdio
i en aquest programa espacial de Sant Jordi.
Una programació que s'allargarà
durant tota la jornada
i que ens servirà per viure intensament
l'ambient d'aquesta diada
tan singular,
tan especial com és Sant Jordi.
Amb un aspecte de la Rambla fantàstic.
Com us deia,
en fa una estona tenim el nostre estant
en guany de Tarragona Ràdio i de TAC12
en el tram de davant del Teatre Metropol
i just davant tenim una de les floristeries
emblemàtiques de la ciutat,
la floristeria Romeu
i ens acompanya la Dolors Moedano
que amb altres persones ja des de primera hora del matí
estan envoltades de roses.
Dolors, bon dia.
Bon dia i bon Sant Jordi.
I bon Sant Jordi.
Què tal el temps?
Ens ha fet patir una miqueta a primera hora del matí o què?
Sí, home, primer a la matinada.
A la matinada ho canvèiem que plovia
però, bueno, finalment s'ha arreglat una miqueta.
Escolta, anem a sortir aquí fora
perquè jo veig aquí un munt de roses
no sé si són les mateixes, amb moltes varietats.
Explica'ns una mica què podem veure aquí a la floristeria.
Bàsicament és un parell de categories de roses
perquè hi ha qui no igual vol tenir una despesa tan gran
i el que varia una mica és la forma de preparar-les,
de presentar-les.
Sempre hi ha algú que busca alguna cosa una miqueta més especial
o més diferent.
Llavors tenim, doncs, alguna rosa que està amb grupet,
amb una espècie de niu
o hi ha les que van amb uns conos rígids,
amb floretes
i les clàssiques de sempre, no?
La vermella amb el celofant transparent
o platejat o d'algun coloret.
I aquests testos tan petits?
Això són flors de rosers d'epitiminí.
I aquí tampoc no vol la rosa normal
sinó que després vol plantar-la
i també és un detall molt bonic.
Hi ha diferents mides,
des d'aquest que és el més petit,
fins i tot el roser que es pot plantar a la parcel·la,
el típic que després el pots plantar
i també gaudeixes tot l'any de la rosa de Sant Jordi.
També veig aquí unes roses amb unes capses.
Aquestes capses porten un petit apartat amb espuma
i d'aquesta manera la rosa aguanta força estona aquí.
Amb espuma, dius?
Sí, bé, és l'espuma aquesta verda,
és l'espuma de flor.
Llavors no cal que es tregui de la capseta,
porta un foradet perquè respiri
i és una altra manera de...
Aquestes són les formes una mica clàssiques
també de cada any,
les capsetes de les roses.
Després veig que tenim les roses de color vermell,
que són les tradicionals,
però aquí sí que veig que teniu un apartat de colors.
També tenim de color carabasses,
de color blanc, de color fúcsia,
negres o blau maris que són com de vellut,
les multicolors.
També tenim, com a novetat,
entre l'any passat hi ha aquest,
amb pulpurina,
té com una mena d'escarxa,
daurada o platejada,
o inclús, encara que no és un dia
molt, molt, molt adient,
també tenim del Barça,
perquè aquell allò manqué pierda, no?
Som del Barça,
doncs sempre hi ha algú que vol la rosa del Barça.
Sí, aquestes del Barça
tenen la bandera catalana
i la bandera blau-urana,
i aquestes sí que em sorprèn,
no recordo haver-les vistes
anys anteriors, amb pulpurina.
Que també té un què especial, no?
Sí, aviam, l'any passat vam tenir unes quantes
i van tenir molt d'exit,
sobretot les nenes més jovenetes,
les passaven per aquí
i demanaven als seus pares
la flor amb la pulpurina.
I aquestes multicolors?
Sí, aquestes són multicolors,
són els colors de l'art de Sant Martí,
hi ha una miqueta de tot.
I tenen sortida?
O la gent opta realment
molt, molt per la rosa tradicional?
A veure,
hi ha gent per tot,
hi ha qui vol la clàssica,
que no li donguis més toms,
i hi ha qui busca alguna cosa diferent,
o per la dona porta una
i per la filla porta una altra,
tot depèn del gust del consumidor.
I aquestes de color fosc,
pràcticament negra?
Sí, aquestes són com de vellut,
és com un color granate tirana a blau,
blau molt fosc,
i són de vellut, són diferents.
També veig que aquí hi ha testos més petits,
són com aquells pràcticament,
i en fi, veig també,
què més hi ha?
Trobem alguna cosa més?
No, això és el que t'havia comentat abans,
els rosers dels més petitets,
els pitiminits,
fins als rosers aquests de jardí,
els per plantar.
De preus,
amb quina forquilla de preus ens podem moure,
des del més senzillet al més sofisticat?
Doncs des de 4 a 5 euros,
fins a 12,
i algun centret preparat,
15, 20,
depèn del nombre de roses.
I una última curiositat,
us han demanat,
us han fet algun encàrrec especial,
en dies anteriors,
us demanen,
que volen una rosa,
o unes roses determinades,
amb prou antelació,
o no?
O la venda de Sant Jordi funciona...
Funciona així, espontània,
qui necessita a vegades algun ram,
perquè no en tenen prou en una,
vull dir,
la cosa simbòlica,
si els queda petita,
doncs es fa algun centre o algun ram,
però sobre la marxa, tot.
Dolors,
que vagi molt bé el dia,
s'han obert les clarianes,
s'han trencat els núvols,
s'haurà el sol,
així que esperem que sigui un gran dia de Sant Jordi.
Gràcies i que vagi bé.
Gràcies a Valtrus.
Gràcies a la Dolors Moedano,
de la floristeria Romeu,
estan instal·lats aquí a la Rambla,
és un dels jocs històrics de flors de la Rambla Nova,
i estan davant de la nostra posició,
pràcticament,
en el tram del Teatre Metropol.
Una Rambla cada cop més plena de gent,
buscant les seves roses,
buscant els seus llibres,
al voltant també,
nosaltres tenim aquí un munt de parades,
de les entitats,
dels partits polítics
i de les institucions de la nostra ciutat,
i com dèiem,
a més el sol ha sortit,
sembla que vol guanyar la partida,
els núvols que teníem a primera hora del matí,
i el Sant Jordi cada cop amb més gent,
aquí a la Rambla Nova de Tarragona.
Li posem una mica més de música,
aquest matí de dilluns,
aquest matí tan especial de Sant Jordi,
en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio,
i després, de seguida,
d'aquí uns instants,
saludem una altra de les autores protagonistes de la jornada,
l'escriptora tarragonina,
Olga Xirinax.
Saps que ja he fet una llista amb les platges que hauríem de visitar?
No cal, estic organitzant totes les vacances amb guiarapsol.com.
Però què dius?
Ja he reservat un hotel fantàstic a la vora del mar,
he planejat una ruta per menjar el millor arròs a banda de tot el litoral,
també he trobat una escola de busseig per fer submarinisme,
i després prendrem el sol.
Sabem la il·lusió que et fa viatjar,
i que important que és gaudir del viatge.
Per això a guiarapsol.com estem a prop teu,
perquè en tot moment puguis accedir a nosaltres,
i el teu viatge sigui perfecte.
Guiarapsol.com,
que el teu viatge comenci sempre aquí.
El matí de Tarragona Ràdio.
Autors i autores terragonins en aquesta diada de Sant Jordi,
aquí a la Rambla Nova,
en el programa especial de Tarragona Ràdio en directe
i de TAC12 en diferit.
Una autora terragonina de prestigi que no necessita presentacions
és Olga Xirinax,
i aquesta Sant Jordi del 2012 presenta una nova obra titulada La inundació.
Olga Xirinax, bona diada.
Bon dia, bona lectura.
La inundació, una novel·la nova.
Què ens explica l'Olga Xirinax?
És torrencial, com diu el seu nom.
Comença tal com ha de començar tranquil·lament,
i després s'acaba torrencialment també.
És una novel·la molt fàcil de llegir per la forma com està escrita,
i difícil d'explicar per els sentiments que hi ha dins.
Perquè a vegades en els sentiments,
com tothom ja d'una certa edat sap,
i els joves també ho saben això,
es produeixen inundacions sentimentals a vegades.
Però és que aquí n'hi ha de totes i n'hi ha de veritat i totes.
És l'experiència d'una escriptora ja gran,
més jove que jo per això, però ja grandeta,
a la qual hi he fet moltes confidències.
Per tant, hi ha una crítica del món polític,
amb una certa edat ja es poden fer crítiques,
una crítica de la política cultural actual,
una determinada forma d'escriure aconsellada,
i moltes relacions per trobar-los al voltant.
A pesar que l'autor va a buscar d'una tranquil·litat,
d'una soledat, d'una pau,
perquè vol oblidar que ha estat oblidada.
És una mica autobiogràfica, o...
És a dir, hi ha alguna cosa de l'Olga Xirinacs?
Això d'autobiogràfic potser no m'agrada tant com...
Podríem dir que és confidencial d'un autor amb un altre.
És una mica confidencial, més que autobiogràfic,
perquè també hi ha l'aventura, normalment,
però hi ha moltes coses més que jo sé.
És una novel·la, doncs, pel que deia al principi,
un pèl explosiva en la part final?
Força.
A la part final, força, ja els veurà.
Perquè respon, que jo ja la tenia notada de temps, això,
els autors ens nodrim de petits o grans apunts
que tenim en els llibretes de viatge,
i, en fi, tenim notes.
Jo tenia apuntada i traslladada, al moment actual,
la gran riuada de Rubí dels 62,
que va ser catastròfica, molt malgric.
Com que ho tenia molt ben explicat i molt ben assumit,
que nosaltres estàvem a Rubí,
doncs, aleshores, he pogut captar tota aquella força torrencial
que és la que he posat a la inundació cap al final, això.
50 anys després, justament, eh?
Sí, se celebra...
A l'Ebre de Tano van traient per la televisió, això,
la riuada és que va ser terrible, això.
L'Olga Xirinats, amb la inundació,
continua amb la seva faceta d'escriptora sense parar, eh?
És que l'escriptor no pot parar mai,
i ara ens estem...
A veure, és una...
També aquí, ara he dit això com a grossa moda,
però és una inflexió de la persona i de l'edat
quan se planteja...
Educats en val treballar molt i continu,
si ens podem deixar anar al sofà.
I aquest planteja un altre debat
que seria molt interessant al nostre país,
però que no és tabú,
que és el de l'eutanàsia.
I el de desaparèixer...
El dret a desaparèixer quan vulguis,
dolçament i tranquil·lament.
Aquest el va plantejant.
Perquè quan arriba en un punt de la vida
que un se sent cansat,
no cal que se senti malalt,
sinó que...
Abans d'aquesta inflexió surt a la novel·la.
Quan, com, és el punt aquell.
Em deixo anar o no em deixo anar?
Vol dir que l'autor, l'autora, en aquest cas,
també es planteja determinades qüestions
a mesura que va avançant a la vida
i que les reflexa en la seva obra.
Hi ha unes repeticions a la vida de tothom,
i aleshores el futur tampoc és...
Jo sempre dic una frase
que no sé si ha estat inventada,
però que jo aquests dies la dic
perquè crec que me l'he inventat jo,
que és que la vida
és una venjança refinada
amb resultat de mort.
La inundació la publica Cossetània Edicions,
una editorial de les nostres comarques.
Olga Xirinatge ha publicat pràcticament amb tothom.
Jo estic molt contenta
perquè això que deies
de les nostres comarques,
que entén molt bé la comarca,
i a més a més
que els he vist treballar,
aquests editors,
i són com se'n diu una mostela,
un urgent viu,
treballen i promocionen
i treballen molt.
Cosa que en aquests temps ja és difícil,
perquè actualment,
llavors aquí sortiríem a parlar,
cosa que també surt de la novel·la,
l'evolució de les editorials,
que han estat absorbides,
com les caixes han estat absorbides pels bancs,
han estat absorbides per una,
per gran,
que ja no dic noms,
però tothom ja sap qui és,
i llavors va ser com el castell de Kafka,
en el qual l'autònom
li és difícil penetrar aquest castell.
Sorgeixen editorials petites,
naturalment,
perquè la gent ha de continuar escrivint,
mireu les noves generacions
que ara pugen per aquí,
escriuen, guanyen premis,
tots volen editar.
A veure, l'editorial petita
no té aquesta possibilitat de promoció
que té l'editorial gran,
llavors els problemes que ens trobem ara són aquests.
Els digitals no crec que siguin tants problemes,
però trigarà-se a normalitzar-se,
trigarà per la pirateria,
perquè ara és molt còmode,
agafar el llibre digital
i descarregar-te un molt de llum.
I aquestes alçades de la vida
i amb la seva experiència narrativa,
com viu Olga Xirinax,
un Sant Jordi com aquest?
El viu com sempre?
El viu de manera molt diferent?
No, com sempre no,
perquè també hi ha hagut molts canvis institucionals
en aquests temps.
La recepció de Pedralbes,
ja sabeu que ara no es fa,
si no jo en aquest moment no seria aquí,
però ara ja no es fa,
i aleshores han canviat una mica.
Jo, com que soc, a veure,
anticontaminació acústica,
com pots comprendre?
Aquest soroll de mi,
més aviat,
m'ho mull.
Soc de l'associació aquesta,
de la condimentació l'ACA,
que se'n diu, eh?
Per tant,
tot això m'ha treballat una mica.
M'aniria a la muntanya,
em penso que ja ho vaig declarar un dia d'aquests,
però bé,
les exigències del guió,
demanes això,
doncs aquí formarem.
I en què està treballant Olga Xirinax ara?
Perquè sempre té coses entre mans.
Sempre,
i sense pensar-ho,
l'altre dia una editorial se'm va oferir
pel que volgués publicar,
i a mi m'agrada publicar coses
que no siguin forçosament novel·les,
que és el que sembla que ven més,
sinó dietaris i proses curtes.
I aquesta editorial diu,
que ja ho farà sortir,
doncs molt bé d'endavant,
ja tinc, diguem-ne,
una mica de futur.
La inundació és una novel·la
per a un públic molt específic,
per a un públic que ja ha seguit l'Olga Xirinax.
es trobarà l'Olga Xirinax de sempre?
Jo diria que no,
perquè està escrit amb un estil
molt diferent de les altres,
molt més acostat als altres,
perquè és el pensament de la persona,
és com una confidència,
i llavors la gent s'hi sent interpel·lada.
A la gent li has d'entrar pels sentiments,
i aquesta novel·la és una novel·la de sentiments.
El que entenem millor tu i jo és un sentiment,
que avui sentiment de l'amor va per tot arreu,
doncs aquí hi ha un gran amor
i un gran desamor,
això la gent ho entén a tot arreu d'aquí a la Xinaxina.
De manera que és una novel·la,
ja dic,
de molt més fàcil lectura.
Però són reflexions personals
que la gent també s'hi pot trobar.
Una novel·la de sentiments,
diu l'autora.
De sentiments, sí.
La inundació d'Olga Xirinax,
una altra de les novetats d'aquest Sant Jordi,
una altra obra feta aquí a Tarragona.
Olga Xirinax, que vagi molt bé.
Bona diada de Sant Jordi.
Moltíssimes gràcies.
Fins la propera.
El matí de Tarragona Ràdio.
Falten 10 minuts per arribar al punt horari de les 11 del matí.
Seguim en aquest espacial Sant Jordi des de la Rambla Nova
amb el programa especial que estem fent conjuntament Tarragona Ràdio i TAC12,
la ràdio i la televisió pública de Tarragona,
per viure intensament aquesta jornada.
Ara, durant els propers minuts,
podem conversar amb Joan Cavallé,
autor teatral,
però també coordinador dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona,
que es van lliurar el passat dissabte
en un acte a l'Ajuntament de Tarragona.
Joan Cavallé, bon dia.
Hola, bon dia.
Aquest any un Sant Jordi pot ser un pèl especial,
perquè no presentes llibre,
no és una de les novetats literàries d'aquest Sant Jordi?
Sí, efectivament, no tinc cap llibre a les parades,
o cap llibre nou,
no sé si algú ha posat algun llibre de fa més temps,
però això és una cosa que ja hi estic acostumant,
no és nou per mi,
perquè molts dels llibres,
o la majoria dels llibres que publico,
no són llibres dels que la gent busca.
Concretament, quan publiques una obra de teatre,
per exemple,
la gent no va a buscar obres de teatre el dia de Sant Jordi,
sinó altres tipus de llibres de regal, sobretot,
novel·les molt,
i també altres llibres de divulgació,
però no precisament obres de teatre.
Quan he publicat alguna novel·la,
sí que les editorials,
perquè qui decideixen això són les editorials,
sí que han intentat fer-ho coincidir amb Sant Jordi.
Ara jo tinc un llibre,
que ja el tinc acabat,
que està editat,
però que no el presentarem fins al mes de maig,
perquè és una obra de teatre,
una obra que vaig estrenar,
vaig fer una lectura dramatitzada
el mes de novembre passat,
aquí a Caixa Fòrum,
i que ha publicat ara Cossatània,
la col·lecció de la gent del Llam.
Títol?
Uller davant d'un boc de cervesa.
Uller davant d'un boc de cervesa.
Sí, aquest uller és Narcís Uller,
perquè l'obra és un encàrrec de la Fundació La Caixa,
que el que volia era fer una reflexió al voltant
de la figura de Narcís Uller.
I aleshores jo vaig plantejar el personatge
en la situació de bloqueig,
és a dir, l'escriptor que està bloquejat,
i tot el que passa per l'interior d'aquesta persona
quan no sap com continuar el seu procés creatiu.
Aquestes obres de teatre, com les de Joan Caballé,
potser millor presentar-les fora d'album de Sant Jordi?
Evidentment, evidentment.
Aquestes obres de teatre tenen una altra dimensió,
tenen una altra sortida,
tenen una altra manera de ser tractades.
Les vendes de teatre ja sabem que són sempre minoritàries,
perquè d'una banda no existeix l'hàbit,
actualment no existeix l'hàbit de llegir teatre,
i d'altra banda els lectors més de teatre
són les companyies de teatre
que no segueixen el canal de Sant Jordi per comprar,
sinó les recomanacions i totes aquestes coses.
En la teva feina com a coordinador
dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona,
hem de recordar que en guany per primera vegada
els premis s'han lliurat coincidint amb la diada de Sant Jordi.
Es va fer dissabte a la tarda.
Quina valoració en feu des de l'organització?
Bé, hi ha una sèrie de canvis,
que són el canvi de dates i el canvi de format de l'acte,
que donen un resultat positiu,
perquè hi ha hagut molta participació,
de molt bon nivell,
i per tant el resultat és bo.
El format de l'acte està molt condicionat
per la crisi econòmica,
és a dir, per intentar reduir al màxim la despesa,
però ha funcionat molt bé,
i per tant fins aquí res a dir.
Hi ha coses a millorar d'aquests temes.
La data de fer els premis durant la primavera
en lloc de durant la tardor ha funcionat molt bé.
Suposo que el que s'haurà de reconsiderar
és tanta proximitat amb Sant Jordi
perquè tothom anava de bòlit.
Anaven de bòlit els editors,
els autors, els llibreters i els organitzadors també,
perquè estàvem organitzant dues coses alhora.
Això s'haurà de revisar i probablement posar una mica de distància,
una setmana, dues setmanes de distància.
Després hi ha un altre tema,
i és que aquest any hi ha hagut només tres premis.
L'Ajuntament i Òmnium Cultural,
amb el Centre de Normalització Lingüística,
n'organitzaven cinc,
n'en convocaven cinc,
ara n'hi ha hagut tres.
Això ha estat motivat específicament pel tema econòmic.
Jo crec que aquest tema s'ha de posar altra vegada
al damunt de la taula
i a veure què es pot fer de cara a l'any que ve.
Òmnium, per exemple, té moltes ganes
que això es supervisi
i se solucioni amb finançament privat,
és a dir, en patrocini.
Per tant, bé, és una cosa que probablement,
jo espero que sí,
pugui estar resolta de cara a la pròxima edició.
Hi ha hagut gent, o mitjans de comunicació,
de vegades, que parlaven de sis premis que hi havia,
però això és una confusió que hi ha
perquè un dels premis que hi havia
era el Premi Joan Amades de Cultura Popular
que no el convocava a l'Ajuntament,
el convocava a una associació d'àmbit nacional
que és l'associació Joan Amades
i que ja havia decidit prèviament
no convocar-lo en guany,
a partir d'en guany, vaja,
o a partir del 2011
i reconvertir-lo en un premi honorífic.
Per tant, això no s'ha suprimit
sinó que s'ha reconvertit
i segueix una altra via
que no és la de la ciutat de Tarragona.
I els premis, quan es veuran la llum?
Quan seran publicats?
A la tardor.
Ara, com que, clar,
quan el calendari era el que era,
Sant Jordi era la fita,
perquè és una fita molt clara.
En el cas de la tardor,
les coses funcionen d'una altra manera.
La campanya forta és la campanya de Nadal
i aleshores cada editorial,
en funció d'aquestes dates,
té el seu procés productiu
i hi haurà algun editorial
que preferirà presentar-ho ja al setembre,
potser alguna preferirà a l'octubre,
no passa res,
és a dir que entre el setembre, octubre,
màxim novembre,
es iran presentant les novetats.
Jo suposo que setembre, octubre.
Premi de narrativa Pini Soler,
com el qualificaria Joan Caballé,
el que va guanyar el passat dissabte?
Bé, jo no l'he llegit encara,
l'he començat a llegir,
a partir de l'original, evidentment.
és, crec, una aposta del jurat,
és, crec, una aposta del jurat,
un text que, un cop oberta l'aplica,
representa que es concedeix a una persona
que és nova en la matèria,
no nova autora,
perquè ha publicat altres coses,
però sí com a novel·lista,
perquè la Berta Noia havia publicat
narrativa infantil i havia publicat poesia.
Aleshores, això fins i tot
és com una característica
que ha anat passant en aquest premi
en els últims anys,
que és apostar per autors nous,
autors que creixen,
que estan en el procés de creixement,
i ara el que caldrà bé,
el que cal a mi per valorar-lo,
primer, és llegir-lo.
Evidentment, en la quantitat
de treballs presentats,
i amb el que diu el jurat
i els lectors previs,
que abans del jurat
hi ha una comissió de lectura
que llegeix,
el nivell era bo.
Això ens n'hem de refiar
del que diuen,
ara l'hem de llegir.
Jo crec que la línia
és correcta
i que el que cal
és millorar els defectes
que hi pugui haver,
com aquest que esmentava
de la coincidència.
Però la novel·la,
en qualsevol cas,
confirma que aquest premi
de moment està escurat
o està dirigit
cap a anar apostant
per nous valors.
Aquesta hora del matí
per acabar, Joan,
veient la Rambla,
en fi, Sant Jordi, Sant Jordi...
Sant Jordi, a més a més,
acompanya el temps, sembla.
Jo ahir, al vespre,
a la nit baixa,
aquesta matinada,
venia de Barcelona plovent,
perquè...
Has patit una mica, també.
Sí, dic,
a veure si demà
continuarà plovent,
no, no, no plou,
no plou
i sembla que aguantarà.
Mira, arriba un altre autor,
el Jordi Tinyena,
que també presenta...
Ell sí, ell sí,
ell últimament està presentant,
presentant i presentant
molts llibres
que obeixen
a una feina constant
perquè quan un presenta dos llibres
amb molt poc temps
no vol dir que hagi trigat
molt poc a escriure,
sinó que té feina acumulada
que en un moment determinat surt.
És que Déu-n'hi-do, eh?
Jordi Tinyena, Olga Xirinac,
Julio Ricardó, Trigo,
Joan Giner Masdeu,
tenim un bon plantet d'escriptors,
eh?, en narrativa.
La Colla Valls, també,
ara també acaba de presentar.
No, n'hi ha molts, n'hi ha molts.
Ara és un bon moment
per la creació literària.
Acabo amb una qüestió molt personal,
una recomanació per Sant Jordi,
molt personal de Joan Caballé.
Ostres, mira,
en faré una que no sé si toca,
però acabo de llegir una novel·la
que és els colors de,
no recordo el títol,
perquè l'acabo de llegir
de l'Albert Mestres,
que ha publicat Angla Editorial,
és boníssima.
Boníssima.
És una de les millors coses
que he llegit darrerament.
Per tant,
la novel·la del Jordi
encara no l'he llegit,
sí que he llegit
la que acaba de publicar ara,
no l'he llegit,
i la de la Olga tampoc,
les tinc a la tauleta de nit,
juntament amb les altres
que aquests dies s'acumulen.
Sí que he llegit
l'última novel·la del Jordi,
la penúltima baixa del Jordi i nena,
és una bona novel·la
que a més a més
a molta de la gent
que som d'aquí Tarragona
i a més a més
coneixem com va passar
la transició,
com va passar el franquisme,
etcètera,
ens recordarà moltes coses
i que val la pena llegir.
Ens quedem amb aquestes recomanacions.
Joan Caballé,
bona dia de Sant Jordi.
Gràcies.
Joan Caballé,
autor,
però també,
com dèiem,
coordinador dels Premis Literaris
Ciutat de Tarragona.
En aquest Sant Jordi especial
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
A punt d'arribar-hi
a les 11.
Ara de seguida
escoltarem les notícies,
el bolletí horari
amb els titulars,
amb el repàs
a la informació nacional i internacional.
I després,
tenim més convidats.
Ha arribat
Jordi Tinyena,
també arribarà
Joan Giné Masdeu,
arribarà
Frederic Porta,
el periodista tarragoní
que publica també
contes del Camp Vell.
Esperem la presència
del dibuixant Faró.
En fi,
tenim moltíssimes coses
per compartir
en aquest matí de dilluns,
en aquest matí tan especial
de Sant Jordi.
Avui ens podem oblidar
de la crisi,
dels problemes.
Avui hem de celebrar
que és el dia
de la Rosa i del Llibre
i a més,
el temps cada cop
més esplèndid,
més sol i més gent
aquí a la Rambla Nova
de Tarragona.
Així que completem
aquesta hora
del matí de Tarragona Ràdio
i de seguida
després de les notícies
saludem els nous convidats.
Dues novetats
ara ben diferents
en aquesta diada
de Sant Jordi.
El periodista
Tarragoni
Frederic Porta
publica enguany
contes del Camp Vell
a través d'Arola Editor.
Set històries
que barregen
personatges
a ficció
amb futbolistes
i amb persones reals
al voltant
de l'antic estat
del Nàstic,
de l'estadi del Nàstic
a l'Avinguda Catalunya.
Frederic Porta,
bona dia a Sant Jordi.
Hola, bon dia.
I una altra proposta
ben diferent
és la de l'escriptor
tarragoní
Jordi Tinyena
que publica
El gos suïcida
a Arola Editor.
És la seva novel·la
número 10
i arriba
després d'una altra
que va publicar
l'any passat
titulada
Peix de gat.
Jordi, també,
bona diada
i felicitats.
Gràcies.
Frederic,
és la teva primera incursió
en un món com aquest
de les històries
relacionades amb el futbol?
Sí, la primera vegada
que faig ficció
i sempre m'ha agradat molt
hi ha una tradició
tant als Estats Units
com a l'Argentina
de barrejar
o fer literatura
o presumpte literatura
d'esports
o de futbol
barrejar amb ficció
i realitat
i naturalment
per començar
jo pensava que emocionalment
ho havia de fer
del Nàstic
i així ho he fet.
Són set contes
com dius a la introducció
que barregen ficció
personatges de veritat
resultats històrics
alguna exclusió
periodística
també
i que és molt terragoní
o sigui
és un retrat
o hi pretès
fer un retrat
de com érem
sota
el règim franquista
bàsicament
i com era la ciutat
quan érem
menys
i més joves
naturalment.
Abarca
doncs un ampli
període de temps?
Sí, abarca
en temps
des de
pràcticament
el primer ascens
a primera divisió
com es va viure a la ciutat
i tot plegat
fins
fins l'actualitat
l'últim
contesí que és clarament
diguéssim que
nostàlgic
o un petit
homenatge
com tots
als que
vam néixer aquí
i per circumstàncies
hem tingut
que viure a fora.
Què hi ha de realitat
i què hi ha de ficció?
De realitat
com et deia
tots els resultats
tots els partits
tot
tot és realitat
però després hi ha
una ficció
que els van bastant
tots plegats
tots els contes
perquè són molt diferents
uns dels altres
i aquesta ficció
és la que li dona
un certor literari.
Contes del Can Vell
com dèiem
es presenta
en un dilluns
de Sant Jordi
després de confirmar
malauradament
podríem dir ja
pràcticament
de manera matemàtica
el descens del nàstic
a segona divisió.
Sí, però això
aviam
no sóc oportunista
al contrari
vull dir
hi ha el nàstic
i no el faig d'amagotge
tampoc
perquè sóc del nàstic
des que tenia quatre anys
per tant
els hem vist de tots colors
hem vist l'utopia
de veure'ns a primera divisió
que m'havien de passigar
per creure-m'ho
hem estat a segona
hem estat a segona B
jo sempre el seguia
quan era petit
estàvem a tercera
per tant
sigui on sigui el nàstic
és el nostre nàstic
és el representant
i el senyal d'identitat
de la ciutat de Tarragona
per tant seguirem amb ell
ves quin remei toca
el Jordi Tinyera
que també s'ha aficionat
al nàstic
per cert
què li pot semblar
aquesta aportació
del Frederic Porta?
jo vull llegir-lo aviat
perquè jo amb aquest camp vell
hi vaig córrer molt
jo feia l'atisme
i vaig començar
amb aquest camp
entrenàvem dintre
mentre ells entrenàvem
aquí veig la foto
de l'Aluge
sí, amb el de Estefano
sí, sí
jo tinc molt d'interès
a mirar a veure què explica
gràcies
i quina coincidència
la presentació
d'aquest llibre de relats
que ens remunten
a històries passades
amb la situació
de l'equip de futbol
m'entraven tota la setmana
tres dies
i ens havien de deixar
m'aigua freda
amb el vestidor
dels visitants
que no tenia ni termo
era una cosa
el contrà segurament
del Frederic Porta
és el Jordi Tinyera
en el sentit
que el Jordi
ja té molta experiència
jo deia que era
El gos suïcida
és la novel·la número 10
sí, la desena
i què ens expliques
amb aquest títol?
és una història
molt diferent de l'anterior
tant des del punt de vista
de l'espai
com de la història
com de la tècnica narrativa
perquè aquesta està explicada
d'una manera més tradicional
tercera persona
és una novel·la molt dialogada
transcorre a la Provença
l'altre passava aquí a Tarragona
al Serrallo
aquesta passa a la Provença
i és una història
de poders personals
és a dir
enfrontament entre dos personatges
tancats
o relativament tancats
en un mas
i és una història
de domini
amb grans preguntes
qui és aquest senyor
què hi fa
què vol de mi
que són preguntes
que es van contestant
al llarg de la narració
amb un final
que jo crec que sorprendrà
bastant
l'any passat
presentaves
Peix de Gat
per aquestes dates
enguany presentes
el gos suïcida
això vol dir
que tenim un Jordi Tinyera
en plena forma
això vol dir
que un escriu
i la indústria editorial
va al seu ritme
perquè aquesta novel·la
jo també hi vaig parlar
l'any passat
aquesta novel·la
és anterior
a la de l'any passat
aquesta novel·la
és del 2010
es va presentar
al Premi Sant Joan
va quedar finalista
no es va publicar
i va quedar
en un calaix
perquè jo estava
ja amb l'altre
i llavors
fins que no vaig acabar
l'altre
no em vaig posar
a revisar aquesta
per treure-la
de manera que surt
el 12
però és del 10
una mica enganyós
aquesta però
no està ambientada
a Tarragona
no?
està ambientada
en un poblet
que es diu
la Cadia de Gio
que és un poblet
de Provença
està munturós
un poblet molt bonic
i la inspiració
d'on li ve
el Jordi Tinyena
per situar-nos
a aquesta història?
jo sento haver de caure
en el tòpic
allò que deia Picasso
que l'inspiració
arriba treballant
i no hi ha més que això
és a dir
hi ha feina
hores de feina
hi ha ofici
naturalment
i després hi ha dies
més
que estàs més brillant
o més despert que altres
si se t'acuda una cosa
o no se t'acuda
treball
Jordi Tinyena
i Frederic Porta
publicen a Marola
Editors
editorial tarragonina
important que en un món
com aquest
editorial
amb tanta força
dels grans grups
Frederic
també hi hagi espai
per altres propostes
i per altres editorials?
jo estic molt satisfet
i estic molt content
i la meva aposta
de començament
era anar a Marola
i l'Alfred ho va veure
i l'Alfred
ha estat
ha estat valent
perquè naturalment
fer una aposta
per literatura esportiva
que no s'ha fet mai
aquí a l'Estat
no hi ha a Catalunya
doncs
li estic molt agraït
i en certa part
també en el capítol
d'agraïments
hi ha una dedicatòria
feta amb ell
per jugar-se-la
jo crec que
la cultura
la cultura local
és bàsica
i la nostra editorial
a Tarragona
per mi
sempre ho identifico
a Narola
i s'ha de
jo estic com a
Tarragoní
molt agraït
al treball que fa
els llibres
els llibres que m'arriben
els llibres que llegeixo
des de Barcelona
tenen un gust
d'essència
terrenalina
absoluta
i les editorials
d'aquí
doncs
s'han d'agrair
se'ls ha de donar
suport incondicional
gairebé
en el cas del Jordi
que has publicat
amb diferents editorials
jo crec que
en el programa editorial català
ha passat una cosa
terriblement dolenta
i ha estat
la concentració
de totes les editorials
més grans
amb un únic grup
que és el grup 62
i ara mateix
columna
62
empúries
proa
tot és el mateix
i això és dolent
és dolent pel llibre
i és dolent per la literatura
perquè esclar
només hi ha una veu
encara que tingui diferents segells
i només hi ha uns interessos
encara que només hi hagi
al revés
que hi hagi molts segells
per tant
en aquest moment
prenen rellevància
editorials mitjanes
i petites
tant la d'aquí
com la de fora d'aquí
que s'atreveixen
a publicar
independentment
coses del territori
coses de fora
perquè l'Arala publica
una mica de tot
s'atreveix
a fer una col·lecció
de teatre
que no s'atreveix ningú
és un editor
que s'atreveix
a publicar poesia
quan l'han desterrat
de totes les editorials
per tant jo crec
que si no hi fos
hauríem de crear-la
hauria d'haver-hi algú
afortunadament
hi ha l'Alfred
però si no
hi hauria d'haver algú
que creés
aquesta
o pagès a Lleida
o editorials
a Barcelona
com a Angla
és a dir
editorials
d'un tamany
més modest
però que fan encara
aquella feina d'editor
que els grans
subordinen
a números
i a interessos
purament comercials
Comptes del Canbell
Frederic
és una obra
sobretot per
nàstiques?
No
jo crec que és una obra
que té un rarafons
jo crec que
com estem aquí
soc d'aquí
l'editorial és d'aquí
tot plegat
s'han de Montarragona
però
les joves generacions
les noves
el que poden fer
és veure com érem
i mantenir també
un cert esprit
de memòria històrica
d'una crònica
sentimental
col·lectiva
al voltant
o amb l'excusa
argumental
del nàstic de Tarragona
la gent de certa edat
es trobarà molt reflectida
hi ha molts modismes
tarragonins
hi ha molt de txec
i molt de feina
pel mig
i també
jo crec que
és simplement
un
no et diria
on passa temps
perquè té molt
darrere font
social
i també
polític
però
com és un llibre
de literatura
esportiva
jo crec que
passa molt bé
i el gos
s'ha suicidat
Jordi
és una novel·la
per seguidors
del propi autor
del Jordi Tignan
home
per començar
sí
és evident
que la gent
que et coneix
i et llegeix
et seguirà llegint
però no és una novel·la
que apunti
a cap
lector
concret
jo no hi crec
gaire
en això
d'escriure
per un lector
jo crec que tothom
el pot llegir
és una novel·la
amb moltes històries
que jo crec que és molt ògiu
i és molt ràpida
espero que funcioni bé
Sant Jordi
que és per Jordi Tignana
el meu sant
el meu sant
i és un dia que treballo
jo estic treballant
ara m'he escapat d'un moment
perquè tinc una hora lliure
però jo faig classe
i l'he fet abans
i ara tornarà a l'institut
i continuarà fent
la tarda ja és diferent
la tarda ja
gaudir una mica del dia
de les parades
dels amics
i del baranar
aquest entre amics
per celebrar el santa
i aquest Sant Jordi
deu ser diferent
per...
per mi és molt especial
molt especial
per la raó
òbvia de treure un llibre
però de trobar-me a Tarragona
que feia anys
que no m'hi podia trobar
per un Sant Jordi
i veure l'ambient que hi ha
que és magnífic
i aquesta explosió
de ciutadania
per dir-ho així
per mi Sant Jordi
és una de les diades
potser la més significada
però la més...
emocionalment
la més important
per mi de tot l'any
pràcticament
molt més que Nadal
fins i tot
Celebrem Sant Jordi
aquí a la Rambla
amb els autors tarragonins
Frederic Porta
Jordi Tinyena
moltes gràcies
gràcies a tu
i bona diada
que vagi molt bé
adonc
adonc
adonc
les 11 del matí
pràcticament 24 minuts
aquí estem en directe
des de la Rambla Nova
un passeig avui esplèndid
que presenta
una imatge ben propi
i ben tradicional
i que coneixem ja
des de fa molt de temps
coincidint amb tots els 23 d'abril
coincidint amb la diada de Sant Jordi
un matí de Tarragona Ràdio
que volem continuar compartint
amb molts protagonistes
per un motiu o un altre
de l'actualitat
a vegades
de l'actualitat literària
o també de l'actualitat esportiva
tot i que estigui relacionat
amb el món dels llibres
ens expliquem
perquè si ara parlàvem
fa un moment
del llibre de Frederic Porta
que ens explica
els contes
del Camp Vell
parlant del camp
del Nàstic
l'antic camp del Nàstic
a l'Avinguda Catalunya
ara volem parlar
d'un llibre
que es publicava
l'any passat
però que continua
tenint plena vigència
i que té com a protagonista
l'entrenador
i exjugador
del Club Bàsquet
Tarragona
Berni Alvarez
Berni bon dia
hola bon dia
que fa un entrenador
de bàsquet com tu
en una diada
de Sant Jordi
aquí a l'estandal
del CBT
bueno primer els vaig proposar
als jugadors
si volien venir per aquí
per reconèixer una mica
i també per a alguns
que a la ciutat
encara no la tenen del tot
amb jornades
com aquestes conegudes
i abans que entrenàvem
preferit
vinc d'aquí
i aquesta tarda ja entrenem
bé bé
amb ganes
l'any passat
a més amb això del llibre
que donin un passeig
donen passeig
l'ambient és bo
i a partir d'aquí
doncs bueno
res
ho dic
una persona més
d'una diada
de Sant Jordi
i el llibre
el llibre dedicat
o que parla
de la figura
de Berni Alvarez
fet pel nostre
company periodista
Octavi Sommell
continua
tenim plena
plena vigència
què li va semblar
ja li van preguntar
al Berni
fa més d'un any
però què li va semblar
en aquell moment
la idea de
veure's ja
en un llibre
bueno em va sobtar
primer quan em va trucar
em va dir
tinc una proposta
per fer-te
i em vaig quedar
una mica parat
perquè no pensava
en cap moment
que jo
bueno
que no cap meres
que és un llibre
o que algú
pensés que podia ser interessant
però bueno
a mi em va agradar
molt la idea
amb ell també
va estar molt entusiasmat
ho vam aconseguir
bueno jo que
ficar-ho en un format
bastant
llegible
i fàcil
i bueno ha tingut
la veritat és que
per el que em diu ell
que ha tingut bastant d'èxit
que s'ha venut molt
que els editorials
estaven molt contents
i que bueno
i que encara en queden pocs
ja m'ha dit
però per aquí
l'hem ficat
a l'estat del club
per si algú encara no el té
o està animat per llegir-ho
doncs aquí està
aquestes hores de Sant Jordi
Berni
serveixen d'alguna manera
per escampar la boira
i oblidar
els problemes del dia a dia
els problemes esportius
i la situació una mica
delicada de l'equip
sí
per això la idea
que tots vinguéssim aquí
que estiguéssim un ratet junts
en una jornada com aquesta
perquè
bueno
tenim a prop a l'objectiu
però ens està costant molt
a nivell mental
aquestes últimes setmanes
perquè
perquè l'equip
és un equip
amb molta gent jove
i l'ansietat
la veritat és que
ens està jugant una mica
i tot el que sigui
sortir una mica
d'aquesta rutina
d'entrenament
de pensar molt
amb el partit
amb el fet de guanyar
que ens està creant
aquesta ansietat
tot això ajuda
a despejar una mica la ment
i a començar una mica
de zero la setmana
amb aquesta intenció
està feta
i espero que ens ajudi
t'has portat aquí
tota la plantilla
o gairebé tota
suposo que n'hi ha alguns
que no són catalans
i per tant
bueno suposo no
n'hi ha que no són catalans
i per tant
potser això no ho havíem vist mai
no
per això volia també
que ho coneguessim
els hi hem explicat
la tradició de Sant Jordi
de regalar Quimarrosa
de regalar un llibre
i totes aquestes coses
els sembla interessant
i bueno
tinc la idea
de regalar-los
algun llibre a la plantilla
a veure si aconsegueixo
trobar-ho amb anglès
també
i així
acabar de completar la diada
quin llibre t'agradaria?
si estic mirant
de comprar
el monje
que vendió su Ferrari
pel tema
d'un llibre
motivant
de motivació
i ara que estem
en un moment
una mica
tocadet alguns
que els ajudi
i autoestima
i confiança
el problema és que no l'estic trobant
amb anglès
el tinc ja en castellà
però amb anglès no
a veure si el trobo
abans que acabi el dia
i els hi puc regalar
regalar l'arròs al Berni?
sí
sí
tinc unes quantes
entre les dues nenes
la dona
la mare també
al final
cinc o sis
sempre cauen
escolta'ns
podries presentar
algun dels jugadors
que potser sigui
de fora de Catalunya
i que potser
vivint per primera vegada
la diada de Sant Jordi
que potser els hi sorprengui més?
vols amb anglès
o amb castellà
millor?
amb castellà millor?
a veure si podem parlar
amb algun dels
dels jugadors
del Club Bascatarra
a veure presenta'ns
el Jorge Santana
estan hablando
de alguien
que sea fuera de Catalunya
para que como bebe
esta villada
esta villada
si lo habías conocido
algo parecido
en Canarias o no?
no no
la verdad que
en Canarias no tenemos
esta tradición
como si dijéssemos
esto solo aquí
en Catalunya
la verdad que
bueno
me impresiona bastante
la cantidad de gente
que veo hoy por aquí
por la Rambla
comprando libros
y reglando rosas
parece una buena costumbre
como si dijéssemos
y bueno
es tu primer Sant Jordi
en Catalunya
si el año pasado
también estuve aquí
pero no llegué
hasta el día de Sant Jordi
porque terminamos
antes la temporada
y este sí que es
mi primer año
así que
nada muy bien
muy bonito la verdad
que te parece
la tradición
de regalar rosa
regalar libros
muy bien
la verdad
nunca había pensado
en algo semejante
algo bueno
como es tradicional
me parece
algo original
como si dijésemos
y bueno
para la gente
el tema de regalar libros
como hoy en día
tanto informática
tanta tecnología
igual se ha perdido
un poco la costumbre
de leer
así que
muy bien
te veo que llevas
en la mano
el libro de
Berni Álvarez
si bueno
lo malo es que está
en catalán
no está
en castellano
y los extranjeros
se estaban quejando
que no estaba
en inglés
tampoco
no sé
tendremos que hacer
traducciones del libro
exacto habrá que hacer
si tiene éxito
habrá que hacer algo
nada bueno
estaba leyendo un poco
por encima
y ha sido un poquito
lo que entiendo
y bueno
para sacarnos la foto
ahora también
con el libro
Jorge
a disfrutar
de estas horas
un poco de asueto
y que vaya bien
los entrenamientos
de la semana
vale muy bien
gracias
Jorge Santana
un dels jugadors
del Club Esquet Tarragona
de Canarias
vivint aquesta jornada
de Sant Jordi
Berni
que vagi molt bé
la diada de Sant Jordi
però que vagi molt bé
aquesta recta final
de la temporada
molt bé
a veure si això
ens anima una mica
i ho podem treure endavant
Berni Álvarez
un altre dels protagonistes
des de l'estant
del Club Esquet Tarragona
aquí també
al mig de la Rambla
en aquest matí
realment esplèndid
com us dèiem
cada cop amb més gent
cada cop amb més gent
amb el llibre
amb la Rosa
ara des de la nostra perspectiva
insistim podem veure
tota la Rambla
fins a l'estàtua
dels Despollats
pleníssima
trobareu
més de 140 parades
de llibreries
de flors
d'entitats
de col·lectius
de tota mena
de partits polítics
d'institucions
en fi
la ciutat batega
avui
d'una manera
que només s'ho fa
un cop a l'any
cada 23 d'abril
en la diada de Sant Jordi
li posem més música
música del país
música feta a casa
li posem més música
aquesta diada de Sant Jordi
i de seguida
saludem més autors
que ens ajudaran
a continuar vivint
aquesta diada
de la Rosa i el llibre
segueixen desfilant
els autors
i les autores
tarragonines
per aquesta
Rambla Nova
de Tarragona
en aquesta diada
de Sant Jordi
i en aquest programa
espacial
que fem conjuntament
TAC12
i Tarragona Ràdio
ara podem saludar
el colombià
resident ja des de fa
molts anys
a Tarragona
Gustavo Hernández
que en guany
publica
la cola de les sirenes
ho fa
també
a Arola
Editors
Gustavo Hernández
bon dia
de Sant Jordi
hola
bon dia
la cola de les sirenes
què s'amaga darrere
d'aquest títol
què se esconde
què te sugiere a ti
que las sirenes
por una parte
nos remiten
al mundo femenino
y por otra parte
nos remiten
al mundo mitológico
y
tanto
un mundo
el mundo femenino
como el mundo mitológico
son el misterio
la cola de las sirenes
es el misterio
y
en este libro
que básicamente
son relatos
muy cortos
lo que hay
es
un pequeño
gran festeño
de historias
muy cotidianas
muy próximas
a nosotros
pero
que siempre
nos sorprenden
de alguna manera
porque la cotidianidad
está
llena
de cosas
sorprendentes
¿Relats
espacialment
curts don?
Sí
son muy cortos
son relatos
muy cortos
ya
publicados
la gran mayoría
de ellos
en el diario
de Tarragona
yo llevaba
una sección
que la llamaba
culebron.es
en la cual
utilizaba
recursos narrativos
de los grandes culebrones
hispanamericanos
en un espacio
cortísimo
que era la columna
de un periódico
entonces digamos que
en cierto sentido
creé un género
creé un género
de culebrones
pero culebrones
muy breves
¿ya un fil conducto
al llarg
de la obra?
No porque
escribía cada semana
cada semana
durante seis años
y obviamente
iba un poco
siguiendo el día a día
por ejemplo
hay algunos
dedicados a San Jordi
hay varios
dedicados a San Jordi
el hilo conductor
es el mundo
el mundo femenino
diría que
si hay algún peso
más que otro
en los relatos
es porque tratan
de relaciones
entre hombres y mujeres
vistos desde una perspectiva
masculina
obviamente
¿Qué suposa
ver todas estas historias
al final publicadas
a través
de una editorial
como Arola?
Son
son historias
que desde la primera
que escribí
hasta la última
las escribí
con el propósito
de que fueran un libro
y entonces
ver este libro
publicado
es una realización
personal
espero que merezcan
la categoría de libro
porque tenían
vocación de libro
y estoy encantado
de que se publiquen
con Arola
porque Arola
además de ser
una persona
muy cercana a mí
y pienso yo
que un gran amigo
también es un gran editor
entonces
pues estoy muy orgulloso
de publicar este libro
y de publicarlo
precisamente con Arola
Gustavo Hernández
es professor
es periodista
ha treballado
en el món
de la publicitat
ha escribí
llibres
molt polifacético
¿no?
Yo digo que
eso de tener
varios oficios
tiene la ventaja
de decir que
para lo que eres bueno
es para lo otro
o sea
soy profesor
los alumnos
se aburren muchísimo
conmigo en las clases
pero entonces
comprenden y dicen
claro
es que este
es un escritor
no es un profesor
y entonces
ahora que estoy hablando
ante vosotros
es muy probable
que vosotros penséis
este hombre
como escritor
debe de ser
es muy malo
pero como profesor
puede que sea bueno
y eso ocurre
si eres periodista
si eres publicista
si eres fotógrafo
etcétera
la verdad es que he hecho varios oficios a lo largo de mi vida
y de todos he aprendido algo
y como autor
como escritor
el trobes especialmente a gust
cada cop más a gust
como escritor
intento buscar caminos
intento buscar caminos
he escrito
un libro de relatos cortos
no tan cortos como este
he escrito dos libros
de relatos cortísimos
como es este
he escrito una novela
he escrito un libro de artículos
y ahora posiblemente
exploraré las posibilidades
de una nueva novela
es decir
que ya estás
pensando en nuevos proyectos
sí
y publicar
te permite eso
te permite un poco
hacerte la ilusión
de que eres escritor
y obligarte a ti mismo
a producir para publicar
que es
que es digamos
la meta de cualquier escritor
¿hay mucha diferencia
entre plantejarse una novela
o plantejarse escriure
petits relats
articles
de manera continuada
de manera semanal
como comentabas?
¿es muy diferente?
el artículo semanal
tiene la ventaja
de que es muy intenso
te obligas
a una fecha de entrega
pero al mismo tiempo
el resultado
lo tienes muy inmediato
tanto lo que tú escribes
como la manera
como la gente
lo recibe
entonces es muy importante
por eso
mientras que una novela
es una labor muy callada
de mucha disciplina
de mucho esfuerzo
continuado
en el que hay
muchos momentos
de desaliento
en el que hay
muchos momentos
de euforia
en los que piensas
que lo que escribes
es maravilloso
y otros
en los que piensas
que lo que escribes
no vale para nada
y que lo tienes
que tirar
entonces una novela
exige
una novela
no es una maratón
son
100 maratones
y San Jordi
que representa
per Gustavo Hernández
San Jordi
es una fiesta
magnífica
magnífica
es un gran invento
de Cataluña
es un día
que vivo
con especial cariño
y es un día
en el que han publicado
o publican
gente
a la que yo
tengo muchísimo aprecio
si quieres
te recomiendo libros
recomanes
recomanes libros
además del mío
además del mío
que se lo recomienda
a todo el mundo
pues quiero recomendar
dos libros
uno es
El efecto Starlux
del escritor Juan Ballester
que es su primera obra
una primera obra
pero una obra
una primera obra
bastante sólida
y muy trabajada
que es una narrativa
en castellano
y un segundo libro
que lo menciono
en segundo lugar
pero que lo pongo
en primer lugar
prácticamente de todos
los que se publican hoy
que es el libro
El gos suicida
de Jordi Tignena
es un grandísimo libro
yo he tenido la oportunidad
de leerlo
y de disfrutarlo
y pienso que
sin lugar a dudas
este libro
sitúa a Jordi Tignena
en un primerísimo nivel
de la narrativa catalana
Dues recomanacions
que a més
se'n situen
amb autors
que viuen aquí
a Tarragona
Por supuesto
por supuesto
también hay otros
por allí
pues no quiero
empezar a mencionar nombres
porque me olvidaría
de algún amigo
de algún buen amigo
pero
solo permíteme
que diga una cosa
Arola
el editor
tiene esta especie
de consideración
hacia los escritores
de Tarragona
porque piensa
que desde aquí
hay mucho por hacer
y que se puede escribir
literatura de calidad
entonces
él apuesta
por Tarragona
los lectores
de Tarragona
pues también
tenemos que apostar
por los autores locales
obviamente
sense dubte
i nosotros también
como mitjans
de comunicación
de Tarragona
también apostamos
por conocer
toda la obra
feta
para los
tarragonins
en este caso
Gustavo Hernández
La cola de las sirenes
también publicada
por Arola
Editors
una sèrie de relats
realment
molt
recomanables
Gustavo
moltes gràcies
per acompanyar-nos
moltes gràcies
per haver-me combinat
i bon dia de Sant Jordi
a tots
bona diada de Sant Jordi
adeu-siau
humor i història
dèiem
ara mateix
la Rambla Nova
amb dos autors
i amb dues propostes
ben diferents
amb el dibuixant
amb el ninotaire
de Vilaseca
Andreu Faró
que és un dels 45 dibuixants
de tot el país
que participen
en una obra titulada
amb foteu-vos-en
humor indignat
i la història
amb una altra obra
servida a Semma
una història
ubicada
al segle I
després
en decris
amb una família romana
a la vila de Semma
molt a prop de Tàrraco
l'autor és
Xavier Maimó
resident a Andorra
però molt vinculat
al tafulla
Andreu Faró
bona diada de Sant Jordi
bona diada de Ricard
Xavier Maimó
bona diada de Sant Jordi
bona diada
Andreu
què és aquesta recopilació
de 45 dibuixants
en un llibre?
què vols?
la resposta oficial
o la sincera?
la sincera
doncs te donaré
l'oficial
això
pretén ser
una crida
a la societat
perquè desperti
d'aquesta situació
que no es pot permetre
i pretén també ser
una
deixar la nostra gota
d'aigua
per criticar
allò que no devia haver passat mai
aquesta és la resposta oficial
ara t'hi l'he de la sincera
tu saps com està
el món de la premsa
no?
tu saps que
la crisi ens afecta
particularment
no sé si saps
que el llibre
està destinat
a una fundació
que es diu
Arrels
que és per la gent
sense sostre
així entre nosaltres
jo et diria
que fent aquest llibre
esperem que quan
hagin d'anar
a demanar
a la fundació
alguna plaça
puguem tenir
una miqueta d'enxufre
és una crítica
doncs
també
al món de la comunicació
en general
a la situació actual?
no, més que re
més que re
i fora conyes
és una crítica
a tot l'absurditat
que veiem cada dia
a les notícies
a tot això
que ningú s'imaginava
que podia passar
i els dibuixants
que a través
de les nostres bitlletes
el que pretenem
és deixar una miqueta
la petjada
en aquest
en aquest
lo d'azal
eh
eh
diem que
que ja s'ha acabat
la
el temps
d'indignar-se
que ara ha arribat
saps quin temps
Eduard
digui que Ricard
perdona
el temps
d'en fotre's
perquè ja no ens queda
un altre recurs
la idea del llibre
d'on sorgeix?
darrer els fundació
del col·lectiu
de dibuixants
d'on surt
la
la idea?
jo
jo diria
que ja
que ja heu parlat
perquè l'altre dia vam fer
la presentació
amb Miguel Villalba
el psicotriste
que és d'aquí de Tarragona
i Tarragona diríem
que seria el versol
de l'organització
dibuixants sense fronteres
dibuixants sense fronteres
és una ONG
que pretén difondre
tots aquests valors
a través de les vinyetes
a través de l'humor gràfic
no?
i són dibuixants
sense fronteres
que en contacte
amb l'editorial
Arrels
decideixen recopilar
tot allò
que s'ha dit
i s'ha dit
de forma molt contundent
i molt ben dita
la veritat
per 46 dibuixants
i a més a més
amb l'afegitó
que els drets
d'autor
d'aquest llibre
aniran destinats
com he dit abans
a la fundació
Arrels
aquí de Tarragona
esteu tu
esteu el Napi
i el Chico Triste
jo diria que
o hi ha més gent
jo diria que
algú altre pot haver
però no resistirà a Tarragona
però sí
en essència
el Napi
el Chico Triste
i jo mateix
ho foteu-vos-en
aquest és d'alguna manera
el crit que fan
aquests dibuixants
dèiem que combinàvem
l'humor i la història
en aquest espai d'entrevista
perquè el Javier Maimó
ens proposa
una novel·la històrica
és una ficció
al voltant de Tàrraco
que és
Servida Semma
és de fet
la novel·la
és ficció en si mateix
el que passa
que està contextualitzada
històricament
en un moment adequat
i tot el que hi ha
darrere dels personatges
va succeir
de veritat
o almenys la llegenda
diu que va succeir
perquè al final
és una novel·la
basada en una llegenda
tarragonida
que jo l'he sentit
des que era petit
i al final
em vaig decidir
escriure un llibre
que partís d'aquesta llegenda
en què et vas
és el punt de partir
de la llegenda
i a partir d'aquí
quins personatges
quina ambientació
quin espai
ubiquem
la novel·la
la novel·la
succeeix el segle primer
després de Cris
com bé es dir
i neix i creix
tant a la ciutat de Tàrraco
com a la vila de Semma
la vila de Semma
és l'actual vila dels Munts
el terme municipal
d'Altafulla
però després
se'n va cap a les Gàlies
passa per Roma
passa per Massília
l'antiga Massella
que és un centre filosòfic
molt important
i acaba d'alguna manera
que és quan
els protagonistes
s'acaben trobant
ells mateixos
lluny d'aquestes terres
en terres de Judea
i de Caçarea
i de Galilé
és una novel·la gruixuda
com podem veure
sí
és gruixuda
però es llegeix
molt fàcilment
almenys això
és el que em diu
la gent que l'ha llegit
que no s'espanti ningú
és una novel·la fàcil
de llegir
ho deia
per si
és una feina
de molt de temps
la veritat
és que sí
perquè jo no sóc
escriptor de professió
i per tant
em dedico a una altra cosa
i un ha de trobar
els moments
per anar-ho fent
de manera constant
i potser sí
entre 5 i 6 anys
per escriure-la
més o menys
Déu-n'hi-do
satisfet però
amb el resultat?
Sí
molt satisfet
bàsicament perquè
crec que és una novel·la
que agrada
i per tant
això per l'escriptor
és satisfacció
més que suficient
és una fascinació
pel món de Tàrraco
el que li porta
a escriure aquesta novel·la?
en part sí
en part sí
des de petit
jo sóc nascut a Barcelona
però m'he criat
a Altafulla
durant molts mesos
Altafulla
i per tant
des de petit
que el món romà
ten volta a tot arreu
i és una mica
un arribar a escriure
allò que sempre has tingut
al cap
i que has anat
visquent de jovenet
i el convida
Xavier Maimó
a continuar escrivint
veure el llibre publicat
sí
és molt ferm
aquest és el meu tercer llibre
els dos primers
són més petitons
són biogràfics
sobre el període
de la guerra civil
però un llibre
que ha costat tant
a escriure
la veritat és que
quan els has publicat
i a més a més
a la gent li agrada
fa molta il·lusió
sí
dos llibres que contrasten
també per l'estètica
Napi
en el
Napi perdona
com jo li he d'Eduara
em diu Napi
ja estem un a un
estem empatats
ara tinc jo la pelota
Escolta
cada dibuixant
què fa?
una vinyeta
com participeu
els ninotaires
en la llibre?
el Napi està contentíssim
ara que parlàvem
del mestre
de l'humor gràfic
a Tarragona
perquè no he tenido
que treballar nada
la veritat és que
la nostra col·laboració
ha estat cedint
acudits que ja havíem fet
en els nostres mitjans
i en el meu cas
al diari de Tarragona
cadascú ha cedit
7, 8 o 9 acudits
referents al tema
de la crisi
i després han fet
una selecció
de 3 o 4 acudits
de cada dibuixant
que són els que
es recopilen aquí dintre
què tal em preu viure
Sant Jordi
d'aquesta manera?
a mi
jo sincerament
viure Sant Jordi
és una de les diades
que he vist
més que intensament
com a lector
i després
perquè tu saps
que fa alguns anys
presentaven un llibre
cada any
els Tanta Tinta
te'n recordes
i
jo diria
que és la festa
gran de Catalunya
i curiosament
una festa
no marcada
en vermell
al calendari
i també
curiosament
i gratament
sempre el temps
respecte a Sant Jordi
sincerament
passejar per la Rambla
estant davant
de les parades
o darreres
i n'enllibres
és allò
d'una de les coses
que et fa sentir content
d'aquest terra
Xavier
que és per tu
Sant Jordi
jo estic absolutament
d'acord amb ell
és a dir
al final
jo no soc particularment
persona d'aglomeracions
però és un dia molt ferm
perquè al final
veure tanta gent
veus?
s'ha caigut
sort de l'airet
sort de l'airet
veure tanta gent
que es belluga
al voltant
dels llibres
i de les flors
doncs sempre
és una cosa
molt bonica
et fa sentir
orgullós
de ser català
diferent per tu
de totes maneres
el fet de tenir
el llibre així
calent
allò que ha sortit
del fort
el vius una mica diferent
perquè les altres vegades
passejava molt
i aquesta vegada
doncs 5 només
i faig
i faig coses
com la que estic fent ara
per tant
és una mica diferent
però vaja
el dia és ferm igual
i en el vostre cas
m'imagino
que amb moltes ganes
que es vengui molt
per aportar
aquests diners solidaris
l'experiència et diu
que no estarem parlant
de milions d'euros
que per això
ens havíem de dedicar
a unes altres activitats
que precisament
surten aquí dintre
tot el que es recapti
tal com estan les coses
seran benvinguts
per a aquesta organització
i en altres
el plaer
a mi personalment
de compartir
amb el lector
personalment
les dedicatòries
als dibuixets
que és una cosa
que es fa poc
i en el nostre cas
i en el meu en concret
el dia de Sant Jordi
a mi personalment
el tenir cara a cara
a aquelles persones
que no arribaràs
a poder conèixer mai
és una satisfacció
molt maca
la veritat és que
m'omple moltíssim
per a nosaltres també
és una satisfacció
veure cara a cara
els autors
a més tan diferents
com és aquest el cas
Andreu Faró
un dels 45 dibuixants
contra la crisi
amb aquest
em foteu-vos-en
humor indignat
i el Xavier Maimó
amb aquesta novel·la
històrica
ambientada
a la Tarracó
en el segle I després
de Cris
servida de Semme
Andreu, Xavier
bona dia de Sant Jordi
també a tots dos
que vagi molt bé
gràcies
i bon dia
cada cop que veig
que no dius res
vull marxar d'aquí
com un àngel
que tu que te'l seng
i que em desterrat
si avui no volem sortir d'aquí
no direm
tenim l'Enric Pujol
Enric, bon dia
Hola, bon dia
Avui Sant Jordi
també signarà els llibres
dels 125 anys d'Alnàstic
un senyor llibre
un d'aquells de col·leccionista
per aquells d'Alnàstic
de tota la vida
home, no pot faltar
no, el que passa
és que a nosaltres
lo nostre no és una novetat
per Sant Jordi
la llibre va sortir
el mes de setembre
final de setembre
ja pràcticament
estem fregant
els 800 de venuts
de 1400
per tant avui
no ens signarem masses
perquè ja s'ha venut molt
però sí que em feia gràcia
perquè tinc dos llibres més
també meus
sobre Alnàstic
que avui estan a la venda
i algun n'hem venut
i n'hem firmat
home, han guany diversos llibres
d'Alnàstic
com deia, no és novetat estricta
de Sant Jordi
però vaja, hem vingut abans
el Frederic Porto
amb aquestes històries
del camp vell d'Alnàstic
vaja, que Alnàstic està d'actualitat
si més no també
almenys literàriament
almenys literàriament
no esportivament
a més a llibre d'Alfè
li he fet el pròleg
ell em va fer el pròleg
del meu
hi ha una bona relació
i crec que és un llibre
també molt interessant
perquè expliquem
donem vida
i no ho sé
posem una mica de cara
a les històries del gimnàstic
que moltes vegades
passen desapercebudes
i com Alnàstic
està molt integrat
a la ciutat
aquests llibres
tant d'Alfè
com al meu
són llibres
que hem integrat
la ciutat al Nàstic
i crec
que són entretinguts
què podem trobar
el llibre dels 125 anys
de l'Alnàstic?
Home, podem trobar tot
tot el que s'ha trobat
qualsevol dubte
que hi hagi
sobre la història
des de la Fundació
l'any 1886
fins a l'actualitat
totes les accions
que hi ha hagut
com s'ha produït el club
com s'ha integrat
com deia abans
la ciutat
com la ciutat
ha necessitat el gimnàstic
en moments determinats
i a l'inrevés
tot això figura
al llibre
són 600 pàgines
1.500 fotografies
i unes dades estadístiques
això sí que t'ho puc dir
i no
no queda bé
que ho digui l'autoperó
és el llibre estadísticament
més complet
que s'ha fet mai
a l'estat espanyol
perquè de cada partit
del gimnàstic
de l'equip sènior
del primer equip
surten tots
des del resultat
a l'àrbitre
els gols
els amonestats
tots els partits
que ha jugat
cada jugador
encara que n'hagi jugat
un o hagi jugat
10 minuts
això clar
no s'hauria fet
fins ara
amb aquesta exhaustivitat
i és potser
el que acaba
de ser el complement
del llibre
Llàstima que
com deies abans
no arriba potser
a un millor any
de la història
del nàstic
no aquest llibre
que ha pogut arribar
l'any que vam pujar
primera
però bé
són circumstàncies
el nàstic ha tingut
pujades i baixades
com es veu al llibre
i ara estem davant
d'una baixada
molt forta
però que pot ser
un començament
d'una inèrcia positiva
perquè la gent
en té ganes
i abans
altres descensos
es van baixar
amb la gent
molt dolguda
molt desencisada
jo crec que hi ha ganes
de tornar
a disfrutar
amb la que hem disfrutat
Escolta'm Enric
avui que és Sant Jordi
alguna recomanació
mitenària
que no sigui el teu llibre
que també ho recomanem
jo les històries
del Camp Vell
del Federic Porta
la recomanaria
perquè primerament
les vaig llegir
vaig ser el primer
que les va llegir
li vaig engrescar
el meu editor
l'ofretarola
perquè l'hi evités
i crec que són obres
molt sorprenents
i cosa que a Hispanoamèrica
es fa molt normalment
és a dir
Borges
Bioi Casares
Geni Fontanarosa
Grijaldi
aquesta gent
escriu en temes de futbol
històries
contes de futbol
i el Fede
va saber-ho transmetre molt bé
combinant ficció
amb història
el recomano
te'n vas assignar llibres
ara Enric?
ara el gimnàstic
a l'altra hora tinc
la Capona
que vagi a veure
bon dia doncs
sí, és igualment
bona diada
adéu
l'Enric Pujol
bona diada de Sant Jordi
i ara tenim també
el Joan Giné Masdeu
el Joan Giné Masdeu
aquí ja saludem
bon dia Joan
hola bon dia
espera que abaixo
el Joan Giné Masdeu
tenim un escenari
ho dic per si passeu
per la Rambla
veureu la nostra unitat mòbil
seu Joan
seu que aneu cansats
els escriptors
aneu cansats
els escriptors
aquests dies
encara no
ara comencem
el Joan Giné
ens presenta
un llibre que es diu
Un sojourn a Baden Baden
i que el títol
podria indicar
que és poesia
però no
són relats
són relats
sí
el títol
correspon
al títol
d'un dels relats
que hi ha a dins
precisament
l'únic que passa
fora de les nostres fronteres
perquè tots els altres
són d'aquí prop
ja haureu notat
un accent prioratí
a la Joan
ell és de Falset
i del camp de Tarragona
també surt a Tarragona
Reus
vull dir
Salou
vull dir
són els espais
diguem
de més familiars meus
i és allà
m'inspiro
vaja
no em cal anar gaire lluny
i què té tot això
a veure amb Baden Baden?
Bé
Baden Baden
és primer un d'aquests contes
en què va a un català
allí al balneari
Baden Baden
a fer negoci
amb els alemanys
que és el que està de mode art
i bé
van triar aquest títol
per donar nom
a tot el llibre
però realment
els personatges
són catalans tots
i hi ha molta
els contes
fan reflexió
sobre la terra
o sigui
és costumista
o es parla
del territori?
són uns personatges
aparentment normals
col·locats
en un lloc
diguem-ne
conegut
més o menys
prop
proper
i aleshores
els hi passen
coses especials
que funcionen
com a reactius
perquè l'lector
pugui
una mica
aprofundir
en el seu caràcter
com són
tot per allò
què diuen i el que fan
quin toc té?
humor
màgia
quin toc té
aquest llibre
aquests contes?
de tot humor
una mica només
perquè són relats
seriosos
però
a vegades
de l'estil
hi barregem
una mica
d'ironia
tot el que
d'alguna manera
conté
el relat curt modern
t'hem conegut
també com a poeta
es nota això
en l'estil literari
ara
quan fas narrativa
però ara aviat
haurem de fer una antologia
perquè vaig publicar
molt jove
i no es coneix
gaire la meva obra
però vaja
l'aprenentatge
de la poesia
el que t'ajuda molt bé
és a treballar
el vocabulari
vull dir
a veure més coses
de les normals
de les corrents
perquè veus
el que hi ha darrere
el que hi ha sota
el que hi ha al costat
el poeta
és un endevinaire
de la paraula
i aleshores
això es nota una mica
en el llibre
té un cert to literari
que diríem
són especials
sempre ho dic
els llibres de contes
perquè et permeten
una lectura
fraccionada
ràpida
si vols tu
aquells 10 minutets
que tenim
potser abans
d'anar a dormir
sí, sí
són fes
per un lector
express
que prefereix
aquest tipus
de lectura curta
i que permet
deixar el llibre
tornar-lo a agafar
en un altre moment
però acabar la història
tot són històries
aleshores
diguem-ne
que queda satisfet
i preparat
per començar
d'an altra
que és el que interessa
tenen algun llíga
amb totes aquestes històries?
només n'hi ha tres
que el lligam
és un reporter
d'una revista
cultural
imaginària
d'aquí
Tarragona
del carrer Canyelles
el crònic
em sembla que es diu
i que surt
a la Rambla
a buscar
l'anècdota
de la notícia
aleshores
és l'única cosa
que hi ha en comú
són tres
de les que és
especialment
per un semanari
literari
que ha desaparegut
i abans
els vaig fer
abans que desaparegués
però no van tenir
temps
de publicar-los
és l'únic lligam
que hi ha
per tant són contes
relativament separats
l'únic lligam
és la terra
és l'espai
és un espai físic
en què jo vull
que el lector
s'hi vegi una mica
identificat
que el recordi
que l'hagi trepitjat
i el teu estil
com definiries
el teu estil
bé
jo sóc una mica
allò que en diuen
neonocentista
m'agrada cuidar
diguem
de la prosa
de l'escriptura
i aleshores
no perdre de vista
que d'alguna manera
la literatura
és una expressió
estètica
també busques
crear bellesa
a part d'expressió
i comunicar sentiments
i tal
doncs també crear
un efecte estètic
Joan Giné Masdeu
recordeu
ha dit
amb Cossatània
un sojour
una novel·la
d'històries
unes històries breus
destaca'ns un personatge
o un conte
que per tot
sigui especial
és una
tirar doncs un
posar-li
càmera de maleta
a la boca
al lector
perquè li cridi
l'atenció al llibre
més que un personatge
seria
allò
que estan una mica
tocats
alguns dels personatges
que estan tocats
una mica
pel sentit
de la solitud
i del desarrelament
això podria ser
una cosa
una mica en comú
i això potser
també és el que és
en comú
amb la meva persona
perquè jo soc de Falcet
però els 11 o 12 anys
vaig marxar
i sempre m'ha quedat
aquest desig
aquest recel
aquestes ganes
de tornar a la terra
i de no sentir-me
un desarrelat
això podria ser
una de les coses
que podríem trobar en comú
amb la majoria d'ells
Donem que més
de les grans
és molt lluny de Tarragona, de Barcelona.
O sigui, tenim realitats molt diferents, tot i que estem a prop.
Era el tren l'única relació que hi havia.
Era el tren, i era tren de màquines de vapor.
Vull dir que era una epopeya,
anar de Barcelona o de Tarragona falseta, també.
En aquell temps, les distàncies ens semblava més llargues
del que són ara.
Com veus el territori, tu que escrius sobre això, també?
Com veus el territori, el camp de Tarragona, avui en dia?
Jo veig que hi ha molta gent que escriu que això és bo,
i Catalunya també, però sobretot Tarragona,
a mi m'ha sorprès, perquè he anat a moltes presentacions,
i realment aquest Sant Jordi és dels que he vist,
que he trobat més autors d'aquí.
Trobo que això és bo, vull dir, ara, diguem-ne,
ha de ser la crítica, ha de ser el lector,
funcionant com una mena de consell de lectors,
que digui, escolta, això que he llegit val la pena,
i això és millor que allò altre.
Joan Ginem es diu, on te trobem signant llibres?
Com ho tens aquesta tarda?
És d'aquí a Tarragona.
No tens hora i data concreta?
Sí, sí, que estic de 5 a 6 a la Capona,
de 6 a 7 a la Ramla, de 7 a 8 a la Gerà,
vull dir, passaré per les xeres, allí em demanin.
Felicitats per aquest sujorn a Badem-Badem,
de Joan Ginem es diu, moltíssimes gràcies, Joan.
Moltes gràcies a vosaltres.
Doncs mira, ja hem passat dos autors més,
Déu-n'hi-do, i és que ara ens ho deia el Joan,
hi ha molts autors a Tarragona que estan signant,
i com li passa amb ell,
té una hora signada a la tarda en una llibreria,
una hora en una altra,
si passeu especialment a la tarda,
per aquí, per qualsevol de les parades de llibreters,
que hi ha a la Rambla,
trobareu més d'un autor que us podrà signar el vostre ejemplar.
Josep, per dir-la,
et sembla si fem una pausa musical, publicitària,
i després captem aquest ambient que estem vivint en directe?
Vinga, va.
Som-hi, doncs.
Suposo que ja ho hem dit, no?,
però Tarragona Ràdio profita per felicitar
a tots els Jordis, les Jordines,
a tots els enamorats i enamorades,
a tots els lletreferits,
als escriptors, i també als dracs.
Per què no?
Seguim endavant, ara sí,
amb els darrers minutets,
i saludem a, mira, dos companys,
no un, dos, en tenim ara ja preparats.
Deixem-ho a saludar el Miquel González,
que d'aquí una estoneta ben curta farem el clic.
Miquel, bon dia.
Molt bon dia, Núria.
Què tal?
Doncs mira, aquí, aguantant,
Déu-n'hi-do, la caloreta que fa i el temps,
un solet aquí fantàstic,
i preparat ja per explicar-vos quatre coses,
doncs, del que s'ha dit a les xarxes socials avui,
sobre Sant Jordi, sobre els llibres, sobre les roses,
alguna sorpreseta, eh?
De seguida us ho explico.
sobre Sant Jordi, doncs ara el farem abans,
però deixeu-me buscar, jo amb la mirada ja no el trobo,
Josep, per dir-la, l'home que es camufla
entre la multitud, Josep, on ets?
Hola, estic, mira, estic a la rambla,
jo no em boc de la rambla.
Vaig amunt i avall, per exemple, mira,
ara hi ha aquí el grup Escolta i Guia fent camí,
que també té una parada aquí a la rambla de Tarragona.
Ara els vindrem a saludar.
Hola, bon dia.
A veure qui ens atendrà.
Mira, aquesta noia.
Hola, bon dia.
No ens vols saludar, sí, home, sí, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Escolta'm, no us heu volgut perdre la cita avui, eh?
No.
I veig que teniu coses preparades, eh, que teniu preparades.
És que ells són els del pencamí, però...
Ah, tu ets de l'Alberna.
Ah, però sou amics o no?
Sí, sí, sí.
Escolta'm, a l'Alberna què feu, doncs?
Ja veig que porteu un mocador diferent.
Sí, són diferents.
A l'Alberna què porteu?
Nosaltres portem el Bert i Lila
i estem una miqueta més amunt
i venem roses i llibres de segona mà.
Avui no us heu volgut perdre la cita,
doncs està aquí Sant Jordi, passar el dia aquí.
I tant, aquí, a fer ambient, no?
I a fer ciutat.
Que vagi bé, doncs, eh?
Molt bé, moltes gràcies.
I ara tenim els del fentcamí, ara sí, bon dia.
És el cap d'agrupament, oi?
Aquí tenim el cap d'agrupament, sí?
A veure...
Mira, Gerard, bueno.
Bé, tu m'ho explicaràs, també.
Escolta'm, veig que aquí teniu llibres, petons, roses, de tot.
Explica'm-ho, això.
I tant, aquí donem de tot.
Bueno, clar, pagant.
No res, tenim unes roses ben fresques, ben maques, vermelles.
No són més maques que les caps del fentcamí,
però, bueno, estan aquí.
I unes xapes també molt xules que estan agradant molt als nens i als grans, també.
Suposo que una miqueta per donar-vos a conèixer,
per fer una mica de calaix, també sempre va bé, no en un dia com el d'avui.
Sí, a més, no tenim local, vull dir, estem fent calaix precisament per això.
I no res, doncs, a veure com va el dia, avui.
Doncs avui també reivindicant això, eh?
Sí, tot i que no és l'EMA.
No és l'EMA, avui és Sant Jordi.
Sí, avui no tenim pancarta reivindicativa,
però, bueno, igualment estem aquí al peu del canú.
Que vagi bé el dia, doncs.
Igualment.
Moltes gràcies.
Doncs ja veieu, tot tipus d'associacions i entitats que avui aprofiten,
doncs, per venir a la Rambla i no perdre aquesta cita de la Diada de Sant Jordi.
Això, per donar-se a conèixer, per, vaja, fer una mica de calaix per tot plegat.
I tenim, doncs, molta gent que va tombant per la Rambla.
A veure, ens saludarem alguns, Núria, si et sembla.
Sí, sí.
Que, vaja, alguns que portin algun arròs o algun llibre,
o alguns que sembla que facin cara, doncs, d'anar a buscar algun arròs o algun llibre.
A veure, per exemple, aquesta parella.
Bon dia.
Bon dia.
Bé que ja has regalat la rosa, tu, eh?
Ja l'hem regalat, ja.
I tu ja has regalat el llibre o no?
No, encara no, l'hi espero a casa.
I alguna recomanació queda per aquest Sant Jordi?
O què et vindria de gust llegir, tu?
Home...
A veure si va encertat, a veure.
Aprofitant la vinentesa del centenari del tema del Titanic,
doncs, una bona novel·la sobre el Titanic.
Doncs mira, i què, va per aquí la cosa o no?
Potser, potser.
Ah, bé que ho has encertat, molt bé.
Que vagi a la Diada, doncs.
Gràcies.
Merci, adeu.
Veus, escolta'm, les coses s'han de parlar perquè així, doncs, els llibres que els regaven els acaben agradant.
A veure, aquestes senyores, bon dia.
Bon dia.
I què?
I què tal?
Molt bé, i tu?
Ja porten la rosa, vostès?
I tant.
Sí, i el llibre, què, també?
Sí o no?
Jo el tinc en com a si encarregat, el volíem en català i ens l'estan buscant.
I quin llibre, quin llibre?
El joc de l'Àngel, del Safón.
Molt bé.
I vostès ha...
Després ha llegit el primer, l'Ombra de la Venca, que és fantàstic, i el segon, doncs, eh?
Bueno, i el tercer, i el del mig, doncs, ara me la guarden.
Vostè, alguna recomanació també per aquest Sant Jordi o què?
Que faci bon dia i no plogui.
Això, no? Que ens aguanti, ho digui.
Sí, però menys que aguanti, i escolta, i de quina cadena ets?
Arragona Ràdio.
Arragona Ràdio, molt bé.
Bueno, doncs...
En directe, en directe. Que vagi bé. Adéu.
Adéu, noi.
Gent passejant per la Rambla, que, com dèiem, això està tombant i aprofitant el dia per passar el dia,
per comprar roses i per regalar llibres, vaja, per estar en un dia com el d'avui, Núria, al carrer
i vivint la festa de Sant Jordi, vivint aquesta diada de Sant Jordi.
Doncs, molt bé, moltes gràcies. Reserva't alguna persona amb qui parlar, eh, Josep?
Sí, sí.
Reserva't-ho perquè, a veure, estem morint d'èxit, se'ns acumula la feina,
tu encara has de parlar amb més nois i noies, joves, jovenetes, nens petits...
Tenim el Vicenç Caño per aquí, que ara l'entrevistarem perquè ell també publica el llibre.
I abans de la publicitat, abans de fer la pausa, fem, si us sembla, saludem en Miquel González de nou i fem un clic.
Preparats, doncs, per fer un clic amb el Miquel González.
Miquel, jo t'aguanto el micròfon, que no hagis d'estar pendent de res,
i tu explica'ns com es viu Sant Jordi a les xarxes socials.
Doncs, molt bona tarda a tota la gent de Tarragona Ràdio.
Fem clic en directe des de la Rambla Nova, Núria, llibreters, roses i escriptors,
però també molts de ciutadans i ciutadanes que surten al carrer, doncs, de les diferents ciutats per celebrar Sant Jordi.
De què es parla el dia de Sant Jordi a les xarxes socials?
Doncs, sobretot, de previsions.
Sembla que els catalans compraran en guany 6 milions de roses amb motiu de la diada de Sant Jordi,
una xifra que representa un increment del 20% respecte a la campanya anterior.
De fet, en parlàvem aquest matí al Twitter, sota l'etiqueta Sant Jordi,
la gent, doncs, debatent sobre quines roses que es comprarien.
Pensa que, a poc a poc, van guanyant terreny també les roses de color blanc, blau i groc.
No sé què us han dit aquest matí els amics d'aquí de la Rambla, però a les xarxes socials es parla d'això.
Pel que fa als preus, la gent, de moment, no es queixa força.
Diuen, doncs, que els preus es mantenen.
Preocupació, doncs, pel temps.
Es parla també d'un dia, doncs, de sol aquí a Tarragona, sense pluja, el temps acompanya.
I, sobretot, també, moltes piulades respecte als mitjans de comunicació,
que com nosaltres, que com Tarragona Ràdio, que com TAC-12,
altres mitjans també locals, doncs, surten al carrer
i estan sent tendència seguint, doncs, també la diada de Sant Jordi.
Deixa'm fer una feixitó.
Roses digitals també se'n deuen regalar, no?
Clar, clar, i tant. Ara t'anava a explicar perquè Sant Jordi és el patró de Catalunya,
no només, també ho és d'Anglaterra, de l'Aragó, de Giòrgia, d'Etiòpia,
de Bulgària, de Portugal, vaja, i de moltes ciutats,
de l'estat espanyol i també de fora.
Són curiositats que podem trobar a internet al voltant de Sant Jordi.
Les roses digitals, em demanaves per les roses digitals,
l'Ajuntament de Barcelona, de fet, ha posat una pàgina web,
que és bsn.es barra stjordi,
ja ho penjarem, perquè ara és impossible posar-nos a deletrejar-ho,
però allà podem regalar dies, perdó, podem regalar llibres digitals
i roses digitals també.
O sigui, no només l'EBUG està triomfant enguany,
és el triomfador també d'un dia de Sant Jordi,
sinó la rosa digital.
Tu pots posar a una casella el teu correu,
el nom de la persona a qui li vols dedicar la rosa,
i podem també felicitar-li al Sant Jordi
dient-li t'estimo en diversos idiomes, en diverses llengües.
veiem també que s'ha publicat fins i tot una versió
de la llegenda de Sant Jordi en Esperanto, Núria.
Què dius?
Sí, sí, és força interessant,
perquè s'ha publicat en motiu d'això del dia de Sant Jordi
la versió en Esperanto de la llegenda.
Tots els que visitin durant aquest cap de setmana...
és el portal de l'Ajuntament de Barcelona també,
o és un editorial?
El Museu d'Esperanto de Sobirats, perdó,
ha decidit fer pública aquesta versió
i tots els que visiten aquest cap de setmana
podran rebre aquest llibret en la llegenda de Sant Jordi en Esperanto.
Te n'havia portat un tros, però deixem-ho veure un altre dia,
perquè entre la música i el rebombori
em veig incapaç ara mateix de llegir
la llegenda de Sant Jordi en Esperanto
i acabem amb un recull d'iniciatives i explicacions de la llegenda
per als més petits a www.edu365.cat.
Allà podeu trobar també aquesta web
dedicada i dirigida per als més petits.
El llibre electrònic, com dèiem, també triomfa,
evidentment, amb els seus defensors i els seus detractors.
Hi ha gent que es queixa que no pot ser
que costi gairebé el mateix que un llibre en paper
i que un llibre electrònic mai podrà arribar,
que no hi ha res com el tacte de l'olor i l'olor del paper
a l'hora de submergir-se en un bon llibre.
Tot i així, hi ha persones que sí que continuen apostant
per aquest llibre electrònic.
I si et sembla, acabo molt ràpidament, Núria.
Amb les tendències al Twitter, a Catalunya,
és tendència com no Sant Jordi, Sant Jordi 2012,
llegir i estimar, que és una de les etiquetes
que avui s'està repetint també, llegir i estimar,
Sant Jordi Barcelona i dia del llibre.
I a nivell de l'estat espanyol, també és Sant Jordi,
atenció, Sant Jordi en català,
trending topic, tendència ara mateix,
Estoy leyendo, Aragón
i també Premio Cervantes,
que ha estat per Nicanor Parra,
que també és trending topic avui a Twitter
en aquest dia de Sant Jordi, Núria.
Molt interessant, eh?
Molt completito, Miquel, com sempre.
Completito i rapidit, que teniu pressa.
Miquel, moltíssimes gràcies.
Tu ja has gaudit de la rosa del llibre,
ho tens tot fet i no?
Jo crec que ara me la demanaven per aquí,
hauré d'anar a comprar-la i a veure què passa amb el llibre.
Gràcies, Miquel, fins ara.
Fins ara.
El matí de Tarragona Ràdio.
Darrers minuts del matí de Tarragona Ràdio,
des de la Rambla, tot aquest xivarri,
tot aquest so ambient,
és perquè ja, bé,
si estava animada la Rambla aquest matí,
ara està desbordant.
Jo no sé si la gent no té ganes
si no han d'anar a fer el dinar,
o què passa avui?
Vicenç Canyón, bon dia.
Bon dia.
Vicenç Canyón, home de teatre,
també és protagonista en Guany,
perquè ha dit que es publiques un llibre.
Vaja.
De teatre, no?
Sí, de cuina no.
Encara no ha arribat això, ja arribarà.
A més, molt interessant,
es diu teatre per a nens i no tant nens.
Sí.
Què és?
Jo trobo una idea genial.
És un recull de sis obres de teatre
per nens des de 8 anys fins als 16, 17,
que ja no són tan nens.
Són obres de teatre que les has escrit tu?
Totes.
No és una antologia que tu hagis recopilat?
No, no, no.
Són obres, ja estan estrenades pels nens,
estan provades,
regueta provades,
algunes han guanyat premis en concursos de teatre
i, bé, va ser que aquí està.
I quina necessitat hi havia de recollir les totes?
No, totes no.
Encara tinc molt...
Com se te va acudir, doncs,
de plasmaruixa en un llibre?
Doncs penso perquè és una eina bastant important
pels profes que tinguin ganes de muntar obres de teatre
que, saps què passa?
Que m'ho demanaven,
les que jo tinc a casa,
amb l'ordinador,
escolta, deixa'm una obreta de teatre,
però és que ja és tan avorrida,
sempre és el mateix,
que si hi ha els nens d'avui en dia ja no...
Ja no creuen en princeses i Sant Jordi's?
Sí, però ho hem de ficar una miqueta més actualitzat.
Més actualitzat.
Sí.
Perquè la més antiga,
la primera que vas escriure d'aquest llibre,
de quan és?
Buh, de l'any 96,
o alguna cosa així.
I l'última és la de Xeta la Justiciera,
que és de l'any passat.
I la del 96 encara s'aguanta?
Sí, sí, sí, sí.
No l'has hagut de retocar?
No, és la màquina del professor Armand,
que és uns nens que viatgen amb la màquina del temps
a conèixer el Grifel Pilos.
Bueno, sí, això no passa mai de moda.
I estan a punt de canviar una miqueta la història del nostre país.
Vull dir que juguen una miqueta això, no?
A desdramatitzar allò de la sang i fetge i aquestes coses
amb humor i amb molta simpatia,
però amb aventures i misteri.
És el que volen.
Per tant, des del 96, com a mínim,
que tu utilitzes el teatre com a eina didàctica, no?
Sí, sí, sí, ja porto ja des de l'any 90 o 80 i escaig,
ja no me'n recordo treballant a les escoles d'aquí de Tarragona
i de comarques, i bueno, doncs aquest recull de sis obres.
Una, l'última és Llums, Cambra i Desesperació,
que és el rodatge d'una pel·lícula de l'Oest,
i està doblada, és a dir, l'he fet dos cops.
Una per 10 actors o una altra versió amb 20 actors i actrius.
Vale.
O sigui, que la persona, el professor que tingui gana,
escolta, només tinc 10 alumnes, doncs mira, la tens.
Que la tinc amb 20, la tens també.
O sigui, és un llibre de, és un guió, són guions de teatre,
tant es poden llegir com a guió i imaginar-te'l,
però l'important és que és com una obra didàctica, no?
Molt bé, sí, sí, està pensat per això,
per ser treballada per mestres i professors.
Pensa, un grup de fans, eh?
Aquí hi ha un grup de fans.
Un grup de fans que...
Hola, Consol, hola!
Et demanaran que els assignis el llibre.
Estan provades, a més, que això és molt important.
Totes estan provades i reguetetaprovades.
I divendres va ser la presentació,
i van fer una petita obra
pels alumnes de l'Escola de Sant Perixampau,
que van representar un trosset,
un bocinet de xeta la justiciera.
Quina és la més xula?
L'obra més, la que triomfa més,
la que a tu t'agrada més?
Home, totes som molt...
O digue'ns en una i ens expliques de què va.
Però per mi, la més divertida de totes
és llum, càmera i desesperació.
L'última?
L'última d'aquest llibre,
no l'última que he escrit, eh?
Ah, això vol dir que hi haurà segona part?
No, això, home, no depèn de mi,
no depèn de mi.
Jo estic vivint un somni...
És el teu primer Sant Jordi?
És la primera vegada que publiques llibre?
Jo estic al·lucinant.
I mira que escriu el Vicenç,
doncs és la primera vegada que li publiquen.
Si és que no és fàcil un vent de teatre,
no és gens fàcil.
Com ho viu això, un Sant Jordi,
un autor novell com tu ara?
Home, pensa que jo sempre estava de l'altre costat
i ara estic de l'altre costat de la Barrera,
vull dir que estic dins...
I presentes llibres, signes llibres...
Això, jo vaig ser una passada ara d'anar al Metropol,
que fan com una mena de rebuda,
després signaré llibres a l'estat de la Capona,
a les 7 del vespre,
al costat de l'Olga Xirinacs, imagina't,
vull dir que estic encantat,
que he rativat i es m'ha perdut.
Teatre per a nens i no tant nens, eh?
Peces de teatre per llegir,
però especialment per escenificar.
Ideal per a professors, com a eina didàctica,
també per a pares que diuen,
jo què li regaló la criatura?
Exacte, exacte.
Els nens s'ho passen molt bé,
imaginant-se que són qualsevol personatge.
Pensa que tenen...
És un guió amb frases curtes,
molt fàcil d'entendre, d'estudiar.
Per quines edats diries?
Jo, a partir dels 8 fins als 19-20,
perquè a l'última no són tant nens.
Ja pica una mica més, l'última.
Sí, vull dir...
I sobretot, si això,
tenim moltes acutacions
i un ritme molt de televisió, diguéssim.
A mi m'agraden molt les sèries americanes,
hi ha molt d'humor pel mig
i enganxen el públic de seguida.
Molt bé, doncs, escolta, Vicenç,
a veure si veiem alguna d'aquestes obres escenificades.
Jo m'agradaria que em diguéssim, escolti.
L'hem fet?
Sí, m'agradaria molt, perquè, clar,
sempre sóc jo el director.
Vicenç Canyón, felicitats.
Moltes gràcies.
Ja tocava.
Ja tocava, sí.
I moltes gràcies per venir.
A tu, guapa.
Gràcies.
Vicenç Canyón, que és un home de teatre,
una mica teatrero,
també és el nostre company Josep,
per dir-la, va,
fem l'última connexió amb ell,
una connexió d'ambient,
perquè ens queden res.
Per segons em consta a mi,
uns vuit minutets per arribar a les dues.
Per cert, hem parlat de llibres i de roses,
val a dir que hi ha gent que en vés del llibre,
o a més del llibre,
regala també novetats discogràfiques.
El que ha estat sonant,
la música que ha estat sonant en aquest tram del matí,
el tram que hem fet des de la Rambla,
era música en català,
tal com per toque creiem nosaltres en el dia d'avui,
i en música recent, eh?
O bé editada a finals del 2011,
o ja en el que portem de 2012.
Josep Pardila, bon dia de nou.
Bon dia de nou.
Ja per última vegada.
Què? Com ho veus, això?
Jo crec que la gent no té gana.
La gent, Déu-n'hi-do, eh?
Home, hi ha hagut un moment que sembla que esperava una miqueta,
però no, eh?
La gent encara, molta gent pot,
penseu que segurament surt ara de la feina,
també veiem a prop del Teatre Metropol,
tota la gent de premsa,
també gent de l'Ajuntament de Tarragona,
i és que ara feien la típica recepció d'autors i escriptors tarragonins,
la fan ara tot just a la una,
la feien aquí al Teatre Metropol,
i per tant hi ha molt d'ambient per la Rambla, eh?
Molta gent,
alguns que ja es veuen nens i nenes, Núria,
i és que ja deuen sortir de l'escola
i per tant ja van amb les famílies a tombar, eh?
Sí, sí, però jo crec que d'anens i nenes n'hi ha hagut tota l'estona,
algú s'ha patat les classes avui.
Tu ja has anat a l'escola o no avui?
Sí.
Sí, què? Que ja tens la rosa o què?
Sí.
A tu t'agrada? Sant Jordi o no?
Sí.
Sí?
Hi ha algun llibre o què?
Sí, també.
Quin t'agradaria llegir o quin t'han regalat o...
Saps algun o no?
Cap.
No t'han regalat cap encara?
No.
I l'àvia, l'àvia?
Todavía no.
Encara no?
No.
Una rosa sí, però, eh?
Una rosa, esta es para la madre, ella se la comprava la madre.
Ah, molt bé, així m'agrada. Que vagi bé.
Gràcies.
Doncs veieu els avis i les àvies amb els seus nets i que van tombant per la Rambla.
Aquí veiem a més gent que, com dèiem, van per la Rambla, doncs això, fent ambient, tombant amb les seves roses, amb els seus llibres i que aprofiten el dia per això, per fer el que és tradicional en un dia com el d'avui.
A veure si agafem a més gent, a veure aquesta parella. Hola, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Marxen corrents, aquests marxen corrents. A veure per quin tenim nosaltres. Hola, bon dia.
Bon dia.
Ja tenen la rosa, el llibre?
El llibre encara no.
Encara no. I la rosa?
La rosa sí.
La rosa sí. I hi ha algun llibre, alguna preferència o què?
Doncs sí, jo confesso. I a l'últim de... Ai, ara no me n'enrecordo.
El joc...
Fanon, m'assembla.
I, perdona?
Del Fanon.
Sí.
Novetats d'aquest Sant Jordi, eh? Novetats. Molt bé. Gràcies.
Que vagi bé.
Adéu.
Doncs gent que va tomant per la Rambla, aquí en tenim alguns altres. I nois i noies que van amb algunes roses.
Hola, nois, què tal?
Hola.
Vosaltres, que ja heu regalat roses o què?
No, encara no.
Encara no. I llibres us han regalat o bugeu algun llibre per aquest Sant Jordi o què?
Sí, un llibre.
Quin llibre?
No, com et deia. No me'n recordo.
I vau, tu és què? Ja teniu la rosa o què?
Encara no, encara no.
Encara no.
Al nòvio, a la tarda, sí.
A la tarda. I tu ja has regalat el llibre o no?
No li ha agradat llegir.
No li ha agradat llegir? Malament. I a tu t'agrada o què?
A mi sí, a mi sí.
Que algun llibre et compraràs aquest Sant Jordi o què?
No crec, no n'hi ha diners.
No n'hi ha diners, no? Malament, malament. Que vagi bé el dia, doncs.
Gràcies.
Gent jove, també, que tomba avui per la ramba, Núria.
I que això, home, ni a què no tenen massa pressupost?
O que hem d'esperar a veure si el papa o la mama s'enrotlla a fer el regal, no?
Home, però la rosa ja us dic que és fàcil, eh?
Perquè, re, amb un hauret de no-re, en tens i de molt boniques d'artesanals, també.
Sí, aquí davant n'hi ha unes artesanals, eh?
Les naturals ja són una mica més cares, però vaja, tampoc pica.
I aquí hi ha unes noies que també porten una rosa, a veure, aquesta noia.
I, no? No vol parlar. Doncs res.
I ella sí que vol parlar. Bon dia.
No, tampoc. Doncs res, escolta.
Ai, aquestes noies joves que s'han petat les classes.
Per això no volen parlar, perquè no ho sàpiguen a casa seva.
Aquesta xica ha anat de compres, eh?
Sí, bon dia.
Compren molt.
No vol dir res, tampoc, Núria.
I aquests nens petits, que van una mica despistats?
Hola, nois, bon dia.
Oi, Pep, te fugen tots.
No tenim sort, avui, eh?
No tenim sort, no tenim sort.
Home, ara sembla que comença a baixar, ja ho dèiem, eh?
La gent ja se'n va, molt se'n va de mira.
Allà on estàs tu, la gent passa, es fa un ample.
Sí, sí, sí, sí.
La gent et fuig.
Sí, sí.
I mira que hi ha gent per la ramba. A veure, aquesta senyora, bon dia.
Bon dia.
Què tal? Vostè ja té la teva rosa o el llibre?
No tinc ni rosa ni lliure, saps per què?
Perquè porto quatre mesos treballant per l'Ajuntament
i encara estem per cobrar des de l'1 de gener.
Vaja.
Vale? Mi se me pot?
Pues insistem.
Passejo, miro, però amb els llibres mirant, passo.
Segurament tornaré a agafar la Bíblia.
Doncs que vagi bé la diada.
Gràcies, per vosaltres.
Doncs la diada de Sant Jordi per tothom a la ramba de Tarragona i a Tarragona.
I aquesta senyora, bon dia.
Hola, bon dia.
Vostè ve que ja porta la rosa, eh?
Sí, senyor.
I el teu llibre preparat o no?
No, todavía no.
Encara no? Hi ha alguna preferència o no?
Bueno, de momento lo estoy pensando.
Ho està pensant encara. Molt bé, molt bé. Gràcies.
Núria. Doncs ja ho veieu, Núria, eh? Envient a la ramba de Tarragona.
Molts globus, com deies tu, moltes roses que es veuen més.
Llibres potser encara no se'n veuen tants, eh?
No se'n veuen. De fet, estem tot just a un tram de la ramba on més que llibreries hi ha això,
les foristeries, associacions, entitats, clubs esportius que es donen a conèixer.
El tram més avall de la ramba és on hi ha totes les llibreries, on hi ha les piles carregades de llibres.
Abans quan pujàvem ho vèiem que hi ha moltíssims llibres i allà sí que és on es veu més ambient de Sant Jordi.
Doncs ara sí que ja anem acabant definitivament el programa del matí d'avui,
un programa que hem fet especial. Començàvem a les 7, com sempre, amb tota la informació de la jornada.