Nosaltres aquest matí hem decidit, amb la unitat mòbil,
apropar-nos als jardins de la Tabacalera,
de l'antiga fàbrica de tabacs.
Els jardins, la zona verda que toca a l'Avinguda Vidal i Barraquer,
on ja des de fa mesos es pot veure un espectacular jardí vertical.
Són uns jardins que encara estan tancats al públic,
però que teòricament han d'obrir ben aviat.
De fet, aquests dies s'estan fent proves en els sistemes de llum i de rec,
perquè són bastant innovadors.
Així que hem decidit anar a veure com funcionen aquestes proves,
abans que s'obri el públic en general.
Tenim la unitat mòbil, aquí als jardins de la Tabacalera,
amb Josep Ardila. Pep, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Confirmem que el sol escalfa una miqueta i que s'està prou bé.
De fet, hem escollit una part on tocava una mica el sol,
perquè déu-n'hi-do el fred i el vent, que fa aquí a Vidal i Barraquer.
Aquests dies s'estan fent ja les proves, ja gairebé definitives,
per, en les properes setmanes, posar en marxa aquests jardins de la Tabacalera.
Avui ens hem volgut acostar per conèixer més detalladament
els aspectes tècnics d'aquests sistemes de rec, de llum,
que a més a més són innovadors, sostenibles.
Vaja, que avui en volem parlar amb l'arquitecte municipal,
amb el Rogelio Jiménez. Bon dia.
Bon dia.
En les properes setmanes, i això ja estarà llest,
ara esteu fent les proves, les proves pilot per posar en marxa tot plegat.
Exactament. Ara estan ja posant a punt tots els sistemes.
Heu de pensar que aquest jardí, tant la part horitzontal com la vertical,
és molt tecnològic, encara que no ho sembla,
i entrarem després a veure els detalls d'aquesta tecnologia, com aplica,
i era important, abans d'obrir-ho al públic,
estar segurs que tot està puest i està funcionant correctament.
Clar, evidentment el més destacat i el més impactant és això,
aquest gran jardí vertical,
tota aquesta pantalla verda que cobreix els edificis,
deies que això és tecnològic.
Quines característiques té aquest jardí vertical?
Bé, penseu que la característica principal és que,
i és la part que és novetat,
és la que es fa una filtració biològica natural de l'aigua,
de manera que completem el cicle de l'aigua,
el cicle de l'aigua al 100%,
perquè anem més enllà d'agafar l'aigua de les cobertes
i amagar la mar o utilitzar-la pel rec,
el que fem aquí és que agafem l'aigua del clavegueram.
És a dir, és una aigua que tenim a l'abast tot l'any
i que amb aquest nou sistema biològic natural,
que és la façana verda en si mateix,
el que fem és poder utilitzar aquesta aigua agafada a la claveguera
per després d'un procés que es diu Babilon
i que és el que podem veure,
aquí passa a formar o a ser l'aigua que dona el rec
a tota la part del jardí horitzontal.
Per tant, això ho fa més sostenible, més eficient,
més econòmic, fins i tot m'imagino.
Sí, és evident.
Clar, pensa que això, el consum d'aigua queda tancat en si mateix,
s'aprofita en aigües residuals.
I sí, el que ens sembla que és una part molt important
és el fet de la sostenibilitat que té aquest sistema 100%,
una sostenibilitat, diguéssim,
recolzada amb aquest punt de tecnologia
que ens està marcant un repte
que estem treballant ara molt
i que tenim totes les ciutats davant,
que és el fet aquest de fer que les ciutats siguin més intel·ligents.
Diguéssim que això és una primera prova,
és un jardí que, com parlàvem abans,
té tota una sèrie de sistemes de control
i sistemes de telecomandament
i sistemes de filtracions que són sofisticats,
però que ens permet, diguéssim,
donar una primera passa per via de la sostenibilitat
i una segona passa també per fer
aquesta nou repte que tenen les ciutats
de ser ciutats smart, diguéssim, intel·ligents.
Per tant, seria un d'aquells primers passos
per ser això, una smart city, oi?
Pensem que, en definitiva, aquest concepte d'smart city
no deixa de ser el dir, escolta,
aprofitem tot allò que la ciutat té al carrer actualment,
allumenat, clavegarà amb xarxes d'aigua, de llum, de telèfons,
per afegir-ne una tecnologia que permeti que el ciutadà
pugui aprofitar-se del que aquestes xarxes poden arribar
a donar com a serveis.
I quan parlem d'aquesta tecnologia, Rogevio,
d'aquesta depuració d'aigües, com es fa?
Quin és el procés que s'utilitza?
És un procés molt interessant.
El que fem és que punxem directament a la claveguera.
Això porta un primer a fase,
que el que fa és que es treuen les parts, diguéssim,
les sorres, les parts de sòlids,
amb un petit digestor que tenim soterrat actualment
allà a prop on es punja la claveguera
i ja una vegada passada aquesta fase
es porta directament a la part superior
de tota aquesta façana, de 16 metres d'alçada,
d'on va gotejant tota aquesta aigua ja mínimament filtrada
i llavors es dona la part realment important,
que és aquesta filtració biològica natural.
És a dir, les plantes ens actuen com un digestor
purifiquen aquesta aigua al mateix temps que s'alimenten
i recollim l'aigua sobrant amb una canal
que es troba al llarg de tota la façana,
dels 6-80 metres de façana,
que, diguéssim, recullen ja una aigua que està purificada
i que és la que serveix per regar el jardín horitzontal,
que és el que està en contacte amb la gent.
Aquesta aigua ja està totalment, diguéssim,
desprovista d'elements bacteriològics,
el magatzem on la tenim porta tot un sistema de llums ultravioletes
que fan l'última, diguéssim, depuració microbiològica
i queda ja apta per ser utilitzada com rec horitzontal
amb degoteig, les sistemes més sostenibles que hi ha,
però una mica més convencionals, diguéssim.
Per tant, amb la mateixa aigua que reguem les plantes del jardí vertical,
també reguem les de l'horitzontal, les que toquen aquí a peu de carrer, eh?
Això mateix, o sigui, hem d'entendre que el jardí vertical,
a part de ser, diguéssim, una aportació en superfície de verd,
pensem que són 3.000 metres quadrats de superfície verda,
això és difícil de trobar en qualsevol lloc,
suposto, el que suposa això per millora dels contaminants
per la, diguéssim, el dipòsit de carbó
que suposa tindre aquest verd funcionant,
doncs, a més, està treballant i produint aigua, diguéssim,
apta per ser utilitzada amb els reptes jardins a cos zero, diguéssim,
és l'aigua que passa per la claveguera, bàsicament.
I de quants ulletes estaríem parlant que s'utilitzarien per regar tot plegat, eh?
Doncs estaríem parlant del voltant d'uns 20.000 litres diaris,
d'aigua que tenim, uns 20 metres cúbics,
són els que, diguéssim, estem actualment
en procés de produir amb aquest sistema.
El sistema és ampliable,
ara estem a l'hivern, el consum és baixet
i s'haurien de, després,
faran els ajustos de cara a l'estiu
per veure si li hem de donar una mica més de velocitat
o amb això que tenim ara ja ens funcionaria bé.
Aquests dies esteu fent ja les proves,
què tal, aquestes primeres proves?
Al moment estem funcionant bé,
era important, diguéssim,
tenir el suministre elèctric
ja en condicions definitives,
fins ara s'havia treballat amb un grup electrògen
que donava problemes per la seva estabilitat
amb tots aquests sistemes electrònics
i complicats que té la façana
i ara ja s'estan fent les proves
conjuntament amb l'allumenat
que també per estar en línia
amb tot aquest projecte
és un llumenat que està fet tot amb leds,
diguéssim, llums d'alta generació
amb un consum baixíssim
i que ens permet tota una, diguéssim,
disposar de controls punt a punt
de totes les llums
i poder variar la seva intensitat
adaptant-se a les situacions que tinguem
de tardor, de més fosc, de matinada, etc.
Per tant, sistema d'alimentació innovador també, eh?
Doncs sí, no és la primera,
ja vam fer una primera prova
al Parc de la Coma, a Bona Vista,
i ara estem a aquesta prova, diguéssim,
aquesta instal·lació ja és molt més gran
i suposo que serà, diguéssim,
el camí per al que haurà d'anar
el reste d'instal·lacions
que es puguin fer d'allumenat a la ciutat.
Un exemple així, un jardí així,
Rogevi, no sé si ho trobem a algun altre lloc,
no sé si de Catalunya, d'Espanya...
Bueno, aquest és el més gran,
segons les empreses amb les que s'està treballant,
ells diuen que és el més gran del món.
Jo em considero que
que sigui el més gran d'Europa ja està força bé.
Pensem que són 180 metres de llargada
per 16 d'alçada,
o sigui, al voltant dels 3.000 metres quadrats,
que és realment molt, molt, molt més gran.
És de l'ordre de, diguéssim,
de 1 a 10,
la superfície que té
al jardí vertical de Madrid del Caixa Fòrum,
que és potser el que coneix més la gent.
I ara ho dèiem,
quan us hi passegeu ja veureu que hi ha totes les plantes,
però vaja això,
a la primavera, quan llueixin totes les flors,
m'imagino que la imatge serà espectacular.
Pensem que és una façana viva,
amb la qual cosa tindrà els canvis,
i el ser vegetal,
els canvis que són propis de la vegetació.
Efectivament,
al nivell de la primavera,
això serà espectacular.
I ja hem pogut veure aquest estiu,
quan estaven ja acabant la instal·lació,
com els canvis de floració i de colors donaven un dinamisme,
que és força interessant.
Si amb això li afegim la part dinàmica,
que va ser ja la part que es va pensar projecte,
que és aquesta gran pantalla,
que pot donar aquest element de moviment,
tindrem una façana viva de manera natural
i també molt dinàmica per al que comporta la part electrònica.
Ens acompanya també el regidor d'espais públics de l'Ajuntament de Tarragona,
Javier Terres.
Javier, bon dia.
Bon dia.
M'imagino que, vaja,
ara ho dèiem amb el Rogelio,
ultimant aquests últims detalls per en les properes setmanes,
i ja posar-ho en marxa.
Ja, efectivament,
és una obra que està acabada,
la seva obra civil,
com podeu comprovar,
i bé,
l'aposta de l'Ajuntament,
no només per el que és utilitzar un equipament de la ciutat,
sinó també per donar-li un altre nivell,
un nivell no només de disseny arquitectònic,
sinó també sostenible,
doncs és un fet,
i com tot projecte municipal,
amb moltes ganes d'aixecar les tanques
i que ja el ciudadà pugui gaudir del mateix.
De quantes setmanes parlem, més o menys?
Estem acabant de perfilar,
com us deia en Rogelio Jiménez,
l'arquitecte municipal,
una sèrie de proves,
volem que tot sigui bé,
és bastant innovador en molts aspectes,
encara que en d'altres parcs,
com ell us explicava,
també ho hem portat a terme,
però donat aquesta estructura tan diferent,
bastant única,
com podeu comprovar en el món,
doncs és necessari que tot estigui ben ajustat.
Però jo crec que en setmanes intentarem aixecar aquestes tanques,
llavors és quan sempre els responsables municipals demanem civisme.
Les coses s'han de cuidar,
ha costat molt tindre-ho.
Crec que és una visual que el ciutadà tarragoní
no només trobarà agradable per al disseny,
sinó també per tot el que ha comportat en la història de Tarragona
aquesta fàbrica de tabacalera
que sobre per fi el veí de Tarragona,
que tenia una implantació,
tenia una aficionomia molt tancada,
inclús misteriosa,
en el sentit que es feia aquí dintre,
a part de tabac la gent no coneixia moltes de les instal·lacions
ni la feina, per suposat, que es feia.
I amb aquest bateig intentarem
no només tindre aquesta zona verda,
sinó, com us han explicat,
un nivell d'equipaments molt important per a la ciutat de Tarragona.
Rogerio Jiménez, Javier Terres,
moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
A vosaltres, com sempre,
per aquest fet que tenim des de l'Ajuntament,
des de l'Oficina d'Obres i Projectes,
des de la Rajudia,
doncs, bé, molta il·lusió
en poder ja, com dèiem abans,
doncs, oferir als ciutadans.
Queda l'altra part, eh?
La part de darrere,
perquè la gent, suposo que m'avanço la pregunta, no?
Diu, aquesta és una part, no?
Doncs sí, queda la part darrere,
però com sabeu,
és un altre projecte que en el seu moment
ja explicarem perquè d'entrada, doncs,
no estem en una posició de poder, doncs,
determinar ni temps ni moments,
encara que sí que hi ha
molt d'aspecte treballat, no?
Com a equipament final mosseístic que llotjarà.
temps al temps, eh?
Exactament.
Molt bé, gràcies.
Gràcies.