Dilluns vinent, 16 d'abril,
es posarà en marxa una nova reordenació del trànsit
a la part alta de la ciutat.
Alguns canvis, algunes modificacions
que ha introduït l'àrea de mobilitat de l'Ajuntament de Tarragona.
Aquesta és una de les qüestions que volem abordar
durant els propers minuts amb la tinent d'alcalde,
responsable d'aquesta àrea, i també de llicències
i medi ambient de l'Ajuntament de Tarragona, Begoña Floria.
Begoña Floria, bon dia.
Molt bon dia.
Una altra reordenació de trànsit, es poden preguntar molts tarragonins.
No són moltes?
La veritat és que sí, perquè, bueno, sí,
el que vull dir és que la part alta,
com a mínim des de fa més de 15 anys,
que ha sigut una zona en la que des de l'Ajuntament
s'ha volgut fer una reordenació de trànsit
que facilita, sobretot, guanyar espai als vianants
i també que el casc històric fos una zona més amable
a l'hora de passejar i de gaudir-ne.
És difícil, perquè, entre altres coses, tenim centrets abados,
perquè tinguem una mica d'idea de gent que utilitza el cotxe que entra a dins
i perquè han de confluir molts interessos.
Tot i això, jo crec...
De fet, estic convençuda que aquesta és una ordenació bastant definitiva.
En mobilitat no hi ha res definitiu,
perquè les coses es modifiquen i, per tant, s'han d'anar revisant.
Però diguem-ne que és bastant definitiva i espero que funcioni bé.
En quines són les línies generals o els objectius
o la filosofia que es marca l'Ajuntament?
Certament no és un canvi radical respecte al que es va aprovar fa un any,
que ja va ser, diguem-ne, la primera ordenació a fons.
I el que hem fet és veure durant aquest any què és el que no havia funcionat
i fer algunes modificacions.
Perquè ens entenguem, hi ha quatre modificacions fonamentals.
La primera és que en la zona del passeig de Sant Antoni
invertim alguns carrers perquè la gent que hi viu en tot aquell àmbit
pugui sortir pel carrer Granada cap al propi passeig.
Aquesta és una de les, diguem-ne, millores que ajuden tant els veïns,
per una banda, que no podien sortir i que ara mateix havien de sortir
per rere Sant Domènec, com per la gent que nosaltres volem que no entri.
Perquè fem més difícil el circuit lliure, diguem-ne, d'accés a l'apartalte.
Per tant, fem dissuasiu que la gent que vulgui creuar per escurçar
i que no necessiti entrar, entri per allà.
Un altre dels elements que canviem és protegir més el carrer Cavallers.
El carrer Cavallers és un carrer molt delicat
perquè és un carrer per al qual entra molta gent caminant
des del portal del Roser, des del Conservatori,
és l'accés al carrer Major des d'aquella vana de la ciutat.
I, perdoneu que he vingut correu, i suposo que se'm sent la respiració.
Llavors, el carrer Cavallers és molt estret,
però també ha de passar trànsit perquè tens restaurants,
gent que hi viu, en tot aquell àmbit.
Però llavors què fem? El que fem és protegir,
que només pugui entrar al carrer Cavallers,
aquella gent que realment necessita entrar,
és a dir, els veïns de la zona o el carrega i descarrega
fins a les 11 del matí.
I aquí és on es redueixen el nombre de targetes de residents,
que ja vam explicar fa unes setmanes.
Només es podrà entrar al carrer Cavallers si entres pel portal del Roser,
perquè si no, no podràs girar a l'esquerra i hauràs de seguir recta.
I, per tant, a l'entrar allà, només podrem fer-ho la gent amb targeta,
i és aquí on hem reduït de 2.000 que hi havia a 210,
em sembla que estem ara, amb les queixes que hi ha hagut,
que ens havíem deixat.
I aquest és un altre dels canvis.
Un altre dels canvis que fem és ampliar l'horari de càrrega i descarrega
de les zones més restringides, plaça de la Font, carrer Major, una hora més.
Per què?
Perquè ara acabàvem a les 10 i els comerços i restaurants es queixaven
que era molt aviat, perquè també hem d'entendre que a vegades,
si la gent plega molt tard a la nit, doncs era complicat.
I llavors això ho ampliem fins a les 11.
Però, ara bé, a partir de les 11, per aquests carrers,
que li diem les zones més restringides de totes,
no hauria de passar cap vehicle.
I, per tant, aquest és un tema que pensem que es pot resoldre.
Després, un canvi molt petit, al carrer del Carme,
que per accedir a la zona de la catedral, al claustre,
ara mateix teníem un nivell d'infracció molt alt,
perquè la gent, tot i que estava restringit, accedia igualment,
perquè podies entrar molt fàcil des de l'arquebisba.
des de l'arquebisbat.
Llavors, ara això ho hem invertit,
i la gent només podrà entrar pel carrer del Carme,
i, per tant, només podran entrar a residències.
Per tant, jo crec que amb tot això millorem bastant,
sobretot l'objectiu principal,
que és reduir el volum de vehicles paràcids,
que li diem, que són els que no necessiten entrar a la part alta,
i que, a més a més, són els que provoquen el segon problema,
que és el de l'aparcament.
L'aparcament irregular, que és el que ocupa els carrers,
que és el que genera més problemes.
Deia al principi que aquesta hauria de ser,
encara que mai es pot dir definitiu en l'àmbit de la mobilitat,
podria ser ja una reordenació força definitiva.
Però a mig termini, si realment al final sobre el pàrquing de Jaume I,
no caldrà replantejar-se altres canvis, altres modificacions?
No, perquè el pàrquing de Jaume I ja té entrada i sortida
per la pròpia entrada de circuits lliures,
i per tant no hi afectaria.
Tot i això, com dic, falten dos anys aproximadament,
perquè espero que la licitació del pàrquing de Jaume I es pugui fer
al llarg d'aquest any.
De fet, el plec de clàusules ja està bastant avançat,
ja es va aprovar inicialment el projecte a l'octubre,
ara s'havia d'obrir el procés de contractació pública,
i per tant, entre que es construeix i no es construeix,
estem parlant d'un parell d'anys.
En aquest parell d'anys també haurem posat en marxa
bona part del pla de mobilitat de la ciutat, confio,
i per tant, diguem-ne que la circulació
en tot l'àmbit del voltant de la part alta,
especialment també el que seria Rambla Vella,
que tot i que no afecta la part de Jaume I,
però sí que millora els circuits del voltant de la part alta,
no ens hagin millorat.
I per tant, el pàrquing de Jaume I no ha de generar cap problema,
perquè l'entrada i sortida serà la mateixa.
Veïns, comerciants i restauradors, que són com tres sectors...
Comerciants, restauradors, veïns i usuaris.
I usuaris. Estan, creuen, tots d'acord?
Creuen que amb aquesta mesura, amb aquesta reordenació,
contentaran mínimament a tothom?
La veritat és que jo sempre dic el mateix.
A la part alta tenim, perquè ens entenguem, el Barça i el Madrid.
El que vull dir és que hi ha interessos que sovint i a vegades
són absolutament contraposats, amb extrems.
I per tant, trobar un punt d'equilibri ha estat l'objectiu,
perquè és impossible posar d'acord tothom.
Hi ha gent que voldria que no hi entress cap cotxe
i hi ha gent que voldria que entressin tots els cotxes del món.
I a tota hora.
Per tant, al final, el que busques és un equilibri
on majoritàriament tothom es pugui sentir còmode,
malgrat que hi hagi aspectes concrets
que no quedin resolts com a un sector concret li agradaria al 100%.
Jo crec que aquesta proposta assoleix aquest equilibri.
Crec que, a més a més, és una proposta molt parlada,
perquè no és només que l'haguem explicat molt ara
durant aquestes tres setmanes enrere,
sinó que portem molts mesos parlant amb diferents sectors,
usuaris, amb treball de camp,
per veure una mica com estava funcionant,
d'acord també amb la Guàrdia Urbana,
per saber com anava tot.
I, per tant, aquest equilibri,
tot és millorable a la vida,
però diguem-ne que és bastant òptim.
I, per tant, jo entenc que, malgrat com sempre
hi haurà algú que es pugui queixar de coses molt concretes,
el balanç general és que és la millor solució possible,
que no vol dir que sigui la solució ideal,
perquè, evidentment, un casc històric
i amb aquest nivell d'ús,
perquè vostè m'ha esmentat tres sectors,
però no hem d'oblidar que la part altra és, a més a més,
el cor polític.
Allà tenim el Consell Comarcal,
tenim dependències de la Generalitat,
és una zona on s'hi fixa molta gent,
tenim el cor periodístic,
vull dir, el que passa a la part alta té una repercussió pública
molt més alta que el que passa en altres àmbits de la ciutat,
això és així, però és que, a més, és normal,
perquè és la nostra cara de la ciutat,
i després tenim un gran nivell d'usuaris que també són seves,
el Seguici, ara mateix hem fet les processons de Setmana Santa,
i amb molta activitat a l'apart alta,
als festivals d'estiu i moltes qüestions.
Per tant, és una zona petita,
però amb molta diversitat d'usos,
i aquest equilibri és el que hem buscat,
un equilibri en què tothom mínimament
se pugui sentir còmoda,
tot i que la solució no sigui definitiva per tothom,
per algun concret, diguem-ne.
Els primers dies hi haurà algun tipus de reforç informatiu
per part de la Guàrdia Urbana, o no cal?
Perquè les modificacions tampoc són tan dràstiques
respecte al que hi havia fins ara.
Ja estem començant a pintar la senyalització,
incorporarem uns senyals,
que fins ara no havien existit a Tarragona a les entrades,
que es dirà que vostè entra en una zona de pacificació,
és a dir, sí que pot entrar en cotxe,
però que sàpiga que no és qualsevol àmbit de la ciutat,
i que per tant ha d'anar amb cuidat,
només a poc a poc, zona de convivència...
Llavors, el que hem fet no és tant que hi hagi aquells dies
en concret, gent al carrer informant, diguem-ne,
sinó que el que hem fet és una campanya molt intensiva.
Jo, personalment, he anat a més de 15 reunions
per poder difondre el màxim possible els canvis que hem fet,
a banda de la campanya que hem fet a nivell de premsa, etcètera, etcètera.
L'usuari que ha de fer servir la partalda,
en teoria, hem arribat a gairebé tothom.
Hem arribat a gairebé tothom.
Tot i això, sí que és cert que el període fins a final,
a principi d'estiu, serà bastant informatiu.
Bastant informatiu.
El que vull dir és que la Guàrdia Urbana seguirà multant,
com ha de multar, amb els casos que consideri que són greus,
però no hi haurà una campanya específica de conscienciació,
des del punt de vista també sancionador,
que ens ho demanen molt els veïns,
que ens diuen que l'Ajuntament no multa,
i per tant, per això hi ha tants cotxes mal aparcats.
El que farem és una campanya de conscienciació
durant un parell de mesos,
per després ja fer campanyes intensives
per perseguir aquells que no compleixen
i que en el fons són els insolidaris
que provoquen que la resta d'usuaris
no puguin desenvolupar la seva activitat
de forma correcta.
Aquest pla de mobilitat de la part alta
forma part d'un pla de mobilitat global de la ciutat
que abans ja esmentava a Begoña-Floria,
un pla que, si no m'equivoco,
es va aprovar a finals de l'any passat,
el passat mes de desembre,
un pla a llarg termini, a 4-5 anys...
Fins al 2017.
Fins al 2017, 5 anys, si no m'he equivocat.
Però aquest any es començaran ja a veure coses concretes,
més enllà d'això que hem parlat de la part alta,
o quins són els primers passos,
els primers objectius del pla de mobilitat?
La veritat és que el pla de mobilitat
crec que ahir va acabar el període d'exposició pública,
si no es va ser ahir, ha sigut avui.
Certament, encara no he parlat amb l'equip tècnic
per saber si hem tingut moltes o poques al·legacions,
i també estem pendents de l'informe ambiental
de la Generalitat, que és prescriptiu,
perquè aquest és un pla que és de mobilitat sostenible,
ho dic perquè és la doble vessant.
Sí, sí que començarem a veure temes,
perquè, entre altres coses,
sempre aquesta ordenació de la part alta és una part,
però després també començarem a veure temes
en diferents aspectes.
Un d'ells també és començar a treballar,
no sé en quin ritme,
en posar intel·ligència a la mobilitat de la ciutat
i en treballar amb elements, com deia,
de sostenibilitat més alts,
que potser no són tan visibles,
però que són importants.
Com, per exemple, estem ja a punt de...
Bé, estem treballant en un conveni
amb l'empresa Repsol,
que espero que puguem tancar abans de...
Bé, anem a proper mes i mig,
per tal de començar a experimentar
amb els autobusos urbans
l'utilització de biodiesel, no?
Perquè és molt important
la part de sostenibilitat d'aquest pla,
perquè, en definitiva,
el que volem és una mobilitat millor
en el centre, que puguem aparcar,
que ara tenim molts problemes de col·lapses,
però, clar, que els autobusos puguin circular
a l'hora, en alguns moments puntuals del matí
hem tingut alguns problemes amb algunes línies,
com la línia 1, que fins i tot hem hagut d'actuar
a nivell de disciplina,
perquè teníem problemes d'indisciplina de trànsit
que generaven que l'autobus arribés tard
a les instituts o a l'hora d'entrar a les escoles,
però tot això genera un alt nivell
de contaminació en general, no?
I, per tant, també la part de sostenibilitat
és important.
Per tant, ja hem començat a treballar
en hàbit de sostenibilitat,
com aquest conveni que estem mirant
de tancar amb Repsol,
que també va vinculat al projecte
d'Esmart Cities de la ciutat, no?,
de Ciutat Intel·ligent, també sostenible.
Però això què suposaria?
Tenir nous autobusos?
No, això suposaria experimentar
amb els autobusos de Tarragona,
amb el Biodiesel,
que està treballant Repsol
amb el seu centre tecnològic de Mòstoles,
com un tipus de combustible experimental,
però amb menys nivell de contaminació.
Això és el que suposaria.
I podríem començar l'experiència
en els propers mesos?
Bé, aquest és l'objectiu.
El que passa és que ara
el primer que hem de fer,
primer de tot,
és primer,
anar pendent una visita a aquest centre,
ja ha anat l'alcalde,
hi va anar fa un mes,
i ara hem d'anar amb l'equip tècnic
per acabar de tancar aquesta...
I llavors veure amb quins autobusos
ho posem en marxa,
de la flota que tenim.
Això suposaria una reducció
del nivell de contaminació molt important.
De contaminació important, sí.
I a més a més penso que obre la porta
també a poder treballar en aquesta línia
de buscar combustibles més eficients
i menys contaminants en general,
perquè també hi ha els autobusos híbrids
i altres qüestions,
però jo crec que aquesta és una bona línia.
I després, en paral·lel,
dins del propi pla de mobilitat,
el que començarem a treballar ja
són temes de prioritzar
aquelles actuacions de petites obres,
que no són grans obres,
però són petites obres,
que han de millorar determinats itineraris.
Per exemple, tota la connexió
amb el polígon de Sesselades,
caminant dels estudiants des del centre.
Com hem d'acabar d'acabar
aquests itineraris,
aquests són alguns dels objectius d'enguany.
Com hem d'acabar,
per un tema que hi ha l'alcalde avançat,
que és millorar la permeabilitat
a nivell de la Rambla,
i per tant,
alguns canvis petits,
que són semafòrics aquí
a la plaça Imperial Tarraco,
perquè la gent caminant
pugui fer des del balcó mediterrani
fins al final de tot.
Un nou pas de vianants
que connecti la plaça Imperial
amb la Rambla Francesc Macià.
Sí, amb la Rambla Francesc.
Perdó, Lluís Companys.
Sí, Lluís Companys,
fins a arribar Francesc Macià, exactament.
I per tant,
a veure,
petites actuacions d'aquest tipus.
Ahir vam presentar un altre
que també va dins d'aquest objectiu
que també té el pla de mobilitat
de millora de la protecció
de la vialitat,
o sigui,
dels elements de millora
de seguretat en el trànsit,
que són aquests petits semàfors
que hem posat ja en alguns punts
en els semàfors als
perquè hi hagi millor visibilitat
dels cotxes.
La veritat és que és un pla molt extens,
que afecta molts aspectes
i que estem treballant.
I després estem treballant també
amb tot el tema de mobilitat intel·ligent
en el tema d'aparcaments.
Per tant,
hem de posar en marxa
aparcaments
que siguin més eficients
perquè hi hagi major rotació
i, per tant,
no incrementarem zones blaves,
això està claríssim,
el que l'Eau va dir el primer dia,
però sí que crearem
noves àrees de residents
que hem d'acabar de definir
quan estigui aprovat definitivament el pla.
I, a més a més,
amb això
hem de millorar
que hi hagi
la típica escena
de qualsevol que circula
per Tarragona
que vas amb un cotxe davant
que el que està buscant
és aparcament
i, com que busca aparcament
i no el troba,
valent.
Com que valent,
genera cua.
Com que genera cua
i no troba aparcament,
acaba aparcant
o en un pas de vianants
i, llavors,
tens dificultat
amb els vianants
que no poden creuar
o acaba aparcant
en doble filera
i situa llocs
que tots coneixem,
Prat de la Riba,
els mateixos carrils laterals
de la Rambla,
etcètera,
i acabes generant
uns pitotes
aleshores centrals del dia
que són un dels greus problemes
que tenim
ara mateix a Tarragona.
Totes aquestes mesures
en corals,
diguem-ne,
són les que han d'ajudar
a que tot això millori
i que millori
perquè volem que millori
i perquè també tenim reptes
importants
a curt termini
que són de ciutat
que seran només
una setmana i mitja,
crec que duren,
però que hem de tenir
una ciutat
on la gent
quan vingui a córrer
o a fer esport
en els Jocs Mediterranis
del 2017,
l'ambient
de la contaminació
de la ciutat
hagi baixat
i això
que sembla una tonteria
o que algú podria dir
home,
però tampoc és tan important
doncs sí,
sí que és molt important.
Per exemple,
a Londres
és un dels aspectes
que estan mirant
el nivell de contaminació
diari
perquè influeix
precisament
amb les proves
que s'estan duent a terme.
Per tant,
jo crec que arribarem aquí.
Acabo.
Primer trimestre
de les modificacions
aprovades a principis d'any
a l'empresa municipal
de transports,
línies,
autobusos i tal.
Balanç d'aquest primer trimestre?
Bé,
la veritat és que
jo crec que hem fet
un exercici
penso que modèlic
i m'agrada
explicar les coses
i treure pit
quan toca
i en aquest cas toca.
Malgrat la situació
és molt difícil,
o sigui,
treure pit
seria una mala frase.
El que vull dir
és que
estem fent les coses
com toca fer-les.
És a dir,
hem ajustat
un 20%
la despesa,
un 20%
la despesa,
però només hem afectat
en un 4%
els usuaris.
I a més a més
hem millorat
l'ús
de les línies
que tenim,
que això hem de seguir
treballant,
hem de seguir treballant
perquè a més a més
això és un pas intermit
amb un canvi
de mobilitat
dins el pla de mobilitat
com dèiem,
diferent dels autobusos.
Però sí que penso
que és un exemple
de com s'han de fer
les coses
en aquests temps
de dificultat,
que és no retallar
per retallar
sense mirar
què trec,
sinó mirar molt bé
què és el que es pot treure
i aprofitar
els moments
que tenim
que són molt complicats
per ser més eficients
realment
i retallar
en allò
que pots fer-ho
sense que afecti
el servei públic
en aquest cas.
I jo en aquest sentit
penso que
hem d'acabar
de tancar
el primer trimestre,
ja vam fer
un primer balanç
que era positiu,
el fred
també va afectar
i això va generar
una davallada
d'usuaris
que ja és habitual
en aquestes setmanes
com aquesta
que vam tenir
el febrer,
tan freda
que la gent
no surt de casa,
no va treballar,
etcètera,
però jo crec
que el balanç
és molt positiu,
malgrat,
insisteixo,
la situació
no és fàcil.
Begoña Floria,
regidora de mobilitat
i també presidenta
de l'empresa municipal
de transports,
gràcies per venir
aquest matí en directe
als Estudis de Tarraona Ràdio.
Gràcies per convidar-me.
Que vagi bé,
bon dia.