Fins demà!
Fins demà!
Hola, bon dia!
I suposo que els dos coneixeu una persona que ha escrit part del llibre, no?
Jordi Bertran.
Jordi Bertran, eh? Jordi Bertran és un gran amic.
Doncs saludem-nos en aquests moments, el Jordi Bertran, el gerne de la Fira de Rèal Tradicional de Manresa.
Jordi, què tal? Bon dia!
Molt bon dia, Josep.
Com estem?
Molt bé.
Com ha anat aquesta elaboració del llibre, els 50 anys de Joventuts Musicals?
Doncs bé, la Junta de Joventuts va pensar que havia de fer un treball important per commemorar les femèrides
i quan es necessiten mans i braços, doncs es pensa en qui pot postar-ne una miqueta
i suposo que vam pensar en mi i doncs mira, ens vam enredar tots plegats en fer aquest projecte
que crec que doncs ha estat prou important en quant a volum de feina que ha fet en molt bona part la gent de l'associació, no?
Perquè anava a dir, volum de feina deu ser considerable, no?
D'aquests 50 anys, 5 dècades d'història, per resumir-la segons llibres, Jordi, feina rai, no?
Bé, per una banda hi ha hagut, jo deia, el buidatge de tots els programes, doncs que han fet dos socis de l'entitat,
el Sergio i el Ramon, i aquesta és una feina, doncs, d'aquestes, de formigueta,
de la qual s'ha de tenir molta paciència, no?
Després es tractava de passar aquestes dades a un text que tingués una certa capacitat, doncs,
de lectura per part de tothom, no?
Perquè si no, realment són moltes dades, amb 50 anys, doncs, amb uns concerts, doncs, molt abundants,
doncs, realment es fa difícil, no?, de treure una conclusió, si algú no s'ho mira amb calc,
i aquest va ser una mica l'encàrrec, no?, que em va fer la Montse Icard
i, doncs, conjuntament amb ells, que hem anat, doncs, contrastant el text
i veient una miqueta quins podien ser aquells aspectes que no podíem, doncs, deixar de tenir en compte
i, sobretot, doncs, també contextualitzant aquestes dades de la vida de l'entitat,
en general, amb la vida cultural de l'evolució, doncs, de Tarragona, no?,
i també, doncs, en general, dels aspectes que no són culturals,
sinó també els socioeconòmics que, d'una manera o altra, també acaben marcant, no?,
l'evolució de l'entitat.
La Montse Icard, escolta atentament, eh, Jordi?
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Bon dia, Jordi.
Bon dia, Montse.
Què destacaríeu, no sé, qualsevol dels tres d'aquests moments que ara deia el Jordi,
aquests moments vitals, eh, importants de joventus musicals, d'aquests 50 anys?
Què destacaríem, Montse?
Home, la continuïtat, la continuïtat d'aquests 50 anys,
perquè sempre hi ha hagut concerts, sempre.
Hi ha hagut temporades que no han sigut tan, tan, tan, tan, tan numerosos com ara,
però sempre hi ha hagut concerts, 50 anys de concerts a Tarragona.
Clar, dintre de tot l'ambient cultural que hi havia a Tarragona
durant tots aquests anys, que han passat diferents èpoques, esclar,
llavors, doncs, en fi, té un valor molt important de la continuïtat aquesta.
Ha substituït el que hauria hagut de fer l'administració, i no ho ha fet mai.
O sigui, és un substitut de l'administració, crec jo, eh?
Jordi, com era el context social, socioeconòmic d'ara fa 50 anys,
dels inicis de joventus musicals?
Home, jo és un dels capítols que més bé m'ho he passat,
perquè, realment, jo no hi era, no?, quan es va fundar,
però el que sí que hem pogut és analitzar una mica quin és el context en què va néixer l'entitat,
i, en un moment, et pots imaginar que l'any 62 un context favorable a la cultura no hi era, no?
Més aviat hi havia un context complex, no?,
Sobretot en el moment polític que vivia no sols Catalunya, sinó el conjunt de l'Estat, no?,
que d'una manera o altra, doncs, estava més per altres temes, no?,
que no per als culturals, no?
Això sí li afegim, doncs, la situació de la ciutat,
que, per mi, hi ha un parell de detalls que són...
que frapen molt, no?,
Per una banda, doncs, al cap d'un parell d'anys de fundar-se l'entitat,
es tira en terra, s'endarroca, al teatre principal de la ciutat, no?,
que estava a la Rambla Vella, cantonada amb el carrer Comte de Rius,
amb el carrer Hospital,
que era un teatre que, amb claretat, havia existit des de la Guerra del Francès,
i que, a banda de ser d'un arquitecte i d'un escultor important,
doncs, també havia sigut un pol de programació impressionant, no?,
perquè des del 1820, pràcticament, fins al 1964, que s'endarroca,
doncs, déu-n'hi-do, no?
Això, per mi, és un fet colpidor, no?,
és a dir, explica molt el que es valorava a la ciutat en aquell moment, la cultura, no?
Encara van vindre altres desastres, com, per exemple,
doncs, tirar a terra algunes de les cares modernistes de la Rambla Nova, no?,
o d'altres fets, no?,
però jo crec que això explica molt que la gent que va engegar el projecte
realment no ho va trobar fàcil, no?,
i és també molt significatiu com l'entitat es va buscant els espais
per poder programar, no?,
i això marca també molt l'evolució de l'entitat.
Hi ha una...
Tot i que hi ha moltíssims espais pels quals se passen,
perquè Joventuts va fer concerts, i encara els fa, de fet, en llocs diversos,
que poden anar, doncs, des d'edificis monumentals fins a teatres, no?,
però hi ha altres espais que marquen molt aquesta trajectòria.
El primer és l'Auditori de Ràdio Tarragona,
no de Tarragona Ràdio, sinó de Ràdio Tarragona,
el que estàveu col·locat al carrer La Unió,
un espai de 330 i alguna cosa localitats,
que d'alguna manera o altra marca la primera etapa, no?,
de l'entitat, no?,
el segon, doncs, va ser l'Auditori de la Caixa d'Arragona,
el Pere Martell, i després l'actual, que és el Teatre Metropol.
Però en la primera etapa,
aquell espai juga un paper catalitzador,
no solament de la vida de la joventut,
sinó, jo penso, de molta part de la vida cultural de la nostra ciutat, no?,
per tant, crec que s'ha de tenir present,
és a dir, que tot i aquest context difícil,
sempre hi van haver maneres d'escapar-se
i de trobar vies per poder realitzar aquesta activitat artística i musical, no?
Com va ser, Montse i Cargón?
Com recordes els inicis i com us fondeu?
Com comenceu a caminar?
A veure, els inicis, quasi, quasi que no els recordo.
Els recordo, però era una època que jo no estava massa introduïda en aquest tema
i els recordo molt llunyà.
d'un grup de ciutadans de Tarragona que van decidir de fer això.
Per si ciutadans de peu, eh?
Diguéssim, ciutadans de peu, no?
Això mateix, sí.
Bé, era més aviat una mica elitista en aquells moments,
una miqueta elitista.
I, de moment, va entrar, doncs, la gent, però una mica elitista.
Després s'hi va anar acostumant.
O sigui que no va ser sempre la integració de...
No va ser mai la integració dels ciutadans de cop, no?
Va ser més aviat a poc a poc.
S'hi van anar introduint a poc a poc.
El senyor Calvo és el que va començar el tema,
que és el que va iniciar juntament amb la Núria del Clos,
la Pepa Rosselló, va ser una gent de l'època
que estaven introduïts dins del món de la música.
José Antonio Calvo i Arnaiz, eh?
I Arnaiz, sí.
Aquest és el que ha sigut, aquest senyor,
ha sigut president de l'entitat 47 anys.
O sigui que ha sigut l'ànima de l'entitat, diguéssim, eh?
Ha tingut molta força voluntat,
ha hagut de buscar diners per tot arreu.
I també hi havia un bon grapat, doncs, de socis,
també que això és el que feia que l'entitat pogués viure,
pogués sobreviure,
perquè, diguéssim, les aportacions de l'administració
van ser més tardanes.
Per tant, a la primaria era...
Havia de ser gent que poguéssim pagar una quota.
En aquells moments també era molt difícil
trobar gent que pogués pagar una quota mensual
o trimestral o el que en fos.
I per això és perquè és una mica elitista
en el sentit que, segons quins nivells econòmics,
no hi podien entrar.
Quina temps diferent, eh?
Jordi, que no volem entretenir gaire més,
perquè tu no m'ha ocupat.
No pateixis, no pateixis, que ja ens ho hem reservat.
Però, escolta'm,
quin diries que és una mica el motor d'aquesta entitat?
És a dir, el de motiver, per què tirant endavant?
Quins són els objectius?
Pel que has pogut esbrinar en aquesta investigació, en aquest llibre?
Home, jo penso que un dels elements claus
és la constància, no?
Sens dubte.
És a dir, si no hi hagués aquesta constància
per difondre la música,
seria difícil que s'hagués arribat
a aquestes dècades de trajectòria, no?
A més a més, sorprenentment,
a mi és una de les coses que més m'ha...
doncs...
picar la curiositat, no?
És a dir, veure que
no solament es programava música clàssica,
que sigui potser una mica la imatge de joventuts
així més estesa,
sinó que hi ha, per una banda,
els concerts de música clàssica
que tenen una importància fonamental,
però també la perspicàcia
i a vegades l'audàcia en què es programen,
perquè hi ha noms que arriben a passar per Tarragona
en un moment que no són gens coneguts
i que en canvi acaben sòlidament consolidats
en el panorama no solament de Catalunya,
sinó a nivell internacional, no?
Això és la primera qüestió.
La segona qüestió important
és que s'obren a gèneres molt diferents, no?
Des de, efectivament, la música clàssica,
però també es programa jazz
amb molt de criteri
i es programa també, per exemple,
altres gèneres o altres disciplines artístiques,
sobretot en els seus inicis, no?
És a dir, una de les coses
que ho hem comentat sovint amb la Montse
és que en el Joventut Unicol
es va programar els juglars, no?
En una època en què els juglars
eren una companyia perseguida, no?
Per tant, això no deixa de sorprendre, no?
I després també diria
que mereix, doncs,
posar molt d'èmfasi
en el fet que especialment
en l'inici de la democràcia
van fer una feina excel·lent
en el tema del servei pedagògic, no?
Del servei educatiu, no?
És a dir, hi ha diverses temporades
en un moment que jo penso que és essencial
per la transformació de la societat
de Tarragona i catalana
en què joventus musicals
programen molts concerts per a les escoles, no?
I això crec que té un pes fonamental.
Després, això potser ho van assumir
ja més directament cada centre d'ensenyament
i ja va quedar més integrat
dins dels currículums, doncs, escolars, no?
Però, inicialment, penso que aquestes audicions
devien de tenir un pes fonamental, no?
En estendre aquesta voluntat, doncs,
que és la que presideix tota l'entitat,
que és la pedagogia i la difusió musical, no?
El llibre,
Joventus musicals de Tarragona, 50 anys,
bé, intervien Jordi Berdran,
però també Ramon Palau,
Sergio Romero i Francesc Roig.
Com s'heu distribuït la feina, Jordi?
Una porció cadascú, una dècada cadascú?
Com ha anat això?
Bé, aquí qui vam anar més és la Montse,
que és la jefa.
Reboto la pregunta, Montse, cap a la jefa.
A veure, la distribució va ser
el Sergio Romero i el Ramon Palau,
que són els que van fer la recerca
de tots els concerts que s'han fet
durant aquests 50 anys,
que és una fenya de micos,
perquè han estat molt de temps lluitant
i triant dels programes
perquè no hi havia massa cosa arxivada,
tampoc, o sigui que hi va haver molta feina.
Després s'havia de fer un conjunt de tota aquesta...
Això no ho podia fer ningú més que el Jordi
perquè entre que ens coneixem molt
i que ell coneix el tema cultural de Tarragona
a la perfecció,
crec que és el que ho podia fer més bé
i ho ha fet molt bé.
Després hi ha petites participacions,
per exemple, el Francesc Roig,
que ha fet una mica de...
Ha parlat del president
que ha estat 47 anys al front,
el José Antonio Calvo,
ha fet una mica de semblança d'aquest senyor,
que crec que s'ho mereix
perquè amb 47 anys,
Déu-n'hi-do, és el que ha mantingut tot això.
L'un dels programes escolars
també ho va posar ell,
també va tenir molt de problema per fer-ho,
però va ser el que va encetar
l'ensenyament de la música a les escoles,
i a partir d'aquí s'ha anat fent,
però va ser ell l'inici de si.
Miquel Àngel, que encara no t'hem escoltat,
t'he dit bon dia,
però encara no t'hem escoltat.
Ara teniu tot just,
prepareu ja el 28e cicle,
diria que és de tardor,
o sigui que això ja ho veurem d'aquí poc,
amb bones propostes,
amb bons concerts
i amb noms també importants de l'escena musical.
Sí, i tant, i tant.
Demà comença,
amb la presentació del llibre,
potser la primera vegada que es programa una harpa,
una harpa solo, no?
No, n'hi ha hagut altres vegades,
però poques.
A solo?
Sí?
Sí, sí, algunes, algunes...
Però poques, poques vegades.
Ah, val, val.
I és interessant, no?
I després hi ha coses molt diverses,
sobretot música de cambra,
però també hi ha dos orquestres,
dos orquestres,
hi ha una orquestra de cambra
i una orquestra sinfònica,
gent d'aquí,
músics d'aquí de la zona,
del país, no?
És el que s'ha intentat ara últimament,
diguéssim,
incorporar, doncs,
solistes o agrupacions musicals,
que siguin una mica del país, també,
perquè van haver una temporada molt llarga
que venien molt de l'est i europeus, no?
Perquè aquí tampoc no estava
molt regularitzada, diguéssim,
l'ensenyament de la música, no?
Esclar, no hi havia uns grans solistes aquí,
una època,
però ara sí,
ara els tenim de la primera magnitud,
vull dir que ara,
per això volem també apostar
per aquesta gent jove,
perquè, doncs,
precisament són del país
i són molt bons.
Jordi,
algun apunt més
abans d'acomiadar-te?
Bueno, demà vindràs, no?
Pots venir demà a la presentació?
Sí, sí,
si no em renyen.
Demà et veiem el Teatre Metropol,
demà serà el Teatre Metropol,
a la seta de la tarda
tothom està convidat,
els socis,
en principi de l'entitat.
D'agendat,
cap problema.
No, no,
dir-hi que ha estat una experiència
doncs prou enriquidora,
perquè quan te'n dones compte
de l'endrés
que han fet, doncs,
els socis de l'entitat
per trobar aquesta informació,
i després hi pots reflexionar
sobre això,
doncs es veu
allò que passa molt sovint
en les ciutats com Tarragona,
no?
Que de vegades la feina
del dia a dia,
doncs,
no es valora, no?
i cal que hi hagi algun moment
desdeterminat o algun aspecte, doncs,
concret que succeeixi
perquè realment tot això es posi en valor,
no?
i crec que aquesta és una molt bona oportunitat
per reivindicar la feina que fan des del món
dels voluntaris i del món, doncs, amateurs,
que recordem ho vol dir els que més estimen allò que fan,
doncs, la gent de Juventus Musicals de Tarragona,
jo crec que val la pena de recordar-ho,
que van ser uns grans pioners en el seu moment,
perquè van ser la primera gent que va treballar en xarxa,
Juventus Musicals era una xarxa molt important,
reconeguda, doncs,
per l'UNESCO i per les Nacions Unides
com uns ambaixadors musicals arreu del món,
i jo crec que allò que havia començat, doncs,
just després de la Segona Guerra Mundial
i que arribava, doncs, aquí a Tarragona
al cap d'uns 15 anys o així,
jo crec que val la pena de reivindicar-ho
i de destacar-ho.
De fet, en els pròlegs que hi ha en el llibre,
bé, les salutacions que hi ha en el llibre
tant per part de Juventus Musicals
de l'Estat espanyol com de Catalunya,
doncs, es constata, doncs, això,
aquesta feina de dècades
i pionera del treball en xarxa, no?
Jordi Bertrana, gerent de la Fira d'Espectades
d'Arrel Tradicional de Manresa, gràcies,
i, en fi, des d'aquí, suposatament,
també una forta abraçada.
Una forta abraçada, Jordi.
Fins després.
Ens veiem després, Jordi.
Jordi Bertrana, doncs,
tot una, home, una col·laboració de luxe, no?
M'agina molt content, no?
Molt content perquè, a més a més,
ha sigut receptiu de tot el que hem parlat
i, en fi, fantàstic.
Crec que agradarà molt.
Heu rebut i he vist molts reconeixements
també d'aquests 50 anys,
tant el president,
ara també em feia referència al Jordi, no?
Com l'entitat, no?
Sí.
És una entitat que és tarragonina,
però que té llaços molt més enllà.
A veure, és filial, diguéssim,
de lo que eren els joventus musicals europeus,
que és quan se va constituir aquesta...
després de la Guerra Mundial.
després es va fer la, diguéssim,
la delegació d'Espanya, diguéssim,
de l'estat espanyol,
i llavors, al cap de pocs anys,
es va constituir, per exemple,
la de Tarragona, entre moltes altres, no?
De totes maneres, la de Tarragona,
val a dir, que ha sigut una de les associacions
més nombroses.
Actualment encara és de les més nombroses
que han anat a l'estat espanyol.
O sigui que, de les més nombroses de Catalunya,
que potser és la tercera,
i de l'estat espanyol, també.
O sigui que ha tingut un treball molt fort
i molt emnegat, diguéssim,
o sigui, un interès per part del senyor Calvo
molt fantàstic.
Els integrants, avui dia,
quants sou a joventus musicals?
De socis.
Sí.
De socis, ara som els...
No arribem als 500, però als 400 i tants.
Però hi ha hagut temporades millors, també.
Ara potser la crisi també ha fet baixar una mica.
Durant anys no hi havia prop de 800.
i era potser la més nombrosa de tot l'estat.
I entre aquests socis, que hi ha músics, hi ha de tot?
Entre els socis hi ha.
Home, el ciutadà de Tarragona, normal, diguéssim.
Hi ha músics, evidentment, no?
Però normalment, és clar,
té una banda molt, molt normal, diguéssim.
Gent aficionada a la música,
gent que li agrada la música clàssica
i, home,
als joves els hi costa una mica d'entrar
perquè tenen una altra...
Els hi agrada més el rock, els hi agrada altres tipus de música.
Però hi ha molts estudiants de música, també, no?
Que van als conservatoris
i llavors, doncs,
potser tampoc no ho sabem fer gaire bé.
Potser ho fem un dies que no els hi va bé
perquè tenen classes.
És una cosa que està estudiant ara
cap als propers anys, no?
Suposo que ho veieu amb bons ulls,
per exemple, que ben aviat es pugui reobrir el Teatre Tarragona,
abans en Jordi parlava de la superació de l'antic teatre de la Rambla Vella,
ara d'aquí pocs,
en fin, a la vida i vies,
però a bàsiques setmanes tindrem la reabertura de Tarragona
amb la gran nit de les teatres catalanes.
Com ho veieu, des de les Jumantus Musicals?
A veure, Jumantus Musicals ens interessa poder tenir...
A veure, més que el teatre,
el que ens interessaria és que hi hagués un auditori
que estigués condicionat per l'acústica,
el més important de tot.
I això, esclar, amb el Teatre Tarragona,
que estem molt contents que s'inauguri
després de tants anys i tot,
ens estem molt contents,
però encara no hem escoltat música allà dintre,
encara no sabem si realment se podrà fer un bon concert
i l'acústica serà bona.
Vull dir, això ho veurem ara amb el temps
i llavors podrem dir,
home, necessitem un auditori per força,
o es podrà arreglar, potser es podrà posar una conya.
En aquests moments jo no m'amullo encara
si l'acústica serà bona.
L'acústica és complexa,
l'acústica d'un recinte.
I és el que diu el Montse,
fins que no es prova no s'acaba de veure ben bé
si és del tot bon o...
Molt bé, doncs tenim ret dos minuts.
Miquel Àngel, que t'hem escoltat poc.
A veure, explica'ns una mica
no sé com és el dia a dia
de les llumatges musicals actualment,
és a dir, quin és una mica allò
que us fa tirar endavant.
Home, ara,
complint aquests 50 anys,
ara la il·lusió és seguir endavant
i potser complir-ne 50 més.
Jo també volia dir una cosa,
que jo soc una mica parra implicada
en el sentit que soc músic,
i per a mi,
joventus musicals ha sigut important.
Vull dir,
els vaig conèixer
quan venia d'estudiar a Alemanya
i realment
em van donar l'oportunitat
de poder tocar
a un lloc com el teatre,
a Metropol,
i això volia remarcar-ho,
la importància que té
per als músics,
per als músics d'aquí,
la importància que té
tindre l'oportunitat
de sortir a l'escenari,
que al final els músics
el que necessiten
és possibilitats de tocar,
i això.
I el que veig jo
de la importància de seguir
és això,
que joventus musicals
sigui una possibilitat,
una oportunitat
per als músics
que la necessiten,
és importantíssim.
Per tant,
és una feina social,
a tots els nivells,
a nivell dels músics
i a nivell
de l'oferta musical
que dona.
Seguireu, per tant,
recolzant.
Hem de fer front a la crisi,
que això també ha repercutit molt,
però, bueno,
de crisi sempre se n'han passat,
en 50 anys
hi ha hagut moltes èpoques
de crisi també,
o sigui que
les hem de superar.
I tirar endavant.
I tirar endavant.
I demà de la presentació
d'aquest llibre
al Teatre Metropol
a les 7 de la tarda,
avui hem volgut parlar
aquí al Matí Targona Ràdio,
Montse Carra,
president de l'entitat,
gràcies.
I també gràcies
al Miquel Àngel Marín,
membre de la Junta,
gràcies.
Gràcies a nosaltres.
Gràcies a la propera.