.
Sempre n'estic, el programa de referència a Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Que tancàvem ahir mateix i que avui ja ha passat a ser una part més de la nostra història
i que per tant volem recordar en forma breu amb aquest especial d'unes 3 hores aproximadament
per intentar donar-vos, deixar les pinzellades més destacades que ens ha deixat, com bé,
amb aquests darrers 365 dies que hem viscut intensament a la sintonia esportiva de Tarragona Ràdio.
Som els del Sembra Nàftig, aquí comença aquest programa especial on reviurem,
per exemple, la permanència del Nàftig en aquells partits dramàtics de Bandabetis i d'Albacete,
on reviurem el programa especial de final de temporada,
on també sentirem el que ha passat aquest any amb els 125 anys de la fundació del Nàftig.
Hem estat d'aniversari i també ho volem recordar.
Sentirem també la veu del Gordo, de Jorge D'Alessandro,
l'entrevista que va concedir a Tarragona Ràdio aquí els estudis de l'emissora.
Sentirem també el seu predecessor, Joan Carles Oliva,
i l'homenatge que li va rendir el Sembra Nàftig després de la destitució del tècnic lleidatà.
I marxarem, doncs, de la millor manera,
escoltant les dues darreres victòries del Nàftig a la Lliga i els gols de Barry Powell.
Tot això, com diem, comprimit amb 3 horetes,
i és el que ara mateix podreu escoltar aquest 96.7 de la freqüència modulada.
Esperem que us agradi molt, perquè això és l'entrada d'any del Sembra Nàftig.
Així ha sonat el 2011 a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Siento tu calor en mí, siento cerca tu emoción,
siento un ale al corazón, vibrando juntos llenos de ilusión.
Siento el orgullo, siento el orgullo de llevar tu nombre en mi corazón.
Sempre n'estic, amb el suport del Grup Vic Sant.
Gracias afición por ti, el sueño se ha hecho realidad.
Gracias, gracias por saber estar en los momentos de dificultad.
Gracias por siempre, gracias por siempre llevaré tu nombre en mi corazón.
Gritando Nàftig, sintiendo dentro de mí, crece el orgullo de ser hoy parte de ti.
Decirle al mundo que ya estamos aquí, uniendo esfuerzos ganaremos por ti.
Por ti llevamos todos tu color, por ti es ganar nuestro corazón.
Por ti iremos juntos para compartir.
Per tant, podem continuar endavant.
Us deia que són les 8 del vespre i 8 minuts, gran notícia.
Així estem tots informats de l'hora que és.
I arrenquem aquest sempre nàstic especial.
Ja us deiem abans que tenim molts convidats.
De seguida anem amb la primera actuació musical.
Ja veieu que aquí tenim aquest grup musical que avui ens acompanyarà.
Però abans que res deixeu-vos saludar el president del Club Gimnàstic de Tarragona,
el Josep Maria Andreu.
Josep Maria, bona tarda.
El Gimnàstic de Tarragona aquest any celebra el 125è aniversari
i avui Josep Maria Andreu ens acompanya aquí a l'Auditori de Catalunya Caixa.
Amb ell parlarem una estoneta.
I també amb el president del Consell d'Administració del Nàstic,
el Josep Maria Fernández.
Josep Maria, bona tarda.
Abans que res, i que m'agradaria a tots dos que m'expliquessin una mica
quines sensacions vau viure el passat dia diumenge
quan l'àrbitre va xiblar el final del partit.
Són sensacions difícils de aplicar, no?
O sea, pasas de esa inquietud, de ese malestar que todos en ese momento estábamos sintiendo, no?
Y quan te das cuenta que el pitido final llega y mantenemos la categoría,
evidentemente explicar las sensaciones yo creo que cada uno las toma de una manera, no?
pero sí que las podemos generalizar, una felicidad, una tranquilidad
y un pensar que seguimos en esta categoría tan importante que ha costado o costó tantos años conseguir
y que evidentemente perderla sería una verdadera pena para todos, no?
Por lo tanto, esa satisfacción y esa felicidad es con lo que yo me quedo en el pitido final.
Josep Maria.
Bé, yo definiria en dos paraules, no? Felicitat i tranquil·litat
perquè realment era un moment feliç, havíem aconseguit salvar la categoria,
tots sabíem que era molt important,
i tranquil·litat perquè d'alguna forma el fet de mantindre's a segon A
podem fer que el projecte continuï, no?
De lo contrario, si no estigués por la categoria,
ho haguéssim passat francamente malament
i les coses haguéssim complicat moltíssim, no?
Per tant, felicitat absoluta i tranquil·litat
perquè penso que el futur torna a estar obert
i bé, i estic a començar a treballar pensant en el que pugui passar l'any que ve.
Més que paraules, també que hi hagi música.
Sí, i li hem d'agrair al Fernando Morán,
que l'any passat s'havia compromès, que va dir
hosti, no me metáis en este marrón, que no estamos salvados,
i aquest any va dir, estem salvats, vinc a tocar,
no tinc cap problema, el que vulgueu,
totes les facilitats del món.
Vé acompanyat del Miguel Fanon i de la Maribel Torres,
després tindrem altres actuacions, però és la primera,
i jo, vaja, ja no parlo més perquè vull que toquin ells i que se senti,
però abans de començar, perquè això sembla que estiguem sols tu i jo, Blanca,
avui aquí, però aquí hi ha un fotimer de gent,
un aplaudiment pel Fer i pels que estan tocant, no?
Vinga, va. Todo lo tuyo, Fer.
Bueno, muy buenas tardes a todos y, bueno, antes de nada,
agradeceros, ¿no?, a tota la afición que habéis estado todo el año a tope.
Ha sido un año bastante complicado y, bueno, felicitar también al club,
al míster, ¿no?, a todos los compañeros, porque, bueno,
al final lo hemos conseguido y ha sido también gracias a vosotros, de verdad.
Un aplauso también para vosotros, ¿vale?
Bueno, pensaréis, ¿qué hace este tío aquí, no?
Bueno, pues en principio, como os ha comentado Kim,
me metí en un embolado y, como conseguimos la salvación, aquí estamos, ¿no?
Vamos a tocar dos canciones del Jardín de Celia,
que es un proyecto que tengo con amiguetes.
y vamos a cantar la primera, es en el mismo andén y, bueno,
la hice meses después del atentado del 11M de Madrid
y un poco, pues, bueno, pues hago un guiño a esos cuentos que te cuentan los abuelos,
y que te das cuenta que cuando eres mayor la vida es un poco diferente, ¿no?
en el mismo andén. Espero que os guste, ¿vale?
Ahora quiero que me cuentes esa historia
De una princesa sola en su balcón
Ahora quiero que me cuentes qué hace el príncipe
Borracho en una cantina
Hasta el amanecer, vaya abuelo
No me dijiste que el amor y el odio esperan
En el mismo andén, vaya abuelo
No me explicaste que así aceptabas a gente de buena fe
Vaya abuelo, no me dijiste que el amor y el odio esperan
El mismo andén, vaya abuelo
No me explicaste
Ahora quiero que me cuentes esa historia
Porque a Blanca Nieves nunca despertó
Porque, porque su querido amado
Se fue con la del quinto diez años menor
Vaya abuelo, no me dijiste que el amor y el odio esperan
El mismo andén, vaya abuelo
Vaya abuelo, no me explicaste
Vaya abuelo, no me dijiste que así aceptabas a gente de buena fe
Vaya abuelo, no me explicaste
Vaya abuelo, no me dijiste que así aceptabas a gente de buena fe
Gracias
Gracias
Esto es mucho más jodido que salir a jugar al fútbol
Bueno, como os ha presentado Miguel Zarón
El mejor guitarrista que hay en Cataluña
Un gran tipo
Y Maribel a la voz
Cantante de Rezampis
Un grupazo
Bueno, pues vamos a tocar otro tema
El último
Que se llama
Son las once menos diez
Y lo hice hace bastante tiempo
Un día a esa hora
Y habla un poco de
Uno creer en lo que hace uno
Independientemente de lo que puedan pensar los demás
Así que, bueno, muchas gracias
Y ojalá el año que viene volvamos a estar aquí
¿Vale?
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Que me convertí en la puerta esta cerrada
Para aquellos que no confiaron en mí
Hoy voy a recordar detrás de mi pelota
Jugando con el Padre
Donde no había un juez
En un lugar donde las flores nacen al revés
Donde hay gente que camina descalza
Sin saber por qué
Donde hay rifles cargados con tinta
Cantadas al papel
Hoy voy a recordar
Cantando con mi mamá
Un camincito perro
Donde no había un juez
Donde los fundes se construyen sin encajar
Donde hay tipos que caminan desnudos
Contra la tempestad
Donde hay gente que camina descalza
Sin saber por qué
Donde hay noches en vela
Con piratas tarados
Víctimas del soñar
Tardes de mayo
Ojos cansados
Ojos cansados
¿Quién te recordará?
Tú sigue así
Tú sigue así
Si mañana el sol brillará
Tú sigue así
Sigue así
Si mañana el sol brillará
Tú sigue así
Sigue así
Si mañana el sol brillará
Donde hay noches en vela
Con piratas tarados
Víctimas del soñar
Tardes de mayo
Ojos cansados
¿Quién te recordará?
Tú sigue así
Sigue así
Si mañana el sol brillará
Tú sigue así
Sigue así
Si mañana el sol brillará
Tú sigue así
Sigue así
Si mañana el sol brillará
¡Oh!
Muchísimas gracias.
¡Gracias!
¡Gracias!
i enhorabuena.
No està gens malament l'actuació
encarcelada per Fernando Morán,
que ja ens ha dit que es posa més nerviós cantant
que no pas jugant a futbol.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, molt bé, molt bé.
El Joan Carles aquí a Tarragona, que a la roda de premsa
deia que per ell era un orgull,
elevava molt el nàstic.
Jo no sé, ara, amb el pas del temps,
com has viscut de dins aquest nàstic?
No, tens raó, tens raó que jo el primer dia
que vaig arribar, vaig arribar
amb moltíssima satisfacció, no?
Per mi, entrenar el nàstic era un orgull,
com a català, com a una persona
que havia viscut el nàstic des de feia molt temps
i la veritat que ha sigut un plaer
treballar aquí.
Jo crec que, a més, és un missatge molt repetit,
que ho he dit moltes vegades, no?
M'he trobat un club
i especialment un vestidor increïble
i amb això jo crec que dona gust treballar.
El dia a dia per mi ha sigut,
no et diria fàcil de gestionar,
ha sigut fàcil de gestionar la gent,
però no la situació, no?
Amb la qual cosa hem hagut de patir,
però no crec que hagi patit menys
que tota la gent que està aquí, no?
que estimem el nàstic i que sabíem
l'important que era per tothom
aconseguir el nostre objectiu
i ha sigut un repte que no hem aconseguit
faltant una jornada per acabar la lliga
i jo crec que té un mèrit
per part dels jugadors increïble, no?
I mèrit també té la plantilla de la Pobla,
aquí representada pel Quico Ramírez.
Déu n'hi do que una temporada que ho fèn, eh?
Sí, la vera és que
hoi la Pobla
no té que ser
una excepció d'esta fiesta, no?
Jo crec que
hem viscut un fin de setmana
cargats de emocions
i la Pobla
en el seu cas,
ho hem viscut d'una forma diferent,
però hoi és moment
de fer resumim un poc
a la temporada
i volia aprofitar
aquest moment
que m'havéis dado
per agradecer
al club
el Nastic,
a la Pobla,
a los medios de comunicació
tot el esforço
i tot el empeño
que li han posat
en
en apoyar
al equipo
en aquests moments
tan difícils
a la gent
que hem estat
treballant
durant tot el any
en el campo
el cuerpo técnico
i ajudantes
i molt especialment
tenir un recordatori
a les grans
perjudicats
d'esta situació
que són els jugadors
que
ho han passat mal,
que no són conscients
de el que han deixat
de guanyar,
però sin duda
que són els grans
artífices
d'este gran
moment
que vive el filial,
que vive el futbol base
i que vive la Pobla
i des de aquí
agradecer
molt especialment
a els jugadors
aquest esforço.
bona tarda,
benvinguts a aquesta edició especial
Bona tarda, benvinguts a aquesta edició espacial
de l'última mitja hora avui des de l'Auditori de Catalunya Caixa.
Josep Ardila, bona tarda.
Miquel González, bona tarda.
Avui no hem pogut fer allò de ara comencies tu, ara començo jo,
perquè no teníem ben bé clar, no teníem qui començava.
No, però bueno, ja ho hem aclarit.
Vinga, doncs comencem aquesta primera i última edició especial
de l'última mitja hora des de Catalunya Caixa, des de l'Auditori.
Ens han deixat uns minuts, diu,
feu donar uns minuts allò una mica del jiji, jaja,
els millors talls que han passat per l'última mitja hora del sempre nàstic
i que tenen, com dèiem, doncs alguna relació amb el nàstic.
Què, és la tarda dels agressiusos o què?
Doncs sembla que sí, sembla que sí.
Anem per feina perquè hem preparat 8 perles humorístiques.
Mare de Déu, senyor.
Mare de Déu, senyor, ja ho pots ben dir.
Comencem parlant del Pepe Erdil, aquí a la meva esquerra.
L'any passat, aquesta temporada passada,
col·laborava amb el sempre nàstic
als partits de l'inici de temporada.
Escolteu com va fer el repàs als jugadors l'1 per 1.
No ho tenia massa clar.
A seu costat, dorsal 17, Rafa Barber.
Rafa Barber.
Ah, l'has perdut, aquest, eh?
Espera que ho trobem.
T'has escapat per la banda.
T'ho hem escapat per la banda.
Josep, ara mateix passes quasi bé pel costat de Manel Ruth.
No sé si el podrem agafar un momentet,
si finalment, Josep, t'has pogut apropar o no?
Diuen que esperem demà la presentació,
a dos quarts de sis de la tarda, eh?
Per sentir a Manel Ruth.
Doncs esperarem demà.
Això et sentit.
La banda d'esquerra dorsal 14, Capi.
Capi.
Ens han escapat els papers, avui.
Bueno.
Jesús Capitán Prada, ara sí.
Doncs ja ho veieu.
Porta dos a zero, eh, vas?
Dos a zero, ja.
Ni Manel Ruth ni Natàlvia Rodríguez.
Rincón del Soto, eres?
Sí, sí, Rincón del Soto.
Bona espera, eh?
Dorsal 23, Rodríguez.
Aves Crut Rodríguez.
Què?
Rodrí, no, Rodrí.
Dorsal 23.
Ara busquem.
Vinga, és igual, anem per...
Seu Anne, si vols, va, dorsal 16.
Sí, que ara se'ns de...
No, Rodríguez, Rodríguez, Jiménez, Molina.
Vinga, n'esputa València.
T'ha quedat clar, no, qui era Rodríguez?
Déu-n'hi-do.
Ha quedat claríssim.
Sí, sí.
I ara parlem del programa Semprenàstic en general.
Hi ha moments, a vegades, de descontrol.
No menys per ells el Jordi Blanc, eh?
No, no, mai.
Mai el Jordi Blanc.
I nosaltres un dia ens vam posar a imaginar
allò que fem a vegades a l'última mitja hora,
com seria el Semprenàstic si es fes atenció des d'una discoteca.
La cançó és en homenatge
perquè hem d'estar contents.
Blanc.
I el futbol,
Blanc.
No, amb tots ja patint que no hi hauria futbol, eh?
I lògicament aquí m'ha proposat
i posem aquesta cançó
que així...
per aquí no parlen.
O sigui,
si tu t'has tornat un xungo de polígon,
no m'hi fotis a mi, tio.
Vull dir...
Això és cosa teva.
Què vol dir això, del xungo de polígon?
No, no, tu mateix.
Escolta la música i m'entendràs.
Què et sembla?
Clar que és un muntatge, eh?
Sí, sí, clar, clar.
No han arribat a fer el programa d'aquesta manera.
Atenció, perquè ara n'hem parlat del gran Àngel Garcia.
Hola, guapos.
Hola, Àngel.
Hem posat molts moments protagonitzats per ell.
Molts, eh?
De fet, jo tinc un esmorzar pendent amb ell, també.
Un dia ve haurem d'agrair.
Sí, sí.
Ara tirarem uns talls que ens han impactat.
Me cago en l'olla, per què dic sentir-ho?
Per favor.
Perquè hem d'escol·lçar el seu tall.
Escolteu com durant un partit
l'Àngel s'alterava sobremanera.
Ja em portem 7 o 8
i aquest any no pot ser encara.
I l'any que ve, ah, no ho sé.
I l'any que ve, ah, no ho sé.
I així estarem tot el rato.
Ni Àngel ni hòsties.
Un planter que calocina.
Em parleu de la pedrera
i a mi ja no m'enganyen més, tio.
No és comte.
Que puti més alt.
Però més clar no.
A mi no em convenceràs mai a la vida.
Així de clar i contundent, ho dic.
Tota arribada, tota arribada.
Puta xinxa i poca limonada.
Jo no sé què passarà el dia que falti aquí.
Quanta raó, quanta raó.
Jo no entenc tampoc el dia que falti ell.
Què us sembla?
És un desastre total.
Avui pitjor que mai a la història del món mundial.
El gran Àngel García.
Ara anem a parlar d'un altre espai mític
del programa de les retransmissions del Nàstic,
La Porra, dirigida i realitzada per la gran Teresa Ortega.
La jovenzuela Tero Ortega.
I tant, i tant.
La jovenzuela.
També n'han passat molts de moments a La Porra,
però un dels que més ens agrada,
el que sempre recordem,
és quan un dia, en un partit,
a La Porra va trucar la mascota del Nàstic.
Saludem al primer concursant.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Amb qui parlo?
Amb la mascota.
Amb com?
La mascota.
Com la mascota?
La mascota del Nàstic.
Ah, molt bé.
El Nàsticus.
Sí, Nàsticus, sí.
Digue'm, quin serà el resultat, Nàsticus?
Uno, dos.
Guanyarà el Nàstic per tot punt.
Sí, guanyarà el Nàstic, jo, m'està.
Molt bé, que vagi molt bé, gràcies.
Vinga.
Què us sembla, el Nàsticus?
Fantàstica la porra.
Un aplaudiment, sí senyor, per al Nàsticus.
I un altre mític del sempre Nàstic,
des dels seus inicis, des dels seus orígens,
és el nostre company també d'esport, Joan Andreu Pérez.
No hay derecho.
Per a ell també n'hi ha,
i n'hem triat un compilat dels seus millors moments,
a la redacció esportiva de Tarragona Ràdio.
I en plena esportiva,
què és el més destacat avui, Joan Andreu Pérez?
Nàstic, Nàstic, Nàstic.
I Club Bàsquet, Nàstic, i Club Bàsquet Tarragona fan...
El Club Bàsquet Tarragona ha sumat el primer triomf.
Protagonistes, a peu de llispa, a peu de parquet, volíem dir,
estem parlant de bàsquet.
Ràpidament, una primera comunicació
amb el nostre company, Joan Andreu Pérez,
que es troba ja a peu en de gespa al nou estadi, Joan Andreu.
Atenció, Joan Andreu.
No hay derecho.
Sembla ser que el nostre company, Joan Andreu Pérez,
no ens acaba d'escoltar.
M'ha fetgeix-ho a la salutació cap al Quim Com,
Quim Com, Quim Com, cap al Quim Pons.
Permet als grans sumar set punts
i guanyar per primer cop lluny del nou estadi.
Què et sembla, què et sembla?
Déu-n'hi-do.
I ara, pareu màquines.
Anem a parlar, ja ho anunciava abans,
Quim Pons, del entrenador Joan Carles Oliva,
que ho tenim aquí davant.
Que ens perdoni, eh?
Sí, que ens perdoni.
Ens n'anem fins al sempre nàstic del dia 15 de desembre,
l'any passat, el 2010,
quan va venir al programa i explicaven
com havia estat la seva història
amb Peter Van, una habitació d'un hotel,
un jacuzzi...
Un russos, un pacte...
Escolteu.
Has trucat al mòbil, eh?
Peter Van agafa el mòbil,
aquell mòbil que devia tenir...
Me diu, vine a l'hotel, on dic.
Ell vivia en una habitació d'un hotel.
Ah, a Vitòria, eh?
A Vitòria, a Vitòria.
I me'l trobo amb un bar nus.
Amb un bar nus.
La veritat és que...
Me porta amb un jacuzzi.
De l'hotel.
I perquè me diu...
Rusos, haremos pactos en jacuzzi.
I me va atendre dos hores al jacuzzi.
Us juro.
Ell va aguantar el jacuzzi dos hores
i jo cada quart d'hora tenia que sortir.
Perquè jo estava ja al chup-chup, arrobat.
Després de les dues hores
me va portar a la habitació,
vam sopar a peix.
Jo dic...
Ara sóc em falta que me digui
que em va arribar a l'habitació,
però bueno.
I llavors me va treure...
Us juro, eh?
Me va treure un contracte
de deu anys.
a 25 milions per temporada.
Me diu...
Vine, vine a l'hotel.
I me'l trobo amb un bar nus.
Me porta amb un jacuzzi.
Me porta amb un jacuzzi.
i me'l trobo amb un bar nus.
Us us ha de mos pactus
amb jacuzzi.
Us us ha de mos pactus
amb jacuzzi.
Jacuzzi.
Jacuzzi.
Jacuzzi.
Bueno, sopar a peix.
Ara sóc em falta que me digui
que em va arribar a l'habitació,
però bueno.
Que sapigueu...
Que sapigueu que és...
Un aplaudiment, sí.
Un aplaudiment.
Que sapigueu que des de llavors
molts dies arribem a la redacció
i el primer que diem és
ahir vaig a xopar peix, no?
I és el primer que diem.
No marxeu encara
perquè tornem a tenir
a Joan Carles d'Oliva,
però ara el protagonista
és Quim Pons.
Atenció.
Foseu-vos en situació, vale?
S'acaba el partit.
Roda de premsa,
que començava
amb un incident
que ara sentireu,
i després
una interessantíssima pregunta
a alt nivell periodístic
del nostre company Quim Pons.
Escolteu, sisplau.
Doncs ja entrem a Joan Carles d'Oliva
en aquesta sala de premsa
del nou estadi
i començarà la compareixència pública
del trenit
del gimnàstic de Tarragona
a parlar amb Joan Carles d'Oliva.
Ara li he caigut el...
S'ha li desmuntat
una cosa de la publicitat.
d'aquesta sala de premsa
del nou estadi.
És que n'hi ha tanta
davant que de vegades
costava llogar-te
i ara ràpidament
ja està arreglat.
Ara de màgia
i ja podrà començar
aquesta compareixència pública
de Joan Carles d'Oliva
amb el que començarem
a parlar.
Anem donant, sisplau,
el torn de paraula.
Amb Oliva
comencem a preguntar-li
al tècnic d'Oliva.
Joan Carles,
bona tarda.
Bona tarda.
El resum sèrie
no ha pogut ser
en un partit
que no sé com explicaries.
ha tingut dos parts,
la primera i la segona,
segurament.
la segona, patrón.
Gràcies.
No li fa't ensigna la mà.
Què se pot respondre
amb una pregunta
tan ben plantejada?
La veritat és aquesta, no?
Sí, tens raó, tens raó.
Sí, jo crec que a la primera part
no ens han cregut el missatge, no?
Jo crec que no s'han acabat de creure
i que jo ha vingut de primer
i que podíem.
Clar, només faltava
que Joan Carles d'Oliva
li contestessin
sí, sí, una primera
i una segona,
per acabar-ho de matitzar.
I ara acabarem ja
per acabar amb música.
El Miquel diu que no ho volia,
no ho volia tornar a recordar.
però no els tinc un més remei.
I tornarem a sentir ràpidament
la destrossada versió
de l'himne del Nàstic
que van cantar
Miquel González
i Quim Pons
el dia del programa
que es va fer en directe
des de la Fira d'Abreu
de Bona Vista.
Nàstic, nàstic, crida l'afició
Nàstic, nàstic, ets el millor
Ets la tradició
i l'orgull
El degar
Entre els clubs de l'esport
Nàstic, nàstic, crida l'afició
Nàstic, nàstic, ets el millor
Canten els petits
Criden els meus grans
Nàstic, tu s'ha futbol
I fins aquí.
Ningú sap si vam acabar per dalt
si vam acabar per baix
si vam acabar al mig
no ho sabem.
Acabem aquí
agrair com sempre
a tot l'equip del Sempre Nàstic
els que heu vingut
a Lluís Comas des de l'Auditori
i també a Silvia Garcia
que està als controls.
Miquel, que vagi bé.
Moltes gràcies, fins la propera.
Bona nit.
Us far aplaudiments
pels companys de l'última mitja hora
el Miquel González
i el Josep Ardila.
Fernando, acabas contrato.
El año que viene, ¿qué?
Bueno, pues en principio
creo que seguiremos.
Estamos ahí hablando con...
Nos acabas de dar la noticia
de la tarde, ¿eh?
No, bueno, faltan algunas cosillas
que hay que ajustar
y, bueno, la verdad es que
yo estoy aquí muy feliz
y, bueno, mi familia igual
y ojalá, ojalá que
lo solucionemos, bueno, pues en estas semanas
y podamos aquí estar algún año más.
Siento tu calor en mí
Siento cerca tu emoción
Siento grana el corazón
Gritando juntos llenos de ilusión
Siento el orgullo
Siento el orgullo
Siento el orgullo
Siento el orgullo
Siento el orgullo
de llevar tu nombre
en mi corazón.
Gracias a ti
que yo por
mis sueños
se ha hecho realidad.
Gracias
por saber estar
en los momentos
de dificultad.
Gracias por
sentar, gracias pues
siempre llevaré tu nombre
en mi corazón.
Gracias por ver el video
en los esfuerzos ganaremos
por ti.
Por ti llevamos
todos tu color.
por ti
es gran a nuestro corazón.
por ti
en los esfuerzos ganaremos
en los esfuerzos ganaremos
la ilusión
en los esfuerzos ganaremos
en los esfuerzos ganaremos
en los esfuerzos ganaremos
en los esfuerzos ganaremos
por ti.
en los esfuerzos ganaremos
Llevamos todos tu color.
Més por.
Por ti desgrada nuestro corazón.
Més por, Més por.
Dos, tres, por ti iremos juntos para compartir
la ilusión de un mejor sueño que hoy es.
Por ti llevamos todos tu color.
Por ti desgrada nuestro corazón.
Por ti iremos juntos para compartir
la ilusión de un mejor sueño que hoy es.
La ilusión de un mejor sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un mejor sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un mejor sueño que hoy es.
La ilusión de un mejor sueño que hoy es.
Domingo García, Fernando Morán, Álex Pareja...
Brutal.
Doncs amb ells anem tancant el programa.
Agrair-vos a tots la vostra assistència aquí a l'Auditori de Catalunya Caixa.
Que el Sembrenàstic continua, que comencem a preparar la 17a temporada.
Que moltes gràcies a tots.
Felicitats, Sembrenàstic i bona nit.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I dream I knew while I'd
Virgil i el tercer!
No com nosaltres que estem en blanc hulígan.
Ha passat tot quan estem en blanc hulígan.
És de Sevilla.
Esto lo hace una fiesta, vaya.
¿Váis a subir esta mañana o lo esperáis por la tarde?
No, a nosotros ganar hoy aquí y disfrutar.
Y disfrutar.
Que vamos a disfrutar con el Betis hoy.
Que esto es un sentimiento de lo más grande.
Ahí está, formar lío allí en Sevilla otra vez.
Hacéis de fiesta.
A Chilipú Puchele.
Os vais a salvar, pero la semana que viene.
Sí, hasta ahí, hombre.
Pero, niño, que vamos a estar.
Hoy tenemos el caba, metido en el coche, ¿no?
Cuidado mucho.
Nos falta hoy ganar.
Dependemos de nosotros.
Y luego apoyamos todos al Nati desde Sevilla.
Nosotros estamos en el Nati, pero hoy no.
Mañana.
Bueno, pero espero que nosotros nos salvemos hoy.
Mira, hi ha gent del Nati, eh?
Tomás, anima'm una mica,
perquè tot això és vertiblant, tu.
No se'n jugo, avui, ja.
Ahora mismo estoy comentando con mis compañeros
si esto es Tarragona o Sevilla,
porque yo estoy realmente alucinado.
Aquí por cada camiseta del Nati veo diez del Betis.
Alrededor, no sé.
Estic aquí a Sevilla o estic a Tarragona,
perquè això és una invasió en tota regla.
Sí, sí, si normalment ja animem,
ara serà el doble o el triple,
perquè ja ho veus aquí.
Vull dir, aquesta gent no para.
a Xilipú Puchele.
Xilipú Puchele.
Xilipú Puchele.
Xilipú Puchele.
Xilipú Puchele.
Xilipú Puchele.
S'ha guardat aquest minut de silenci.
Respectuós minut de silenci al nou estadi.
I ara sí, començarà el partit.
Ho farà fins i tot una miqueta abans de l'hora en punt.
De les 12 del migdia, Sorella Cuenca,
que es mira als assistents, té l'hoquei de tothom
i suposo que està esperant una miqueta
que s'aprofin les 12 del migdia.
Cridori impressionant dels aficionats del Betis.
Arrencarà el partit.
Ho fa ara mateix la moixa, el Betis.
La pilota que l'agafa ara, Bergen Tienyozui,
amb Vinyet, que li acaba prenent la pilota,
que ha llançat la contra per part del Betis.
Ulla el Betis, que intenta arribar per aquí,
amb Jonathan Pereira fins la línia a fons.
Al terra, Manel Ruth no aguanta encara.
Manel Ruth, que ve.
Manel Ruth com treballa amb Jonathan Pereira
i acaba envoltant-se la pilota.
Molt bé, Manel Ruth.
Banda esquerra penjarà la pilota.
Toni per terra.
Gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol.
De Roversio en pròpia porta.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El 24 de la primera marca el Lastic.
Bona jugada a la contra.
Li posa l'Oi.
Martoni la centra.
Quan la buscava Powell, Roversio hi posa la cama.
Enganya Castro i marca el primer gol del Lastic.
El llançament...
El públic del Betis cantava gol.
L'efecte òptic.
L'efecte òptic ha tocat xarxa per fora.
I tots cridaven gol, eh?
El llançament a aquesta pilota,
defensant la jugada d'aquesta pilota.
Rubén.
Ui, quina parada.
Rubén.
Quina parada.
Quina parada.
És que no he vist què feia Roversio.
Però ara mateix diu que es pot començar.
Comença la segona meitat.
Manel Ruf, llançament llarga de pilota perquè vagi Barry Powell.
I pot anar Barry Powell.
Lluit amb Belenguer.
Powell entra dins l'àrea.
El xuta a Powell.
Fora!
Com anima el públic del Lastic.
La pilota és bona pel Lastic.
El xuta a l'Oi.
El xuta a l'Oi.
Fora!
Home no!
Que t'equivoques a l'Oi.
Que t'equivoques a l'Oi.
Que t'equivoques que te l'estaven demanant.
A les dues bandes.
Mira, mira, mira.
Aquesta pilota acaba anant a l'Oi.
La frutal.
Mira què fa l'Oi.
Posa la pilota.
Intenta fer el retall.
Home no!
Salva Sevilla que intenta fer la jugada.
Demana que sali pròpi algú.
La pilota va para Xile Maná.
Pilota dins l'àrea.
Ulla llançament d'aquesta pilota.
Busquen a Salva Sevilla.
Ulla llançament de Rubén Castro.
I el gol.
Estic ull.
Estic ull.
Estic ull.
Estic ull.
Estic ull.
Estic ull.
Estic ull.
Estic ull.
I això que sentia els colors, eh, Quim?
La que ens acaben de liar, eh?
Quina pilota li ha deixat, home, a Sevilla, allí?
Pilota per Raül Fuster.
Penjarà la pilota Raül Fuster per Sansón.
Casó!
Bona!
Bergantinyes fora!
Quina bona jugada que hem tingut!
Perquè baixi Powell haurà de lluitar com sempre amb Belenguer.
Acaba caient.
L'àrbitre diu que...
I hauria de ser targeta per Belenguer, eh?
Hauria de ser targeta per Belenguer.
Sí, senyor.
Al carrer.
Al carrer Belenguer.
Sí, senyor.
Mira, mira, la pilota per Fernando Morandi.
La pilota per Bergantinyes.
Mitja volta.
Paral!
Paral!
Paral!
Paral!
Paral!
Paral!
Paral sobre Bergantinyes.
Paral sobre Bergantinyes.
I la targeta de quin color?
Espera, espera, espera.
Groga a...
Però si hi ha Roversius amb el carrer, també.
Sí, sí.
El carrer.
El carrer.
El carrer.
El nou home ens queda el Betis després de la segona groga de Roversio.
Vermell, els dos centrals per el carrer.
Llançament de Powell...
Cama dreta.
Llançament de Powell.
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
El killer no falla.
Per guanyar el Betis, 38 de la segona, guanya l'Àstic,
l'Àstic 2, Betis 1.
Bedank, Berri, bedank, Berri, bedank, Berri.
Però recupera el barí del gol, rei que penja la pilota.
Oh, no, no, no, no!
Virgili, Virgili, Virgili, Virgili, Virgili, Virgili, Virgili,
Virgili, Virgili, Virgili, el tercer, el tercer del l'Àstic,
per sentenciar l'Àstic 3, Betis 1 i 1, ha marcat Virgili.
Pixixi, pixixi, pixixi, pixixi, pixixi!
Gol d'Albert Virgili, què ha dit gol?
Golos d'Albert Virgili, golos de tot Tarragona, golos d'un tio de la casa.
Gol d'Albert Virgili, em frego els ulls perquè no m'ho crec.
Acaba de marcar un terramoní amb el nàstic, gol d'Albert Virgili, nàstic 3, Betis 1.
Escolteu, escolteu, Tere, Tere, perdona, escolteu.
Oliva! Oliva! Oliva! Oliva! Oliva! Oliva!
Grits, Oliva, Oliva, no va estar bé, no?
Oliva, no? Sí, sí, Oliva, Oliva, no va estar bé.
Això està fet ja, home.
S'ha acabat el partit, els jugadors del nàstic han aixecat les mans, victòria del nàstic, nàstic 3, Betis 1.
Crec que l'equip es mereix ja una victòria així, amb un equip contra el Betis, amb la categoria que té, i crec que en tot moment hem vols per la victòria avui.
Però el que sí he fet és aixecar-me que feien un gol perquè la veritat és que no podia aguantar, no?
Perquè era un dia important per la gent del nàstic i la gent de Tarragona avui.
fas cara d'haver patit moltíssim avui, eh?
Avui solament. Avui solament. Portem molt temps.
Però jo soc dels privilegiats, porto menys, que molts socis i molts jugadors i molts directius i moltes persones del nàstic, no?
Que fa molt temps que estan patint, i per això el sabor és especial, i per això volem patir fins al final, però volem tindre premi, volem tindre premi, no?
Volem acabar bé. Volem que el compte acabi bé.
I per això hem fet el que avui hem fet, no? Treballar, lluitar, tenir intensitat, sàpiguer on havíem de fer els esforços, aquí havíem d'apretar.
Bé, jo crec que l'equip ha jugat un partit molt complet i també ha presentat una miqueta les seves credencials, no estem aquí per passar l'estona, volem acabar-ho tot bé, no?
De maravilla. La verdad que ha sido grandioso, no? Porque, bueno, volver a sentirte futbolista y encima ganar, como hemos ganado al primero de la clasificación, pues la verdad que nos da alas
per a estos tres partidos.
Hemos encontrado un equipo que tiene ganas, tiene ganas, porque se está ganando también mucho, hay que felicitarlo también porque no era tan fácil.
Com nosaltres que estem en plan julián, és que ha passat tot quan va plan julián.
Sempre n'estig, el rebús de la jornada a Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I si no m'equivoco, crec que ha estat...
Jonathan, Jonathan, va!
No, Benja, crec que ha sigut l'autor del gol del Barça.
Ara mateix us ho dic, de cap ha aconseguit posar-se per davant en el marcador.
Pilota morta a la frontal, l'hem de treure com sigui!
Gol, gol, gol!
El gol de l'Alba Fete.
Pilota el pal i es cola la pilota.
Souza, diria, no?
Souza, sí.
Doncs...
Està plogada.
Pitjor, eh?
Tato, Tato, Tato, Tato.
Tato, Tato.
Tato.
Tato.
Tato que acaba de marcar el gol per part de l'Alba Fete.
Al cap de cap hi va l'Ujina, la pilota baixa al terra, i va Sanchón.
La pilota se'l pot emportar bé, Sanchón.
Atira, tira!
Atxuta, Sanchón, farà...
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol de Felipe!
Gol de Felipe!
Gol de Felipe!
Que ve l'agafada d'afrontar!
El gol de Felipe per acabar la primera part!
El quart de Sanchón!
El quart de Sanchón!
Empat al Nàstic!
Nàstic 1!
El Batete 1!
La salvació a tocar!
Han començat els altres camps, Tere?
Sí, amb una grandíssima ocasió de Marcos Márquez, el segon 25 de joc.
La pilota l'ha anat per sobre de la porteria del Barça B. Continua, per tant, la victòria del filial Braugrana, Barça 1.
Se la manca 0.
La pilota a la porta, Fernando Morán, a la frontal de l'àrea, veurem què fa Fernando, la deixarà per Sanchón!
Tira, tira!
Per Bergantinho!
Ai, ha fet misto!
Torna a tenir la pilota de Bergantinho!
Ha fet misto!
Anava a centrar, jo crec!
Ha fet misto!
Una altra vegada la jugada de Sanchón, que penja la pilota al segon pal!
Oh!
Mare de Déu!
Mare de Déu la xilena de Powell i la pilota al pal!
Mare de Déu la xilena de Powell i la pilota al pal!
Bé, Morán, llàstima que a la pilota se li ha quedat massa escurada.
A la frontal pel Rus.
Veurem què fa Rus en Morán, molt bé, altra vegada la pilota pel Rus, la penja...
Oh!
Power, Miguel!
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Salvat!
Gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol!
Gol de Bergantinhos!
Gol de Bergantinhos!
Gol de Bergantinhos!
Gol de Bergantinhos!
Minutxat a la segona!
Quina bona jugada col·lectiva!
I Bergantinhos, després de l'aturada de Miguel, aprofita el refugi de Fosdins!
El segon per donar la permanència!
Ara sí que és matemàtica tal com està!
El segon del Lastic marca Bergantinhos!
Lastic 2!
Alba Fete 1!
Ha jugat l'altra vegada l'Alba Fete, no hem de baixar els braços si podem marcar el tercer!
Gol del Barça!
Gol del Barça!
Gol del Barça!
Gol de Jonathan Soriano!
Gol de Jonathan Soriano!
Gol de Jonathan!
Gol de Jonathan!
El segon del Barça!
El segon del Barça!
El gol de Jonathan!
El gol de Jonathan!
El gol de Jonathan!
La penya blanca!
Sí senyor!
Avui em trec al barret i fondo la penya Jonathan Soriano!
Davant de la desesperació de Walter Sánchez el porter del Salamanca i de la celebració de Luis Enrique en el que serà l'últim partit el mini com a entrenador del Barça!
I aquí al Nou Estadi està guanyant 2 a 1!
El Nàstic a l'Albacete!
Pilota que mou ara l'equip de la Manxera Tarantino!
Ulla aquesta pilota!
A l'afrontal!
Ulla aquest clansament!
Rubén!
Fora de joc!
Fora de joc!
Fora de joc!
Fora de joc!
Fora de joc!
Fora de joc!
Menys mal!
Menys mal!
Que acaba de senyalar el fora de joc!
En aquesta jugada!
Tinc molts dubtes Quim!
Tinc molts dubtes Quim!
Tinc molts dubtes!
Tinc molts dubtes!
Tinc molts dubtes!
Tinc molts dubtes!
Jo també!
Faria rebotada del porter!
És veritat!
Jo crec que avança la banderola!
Abans!
Abans!
Jo no m'hi he fixat!
Pere!
Teniu la repetició!
Encara tenim la repetició!
Aviam!
La veus, no, Quim?
Sí!
Fora joc!
Per mi no ho és!
No ho és!
Ara!
No surt de darrere!
Per mi no ho és!
Ja et dic jo que tenia molts dubtes!
Per mi, gràcies!
Doncs gràcies, Santiago Jaime Latre!
Gol del Barça!
Gol!
Gol del Barça!
Gol del Barça!
Sí, sí!
Gol del Barça!
Gol del Barça!
Gol del Barça!
Gol del Barça!
Gol del Barça!
Gol del Barça!
Gol del Barça!
Gol del Barça!
Bones notícies!
Gol del Barça!
Gol del Barça!
El tercer del Barça!
Vinga, home, vinga!
Hem de marcar també el tercer!
El tercer del Barça!
Ha perdut el Barça!
El tric de Jonathan Soriano!
Gol del Barça!
Gol del Barça!
Gol del Barça!
Un ha guanyat el Barça!
Ve al Salamanca!
Decepció!
A la banqueta de Val de Sánchez!
Sento cerca tu emoció!
Siento gran al corazón!
Vibrando juntos en los delusión!
Elàstic!
Elàstic!
Elàstic!
Elàstic!
Elàstic!
Elàstic!
Elàstic!
Elàstic!
Elàstic!
Elàstic!
Elàstic!
Elàstic!
Elàstic!
Elàstic!
Elàstic!
Elàstic!
Elàstic!
Elàstic!
Flora!
Joan Carles Oliva!
Es posen a una abraçada amb la filla de Joan Carles Oliva!
Moments emotius al nou estadi de Tarragona!
Elàstic seguirà un any més a la segona divisió del futbol estatal!
Marxen ràpidament els àrbitres!
Invasió de camp al nou estadi!
Salta la gent a celebrar la permanència delàstic!
Elàstic!
Emocionat!
Perquè hem patit molt!
Hem patit massa!
Hem patit massa!
Hem patit massa!
Hem patit massa!
Hem patit massa!
I bé!
Ens hem mantingut amb tot el que se ha fet!
Jo crec que és un pas endavant important!
Però ara jo crec que també hem de reflexionar!
Hem de reflexionar!
Perquè jo crec que elàstic no ha d'arribar a aquesta situació!
Hem d'intentar engegar amb Juan Carlos!
Des de Juan Carlos!
Amb qui sigui!
Per un projecte una miqueta més consolidat!
I que ens permeti una mica...
Doncs gaudir més de la segona!
Perquè si no vas amb molta necessitat a cada camp!
No pots anar a Valladolita amb aquella necessitat de tres punts!
Si no, no et mantens!
Vull dir!
Jo crec que l'equip ha aconseguit una línia de punts!
Que te podia permetre viure tranquil·lament!
Però jo crec que hem d'apretar més tot!
I fer les coses d'una altra manera!
Bueno, jo mi intenció és no pensar en nada!
O sea, Juan Carlos Oliva tenía en su contrato la posibilidad de renovar derrobación automática con la salvación del equipo!
El equipo lo tenemos salvado!
Por lo tanto, yo creo que es un hombre que ha trabajado muchísimo!
Muy bien!
Y el equipo lo ha puesto donde todo lo queríamos!
La salvación matemática!
Yo personalmente se lo digo ahora!
Yo quiero que Juan Carlos Oliva continúe!
Sí, home, això està clar!
Era dels que pensava que avui necessitàvem que això s'acabés!
Per, com te deia, per olvidar una mica el que ha passat!
I com diuen els polítics, no?
Ara sobre un període de reflexió, es té que analitzar tot molt bé els errors que s'han fet durant la temporada, rectificar i canviar el que calgui, no?
No, està clar!
El Nasti porta quatre temporades arriesgant massa, patim moltíssim al final i evidentment això s'ha d'acabar, no?
Jo crec que el Nasti és una ciutat, Tarragona és una ciutat que ha de tindre un equip a segona i amb aspiracions de pujar a primera i no a segona,
i patim per baixar a segona B com portem aquests últims anys.
Jo crec que aquestes situacions ha de canviar de totes totes.
Sempre Nasti, el rebús de la jornada a Tarragona Ràdio.
Iremos juntos para compartir la alusió de un viejo sueño que hoy cumplí.
Bueno, la primera decisión importante era la decisión de contrato de Juan Carlos Oliva, como entrenador del Nasti,
i després la de José Manuel López.
Plusos haremos pactos en jacuzzi.
Ara el terra assegut Moragón, ara s'ensorra definitivament José Moragón,
li ha deixat Gijó amb safat Abel Gómez,
per posar el 6è de la tarda pel Granada al minut 34.
Mira, fa cosa d'un any quan va debutar Luis César,
vaig pensar que mala sort que ha tingut l'entenedor,
que debute en aquestes circumstàncies, quin pal més dur,
i avui ho rebut jo, no?
Els jugadors estan afectats, però està clar que jo també hi he d'estar,
perquè no era el partit que esperava ni les circumstàncies que on desitjava, no?
Però recupera el barit del gorro i que penja la pilota...
No!
Virgili, Virgili!
Virgili!
Virgili!
Virgili!
Virgili!
Virgili!
Virgili!
Virgili!
Virgili el tercer!
El tercer del Nasti,
el pitjiti del filial,
Albert Virgili,
Kingo Larro,
el tercer del Nasti,
per sentenciar Nasti 3,
de 11 i 1,
ha marcat Virgili.
Ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé.
Avui solament, avui solament,
portem molt temps,
però jo soc dels privilegiats,
porto menys,
que molts socis i molts jugadors i molts directius,
i moltes persones del Nasti, no?
Que fa molt temps que estan patint,
i per això el sabor és especial,
i per això volem patir fins al final,
però volem tindre premi,
volem tindre premi, no?
Volem acabar bé,
volem que el conte acabi bé,
i per això hem fet el que avui hem fet, no?
i per això no.
Oliva!
Oliva!
Oliva!
Oliva!
Oliva!
Oliva, no?
Oliva, Oliva, Oliva, no?
Sí, sí.
Oliva, Oliva, no?
Oliva, Oliva, Oliva.
Llàstima que la pilota se li ha quedat massa escurada,
però acaba traient un cor a l'esquerra de la porteria de Miguel.
És tot just el primer al Nasti en tot el partit.
Andrés ràpidament i en curt.
Pilota per Sanchón,
a la frontal pel Rus,
veurem què fa Rus,
en Morà molt bé,
la pilota pel Rus,
la penja Rus!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Quina bona jugada,
col·lectiva!
Go!
a la banqueta de Balta Sánchez.
Jo et dic una cosa,
jo soc jugador del Nàstic
i el portem al menjo.
El patata, s'ha acabat, s'ha acabat!
Final, final, final!
El Nàstic, matemàticament,
continua a segona divisió.
Jo vull que et digui,
emocionat perquè...
perquè hem patit molt, hem patit massa,
hem patit massa, no hem patit massa,
però bueno, al final,
tot està bé, s'acaba bé,
però jo crec que la gent s'ho mereix,
el club s'ho mereix, la pitjor s'ho mereix,
els jugadors han estat tot l'any impressionant,
jo crec que hi ha hagut algun moment
que hem vist que estàvem al límit de la situació,
al límit, al límit,
i bueno, s'hem mantingut amb tot el que s'ha fet,
jo crec que és un pas endavant important,
però ara jo crec que també
hem de reflexionar, hem de reflexionar,
perquè jo crec que el Nàstic
no té que arribar a aquesta situació,
hem d'intentar enllegar amb Juan Carlos,
amb qui sigui, per un projecte una miqueta més consolidat,
i que es permeti una mica,
doncs gaudir més de la segona, no?
Ja ho tiren la meitat de la història,
l'altra meitat va passar a la sauna.
Però crec que la feina la hem de fer ara,
i dintre d'un mes ja no estarem a temps,
ja estarem una altra vegada amb el ritme competitiu,
i llavors les solucions ja hauran passat, no?
I crec que pel camí s'han quedat jugadors importants,
de vegades per l'aspecte econòmic
i de vegades per altres aspectes
que un no acaba de quadrar, no?
No sé, jo et dic,
jo, per exemple, tinc un de sencís interior,
perquè hi ha un jugador que jo crec
que tenia que haver acabat en l'Àstic i no ha acabat,
i ho dic públicament, no m'importa,
que la gent no sàpiga, que és Jorge Luque,
un pivot, que jo crec que necessitàvem un pivot,
i no va arribar, per petits detalls,
perquè no se va pensar que era prioritari,
i ara per ara no tenim,
jo crec que no tenim ni els noms,
i els noms, com a qual cosa és una miqueta més preocupant, no?
I pel camí s'ha quedat Luque, s'ha quedat Pepe Díaz,
s'ha quedat jugadors,
que no estem sent operatius,
perquè quan apareix un nom,
per determinades raons,
o per criteris esportius o econòmics,
s'està quedant tot pel camí.
Jo, com que estigui, estic fotut,
estic fotut per la situació, per tot.
De vegades és una mica per la impotència,
d'intentar fer més coses,
i, bueno, pues arribes fins aquí, no?
O sea, no portes ara 11 mesos pa' tí, no?
11 mesos.
I, bueno, pues, bueno,
tens que continuar,
intentar, pues,
treure el millor de tí mateix,
però no mirar cap al futur,
sinó plantearte el dia a dia
com un repte personal,
cada vegada que te xeques, no?
I això és el que intento fer sempre.
Buah, fa 10, eh?
Fa 10 que fa mal la cara.
No te jo he contat,
he perdut 4 kilos
des que estic a Nàstic.
Sí, sí, 4,
pero bueno,
per això fa mal la cara.
Rum, turrum, turrum, turrum,
turrum, turrum,
estic content.
Oliva! Oliva! Oliva! Oliva! Oliva! Oliva! Oliva! Oliva! Oliva! Oliva, no?
Sí, sí, oliva, oliva, no la badé.
Sempre a Nàstic,
el registro de la jornada,
a Tarragona Ràdio.
Si vens a mi,
no demà n'és un camí plane,
ni estels de gent
ni una mà ple de promeses
sols
un poble
sol
i que la vida
ens doni un camí
nena
la il·lusió
de la nostra terra
és l'orgull
de la meva ciutat
un equip
que tots identifica
uns colors
i a tots a germenar
seguidors
d'un equip ple de glòria
els plegats
sempre l'hem d'estimar
i fer junts
el camí a la victòria
disposats
per jugar i per guanyar
tradició
des de fa més d'un segle
patrimoni de la capital
terrabona
romana per sempre
patrimoni
de la humanitat
ens afecta
en el punto
l'uscó
i
est behaving
un gars
a totes les seccions.
Nàstic, nàstic, crida la lliure.
Un 1 de març de 1886,
12 tarragonins van posar en marxa,
van fundar el Club Gimnàstic de Tarragona.
Ho van fer en una reunió que es va celebrar
al Cafè del Centre, el número 58 de la Rambla Nova.
El primer president va ser Joan Estiles Portal.
Per tant, avui és un dia d'enhorabona pel nàstic
perquè celebra aquest 125è aniversari.
Avui és el punt de partida d'un munt d'actes
que es faran al llarg d'aquest 2011.
Una mica més amunt del número 58,
més a prop del balcó, davant del número 16,
primera seu del Club Gimnàstic de Tarragona.
Hi ha la unitat mòbil de Tarragona Ràdio
amb el Lluís Comas en la part tècnica i el Quim Pons.
Quim, bona tarda.
Bona tarda.
Uns actes que estan prevists que comencin,
si no ho han fet ja, ara mateix,
al punt de dos quarts de vuit del vespre.
De moment encara no han començat aquests actes.
De fet, tenim tota la plana major aquí davant
i ara mateix és quan comencen aquests actes
perquè sona la música de la banda municipal
de música de Tarragona.
en aquesta coca central davant del número 16
i al costat ara mateix del president del Club Josep Maria Andreu
i de l'alcalde de la ciutat, Josep Félix Ballesteros,
que parlen, que miren el monòlit,
que tenen just davant seu
i que ara mateix conversen.
ells dos seran els grans protagonistes avui segurament d'aquest acte.
Els escoltarem als parlaments que faran aquí a la Rambla Nova
i també l'entrega de la medalla d'or de la ciutat
que es farà per part de l'Ajuntament de Tarragona,
el Club Gimnàstic de Tarragona.
Ara mateix en aquesta banda era el primer que ha estat anunciat
en aquest programa d'actes, que havia començat a partir de dos quarts de vuit
i que ha començat amb força puntualitat
i que posteriorment servirà per començar a descobrir
la placa commemorativa que s'ha situat en el número 16
d'aquí de la Rambla Nova.
Una placa commemorativa que també veiem ja des d'aquí,
que està tapada amb una senyera amb la bandera de Tarragona
i que descobrirà el president del Club Josep Maria Andreu
en aquest acte del 125è aniversari.
Posteriorment es farà l'inauguració d'aquest monòlit
i a partir d'aquí hi haurà també els parlaments
tant de Josep Maria Andreu com de Josep Félix Ballesteros
aquí a la Rambla Nova.
Intentarem, Jordi, sembla, parlar amb Josep Maria Andreu
i Josep Félix Ballesteros, veurem si ens donen dos segons,
si els podem agafar en breu, a veure si podem agafar...
Josep Maria Andreu ha dit que no volia parlar fins que acabés l'acte,
podem veure si parlem amb el president.
Primer, diu que parla després alcalde, senyor Ballesteros, bona tarda.
Molt bona tarda.
De plena aquest 125è aniversari,
què significa això per la ciutat i per un club com el gimnàstic?
Primer, la immensa vinculació que té la història moderna
de la ciutat amb el club gimnàstic o el gimnàstic,
com va ser originàriament.
Després veure aquí tantes generacions,
aquí hi ha quatre generacions de tarragonins,
fins i tot en algun cas cinc,
que s'han anat donant relleus amb el carnet del nàstic al cor i a la butxaca.
I en tercer lloc, doncs un orgull que podem lluir a tot arreu,
perquè a més és el club poliesportiu més antic de tot l'estat.
Per tant, avui arrenca aquesta sèrie d'actes que estan molt ben plantejats,
que té molt d'èxit popular, com estem veient,
en un dia que no és fàcil d'estar aquí al tram final de la Rambla,
que fa fred, d'estar ple de gom a gom,
veient aquest monòlic que té una dignitat extraordinària.
Jo l'havia vist amb maqueta,
però no ho vaig voler veure fins avui,
i realment ha quedat molt bonic
i és digne de la història d'aquest club més que centenari.
Jo encara recordo els 100 anys
i guardo la moneda que em van regalar per motiu dels 100 anys.
És una data per recordar, a més a més,
és un d'aquells dies que segurament s'explicarà d'aquí uns anys,
que explicarem tots i jo vaig veure el 125è aniversari del nàstic.
Efectivament, efectivament.
Poques vegades es pot viure això
i a la nostra generació ens ha tocat viure-ho
i reconèixer-ho públicament.
Per tant, felicitats nàstic i felicitats Tarragona.
Li pregunto també per l'entrega de la medalla d'or de la ciutat.
Se n'entreguen molt poques, van molt comptades
i el nàstic tindrà aquest privilegi també.
No sé, què vol dir això?
Doncs, de fet, la té molt poca gent,
algun cap d'estat
i potser hi ha dues o tres medalles d'onat.
Vol dir que el nàstic és tan important per Tarragona
que el nàstic és Tarragona i Tarragona és nàstic.
I vol dir que, a més a més,
havent-se aprovat per unanimitat
i amb un entusiasme popular important,
perquè la iniciativa va ser de l'Ajuntament,
però també al mateix temps de molts socis
i de molta gent que ha estat vinculada al nàstic.
Vol dir que el nàstic forma part del moll de l'os
de la nostra identitat.
Gràcies, alcalde.
Gràcies.
És un llibre esteros que ja el reclamen
perquè era d'anar al costat de Josep Maria Andreu
a fer aquesta descoberta de la placa que us explicàvem,
del número 16, on va tenir origen aquest club gimnàstic de Tarragona,
l'any 1886, on, com bé deia Jordi,
12 tarragonins llançaven aquesta iniciativa
per formar el club gimnàstic.
Ara sona l'himne del gimnàstic de Tarragona,
tocat per la banda de música municipal de la ciutat.
Sona l'himne del gimnàstic de Tarragona, Jordi,
si et sembla, l'escoltem,
a veure si podem tenir un so una mica digne de tot plegat
i podeu sentir com sona aquest himne
interpretat per la banda de música de la ciutat de Tarragona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
enganya, perquè costa
xifrar la gent que hi ha aquí, perquè
és complicat saber exactament quanta
gent hi cap, quanta gent s'hi pot ubicar,
però vaja, jo
no sé poder més, eh? És que poder
hi ha 500 o 600 persones. Ara
costa comptar més, com que estem amics
de la gent, tampoc pots alçar massa el cap,
però Déu-n'hi-do la gent que s'ha donat cita avui aquí,
Déu-n'hi-do la gentada
que hi ha aquí, tot i el fred que fa, tot i el vent
que fa també en aquesta
rambla nova aquí dalt, i ara
començaran aquests actes. Jordi, si et sembla, escoltem
l'Enric Pujol, president
d'aquesta comissió del 125è
aniversari del gimnàstic de Tarragona. Avui fa
125 anys que en el número 58
d'aquesta rambla nova es va
crear, es va constituir el club gimnàstic
que després passaria a dir-se el club gimnàstic de Tarragona.
Hem fet, l'alcalde de la ciutat,
el seu Josep Fèlix Ballesteus i el president del club,
Josep Maria Andreu, han descobert
la placa en aquest número 16
on hi va haver el primer gimnàs
de la ciutat
i quedava el gimnàstic. Seguidament,
s'inaugurarà, més que
descobrirà perquè no està tapat, aquest
monolit de l'artista tarragoní Joan Blázquez
i que representa
els 125 anys que ha tingut
el club gimnàstic vinculat a la ciutat.
Si el primer monument del centenari es va fer el club,
aquest hem volgut que estigués inserit
a la ciutat. Per tant, aquest és l'acte.
Ha començat la banda Unió Musical
de Tarragona interpretant l'himne
del gimnàstic que han arrenjat ells
pel dia d'avui i finalment
es tancarà aquest acte amb l'actuació
de les quatre colles castellers de Tarragona,
xiquets, jove, castellers
del Serrallo i castellers de Sant Pell i Sant Pau,
que enlairaran els pilars de comiat.
Ara, tot seguit,
té la paraula l'artista,
el Joan Blázquez, que és la persona
que ha creat aquest monolit.
doncs parlarà de Joan Blázquez,
l'artista que ha fet aquest monolit
i que també està l'encarregat de fer la placa,
aquesta commemorativa,
i ha agafat el micròfon.
Estem just a la coca central de la Rambla Nova,
som en directe als del centre Nàstic.
Senyores i senyors,
amics,
sobretot amics tots,
i
gent de Tarragona com jo.
us explico una mica,
en plan així,
d'una forma ràpida,
el que ha sigut la inspiració
i el que he volgut dir
amb aquestes formes que veieu aquí.
En principi hi ha una pedra d'almedo a la baix,
recordant una mica la romanitat de Tarragona,
que és tan important.
A continuació,
tenim
una base de columna,
que ve a ser com
les columnes que es necessiten
per aguantar els grans edificis.
Sempre,
per una catedral
o qualsevol edifici important,
necessita unes columnes grans
i aquí
això hauria d'aguantar
els 125 anys de història
que té el Nàstic,
que és un pes molt fort.
Tenim la prova
en què és el club més antic
de tota Espanya.
A continuació,
la forma que té
em va inspirar
l'agulla del mèdol,
perquè el mèdol
és una pedrera
i el Nàstic
ha estat una pedrera
d'esportistes
durant
tots aquests anys.
Després,
l'escut
posat així
fora
del que és
la pedra blanca
perquè destaqui,
perquè és del que es tracta.
Es tracta
que quan la gent vegi això
no ha de veure
una obra del Blázquez,
han de veure
el Nàstic.
I és tot això.
Moltes gràcies
per vindre a tothom.
Doncs a veure,
el Joan Blázquez,
l'artista que ha fet
aquest monòlit
que se'n seurà
d'aquí a la Rambla Nova.
És un monòlit
que es veu,
per tots aquells
que encara no veu
passar d'avui
per la Rambla Nova.
No us penseu
que és una cosa petita,
sinó que es veu,
que salta a la llista.
Parla ara
el president del club,
Josep Maria Andreu.
Bona tarda.
Moltes gràcies
a tots
per la vostra assistència.
Avui és un dia
important,
especial
per tota la gent
del Nàstic.
El Nàstic celebra
125 anys.
A l'1 de març
del 1886,
12 homes,
12 esportistes
van fundar
el Club Ginàstic
de Tarragona.
I avui,
en aquest local,
el de la Rambla Nova
116,
hem ficat una placa
que va ser
on va començar
la història esportiva
del Nàstic.
Una història
que ens ha portat avui
a ser un club
de referència.
Vull agrair també
un club de referència
a la nostra ciutat
i a les altres comarques.
Vull agrair especialment
a l'Ajuntament de Tarragona
aquest monolit
que avui fiquen
aquí a la Rambla
que ben segur
millora el paisatge
de la nostra Rambla.
És un monolit
que per la gent
del Nàstic
servirà
com un homenatge
per a totes les persones
que amb el seu esforç
i amb el seu treball
han fet possible
que tots estiguem orgullosos
de la nostra història,
dels nostres colors,
del nostre club
i del nostre escut.
Visca el Nàstic,
visca Tarragona.
Gràcies.
Josep Maria Andreu
acaba amb aquesta sonora
ovació
de la gent
que s'ha anat cita
avui aquí
a la coca central
de la Rambla Nova
i li toca el tornarà
Josep Félix Ballestreus,
l'alcalde de la ciutat
que acabarà
aquest torn de parlaments.
A la tarima també hi són
José Cosano,
conseller d'Esports
i l'actual president
de la SAD
José María Fernández.
Senyor regidor d'Esports,
senyor síndic de Greuges,
senyor president
de la Federació Catalana de Futbol,
en fi,
expresidents,
socis,
castellers,
gràcies per aquests pilars
que a més
igualen gairebé
el monòlit
que tenim aquí.
En primer lloc,
dir-vos que em sento
molt orgullós
i molt content
de poder ser,
que puguem ser
la nostra generació
la que visquem
aquests 125 anys.
Encara recordo,
i ho comentàvem abans
amb algun expresident,
els 100 anys,
el centenari
del club,
en aquell monument
que hi ha a l'entrada
de les instal·lacions,
ara ho recordàvem
l'Antoni Bellverdú.
Encara guardo,
a més a més,
a casa el quadro
amb les dues monedes
del centenari,
el llibre
de l'Enric Pujol,
de referència,
que és aquell llibre
que té el monument
a la seva portada
i la portada groga,
si no recordo malament.
Bé,
des dels primers fundadors
d'aquest club,
que és el club poliesportiu
més antic de l'Estat,
el club poliesportiu
més antic de l'Estat.
D'aquí pocs anys
també celebrarem
un gran aniversari
del futbol.
Bé,
des d'aquells primers pioners
que van fer el club
fins al centenari
i fins ara,
fins a aquest 125è aniversari,
han passat moltes coses.
Hem tingut moltes alegries,
hem tingut molts èxits,
alguns ensurts,
petitets,
però sempre
ho hem viscut
amb orgull,
amb honor
i amb la satisfacció
d'haver fet una gran obra,
no només per Tarragona,
per Tarragona i per tot arreu,
per Catalunya,
per tot l'Estat.
Som un club
amb una tradició
extraordinària
que forma part,
a més a més,
del moll de l'os
de la nostra identitat
tarragonina.
No s'entendria
Tarragona sense el Nàstic,
almenys en la seva història moderna,
i el Nàstic,
òbviament,
sense la seva ciutat,
sense la referència.
Aquest monument
fa que aquesta rambla,
que és l'artèria principal
de la nostra ciutat,
per on circula la nostra sang,
que és la nostra gent,
sigui més blana,
més grana
que mai,
sigui més grana
com intenta emular
la pedra
que dóna forma
a l'escut del Nàstic
que sosté aquest monòlit.
Felicitats,
president,
a tota la teva
junta directiva,
també,
per aquests actes
que anirem vivint
al llarg d'aquest any
i que puguem viure
tots plegats amb alegria
aquests actes,
molts actes,
que el Nàstic seguirà a segona A,
el del futbol,
segur, segur, segur,
i que, a més,
de ben segur,
de ben segur,
que totes les seccions,
que és molt important,
no cal oblidar
que hi ha tenis,
que hi ha pilota,
que hi ha diverses seccions esportives,
guanyin amb vitalitat aquest any
aprofitant aquests 125 anys d'història
magnífica,
d'èxits
i de molt d'orgull.
Moltíssimes felicitats.
Visca el Nàstic!
A veure,
això no funciona, eh?
Visca el Nàstic!
Visca Tarragona!
Visca Tarragona!
Fins a dir,
l'alcalde de la ciutat
acabant en pla
en showman
la seva actuació
l'antanimat
d'aquesta coca central
de la Rambla Nova
i ara, doncs,
el que manca
és l'actuació castellera
de les quatre colles
de la ciutat,
la colla de xiquets del Serrallu,
la colla de Sant Pere i Sant Pau,
la colla jove
i els xiquets de Tarragona
que actuaran, doncs,
en aquesta coca central
també fent els pilars tradicionals
d'una actuació castellera
o de la finalitzada
en l'actuació castellera,
en aquest cas.
ja s'aproven cap al monòlit,
tant el president del club,
Josep Maria Andreu,
com l'alcalde,
Josep Félix Ballesteros,
perquè tallaran la senyera,
és una senyera
que s'ha ficat
voltant la base,
podríem dir,
d'aquest monòlit
i que serà tallada
ara mateix
per, doncs,
el president del club,
com deiem,
Josep Maria Andreu,
que s'aprova
amb l'alcalde,
Josep Félix Ballesteros,
a tallar aquesta senyera
que, com una cinta,
per entendre'ns,
com una inauguració,
serà tallada ara
per representar
que es dona
el tret de sortir
d'aquests actes
del 125è aniversari
del gimnàstic de Terraona.
Ara, Josep Maria Andreu
tallarà aquesta senyera,
el monòlit
està completament descobert,
lògicament,
no està cobert,
es veu
des de fa una bona estona,
és d'aquí que s'instal·lava,
de fet,
i ara mateix,
com dèiem,
l'alcalde de la ciutadí,
el president del club,
Josep Maria Andreu,
tallant aquesta senyera,
doncs,
amb acte
de donar per inaugurats
aquest 125è aniversari
per donar com inaugurat
també aquest monòlit
que s'ha presentat
en aquest acte
aquí al tram central
de la Rambla Nova.
Josep Félix Ballesteros,
Josep Maria Andreu,
que tornaran a fer posicions,
com dèiem,
per fer aquests pilars
que ja es comencen a aixecar,
que ja es comencen a alçar
al tram central de la Rambla Nova,
amb els xiquets de Tarragona,
amb la colla jove,
amb els xiquets del Serratllo
i la colla de Sant Pere i Sant Pau,
tots ells alçan aquests pilars.
Hem de dir, per exemple,
que Rubén Pérez,
porteu del nàftig,
és seguidor de la colla
de Sant Pere i Sant Pau
i que fins i tot
arriben amb samarreta,
no s'ha posat camis habitualment,
però sí que va amb samarreta,
com a mínim,
el Rubén Pérez.
S'alçan aquests pilars
de les quatre colles tarragonines
que comencen a alçar-se,
els són en gralles ja
i, per tant,
pujen ja els pilars
tant de les quatre colles
de la ciutat de Tarragona
que salcen pilars de quatre
que salcen en aquest tram central
de la Rambla Nova.
Ja tenim l'enxaneta situada
i, per tant,
fan aleta, saluden
i els pilars carregats ja,
saludant cap a la zona
que es troba tant el president
del club com l'alcalde
de Josep Bellesteros,
extenen a les quatre colles
unes senyeres grans
com unes banderoles
amb l'escut del gimnàstic de Tarragona
amb els anys de 1886
i de 2011
que s'extenen aquests pilars
i l'altre amb el logotip
del 125è aniversari
del gimnàstic de Tarragona,
aquell logotip
en forma de senyera ròmbica
amb el 125 gran
just al centre
d'aquest logotip.
Baixen ja els pilars,
aquests pilars de salutació
cap a aquest 125è aniversari
del gimnàstic de Tarragona
i, per tant,
Jordi,
o jo que ets molt errat en timing
o, en principi,
amb aquests pilars
es donen per acabat
aquest primer acte
del 125è aniversari
del gimnàstic de Tarragona.
Ara es traslladarà tot
cap al Teatre Metropol
on a partir de les 8 del vespre
comença la segona part
de tot plegat
amb aquesta entrega
de la medalla d'or
de la ciutat de Tarragona
com explicava abans
l'alcalde de la ciutat
Joaquim Balefteros
a la cintonia de Tarragona.
Més o menys es va
sobre l'horari previst,
per tant,
el proper acte
serà dos quarts de nou
aquest alliurament
de la medalla d'or
de la ciutat.
No sé, Quim,
si hi percut
una mica l'opinió
de tants històrics
del nàstic
o no tants històrics
al teu voltant
per veure
una mica
quines són
les sensacions,
quin és el sentiment
avui
quan el club
gaudeix
i comença
a commemorar
aquest 125è aniversari.
Volia intentar parlar
un moment amb Josep Maria Andreu
però és que diu
que no farà declaracions
fins que no acabi
tot l'acte.
Per tant,
haurem d'esperar
una bona estona
per poder copsar
l'opinió
del president del club,
Josep Maria Andreu,
sobre tot plegat,
sobre aquest acte
i tot plegat.
Mira,
tinc el consell de d'esports
de l'Ajuntament de Tarragona,
Josec Ossana,
i si et sembla
que l'agafarem.
Josec, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Com va tot?
Molt bé, molt bé.
Molt bonic, no?
Tot.
Bueno,
aquests dies
són preciosos,
són fantàstics
i més una celebració
com aquesta, no?
125 anys
no se'n fan cada dia
i més
d'una entitat
tan important
i tan carismàtica
dintre de la ciutat
com és el Nasti.
Què significa això
per Tarragona,
per la ciutat?
Clar,
el fet que el Nasti,
el Nasti és una entitat,
sobretot,
és un club
molt conegut
a molts punts
de l'estat
i de fora de l'estat,
però de l'estat
i de Catalunya.
tenim esportistes
en aquest moment
com la Natalia Rodríguez
que té una connotació
i un reconeixement
internacional
a nivell europeu,
a nivell mundial,
a nivell espanyol
i català
i un equip de futbol
com el Nasti
i moltes més seccions,
per exemple,
la gimnàstica rítmica
és molt conegut també.
El fet que el Nasti
tingui un punt de referència
a la Rambla
de la nostra ciutat
al costat pràcticament
de la balcó del Mediterrani
és un reconeixement
al Nasti
per part de la ciutat
que li dep
al Nasti
molt,
però que el Nasti
també li dep
a la ciutat.
Això que ha explicat
l'alcalde de la Simbiòsit
ciutat,
Nasti, Nasti, ciutat,
d'aquesta manera,
jo diria
que queda una mica
més enfortida
amb un monument
com aquest,
la gent que passi
per aquesta avinguda,
per aquesta gran avinguda
que és la Rambla nostra
i vegi que nosaltres
l'hem fet
un monument al Nasti
dintre de la nostra Rambla
veurà
que l'estimem de veritat.
José, moltes gràcies.
Gràcies a tu.
José Cossano,
és el conseller d'Esports
de l'Ajuntament de Tarragona.
Ens intentem bellugar una mica
perquè era la veritat
que costa,
perquè la zona que estem
costa una mica
de bellugar-se
entre la gent.
Ara ja ens hem anat bellugant
i intentem començar
l'opinió de més gent
que es troba situada
en aquesta
transcentral
de la Rambla Nova
de Tarragona
on s'ha fet
aquesta celebració
i, bueno,
Jordi,
si em dones dos segons
vaig a veure
si puc convèncer Andreu.
Bueno, dos segons
per veure
si podem parlar
en Josep Maria Andreu
que serà difícil
perquè es remet
al final de l'acte
el que passa
que l'acte acaba
a les 10 de la nit
i a les 10 de la nit
nosaltres ja no estem en directe
però bé,
ja hem escoltat
el que ha dit també
en aquest missatge
juntament amb l'alcalde
de la ciutat
el senyor
Josep Fèlix Ballesteros
i sembla que
podem tornar
cap a la Rambla Nova,
Quim?
Sí,
Josep Maria Andreu
que molt amablement
ens atén
abans d'hora
del que tenia previst.
Josep Maria,
bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Jo abans que res
volia començar
per preguntar-te
Bé, bé,
el que passa
que avui és un dia especial,
un dia emocionant
per tota la gent
del Nàstic.
El Nàstic celebra
avui 125 anys
de la seva fundació.
A l'Udamàs
del 86,
del 1886,
12 valents
van formar,
van fundar
el Club Ginàstic
i bé,
ja hem arribat
fins aquí, no?
I ara a pressa i què?
Doncs a seguir treballant,
no?
A seguir treballant
i d'alguna forma
a continuar a fer les coses
com s'han fet
en aquests últims anys
perquè el Nàstic avui
després de 125 anys
s'ha convertit
en un club de referència
per a la nostra ciutat,
per a les nostres comarques
i com jo he deia abans,
aquest monolit
que des d'avui
millora el paisatge
de la Rambla
i que té que servir
com a homenatge
a tota la gent
que ha treballat
i s'ha esforçat
pel Nàstic
i que d'alguna forma
ens fa sentir orgullosos
de la nostra història,
dels nostres colors,
del nostre escut
i del nostre club, no?
Però sí,
quina salut té actualment
el Club Gimnàstic?
Com està la salut?
Bé,
la salut del Club Gimnàstic
és fantàstica,
no?
És un club econòmicament
sanejat,
una cosa és la SAT,
que des de l'any 2002
és Societat Ònima Esportiva,
però el Nàstic funciona perfectament,
tenim unes seccions,
set seccions
que estan treballant molt bé,
tenim grans esportistes,
gent que les dirigeix
de forma extraordinària
i tenim una salut
i tenim una salut
però molt bona,
molt bona.
El Jordi s'ha hagut de quedar a l'estudi,
jo sé que li fotria molta il·lusió
estar aquí
perquè ell, vaja,
sé que té un gran apreci
cap a Josep Maria Andreu,
també cap al gimnàstic de Tarragona.
Jordi,
t'escolta el apreci.
Josep Maria,
Jordi,
què tal?
Bona nit.
Bona nit, home.
Felicitats.
Moltes gràcies,
igualment,
per tota la gent del Nàstic.
Suposo que avui
és un d'aquells dies
molt especials,
suposo que
amb la presidència
de Josep Maria Andreu
al llarg d'aquests
darrers 10 anys
al capdavant del club
i també el temps
que has estat davant
de la societat anònima esportiva,
hi ha molts moments importants,
hi ha moments esportius
molt importants,
però suposo que avui
és un d'aquells moments
històrics, eh?
Sí, home,
avui és un dia molt important,
avui celebrar 125 anys
és un motiu
d'orgull i de satisfacció,
som el club més antic d'Espanya
i tots estem molt feliços
i molt contents, no?
Molt bé, Josep Maria,
doncs no volem entratindre més,
que vagi molt bé
aquest 2011
que serà l'any
que se celebrarà
aquest 125è aniversari
amb tot un bon grapat d'actes
i els primers, doncs,
que ja s'han posat en marxa
i que com sempre
els estem seguint aquí en directe
al Sempre Nàstic
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Molt bé,
moltes gràcies a vosaltres,
una abraçada molt forta.
Josep Maria Andreu,
el president del club gimnàstic
atenent els micròfons
de Tarragona Ràdio,
Quim, i suposo que ara
la comitiva i ja direcció
cap al Teatre Metropol,
allà és el següent punt
d'atenció
de tots aquests actes
que es fan en aquest primer dia,
però que hem de recordar
que això va per llarg
perquè des d'ara
i fins a l'octubre
hi ha diferents actes.
Mira, mira, espera,
que els he trobat tots junts,
em demanaves els històrics
i els he trobat tots junts.
Javi Garcia va fins i tot
amb americà avui elegant
perquè són 125 anys
i això s'havia de celebrar.
Mira, et canto l'alineació.
Juli Esporrin, Javi García,
Jesús Ramiro,
Pachi Galea
i Salvi Guinard.
Tots junts ara, eh?
I jo vull que cadascú
em digui què és significat per ell
aquests 125 anys del nàstic.
Juli, comença, va.
Emoció,
moltíssima emoció.
Un sentiment molt gran.
Home, una il·lusió tremenda
perquè jo
quan vam fer el centenari
me'n recordo
que vaig desfilar al camp,
era petit,
anava al col·legi
i m'ha fet molta il·lusió
estar avui aquí.
Eso os va.
Yo de los 125,
te puedo decir,
de los últimos 57
que hace que los sigo,
desde que tenía 10,
ha habido de todo,
de verdes,
de maduras,
esperemos que sigan maduras.
Pachi.
Doncs jo estic molt content
i molt emocionat
i només espero
que els que estem avui aquí
puguem estar
al 150 aniversari
i a poca ser
al 175.
I Salvi,
remata'ns-ho a això.
Jo remato dient
que estic molt content
i molt il·lusionat
perquè quan van fer 60 anys
jo estava fent
el meu segrest legal.
o sigui que l'Emili,
com si diguéssim,
ara estic allò molt content
i vivint-lo intensament.
Doncs Jordi,
la gent que ha vingut a veure
aquest 125 aniversari,
ara que ha començat
a desfilar,
queden poquets aquí,
la gent comença a anar
cap al Teatre Metropol
perquè a les 8 està previst
que tot comenci allí,
però encara hi ha gent
que resta aquí,
parlant i discutint
la jugada
del que s'ha vist avui,
d'aquest estrenat
d'aquest 125 aniversari
amb la posada al llarg
d'aquest monòlit
i amb la placa
que s'ha instal·lat
aquí al número 16
de la Rambla Nova
commemorant
la Fundació del Gimnàstia
de Terraón
el 1 de març del 1886.
Fa goig aquest monòlit o què?
Fa goig,
fa goig.
Fa patxaca?
Sí, sí, sí,
ja el veuràs.
Si passeges per la Rambla
es veu,
no és una cosa petita
que diguis
l'he de buscar,
no, no,
vull dir que es veu,
és gros,
és llarg,
no sé quant deu fer
jo d'alçada ara,
però tranquil·lament
uns 5 metres
deu fer d'alçada
aquest monòlit
que s'ha instal·lat
aquí a la Rambla Nova.
Molt bé, doncs,
Quim,
que et deixem,
que amb el Lluís Comas
ara marxeu cap al Teatre Metropòlic
allà farem una segona part
d'aquests actes,
estarem en directe
al lliurament
de la Medalla d'Or
de la ciutat.
Quim, fins ara.
Vinga, fins ara.
Anem tancant
aquesta primera connexió
amb la unitat mòbil,
després hi tornarem,
perquè d'aquí
aproximadament una mitja hora,
dos quarts de nou
està prevista
el lliurament
de la Medalla d'Or
de la ciutat,
a partir d'aquí
també aquesta actuació
de la Sala Trono
i tot això
s'acabarà
amb un pastís,
però, lògicament,
aquí seguirem
el lliurament
de la Medalla d'Or
perquè la resta
radiofònicament
tampoc no acaba
de tenir massa interès,
però sí que volem
estar al costat
d'aquesta commemoració
d'aquest 125è aniversari
del Nàstic.
Abans el Quim deia
que tenia
una de les alineacions
allà al seu costat
d'històrics del Nàstic.
Aquí a l'estudi
de Tarragona Ràdio
en tenim tres
que els hem segrestat
també
perquè no els hem deixat anar
avui a anar
amb aquesta commemoració
del 125è aniversari
perquè estiguin aquí
amb nosaltres
per tractar una mica
aquest aniversari
i també per parlar
del partit
que demà juguen
els granes
a Chapin
a partir de les 8 del vespre.
De seguida saludarem
l'Àlex López,
però ja podem saludar
el Josep Maria Riera.
Josep Maria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I també ens acompanya
a l'estudi
de Tarragona Ràdio
Francesc Obo.
Francesc, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ells dos i l'Àlex López
repassarem l'actualitat
del Nàstic.
D'entrada sí que m'agradaria
i és una pregunta
que també faig
a tots els oients
que ens puguin seguir
ara mateix
per Facebook
o pel correu electrònic
que ens facin arribar
una mica
no sé
quines sensacions
quin sentiment
teniu
el dia que el Nàstic
commemora
aquest 125è aniversari
i una mica
com es vau enganxar
al Nàstic?
A veure, t'explico.
Jo
quan
vaig venir a viure a Tarragona
jo no sóc de Tarragona
sóc de Vinaixa
de la província de Lleida
vam venir a viure a Tarragona
jo tenia
5 o 6 anys
i el meu pare
es va posar a treballar
allà baix al camp
com a porter
no sota la porteria
sinó
No de Rubén Pérez
a les portes d'accés
de l'estadi
sinó a les portes
un tiet meu
en aquell moment
era el cap dels empleats
i bé
ell els diumenges
va començar
a treballar allà baix
i ja recordo
que jo tenia
5 o 6 anys
i mon germà
amb 3 o 4
anàvem per avall
perquè
a més a més
els porters
en aquella època
ja anaven dues hores abans
obrir les portes
o bé
o començar les feines
i no res
ens assentàvem allí
i esperar que comences el partit
una hora i mitja
dues hores i mitja abans
i així
diumenge arreu
diumenge
o sigui
bé
des que tinc
com aquell que diu
ús de raó
ja vaig baixar
i ja vaig al camp
i així
és fàcil
enganxar-te
de seguida
i les hem viscut
de tots colors
i les hem viscut
de tots colors
i les coses
en aquests anys
han canviat moltíssim
vull dir
jo no sé
recordo
amb molt de carinyo
les senyores aquelles
dels serveis
que anaven amb les bates vermelles
els porters
amb la gorra vermella
és tot
coses que ara
ja no es veuen
els camps
Francesc
jo també
de molt petitet
i a l'avinguda Catalunya
els pares
me portaven a veure
els partits del Nàstic
però molt molt molt petitet
perquè
a banda és que tinc
un record
com a molt perdut
i bueno
tot aquell ambient
aquell camp tan ple
i després clar
els records
més alegres
doncs són els ascensos
i clar
els més tristos
els descensos
això és així
no?
Segurament que poc s'ho pensava
Joan Estiles Portal
i els altres 11
socis fundadors
del gimnàstia de Tarragona
i sobretot també
William Terín
un suís que arriba
uns anys després
i que va rellençar
encara més
al club gimnàstic
que això arribaria
on ha arribat ara
a complir el seu
125è aniversari
segurament
tots
en què estem
a parlar
molt del futbol
del primer equip
del Nàstic
una secció
de futbol
que segurament
ha estat la més important
al llarg de la història
que es va fundar
l'any 1914
i que va pertanyar
dintre com a secció
fins al 2002
en què es va constituir
amb societat
anònima
esportiva
però no hem d'oblidar
tot el munt
de seccions
que té el club gimnàstic
que té actualment
i que ha tingut
algunes d'elles
han anat desapareixent
altres encara
continuen vives
com ara mateix
el tenis
l'atletisme
el bàsquet
el futbol sala
la pilota
me'n deixo moltes
però són seccions
i també
és el moviment
associatiu
del club gimnàstic
de Tarragona
que avui celebra
el seu 125è aniversari
que a partir d'avui
tots aquells
que passegin
per la Rambla
nova de la ciutat
podran veure també
part del nàstic
que no tan sols està
a la budellera
sinó que també està
al centre
de la ciutat
8 del vespre
i 6 minuts
continuem endavant
el sempre nàstic
aquesta és la sintonia
Tarragona Ràdio
Estàvem pendents
d'anar al teatre
a Metropol
perquè allà
on continuen els actes
del 125è aniversari
amb el lliurament
de la medalla d'or
de la ciutat
en 3 minuts
arribem al punt
de 3 quarts de 9
de l'espre
marxem cap al Metropol
al Quim
Escoltem a la cal de la ciutat
i a la polis Ballesteros
som si tenim sort
i sona el so
Escoltem-ho
200 anys
del setge del francès
on els tarragonins
i tarragonines
varen tenir
un comportament
solidari
exemplar
també podem aprofitar
per recordar
que l'any
1898
com ja s'ha dit
un centenar
de socis
del gimnàstic
van signar
un manifest
adreçat
al ministre
de la guerra
per formar
un batalló
de voluntaris
per defensar
la nostra ciutat
en marxar
els regiments
del Mansa
i l'Uxana
cap a la guerra
de Cuba
aquesta medalla d'or
és el reconeixement
a l'esforç
constant
de directius
esportistes
i socis
que han aconseguit
consolidar
el club poliesportiu
més antic
de l'Estat
un club
que l'any
1910
va decidir
que el català
seria la llengua
oficial
i que va plantar
cara a la dictadura
de Primo de Rivera
i Sant la Senyera
els diumenges
al camp
d'esports
de l'Avinguda
de Catalunya
un club
que ha vist passar
cinc generacions
de tarragonins
i tarragonines
i que
en els anys
grisos
de la postguerra
va esdevenir
el far
que va il·luminar
d'il·lusions
la vida
d'uns ciutadans
i ciutadanes
sotmesos
per la dictadura
amb els seus equips
de futbol i bàsquet
jugant
orgullosament
a les primeres
divisions
la medalla
d'or
de la ciutat
és un premi
als 47 presidents
que amb voluntat
sacrifici
aportacions
personals
i uns
més encertats
que d'altres
que varen
sortejar
crisis
econòmiques
de fallides
o de fallences
socials
i decepcions
esportives
però sempre
sempre
sempre
fent costat
a la seva ciutat
quan l'any
1894
la Junta
va decidir
canviar el nom
de Club
Gimnàcio
pel de Club
Gimnàstic
de Tarragona
ja varen
fer un gest
d'obertura
cap a la ciutat
i des d'aleshores
els tarragonins
i les tarragonines
hem sentit el Club
com a una part
integradora
de la nostra vida
i han participat
i hem participat
activament
en les 17
seccions
que ha disposat
l'entitat
al llarg
d'aquests anys
des de l'Ajuntament
i la ciutat
volem agrair
en el moment
de lliurar
la medalla d'or
a l'actual president
del Club Gimnàstic
en Josep Maria
Andreu
i Prats
allò que l'entitat
ha fet
per la ciutat
durant aquests
125 anys
amb el record
encara fresc
a la memòria
dels 30.000
tarragonins
i tarragonines
que van sortir
al carrer
la tarda
del diumenge
7 de juny
de l'any 2006
per celebrar
que l'equip
de futbol
tornava
a la primera divisió
56 temporades
després
de la mà
d'en Josep Maria
Andreu
us demano
president
que lluïu
aquesta medalla
d'or de la ciutat
amb el mateix orgull
que Tarragona
us fa ara mateix
el seu lliurament
per molts anys
que pugui continuar
aquest maridatge
magnífic
entre el Club Gimnàstic
i la nostra ciutat
Tarragona
cultu Nowadays
l'em surrealism
de l'em
Aquest és el so que ens arriba des del Teatre Metropol,
on ara mateix s'està procedint aquest acte d'alliurement
de la medalla d'or de la ciutat al Club Gimnàstic de Tarragona,
en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Il·lustríssim senyor alcalde, secretari general de l'Esport,
digníssimes autoritats, senyores, senyores i amics tots,
Abans que tot vull donar les gràcies molt efusivament
en nom de tota la família del Club Gimnàstic,
l'Ajuntament de Tarragona i l'alcalde de la nostra ciutat, senyor Ballesteros.
Per aquest reconeixement tan especial i meritori
com és la medalla d'or de la ciutat,
una medalla que valora la trajectòria d'un club diferent,
únic i autèntic,
que identifica a tota una ciutat i a les seves comarques
i que és l'expressió visible d'un sentiment.
Avui estem aquí al Teatre Metropol,
marc incomparable, no sol per la seva importància artística,
sinó també per la seva tradició,
per celebrar un esdeveniment que forma part de la història de Tarragona.
El mateix arquitecte d'aquest teatre, Josep Maria Jujol,
com ara deia el nostre alcalde,
va dissenyar l'estandard que identifica el club
que avui celebra el seu aniversari.
Des de l'1 de març del 1886 fins al dia 8,
han passat 125 anys.
125 anys des que un grup de 12 homes,
encamcel·lats pel senyor Joan Estiles,
van decidir unir il·lusions
i donar forma i contingut a les seves inquietuds
i expectatives esportives, fundant el Club Ginàstic de Tarragona.
No podem passar per alt el fet
que és el club més antic de l'estat espanyol.
Un aconteciment pioner, no poc important,
si tenim en compte el que això significa.
Una associació poliesportiva, a finals del segle XIX,
evidencia una ciutat madura,
amb inquietuds i aspiracions,
i amb una visió del futur
que anticipa els valors orientats
a potenciar la salut i el benestar de les persones.
Tant és així que l'any 1900
el club comptava ja amb 250 socis.
I a més de la gimnàcia,
modalitat amb la que es va iniciar,
també organitzava excursions,
competicions ciclistes
i pràctiques d'esgrima i boxe.
I fins al 1914
la Junta Directiva va aprovar,
va ser quan es va aprovar,
la formació de les seccions,
configurant així el seu caràcter poliesportiu.
Aquest mateix any
han de destacar
la formació de la secció de futbol,
que amb el temps
ha esdevingut la més representativa del club.
La seva trajectòria esportiva
no sempre ha estat exitosa,
però cal destacar
l'ascens de primera divisió,
la temporada 1946-1947,
i la seva estada a la categoria
durant tres temporades,
juntament amb l'últim ascens
a la Lliga de les Estrelles,
ara fa quatre anys
del que tots en van gaudir.
L'any 2002,
per qüestions legals necessàries,
la secció de futbol
es va transformar
en societat d'anòmima esportiva,
però continua vinculada
a la nostra entitat.
Tota la importància
de la secció de futbol
no podem oblidar
els grans èxits
de les altres seccions,
com són
la gimnàcia,
l'esgrima,
el ciclisme,
l'excursionisme,
la boxa i la lluita,
l'al·letisme,
el tenis,
la nàutica,
el hockey terra,
el hockey patins,
el bàsquet,
el tenis taula,
la pilota,
la gimnàcia rítmica,
el handball
i el futbol sala.
que al llarg d'aquests 125 anys
han escrit
i escriuen pàgines de glòria
de l'història del club.
Totes les accions
han donat
grans esportistes
i campions
que han portat amb orgull
la samarreta del nàstic,
defensant
amb el seu esforç
i la seva constància
els colors del nostre club.
En un dia tan especial
com avui
no podem oblidar
noms memorables
com el de la Natàlia Rodríguez,
Vito Fuster,
Gaietà Cornet,
Pedro Hernández,
Maita Montanya,
Aurora Lario,
Valero Serer,
Santi Cop,
Diego López,
entre molts altres.
Soc conscient
que encara
em podria enumerar molts més
perquè són molts
els que han contribuït
a incrementar
la crònica estal·lera
del nostre club.
Actualment
les seccions
que estan actives
són les d'atletisme,
tenis,
gimnàcia rítmica,
bàsquet,
pilota,
tenis taula
i futbol sala.
Totes elles
gaudeixen
de bona salut.
Integrades
per magnífics esportistes
i impulsades
per gent
compromesa
i preparada.
El nàstic
està ple
de personatges
importants
i emblemàtics,
des dels esportistes
fins als treballadors,
sense oblidar
els socis
i aficionats.
Tots ells,
units
per un mateix sentiment,
han escrit
i són protagonistes
de la història
del nostre club.
No podem oblidar
l'impressionant
riquesa humana
perquè representa
el principal actiu
de l'entitat.
En definitiva,
parlar de la història
del nàstic
és parlar
de la història
de Tarragona.
És prendre consciència
de formar part
d'un club
únic,
d'un organisme
viu
que ens identifica
i que és part
de nosaltres.
És viure
amb passió
uns colors
que tots portem
a la sang.
Per això,
amics
i amigues,
avui celebrem
125 anys
d'il·lusions,
125 anys
d'esforços,
125 anys
de patiments,
125 anys
d'història,
125 anys
de sentiment
per un club
arrelat
al cor
de la millor ciutat
del món,
Tarragona.
Visca el nàstic,
visca Tarragona.
Moltes gràcies.
José María Andreu,
president del Corte
de Tarragona,
després de fer-li
l'entrega
d'aquesta
medalladora
de la ciutat
i en aquest acte
que estem seguint
en directe aquí
a la Teatra Metropol
de Tarragona,
de María José Andreu
i de la xarxa
de la ciutat
i de José Cosano
seguirà la xarxa
aquí al Teatra Metropol,
un acte que posa
la sala Trono
i que es durà a terme
aquí al Teatra Metropol.
Nosaltres ho anem
deixant aquí
al Teatra Metropol,
agraïm moltíssim
l'assistència tècnica
de Lluís Comas
que avui fem
mans i mànigues
perquè això aconseguís
sonar bé, Jordi.
És un crec de la tècnica.
Molt bé, Quim,
moltes gràcies
per la feina feta
i res,
que ho deixem aquí,
són els actes
importants,
més importants
d'aquesta jornada
d'aquest 125è
aniversari del nàstic.
Gràcies, Quim,
bona nit.
Vinga, bona nit a tothom
i felicitats.
Anem tancant
amb el Teatra Metropol,
amb l'assistència tècnica
del Lluís Comas.
Han pogut ser aquí
també aquest segon acte.
Havíem arrencat
el punt de dos quarts de vuit
amb el primer acte
a la Rambla Nova
i ara aquest segon
al Teatre Metropol.
En set minuts
arribem al punt
de les nou del vespre.
Avui tenim una columna
des del lateral
un xic especial.
Per això volem saludar
l'Àlex Pareja.
Àlex, bona nit.
Hola, bona nit.
Sempre n'estic.
Àlex Pareja
des del lateral.
I dèiem que avui
una columna
un pèl diferent,
una mica especial
per això,
perquè el nàstic
està de celebració
del seu 125è aniversari.
Sí, sí, sí.
Per això és una
no columna,
perquè simplement,
doncs,
com que ja sabia
que avui
aniríeu bastant
atapaïts
entre celebracions,
prèmies de partits
i tot el que
l'actualitat
del nàstic comporta
avui,
que no és poc,
doncs,
certament,
l'únic que avui
es podia desitjar
és simplement
felicit aniversari
per al club gimnàstic
i de mica en mica
ja s'apropa també,
Jordi,
al centenari
de la secció
de futbol
el 1914,
que quedaven 3 anyets
i, home,
no estaria malament
poder-ho celebrar
amb una scensa
primera
o, si més no,
amb una temporadeta
a primera divisió.
Ara mateix sona
ciència-ficció
perquè la cosa
està com està,
però, vaja,
qui et diu
que demà
a Xerè
és un estadi
que porta
molts bons records,
la cosa
no pot començar
a revifar.
M'agrada ser optimista,
m'agrada participar
d'uns aniversaris
en què la cosa,
doncs,
tendeix a pensar
que anirà millor
i, per això,
la cançó d'avui
que hem preparat
és de Los Planetes
i es diu
Compleños Total.
Quedeu-vos
amb el que repeteix
el cantant
una vegada
i una altra.
No será peor
de lo que era.
Seguro que es mejor.
Compleños Total.
Aquells valents gladiadors
i els aurigues
fuscos i altitxes
foren els esportistes
que es convertiren
amb els primers
i d'uns dels habitants
de Tàrrec.
Haurien de passar
dos mil anys
perquè la ciutat
es tornés
a apassionar
per l'esport.
Tot va començar
a l'1 de març
de 1886,
al número 58
de la Rambla Nova,
on hi era
el cafè del centre.
en una de les seves taules
obre
que 12 joves
terrenys
van decidir
fundar
el Club Gimnàstic.
Avui hem volgut canviar
la secció del repte
per un repte més especial.
Hem volgut conèixer
el museu
dels 125 anys
de la història
del gimnàstic de Tarragona,
un museu que està situat
al tinglado número 4
de la molla costa
de la ciutat.
I hem triat
el millor guia possible
per conèixer aquest museu.
És l'Enric Pujol.
Enric, bona tarda.
Bona tarda.
Entrem al museu
i comencem a trobar coses.
El primer que trobem
són dues samarretes
a mà dreta
que l'Enric
ens ha explicat
que tenen
un significat especial.
Sí, la primera
pertany a Romà Conillera
i és un regal
que li ha fet
el Patxigalea
en el Romà Conillera.
És dels anys 82,
em sembla que és 83.
És la vaca,
a feites i vinagres.
I la de baix
és la que vam estar
a primera divisió
que és a fer
aquella famosa
samarretes d'ourada.
A Museu s'inicia
amb aquestes dues samarretes
i una bandera
de la gran penya
en Estic Serrallo
amb esquerra
només a entrar.
És una sala àmplia,
gran,
totalment diàfona,
oberta per entendre'ns
i que presideixen
dos nans
del gimnàstic de Tarragona
a la seva entrada
amb un cartell
que ens pot llegir
amb gran gimnàstic
1886-2011-125 anys
fent història
que és el títol
que se li ha posat
a aquesta exposició
del gimnàstic de Tarragona.
Anem entrant
i l'Enric ja ens ha dit
expressament
que hem de començar
per un punt determinat,
que això és un circuit
que no es pot començar
per un vol, no?
Sí,
hem de dir
que això ens ho ha muntat
el Port de Tarragona
i sobretot
el disseny de l'exposició
ha estat Antonio Ladre,
evidentment que també
ha parlat amb ell i tot
per a lleixió d'home
el dissenyador
que ha creat aquest espai.
Si entrem
entrant tal com ve
per la Porta Esquerra
trobarem aquí
les llegendes
de cada esport
que expliquen una mica
què és el que ha tingut
cada esport al gimnàstic
al llarg de la seva
i aquí ho trobarem
campions del món,
i amb aquelles seccions
tan poc significatives
com podria ser
la boxa,
l'esgrima,
el hockey sobre patins,
aquí en tenim
també puntual referència.
La primera llegenda d'Enric
és aquella que fica
als inicis,
on podem llegir
l'1 de març de 1886
es va constituir
el Club Gimnàcio,
el cafè del centre
del número 58
de la Rambla Nova.
Aquests foran
els 12 fundadors.
Joan Estil·les Portal,
primer president,
Josep Maria Buixó,
Rafel Teixidor,
Eugeni Saujar,
Agustí Ferrer,
Fulgencio Beltran,
Agustín Sandoval,
Francisco Rigau,
Leandro Ferrer,
Josep Soliano,
Andreu Vila
i Josep Verdú.
I a partir d'aquí
explica també la història
una mica del gimnàstic
de Tarragona.
Una idea que, bueno,
us la diem
perquè pràcticament
encara no ha sortit
publicada enlloc
és que el dia 27 d'octubre
en la festa de tancament
volem rendir un homenatge
a aquests 12 fundadors.
Evidentment,
ells no hi seran.
Evidentment.
Any 1921,
Camp de Vídeo de Catalunya,
allò seria
l'Aví de Catalunya,
aquella punxa
és la punxa del Carme,
Sant Francesc,
és el primer camp
que va tenir el gimnàstic
en propietat
i és quan s'estava construint
el que és la part baixa
de la tribuna.
Aquesta és la tribuna
que es va cremar
durant la guerra
amb uns i seguents
que hi va haver
després d'un partit
amb les tropes
de l'Ister
i del Campesino.
Hi va haver un pit
de pica baralla
i es va cremar
la tribuna l'any 38.
Una fotografia
amb color blanquinegre,
més aviat un color sèpia
amb unes tanques baixes,
exacte,
anava a dir
pot ser un estic espanyol
un estic hércules
pels colors de l'equip,
és un estic espanyol
en aquest camp
de l'avinguda a Catalunya.
Comencem a trobar objectes
que segurament és una de les coses
que la gent que ha vingut
ens ha dit amb més curiositat.
Objectes com per exemple
hi veig un xandall
d'una marca esportiva,
ho diré,
no passa res,
de la marca esportiva Kelme
amb l'escola gran del nàstic.
Veig una gorra de plat
molt curiosa,
si més no,
veig un micro
de fa uns quants anys també
i una torxa,
una torxa
que també surt aquí
i diferents actes.
Enric, explica'ns
la curiositat
d'aquesta primera secció
que trobem
amb diferents objectes.
Aquesta és la global,
aquí hi ha aquestes petites seccions
que no van tenir
massa volada,
algunes sí,
però que no disposàvem
d'espai per posar-ho tot.
Totes maneres
de la primera selecció
que es va fer ara un any,
aquí hi ha només
una cinquena part,
perquè no ens hi ha capigut.
També hem de plafó
i passem a un plafó
on ja hi ha raquetes,
on ja hi ha una tovallola,
per tant estem a la secció
de tenis una mica, no?
Tenis i tenis taula.
Aquesta raqueta,
aquesta raqueta concretament
la que està més malmesa
seria dels anys,
aquí posa 60,
però seria potser cap a final
dels 50,
la pala de ping-pong
més dels anys 60.
Aquesta tovallola,
quan l'estig va estar
a primera divisió
l'any 50,
que tenien aquestes tovalloles,
va fer unes tovalloles
específiques.
Aquí hi ha documentació
de la secció de tenis
del llistat de sòsit
de l'any 1912,
hi ha el reglament del tenis,
el logo que tenia el tenis,
i aquí hi ha un trofeig
que l'estig va guanyar
a Alemanya,
a Stuttgart,
jugàvem a l'Estuttgart,
van anar a fer una gira
l'any 49 per recollir diners,
s'havia de fer 5 partits,
en va fer 3,
perquè no els van deixar
passar a l'altra banda
de Berlín,
i es va quedar sense
poder guanyar els diners
que pretenia,
i va guanyant l'estuttgart,
3 a 1,
i li van regalar aquesta copa,
que és de plata,
aquesta de passar
la Tinc Consor,
va d'aquí dins del museu.
Veiem un mallot,
veiem una medalla
amb la bandera espanyola,
perdona,
és un campionat d'Espanya,
veiem un arc,
una cinta,
una pilota,
unes bitlles,
vaja,
els aparells tradicionals
de la gimnàstica rítmica.
Sí,
aquí hi ha un mallot
de la paret
que és de la Vito Fuster,
que va a la campiona del món
amb la secció espanyola
l'any 91,
és el mallot que portava,
a dins hi ha un mallot
d'una de les gimnastes
del conjunt,
que hi ha la fotografia
allà que va encallar
a Terceres d'Espanya
el 2010
amb el Nàstic,
els aparells
que fan servir
la gimnàstica rítmica
i fotografies.
La més curiosa
és la d'aquest
professor de gimnastes,
el senyor Givert,
que és data
de 1896,
és la fotografia
més antiga
que tenim aquí
a Val Nàstic.
El Nàstic,
si té una secció
que va més reconeguda
i que ha practicat
un munt de gent
a Tarragona,
és la secció
de pilota
i és la que ara
tenim davant
perquè com a any
veig el guà de pilota,
veig el cas,
les pales de pilota
i dibuixos d'un frontó.
Bueno,
aquesta secció
té molts records per a mi
perquè jo he estat 20 anys
jugant a pilota
i campions de Catalunya
i campions de provincials.
Aquí hem volgut portar
amb el Raúl Terino
totes les eines.
Allà a la paret
es veu la cistella
de sexta punta.
Aquesta cistella
va quedar campiona
de Valmont
mira el peix,
el de baix
era el remonte
i aquí tenim
les peces
que hi ha
la paleta de goma,
la paleta,
la pala curta,
la paleta argentina
i després
la pala llarga.
Aquesta és una pilota de mà
i aquest és un guant,
és un element,
un guant
que es jugava
com a cistella
però que era diferent.
Anem al bàsquet.
Ara aquí
s'ha d'incorporar
una samarreta
de quan nàstic
va estar a divisió
de femenines
que s'incorporarà
aquesta setmana
perquè clar,
s'ha d'obrir
monaventós al vidre
i tal.
Aquella samarreta
ens la va deixar
la Tere Ortega,
de s'ha de dir.
Espero que ho vaig a dir,
Tere,
és molt bonica,
eh?
Cinsano Rosse
amb el número 13
jugava la Tere Ortega
a bàsquet
a la secció del nàstic.
Déu-n'hi-do.
De totes maneres,
això deu ser anys 80.
La que tenim aquí
que ens falta
és anys 90,
aquesta pilota
és dels anys 60
però el bàsquet
que és la secció
que en quant a elements
en teníem.
a la pista de vida nova,
és una cop a Catalunya
com la de futbol
i va desaparèixer.
Anem a les seccions,
seguint passejant
per aquest museu
és la facció del latisme,
una altra de les seccions
que actualment
està donant més èxits
al gimnàstic de Tarragona
de la mà
de la gran Natàlia Rodríguez
però que també
té una llarga història.
La Natàlia
és la samarreta
de la Natàlia
quan era Carjo
que és de vins
i ella té
una samarreta
d'entrenament actual.
La Ieta Cornet
que va ser olímpica
el 88
i la Natàlia
que és olímpica
amb quatre olimpiades.
Hi ha un cartell
molt maco
i aquest m'encanta
perquè és l'any 25
és un cartell gran
de quan s'avan
fer els campions
de Catalunya de l'Atisme
que es va organitzar
el gimnàstic.
Dia de l'ascens,
la rua,
els carrers plens
de senyeres del nàstic,
l'autobús
que és el que agafa
protagonisme aquí
amb els dos del nàstic
a la primera filera
amb Diego Torres
amb Bolo,
McPocky,
amb l'expercèmula
hi ha una senyera del nàstic.
És la imatge
d'aquell ascens
que és un dels records
que tenim tots més presents
i amb això
s'obre ja
el podríem dir
la secció de futbol,
no Enric?
Aquí comença ja
la secció de futbol
pròpiament dita.
Sí, que té dos vitrines.
Hi ha fotografies
de fotografies
en vam eliminar moltes
que ja estaven fetes
amb cartó pluma
perquè per deixar
les més orientatives.
Hi ha una de l'any 24
amb Ricardo Zamora
que va jugar
de Portemàstic
reforçant-lo.
Un acte
d'un partit
de l'any 37
és durant la guerra,
durant la guerra civil.
Carnets de socis,
una mica.
Aquí un llibre
que és el partit
que va jugar
el Nàstic
contra el Barça
reforçat per
Di Stefano,
Grifa,
Ito Riaga
i Ruiz Sosa.
Coses que poden
entretenir una mica
l'aficionat.
Aquí tenim la Copa Catalunya,
el nostre Catalunya.
Aquesta és la pilota
que es va fer
al partit Nàstic-Barça
d'inauguració
del nou estadi
l'any 72
signada per tots els jugadors.
Amb els dos escuts,
el Nàstic
i el del Barça,
carai.
Una a Sant Marieta
del Ramon Sicard
en Pau Raposi
quan era infantil
l'any 51
però el primer equip
anava igual,
es anaven abotonades.
I el quadre aquell
de Bayer-Leverkusen-Nàstic?
L'any 81
que va venir a jugar
el Dia de Reis
un partit amistós
que és quan se va començar
a especular
tota aquella història
que la Bayer
volia patrocinar
el Nàstic i tal
al Bayer-Leverkusen
però realment
l'Everkusen-Míur
diguen
que eren 14.000
treballadors
de dues fàbriques
i aquí no n'hi ha ni mil
i la cosa va ser
una pura fantasia urbana.
Aquí hi ha documentacions
molt importants.
Jo crec que això
és el més important
que té...
aquí hi ha documents
de 1886, 1890
i la creu de Sant Jordi
i la creu de Sant Jordi
aquí
la Real Orden
del Medidor Deportivo
això és
el Comitè Olímpico Espanyol
aquí hi ha rebuts
i contractes
de 1890
i el més
interessa
és estar allà.
És el primer reglament
del club
de 1886
de fet
a veure
és de 1890
perquè el 86
quan fan
quan constitueixen
el club
no fan un reglament
són 12
vull dir
llavors és quan veuen
que han de pujar
que fan un reglament
i aquest és el famós document
que n'he parlat moltes vegades
que el Nàstic
va fer quan tenia
l'any 1898
quan les tropes
que estaven a Sant Aves
aquí a Tarragona
se'n van anar
a la guerra de Cuba
o havien de marxar
van dir
de fer un petalló
de voluntaris
i van enviar
aquest document
al ministre de la Guerra
oferint-se
sense regir el Nàstic
a fer la vigilància
de la ciutat
aquest és el document original
aquest altre document
és de 1920
i és quan se demana
que el Nàstic
tingui com a idioma oficial
1910, perdona
que tingui com a idioma oficial català
i l'altre que hi ha aquí
on el document
està una mica tapat
és quan se li va demanar
a la dictadura
de Prima de Ribera
els diumenges
poder-hi ser a la senyera
al camp d'esports
cosa que no hi ha
contesta
i quan no hi ha contesta
es va seguir sent
aquells valents gladiadors
i els obrigues
buscos i el pitxes
foren els esportistes
que es convertiren
en els primers ídol
dels habitants
de Tarragona
haurien de passar
dos mil anys
perquè la ciutat
es tornés a apassionar
amb l'esport
sempre n'estim
arreu del món
a través de
tarragonaradio.cat
com és públic
s'està intentant
i s'ha anat buscant
incorporació
de nous membres
això no ha estat així
per tant aquest punt
queda sense contingut
i sobre el punt 4
abans d'entrar
amb la proposta
d'ampliació de capital
que us llegiré
davant la renúncia
del Consell d'Administració
anunciada ja
el passat
30-32 de octubre
en el año
en diciembre del 2009
el Consejo de Administració
estava formado
por más accionistas
importantes
en este momento
quedamos
los que estamos aquí
que representamos
un 30%
del capital
de la Sociedat Anónima Deportiva
los demás miembros
que estaban
y no están
vamos a ver
no están
porque
unos no pueden
y porque otros
no quieren
o sea que a partir de ahora
por esto la proposta
del Consejo
es formar
un Consejo
nuevo
con gente
nueva
que se incorpore
o sea de alguna forma
la gente que ya no está aquí
es que ha dimitido
del Consejo
no está porque
por nada raro
sino porque ha dimitido
por diferentes circunstancias
han dimitido
por lo tanto
nosotros ahora tenemos que dar
un paso adelante
formar un nuevo Consejo
con gente nueva
y con gente
que aporte capital
y que vaya
a las ampliaciones de capital
nosotros
intentaremos
los que estamos
o tenemos acciones
intentar ir
a las ampliaciones de capital
que se pueda
pero hay que olvidarse
ya
de gente
que tiene acciones
del Nastic
y que en este momento
no está en el Consejo
yo creo que en este momento
los que no están
es porque no quieren estar
o porque por diferentes
circunstancias personales
no pueden estar
por lo tanto
yo creo que nos tenemos
que olvidar de esto
hay que acabar un poco
con lo que a veces
se dice
que es un Consejo
dividido
no es un Consejo
dividido
están los que están
y los que no quieren
no están
o sea que de división
no hay
por lo tanto
pensamos que hay que empezar
desde cero
hay que buscar
de alguna forma
reinventar el Nastic
y empezar
pues bueno
como si empezamos
una sociedad nueva
desde que se pueda
intentar buscar
pues
pues nueva gente
que se incorpore
a la sociedad anónima
pero no hay que buscar
nada más
con las personas
que no están
porque estas personas
no están
porque han limitado
y no porque tengan
ningún problema
con la gente
a la mesa
sino por lo que decía antes
porque
o no quieren
o no pueden
que no
eso se tiene
que no
deía Jordi
la respuesta
de un Andreu
president
gairebé
la respuesta
d'un capí
si plantea
Està contundent, és l'encarregat, no?
Sí, crec que, de la forma, nosaltres llevamos tiempo
viendo las dimisiones que se han ido produciendo en el Consejo
y sin tampoco explicaciones claras de qué se han producido,
sino gente que no ha podido o no ha querido o se ha ido yendo,
que este Consejo, evidentemente, estaba en disolución.
En eso, algunos de los miembros del Consejo hemos sido muy críticos
hasta tal punto que, bueno, el día 30 de octubre
decidimos entre todos que, como estaba en disolución,
pues ponerle fecha de caducidad al Consejo
y por responsabilidad no lo hicimos el mismo día y nos fuimos todos,
sino que pusimos con fecha día de hoy Junta General de Accionistas.
Yo creo que hoy era fácil escenificar un daltabaix
pero continuábamos siguiendo cinco personas al Consejo
y eso es lo triste en aquel momento del Nástic, no?
El projecte del Nástic comença quan trobem accionistes que es posin aquí,
que es posin a treballar pel Nástic i que aportin una quantitat de diners
i a partir de llavors començarà el nou projecte del Nástic.
Escenificar avui aquí un canvi de president,
siguen les mateixes persones, jo crec que no ens porta enlloc.
El Josep Maria us ho ha dit, hem de sumar, hem de sumar entre tots.
Jo crec que és d'agrair, jo crec que és molt important el pas que s'ha fet,
que s'ha delegat, tot el Consell hem delegat amb el Josep Maria
i ell assumir la responsabilitat de poder buscar gent,
de poder sumar esforços i de poder començar un nou projecte.
i el nou president el decidirà el nou Consell d'Administració
que es pugui formar a partir d'aquesta gent que puguin posar diners
i altra gent que potser no posin diners
i que se'ls pugui convidar a participar-hi.
I això significa dals i baixos canviar de president en aquest moment.
Nosaltres creiem que tampoc ens aportaran lloc.
Hem de treballar ràpid i si abans de tres mesos
podem tenir això solventat amb dos mesos, amb un mes i mig,
molt millor pel futur del nàstic.
Bona nit, sóc Federica Dan
i en primer lloc vull desitjar-hi al senyor Andreu
tota la sort del món en buscar els nous accionistes.
De la relació de fets que heu dit el senyor Andreu i el senyor Virgili,
podria adoptar dues postures, una optimista,
que és la que m'agradaria entendre, i una pessimista.
L'optimista és que heu dit que com a màxim,
al març, tindríeu que tindre el Consell ja fet
i si el teniu abans, convocaríeu la Junta abans.
Això em fa entendre que el que fem avui és un pas necessari,
ampliar capital perquè els accionistes puguin comprar les accions
i, per tant, convertir-se en accionistes de referència en el club.
Si és així, m'agradaria que ho diguéssiu
per veure si realment podem tenir la tranquil·litat
que hi ha algú que ja s'ha preocupat
i que per això ho feu l'ampliació de capital.
No cal que digueu nom ni que digueu quins són,
però si realment ja teniu negociacions fetes
i si van en bon termini.
i la segona lectura que podria fer és pessimista
és que fem l'ampliació de capital
però que encara no tenim concretat absolutament res.
Si passés això,
també m'agradaria que em contestéssiu
què passarà el dia 16 de març.
A veure, evidentment hi ha accions fetes
perquè és la nostra responsabilitat fer-les i haver-les fet.
Llavors, el que és imprescindible és trobar els diners
i no tots, gran part d'ells.
Això és imprescindible pel nàstic.
Llavors, a la premsa tots llegiu
que si els catarís, que els de Kazajistan,
que si els àrabs, que si empreses mitjanes catalanes.
La realitat és que no hi ha res concretat
i és difícil.
La situació és difícil
perquè potser hi hauria una situació fàcil i còmoda
que és vendre el 100% del capital
o el 51% com a mínim,
que és el que molta gent
que d'alguna manera s'apropa voldria fer,
comprar el 51%
i no sabem en mans de qui quedarà el nàstic.
Nosaltres, per responsabilitat,
i l'Ajuntament, que és l'accionista principal,
també és de la mateixa opinió,
creiem que l'ideal seria el que us he explicat abans,
buscar algú amb un pes específic d'un 20%,
que ojalà fos d'aquí,
i 5 o 6 persones més
que completessin aquesta ampliació de capital,
evidentment empresaris locals
i gent d'aquí que hi vulgui participar.
Accions se n'han fet,
n'hi ha diverses d'obertes,
n'hi ha converses,
serà difícil tancar-les,
però sí que és veritat
que hi ha un canvi
des del dia que vam dir que es dimitia,
que amb afrontat de cara
que això no pot continuar com està
perquè si no a final d'any
no podrem pagar,
hi ha hagut un canvi,
s'ha apropat gent,
nosaltres ens hem apropat a gent
i ara la nostra responsabilitat
és buscar tot això
i moure-ho i bellogar-ho.
I s'ha de ser positiu,
Fede,
nosaltres creiem
que ho aconseguirem.
La data que hem posat
de 3 mesos
creiem que és prudent,
perquè clar,
si ens posem el mes de maig
o el mes de juny,
el Nastic tindrà un problema
molt més greu que té ara,
amb la qual cosa,
pensem que en 3-4 mesos,
entre tots,
amb l'ajuda de tots,
amb l'ajuda de tots els accionistes,
amb l'ajuda de l'Ajuntament
i amb l'ajuda de tothom
que hi pugui participar,
hem de ser capaços
de trobar aquesta sèrie d'accionistes.
Segurament,
ojalà fossin 15 de 100.000
o 50 de 25.000,
però com que és difícil,
pensem que hi hauria d'haver algú
més o menys d'un pes d'un 20%
i la resta de gent d'aquí.
Aquestes són les converses que tenim
i és la línia d'actuació
que estem portant
i que ara el Josep Maria
intentarà concretar
en un parell de mesos.
Nosaltres creiem sincerament
que a final de març,
de febrer,
hem de tenir el tema
més o menys resolt
i ens comprometem
a intentar fer-ho.
Ara no t'ho podem afirmar.
No, i solament afegir un tema,
que en el cas
que no trobem
aquests accionistes
que compléssim per aquests patits
i trobéssim un
que volgués
el 51% del Nàstic,
nosaltres convocaríem
immediatament
Junta General,
ho explicaríem,
però com dèiem abans,
els que estem aquí
ho tenim clar,
el Nàstic és de tots.
Nosaltres treballem per tots,
no mirem pels interessos d'un
ni de d'aix,
és de tots.
I nosaltres el que sí farem,
si no hi ha cap alternativa més,
ojalà hi hagi alternativa,
que el capital
estigui molt dividit,
que sigui gent d'aquí,
seria fantàstic,
però en el cas
que no sigui així
i vingués un de fora
que volgués tindre
la majoria del Nàstic,
nosaltres jo crec que
per responsabilitat
i per honestitat
convocaríem ràpidament
una Junta General,
ho explicaríem aquí
i l'opinió dels socis
o dels accionistes
seria la que valdria
per decidir
una situació com aquesta.
Sempre n'estic,
arreu del món,
a través de
tarragonarradio.cat
i l'opinió dels socis
i l'opinió dels socis
l'opinió dels socis
de l'opinió dels socis
Un nuevo barriorreo
y compadrón
pintado de azul gran al corazón
bohemia tanto murga voluntad
un santo que se hizo matador
ciclo que agita el aire del lugar
un caucho cara sucia como vos
de cuervos de llena o la popular
que vienen a letar
a gran campeón
i se'n San Lorenzo
Ara, ara, ara!
Ajut Artur!
El gol!
Ajuta Pau el gol!
Queda jugada bona ara per Harry Pau,
va afrontar, no deixa encara la pilota,
i entra d'autoni, la pilota encara és per Pau,
i el gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Bona!
El trencament!
Gol, gol, gol de Toni!
Gol, gol, gol, gol!
Taluques que ve per l'Unga,
Per l'Unga!
Gol!
Gol!
Sempre nàstic, arreu del món, a través de tarragonaràdio.ca.
Un quart i tres minuts de nou del vespre.
Continuem endavant el sempre nàstic,
ara ja amb l'entrevista amb Jorge d'Alessandro.
Ahir plovia el nou estadi,
però la pluja va venir també de gols del nàstic davant del Sabadell.
L'equip estava molt necessitat
i aquesta setmana va arribar Jorge d'Alessandro
i sembla que de moment ja ha posat remei en aquesta necessitat.
Abans ja el saludàvem.
Jorge, buenas noches de nuevo.
Muy buenas noches.
Que podemos hablar en catalán.
Como queráis, y si no pregunto me lo traducís.
Que parlarem amb el Jorge d'Alessandro en català.
Jo no sé, fins que va arribar el nàstic,
què coneixia del nàstic si havia seguit una mica
la trajectòria d'aquest inici de temporada de l'equip.
Sí, sí, el equipo lo conocía perfectamente,
lo conocía del año anterior
porque tuvieron una lucha titánica con el Salamanca
que se disputaron entre los dos una plaza.
Seguí ese mano a mano.
Bueno, el azar quiso,
porque prácticamente tenían las mismas campañas los dos.
El azar en un momento de magia
permitió que nuestro nàstic se salvara afortunadamente.
Y este año también un poco el cambio de plantilla
con algunos jugadores nuevos.
También los conozco a todos.
Todos prácticamente no me sorprende ningún jugador.
Bueno, Adrián Luna, que no tenía gusto de conocer
porque no lo había visto jugar nunca.
El resto conozco a todos.
Inclusive de la contera, porque había visto jugar Eloy,
había visto jugar a Bueno,
un chico que jugó el otro día con el Cartagena,
hizo unos minutos.
Había visto jugar también al otro chico
que había debutado también,
que se utilizó del filial,
que eran los nuevos,
y el resto los conocía por su trayectoria.
A Galinto conocía a la Salamanca, supongo.
También lo conocí a Galinto,
sí, sí, porque inclusive la persona que lo trajo,
que era Miguel Torresilla,
porque es un convenio bilateral que tenían con el Arsenal.
Y bueno, Galinto estuvo lesionado en la Salamanca,
tampoco hizo una campaña de las...
Bueno, fue una incógnita, diría.
Cuando rebó la trucada de algún del nàstic
para poder venir a entrar aquí,
¿qué le pasó al capo a Jorge de Alessandro?
Bueno, yo tenía muchas ganas de trabajar.
Y bueno, por un momento me cogió la duda,
porque miré la tabla clasificatoria,
sabía la derrota que había tenido en el mini-stady,
y aparte que llamé a gente amiga,
me había dicho que no había el equipo dado buena imagen.
No digo que jugar bien o mal,
que no había estado el equipo aguerrido y combativo.
Y me preocupó un poco,
pero bueno, ya tuve la oportunidad de hablar
con el director general del club,
el señor Luis Fernández.
Perdón.
Luis Fábregas.
Luis Fábregas, perdón,
caballero en toda regla,
el presidente del club que me llamó.
Y bueno, más o menos,
no digo que me convencieron,
pero bueno, ahí se pudo un poco decidir el tema.
Luis fue contundente,
Luis Fábregas estuvo excepcional,
y también su presidente.
Me preguntó por el equipo
y le comenté lo que sabía del equipo.
¿Y cómo está la que te samana?
¿Cómo ha sido esta primera semana?
Bueno, una terapia de choque.
¿La toma de contacto?
Una terapia de choque.
Es decir, yo llego y me encuentro un equipo,
miro las caras y me doy cuenta, ¿no?
Es decir, tuve que utilizar toda la política de persuasión
que puede tener una persona cuando llega a un sitio
que no es positivo.
O la dinámica era negativa,
eso es una evidencia,
y el equipo estaba tocado,
el equipo estaba francamente tocado.
Es decir, lo que expresaba en el terreno del juego
era lo que yo me encontré, ¿no?
Y había muchísimas dudas,
dudas de su capacidad,
que es lo peor que puede tener un profesional de fútbol,
porque claro, si tú dudas de tirar un regate,
de tirar un túnel,
de tirar un pase,
de hacer una genia...
Es decir, eso no es bueno para un equipo, ¿no?
Vaya hartón de trabajar, ¿no, míster?
La primera semana.
¿O esta será una metodología durante toda la semana
es lo mismo?
No, más o menos, ¿no?
Fue una terapia porque fue muy agresiva,
porque evidentemente tú tienes que poner...
Para que una cosa se ponga en marcha,
es decir, hay que poner ideas.
Yo no puedo solicitar lo que no he enseñado.
Entonces, bueno, evidentemente pusimos en práctica las ideas
para que se puedan hacer reales en el campo de juego.
Entonces, bueno, más o menos fue esa catarata
de información excesiva.
Yo tenía miedo que a veces una catarata de información excesiva
provoca estrés paralizante.
Es decir, una persona se siente agagoyada.
Y eso lo trataba yo de ir y tal.
Y sin embargo, afortunadamente,
y podemos decir que toda la información que se le dio al equipo
la digirió bien,
porque la utilizó bien en el campo de juego.
Eso es la imagen que hemos tenido, ¿no?
A eso sí me remito.
Viendo lo que hizo ayer el Nastic,
uno, lógicamente, lo que le pasa por la cabeza es preguntarte
dónde estaba este equipo
y por qué este equipo hasta ayer no jugó como jugó.
¿Tanto se nota la mano de un entrenador en el banquillo?
¿Tanto se nota la mano de Alessandro en este equipo?
No, no creo que haya sido eso.
Porque si no, estamos hablando de magia.
Y soy una persona que debate el antimagia.
Yo creo en el trabajo, en la continuidad y en el día a día.
No hay otro secreto en el fútbol
y por eso soy muy pro Bielsa, soy muy pro Guardiola,
soy muy pro Benítez, que es mi ídolo,
el entrenador de...
un entrenador...
Y muchos otros, ¿no?
Inclusive carreras, ¿por qué no?
Para dar ya un paso a la generación joven.
Y yo creo que la dinámica de rutinas positivas,
hábitos de entrenamiento,
son los que te llevan a jugar bien.
Entonces, prefiero evitar eso de posima mágica
porque realmente no es un buen compañero de viaje.
Supongo que la llegada, mejor que esto, es imposible, ¿no?
Mira, he cogido los tres periódicos locales de Tarragona,
en el diario de Tarragona,
D'Alessandro hace el milagro,
en el mes Tarragona,
D'Alessandro debuta con goleada
y creo que en el interior es goleja
y enamora al Nástic de D'Alessandro.
Y en el nuevo esportivo,
D'Alessandro se estrena con el Nástic,
con un 5-0 contra el Sabadell,
titular también en portada para toda Cataluña,
en este caso, en el nuevo esportivo.
¿Tienes la sensación que es D'Alessandro?
No, no, eso me da miedo.
Son los jugadores.
No soy entrenador de nombre propio,
no me gusta,
no me gusta.
Me gusta que los jugadores sean los protagonistas.
Me gusta arroparlos,
me gusta defenderlos.
No, no es bueno para el Nástic
realmente que yo asumo un rol
que no me corresponda.
Porque no es así.
Es decir, el rol,
los protagonistas son los futbolistas,
que es lo que su afición necesita
y son los ídolos.
El entrenador tiene la responsabilidad
de que el equipo trabaje
y del equipo esté
con las mejores ideas posibles
y el acierto en la alineación,
que decíamos, ¿no?
Acertar en la alineación
y en los cambios,
eso es mi obligación.
No pretendo eso,
os juro que no pretendo.
Pero, claro,
es que no puedo diluir la responsabilidad
en la terapia de choque.
Es decir,
en esta semana
mi protagonismo es intenso,
pero yo prefiero
que paulatinamente
vaya mi rol
a un papel secundario.
porque va a ser
el bien del club.
Si yo sigo siendo protagonista,
algo no va a funcionar.
Entonces yo prefiero ya
que el equipo vaya,
bueno,
faltan cosas,
evidentemente,
faltan todavía,
hay que dar un mes,
por ejemplo,
para que el equipo
tenga su propia vida.
El mensaje,
claro,
es este, Jorge,
por eso,
el mensaje a seguir,
el mensaje que has querido
transmitir al equipo,
el mensaje que vimos
ayer en el campo,
¿vamos a ver esto
cada partido?
¿O como ayer decías,
la policía no es tonta,
ya nos van a pillar
y tendremos que cambiar,
tendremos distintas variables?
No, no,
insistir en movimiento,
yo creo que los equipos
contrarios en el próximo partido,
yo espero un partido
de que Guadalajara
me juegue al contragolpe,
jugará con Aníbal
solo arriba
y esperando un tiro libre
de Ernesto
y los demás flotando
entre líneas,
es lógico,
porque ya no se empiezan a ver
y el equipo va a replegar
al medio campo
y nosotros vamos a tener
que jugar en espacio reducido
y eso sabéis
que eso exige
un mayor esfuerzo
al equipo
y yo,
escúchame,
yo si sería adentrado
y veo lo que vi,
es lo que haría,
entonces hay que pensar
que la policía no es tonta,
entonces tenemos que adaptarnos
a que los rivales
a partir de ahora
van a tener otro señuelo,
van a venir aquí
al menos de entrada
con precaución
y eso nos va a exigir
a nosotros
a sufrir más,
a poner más ganas,
en fin,
ir con más al contacto
en los rebotes,
etcétera,
todo lo que implica
jugar
jugar
contra
cerrojos.
Estamos hablando
mucho
de aspecto
motivacional,
tú hablabas
de terapia de choque
en este equipo,
pero futbolísticamente
ayer se vieron cosas
que no se habían visto,
se vieron diagonales,
se vieron triangulaciones,
se vieron
dos interiores
que jugaron
por dentro
pero que también
salían afuera
con la doblada
del lateral
constantemente,
algo sí
que se ha trabajado.
Eso es nuestro estilo
de juego,
eso empieza a ser
nuestro estilo de juego,
la posibilidad
de jugar
con dos interiores
metidos adentro
me proporciona
una gran libertad
para mis laterales
ofensivamente
que es lo que pretendo.
A mí no me gusta
jugar con personas
fijas en la banda
porque al final
yo decía
que al final
te comen
como conejos
porque el lateral
te toma el tiempo
y al final
te liquida.
Entonces yo prefiero
que las bandas
sean intermitentes,
que los jugadores
vayan entrando
por circunstancia
del juego.
Eso es un poco
mi concepto
futbolístico.
Y si no tengo
que jugar como el Barça
con niña de tres,
dos abiertos,
pero yo no soy el Barça.
Es decir,
que me proporciona
una seguridad
en la circulación
de balón
que yo tenga
tres centrocampistas
que me den
una flidez permanente
pero yo no los tengo.
Como el Barça
juega el Barça.
Entonces evidentemente
los que no poseemos eso
nosotros tenemos
que tener alternativas
y automatismos
para conquistar
sectores del campo.
Lo que yo quiero tener
perdóname,
gente es en el punto
de penalti
porque en el punto
de penalti
se meten los goles.
Si yo no tengo
nadie en el punto
de penalti
cuando viene un centro
malo va a ser
que meta gol.
Si yo tengo
en el punto
de penalti
dos y uno
que llega atrás
como Morán
la metemos
y mira la imagen
hay tres en el área.
Si no hay gente
en el área
no se meten los goles.
Entonces un poco
eso es lo que te quería comentar.
Creo que la imagen
habla por sí sola.
¿Ayer te sorprendió
alguien?
Decir,
no me esperaba
que jugar así.
Lo digo porque nosotros
salimos alucinados
con Powell
porque
el juego colectivo
lo peinó todo
lo luchó todo
y más que tiene que mejorar.
Cuanto menos corra
más va a jugar bien
me refiero.
Cuanto más simplifique
su juego
en jugar y descargar
para la segunda línea
él tiene que hacer
su rol.
Mejor va a jugar.
Ayer el otro día
ya lo viste
cómo pasó
dio una asistencia
de gol
definitiva
y creo que eso
lo tiene que hacer
mucho más.
Creo que puede aportar
mucho más.
Aparte
él estaba contento
creo que estaba contento
porque él sabía
el jugador distingue
lo que es meter un gol
tal cual
cuando ha jugado bien
porque a veces
en el fútbol
no es jugar bien
el hecho de tener
mucha pelota
y Powell ayer
distinguió
lo que era jugar bien
y eso
puede ser importante.
¿Qué impulso
ha recibido hoy
Jorge de Alessandro?
Porque claro
ayer salimos todos
del campo
con una sonrisa
que creo que en Tarragona
no se veía
bueno desde que Cipión
pasó por la ciudad
y desde el día
que subimos a primera
hay poca cosa más
¿Qué impulso
ha recibido hoy
durante todo el día
Jorge de Alessandro?
Bueno
yo soy bastante prudente
aparte soy siempre
un poco insaciable
porque no me
a mí
siempre quiero
lo que va a venir
lo que va a venir
y yo estoy pensando
en el domingo
entonces precisamente
la prensa
la he huido un poco
porque
bien
Pégate la escondo
No, hay que
ilusionar a la afición
la gente tiene que vivir
de esta ilusión
y la tiene que disfrutar
pero yo no me puedo detener
porque me puede llevar
a equívocos esto
es decir
esto fue un primer paso
y para mí
agradezco
pero bueno
me voy a agradecer
a todos vosotros
lo que habéis hecho
y lo que la gente
sobre todo el aficionado
tiene que disfrutar
este momento
porque esto
es la grandeza
del fútbol
pero nosotros
los profesionales
que somos los encargados
de hacer realidad
este sueño
tenemos que pensar
de otra manera
yo pienso
de otra manera
Y una de las preguntas
que hoy me han hecho más
y en un par de sitios
es ¿cómo se gestiona
ahora eso?
porque un equipo
que estaba acostumbrado
a no ganar
que de repente
gane 5 a 0
esta euforia
que ahora decías
¿no?
que el profesional
quizás se tiene que aclarar
¿cómo se canaliza todo eso?
para que
ni estemos tan tan arriba
ni nos venga un bajón
de repente
de todo
¿cómo se canaliza?
jugando juntos
porque yo estoy ya jugando
con vosotros
y con los señores
es decir
si yo estoy poniendo prudencia
vosotros vais a ser prudentes
y el nivel de exigencia
va a ser el mismo
entonces
yo lo único que he descubierto ayer
que este equipo
tiene futuro
¿cuál es el futuro?
que puede jugar
que puede competir
ganará, perder
competará
como cualquier equipo
pero podemos competir
en cualquier sitio
y eso es muy importante
eso es lo que han descubierto ellos
que tenemos una luz
a la esperanza
que el camino es difícil
¿cómo no lo vamos a ver?
y que hay unos números
ahí evidentes
que hay que cumplir
para conseguir el objetivo
pero
nos da luz a la esperanza
¿y cuáles han sido
los pilares
de este triunfo?
¿cuáles han sido los pilares?
el trabajo
y el orden
entonces
seguimos trabajando
y seguimos usando
la táctica
como compañero de rigor
que es el orden
un equipo tácticamente
bien puesto
es un equipo
que realmente
tiene garantía
de competir
y más o menos
son los dos engranajes
que vamos a manejar
pero claro
y los jugadores saben
que le vamos a exigir
Algún oyente preguntaba
una curiosidad
que yo te quería preguntar
también
porque ayer me fijé
al lado del banquillo
del del Nastic
¿qué pasó con el cambio de Tuni?
porque te giras
para los que estaban calentando
gritas a Tuni
Tuni sale del banquillo
y dice
míster que estoy aquí
que ahora vamos a calentar
Sí, no
porque yo prácticamente
cuando vi una ventaja numérica
en el medio
entonces estoy pensando
y creí que tenía
ya Tuni calentando
fue una desinteligencia
por mi parte
porque yo creí
que realmente tenía
ya Tuni en el trío
porque tenía un chico golpeado
entonces tenía la posibilidad
de que se me lesionara el lateral
pasar chico campos
de lateral derecho
y colocar a Ortiz de central
una posibilidad
tenía otra posibilidad
de pasar
a chico campos de lateral
incorporando a Rodri
y a Galindo por el medio
eso es lo que iba manejando
y tenía un resultado
de por medio
y yo tenía mi camisa
alborora
pero decido no
decido colocar a Tuni
en banda izquierda
para equilibrar el pasillo
y colocar a Morán
en el sitio de Peragonco
que fue lo que hice
para mantener las bandas
y ya ir un poco
metiendo a Morán
con tres por dentro
y esa fue la idea
el tema
fue mi culpa
el tema físico
de Tuni y Morán
como los ves
porque salen de lesiones
bien a Morán
lo vi excelente
a Tuni quizás
algo más bajo
y Tuni para jugar
de titular
es decir
tiene que darme
un poquito más
y quiero y ya
ya habrá algo con él
y puede que
en estos partidos
de fuera de casa
posiblemente sea
un jugador importante
porque tiene muy buen gol
peleado de balón
un jugador que puede ser
determinante
pero quiero que tenga
el ritmo partido
ritmo de competición
no que se vaya
tiene que dar ritmo
ir y volver
en fin
¿y cómo se sintió
Jorge de Alessandro
en un banquillo?
en un retorno a un banquillo
¿cómo te sentiste?
yo me vi tranquilo
como si no te hubiera sido nunca
sí
yo no me vi mal
no hice nada
no me vi con muchos gestos
no me vi mal
no no no
pocos espavientos
con el árbitro
bien también
no hice muchos espavientos
no no
muy bien
con línea
que le dije alguna cosita
al oído
pero cariñoso
pero no de verdad
le digo perdón
un fuera de juego
le pitan a Powell
que se iba solo
le digo no fue
no fue
le digo
sí tenías razón
pero bueno
no pasa nada
eso es verdad
se lo dije así
déjame
yo acabo
ahora Jordi Seguirá
te preguntaba
en la primera entrevista
que nos concedías
a la que traga una radio
te preguntaba
¿qué queda del Jorge de Alessandro
de Figueras?
me decías
casi todo
guardo mi método
es ese
¿qué queda del Jorge de Alessandro
que campeonó
con San Lorenzo
cuando era jugador muy joven
y campeonó
porque quizá la gente no lo sabe
pero este señor
tiene
no sé si decir el orgullo
de que con San Lorenzo
es el único equipo
de la liga argentina
campeón invicto
campeón invicto
en dos temporadas
68 y 72
del Nacional
y del Metropolitano
de los dos
con Jorge de Alessandro
en los dos equipos
sí sí sí
yo tuve la suerte
de ser jugador
de esos equipos
de Salones 68
que fue el mejor equipo
de todos los tiempos
que existió en Argentina
suplente de Irusta
exactamente
suplente de Irusta
jueces y partidos
en ese torneo
sí sí
me gusta el dato
es verdad
¿qué queda de Sergio de Alessandro?
todo
en mi escuela
en mi escuela
ahí me educaron
Toto Lorenzo ¿no?
genio
he tenido los mejores técnicos
del mundo
Juan Carlos Lorenzo
he tenido Elba de Pado
Batín
y hay una anécdota
que la aprovecho
para contarla
que cuando se habla mucho
de la manta corta
y manta larga
estaba yo jugando
porque eso lo dijo
un técnico brasileño
que tuvimos
Elba de Pado
Alí Matín
lo dijo
y en esa frase
apropiada hoy
por todo el mundo
futbolístico
y yo era uno
de los protagonistas
en ese partido
estaba yo en el partido
cuando dijo
fue con Vitorio
Nicolás Coco
precisamente
que teníamos un problema
en el entretiempo
y nos estaban atacando
y no controlábamos
el partido
le dice Coco
combina una cosa
o se tapa la cabeza
o se tapa los pies
él no me juega
en una zona de nadie
solo un apunte Jorge
recordar que
Juan Carlos Lorenzo
está a punto
de ganar una Copa de Europa
con el Atlético de Madrid
y a falta de 8 segundos
la perdió
un grandísimo técnico
en el año 74
con Ayala
con Rator Ayala
con Heredia
jugando en el Atlético de Madrid
Juan Carlos Lorenzo
es el míster
del Atlético de Madrid
y el Atlético de Madrid
le queda para la historia
la tristeza
de que a falta de 8 segundos
Garate se lesiona
y Esbarsenbe
que era el central
del Bayern de Muni
metió el gol
jugaron otro partido
y aquel día
el Bayern de Muni
con los Beckenbauer
y compañía
le ganaron la Tierra de Madrid
pero Juan Carlos Lorenzo
por eso cuando ha hecho
el apunte de un gran entrenador
efectivamente lo fue
aparte quería decir
porque la gente joven
la historia está
para ver si tocarla
y voy a contar
un tema táctico
porque ha sucedido mucho
que estos técnicos jóvenes
se habían apropiado
se ha escuchado
la barbaridad
de decir que jugaban
4-2-3-1
el primer 4-2-3-1
que hubo en la historia
lo jugó Argentina
de la mano
de Juan Carlos Lorenzo
en el Mundial del 66
y el equipo jugaba
Ferreiro
Perfumo
Álvarez Marzolini
Ratín Alberto González
Solari
Hermín Donega
Pinino Más
y Luis Artime
entonces ese equipo
de memoria del 66
fue el primer 4-2-3-1
que hubo en el mundo
jugado en el Mundial
de Londres
entonces apareció
una generación
de técnicos
muy joven
que empezaron a hablar
eso de propiedad táctica
y bueno
esto afortunadamente
periodistas como
Alfredo Relaño
que hemos tenido oportunidad
de comer en alguna oportunidad
o el mismiso Santi Segurola
cuando hablo
tal cual
pero escuchar esto
en manos de algún técnico
decir esto
casi lo inventé
yo 4-2-3-1
señores
del año 66
como lo mismo
escuché la insolencia
la insolencia
de
que no me gustó nada
que cuando se llega
al
al Inter de Milán
un entrenador
habla
y compara
Mauriño
con el Eño Herrera
y me parece eso
comparar a Dios
con el diablo
porque el Eño Herrera
señores
inventó
el libero
el libero
el libero
el mejor equipo
que yo vi en mi vida
fue el Inter
que era una máquina
y el señor Pichi
tácticamente
que se jugó aproximadamente
hasta
bueno actualmente
yo mi libro de
en mi libro de táctica
tengo el libero
porque algún partido
en un campo pequeño
me están bombando balones
pongo el libero
no sé si me entiendes
¿por qué?
porque hay que ganar
y mete un tío
que me corte todo atrás
entonces
no se puede comparar
a Mauriño
que es un hombre
que ha ganado cosas
pero señores
al que inventó
algo en el fútbol
con lo difícil
que es inventar
recordarles aquí
en Bedín Guarniare
Pichi
Luis del Sol
Peiró
Jair da Costa
Mazola
Peiró
Luis Suárez
y Corzo
bueno
ese equipo
era del Eño Herrera
entonces
el Eño Herrera
cuando se habla
del Eño Herrera
yo casi casi
creo que hay que ponerse
de pie
perdón
esto es un matiz
porque en el fútbol
inventar
es tan difícil
es tan difícil
que un señor
como el Eño Herrera
que ha marcado
una época
en todo esto
se lo quiere comparar
con Mauriño
porque abrazó a Tarassi
en una esquina
entonces digo
no por favor
esto me parece
muy poco serio
en el Facebook
del programa
Jorge
ahora mismo
Antonio Roldán
cuelga una foto
de que dicen
en el junio del 74
San Lorenzo
visitó España
para enfrentarse
a la Unión Deportiva
Salamanca
y una foto
de un joven
Jorge de Alessandro
ahí
bueno
ya te la paso
sí sí sí
bueno bueno
me encanta
bueno
ahí me compró
el Salamanca
porque nosotros
vinimos
y aparte
la fuente
es que he bebido
por eso yo digo
que
por eso mi tesis
cuando comento
y debato
desde un micrófono
que decía
yo siempre pediré
a la formación integral
de los técnicos
que son un poco
la madre de todo esto
es el entrenador
de ese equipo
de esa foto
de Salamanca
es ni más ni menos
que Osvaldo
Subeldía
Osvaldo Subeldía
fue campeón
del Estudiantes de la Plata
que por primera vez
ganó al Manchester
en un night
0-1 gol de Verón
de cabeza
en la famosa
hoguera humana
centro de Madero
gol de la Bruja Verón
padre de la Brujita Verón
pero señores
vosotros no sabéis una cosa
no sabéis una cosa
no sabemos mucho
no déjame que te explique
no no
solo fuera una
no bueno
que Osvaldo Subeldía
inventó el fuero de juego
en juego real
el primer equipo
que aplica
a la defensa adelantada
en juego real
que era lo más difícil
de entrenar
ni yo me atrevo a decirlo
yo lo único que le hago
es como dice el domingo
con línea de tres
sobre golpeo
que es un adelantamiento
de líneas
pero la línea de cuatro
movimiento
para que realmente
sorprenda al rival
la inventó
Estudiantes de la Plata
¿recordáis aquel
Estudiantes de la Plata?
de Salvador Bilardo
Pachamé
¿recordáis el equipo
que fue campeón del mundo?
de Bilardo
exactamente
de Bilardo
y eso fue el legado
el patrimonio técnico
que me dejó Osvaldo Subeldía
la invención
del fuera de juego
en movimiento
en juego real
entonces esos son
gente que fue mi técnico
y bueno
podríamos hablar mucho
de
perdonarme
es que me fui por las nubes
estamos ya
prácticamente acabando
perdona
es que veníamos a hablar
del Nasti
pero estamos ahora
un poco retros
está bien
hay otro Jorge de Alessandro
el más mediático
seguramente
el comentarista
¿cuántos años?
¿30 años?
¿desde que empezaste
en Antena 3?
más o menos
más o menos
sí
del 82
83
seguramente
sí, quiero recordar
empezamos con José María García
que
que quiso hacer un programa
el famoso Carrusel
y todo esto
y era
le puso a la voz
del narrador
y vosotros
como vosotros
hacéis ahora
el comentario
gran maestro
y confió
García era un gran maestro
un gran profesional
un gran profesional
y confió en ese perfil
y bueno
y ahí nos
bueno
y esta semana
mediáticamente
¿te has dado cuenta
de lo que ha significado
que llegara Jorge de Alessandro
aquí a Tarragona también?
sí
lo digo porque
sin ir más lejos
ayer
el primer mensaje
que entró en punto pelota
mensaje SMS
era de un aficionado
del Nasti
no me digas
no me di cuenta
no lo he visto
me alegro infinitamente
venimos a entregar
todo lo que podemos
para el Nasti
porque es lo que necesita
y vamos a entregar
todo lo que podamos dar
queremos salir de esta situación
y vamos a intentarlo
y vamos a intentarlo
y eso es la clave
no es que
están llegando
un montón de mensajes
estoy saturado
la María Soler dice
me encantan las entrevistas
con D'Alessandro
no habla como un entrenador
sino habla como un tertuliano más
que ama el fútbol
gracias por venir al Nastic
decirle a D'Alessandro
Sergio Cerdán
que me ha hecho disfrutar
en el partido
como nunca
Jorge quédate
Daniel Maliafré
dice que te pongamos
la canción de Matador
que se adaptó
de los fabulosos Cadillac
una versión que está adaptada
la escuché esta tarde
para la hinchada
de San Lorenzo
por ejemplo
que está muy bien
porque a los hinchados
de San Lorenzo
se los conoce también
como el equipo matador
los cuervos
matador
los matadores
el equipo de San Lorenzo
de 68
y Boedo
vamos a volver
o no volvemos
a Boedo
volvemos o no volvemos
como lo tenemos eso
Jorge
muy difícil
muy difícil
está el tema
está el tema tocado
y aquí bueno
es que hay un montón
de comentarios Jorge
y todos muy positivos
para Jorge de Alessandro
por ejemplo
dice Sergio también
Alessandro
que bueno
que viniste
estarías dispuesto
a quedarte
si nos salvas
dice
lo más importante
de todo
es que hemos abierto
la esperanza
eso es lo más importante
y desde la esperanza
que nos permita
eso no
poder crecer
y salir de esta situación
ese es el mensaje
nada más
y que tengan fe en nosotros
nada más
y que
y nada
y que vamos a trabajar
eso es lo único
que puedo decir
pues muy bien Jorge
que te agradecemos
mucho que hayas estado
hoy con nosotros
y que haya mucha suerte
esta temporada
bueno
que la necesitamos
y que esto
no sea
que haya muchos
no digo 5 a 0
pero que haya muchos triunfos
muy bien Jorge
muchas gracias
un placer a todos
Jorge de Alessandro
el entrenador del Nastic
avui a l'estudio
de Tarragona Radio
en aquest primer tram
del SEMPRE Nastic
en dos minuts
arribamos al punto
de tres cuarts de 9
de l'espre
publicitat
de seguida
després arrenca ja
la tertúlia del programa
participa al SEMPRE NIC
a través del Facebook
al Twitter
per correu electrónic
a
semprenastic
arroba
tarragonaradio.cat
o a missatges
de telèfon mòbil
al 27011
Nastic Espai
i el comentari
semprenastic
el programa de referència
a Tarragona Ràdio
Hola
soy Beri Pavo
Feliz Navidad
para siempre
Nastic
Què tal?
Bona tarda
darrer
sembranàstic
especial
d'aquest
Nadal
darrer
sembranàstic
d'aquest
2011
i avui
un sembranàstic
jo diria
que més que
especial
un sembranàstic
on reviurem
dos moments
importants
per als gran
aquesta temporada
i sobretot
per aquest primer tram
de la 2011-2012
avui
ens hem volgut quedar
amb les dues victòries
del Nastic
en aquest primer terç
de campanya
de fet
amb aquella golejada
històrica
de 5-0
davant del Sabadell
en el dia del debut
de Jorge D'Alessandro
la banqueta del Nastic
i en el partit següent
la victòria per 0-1
al municipal
de Santo Domingo
amb gol
del que avui
també serà
protagonista
d'aquesta nova edició
del Sembra Nastic
avui
monogràfic
Berri Powell
monogràfic
del Killer Dutrec
i dels 8 gols
que ja porta
aquesta campanya
amb la samarreta
del conjunt gran
en aquests primers
18 partits
de Lliga
ja disputats
avui baixem el taló
d'aquesta edició
del Sembra Nastic
i en aquest 2011
aquests darrers dies
hem repassat
el que ha estat
una temporada
plena de patiment
però que finalment
es va solucionar
amb la permanència
de l'equip
aleshores
de Joan Carles Oliva
a la segona divisió
hem passat també
per la festa
que vam fer
en aquella celebració
a Caixa Tarragona
hem recordat
els 125 anys
de la història
del Club Gimnàstic
la Junta General
d'Accionistes
que ha deixat un panorama
si més nores d'ara
amb interrogant
a l'assai
de Can Nastic
i també
el nom propi
de Jorge D'Alessandro
que ha marcat
sense cap mena de dubte
els darrers mesos
a Can Nastic
i també
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
nosaltres
ho anirem deixant aquí
ja ho diem
avui amb dues victòries
i amb un nom propi
el d'Alkiller Daudrech
el de Barry Powell
i els seus 8 gols
en aquests 18 partits
que portem
de temporada 2011-2012
esperem que us agradi
aquest darrer regal
de la temporada
i això sí
remplaçant-vos
a tots plegats
a retrobar-nos
el 2012
quan el Sembra Nastic
tornarà en directe
com cada dia
a partir de les 8 del vespre
aquí a la sintonia
de Tarragona Ràdio
que acabeu de passar
unes molt bones festes
que tingueu una molt bona entrada a l'any
i que ens retrobem
el 2012
un any més
fent el Sembra Nastic
Lo que no se puede variar el camino
es decir
el camino se ha andado
yo no me puedo bajar
en el medio del río
del caballo
este equipo
ha cogido un estilo
y va a morir
con este equipo
Tantas veces me mataron
Tantas veces me morí
Sin embargo estoy aquí
resucitando
gracias
de la desgracia
La pilota que la posarà en joc
al centre d'esport Saladell
i l'àrbitre té l'ok
per tant
començarà el partit
puntualitat màxima
comença el partit
Mous ja pilota
el Saladell
Rubén Pérez
sota pals a la porteria
del gol de mar
arriba l'Andalús
puja uns quants metres
mira Artu
ara se'n va
pràcticament
fins la frontal
deixa la pilota
perquè la Rebi
Roberto Peregón
a la dreta
posa la pilota
ara ara
Artu
a xutar
Artu
a plegar
el gol
gol
gol
балabet
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
Aquesta lliga, el gol de Morán, arriba el maestro per marcar,
per començar el camí cap a la salvació.
Gol d'Elnàstic, gol de Morán, 18 de la primera,
guanya Elnàstic, Nàstic 1, se va del 0.
Ha marcat Morán, ha marcat Morán, ha marcat Morán,
Nàstic 1, se va del 0.
El carril de la banda dreta menja la pilota, Ben Abbas, corna.
Ui, aquesta pilota anant de bala amb aquestes pilotes, Rubén.
Deixa-ho haver, deixa-ho haver.
Llamarà per la врad inolten大, que bona la pilota per Barry Powell.
Des l'àrea, enixuta a Powell, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol.
Gol, gol, gol.
Gol de Barry Powell, el sisè del Pichichi, del Killer,
que ve la posada, allò no podia arribar de naves
per donar més tranquilitat a l'equip,
per intentar seguir guanyant aquest partit,
El gol d'Alquiler, el gol de Barry Powell, el segon d'Alnàstic, el 27 a la primera.
Gol de Powell, gol d'Alnàstic, Nàstic 2, Saba Dangerous.
Bujeria, incredulitat el nou estadi perquè Alnàstic guanya 2 a 0.
Sí, sí, 2 a 0 guanya Alnàstic.
Ha marcat Alquiler, ha marcat el Dutrecht.
Jugada espectacular de la davantera grana.
Triangulació entre Peragon, Longas i Powell.
El Dutrecht no falla, Alquiler no perdona.
Bé, d'Aln Berri, bé, d'Aln Berri, bé, d'Aln Berri.
Proposo canonització immediata de l'il·lustríssim senyor Jorge d'Alessandro Iferlo, marquès de la muntanya de l'Oliva.
Ha xiulat la falda, ha xiulat la falda.
S'ha acabat, s'ha acabat.
S'ha acabat, s'ha acabat la primera meitat del nou estadi.
Guanyen les 5 a 0.
Xiuula comença la segona meitat.
I ara torna a ploure amb certa intensitat, eh, sobre el nou estadi.
Segons es veuen les imatges, sembla que plogui més.
Jesús Mari Serrano i D'Alessandro han entrat a la banqueta conversant,
D'Alessandro s'ha assenyat, deu ser creient.
La pilota que ve que la té ara, Rodri.
La pilota per Powell, ara està massa solet Powell, eh.
Està sol, està sol, està sol.
Ha de venir Longas, que ve que ha tallat aquella pilota Rodri en la zona amb l'alterreny de joc.
Mira que ve, mira en ningú, mira en ningú què ha fet, quina xilena més bona que ha fet.
Xilena defensiva.
Ja s'atreveix a tot.
Home, és que ell ve...
Toni per Peragona al canvi i mor a Nadal, eh.
És cert.
Tercer, tercer.
Ui, aquesta jugada bona ara per Terry Powell.
La veig encara la pilota.
I entra a la de Toni, la pilota encara és per Powell.
Enxuta Powell, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
La jugada de la nàstic, la tenia Powell, l'hi deixa per Longas, altra vegada la pilota li torna Powell, enxuta Powell, crevat a l'esquerra, toca a l'esquerra de Toni Lau, la pilota es cola a l'esquerra.
Una mano levanta, al pasado le digo adiós, y el futuro que vendrá, dicen que depende de un hilo, y el presente aquí contigo, gol, gol, gol, gol, gol.
Per sentenciar el perdit, gol de Powell, n'estim tres, s'aba del 0.
El llançament d'aquesta pilota va a cop de cap de Barry Powell.
La pilota encara és bona.
El transament...
Gol, gol de Tuny! Gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol!
El primer de Tuny en aquesta lliga!
Quin gol de Tuny!
El Nassi que ara està abocat a l'atac,
l'ha tornat a tocar Powell i a dintre posa-la, tu, Tuny!
A mitja sortida, pata de naves,
el setge de la segona,
el quart del Nassi, el gol de Tuny,
Nassi 4, Sabadell Gerut!
S'estrena Tuny amb una assistència de Powell, de Cirque,
per treure's el barret, el que ha tornat a fer el Dutrech,
perquè l'ha donat d'esquena cap al de Sòllar!
Que fàcil, fàcil, fàcil!
L'ha creuat a la sortida de de naves i fa el quart, sí, sí, el quart,
repetim, sí, sí, el quart, Nassi 4, Sabadell,
0!
Mira, mira, mira com ha apret ara el nou estadi!
Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un!
Al nou estadi!
Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un!
Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un! Un!
I ara també, el públic tempeu el nou estadi,
mira d'Alessandro, s'ha girat cap a la graderia, aplaudint com volent,
doncs aplaudir el Killer.
Aixeca la tribuna, ovació pel d'U3.
Vaurem que fa Longas, se'n va cap al centre, aguanta Longas,
que ve per Longas, l'U3, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El cinquè del Nàstic, el primer de l'una, amb la sabarreta del Nàstic,
que bona jugada de Longas, com ha vist la dos marcada de l'Urua,
i li posa la pilota Suau, a la sortida de De Navas, se'n va escurat,
i la pilota al fons de la xarxa, 37 a la segona,
el cinquè del Nàstic, el gol d'Adrià Luna, Nàstic 5,
Sabadell 0.
Passada cap a l'Ales Cruz, i ara s'ha complert el 47.
S'ha acabat.
Ixigula Mariscal Sánchez, s'ha acabat el partit,
el Nàstic guanya el primer partit de Lliga,
aplaudiments al nou estadi, 5 a 0,
el Nàstic ha guanyat, ha derrotat el centre d'esports Sabadell.
Va estar al nou estadi, amb Roberto Peragón,
un dels protagonistes avui en el partit.
Roberto, increïble, no?
Sí, creo que estar contentos,
y nada, saber un poco lo que nos ha tocado sufrir,
y este es el camino.
Son los mismos jugadores, yo creo que se han reforzado,
y fundamentalmente lo que hemos tratado es de buscar las sociedades,
se han asociado, Morán con uno, Longas con el otro,
es decir, los mejores jugadores, los pasadores,
se han asociado bien, y eso fomenta que haya profundidad,
a ver si la mantenemos también con próximos rivales,
lo que sí detecto que a partir de próximos partidos
ya los rivales nos van a hacer un gran cerrojo,
porque esto lo vio todo España, y bueno, ya la policía no es tonta,
los contrarios van a jugar su partido,
entonces vamos a tener que, a parte de todo,
tener paciencia también,
que hoy realmente el rival fue muy digno
porque jugó a ganarnos de cara.
Bueno, está claro, aquesta setmana
hi ha hagut canvis,
l'equip s'ha compromès,
hem tingut moltes reunions,
moltes charles,
i bueno, esperem que sigui l'inici, no?
Penso una victòria molt merescuda
i molt contents.
No, ara marxem contents,
tenim una setmana per endavant
per rumiar,
per pensar el que hem fet bé
i a seguir en aquesta línia.
Yo también.
Pero creo que es la diferencia,
estamos muy concentrados
y creo que es la primera vez
cuando hemos marcado 1-0
y tenemos confianza
y muy rápido 2-0 también
y es un juego diferente
cuando ahora podemos esperando
y luego contraataca
y se juega por nosotros, creo.
Sempre n'estic,
el regust de la jornada
a Carragona Ramal.
Con la mano levantar,
tocaré,
en hielo,
con la mano levantar,
tocaré,
yo tocaré,
con la mano levantar,
tocaré,
en hielo,
en hielo,
en hielo,
en hielo.
la jugada a Longas,
com a pispar la pilota al mig del camp,
com avisa Powell,
davant la sortida marbosa,
li creua la pilota,
marca el killer,
el primer gol de la temporada del Nastic,
ha marcat Powell,
Nastic 1,
les palmes,
re!
Claver el carrer,
amb un home a menys,
minut 11,
per expressar diferències.
És la llibre,
no cal que protesten,
res del que és la llibre.
Pot marcar el segon gol,
Barry,
llançament de Barry,
gol,
gol,
gol,
gol,
gol,
gol,
gol.
Gol d'el killer,
gol d'el pitxitxii del Nastic,
el segon de la Falina,
gol de Powell,
gol del Nastic,
per escurçar distàncies,
gol de Barry,
Barry Powell,
gol,
gol,
gol,
gol,
Nastic 1,
huesca 12.
L'àrbitre diu...
I la treu fora.
Pita penal?
Sí, sí, sí.
Ha xiulat penal i vermella.
I al carrer és el xurro.
És el xurro que volíem.
Mira, Pere al carrer.
I ve Adrià Luna, que se n'ha anat de dos al final.
I acaben fent el penal.
Perillós sota pal.
Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
El tercer del Killer d'Utrecht.
Màxim col·legiador del Nàstic.
El gol de Barry Powell.
El gol de l'Holandès.
El segon avui del Nàstic.
Aquí a la ciutat esportiva del Vilarreal.
Vilarreal V3.
Nàstic dos ha marcat Powell.
Allà apareix ara Xisco Campos.
Aguanta Xisco.
Veurem què fa amb curra.
La pilota per Duny.
La posava l'espai per Barry Powell.
Powell guislar i el xuta a Powell! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol del Nàstic, el sense de la segona, arribant l'artilleria, jugada combinada, Moral Longasuni, pilota per Powell, a mitja sortida d'Aran Zubia, l'arriba a tocar el porter, no pot evitar que la pilota acabi al forç de la xarxa, el killer d'U3, el pichichi del Nàstic, el quart de la temporada, camí del 15è, gol del Nàstic per empatar el partit, sense de la segona, empat el Nàstic, arria fort, D per un, Nàstic 1, ha marcat el killer.
La pilota per Shechi, que bona, que bona, la pilota per Shechi, vinga, Shechi, la pilota per Barry Powell, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol del Nàstic, el 39 de la segona, King Fularro, quina jugada, que vena la pilota passada l'espai, per Fernando Murán, i va Shechi, i li diu no, vull que marquis tu Powell, li dóna la pilota l'espai,
Vantatge per l'Holandès
El Killer que marca el cinquè de la temporada
Per avançar el Nàstic
Arria fort davant del Depor
Depor 1, Nàstic 2
Ha tornat a marcar Killer
Ha tornat a marcar
Barry Power
Blanc, te siguem que no m'ho creix
Perquè la jornada ha estat d'escàndol
Morant s'ha dret al barret de copa
Ves a saber d'on
Ha dit té que te la torno Txetxi
Que la paret és teva, que la jornada és excel·lent
Li ha donat d'esperar al buit
I Txetxi generós, però generós
Però molt generós
Li ha dit el Killer
Txetxi que em porta els 4, fes el cinquè
I vés camina els 15 per fer la piscina
La casa, la tanca, el jardí
I si vols acabar-hi fotent un campanar
Marca el Nàstic Arria fort
Torna a marcar Powell
Bedank, Barry, bedank, Barry
Bedank, Barry
Gràcies, Fernando, per tornar al futbol a Tarragona
Me lo saw me le
El 6è del Pichichi, del Killers, que ve la posada.
Allà on no podia arribar de Navas per donar més tranquil·litat a l'equip.
El gol del Killers, el gol de Barry Powell, el segon del Nastic, el 27 de la primera.
Gol de Powell, gol del Nastic, Nastic 2, s'ha va de 0.
Un tercer, tercer.
Ui, aquesta jugada bona ara per Barry Powell, afrontat, no veig encara la pilota.
I entrada d'atún i la pilota encara és per Powell, el xuta...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
La jugada del Nastic la tenia Powell, l'hi veig per Longas, altra vegada la pilota li torna Powell,
el xuta Powell creuat a l'esquerra, toca a l'esquena de Toni Lau, la pilota es gola a l'esquerra de la porteria de De Naves,
el 7è del Killer d'Utrecht, màxim col·lejador del Nastic a aquesta lliga.
Gol de Kirchner, en el millor moment per sentenciar el partit, gol de Powell, Nastic 3, Saba del 0.
Bé, d'en Berri, bé, d'en Berri, bé, d'en Berri.
A part Barça B2, Girona 1, Hércules 0, Múrcia 0.
Gol, gol, gol, gol, gol.
Quan anàvem a donar aquesta pausa, la publicitat, el gol de Berri Powell, el gol del Pichichi del Nastic,
que ve a pispar la pilota Longas en la zona amplia del terreny de xoc, li dona Powell, l'escura d'eta a l'esquerra,
el xut creuat de Powell per buscar la banda esquerra de la porteria de Manu Herrera, més Pichichi que mai,
el 8è del Killer d'Utrecht, el gol del Nastic, el municipal de Santo Domingo, guanya el Nastic, el gol de Powell,
al corcón 0, Powell 1, turno a Marc Alquiler.
Y el gran trabajo de Powell, Powell hizo un fútbol en la primera parte, espectacular,
aguantando, parecía un jugador de la Premier League, espectacular lo de Powell.
Un delantero centro de una categoría excepcional, excepcional, aguantando todo y dando opciones a la segunda jugada.
Sí, digo de la Premier League porque no sé qué gracia le causé a usted, no sé, no ve fútbol de la Premier,
le diría cuatro delanteros que juegan como Powell, hasta el mismísimo seco del...
del... del sitio.
No sé, lo que pasa es que despreciamos lo que tenemos en casa, no sé,
perdóname que lo recrimine, pero le tengo que hablar con...
le digo porque si no, no lo diría.
¡Bé, Dan Berri! ¡Bé, Dan Berri! ¡Bé, Dan Berri!
Hola, soy Berri Pavo, feliz Navidad para siempre en Nastic.
Sempre en Nastic, arreu del món, a través de tarragonaradio.cat.
¡Suscríbete al canal!