L'exposició Ser Dona avui de la Fundació d'Acceu Salut de la Dona
arriba als refugiadors del Montllacosta, s'inaugura a la tarda.
És un homenatge, podria enviar a totes les dones,
una reflexió en profunditat sobre els canvis socials
i com les noves possibilitats, tant científiques com també mèdiques,
els obren noves portes, nous camins.
En volem parlar perquè, a més a més, també és una mostra
que presenta molts testimonis, testimonis de 40 dones,
que, a més a més, amb una aposta en escena, podríem dir, molt moderna
i de qualitat, aquesta mostra que podem veure a partir d'avui a Tarragona.
En volem parlar, dèiem, amb el doctor Pere Barri,
és el president de la Fundació d'Acceu Salut de la Dona.
Doctor Barri, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
A punt ja per venir cap a Tarragona?
Sí, sí, absolutament. Aquesta tarda serem tots allà
amb els companys del patronat de la Fundació
i amb molta il·lusió per inaugurar aquesta exposició a Tarragona.
És ben bé això, un retrat de la salut de la dona?
Absolutament.
És a dir, aquesta exposició, com vostè molt bé ha dit a la introducció,
el que fa és presentar com ha evolucionat
la biologia de la dona al llarg dels segles i veiem que la biologia és la que és i no ha canviat massa,
però en canvi el que sí que han canviat molt són els rols socials i professionals de la dona
i sobretot ho hem fet en els últims darrers 25 anys.
El que l'exposició presenta és, d'una banda, com és la fisiologia de la dona
i és una exposició tremendament informativa i divulgativa per a estudiants,
per a gent jove que vulgui conèixer més com funciona el cos de la dona
i després hi ha una part en paral·lel de com ha evolucionat en el nostre país
en els últims 25 anys el paper de la dona.
I després hi ha una segona part on es mostra com la medicina moderna
ajuda a que la dona pugui desenvolupar tots aquests rols
i tot el seu pes professional i personal dintre de la societat
i com la medicina pot ajudar-lo a fer-ho així
malgrat les limitacions biològiques que poguessin haver-hi.
És una mostra, podríem dir que sense precedents, no?
És a dir, com aborden des de la Fundació d'Acceu Salut de la Dona el per què?
És a dir, per què decideixen fer aquesta mostra que ja diem?
No té precedents?
No, nosaltres hem vetllat sempre per la salut de la dona,
creiem que coneixem el tema prou bé
com per presentar-ho en un àmbit de divulgació al públic, a la societat
i el que pretén l'exposició, perquè és una exposició tremendament moderna,
molt interactiva, és que hi ha dues maneres de visitar-la, aquesta exposició.
Un visitant pot anar-hi mitja hora per veure l'aspecte, l'estètica,
que és molt moderna, és molt bonica i en disfrutarà força,
o bé que hi tingui dues, tres hores i pot anar amb molt deteniment.
Tot són pantalles tàctils, interactives, on es pot trobar tant la informació purament
mèdica posada a l'abast del públic, com, com vostè ve deia, testimonis,
40 testimonis, on 40 dones de diferents edats i dones normals del carrer,
no han estat triades per cap criteri especial,
doncs parlen des del punt de vistes personals de la seva vida,
de punts de vistes professionals i de punt de vistes mèdics, no?
És a dir, dones que han patit, per exemple, un càncer,
dones que han tingut una maternitat més terrana,
és a dir, expliquen com els hi ha anat amb elles la seva vida.
I tot això va acompanyat de testimonis dels 60 metges del nostre departament
que en funció de les àrees, si és una àrea relativa a l'embaràs,
si és una àrea relativa a l'oncologia ginecològica
o a la medicina de reproducció, doncs donen la informació i els comentaris
perquè el públic pugui rebre tota la informació.
Em crida l'atenció, doctor, que hi ha una part, una aplicació interactiva,
com vostè deia, que és una exposició molt moderna, molt tecnològica.
Hi ha una part interactiva que permet al visitant consultar informació
sobre els canvis fisiològics, no?
Des del naixement, en fi, a començar a caminar, a jugar,
a primera menstruació, o a la primera relació de parella,
a primer embaràs.
Sí, sí, digui, digui.
Sí, sí, no, no, és exactament així.
És exactament així i és com està plantejat des del punt de vista museístic
i llavors jo crec que val la pena visitar-la.
Quin diria que són, des del punt de vista mèdic,
he pregut un tant que doctor, aquests principals canvis que han sofert,
que hem vist els últims anys en el món de la dona?
Home, jo crec que hi ha hagut dos o tres fites importants, no?
Com diríem, per exemple, la incorporació de l'anticoncepció,
posar a l'abast de les dones l'anticoncepció
i poder així separar el que és la sexualitat de la fertilitat d'una dona.
Això crec que ha sigut una fita important.
I, d'altra banda, el que hi ha hagut és una...
la incorporació de la dona al món del treball
ha estat un aspecte important,
per això l'ha obligat a prioritzar aspectes de la seva vida,
com és el desig de maternitat,
la fertilitat ja és més baixa,
i per aquest motiu crec que han sigut fites importants també.
Com ho han estat també el desenvolupament
de les tècniques de reposició assistida,
que han pogut fer que dones que mai haguessin tingut fills
poguessin tenir-ne.
Veig que en l'apartat d'aquests 40 testimonis directes
formulen algunes preguntes, no?
Com, per exemple, què significa ser dona,
si t'identifiques amb la vida de la teva mare.
en aquest apartat suposo que també a vegades
hi ha un salt dimensional, un salt generacional
amb diferències notables, no?
De les mares de fa un salt amb les filles d'avui dia.
Sí, però per exemple hi ha testimonis de dones grans
que són testimonis molt moderns, eh?
O sigui que jo crec que cada testimoni
és una realitat diferent.
La mostra arriba avui a Tarragona,
suposo que s'hi tira, no?
Estarà aquí uns dies, després...
Ha estat a Madrid, aquí a Tarragona
hi estarà fins després de Nadal.
O sigui que hi estarà una bona temporada.
I a més, i amb això vull agrair la col·laboració
tant de la Diputació com de l'Ajuntament
i de l'autoritat portuària,
perquè ens ha permès organitzar
tres taules rodones o col·loquis
que sobre temes en relació a la dona,
de dona i esport, dona i descapacitat,
dona i preservació social,
preservació de la fertilitat en pacients oncològiques,
hi haurà unes taules de debat que es faran a l'Ajuntament
i que també contribuiran a la funció divulgativa
d'aquesta exposició.
Doctor, a qui diria que s'adreça aquesta mostra?
A tothom.
Aquí està.
És a dir, és una mostra que s'adreça.
Per exemple, jo diria estudiants,
d'escoles, instituts i tal,
perquè és molt il·lustrativa,
molt divulgativa.
És com una classe de biologia de la dona.
Després, interessa a tothom
que vulgui saber més
sobre l'evolució del rol social de la dona
dintre del nostre entorn.
I després, jo crec que a tothom
que vulgui sentir testimonis molt reals
de gent normal,
com podríem dir qualsevol de nosaltres,
sobre aspectes relacionats amb la salut
o simplement amb el fet de ser dona.
Veig que, per exemple,
les mostres aborden els riscos de ser mare
a partir dels 40, per exemple.
Exacte. Els temes, cada vegada,
que veiem amb més freqüència.
I són, és a dir,
o cada cop menys?
No, no, el risc hi és.
I ser mare a partir dels 40
és molt difícil.
I hi ha molta més dificultat
en poder aconseguir un embaràs,
perquè el rellotge biològic
és el que és.
i les tècniques de revolució assistida
no arreglen el que el pas del temps
fa malbé.
Hem vist encara,
hem vist, per exemple,
és que ara m'ha vingut al cap
alguns casos de dones grans,
molt grans,
fins i tot més enllà de les 60,
que han sigut mares.
Sí, però això ja és més aviat,
normalment,
a través de donació d'òvuls.
No és amb òvuls propis.
Tot embaràs,
més enllà dels 50 anys,
en principi,
hi ha que pensar
que és un embaràs
obtingut amb donació d'òvuls.
Quina és una mica, doctor,
la tasca que fan
des de la Fundació d'Acceu Salut
de la Dona?
Bé, nosaltres tenim
dins els nostres programes
de responsabilitat social corporativa,
tenim una sèrie de programes,
com és, per exemple,
de preservació gratuïta
de la fertilitat
amb pacients joves
amb una neoplàsia.
Després hi ha un programa gratuït
també de reconstrucció genital
amb dones,
normalment són dones subsaharianes
que han tingut una ablació,
una amputació del seu clítoris,
i aquí els nostres cirurgians
fan una cirurgia de reconstrucció
gratuïta
per a aquestes pacients.
Després tenim un programa
de col·laboració
amb l'Institut Goodman
d'atenció a la dona
amb discapacitat física,
i després hi ha totes unes
tasques de divulgació,
una d'elles és aquesta exposició
que portem
amb molta il·lusió a Tarraona.
Ja per anar acabant, doctor,
veig que també a l'exposició
mostren com el camí de la igualtat,
la igualtat passa per un concepte global
de la salut.
Absolutament.
Què vol dir això?
Expliqui'ns-ho.
Vol dir que,
primer,
és a dir,
si, per exemple,
la dona,
sabem que el pas del temps
l'astra
per la seva possibilitat
de poder tenir fills,
el que s'ha de fer
no és solament
oferir-li
unes possibilitats,
per exemple,
de congelar òvuls
quan té 35 anys
i en aquell moment
no pot tenir fills
i si passa el temps
no en podrà tenir,
sinó que passa
perquè la societat
favoreixi
que les dones,
les parelles en general,
però les dones en concret,
puguin tenir fills
a l'edat
fisiològicament millor,
que seria
abans dels 35 anys.
Això vol dir
que hi hagi
més feina,
això és difícil,
però que hi hagi
accés al treball,
accés a la vivenda,
i tot això són coses
que són responsabilitat
de tots.
Avui la veurem
la mostra
aquí a Tarragona,
la veurem
la inauguració
avui a la tarda
al Refugi Nomor 2
de la Molla Costa.
Abans de comentar
a vostè
que és una mostra
que és molt moderna,
si la poguéssim veure,
jo estic ara
a la pàgina web
de l'expo d'accions.com
i jo estic veient
algun de l'aspecte.
Però és això,
són grans mòduls
formats interactius.
Totalment.
És molt fàcil,
és molt fàcil,
és atractiva.
A més a més,
hi ha 50 pantalles LED,
veig,
no?
Sí, sí, sí.
Jardín de las Flores,
no?
Ah, això,
és visualment
molt bonica.
Molt bé,
doncs reconeu a tothom
la mostra
que la podré veure
aquí a Tarragona
a partir d'avui.
La inauguració a la tarda
a les 7, diríem?
A les 7 de la tarda.
Doncs molt bé, doctor
Tera Barri,
gràcies.
I esperem que pugui visitar-la
i que la pugui visitar
molta gent.
Una forta abraçada.
Gràcies a vostès.
Adéu.