El matí de Tarragona Ràdio.
La Federació Catalana de Caça i vicepresident de la Tarragona Ràdio, Joaquim, què tal? Bon dia, benvingut.
Molt bon dia, Josep.
Ara miràvem fora d'antena, miràvem fotografies d'un senglar concret atropellat a la zona d'aquí de la mort, abans d'arribar...
Sí, sí, a prop de casa.
Va ser el 2010, eh? S'ha dit que la fotografia aquesta, però no és estrany trobar-te un senglar a la carretera.
No és estrany, aquest animal ha sortit del bosc, no troba aliment i a prop del ser humà troba protecció, aliment i cobertura.
I clar, és un problema i un conflicte seriós perquè atenta a les persones de cara a un siniestre.
Clar, perquè estem parlant d'una bèstia que pesa, no sé què deu passar, un senglar, però...
Doncs el de la fotografia, 90 o 100 quilos.
Clar, imagineu-vos trobar 90 quilos al mig de la cartera, el que s'acostuma a fer és cop de volant i...
Sí, que això ho estem desaconsellant, és a dir, és millor topar amb l'animal per no desviar la trajectòria,
perquè ens trobem estatísticament que per evitar l'impacte el conductor va llogar.
I clar, hi ha velocitat que no et permet el control del vehicle.
I ens n'anem de la carretera per no haver atropellat un animal.
O sigui que és més aconsellable atropellar-lo.
Un animal que sempre troba el camí, diguéssim, perquè tot i que hi ha tanques perimetrals a les principals carreteres,
o senglar, en fi, és un animal que té força i que té ullals i que passa per on sigui.
Ell tomba totes les nits, no és un animal fix en el mateix lloc, en busca de l'aliment.
I doncs quan troba aliment i tranquil·litat s'hi pot estar allà uns dies.
I la ciutat arriba també aquí a Tarragona?
Doncs la ciutat, totes les urbanitzacions del voltant, o sigui, està a Cala Romana,
un any, l'any passat, travessen el francolí i en va aparèixer un al serrallo,
és a dir, els animals en busca d'aliment i de colonitzar nous territoris, doncs s'escampen.
I amb el serrallo, què va passar?
Bé, doncs la mesura, aquest animal, doncs es truca als agents rurals,
que aleshores el que intenten és, doncs, capturar-la en vida, en viu, i traslladar-la a un altre espai.
El seu pal que li correspon, que seria el bosc.
I hi ha superpoblació de senglar, com en el conill, o no...
Sí, sí, el senglar, la població de senglars, abans de cacera, estadísticament,
es creu que la cabanya arriba als 70.000, Catalunya, en tot el territori català,
se n'ha abat en uns 40-42.000, en temps de cacera,
doncs, resultant, la seva taxa de reprobació està assegurada
i és un animal, doncs, que va, a més, no té malalties,
és molt llest, és molt fort, també, doncs, l'home, doncs, el respecta i ell, doncs, se n'aprofita,
i, doncs, i tot això, tot ve, tot motivat,
tot perquè aquest animal, que és eminentment de bosc,
amb l'abandonament del bosc i els masos,
antigament, doncs, l'home treia un profit del bosc
i vivia al bosc.
Aleshores, doncs, quan tenia un hort
i un animal d'aquest anava a l'hort,
automàticament l'interceptava, el caçava i aquí s'havia acabat.
Però avui dia no treballem al bosc,
no tenim masos
i aquest animal, doncs, baixa a prop dels núcleos urbans,
precisament, doncs, alimentar-se del que planta l'home.
Els que sou casadors ja ho sabeu,
que el port sanglars és un animal que ferit és molt agressiu, no?
Ferit.
Sí, té que ser ferit i és un animal que ell sempre fuig,
és a dir, la norma de la fauna silvestre
és que té que tindre temor de l'home,
és a dir, el sanglars quan et veu marge.
És a dir, ara, clar, un animal correlat,
quan treu marge amb gossos,
doncs, ell buscarà la sortida
i, clar, hi ha animal que té uns ullals
que, doncs, et pot destrossar la cama
i pot fer mal a les persones, eh?
L'altre dia vaig anar a l'estació del Camp de Tarragona,
per la zona de Perefort,
la Secuita, i em va sorprendre
perquè, a més, no era...
Avitalment, a primera hora del matí
o a última hora del dia,
a més, a primera hora del matí veus molts conills, eh?
Per aquí, per la zona del Mèdol,
també n'hi ha moltíssims de conills,
molts, a banda i a banda de cartera,
també la 340 se'n veu molt.
Correcte.
Però, en aquella zona, en vaig veure de dia,
fins i tot, molts conills, allò...
Mira que estàs anomenant on veus conills,
són zones de seguretat,
és el problema que té el pagès,
que molts de conills,
com que nosaltres, la persona, el ser humà,
hem fet totes aquestes infraestructures,
doncs, clar, tot això,
molts animals els ha beneficiat,
en d'altres no els perjudica.
I el conill és un.
Llavors, en moltes zones de seguretat,
polígonos industrials,
a prop de l'ave...
Llavors, clar, ell cria, troba un hàbitat ideal,
troba aliment, no molesta ningú,
i llavors, tots aquests conills que veus tan nombrosos,
clar, després, jo sempre dic-ho d'una manera,
és la fàbrica, no?
I, doncs, això després passa al bosc,
passa al camp,
i és on tenim conflictes amb els pagesos.
I hi ha superpoblació, eh?
El conill sí que està...
Superpoblació, superpoblació.
S'està reconeguda, aquesta superpoblació.
No, és reconeguda.
No arriba a plaga,
perquè el medi ambient no vol utilitzar aquesta paraula,
però el cert és que entrem a les vinyes
treien 25-30 conills i al cap de 15 dies hi tornen a ser.
És a dir, com que és un animal que cria a sota terra,
hi ha dues malalties que sembla ser que no són tan severes
segons les condicions climatològiques,
com és la mixomatosi i l'hemorà jugovírica,
i, bueno, cria, és un animal,
aquest mamífer, la gomòrfona, que cria tot l'any,
és a dir, si la climatologia és favorable,
les conilles queden emprenyades
i tens conillets tot l'any.
La malaltia del capgros encara existeix?
Sí, però té focus.
Com que vam d'acord amb la climatologia,
la mixomatosi,
aquesta malaltia que va inventar un doctor francès
fa molts anys perquè se li menjaven els enciams de l'hort.
Això hi ha gent que no ho sap, eh?
Bona?
Hi ha gent que no ho sap.
Bé, o sigui, són...
És un científic francès.
Són malalties de, no recordo el nom,
Messia no sé què,
però són malalties de laboratori.
I, doncs, bueno,
en aquest cas, doncs, clar,
si la climatologia acompanya,
que no hi ha massa humitat,
està parada.
Però doncs sembla ser que no l'afecta massa.
Esteu notant també als caçadors
un canvi d'hàbits
amb el senglar és evident, no?
De la fauna cinegètica.
Noteu que...
Sí, sí.
I tot té un focus,
tot està en la mà de l'home.
La mà de l'home,
el seu capritx,
els seus interessos,
manipula les natures segons li convé.
Aleshores, imagina't,
per exemple,
que ens ve una directriu de la qualitat europea,
que necessitem...
no tenim pa,
o necessitem tomàques,
doncs, bueno,
agafem una part de camp,
la dessequem i fem horta.
Clar, tots els animals que viuen allí
els trasloquem,
és a dir,
amb uns es beneficiarà
i els altres desplaçaran.
On vindran de nous?
És a dir,
estem convertint zones de regadiu
en secar,
estem convertint zones de bosc,
allà enmig d'una zona de bosc
hi posem una urbanització,
amb una sèrie de conflictes,
llavors, clar,
els animals estan constantment en canvi.
De fet,
l'home i l'animal silvestre
estem en conflicte
perquè evitem el mateix espai.
Això s'ha greuixat,
amb el pas dels anys.
El pagès sempre té una relació
molt complicada amb els conills,
perquè, a més a més,
m'explicava l'altre dia un pagès
que els conills que hi ha ara
veu que fins i tot
s'enfilen a les oliveres
i es mengen les olipes,
i el fruit, l'oliva,
que abans es veu que no ho feien, això,
almenys de posar el tro.
El conill és un rosregador,
i, per tant,
com a rosregador,
constantment
li està desenvolupant
els seus incisius,
i necessita matèria vegetal verda.
Aleshores,
quan no troba res a terra,
no té més remei que pujar.
Tenim conills que es pugen
fins a un metro
en una vinya,
en una parra,
que l'hem protegit,
hem protegit aquest metro
amb uns tubos
de protecció,
però no sabem com,
però ell puja per amunt.
I, clar,
en arbres fruiters,
joves o no tan joves,
és a dir,
a la zona de les Terres de l'Ebre
es posa dintre d'un camp de tarongers
i es menja l'escorça.
I allò sí,
fa un fong
i el taronger pot acabar
d'arribar a morir-se.
I aquí ens ho fan els olivers.
I el tudó,
què fa el tudó?
Perquè es pot clicar molt a les avellanes,
no?
El tudó,
bueno,
el tudó és...
Com és un tudó?
Perquè jo ara tinc una imatge a la vent,
però no...
Ara, mira,
ara quan sortis d'aquí de l'estudi
vas a la Rambla
i allò que tens per terra
allò és un colom,
és un colom roquer,
no?
És un colom
el que ens veu a la font del centenari.
Doncs bé,
hi ha un ocell,
hi ha un colom
una miqueta més gran
que és eminentment forestal,
és a dir,
el seu hàbitat
és el bosc,
els pinals,
les robreres,
les feigedes
i el que està fent aquest animal
per uns 20 anys cap aquí
està canviant el seu hàbit.
És a dir,
l'efecte que li dic jo
a urbanització,
a l'haver posat dintre d'un bosc,
un polígon,
una urbanització
de caràcter urbà,
hem fraccionat el territori
i a poc a poc
ell ha anat veient
que a prop de la persona,
a prop de l'home,
troba aigua,
menjar
i protecció,
perquè per exemple
els seus depredadors naturals
com els falcons,
les àguiles,
els estors,
a prop de l'home
no tenen...
I clar,
ell troba aquest hàbitat
ideal per ell,
o sigui que en aquest cas
l'home hem beneficiat la seva.
Clar,
anem a caçar
i hi ha més tudons
a prop de les ciutats
i dels pobles
i les urbanitzacions
i els polígonos
que en el bosc.
I clar,
llavors,
com que la seva alimentació
és eminentment vegetal
o en un 90%,
doncs,
bé,
no es troba molts substituts.
Té brots tot l'any,
però clar,
no sols a mi li agrada el gla,
sinó que li agrada l'avellana
i trobem paps de tudor
quan els cacem
amb 7,
8 i 9 avellanes.
Déu dit-ho,
és clar,
si cadascun se menja 7 o 8
al final són moltes avellanes,
i clar,
no és que l'avellana
estigui allò a prop els núvols,
perquè hi ha pagès
que diuen que fins i tot
no val la pena ni ni collir-les,
segons com.
Val més la mà d'obra que...
Però clar,
si deixem ser més
les menjen els tudons
ja...
No, no,
i els raïm,
és a dir,
estem detectant
que està trobant ja
el raïm
i el raïm primerenc,
es tira damunt d'un xardoner,
es tira damunt d'un caverner
perquè, doncs,
és clar,
necessita menjar.
Que bon paladar, eh?
Sí,
a més a més,
marques bones,
necessita menjar.
Com ho feu,
els caçadors,
a partir d'aquest diumenge?
És a dir,
aneu a caçar indistintament
qualsevol d'aquestes espècies
o cadascú té una partida d'acció
i aneu fent el variant
depèn del cap de setmana?
Sí, sí,
hi ha especialistes,
o sigui,
però hi ha caçador,
que és el caçador de conill.
A veure,
si estàs caçant el conill
i et passa una partiu
que ve rebulada
o et passa un tudor,
a la miola hi tira.
Si vas al sanglar,
vas al sanglar
i no tires a res més.
I si vas a la partiu,
pot ser que surti
un conill dels peus
i el caçador té l'opció
de dir...
Jo, per exemple,
quan he caçat un conill,
Josep,
no en vull més.
És a dir,
ja en poden sortir 20 conills.
Jo deixo que la gosseta
els disfruti,
que els corri,
jo me'ls miro.
Ara,
jo soc caçador de partiu
i barra d'edre les partius,
el que no fas
és tirar d'altres bèsties
perquè espantaries,
no?
No sé,
si tu t'especialitzes
en un tipus d'au,
vas a caçar els tudons,
doncs bueno,
al caçar el tudor,
doncs està en un lloc
tranquil,
quiet,
i el tudor et passa,
doncs tinc cases.
És a dir,
que cadascú pot...
I hi ha que va tot,
és a dir,
hi ha que agafa l'escopeta
i dius un tor,
doncs un tor,
doncs un tor que tinc.
Anem a collir la casa,
és anar a collir,
eh?
És a collir,
sí, sí,
és com ara la temporada
de bolets,
que no hi ha gaires.
Ni més ni menys.
Doncs mira,
esperem,
avui han caigut,
avui han caigut,
a casa m'han caigut 18 litres,
i dissabte me'n van caure
més de 60,
i ara és la lluna bona,
o sigui que els boletaires
ara sabem que el bolet serà bo,
eh?
Esperem,
esperem que sí,
que es recuperi la temporada,
que l'any passat va ser molt escassa.
Molt,
sí,
i pintava,
és a dir,
algun bolet possiblement
que ja no sortirà,
bueno,
si continua fent calor,
sí.
L'ou de reig,
no?
L'ou de reig,
però no sortirà els pebraços,
les llores,
les cogomes,
i després,
quan faig una miqueta més de fresqueta
ens vindrà el robollonet.
Abans,
has parlat del gos,
la gossa,
que tan important per a vosaltres
com tenir una bona escopeta,
no?,
és tenir un bon gos,
no?
Sí,
per descomptat.
Els bígels,
no?
Bé,
de totes les races que hi ha,
continentals,
intercontinentals,
en fi,
hi ha el gos per la pluma,
hi ha el gos pel pèl,
hi ha el gos pel senglar,
hi ha el gos especialista
en aquàtiques,
perquè els utilitzaríem en rius,
en vessaments,
i sobretot al Delta de l'Ebre,
és a dir,
que a veure,
el gos és el nostre company,
és el que més ens estimem als caçadors,
és el nostre gos,
a mi particularment,
els meus gossos se'm emmoren
amb 13, 14 anys,
és a dir,
els estimo,
els cuido,
és el meu company
de tot el dia de caçera,
i bueno,
la satisfacció d'un caçador
és abatre una peça
i que te la porti.
Quina receta tens de gossos?
Jo ara tinc verdons,
però he tingut cèter,
brac alemant,
he tingut bigel,
que has anomenat tu,
és un gosset molt petit,
molt dòcil,
ideal partit de casa
i que empaita els conells
que és un deliri.
Són aquells de les orelles xargas,
saps?
Exacte,
són aquells,
mira,
la postal aquella de Nadal
que a la Xemenea,
a la Foganya,
hi ha aquells mitjons,
és el que anava a caçar
la guineu,
la famosa guineu d'Anglaterra.
I aquí hi ha criadors
d'aquestes espècies?
Algunes cal anar a buscar-les fora?
Sí,
a la província tenim criadors
i lògicament,
això és una faceta,
una feina internacional.
Ara diumenge,
sobre aquest període
de caçera menor,
fins quan estarà operatiu?
A Catalunya,
l'apartura en general,
que engloba menor i major,
en general,
sempre és el segon diumenge
d'octubre,
comença,
i acaba el primer diumenge
de febrer.
Després hi ha,
doncs bé,
en el cas del senglar,
ja venim caçant
per l'abundó que hi ha,
venim caçant ja
tot el mes de setembre
i a nosaltres
se'ns acaba el febrer,
però bé,
hi ha d'altres províncies,
com pot ser Girona,
que acabaran el març
a l'abril,
és a dir,
o caçen tot l'any
per danys.
És a dir,
el tema del senglar
és molt seriós,
molt seriós,
la ciutadania
possiblement no ho sap,
i no solament,
ja dic,
pels problemes econòmics
que representa
l'agricultura,
el pobre pagès,
és que ens mata
a les carreteres.
El Departament d'Agricultura
suposo que fixa
un nombre màxim
de senglars,
no?
No,
un nombre màxim
de senglars,
no,
a veure,
la caça,
la caça és l'activitat
que està més regulada,
és l'activitat
que fa l'home
que té més decrets,
més resolucions
constantment,
normes,
bé,
nosaltres a Catalunya
encara tenim la llei
del 70,
que estem,
és una reivindicació
que tenim els caçadors
catalans
que volem una pròpia
llei nostra,
autonòmica,
com tenen d'altres
autonomies,
la majoria,
i, bueno,
doncs sí que regula
les espècies
cinegètiques,
algunes en quantitat,
com podia ser
la tòrtola,
perquè quan hi ha
uns consells,
hi ha un consell de caça,
el consell de caça
és aquella eina
que distribueix
les dades
i les captures
i els plaços,
no?
Aleshores,
doncs clar,
per abundó,
per abundó
i per danys,
hi ha unes espècies
en concret
que es poden caçar
al llarg de l'any,
a veure,
d'una manera
molt restringida,
els caçadors
han de ser nominals,
amb una autorització
i amb un curt
període de plaç
que és per fer
una feina,
llavors ja és caçar,
és per fer una feina
per fer un favor
al vagiès
i a la societat.
Naturalment,
a part les d'allò,
cal una llicència,
no?
És a dir,
no es pot anar...
Bueno,
set documents,
Josep,
per sortir jo a diumenge,
per sortir jo a diumenge...
Quins són aquests documents?
De qui depenen
aquests documents?
Són federatius?
Bueno,
administració i federatius,
és a dir,
era bàsic,
un permís d'armes
que et dona
el Ministeri de l'Interior,
avui dia,
és la Guàrdia Civil,
després desitges
una llicència de caça,
que és una taxa administrativa
de medi ambient,
i a partir d'aquí,
lògicament,
una assegurança
perquè portes un arma,
si ets d'un club esportiu
o federatiu,
llicència federativa,
que és una altra assegurança,
i ara ja començaríem,
doncs lògic,
una autorització
del Vedat,
que és el rebut
de la societat de caçadors
on passa a caçar.
El gos,
xip,
vacunes,
o sigui,
necessito tot,
i el DNI
has de portar damunt,
és a dir,
set documents
necessito jo
per anar a caçar
una part d'io el diumenge.
I pago per tots,
eh?
Pago per tots.
És que no t'anava a preguntar
que tot això vol dir més,
no?
Tot dir més.
I heu notat que
arran de la crisi
o de la situació
d'incertesa econòmica
que hi ha
que fora per tot arreu
i de la que se'n parla
cada dia,
hi ha més fortiu,
a dir,
hi ha més gent que surt,
no sé si ha repuntat
en certa manera,
perquè de veritat
ni ha de bé.
No,
el fortiu,
doncs,
té una necessitat,
el fortiu,
doncs,
antigament estava justificat
que era per menjar,
avui el fortiu,
doncs,
per mi,
el meu parer
és una persona
que té una certa malaltia,
és una persona que,
un il·legal és un il·legal,
i sí que és cert
que amb el tema de la crisi,
doncs,
a veure si hi havia caçador
que perteneixia
a dos o tres societats,
doncs,
potser en perteneix a dos,
que poder,
concret vaig caçar
amb una escopeta
que té 40 anys,
la tinc d'altres,
però que m'han regalat
la meva senyora,
però jo tinc una escopeta,
i clar,
ja que se la renova,
si hi ha crisi
no te la renoves,
perquè munició,
la roba,
un detall,
antigament anàvem a caçar
i anàvem a caçar
amb la roba més vella
que tenies,
ara no,
ara anem amb un súper,
anem amb una botiga de nom,
i ens posem de dalt a baix,
doncs,
això també val diners,
i això també s'ha notat,
que bé,
t'ha fet una mica els hàbits,
i tant,
i tant.
Doncs la temporada de Cacera
començarà aquest proper diumenge,
hem volgut parlar
amb el vicepresident,
amb el secretari
de la Federació Catalana
de la Casa
i vicepresident de la Tarragonina,
què us preocupa
des de la Federació?
Teniu alguna batalla
ara entre mans,
a banda d'aquest,
reclamar aquest arreglament propi?
Perquè el tema del cartutxo,
sempre que vens aquí
en parlem,
però no sé si està encallat,
si ha evolucionat.
Bé,
el tema de la munició de plom.
La munició de plom.
Sí,
com que la munició de plom,
a veure,
és evident
que dintre de 20-22 anys
el plom s'agota
perquè és un recurs
que no és renovable
i se sap
i el tema del plom,
el tema del plom
fa referència al plombisme,
que és una mesura
de precaució
a les zones ramsars,
zones humides,
aleshores,
doncs clar,
en un lloc protegit
i que està catalogat
on hi ha unes espècies aquàtiques
que poden
i de fet fan consumir
aquests partigons,
els ocasiona aquest plombisme,
aquesta malaltia.
i està en estudi,
està en estudi
perquè no es posen d'acord
els científics
en trobar una munició alternativa.
S'han fet els assajos
i tenim municions,
s'ha de mirar la seguretat
perquè aquestes municions
d'acer,
aleacions de bismut,
una cosa és molt cara,
no és factible,
el plomeig no és el mateix,
és a dir,
això està en estudi.
El més efectiu
és el plom
i, bueno,
és clar,
ja que tenen en compte
que en aquestes zones humides
el que s'està tirant
és acer.
Acer?
Acer, sí,
acer.
El delta de l'Ebre,
l'Ànec,
l'Ànec i la Fotja,
doncs,
en les zones humides
que són declarades ramsa,
no és tota la russal,
doncs,
s'està tirant acer.
Quants caçadors sou aquí
a Tarragona,
la demarcació?
La demarcació,
si ajuntem Terres de l'Ebre
i Camp de Tarragona,
segons Medi Ambient
es poden arribar a treure
unes 22,
24.000 llicències.
Clar,
hi ha els caçadors foranis,
hi ha els interautonòmics,
hi ha caçadors,
els visiten francesos,
els visiten italians,
sobretot a les Terres de l'Ebre,
però el nostre col·lectiu,
el nostre col·lectiu
que podíem dir,
són en rond de les 23,
24.000 llicències.
I els d'aquí també
aneu a caçar fora o no?
Sí, sí,
nosaltres no solament
es desplaçarem
a les Terres de l'Ebre
sinó a buscar les aquàtiques,
però anem bastant a l'Aragó
pel tema del senglar.
Quina és la millor zona
de caçera actualment
a nivell de l'Estat?
N'hi ha alguna zona
que destaquï?
Bé,
a nivell de l'Estat espanyol,
Castellalamanxa,
Castellaldeó
i sobretot
dos d'Andalusia
pel tema dels cèrbols,
les daines
i el port senglar.
I llavors el caça menor,
Castellalamanxa.
I la revista
del món de la caçera,
quina és?
La revista?
Sí, perquè n'hi ha una
que és de referència, no?
No, Trofeó.
I una que es diu Sedal
o alguna cosa així?
Hari Sedal, la segona.
Hari Sedal,
a part que té suport,
a part que té suport
televisiu,
té un programa, no?
Doncs Hari Sedal
i Trofeó
és la decana.
Trofeó és la...
A veure,
per un tècnic com jo
hi ha molta informació,
molta documentació.
A part,
l'eina avui dia,
internet és una meravella
per informar-te
a tots els nivells,
tant tu professional
com jo tècnicament
en el món de la caça.
Aquest cap de setmana
imagino que no sortirà
tots a l'hora, no?
Aquests tants de milers
que has dit
de la nova demarcació
n'hi haurà sortint
a seguretat.
Bueno, home,
a veure, a veure, a veure,
a veure,
que...
Home,
pensa que el 80%
del territori català
estan més privades.
A Tarragona tenim,
si ajuntem Terres de l'Ebre
i Camp de Tarragona,
tenim,
crec que són
240 societats de caçadors,
també hi ha ocellaires
i colles de senglar.
Cada poble de Tarragona
té una societat
de caçadors o dos,
és a dir,
a veure,
tenim moltes mils hectàrees
i molt territori
i hi ha molts
que a la millor
el primer dia
estan a País Valencià
caçant
o estan a Òscar,
vull que tampoc no és...
A veure,
el primer dia
és la il·lusió.
L'il·lusió com un boletaire,
com el soci del Nàstic
al primer partit
o com el que va al mar
a treure la canya.
El primer dia
és quasi sagrat, eh?
Molt bé, Joaquim Béa Vidal,
gràcies per venir
un cop més explicant-ho
i que vagi molt bé
la campanya.
Doncs esperem,
esperem,
esperem que no es plogui,
em sembla que no,
és a dir,
això també ens ha afectat molt
i de totes passades
moltes gràcies
i molt content
d'estar amb vosaltres.
Fins la propera.