I tancarem l'hora abans d'arribar a la una,
parlant amb en Joan Negria.
Joan, bon dia.
Què tal, com esteu?
Molt bé.
Jo encantada de veure't aquí als estudis.
Estàs per fer-te amb la foto?
Fa molt que no vinc, eh?
Fa molt.
I amb el Joan Negria, programador de la sala Trono,
posem a títol, no?
L'entrevistem cada dos per tres,
perquè a la Trono per sona ens doneu moltes bones notícies.
El que passa és que ara feia...
Normalment és per telèfon, perquè aneu molt atrafegats.
Sí, sí, estem allà dalt al casc antic,
o jo per Barcelona treballant més,
però ara que he pogut, vinc a veure't.
Has pogut més que res perquè tu tens molt a veure,
vull dir que avui divendres, 30 de novembre,
estiguis aquí a Tarragona i no a Barcelona,
té molt a veure amb el que vens a presentar-nos.
Menú del dia, una nova producció de la Trono.
Exactament, sí, sí, la nova producció de la sala Trono
i que a més a més en sóc el director.
És que és això, t'estrenes com a director.
Exactament.
Que jo llegint la notícia dic,
però el Joan, amb el temps que fa que es dedica al teatre i tal,
no ve a ser més de director?
De director d'una obra completa, no.
Tenia moltes ganes de fer-ho
i he fet alguna cosa petita,
alguna presentació,
al Festival Internacional de Música de Tarragona
l'hem fet també fa molts anys allà dalt a la part alta,
però el director d'un espectacle teatral, no.
Em venia molt de gust
i aquest era l'ideal,
perquè vam fer una lectura dramatitzada a la sala Trono el 2008,
que va quedar molt arregladeta,
i vam dir per què no la muntem,
amb la Paloma com a actriu també,
i com a cuinera,
vam dir, doncs fem-ho,
i ens hi vam posar,
i crec que ha quedat força bé.
No és perquè ho hagi fet jo,
però a mi m'agrada molt.
Ara parlem,
doncs entrem ja en matèria a parlar de l'obra
Es diu Menú del dia,
l'he interpretat la Paloma Arza,
la Carmen Flores,
i la podréu veure a la sala Trono,
avui, demà dissabte i diumenge,
i també el cap de setmana vinent,
en aquests tres dies,
és el que feu amb les produccions pròpies,
que normalment la gent les vol veure,
llavors dureu moltes dates,
i clar, com que esteu a casa,
ja no us ve d'aquí.
Com que estem a casa nostra,
doncs ens hi posem més dies,
i en principi sí,
vull dir,
sabem que a la gent de Tarragona
li agrada molt que la Trono
faci produccions pròpies,
i ja que ho fem,
doncs ens hi posem més dies,
no?
I res, aquesta nit estrenem,
i estem molt contents,
ahir vam fer un passe general per amics,
va anar molt bé,
estem molt contents,
perquè l'Essim va respondre molt bé,
les actrius també estaven molt nervioses,
perquè era el primer cop
que tenien el públic
i el feedback del públic,
però va anar molt bé,
i esperem que avui encara vagi millor,
sobretot.
Doncs de què va Menudel Dia?
Menudel Dia és una història molt xula
de dues cuineres
d'un bar d'etapes
de segona, tercera o quarta categoria,
d'un lloc turístic de per aquí a la zona,
o de qualsevol zona turística,
que tenen unes vides molt miserables
i molt poc interessants
i poc excitants, sobretot, no?
Una està casada amb un marit
que ni la desitja ni l'estima,
i el qual ni desitja ni estima,
i l'altra viu amb una mare
amargada,
repressora,
que no li deixa fer res
i que no pot tenir-li priva de llibertat, no?
En cert punt,
ens troben en una revista
una opció de poder guanyar
un concurs a Califòrnia,
fent trucades,
o enviant SMSs,
per assistir al rodatge
de la seva sèrie preferida, no?
Del seu culebron preferit.
Llavors, clar,
elles veuen en això
una opció de poder canviar una mica
aquella situació en la que estan vivint, no?
Decideixen robar-li el mòbil
a l'encarregat del restaurant
i a partir d'aquí
ja no pot alerar més del que passa, no?
Ara, m'estàs explicant molta cosa.
Però comencen a trucar,
comencen a trucar,
perquè elles veuen que
amb aquesta possibilitat
de poder guanyar aquest concurs,
clar, si truquen molt, molt, molt, molt, molt, molt,
tenen més opcions de guanyar, no?
Com diuen a la tele.
Llavors,
si guanyen aquest concurs
poden canviar les seves vides
i elles ho fan, no?
Truquen molt, molt, molt
i estan convençudes
que aquest premi ha de ser seu.
Una comèdia, doncs, eh?
Sí, comèdia.
És que havíem començat
allò amb un punt molt tràgic,
però no, no, una comèdia.
No, no, comèdia
i sempre, com ens agrada la Trono,
comèdies dramàtiques, no?
Que no només riguis,
sinó que al final
puguis anar-te'n de la sala
i del teatre
dir, hòstia,
de què he rigut
i de què he estat, no?
Això, rient tota l'estona.
Menú del dia
és una obra escrita
per Marília Samper.
Com és que la vau triar
i què sabem de l'autora?
Mira, l'autora
és amiga meva
i jo vaig treballar amb ella
a Barcelona
quan vaig fer La Felicitat
i del Javier Dolte
i ella feia
la regidoria de l'espectacle.
Em van passar textos seus
i m'agradava molt com escrivia
i vaig dir, hòstia,
aquest espectacle
m'agradaria fer-lo algun dia.
Per tant, no ha estat mai representat, eh?
Feu estena.
No, no, no, no.
A Catalunya, no.
Es va fer al País Basc
una vegada només.
I a Catalunya, no, mai.
I llavors, em va passar aquest text
i vaig dir, hòstia,
m'agrada moltíssim.
Llavors, ara també he estat
participant del Tessis al Nacional,
he sigut l'últim autoror
d'aquest any,
fent l'ombra al meu costat,
que ha tingut molts premis
i molt bona crítica
i és brutal com escriu aquesta...
Sí?
Aquesta al d'Ana.
Sí, sí, és molt xulo.
Per tant, ens sentirem a parlar
possiblement com a dramaturga.
Sí, sí, sí, sí.
Dramaturga i directora també.
Marília Samper.
I què té d'especial el text?
Mira, el text té d'especial
que a partir d'una història
molt, podríem dir, quotidiana,
personatges molt propers
i molt del carrer,
molt de veïns de la porta del costat,
explica temes molt importants, no?
O que, com a mínim,
et toquen molt de prou,
com és això, no?
Dir l'amistat,
o sigui, sobretot,
el valor de l'amistat.
Per mi són,
vaig comentar l'altre dia,
són les nostres heroïnes contemporànies,
elles dues,
perquè aconsegueixen canviar la situació
des del seu nucli,
que és la cuina d'un restaurant,
elles canvien la situació,
canvien el sistema
i fan que no es conformen
amb el que tenen, no?
Fan el que sigui
per aconseguir canviar el que hi ha, no?
I llavors, això per mi és
alguna cosa molt especial.
O sigui, possiblement,
hi ha una lectura
de que friquis són aquest parell,
sí, no?, al començament,
però després potser
hi ha un aplaudiment d'heroïnes,
com dius tu, no?
Sí, sí, friquis, però a mi te l'has.
Ojalà tothom féssim com elles,
tu, avui en dia.
Que són semblants als personatges.
No, clar, són molt oposats,
vull dir,
una és, clar,
la Paloma i la Carmen,
una és casada i en marit,
i l'altra és jove,
més jove,
i amb una mare,
sense parella,
llavors, clar, són...
I a nivell de caràcter també,
m'imagino que un és més explosiu,
l'altre més.
Exactament, exactament.
Un arrastra l'altre
i un se l'emba al cap
i l'altre és més racional,
i llavors, clar,
hi ha un xoc allà molt xulo,
però hi ha un can a l'amistat tremendo
d'aquesta parella.
A nivell escenogràfic
passa tot dins d'una cuina?
Sí.
Que xulo, no?
Sí, sí, tot d'una cuina que...
Si heu transformat la trona
en una cuina.
Sí, que no és per res,
però ha quedat xulíssima.
Podeu mirar al Facebook les fotos,
perquè els comentaris
són superxulos,
tothom diu que els agrada molt
la cuina i l'escenografia
i realment sembla que la sala
sigui més gran
i ha quedat molt, molt xula.
Sí, que heu d'haver disfrutat,
jo m'imagino,
transformant l'espai en una cuina, no?
Sí, sí, sí.
Perquè heu d'haver portat cadascú coses...
Clar, i a més vam fer una crida
per Facebook i pel mailing
de qui tingués tàpers,
qui tingués olles velles
que no fes servir
i que ens ho portés, no?
I hem rebut moltes.
M'he de dir que he d'agrair
des d'aquí a tothom,
als hotels,
al públic,
als ciutadans,
que ens han enviat tàpers i olles
que ens han anat superbé,
que les veureu allà
a l'escenografia col·locada,
és que han quedat molt xules
i que us agraïm moltíssim.
Escolta, hores d'ara
que això s'estrena
aquesta nit a les 9,
us falta algun element?
Podem acabar de fer una crida?
O ja ho teniu tot?
No, no, en principi ho tenim tot,
però si algú li s'obre alguna cosa
que ens ho porti
perquè això es trenca,
com que voldrem fer molts bolos
perquè he de dir
que ja anem al Bacete
una setmana a fer-la,
a Granollers
i si tenim ja
uns quants bolos tancats
i hem de portar
el camió encarregat
per si es trenca alguna cosa,
clar.
Ostres, doncs,
pinta molt bé aquesta comèdia,
teniu tot ple ja,
el cap de setmana
o queda algun entradet?
No, per avui sí
que no queden entrades,
però per demà i diumenge
sí que encara en queden.
Això serà, eh?
Menú del dia,
aquesta comèdia,
producció pròpia
de la Sala Tronó,
aquest divendres,
aquest dissabte
i aquest diumenge,
divendres i dissabte
a les 9,
diumenge,
suposo que ho feu
a les 7.
I dissabte també fem
tarda i nit,
també fem 7 i 9,
sí, sí,
perquè pugui menjar a les 7,
dura una horeta i 10,
se'n poden anar a sopar després
i estupendo,
una tarda de dissabte, genial.
Si aquest cap de setmana
no us ve bé,
doncs l'altre cap de setmana
torneu a repetir els 3 dies,
això si no ho deixeu passar.
Qui no se'n vagi de pont,
que vingui a la Sala Tronó,
que s'ho passarà molt bé.
Molt bé.
Joan,
una frase
del menú del dia,
de l'obra,
o un moment,
o un objecte
que hi hagi,
que sigui especial.
No,
hi ha una frase que diu
la personatge de la Pepe,
que diu,
ho tenim,
està tot perdut en aquesta cuina,
però nosaltres
podem decidir
canviar la nostra sort.
I això m'agrada molt.
És una mica el motiu
de tot plegat.
Exacte.
Escolta,
no t'he preguntat gaire,
última pregunta,
sí que te la vull fer,
què tal l'experiència com a director?
Bueno, molt bé.
Sí?
Sí que encantadíssim,
m'ha agradat molt,
em sembla que em faré més.
Sí?
Em sembla que em faré més,
m'ha agradat molt.
El que passa és que em sembla
que has treballat amb dues dones
que no t'han donat molts problemes, eh?
No, no,
però a més som molt potents,
no, no,
però per això mateix vull dir
que vull fer-ne més
perquè m'ha agradat molt bon rotllo,
estic molt content de la feina
i sobretot espero haver aconseguit
transmetre el que l'autora
va posar en paper
i ho transmetre-ho a través del teatre.
Has parlat amb ella?
Sí, sí, sí.
I has dit,
mira, Marília,
què vull fer això?
No t'ho faré bé.
Avui no pot,
perquè també està assajant una cosa
a la sala B aquesta de Barcelona,
però demà vindrà a veure la funció.
Sí?
No t'ho pensaves
i de dir, ostres.
No, clar.
Perquè a vegades quan t'hi poses
és quan veus.
Clar,
el que m'agrada d'això
ha sigut poder veure l'altre llenguatge,
jo sempre he fet d'actor
i he intentat entendre els directors
quan et diuen no
allò que volen veure.
I aquí he dit,
Déu meu,
que difícil és transmetre als actors
allò que tu tens al cap
i que vols veure sobre l'escenari.
És molt complicat,
però bueno,
a través de diferents estratègies
ho hem aconseguit.
Que xulo,
molt bé.
Menú del dia,
a la troma aquest cap de setmana
i al cap de setmana vinent.
Joan Negrier,
moltíssimes gràcies
i felicitats
per aquesta nova faceta.
A vosaltres,
com sempre,
gràcies.