Música
Imagen nueva, gran pabellón, fila de adictos en sufrida profesión.
Un escenario y poco que contar, tirar de relicario y poco más.
Colección de basura, vuelta en la impostura.
És la música de Juan Zarpa, tarragoní, que acaba de publicar el seu segon treball, 12.
Un treball composat, produït i gravat per ell mateix, per Juan Zarpa, que és bàbies de Miguel Zenón.
Ell és guitarrista i fundador, a més a més, del segell discogràfic La Productiva.
Després de publicar Desatascos i Limpiezas, ara presenta 12.
Ja el podreu escoltar aquest proper dissabte, dos quarts d'onze de la nit, al Teatre al Magatzem de Tarragona.
El saludem perquè el tenim a l'altra banda del fiu telefònic, a Juan Zarpa.
Juan, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Presenteu el vostre segon treball, eh?
12.
No sé què és el que podem trobar amb aquest treball que ara escoltàvem.
Pues un poco en la línea de lo que era el primer trabajo, que es un disco de pop rock,
un poco canción de autor y un poco enfocado al instrumento que yo toco, que es la guitarra, prácticamente.
Sobretot la guitarra i té un pes importantíssim, m'imagino.
Sí, sí, sí, sí, a la força.
A la força, eh?
Escolta'm, a més a més està, ara ho deia, composat, produït, gravat, masteritzat per tu mateix.
Vaja, que tot el procés de dalt a baix és allò de fer un disc de dalt a baix per tu mateix, eh?
Com és aquest procés?
Sí, pues...
És algo ja quasi habitual, eh?
O sea, tampoc és que sigui ni un crack, ni un...
O sea, la gent que es dedica un poco al trabajo de producción y a hacer discos y tal y cual,
ara mateix les condicions de treball
hacen que lleves a cabo tot el procés, no?
Des de la producció fins a, pràcticament, la edició.
Eh...
Antes, supongo que cuando las cosas eran de otra manera y había presupuestos en los discos,
trabajaba mucha más gente.
Pero ahora el tema del háztelo tú mismo es la salida o...
O casi la...
La única alternativa, poche, ¿no?
Gairebé, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Y nada, el disco sí que está desde...
Pues eso, es el proceso de decomposición.
Lo que pasa es que también te tengo que decir que en este disco me han ayudado mucha gente, eh?
O sea, no...
Siempre está bien, ¿no tenías ayuda, Juan?
No, músicos que han colaborado conmigo mucho tiempo y que en el fondo sí que el proceso lo he manejado yo,
pero que han estado ahí, pues, en el momento de duda, ¿no?
Y que realmente desde la composición hasta la edición pasan muchas cosas, ¿sabes?
Entonces, pues bueno, ha estado Salva Granadero, que es un colega mío que es el que toca la batería,
y que me ha ayudado a producirlo un poco también.
Ha estado Pepe Saez, también, que es un músico de Tarragona, mítico,
que ha tocado con todo aquí y han estado ahí conmigo.
O sea, que sí que aparezco yo solo, pero...
Bueno, es mentira, ¿eh?
Los créditos aparecen todos, pero que ha colaborado mucha gente en este disco.
Veiem el llistat de cançons, 12, que presenta aquest nou CD, 12, així es diu.
Amb cançons, una única paraula per descriure cada cançó, ¿eh?
Juguetes, fotos, antes, viento, ascensores, dutxa...
Són temes molt quotidians, potser, oi?
Els que parlen aquestes cançons.
Sí, también jugamos un poco a simplificarlo todo, ¿no?
O sea, ya...
Que fuera todo como...
un poco críptico, ¿no?
Y muy simple, ¿no?
De hecho, el disco en la portada simplemente sale el JZ12.
Los títulos, en principio, eran más largos, pero jugamos a eso,
a darle una palabra y que cada uno lo interprete de la mejor manera,
o de la manera que les sugiera, ¿sí?
Nando Caballero, en la referència que fa del disc, en la crítica que fa del disc,
quan fa una mica...
Intenta buscar un paralelisme musical i, vaja, parla,
o comparar amb noms com Antonio Vega o los del Tonos.
Sí.
¿Cómo veus, això?
No, hombre, yo soy fan de ambos, de Antonio Vega y de los del Tonos.
Y, además, son tíos que no tienen...
Bueno, grupos o propuestas que quizás no tienen mucho que ver a priori entre sí,
pero yo me siento identificado entre la canción d'autor
y también he sido guitarrista de rock siempre, ¿no?
Entonces, creo que ando a medio camino de las dos propuestas, sí.
Dissabte seràs a Tarragona, al Teatre del Magatzem, un lloc íntim,
molt proper al públic, seràs a casa teva.
No sé si hi haurà alguna cosa especial, com serà una mica el directe que ens tens preparat.
Sí, lo especial será que van a tocar los músicos que han grabado el disco,
que habitualmente no son los que vienen conmigo de gira.
y haremos el disco entero, que tampoco lo hago habitualmente,
que en los bolos de gira toco parte del primero y parte del segundo,
y en este concierto sí que habrá algún tema del primer disco,
pero serán los doce temas del disco.
O sea, los vamos a tocar por primera vez todos los temas.
Y eso es un poco lo especial.
Ja ho sabeu, serà aquest dissabte a Tarragona,
després te'n vas cap a Reus, a Baqueria també,
el proper mes, a Manresa, Mallorca, a Pampona, a Lleida...
Vaja, que tombareu una miqueta per Catalunya i fora de Catalunya també.
Sí, sí, sí.
La idea era esa, presentar el disco
y en tres meses intentar concentrar el máximo de presentaciones posibles,
intentar no alargarlo también en el disco anterior,
estuvimos todo un año haciendo conciertos por toda España
y también la verdad es que acabamos un poco calzados.
y en este, pues bueno, la idea era intentar seleccionar un poco
las salas que nos apetecía tocar
y concentrarlo bastante en estos tres meses,
que serán las presentaciones del disco.
I, com dèiem abans, abans de començar,
el Juan és el fundador del Segell Discográfico Productiva.
¿A quin moment viu ara aquest projecte, Juan?
Pues ara, pues...
Bueno, es un proyecto muy modesto,
de un sello discográfico montado por...
por Hernando Caballero y yo,
somos dos colegas que hemos estado tocando mucho tiempo juntos.
Muchas veces me da un poco de corte
de presentarlo como un proyecto empresarial
porque tendríamos que pensar en el dinero
y nosotros no...
Y no es el caso, ¿eh?
No es el caso.
Entonces, lo que sí que estamos muy contentos
es con el catálogo de gente que se ha ido apuntando
y si miráis en la web podéis ver que hay artistas
a un nivel muy alto, ¿no?
Gente de Tarragona, ahora están, por ejemplo,
Febrero, el último disco,
que es muy chulo, lo han sacado con nosotros.
A nivel de Barcelona, pues está El Sobrino del Diablo,
Dani Flaco, Chivo Chivato,
gente muy profesional y que está girando por toda España.
Y, bueno, pues nos hemos juntado ahí
con un catálogo de gente muy interesante
y creo que, bueno, que es un...
un sello que puede aportar ahí mucho
al tema discográfico.
La productivarecords.com, la productiva amb K, eh?
Sí, la productiva amb K.
I a la web trobareu tota la informació.
Sí, tota la informació, aquí ho trobareu tot.
Sí, tot el catàlogo, sí, sí.
Molt bé, Juan, doncs que vagi molt bé aquest concert,
ja ho sabeu, aquest proper dissabte, dia 17,
a dos quarts d'onze de la nit,
al Teatre al Magatgem de Tarragona,
Juan Zarpa presentant aquest segon treball,
12, eh?, 12 cançons que formen el disc
i que les podreu escoltar en aquest concert
al Teatre al Magatgem.
Juan Zarpa, moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé aquest concert de Tarragona.
Juan, moltes gràcies a ti, eh?
Adéu, bon dia.
Vinga, bon dia, adéu.
Gana el silencio
Gana el silencio
En días que quieres hablar
Tuerces el gesto
Y te cuesta respirar
La culpa de la vista
Hay pocos muebles que salvar
La culpa d'espista
Se hace difícil
És la música de Juan Zarpa,
Tarragoní,
que, com dèiem,
presenta el seu segon disc
en solitari aquest dissabte
al Teatre al Magatgem.
I no marxem del teatre
perquè abans,
demà dijous a les 8 del vespre,
i en el marc de les activitats
que es fan a la cooperativa obrera
tarragonense,
doncs demà es fa la mostra final
del taller de creativitat literària
que ha estat impartit
per Francesc Valls Calçadi.
Com dèiem,
demà es farà aquest acte públic,
gratuït i entrada
per a tothom
que ho vulgui anar a veure
a les 8 del vespre
a la cooperativa obrera
tarragonense,
al carrer Fortuny
número 23.
Tenim a l'altra banda
del fil telefònic
el Francesc Valls.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia,
què tal?
Com dèiem demà,
Francesc,
aquesta mostra final
del taller de creativitat literària
que heu fet
durant aquestes setmanes.
Què és el que podrem veure
o escoltar demà?
Home, demà,
diguéssim,
és la cluenda
del que és el curs
i acaba
amb lectures
dels alumnes
d'alguns dels treballs
que hem fet.
Aviam,
aquest curs
consisteix a
estimular
la creativitat literària
i ajudar
a plasmar
les obsessions
de manera original
i ser doctora
sobre el paper.
Clar,
és un curs
que he tingut,
si no recordo malament,
16 hores.
Aleshores,
el nivell
de la gent
que hi havia
és bastant bo
en el sentit
que pot ser interessant
escoltar
alguna d'aquestes lectures.
De tota manera,
escoltar una lectura
a vegades
pot ser avorrit,
per això
ho hem muntat
una miqueta
com si fos
una classe
i amb música
de fons
en directe
del piano
d'una persona
que és coneguda
a Tarragona
com a fotògrafa
però no com a pianista,
que és
l'Andrea
de Hammers.
I bé,
l'únic que volem
és que la gent
que vingui
s'ho passi bé
i entengui
que la creació
és la capacitat
de produir
i de fer
de gaudir
i de fer gaudir.
I com ha anat
una mica
aquests dies
del curs?
Ara ho parlaves,
que el nivell
era força
al,
no sé què heu fet,
quines tècniques
heu utilitzat...
Bé,
hem buscat
una mica
la manera
que un text
sigui atractiu
pel lector,
concretament
un text narratiu,
ja sigui conte,
ja sigui novel·la,
explicar una mica
els mecanismes
que fan
que enganxi
el lector,
no?
Des de la gènesi
d'una idea
amb el naixement
d'una ficció,
com que sà
aquesta idea,
entre cometes,
classificar les propostes
i fer que...
També hem parlat
doncs
d'una mica
de tot,
no?
D'inspirar,
somiar,
cubar,
de documentar-se,
de fer un mapa mental
del que volem explicar
i també,
doncs,
lògicament,
coses que s'expliquen
sempre que no són
teòricament
de creativitat,
però que sí que són
de tècnica
com els personatges,
com les persones,
la veu que té
la narració,
etcètera,
etcètera.
I bàsicament,
el ritme
i bàsicament
el que han volgut
és que la gent
que participava
s'ho passés bé,
o sigui,
que en aquest sentit
ha sigut més que res
un taller,
en pràctica
i de passar-s'ho bé
perquè jo sempre dic
que escriure
és decidir,
has de decidir
si seran primera persona
o segona persona,
si seran passats,
si seran present,
quin tema farem,
i després
també hem donat
alguns consells
per abans d'escriure,
no?,
que d'alguna manera
poden fer
que el nostre enginy
arribi millor
a la gent.
i si parlem
de creativitat,
Francesc,
no sé si
també heu donat
alguns consells
de com ser creatiu
o, vaja,
no sé si hi ha
alguna tècnica
o alguna manera
per fer volar
la creativitat
o la imaginació,
també.
Una mica
hem parlat d'això,
però sempre que es parla
d'això
és sobrevolar-ho,
perquè
bàsicament
per ser creatiu
pot ser tothom,
però s'ha de treballar
d'èpica,
sóc a l'inspiració
que existeix,
però s'ha de trobar
treballant,
no?,
aleshores una mica
hem intentat això,
aprendre a caçar idees,
a classificar
aquestes propostes,
a triar els projectes,
a decidir,
perquè a vegades
no és el mateix
si volem un nivell
filosòfic o ideològic,
quins han de ser
els antagonistes,
i a partir d'aquí,
doncs sí,
que la creativitat
a vegades pot ser
factor de l'atzar
o factor de la rebel·lió,
o factor,
hi poden haver molts factors,
perquè una persona,
o perquè en neixi una idea,
però el tema és
com treballar aquesta idea,
no?,
perquè pugui arribar
d'alguna manera
a soler l'objectiu
que és que arribi a la gent,
d'una manera
que resulti,
si menys no,
creïble,
tothom sap
que el Superman
no vol,
no existeix,
però quan veiem això
ens ho arribem
a creure,
no?,
és com un pacte
que fem,
però a vegades
hi ha idees
que són
tan
exagerades
que si no hi ha
una tècnica
o una manera
de fer
per convèncer
l'actor,
en aquest cas,
doncs,
poden semblar
una fantasmada,
no?,
el que es tracta aquí
és que tot és possible
si ho saps dir
i si ho saps explicar
de manera
que
enganxi
l'espectador
molt més enllà
del plantejament
i el nus
i el desenllaç
que hi ha d'haver,
la manera
de fer elipsis,
de com iniciar
una
una narració
perquè jo crec
que és important
que
les primeres pàgines
ja et convencin,
vagin estirant
i que això
pugui tenir
una coherència
i, com deia,
una semblança.
Quants alumnes
heu sigut,
Francesc?
Poquets,
sis.
Sis alumnes, eh?
Que demà,
com dèiem,
els podreu escoltar
a les vuit del vespre
al Teatre del Magatgem
aquesta mostra final
del taller
de creativitat literària
i, com deia el Francesc,
amb alguna sorpreseta
en forma de música,
bé, ja ens vam desvetllar
la sorpresa,
però vaja,
per a aquells que ho vagin
i s'ho trobaran,
que a més a més
hi haurà acompanyament musical.
Francesc, digue, sigue.
Si em deixes,
puc dir els noms dels alumnes.
Ah, i tant, i tant.
Maria Lluísa García,
Àngel Cunesa,
Ricardo Castillo,
Judit Espín
i Carme Tapies.
Doncs demà
les podreu escoltar
i els podreu escoltar
a les vuit del vespre
al Teatre del Magatgem.
Francesc, gràcies i bon dia.
No, gràcies a vosaltres.
Que vagi bé.
A reveure, merci.