Sortim ara a l'exterior.
De fet, ja hem sortit aquest matí a primera hora.
Hem anat a les portes del centre penitenciari,
on, per cert, continua encara la protesta dels funcionaris.
Continua, per tant, tallat el trànsit
de l'Avinguda República Argentina.
Aquesta protesta de la qual ja n'hem parlat àmpliament
amb la nostra companya Teresa Ortega.
I ara tenim la unitat mòbil en un altre punt de la ciutat.
I per una altra qüestió, tot i que també, d'una o altra manera,
està vinculada la notícia i la qüestió a la crisi,
a l'impacte de la crisi econòmica.
Perquè abans de les festes de Nadal,
la Generalitat anunciava el tancament de l'escola Olga Xirinax
i el trasllat dels professors i alumnes a la nova escola Tarragona.
I aquest matí estem allà, amb la unitat mòbil a l'escola Olga Xirinax,
per parlar amb els seus responsables
i també amb l'associació de mares i pares d'alumnes.
Saludem Joan Maria Bertran i Josep Ardila.
Pep, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Quina és la situació ara mateix a l'escola?
Doncs ara mateix, vaja, estem aquí just a l'entrada.
Hem aprofitat l'estona del pati, ara a les 11,
per poder parlar amb els responsables.
De fet, us ho havíem anunciat,
que estàvem prevists de poder parlar amb la directora,
la Rats Sebriant,
però vaja, han hagut de marxar fins a Barcelona,
que els han donat un premi de la Generalitat de Catalunya
i no és el primer.
De fet, amb els pocs anys de vida que porten,
ja han guanyat diversos premis.
Ara, si us acosteu algun dia a l'escola,
veureu que hi ha una pintada que diu Olga no es rendeix.
Els nostres fills no són mercaderia,
o fins i tot unes pancartes
que han penjat per diversos punts de la ciutat
i que demanen que la gent les pengi per reivindicar això.
Que l'escola no mori.
Sobretot que no mori el projecte educatiu.
És el més singular d'aquesta escola,
un projecte on hi estan implicats moltíssim els pares i les mares,
però també els professors i també els nens i nenes.
Hem volgut venir a conèixer sobretot això.
Quin és aquest projecte educatiu?
Que, vaja, fa que sigui, si més no, singular.
Quins avantatges té això pels nens i nenes?
I, vaja, la pregunta, si fins almenys es fusiona aquesta escola
amb el Col·legi Tarragona,
què passarà si finalment desapareix o no aquest projecte educatiu?
Hem conversat, com dèiem, amb la secretària
i amb la cap d'estudis de l'escola Olga Xirinax.
Les escoltem.
Ester Navarra, bon dia.
Bon dia.
Anna Altadill, bon dia.
Bon dia.
Elles són la secretària i la cap d'estudis del Col·legi Olga Xirinax.
Ja ho sabeu, ha estat notícia les darreres setmanes
per al seu tancament, ho anunciava la Generalitat.
Avui ens hem volgut acostar per conèixer
quin és el seu projecte educatiu.
De fet, ells és el projecte que volen salvar
i, de fet, pel que lluitaran en els propers mesos
per poder salvar aquest projecte educatiu que tenen en l'escola.
Quines característiques té aquest projecte
que, a més a més, té contents de tots els pares, professors, alumnes...
Quines característiques té?
Bé, podríem dir que el nostre projecte educatiu
es basa en tres pilars molt importants.
Un seria l'ensenyament-aprenentatge, que és molt actiu.
L'altre és la ferma relació que tenim amb les famílies.
I un tercer pilar seria l'aprenentatge,
que també és un aprenentatge actiu.
Si desenvolupem un punt per punt,
com ho podem explicar?
Per exemple, això que deies, no?
Una relació molt directa amb els pares.
Quina és la implicació dels pares en tot aquest projecte?
Doncs mira, podríem dir que a l'AMPA
el 100% de les famílies està associada.
Això permet que puguin organitzar moltes activitats,
que satisfacin les necessitats dels alumnes
i, per exemple, que es puguin aconseguir uns prems més favorables
per segons la compra de material, etcètera.
També les famílies estan implicades a les aules
perquè estan acostumades a participar-hi
en tots els projectes que fem, en situacions puntuals.
A banda, l'escola està organitzada en comissions mixtes
en què tots els membres de la comunitat escolar
hi poden participar, pares, mestres, conserges, etcètera,
avis, per exemple, també.
I aquí en tenim diverses.
Una és la d'imatge, que està subdividida en pàgina web i ambientació.
Una altra comissió és la de salut,
una altra la de biblioteca,
l'altra d'ort ecològic,
una altra la mediambiental
i una altra la de cooperació i solidaritat.
A banda d'aquestes, l'AMPA també té una sèrie de comissions
i, tant unes com les altres,
un 50% de totes les famílies
pertanyen a algunes d'aquestes comissions.
Això indica el grau d'implicació d'aquestes famílies
i de l'interessats que estan pel futur
i per l'educació dels seus fills.
Perquè què suposa això?
Que els pares ja estiguin molt presents
en les decisions de l'escola,
o estiguin molt presents en l'educació dels seus fills.
Què suposa creu això pels nens i nenes?
Home, jo penso que això està basat en una confiança,
una confiança mútua
i amb un respecte mútu
des del primer dia que van entrar en aquesta escola,
des del moment que els fem l'acollida
com a famílies integradores d'aquí
i al llarg de tota l'escolaritat del seu fill.
I això, els nens,
doncs ho viuen d'una manera molt especial,
perquè veuen contentament el seu pare i la seva mare
que participen en coses,
veuen que elaboren material,
a les festes que fem estem allí tots a una
i tot això, la canalla,
jo penso que els hi va molt bé
i que és molt important.
I sobretot també m'imagino la relació mestre-pare,
que també és important, no?
Sí, i tant, molt.
perquè normalment, jo què sé,
a vegades posem distàncies, no?
I aquí no ha sigut així.
Des d'un primer moment ho hem viscut com...
Potser perquè als inicis eren només 17 famílies
i érem una cosa,
érem com una petita família
i aquestes coses, doncs,
anar creixent a poc a poc,
que això ens ho ha permès l'administració
i ha sigut una bona...
Una manera, doncs, bona, no?,
de poder integrar-se, no?
És diferent, doncs, una macroescola
en què hi hagi moltes famílies
i, clar, aquí anem creixent tots a una, no?
Anem creixent mestres
i també anem creixent famílies
i això, doncs,
permet que els lligams siguin més estrets.
I com dèiem, això té moltes avantatges,
m'imagino, per a la canalla.
Doncs sí, sí, perquè veuen els seus pares i mares
i avis i àvies que estan implicats
i que entren i surten de l'escola
i qualsevol cosa que demanin els mestres
ells estan a punt de fer-ho
i de programar-ho, doncs,
ells ho veuen.
A part, també,
hi ha com una escola de pares i mares
i que organitzen sortides i excursions
i això fa crear molt bon ambient
entre les famílies.
A part, ara últimament ja no
perquè hi ha activitats extrascolars,
però abans ens podien quedar una estona
aquí a l'hora de...
A la sortida de l'escola
ens podien quedar als patis
i això creava també
que entre els pares i mares
i els nens es coneguessin,
s'interrelacionessin,
fessin amistats
i, esclar,
els nens venen aquí
com si fos casa seva
i els pares també.
Ara us una pregunta.
M'agino que a més al llarg de bany
es fan moltíssimes activitats
amb pares, nens,
amb els professors.
Vull dir que al llarg de bany
feu moltes coses.
Moltes.
I, per exemple, hi ha activitats puntuals
que els pares participen dins de la classe,
no?
I a l'hora d'explicar els oficis
o, per exemple,
quan treballem els protagonistes
o, per exemple,
aportant material
quan muntem els racons...
Perquè aquí, doncs,
ja t'he dit que una de les coses
importants, doncs,
era l'assenyament-aprenentatge,
no?
I nosaltres aquí fem moltes activitats.
M'imagino que també
per vosaltres com a mestres
això també és un goig
poder treballar així, no?
Molt, molt.
Jo n'havia...
A veure, sí que sempre tens contacte
amb els pares, no?
Però poder viure aquesta experiència
que és una miqueta com un somni,
doncs, per mi ha sigut un luxe.
Sí, i tant.
Sí, també, i tant.
A part, aquí tots els mestres
han dedicat una il·lusió
i una energia
que, bé,
suposo que es nota
que els pares ho veuen
i tant,
perquè tots creiem
en aquesta manera de treballar
i, bueno,
ens hi passem moltes hores
i, bueno,
estem molt contents amb això.
Això us anava a dir,
potser la implicació
fins i tot és molt més alt,
és allò que sou professors
gairebé a les 24 hores del dia,
doncs, allò que arribes a casa
i encara hi penses o què?
Bé, la veritat és que
la quantitat d'hores
que hem dedicat
a crear aquest projecte
doncs ha sigut
molt important, no?
i si t'emportes
moltíssima feina a casa,
no arribes mai
a desconnectar,
perquè crear una cosa
de zero
és molta més feina
que quan ja està
una mica engegat, no?
I ja porta anys
la cosa rotllant.
Doncs, clar,
la gent que havia de venir aquí,
que vam tenir
per això el privilegi
de poder-la escollir,
doncs,
és gent que s'havia
d'implicar moltíssim,
que havia de dedicar
moltes hores
i això, doncs, clar,
repercuteix una mica
en la vida familiar, no?
Però bé,
nosaltres ho tornaríem
a repetir, oi?
Sí, sí,
tant que sí,
estem molt contents.
Si ens posem en antecedents,
com ho podem explicar?
Quan neix un projecte
com el de l'Escola
Oguetxilinax
i per què
en aquell moment?
Doncs,
era l'any 2008,
es va començar l'escola
l'any 2008-2009
i en aquell moment
a la ciutat de Tarragona
es van crear
tres noves escoles
i una a la Rebassada,
l'Escola Ponent
a Camp Clar
i la nostra, aquí.
En un principi
només hi va haver
un sol nen matriculat
perquè, esclar,
l'escola no sortia
ni als catàlegs
de l'Ajuntament
per matricular
les famílies
i això estava
aquest mas
estava com a mitjà abandonat,
encara no l'havien arreglat
ni res
i, esclar,
els pares ni sabia
que existien.
Llavors,
un sol nen
va ser...
Bueno,
es va apuntar
a la periscripció.
Els primers,
llavors,
van venir
17 famílies
que eren
rebotades
d'altres centres
que no havien entrat
en altres centres
i, esclar,
van vindre
una mica obligats.
L'esforç
va ser
molt difícil
perquè, esclar,
ja venien
amb poca predisposició.
Però,
la manera nostra
de treballar
i tal com
els hem fet treballar
amb ells també
i tal,
doncs ha fet
que ara
el 100%
de les famílies
que vinguin
vinguin voluntàriament
i estiguin
plenament satisfetes.
No sabem
finalment
què passarà.
De fet,
hi ha la voluntat
almenys de la Generalitat
des de Tarragona
de tancar el centre.
Tampoc correspon
ni a mestres
ni a professors
saber què passarà
però potser serà
una llàstima
que es perdi
un projecte
com aquest,
no?
Jo crec que sí,
no?
Que
ens agradaria
pensar,
doncs,
que
des de l'administració,
de fet,
jo crec que ens reconeixen
la feina que fem,
que sí que,
veure,
per circumstàncies econòmiques,
doncs,
no parlen
de tancament,
parlen de fusió
de dos centres,
la qual cosa
és molt complicada,
tant a nivell
administratiu
com a nivell humà.
és una veritat
és que jo penso
que és una pena,
primer,
perquè el tancament
d'una escola pública
qualsevol,
això ja és,
no?
Doncs,
una desgràcia,
podríem dir-li,
i més,
doncs,
veient,
tot el que s'ha fet aquí,
no?
I tots els somnis
que hem ficat
i totes les il·lusions
i totes les ganes
i tota la feina,
doncs,
que es perdi.
Però bé,
no depèn de nosaltres,
això.
No depèn de vosaltres,
jo crec que
totalment d'acord,
no, Esther?
I tant.
i tant.
No,
perquè a part
hem intentat ser
una escola innovadora
amb multitud,
perquè,
a veure,
sempre,
totes les escoles
fan coses,
però nosaltres
hem intentat
fer-ne moltes,
no?
En poc temps.
En poc temps.
i és el que dèiem abans
que ha requerit
molt d'esforç
i tal,
perquè,
bueno,
som una escola
innovadora
en quant a que fem
les matemàtiques
totes manipulatives
a infantil,
tractem sobre un enfocament
constructivista
de la lectoescriptura,
parlem de,
i fem
la quinesiologia educativa,
som un centre
acollidor
i d'acollidor
d'alumnes
de pràctiques
de totes les branques,
tant de formació
de mestres
com administratius,
etcètera,
etcètera.
Som un centre
visitat
i visitador,
ens venen
escoles a visitar,
a veure com ho fem
i tal,
promovem
moltes activitats
extraescolars
sobretot
basades en les arts,
fem violí,
violonchela
amb el mètode Suzuki,
fem,
tractem l'educació plàstica
amb expressió lliure,
dansa,
som escola verda,
fem dansa,
canc coral,
bueno,
multitud de coses
que,
bueno,
fem moltes sortides
que això
tampoc és,
hi ha poques escoles
que ho facin,
potser al llarg
del curs
se'n fan
de 10 a 12
per cada nivell
de sortides,
a més a més,
doncs,
també,
també amb una metodologia
de treball
que barregem grups,
tenim una tarda a la setmana
que fem tallers
i llavors els nens
des de P3
fins a segon
que és el que tenim ara
que abarquem,
doncs es barregen
i fan tallers diversos,
no?,
doncs,
de cuina,
de dansa,
de filosofia,
d'ecologia,
de jocs tradicionals,
d'art,
d'experiments,
de sentits,
del tapís
i tot això,
doncs,
és important,
no?,
les dinàmiques
aquestes que s'estableixen,
a més a més,
també fem racons
de joc simbòlic
i tenim uns racons
a dalt
d'un espai
de l'escola
muntats
i els nens
hi passen,
també barrejats
amb grups,
doncs,
tenim el racó
de la cuineta,
del supermercat,
dels nadons,
del garatge,
de la perruqueria,
consultoris,
jocs de taula,
totes aquestes dinàmiques
i aquesta manera
de treballar,
doncs,
els agrada,
els canalles
ho passen molt bé,
o sigui,
un dia no en fem ja,
que no fem racons,
que no,
que avui no treballarem això,
o sigui,
que...
I a més a més,
una cosa molt important
és que nosaltres
no tenim llibres,
o sigui,
fem tot un treball
per projectes
i això implica
molta feina.
Si tens el llibre,
sempre tens allò allà,
no?,
i pots continuar.
Nosaltres,
cada dia,
doncs,
a partir dels interessos,
de les necessitats,
del que volen els nens,
es tria el projecte
que volen treballar
i llavors es va
a poc a poc
confeccionant entre tots,
no?,
el que saben,
el que volen saber,
les fonts d'informació.
Aquí hi participen molt els pares
perquè, clar,
a casa han de recollir,
han de preparar-ho,
han de portar coses
a l'escola,
després s'han de treballar,
allà s'exposen,
és a dir,
que aquesta dinàmica de treball
és molt diferent.
A banda,
doncs,
tenim un projecte
en anglès,
el PLE,
que va començar
l'any 2008-2009
i es va acabar
al cap de tres anys,
però nosaltres
aquest any
hem decidit
continuar-lo
fent tota la psicomotricitat
i l'educació física
també en anglès.
Per tant,
a part de les hores
establertes
el currículum
de llengua anglesa,
fem aquestes dues matèries
en anglès.
Si parlem de fusió,
serà,
potser,
parlar de què
el projecte
no podrà continuar?
Això no ho podem dir
nosaltres,
clar,
la fusió depèn
de la bona voluntat
de totes les parts
implicades.
Seria una pena.
Home,
suposo que s'intentarà,
doncs,
unir esforços
de part dels dos projectes
i de les dues bandes
intentar
fer una barreja
de tots.
Perquè, a veure,
nosaltres tractem
aquest projecte
però no vol dir
ni que sigui millor
ni pitjor que els altres,
simplement és diferent.
I allà,
a l'altra escola,
igualment,
per ell serà
tot el millor
i llavors intentarem
matxembrar
els dos projectes.
Ja és difícil.
És complicat,
però vaja,
almenys per això
es lluitarà, oi?
Moltes gràcies
per haver-nos atès.
Seguirem de prop,
ja ho sabeu,
el cas.
I realment interessant,
tot el projecte
i com dèiem
seria una llàstima
que es perdés.
Esther, Anna,
gràcies
i que vagi bé.
Molt bé,
gràcies a tu.
Gràcies a vosaltres.
Anna Isabel González,
bon dia.
Bon dia.
Ella es va
presidenta de l'AMPA
d'aquí de l'Escola
o que xirinacs,
m'imagino que aquests dies
no paren
perquè han engegat
una campanya,
han fet reunions,
els podem veure
a Facebook,
a Twitter,
a tot arreu,
amb aquest lema
salvem l'escola.
M'imagino que seran
els esforços
que fareu, Anna,
per impedir
que no tanquin l'escola
o com a mínim
que el projecte educatiu
es mantingui,
que això per les famílies
és molt important.
Sí, és veritat,
és molt important.
Estem fent
moltíssimes coses.
Vam fer una assemblea
el 28 de gener,
no, 23,
el 23 de gener,
divendres,
vam fer una assemblea
amb totes les famílies
amb les que ens van reunir
per veure
què teníem que fer.
Teníem la informació
que ens tancaven l'escola
i que ens portaven
a Tarragona
per fusionar-nos
amb elles
i volíem saber
les postures,
no,
la posició
que cada família
adoptava.
Allà va haver
un 100%
de votacions
que sí
que l'escola
tenia que continuar
i si l'escola
no podia continuar
almenys
el seu projecte educatiu
però mitjançant
l'equip directiu
que és l'ànima
d'aquest projecte
i que encara que ens portessin
a Tarragona
allà
tenia que perdurar
com una escola
diferenciada
a l'altra
per poder
mantenir el projecte
com hem dit.
Llavors,
les famílies
van fer
un munt
de propostes
com a 100%,
no exagero,
hi va haver
moltíssimes propostes
per poder fer
per aconseguir
que aquest projecte
perdurés.
Llavors,
el que vam fer
és una comissió
d'actuació
per dir-ho
en una forma
en què les famílies
es van apuntar
i en aquesta comissió
d'actuació
hi ha grups de treball
i el que fem
és una participació
intentant que sigui
el màxim possible
oberta
a totes les famílies
les que
malauradament
no tothom pot
fer coses
de primera hora
diguéssim,
d'organitzar
però
totes les famílies
sí que estan
involucrades
d'alguna forma
o una altra
doncs hi ha
qui es penja
al cotxe
a una enganxina
de volem més
escola
al gatxirinàs
hi ha que està penjant
domassos
als balcons
que això
ho podeu veure
ja per tota
Terraona
i Sant Pere i Sant Pau
domassos penjats
per tot arreu
és una forma
de participar
per a aquelles famílies
que no poden
currar tant
diguéssim
i després
n'hi ha moltes
altres famílies
que estan treballant
moltíssim
que estan fent
un dossier
on s'explica
el projecte educatiu
on s'explica
la viabilitat
econòmica
de portar
el projecte
a l'altra escola
on s'explica
també demogràficament
que
ara
diuen que baixa
però que no
acaba de ser
tot realitat
que hi ha
altres
números
o altres informacions
que es pot debatre
aquesta informació
que baixa
la natalitat
i tot això
es pot debatre
i això
hi ha un dossier
molt important
l'acompanyant
en el dit
que van fer
els infants
també
hi ha molts pares
que estan treballant
a nivell informàtic
a nivell
com tu deies
del Twitter
del Facebook
de la pàgina web
s'ha fet un bloc
de recolzament
a l'escola
on hi ha gent
com l'Olga Txirinacs
que ha escrit
que li sabia molt greu
i que s'havia de lluitar
per aquesta escola
o sigui que sí
que s'estan fent moltes coses
hem donat globus
a la cabalgada
dels Reis Mags
van estar donant globus
volem més escola
al Gatxirinacs
tenim pensat
fer més coses
més festes
sempre intentem reivindicar
des de
des de
diguéssim
un aspecte positiu
això sempre
penso que ens ha diferenciat
hem fet coses
amb els infants
els hem implicat
perquè és la seva escola
i se l'estimen
i sempre des d'un aspecte
molt positiu
volem l'escola
perquè l'estimem
i estem fent
moltes reunions
hem fet una reunió
també amb el Quim Nim
amb el delegat de govern
estem ara
a expectativa
de tenir una reunió
amb l'Àngels González
perquè amb ella
vam demanar
ja una reunió
i ara ens ha respost
llavors estem
mirant
com encajar
les sendes
i tot això
i volem parlar també
amb la Irene Rigau
o sigui
estem
intentant moure
tot el que puguem
per intentar que aquest projecte
continuï
per què és important
per vosaltres
aquest projecte
per vosaltres
i pels vostres fills
i filles
per què creieu
que és important
mantenir-lo
és una escola
que és una escola oberta
oberta a les famílies
obertes a que participin
en les comissions
que hi ha
d'escola
no d'AMPA
AMPA té comissions
també
i fa moltes coses
però la mateixa escola
té comissions mixtes
on pot treballar
famílies
mestres
equip de neteja
consergeria
pot treballar
qui vulgui
en aquesta
avis
diets
qui vulgui
i són comissions
que es tracten
d'un tema tan important
com per exemple
la biblioteca
de l'escola
és una biblioteca
oberta
és un tonedo
i això vol dir
que el mestre
o sigui
el que és escola
i el que és família
està al mateix nivell
d'implicació
de fer
amb les mateixes ganes
i hi ha escoles
a Tarragona
que poden fer coses similars
o inclús
que poden tenir
alguna comissió
d'aquestes obertes
però no és ben bé
el que fem nosaltres
i això és molt important
perquè tenim
la comissió
de la biblioteca
tenim la comissió
de l'or ecològic
tenim la comissió
d'informàtica
nosaltres
la pàgina web
de l'escola
els pares
també hi fiquem
Cullada
també fem
de fet
l'hem creat
entre família
i escola
però
el que vol dir
crear
una pàgina web
i això és molt important
aquest poder fer
a la teva escola
fa que te l'estimis
fa que t'impliquis molt
els capgrossos
de l'escola
els vam fer
nosaltres
amb els nens
vam venir un dissabte
vam fer els capgrossos
de l'escola
i ja vam ser
per l'escola
d'aquestes accions
s'han fet moltes
al llarg de 4 anys
aquest és el cinquè
és una escola
que treballa
per tallers
això és importantíssim
això tampoc
no ho trobes
a altres escoles
per la tarda
fan 10 grups
hi ha 10 mestres
fan 10 grups
cada grup
està compostat
per infants
de diferent
de diferent
grau
diguéssim
estan els de P3
els de P4
tot barrejat
i els divideixen
en els mestres
que tenen
llavors uns van
al taller
de l'or ecològic
l'altre va
al taller
d'experiments
que li diuen
l'altre van
al taller de cuina
l'altre van
fins a 10 tallers
i això va canviant
però tots els infants
treballen junts
llavors
tu vas pel carrer
la meva filla
que fa primer
es troba un nen
de P3
perdona
es troba un
la meva filla
es troba un nen
de P3
i li dona una alegria
veure'l
es coneixen pel nom
es saluden
però li dona igual
que sigui de P3
de P4
de P5
de segon
dona igual
que no sigui
del seu grup
i ells també
te dona molta alegria
anar pel carrer
trobar-te'ls
i que s'estimin tant
entre ells
doncs era la veu
de la presidenta
de l'AMPA
de fet encara
continua la conversa
però se'ns acaba
el temps
realment interessant
haver conegut aquest projecte
de l'escola
Olga Xirinax
a més a més
el saludem a tots
perquè mentre estàvem
passant aquesta entrevista
en directe
l'han posat
pels altaveus
de l'escola
i l'han estat
escoltant també
aquí
a Olga Xirinax
com dèiem
ara estan pendents
de poder-se reunir
també amb la director
dels serveis territorials
d'ensenyament
a Tarragona
i fins i tot
de poder anar
a parlar directament
amb la consellera
Irene Rigau
estarem pendents
de quina és l'evolució
d'aquest cas
del projecte
de l'escola
Olga Xirinax
que de moment
sembla
com ha anunciat
la Generalitat
que tancarà l'escola
molt bé
doncs moltes gràcies
per fer-nos arribar
aquests testimonis
Josep Ardila
i Joan Maria Batran
gràcies i fins ara
adeu bon dia