Fins demà!
10 del matí, pràcticament 37 minuts.
En aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio seguim parlant de qüestions esportives.
Venim de presentar-vos la primera marató que hi haurà a Tarragona l'any vinent
i d'aquesta triatló que tindrem ara al mes d'agost aquí també a Tarragona.
I ara volem parlar de bàsquet.
No parlarem ben bé de pràctica esportiva, no parlarem de la pràctica del bàsquet,
sinó del futur d'una persona que s'estima molta gent a la ciutat,
que és el Berni Álvarez, el futur del qual se n'està parlant molt aquest estiu,
perquè encara no sabem si continuarà el club a Tarragona o si marxarà fora de la ciutat.
Berni Álvarez, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ja ho has decidit?
No, però sí que reconec que em falta molt poc.
Espero que no dilata massa la decisió, perquè no té sentit tampoc ni per fer mal a un lloc,
ni a les possibilitats que tingui fora, ni per estorbar més amb tot el que sigui un procés
de qualsevol del club que pugui anar.
Però sí que és veritat que avui té una reunió amb el club, amb el CBT,
i espero treure bastantes conclusions i com a mínim després del cap de setmana
també de raonar-ho una mica a nivell familiar, prendre una decisió.
Es pot saber de què depèn la decisió?
Bé, primer és un tema d'il·lusió, en el sentit que sé el que hi ha aquí a Tarragona
i em fa molta il·lusió intentar començar per tornar a créixer i tornar a agafar un projecte
amb el qual es pugui tornar al bàsquet professional.
Però també reconec que tinc algun contacte per marxar fora, ser entrenador del primer equip
d'un equip professional i això significaria mantenir-me a la roda d'estar amb equips professionals,
que això és per progressar, si algun dia vols arribar, com jo tinc il·lusió d'arribar a entrenar
algun dia, el més amunt possible, és el que et permetria estar més a prop,
l'altre seria potser un pas enrere.
Però també la cosa de marxar fora logísticament suposa molts canvis, s'ha de pensar bé
i m'haig d'il·lusionar una mica i agafar ganes per començar un dels dos projectes
i ja no pensar en l'altre per no em quedin cap dubtes, allò que el remordiment de dir
que he pres una bona o una mala decisió.
Perquè l'objectiu a mig termini o a llarg termini de Bernier Albrecht és ser tècnic entrenador de l'ACB?
Sí, a mi m'agradaria. Reconec que és molt difícil i que encara soc molt jove i que porto poc temps,
però quan vaig prendre la decisió, quan el club em va oferir la possibilitat de ser entrenador del primer equip,
només d'acabar de jugar, quan vaig dir que sí, eren totes les conseqüències.
Això vol dir que soc una persona ambiciosa, treballadora i que vull millorar amb la feina que faig.
Llavors, de moment, aquesta és la meva idea i no sé si tardora, perquè és molt difícil i arriben molt pocs,
però m'agradaria arribar algun dia, i si no pot ser, no podrà ser,
però la intenció la tinc d'intentar arribar algun dia a entrenar un equip d'ACB.
Clar, aleshores, quedar-se a Tarragona, quedar-se amb el club bàsquet a Tarragona,
seria fer uns passos enrere molt importants en aquesta projecció de futur?
En un altre context social, segurament, diria que sí, rotundament.
Però també és veritat que el tema de bàsquet s'ha deteriorat moltíssim per fora.
La majoria de clubs que parlen només d'ACB i l'EP,
han desaparegut dos clubs d'ACB, dos clubs de l'EP,
els clubs de l'EP i d'ACB tenen moltíssims deutes, excepte dos o tres,
i són clubs que estan agafats amb pinces.
Llavors, anar-te'n fora no és tanta seguretat que la cosa funcioni bé
com potser quan hi havia projectes molt més ambiciosos,
molt més aposentats, amb una estructura bona, com ara.
Potser hi haurà molts equips, com Lleó, com Tarragona,
com equips amb molta solera que han fet un pas enrere
i potser reconstruir, home, a nivell segurament econòmic,
és molt pitjor que si te'n vas amb un equip professional,
però a nivell d'il·lusió i a nivell de començar un projecte nou,
també pot ser interessant.
Pel que dius, doncs, la crisi està afectant d'una manera brutal
el món del bàsquet?
Sí, sí, sí.
Jo crec que mai havia vist jo des que porto, no sé,
ja et dic, entre jugador i entrenador,
més de 25 anys jugant o dintre del món del bàsquet professional,
una situació com aquesta, no?
Equips d'ALEP que han desaparegut, equips d'ACB,
fins i tot que la Lliga redueixia dos equips
perquè no compleixen els requisits,
que molts equips que segueixen ACB segueixen amb molts deutes,
que molts equips d'ALEP estan pràcticament, bueno,
a punt de deixar d'existir, com alguns ja ha passat,
i que a més, doncs, molts equips d'ALEP han deixat de pagar els seus jugadors
o els seus entrenadors la temporada passada,
que els deixen molts diners a deute
i amb uns projectes que no saps cap on tiraran, no?
Llavors, la situació és realment crítica.
Pejor a vegades, bueno,
potser amb el tema personal surts perdent,
però amb el tema d'il·lusió et pot il·lusionar alguna cosa diferent,
i encara que surtis una mica perdent
amb el tema aquest del professionalisme i econòmicament, suposo.
Clar, però també en un munt de turbulències com aquest que descrius
en aquests moments del bàsquet,
potser també el més còmode és quedar-se a casa, no?
Sí, sí, bueno, és això el que tinc a valorar.
És això el que no saps...
Exacte, no?
És aquest el lium mental que tens en aquests moments.
Sí, sí, sí, perquè, bueno,
jo em considero una persona molt lligada
i que li dec molt al Club Bàsquet de Tarragona
i a la ciutat de Tarragona
i reconec que començar un projecte com fa 25 anys
va començar a algú semblant,
també és il·lusionant i a mi m'il·lusiona, no?
És un problema al final també, bueno, logístic,
de veure com ho fas,
perquè passes segurament d'entrenar matí i tarda
i dedicar-te 100% al món del bàsquet
a un semiprofessionalisme, no?
Llavors, bueno, a veure això com ho assimilio,
perquè jo soc una persona que quan m'hi fico
vull estar les 24 hores al dia pensant en bàsquet
i a veure això com es pot portar, no?
I també, doncs, bueno, perquè a mi em ve molt d'ús
la meva dona treballa aquí, vivim aquí,
les meves filles estan aquí
i logísticament seria difícil marxar lluny de casa, no?
Bueno, les situacions que tinc fora,
alguna és propera,
per tant, seria relativament més fàcil de portar,
però tot i si sempre s'ho posa una mica de caos, no?
La situació actual del Club Bàsquet de Tarragona,
has dit, és com la de fa 25 anys?
És a dir, ara és com començar de zero?
Home, no és començar de zero ni molt menys,
estic parlant pràcticament de primer equip, no?
Tot el que ve de baix, jo crec que l'estructura es manté,
està molt bé...
Per a nivell de primer equip, sí, seria...
Bueno, fa...
Quan jo vaig passar de junior a senior,
que estàvem de segona nacional per pujar a primera B,
es va fer un projecte, no?
Es va fer un projecte amb gent...
Com a mínim, 5-6 jugadors de Tarragona,
estàvem l'Artur Martí, el Jordi Tomba, Jordi Canals, Paco Borrell, no?
Una sèrie de jugadors, José Martínez,
que era la base de l'equip, no?
I, bueno, llavors es va anar fitxant gent,
a poc a poc, per reforçar aquesta estructura,
i aquesta estructura es va permetre estar,
durant 5 o 6 anys, a un nivell professional molt bo,
i crear una afició que va ser molt fidel en aquella època, no?
Potser ara és el moment, la idea que tinc al club,
o que li vull transmetre al club,
independient que estigui o no,
és que, bueno, ja que ha suposat un cop difícil,
un cop dur, el fet de deixar el professionalisme,
de moment, intentar començar a crear alguna cosa,
perquè si tornes, que tinguis una base sòlida,
no fer un equip per fer, sinó, bueno, comptant,
encara que potser a nivell de resultats podries fer-ho,
no saps ben bé com sortirà,
però podries agafar 5 o 6 jugadors joves aquí,
que es vagin foguejant,
i que si d'aquí 2-3 anys,
que jo crec que és on li correspon estar a l'ALEP,
o a la categoria professional que toqui,
al Club Esquerra Tarragona,
doncs tinguis una base sòlida com per créixer,
no per tornar a començar i fitxar 10 o 11 jugadors cada vegada.
Havien començat a fer alguna cosa així aquests últims anys,
en primer equip, incorporant jugadors d'aquí,
bueno, doncs aquests mateixos jugadors,
si tenen ganes, poden seguir amb aquest projecte,
i anar incorporant encara 3 o 4 més d'aquí a Tarragona.
Has parlat amb aquests jugadors?
I tenen ganes?
He parlat amb alguns,
els he explicat la situació meva personal,
perquè ells també estan una mica pendents
algun del fet de si jo continuo o no,
però sí que és veritat que tots tenen aquesta percepció,
que per fora la cosa no està tan bé com abans,
per tant, marxar fora és complicat,
a no ser que sigui alguna cosa realment bo,
i que, bueno, jo els hi transmeto que començar a l'EVA,
disfrutar de jugar, disfrutar d'una experiència de pujar a gent,
de fer un bloc que pugui perdurar amb els anys,
siguent ells gent jove,
també els il·lusiona.
Si la cosa ha estat tan malament a tot arreu,
fora, com dius tu,
fora de Tarragona,
amb tot el que passa en el món del bàsquet,
s'entén millor el que ha passat aquí a Tarragona,
amb el Club Bàsquet de Tarragona?
Home, si que ho mires a nivell global,
segurament la gent ho pugui entendre millor, no?
Segurament si ho has viscut des de dins,
i has viscut tot el procés,
costa una mica més entendre, no?
Perquè aquests clubs que han anat perdent,
o que han anat saltant,
aquests últims anys ja estaven fent una mala gestió, no?
Ja estaven equivocant-se segurament amb els salaris que pagaven,
amb les estructures que anaven fent-se molt grans,
i que es veia que era completament deficitari.
I nosaltres sí que és veritat,
que el model segurament econòmic,
a l'hora de dependre molt d'institucions,
no era el més bon,
no era el més correcte segurament,
però sí que és veritat que la gestió
havia portat els últims anys
a jugar 800-900 mil euros de deute,
a incorporar jugadors a la casa,
i que el camí que seguíem,
jo crec que era per seguir progressant, no?
Amb una empenta segurament,
però era un camí molt correcte, no?
Així com els altres jo crec que
anaven equivocant-se cada any més,
nosaltres ens equivocaven cada any menys, no?
Llavors és el que et fa patir,
o el que et fa trist o el que a mi em va saber greu
d'aquesta situació és que nosaltres jo crec que portàvem
un bon camí com per seguir treballant en aquesta línia
i arribar en un moment amb dos o tres anys
de tenir un projecte realment molt consolidat
i molt potent, no?
Però, bueno, no ha pogut ser,
s'ha trencat justament precisament
amb el moment en què estàvem en aquell impàs
de seguir millorant,
i és el que et sap greu.
Jo crec que estàvem fent les coses molt millors
que els altres equips que han renunciat, no?
decebut amb algú, Berni Álvarez?
Bueno, no, decebut amb algú personalment no,
amb la situació en general sí, no?
Jo crec que, el que et deia,
jo crec que les coses s'estaven fent bé,
la gent valorava,
des de fora estàvem molt ben valorats,
tant esportivament com a nivell de gestió,
els ha costat entendre el que ha passat,
i sí que és veritat que, bueno,
jo crec que en general es podia fer apostat una mica més,
entenc que és difícil prendre decisions
quan hi ha molts sectors,
no només a l'esport,
que està afectat per la crisi,
i que llavors és complicat
i que pot crear-se uns greus descomparatius,
però, bueno, decepcionat
que alguna empanteta més,
algun copet més,
quan també has fet coses per ajudar d'altres,
no s'hagi fet,
però el més ràpid que s'ha de fer ara
és assumir la situació i tornar a començar,
perquè jo crec que no serveix de res ara mateix
el fet de plorar més
o el fet de simplement estar sempre mirant enrere.
Sí que hem d'aprendre dels errors,
hem de seguir treballant
i tornar a començar,
perquè el club bascatarragona
té molts anys de història
i una base, com parlàvem abans,
prou sòlida,
però com per començar un projecte a partir de l'EVA.
El que decideixi en les pròximes hores,
aquest cap de setmana,
Berni Álvarez,
anirà també bastant en funció
del que pugui parlar avui
amb els seus responsables
o és més aviat una qüestió
personal
per parlar amb la família
i acabar de decidir
entre avui i dilluns
doncs això,
el futur.
Doncs si vols que et diguis sincer,
home,
evidentment jo necessito saber
totes les condicions reals del club
i explicar-los jo,
que ja ho sap la presidenta
i el director general,
el projecte que jo voldria fer
i a més,
el que m'agradaria és que continuessin
amb aquest camí
en el cas que jo no hi fos,
però ells tenen molt clar
i estan d'acord
amb el camí a seguir,
aquest camí d'agafar
a un grupet de nois de Tarragona,
d'incorporar coses
que estiguessin molt bé
i de fer un bloc
per anar treballant
dos o tres anys
i intentar tornar
a la via esportiva o no,
però sempre,
al món del professionalisme,
però sempre
amb aquest 4 o 5 jugadors
de Tarragona.
Ells tenen clar això,
ells volen que estigui jo allà davant,
jo crec que sincerament
aquesta part
està bastant clara,
així que al final
el que parli amb ells avui
serà acabar de veure
les condicions
quan s'entrena,
quantes hores
hi volem dedicar,
a nivell econòmic
com es pot mantindre
el màxim possible
el fet d'atindre
la majoria
de l'estructura
de l'equip professional
que teníem l'any passat
més o menys semblant
i segurament aquesta part
que està bastant clara,
que són 4 detallets,
segurament després
el pes més gran
sigui a nivell familiar.
Per tant,
hi hauria un acord bàsic
amb el Club Esquerra
sobre la filosofia de futur
que ha de tenir l'entitat
a partir del descens de categoria
i el que ha de resoldre
Berni Álvarez
ell sol
i amb la seva família
és...
Què fa?
Sí, simplificant-ho d'aquesta manera.
Sí, seria així, evidentment,
perquè a nivell familiar
a part que jo estic molt bé
molt integrat
en aquesta ciutat
i estic molt bé vivint aquí,
suposaria molts canvis
a nivell familiar
i segurament més d'un
seria complicat
i no tinc masses ganes
de fer-ho,
això és veritat.
Però bueno, ja et dic,
a veure,
hem de valorar-ho tot
a nivell familiar
i el que no vull tampoc
és això que et deia,
dispersar-me més amb el temps.
Al marge del bàsquet,
què tal la botiga?
A Didas?
que va obrir fa unes setmanes
a la Rambla.
M'ha servit
per oblidar a vegades
el tema del bàsquet,
per desconnectar una mica.
Perquè Tarní Álvarez,
que fa desgerent de la botiga,
fa jo els números,
és el que despatxa
darrere del taulell.
Jo fa una mica de tot,
com qualsevol botiguer
que fa una botiga
i sobretot quan comença,
som dos socis
que ens han llençat
una mica a l'aventura
en aquests temps.
Jo sempre he cregut
perquè he estat molt vingut
al món de l'esport
i que necessitàvem
alguna cosa així
a aquesta ciutat.
Vaig convèncer
amb l'altra persona
i vam tirar endavant
i bueno,
sabia,
jo estava esperant,
per cert,
per això vam obrir
en aquestes èpoques,
quan acabàvem la temporada
sabia que era una bona època
perquè jo pogués
ser més temps a la botiga
i bueno,
ara dependerà també,
si em quedo aquí
segurament estaré més temps,
però bueno,
fem una mica de tots.
Ell i ells,
el meu soci és més tema de gestió,
jo soc una mica més...
M'agrada estar allà.
Posa la cara.
El verd de l'octubre posa la cara.
No,
i m'agrada estar allà
i explicar-li a la gent
el producte
perquè el conec de tota la vida
que jo tenia contracte amb ells
i bueno,
i que se sentin a gust
i que puguin anar a una botiga
quan vulguin comprar algú d'esport
i que se sentin a gust.
Va bé?
De moment?
Sí, estem contents.
Malgrat la crisi?
Estem contents.
El que veiem és que
és el turista
el que ens està ajudant molt,
sobretot el tema dels russos,
ens està ajudant molt a mantenir de moment
anar més o menys amb la idea que pensàvem.
I bueno,
es fa una mica de por
quan marxin aquests senyors
a veure com va
i a més amb la pujada de l'IVA
però bueno,
lluitarem,
sempre ho hem fet,
lluitarem al màxim
perquè sigui un projecte maco
i que tirin els anys
i que aguanti molts anys aquí a Tarragona.
Berni, acabo.
En fi,
en les pròximes hores i dies
decidiràs això,
definitivament el teu futur.
Passi el que passi,
què li dius a l'ofició del Club Esca Tarragona?
Que està tan pendent de tu?
No,
primer que ha d'estar tranquil·la
perquè jo crec que
el que hem de fer,
vull dir,
no hi ha mal que por bien no venga,
que es diu alguna vegada
i que el que hem de fer
és assumir
que ja no hi haurà equip professional
però que hi haurà un equip
o semiprofessional
que competirà una bona competició
i que potser és el moment
d'intentar començar un projecte nou,
que no hi hagi tants jugadors de fora
sempre del primer equip
i que intentar realment
a veure si aquests jugadors
que van pujant al planter
són capaços d'un dia
d'arribar a ser jugadors professionals
i amb aquests jugadors ser capaços
de tornar a una xiga professional
o que si es torna,
de la manera que sigui,
hi hagi un número maco
de jugadors formats aquí,
5, 6, 4 com a mínim
i que això els ha d'il·lusionar
i d'apujar al màxim
perquè segurament
l'equip que jo tingui idea al cap,
si em quedés
i que segurament serà,
perquè és el projecte
que l'he explicat a la Junta,
hi ha jugadors,
dels 5 o 6 jugadors
que jo els he dit de noms,
no crec que passi ningú
de 22 anys
i són gent tots de Tarragona,
com a mínim ha passat pel club
en una època o en una altra
i són gent formada majoritàriament
en el club.
Per tant,
això també els ha d'il·lusionar
per ajudar-los més que mai
perquè segurament
la gent jove
és la que més s'equivoca
però també és la que després
més t'il·lusiona
i més possibilitats té
de fer aquest projecte,
gent de 30 i pico
i gent de fora de Tarragona
que llavors sí que la gent
podia prendre la desil·lusió
del fet de dir
que hem baixat de categoria,
estem a l'EVA
i encara tenim 11 jugadors de fora,
no sabem com s'ho fem,
no sabem qui són,
sinó identificar-se,
que la gent reconegui
aquells 5 o 6 jugadors
i com et deia abans,
sense mirar el passat,
però bueno,
arribar aquell moment
com vam arribar fa molts anys
perquè l'equip professional
s'aguantava per la gent de Tarragona.
Berni Alvarez,
facis el que facis,
molta sort,
que vagi molt bé.
Molt bé, moltes gràcies.
Gràcies, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.