De sols parlem del camí de Sant Jaume,
un camí de Sant Jaume que té nova junta directiva,
més i més nova associació que en té cura.
Avui en ho vam parlar,
volem potenciar aquest apel·legrinatge des de Tarragona
com a punt de partida.
Avui en parlem,
ens acompanyen el nou president de l'entitat,
en Josep Maria Vives.
Josep Maria, què tal, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
I també s'acompanya el conciliari de l'associació,
que és en mossèn Jordi Vila.
Mossèn, bon dia, benvingut.
Bon dia.
Com estem?
I secretari.
I secretari de l'associació.
La junta de fet s'ha renovat ara no fa gaires dies.
No fa el mes.
No fa el mes, encara.
I què tal, com van les impressions en aquest nou camí
per fer servir la paraula que s'ajunta, de fet?
Bé, doncs estem creixent com a associació del Camí de Sant Jaume del Camp de Tarragona.
vam néixer l'any 2008 a partir d'un petit grup d'amics, de pelegrins.
Un any més tard vam organitzar la trobada d'associacions del Camí de Sant Jaume,
de l'Ebre i de la Mediterrània,
que va agrupar tots els camins que pugen per l'Ebre
i també alguns de la costa, des de Castelló fins a Girona, els camins catalans.
i després d'uns anys en què l'activitat ha estat més fluixa,
doncs ara l'associació reprèn i ens hem proposat,
ja hem començat, de fet, a fer alguna activitat cada mes.
Com en diran aquestes activitats, Jura Maria, com ho sou pedantejat?
Bé, farem una activitat mensual.
Mira, aquest mes de novembre, el dia 17,
ja és una participació, sigui o no, de la nostra associació,
fem una sortida d'un tros de camí.
perquè la gent tarragonina i de les comarques
conegui el que és el Camí de Sant Jaume.
Fem des del Monestir de Sant Jaume fins a Montferri.
No, fins a Figuerola.
Fins a Figuerola.
És una cosa petiteta, apta per tothom,
són 12 quilòmetres de caminar,
que jo crec que es poden suportar bé,
i farem un autobús que sortirà de Tarragona fins a Santes Creus
i ens vindrà a buscar a Figuerola.
I, a més a més, farem una mica de visita cultural
perquè ara el mossèn Jordi ens oferia la possibilitat
de conèixer l'església romànica del Pla de Santa Maria.
I farem aquesta petita excursió
i aprofitem la benentesa que estem en un mitjà de comunicació
per oferir a la gent de Tarragona
que conegui el Camí de Sant Jaume un tros amb nosaltres.
Serà el proper dia 17, el 17 d'aquest mateix mes.
Sí, sí.
Per on passa el Camí de Sant Jaume aquí a les nostres comarques?
I han notat que, d'ençà la seva senyalització,
crec que va ser, si no m'equivoco, el 2010,
és a dir, fa un parell d'anys,
han notat que s'ha incrementat el nombre de visitants,
el nombre de persones que tenen interès per aquest Camí de Sant Jaume?
Mira, hi ha dos camins de Sant Jaume que surten de Tarragona.
Hi ha el Camí històric, que ja fa bastants anys,
que va ser senyalitzat com a GR, el 655,
i que sortint de Tarragona, pel Pont del Diable,
va cap a Constantí, la Selva, Arbolí, Prades, Ull de Molins
i entre Aragó per Maquinensa.
I després hi ha el Camí que ha senyalitzat la Generalitat,
ara fa pocs anys, molt ben senyalitzat,
i que és més planer, més fàcil de fer
i és el que nosaltres ara estem fent per etapes,
de Tarragona cap al Catllà,
Santes Creus, passant per molts pobles del camp,
i ara farem l'etapa fins a Figueroa,
i després continua cap a Montblanc,
visita, passa pels tres monestirs del Sister,
Poblet, Santes Creus, que ja hem passat,
Poblet i Vallbona,
i després arriba a Lleida,
o bé directament per Arbeca,
o bé pujant més amunt per Vellpuig.
De moment són camins encara poc coneguts.
Jo diria, continuo recomanant,
que aquell que vulgui fer per primer cop l'experiència
del Camí de Sant Jaume,
del Pellegrinatge,
vagi al Camí Francès,
perquè allà és on realment es descobreix
la màgia del camí.
Però un cop has fet aquesta experiència,
moltes vegades tens ganes de tornar-hi,
de repetir-la,
i és aleshores quan et surt el coquet,
el desig de dir,
i això per què no ho puc fer sortint de casa,
sortint de la meva terra?
I és aquí on tenen sentit camins com el de Tarragona.
Aniran fent per a Tava, llavors?
Aniran fent aquesta primera?
És la nostra intenció.
O sigui, l'associació,
a part de fer el camí des de Tarragona,
que tots nosaltres més o menys l'hem fet individualment,
el que crec que hauria de fer
és donar a conèixer el que és el Camí de Sant Jaume
a prop de nosaltres,
perquè, com molt bé ha dit el nostre secretari,
el Camí francès és el més encessidor,
és el que et deixa una mica de màgia,
ara sí que faig el Camino de Santiago,
aquest és el més conegut,
el que va de Roncesvalles fins a Finisterre.
Llavors es tracta,
especialment els que viuen aquí,
i coneguin aquest camí,
i el puguin fer,
perquè suposem que no és tan llarg de fer com l'altre,
aquest es pot fer amb menys temps.
No, s'ha de fer fins a Santiago.
Fins a Santiago.
Però el tram de Tarragoni, diguéssim, què seria?
El tram de Tarragoni, en Palma a Saragossa,
en Palma per l'Aragó
i tira per amunt fins a Punta de la Reina,
o sigui, aquest no, fins a Logroño,
fins a la zona de la Rioja.
Sí, de fet, a Castellnou de Ceana,
abans de Lleida, en Palma,
amb el camí català que ve de Barcelona
o de la frontera de la Jonquera,
i llavors, abans d'entrar a Saragossa,
en Palma ja amb el camí de l'Ebre,
que també és un altre camí que surt del Delta
i que tenim ben a prop.
Molt maco, molt maco.
Aquest és molt maco.
Aquest va passar per la vora del riu
i hi ha trossos molt bonics.
Aquí es treia d'arribar a Tarragona,
a Santiago, caminant.
Clar, depèn del pas, eh?
Sí, sí, sí, depèn de les etapes.
Mira, jo ho vaig fer fa uns quants anys,
des de Falset,
anar a buscar el camí de l'Ebre,
i van ser 40 dies.
Però, pocs anys després,
un amic meu, més jove,
el va fer en 30.
Jo diria que anant tranquil són 40 dies
i si estàs més en forma i fas etapes llargues,
doncs un mes, un mes i pocs dies.
L'avantatge és poder sortir d'aquí,
del territori, de casa nostra, no?
I, en fi, doncs arribar fins a Santiago de Compostela,
però sortim des de casa, pràcticament.
Home, es pot sortir des de la teva parròquia.
El lloc on has estat batejat és verdaderament, no, Jordi?
Sí, sí, sí.
La verdera camí de Sant Jaume
és el que surt de la parròquia on has estat batejat
i arriba a Santiago de Compostela.
Aquest seria el...
Però hi ha ramals.
Nosaltres el que intentem és potenciar el nostre ramal,
perquè no anem a...
No s'han d'anar a Puente de la Reina
o a Belorado a veure què fan els del camí.
O sigui, fer el nostre camí des d'aquí,
potenciar-los,
i res més, es tracta d'això.
Què passa i que ve?
On podríem fer nit aquí, partint de Tarragona,
en aquest tram, Tarragona i el camí?
On podríem fer nit?
Aquí a Tarragona i a Catalunya en general
no tenim albergs destinats exclusivament a l'ús dels pelegrins.
Això, per tant,
hem de fer servir les possibilitats d'allotjament que hi ha
en els nostres pobles,
que afortunadament, doncs Déu-n'hi-do, no?
Hi ha molts hostals, moltes cases rurals,
però aquesta és una limitació que tenim
i que jo penso que, a mesura que es vagin coneixent els camins catalans,
doncs també cada vegada més hi haurà persones,
institucions que s'animaran a oferir aquest allotjament.
Que jo sàpiga, només hi ha un alberg de pelegrins,
exclusiu per a pelegrins a Catalunya,
que és a Castellnou de Ceana.
És a dir, que si algú s'engresca i vol muntar-ne,
no un, uns quants,
doncs tindrà parròquia, eh?
Sí, sí, sí.
Hi ha una, a més a més tinc entès,
que la Generalitat té una línia d'ajuts econòmics precisament per això.
O tenia, perquè ara està la cosa una mica malament, no?
De fet, ara pensava que es pot dormir, per exemple,
a Monestir de Vallbona, no?
En aquest sí que es pot fer...
A Poblet, sí.
A Poblet, unitàriament, sí.
Ho dic per experiència personal.
A més, jo sóc un membre de la Germandat de Poblet
i es pot dormir a dins, demanant-ho, evidentment,
i pagant la voluntat.
Ara tenen l'hostetgeria de fora,
que és un altre tema.
Hi ha una hostetgeria a fora,
però és una...
Has de pagar un peatge de dormir allí i de menjar.
Ara, els monjos de Poblet, habitualment,
han ofert, han acollit la gent que va allí
i els deixen dormir en una cel·la
i pagues la voluntat.
I si no en tens, doncs no pagues i tampoc te diuen res.
Deixaria deixar-hi la voluntat, no?
Què faltaria per fer en aquest camí de Sant Jaume a Tarragonia?
Ja es va fer la senyalització en el seu moment.
Creuen que cal fer alguna actuació més?
Jo demano al públic en general, al passejant, al caminador,
al que evita, al que viu a l'entorn,
sobretot de Tarragona al Catllà,
que conservi l'entorn.
Vull dir, jo inclús he pensat a títol personal,
i per primera vegada no ho sap ni el secretari ni ningú,
de vegades canviar la ruta de Tarragona al Catllà,
perquè està molt brut,
hi ha senyals trencades,
i això els que han fet el Camino de Santiago,
no estem habituats a veure-ho.
De tant en tant sí que et trobes gent mal educada
i incivils, que digui jo,
però normalment són rutes molt ben senyalitzades,
són rutes molt ben conservades,
i malauradament no sé si és la sortida de la gran ciutat,
que seria Tarragona,
o la proximitat de moltes urbanitzacions,
que fa que aquest trosset de Tarragona al Catllà
no sigui el més adient que tenim per ensenyar.
O sigui que a mi em sap greu,
moltes vegades,
formar part d'aquesta associació,
encara que sigui el president,
i ser tarragoní,
i tenir aquestes senyals
que van posar amb esforç econòmic
unes institucions fa un parell d'anys o tres
i que ara alguna ja estigui trencada.
Això és molt trist.
Anava a dir alguna cosa a vostè també?
Veig que pren apunts.
Sí, per no descuidar-me,
que em sembla que és una informació
que interessa saber a les persones
que han pensat de fer el camí de Sant Jaume,
els tarragonins,
tant si volen sortir de Tarragona
com si volen sortir de qualsevol altre lloc,
de Roncesvalles o d'on sigui,
que la credencial del Pala Grí
es pot aconseguir,
es pot obtenir aquí a Tarragona mateix.
Nosaltres, l'associació,
tenim la seu a la parròquia de Sant Joan Baptista,
a la plaça de la Mitjalluna,
i per tant allà,
a les hores de despatx,
es pot demanar la credencial.
I també a l'Arcabisbat de Tarragona,
a la casa de l'Arcabisbat,
també proporcionen les credencials.
Això a les credencials,
pel que no ho sap,
és una petita llibreteta
que van posant els sezells
per els llocs on vas passant.
Llavors, el primer no el posarien ja?
El primer, a Tarragona,
es posa, no,
diu que tu surts d'aquí,
et posa un segell,
i arribes al callar,
o arribes a Santes Creus,
pot fer fins a Santes Creus,
són 32 quilòmetres,
es pot fer perfectament.
Hi ha gent que arriba fins al callar,
doncs al callar.
Sí, la credencial serveix per acreditar
que aquella persona que està caminant
és un autèntic pel·legri.
Per tant, sempre ha de portar el segell
d'una parròquia,
o del bisbat,
o d'una associació d'amics del camí.
O per guanyar el jubileu,
perquè has de fer mínim 100 quilòmetres.
caminant.
No, no, no.
Des de Sàrria,
des de Sàrria, Santiago.
Què se sent fent el camí de Sant Jaume?
Mira,
això és una cosa tan personal
que podries convidar
100 pelegrins,
i tots 100 et dirien coses diferents,
però sempre és una experiència
que d'alguna manera
permet aprofundir
en el sentit,
en el valor de la vida,
que ens obre,
ens obre a noves dimensions,
a una nova mentalitat.
A vegades tenim la sensació
que la vida és grisa,
que és monòtona,
i quan dediques temps
a caminar,
a anar a poc a poc,
a canviar de ritme,
a sentir
la pesantor,
el cansament del cos,
compartir
amb altres persones
que estan fent
la mateixa experiència,
això
et descobreix
moltes coses.
Jo diria que és
un
un viure
dintre
de la vida,
és l'experiència
de viure
comprimida
en uns quants dies
una vida sencera.
I això
no cal tenir-ho clar
en el moment
que et poses
a caminar,
també he vist
molts casos
de persones
que han començat
el camí
com una manera
de fer vacances barates
o de fer una mica
d'esport,
però a mesura
que van passant
els dies
veus com van canviant,
van canviant
interiorment.
Josep Maria,
no sé si podríem
afegir alguna cosa.
Sí,
bueno,
ell ho ha dit
quasi tot,
jo només diria
una cosa
que pot ser
un compendi
del que ell ha dit.
Per mi,
fer el camí
va suposar
una de les experiències
més
boniques,
més plenes
de la meva vida.
I això
ja ho diu tot.
Nosaltres som
sis amics
que sortim
dos cops a l'any
i estem una setmana
o deu dies
caminant
perquè hem fet
un munt de trossos
de camí.
Ara fa
deu dies
estàvem a Astúries.
I és curiós
perquè
sortim
als sis a l'hora
i ens anem
separant.
Hi ha molts trossos
del camí
que anem sols.
La gent
té necessitat
de pensar
en tu mateix,
de pensar
en moltes coses,
de trobar-te
a tu mateix,
de realitzar
un examen
de consciència,
un examen
de la vida.
No fa falta
ser ni cristià
ni catòlic
ni...
N'estem parlant...
Jo ho parlo
des del punt de vista
completament escèptic
de qualsevol religió.
És necessari
a l'home,
sobretot
avui dia
en aquestes
trifulques
socials,
polítiques,
econòmiques
que ens trobem,
que
tinguis certs moments
per pensar
en si mateix
i per pensar
en el que és la vida
que ens porta,
on estem
i on anem.
Doncs des d'aquí
recomanem poder fer
aquest camí
de Sant Jaume
i a més a més
en partida
de Tarragona.
Avui hem parlat
amb Josep Maria Vives,
president de la nova
Junta de l'Associació
i mossèn Jordi Vila.
Senyors,
gràcies per acompanyar-nos
i si el fan propiament,
bon camí.
Gràcies.
Gràcies.