La Marina Vives
Fiqueu-me qui sou, qui sou l'Associació Cultural Laboratori Visual,
que em sembla que des del 95 que funcioneu, pot ser?
Sí, des del 2005.
2005, mira, us he posat 10 anys de més.
Però bé, ja està bé, perquè hem fet moltes coses i sembla que portem molts anys.
Qui sou, artistes visuals de Tarragona?
Bé, hi ha una mica de tot, l'equip no és només d'artistes visuals,
sinó hi ha historiadors, gestors culturals, dissenyadors, programadors, una mica de tot,
perquè, clar, per gestionar una associació es necessita una mica de tot, no?
Encara que sigui enfocada al món de la cultura, que tots hi estem relacionats d'una manera o altra,
doncs cadascú està especialitzat més o menys en alguna cosa.
Quanta gent, en total?
A l'equip, que són vuit?
Vuit.
Vuit, sí.
El que passa és que a l'EPLEC ens hem dedicat especialment quatre persones.
L'equip directiu de l'EPLEC ha sigut quatre, que són la Cristina Serra, el Blai Mesa, la Marina Vives i jo.
Si voleu posar imatge mentrestant a tot això que estem parlant, jo crec que, clar, d'això es tracta, no?, de les imatges,
així que podeu anar al web, busqueu simplement Laboratori Visual en un Google i ho trobareu de seguida,
i si no, doncs les3dobresves.visual-lab.info.
I allà trobareu una mica les diferents imatges, els diferents treballs i projectes que teniu.
Què és? Tercera edició de l'EPLEC?
Què és?
Doncs l'EPLEC comença fa quatre anys, el 2009, es va celebrar també el 2010,
i la tercera edició arriba finalment el 2012, després que el 2011 no es pogués celebrar per manca de recursos.
El 2012, com et deia, doncs seguim sense tenir recursos institucionals,
però hem decidit tirar endavant el festival, que es durà a terme des d'avui, dia 29 de febrer fins al diumenge, dia 4,
i que inclourà, doncs, presentacions, xerrades, actes en l'espai públic i un gran cartell de concerts,
a banda d'una exposició de dibuix, i si no m'equivoco, veien una sèrie d'activitats programades.
Tot això, a més, amb un vertebrat, amb un eix, diria jo, que és el carrer Santana, que em fa molta gràcia, no?
Estareu com a situats allà?
Sí, de fet, l'hem anomenat triangle EEPLEC, en tots els cartells i difusió que hem fet,
perquè, precisament, doncs, les xerrades i presentacions tindran lloc al Museu d'Art Modern de Tarragona,
que està al carrer Santana.
L'exposició de dibuix que et comentava la farem en una galeria que ens ha prestat una pintora,
que es diu Marta Balanyà, també al carrer Santana, número 6,
i els concerts i audiovisuals i presentació de documentals així més cap a la nit
tindran lloc a la colla castellera Xiquets de Tarragona.
Déu-n'hi-do, és el primer any que l'EEPLEC agafa aquesta volada o que es desplega d'aquesta manera?
Sí.
Jo recordo activitat però més dispersa.
Sí, el primer any va ser, va constatar només d'una nit, es va fer al museu,
aprofitant que era la nit dels museus, una nit oberta dels museus.
El segon any ja es van fer xerrades al Museu d'Art Modern igualment
i a la nit concerts i videoprojeccions al Teatre Metropol.
I aquest any va començar de manera molt humil, però s'ha anat engrescant la gent,
perquè, clar, aquí hi ha molt de patrimoni artístic humà
i molta gent que es dedica al món de la creació
i llavors amb moltes ganes de mostrar,
perquè no deixa de ser una mostra d'artistes visuals i experimentals i musicals del Camp de Tarragona.
Llavors s'ha anat afegint gent, s'ha anat afegint associacions,
segells també musicals com Filatelia,
que anava a muntar l'Undertelia els mateixos dies
i per no fer-nos la competència ens hem unit.
I animat.
Anima't també, sí que anava a fer un concert
i programem els grups que portaven el dissabte
i s'ha anat fent, si la cosa s'ha anat fent gran i gran i gran
i al final són quatre o cinc dies de non-stop
on passaran, si comptem els grups de música com un sol artista,
més d'una cinquantena d'artistes.
Per tant, no és que ocupeu l'espai públic o també?
Sí, també hi ha un...
També, hi ha activitats al carrer mateix.
Bueno, hi ha un parell d'intervencions en l'espai públic.
Una intervenció de l'artista Àngel Pomerol en els displays
que presentarà un treball que fa vuit anys es va dur a terme
dins de la web, es deia arttarragona.org
que va tenir molt poca durada en l'espai virtual.
Que era un treball que girava entorn a una Tarragona
no paral·lela, sinó perpendicular,
on es podien dur a terme molts projectes en l'espai públic.
I com que el festival també gira una mica al voltant d'aquesta idea,
és a dir, hi ha un eix temàtic, un eix conceptual
al voltant del qual gira tot el festival,
que és la disfunció i tots aquests projectes inacabats
o tot allò que podia haver estat...
Aquest seria l'eix temàtic, els projectes inacabats.
D'aquí ve l'anymotiv, el lema, vaja, que heu triat de tranquils,
tot sortirà segons l'imprevist.
Exacte, sí.
Bé, d'aquí i també partint de la referència
en la que estem actualment, que tot sembla que sigui una crisi
que no es pot tirar endavant res,
que veiem moltes coses en acabades.
Exacte.
Doncs la idea del festival va ser
anem a posar una mica d'interrogant sobre aquesta situació
i demostrar que amb ganes es poden fer coses.
Sí, que l'art pot ser un molt bon punt de partida
per plantejar-se totes aquestes qüestions i buscar solucions.
I parlaves, això, perdona, aquest he tallat,
parlaves de l'ocupació de l'espai públic que fareu en dos...
Sí, el de l'Àngel Pumaral seran els displays,
que és un d'aquests plafons que ja es porten fent
diverses edicions també de la convocatòria del display
des del laboratori visual.
I també la Rosa Comas, poeta, també farà unes intervencions
conjuntament amb els dissenys del Gerard Gil,
que no sé com es diu ara.
Mola.
Mola, mola disseny.
I també es faran unes intervencions en uns aparadors
que estan en desús i també la intervenció.
Sí, llavors, hi ha dues accions també en l'espai públic
d'una a càrrec de Gàzer, que és un pintor grafiti,
que també passarà al carrer Santana,
i una altra acció que no podem dir on és,
perquè pel seu caràcter, a càrrec de Maripili,
que s'anomena vandalisme domèstic.
Val, o sigui que si ens passegem per la part alta,
més o menys aquest cap de setmana, alguna cosa trobarem,
i tant, al carrer Santana.
Al carrer Santana hi haurà una activitat, esperem, brutal.
Sí, el que hem volgut és crear una dinàmica
de les activitats del festival, que tot vagi lligat,
que passi en un mateix entorn,
però sí que també s'ha volgut obrir el festival
cap a altres zones de la ciutat,
perquè visualment ocupi tot el territori,
la ciutat de Tarragona,
i per això també hi ha intervencions en l'espai públic.
L'únic que sí que la dinàmica més gran
és generarà al carrer Santana.
Per no entrar en tota l'agenda,
recordeu que això comença avui,
i fins diumenge hi haurà activitats,
s'aturarà aquest festival d'arts visuals i pleg.
Consulteu la web, perquè allí fàcilment
hi trobareu tota l'agenda dia per dia.
Destaqueu-me, però, algun acte,
alguna de les activitats, alguna de les xerrades,
o ja sé que és difícil, eh?
És molt complicat.
Perquè va adreçat a tothom, recordem, és un festival.
Jo crec que molt vinculat, com dieu vosaltres,
als artistes que tenim aquí, a llocs experimentals,
però, vaja, que en definitiva la ciutadania
n'ha de gaudir a tothom.
Sí, de fet, hi ha un parell de convocatòries obertes
que després, si voleu, aprofundim en el tema també,
que és un dels eixos també molt grans del festival, no?
Que és obrir la possibilitat que tothom participi
de manera activa al festival a través de dues convocatòries.
No sé si vols explicar.
Bé, sí.
Vinga, Marina.
A l'EPLEC d'aquest any hem decidit obrir convocatòria
a un parell de projectes, un dels quals es dedica als projectes interromputs,
el que dèiem abans, tot artista, fins i tot ciutadà, arquitecte, urbanista,
pot tenir algun projecte al calaix que per algun motiu no va poder dur a terme.
Aleshores, el que fem és invitar aquestes persones a que els facin públics.
senzillament això.
La idea és fer un arxiu i poder arxivar tot aquest material.
A això via web?
Sí, exacte.
De fet, hi ha alguns projectes dels que ens han enviat penjats.
Sí, sí.
Es poden consultar a la mateixa web que deia...
Sí, ara veig aquí que ja el lligam per projectes interromputs.
Exacte.
I l'altra convocatòria que comentàvem
és potser la més cridanera o el que ha tingut més interès
perquè està dedicada a fer un pla d'usos pel pàrquing de Jaume I.
El pàrquing de Jaume I de la parada...
Pla d'usos.
Sí, alguna cosa hem llegit per aquí de Jaume I del pàrquing.
Sí, un pla d'usos, eh?
O sigui, convideu a tothom que vulgui a dir per què l'utilitzaria.
Partim de la idea que aquest pàrquing, aquest espai...
Pàrquing o no pàrquing.
Exacte.
Li hem dit tàrquing però no ha acabat de ser mai, no?
Doncs partim de la idea que aquest espai pertany als ciutadans
i amb una espècie d'acció crítica però també constructiva
hem invitat a la gent que presenti què podríem fer allí.
Mira, per aquí la gent ja aporta idees, eh?
Tenir això a través de la web.
Una granja de champinyons?
O què més tenim per aquí?
Un orto urbà, sí.
I hi ha una proposta d'utilitzar les escales de cara en fora
perquè com que és aquest espai que es va haver de pujar
per sobre el nivell de terra perquè no es podia picar més cap a baix
i es va crear aquesta plaça que has de pujar per no veure-hi res, no?
És una construcció una mica estranya, doncs proposa donar-li el tom
i utilitzar les escales com a seients d'un possible teatre a la part de baix.
S'aprofitar la part de fora, ja que la dins no es pot.
Exacte.
I llavors hi ha una sèrie de propostes, algunes més iròniques,
algunes que es podrien dur a terme
i que funcionarien, valgui la redundància,
però sí, hem rebut propostes de tot tipus, no?
De fet, hi ha gent que s'ho pren més en sèrie,
hi ha gent que pensa que l'humor també és un camí
per treure la importància d'aquest seguit de despropòsits, no?
Que és una mica l'espai del pàrquing, ja va primer.
Doncs vinga, ja per acabar l'entrevista,
mulleu-vos alguna activitat que no ens puguem perdre d'aquests dies.
Home, jo crec que seria una mica injust posar una activitat per sobre d'unes altres, no?
Però com ho fem? Ens passegem a qualsevol moment del dia pel carrer Santana
i bé, l'exposició la podem veure a tota hora, no? Com qui diu?
Sí, el bo, aquí no hi ha problema de solapació.
No sé com es diu, perdoni'm els filòlegs,
però sí que hi ha una continuïtat,
és a dir, tu pots mirar cada dia el programa perquè està perfectament explicat a la web
i llavors a partir d'aquí decideixes a partir de quina hora hi vols anar,
aquest interès a veure i a partir d'aquí tot va lligat,
és a dir, sempre comencem més o menys amb ponències o conferències sobre projectes artístics
o també exposarem les idees que hem regut d'aquestes dues convocatòries, un dels dies,
després es passen documentals, la majoria d'ells són estrenes o curs
i després ja es passen els concerts, que seria l'espai del pati dels xiquets de Tarragona,
al mateix temps que a dalt es posarà en un altre espai bé,
a dalt en una sala d'actes dels xiquets també,
una sèrie de videoart en bucle que es podran anar visitant mentre són els concerts a baix.
Vull dir que tot va bastant enllaçat, per això ja hi ha el que deia crear aquesta dinàmica,
al mateix temps també hi ha barra i hi haurà gent que farà uns triquinis.
És el que us anava a dir, que això és per...
Uns triquinis.
Sí, triquinis.
És per viure al carrer Santana tot el cap de setmana, no?
És la idea, és la idea.
I de fet, com comenceu avui? Inaugureu amb què?
Avui inaugurem amb àri processos terapèutics.
Bé, comencem amb unes xerrades al Museu d'Art Modern, a les 6.
obriran aquesta taula d'àri processos terapèutics,
Àlex Carasol i Olga Esquinas,
i seguirà Núria Rion, que ens presenta el seu projecte Translate,
i Fanny Pizarro, Good Design, Good Business.
Jo em quedo però amb el concert telemàtic,
si ho permeteu.
Era això el que em referia, que és el que més joven a dos.
I inaugurem un concert telemàtic a la Queveda.
Exacte.
Farem un concert Nini Cru, que és un col·lectiu de Tarragona,
ens retransmetrà en directe, via streaming, que li diuen,
un concert, que esperem que sigui força divertit.
Perquè tindrà una pantalla?
Sí, sí, sí.
A fora, no?
No ho sabem, depèn.
Al principi sí.
Sí.
O fora o dins.
A la Queveda.
I després també, a banda dels artistes,
que són molt potents en les conferències xerrades,
creiem que el cartell de nils val molt la pena.
Ara ho estàvem mirant, eh?
Portable Races per aquí.
A veure, noms que no sonen a Pumuki, perdoneu.
Pumuki, també.
O lásers, noms que no sonen, que no són...
Sí, aparentment no sonen, però que valen la pena.
Però són grups que han participat,
alguns en festivals com el Sòner,
d'altres han rebut premis o el millor disc de música electrònica de l'any,
vull dir que són gent molt potent.
D'aquí a Tarragona també tenim grups com els Transistor Orquesta,
que van guanyar el DO i que també tocaran.
També tenim els Islàndia Nunca Quema, els Inc.
també ve Jorge Varela de la Trio, que és un grup de jazz molt vanguardista.
També ve el Javi de la Salut...
Ah, vale.
Mireu la web, sí, perquè tot és molt interessant.
Mireu la web perquè és que hi ha moltíssimes coses.
Visual, guió, lab o si no, punt info,
i si no ho feu a Laboratori Visual i ho trobareu de seguida.
Això és el Festival d'Arts Visuals Eplec, tercera edició,
concentrat per fer el titular al carrer Santana a partir d'avui.
N'hem parlat amb dos dels membres de l'Associació Cultural Laboratori Visual,
amb la Marina Vives i el Roger Conesa.
Gràcies, nois, que vagi molt bé.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Agra.
— G
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
A parte.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.