Almatida Tarragona Radio
Ens posem en marxa per repassar el programa de festes d'aquests dies
dins les festes de Santa Tecla.
I la veritat és que hi ha actes tradicionals,
actes que ja esperem any rere any
i sembla que en guany estem sorpresos
perquè si no m'he descomptat
tenim dues estrenes cinematogràfiques
que és d'aquelles coses que potser no estem tan acostumats a veure
per Santa Tecla.
D'una ja en vam parlar, jo crec que en tornem a parlar,
és el Crossing Limits de l'Andrea Eden Hammer.
L'altra s'estrena aquesta mateixa nit a les 9
al Palau de Fires i Congressos.
És un curtmetratge, es diu Veritas
i el signe com a director, el Jesús Llongueres.
Jesús, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Bé, bé.
Et veig tranquil, eh?
Sí, perquè...
Estrenes avui?
Perquè ja està fet, ja tinc el màster, saps què vull dir?
Ha sigut molt dur, però ara ja està,
o sigui, ja serà el que serà, no?
Escolta, es trena mundial avui a Tarragona o això ja...?
Sí, és a tope.
Sí, sí, sí, fem aquí.
Ho hem vist els més propers a tu, suposo, o no?
Ho has tingut tancat allò amb molt de secretisme.
Sí, ho he vist alguna gent que ve,
que m'interessa molt per les seves opinions, no?
I a veure com funciona, si funciona o no i tal,
i sí, sí, els més allegados, no?
Com si diguéssim.
Però bé, clar, el seu thriller s'han de tenir les sorpreses allí preparades, no?
Per quan el vegis.
Veritas és un thriller,
i la gràcia i també l'excusa d'estrenar-ho aquí a Tarragona
és que en part està filmat aquí a la ciutat.
Sí.
No sé, per on comencem, a Jesús?
Jo potser primer us diria,
fem una mica de biografia del Jesús
i després perquè vegeu que no és un acabat d'arribar en el món de la filmació.
I després ja parlem del curtmetratge de Veritas.
Quina trajectòria portes?
És molt senzill.
A mi sempre m'agradava,
bé, era un gran lector, no?
El llegia molt i també dibuixava
i feia música,
i era músic,
tenia un grupet i coses d'aquestes.
I la fotografia i tot,
i de sobte va aparèixer el Vigasluna
que feia uns tallers arreus, no?
Els tallers de Vigasluna
va anar al primer
i vaig trobar que tot això s'ajuntava, no?
Amb una cosa, no?
Que era el cinema,
amb el audiovisual, si vols.
I bé, a partir d'aquí,
doncs vaig estar estudiant amb ell.
Després me'n vaig anar a Anglaterra,
a Londres,
una temporada
on vaig treballar amb Antonia Vir,
que és una directora anglesa,
que va fer Ravenous
o The Priest
o coses d'aquestes.
Després vaig treballar
amb l'Arthur House també,
un documentalista anglès,
amb diversos projectes,
i després vaig tornar, no?
Clar, al tornar,
doncs, bueno,
què faig?
I em vaig haver de comprar
un ordinador
i bé,
moltes històries, no?
Fins que amb el Carles Pitar
vam muntar
Juan Desafinado
produccions
i bé,
portem cinc anys
aproximadament,
fent coses variades.
El que nosaltres volíem fer
quan vam fundar-lo
era ficció, no?
el que hem fet ara, no?
Però clar,
per anar vivint
has de fer de tot, no?
De tot vol dir
des de segurament
anuncis, no?
Sí, sí.
Sí, anuncis,
hem fet documental,
no, no, bé,
o sigui,
el que tenim nosaltres
és una part creativa important
i és el que es busca,
normalment,
el que ens busquen per això, no?
Però ara,
per fi,
podem fer una cosa
que ja feia temps
que volíem fer, no?
Ja està.
En aquest fer i desfer
i en aquest àmbit
de la ficció,
el Jesús ja té altres,
ha fet altres projectes.
La qüestió és que
aquesta darrera,
aquest darrer projecte
ha estat dut a Tarragona.
Com és això?
Perquè tu de localitzacions
i només ho esmentem,
el Jesús fins i tot
s'ha anat a Rússia
a fer curmetratges
o documentals, no?
Com és que ara
has dit Tarragona?
Vinga, va, sí.
Mira,
quan vaig escriure el guió
no sabia on serien,
val?
Era, bueno,
tens abstracte,
tens uns espais mentals,
no?,
d'on passarien les accions,
no?
Llavors, doncs,
clar,
al curmetratge
hi ha una benzinera,
no?,
on comença tot,
hi ha un desert,
hi ha un espai
gran
abandonat.
Les Vegas,
doncs les Vegas.
No, home,
hi ha calés, nena.
No, en sèrio.
I, clar,
el que aquí,
per exemple,
vam gravar
a l'antiga tabacalera
de Tarragona,
a l'inici era un garatge,
el que deia tenir al cap,
un garatge,
un pàrquing d'aquests,
no?,
industrials,
entre cometes,
com el de,
podia ser aquí el,
el Groski,
no?,
el pàrquing aquell.
Sí, sí, sí.
El que passa que, bé,
treballant localitzacions
i aprofundir-hi,
i, clar,
sempre vols trobar
alguna cosa maco,
no?,
perquè, clar,
li dóna molt de fons
a la història.
I el que vam fer,
doncs és,
amb la Maria Roig,
que és d'aquí Tarragona,
que és la nostra
jefa de producció,
doncs ens va comentar
el tema de la Film Office,
no?,
on vam trobar la Txell Roig,
i bé,
vam estar parlant amb ells,
ens vam explicar,
i ens van suggerir,
doncs, home,
hi ha l'antiga tabacalera,
tal,
vam anar a veure-ho,
me vaig quedar esturat
que allí podia estar molt bé,
no?,
i bé,
a partir d'aquí,
doncs amb la Film Office
ja van començar a treballar,
doncs bé,
ens van ajudar,
ens van aplanar el camí,
la veritat,
i estem molt agraïts,
i per això ha sigut Tarragona,
la veritat.
Bé,
vau tenir aquest coixí
de la Tarragona Film Office,
quina feina fa,
perquè a vegades n'hem parlat i tal,
i el Jesús,
que realment,
doncs ara es demostrarà
en aquest Veritas,
no?,
es veurà,
quina feina us ha fet
la Tarragona Film Office?
La Tarragona Film Office
el que fa és,
doncs bé,
tu dius,
mira,
necessitaria això,
necessitaria allò,
i ells te fan unes propostes,
no?,
d'espais que teniu a la ciutat,
no?,
i llavors tu pots anar a mirar-ho,
pots treballar-ho,
llavors a l'hora de permisos i tal,
també et poden facilitar,
et poden ajudar amb els papers
o el que necessitis i tal,
llavors,
doncs clar,
això és una cosa molt interessant.
Jo soc de Reus,
val?
Jo no ho volia dir,
però jo soc llunquerès de Reus.
Passa res.
Soc de Reus,
i amb això el que vull dir
és que, per exemple,
no hi ha una antiga tabacalera Reus,
m'explico?
Ara sí que hi ha una casa nevà,
si jo necessités una casa nevà,
depèn de la pel·li
que haguessis de fer.
Exacte,
llavors,
doncs,
entre una cosa i l'altra
hem acabat fent això,
i la veritat és que
l'important és el que es veu al final,
i és el que ha passat,
que crec que està bé.
Digue'm localitzacions de Tarragona,
vinga,
perquè la gent anava i ja
fent boca per aquesta nit.
Què sortirà?
Què veurem de Tarragona?
Bueno,
tampoc tantes coses,
aquest és un curmetratge.
Bueno,
pas minuts dura.
Dura 22 minuts i mig.
Home,
però és un curt llarg.
Sí,
sí,
està bé,
està bé,
passen moltes coses.
Clar,
en un thriller...
És un thriller,
i ara parlarem d'aquesta tensió.
Aquí,
bueno,
a Tarragona bàsicament
han gravat a l'antiga Tabacalera,
una escena
on hi ha el Fermí Reixac,
per exemple,
i després una altra
a la Benzinera de Jama Primer,
també.
Sabeu?
Un pare?
Sí,
sí,
sí,
sí.
Doncs allí és una
de les altres localitzacions.
Després hi ha una casa,
la Secuita,
per exemple,
que dius,
eh,
com mor?
Doncs clar,
hi havia una casa a Secuita,
interessant,
que quadràvem el que volíem,
després hi ha un plano també
a la,
això a l'autovia
de Reus Tarragona,
un timelapse,
allò que passa el temps ràpid
i això,
i després el desert
de los Monegros,
no?
Que, bueno,
també.
Si els queda una mica més lluny,
eh?
Sí,
passen coses molt interessants
al desert.
Però escolta,
m'estàs parlant,
jo per les localitzacions
ja em faig la idea
de l'atmosfera de tot plegat,
o sigui,
sòrdid.
És molt sòrdid.
Trist?
És molt sòrdid,
no,
trist no és,
és...
De mala llet?
No.
De tensió?
Tensió,
moltes.
O sigui,
te puc garantitzar
i queda molt malament
quan no hi ha un...
A veure què passa,
no?
Sí.
Això s'aconsegueix en part,
també,
és el que dius tu,
per les localitzacions,
bé,
per tot, eh?
Tot, tot, tot.
Has de pensar una història
que atrapi,
que no deixi anar mai
a l'espectador,
que cada vegada pugi més,
no?
Els clímax es vagin
sobrepassant un a l'altre
i sobretot
el treball,
no?
D'un equip
de fins a gairebé
30 persones,
no?
Que van venir a treballar
desinteressadament,
no?
Aquí no ha cobrat ningú.
No ha cobrat ni Déu.
Actors, a veure,
i són actors
semi o professionals, eh?
No, no,
són tots professionals.
Sí?
Sí.
Vale, ja està.
No, no, és cert.
Llavors,
però bé,
tant els actors
com els tècnics.
Estic parlant
de 30 persones
que s'han estat
durant tot el rodatge
passant son,
treballant dur,
fent el millor que podien,
amb molta il·lusió,
no?
Per fer una cosa
en què creien, no?
Hòstia,
i els actors el mateix.
Quant de temps de rodatge
per després
aquests 22 minuts?
Cinc dies.
Ah, sí, cinc dies.
A més que intensos, no?
Perquè suposo que
quan demanes permís
per una localització
ha de ser ja
i avui,
només tens avui, el dia.
He patit molt,
per exemple,
en el muntatge, no?
Ja veureu que hi ha
un plano de grua
dins de la Tabacalera
que era l'últim moment,
ja se'ns acabava el temps,
vam fer corrents,
allò,
i patia molt,
però al final
va sortir bé,
va sortir bé
perquè,
dic,
la gent hi posava, no?
Jesús,
que és el projecte
més ambiciós que tens,
t'ho dic perquè
jo et recordo un documental,
ara no me'n recordo
del títol, eh?
Però passava en un interior,
era sobre violència de gènere,
passava en un interior,
un documental,
un curt, perdona,
era molt curtet.
Sí, era un minut,
pràcticament.
A nivell,
a nivell de,
m'imagino jo,
que a nivell de realització,
de producció de tot,
clar,
que et passi durant un minut
en un interior
és molt diferent.
Aquest és el projecte
més ambiciós que has fet?
El de Veritas?
Sí, sí, sí, sí.
Sí,
és un desafiament
i realment s'ha complert,
o sigui,
l'hem aconseguit fer.
Ja ho veureu.
Estàs content del resultat?
És cinema.
No hi ha el però,
si hagués tingut més,
però potser ho hagués pogut allarregar,
però no, tot.
O sigui,
deixa'm dir una cosa
si no t'importa.
Fa molta gràcia aquesta frase
perquè dius,
home,
per això t'estic entrevistant.
No,
és que és important,
crec.
Digues, digues.
Avui en dia,
tal com està el tema,
i vosaltres ho sabeu molt bé,
últimament,
amb això que està passant aquí a la ràdio
i totes aquestes coses,
no?
Doncs sí.
Doncs,
és molt xulo
trobar una esperança en la gent,
no?
Perquè, per exemple,
veure treballar gent amb il·lusió,
que s'ho creuen de veritat,
que estan donant més
del que hauríem de donar
moltes vegades, no?
Doncs, hòstia,
jo us voldria dir,
d'alguna manera,
que, per exemple,
en aquest equip de Veritas
ho he vist,
això, no?
I, hòstia,
això és molt satisfactori.
Pots arribar a pensar
que no està perdut, no?
Que realment
l'èixer humà
pot tirar endavant
i carregar totes aquestes coses
que estan caient
últimament, no?
És el que ens comenta normalment
la gent que
fa coses en conjunt, no?
Exacte.
Que té aquest punt d'associacionisme,
per aquí en passa moltíssima gent,
ara especialment per festes
i tothom.
És un equip.
L'equip necessita tots els elements.
I l'equip necessita
tots els elements a tope.
I això és el que ha passat.
Això és el que ha passat
i estic molt content
i molt agraït.
Escolta, tornant a Veritas,
que jo vaig recordant,
el Palau de Fires i Congressos
avui a les 9?
Sí, avui a les 9
el que passarà...
Entrada a dir-me?
Sí, el que passarà
és que obriem les portes
a 8 i mitja,
a les 9 vindrà l'Olga Pès,
l'Olga Pès és,
juntament amb Gerard Marçal
han fet part de la banda sonora
de la peli,
i l'Olga tocarà ella sola
perquè el Gerard,
al final, pobre,
no podrà venir
i em va trucar super...
Clar, som amics
des dels 16 anys,
i que no pot venir
a tocar
i estem una mica tristos
amb això,
però bé,
l'Olga vindrà
i ho farà molt bé
i us amenitzarà
amb 3 temes
del seu nou disc
que al·lucinareu
Pepinillos,
després passarem
al curmetratge
i després ens tocarà
un tema de la pel·lícula
en directe
per nosaltres.
Val molt la pena,
tant la projecció
com el concert,
és veritat,
no recordava jo el concert
previ i tal.
Algun moment
de la...
És entrada lliure,
això?
Sí,
és entrada lliure,
vingueu qui vulgueu,
Norma i Haileo,
i sobretot
és important
que sapigueu
que menors de 14 anys
millor que no vinguin
i si sou molt aprensius
tampoc.
En sèrio?
Però molt, molt, molt,
molt aprensius,
no hi ha regore,
no hi ha res estrany,
però...
A vegades és pitjor,
no?
No es veu,
però el que us vull dir
que millor que no vinguin nens
i coses d'aquestes
perquè és una mica dur,
llenguatge,
allò que diuen suez
i coses d'aquestes.
Et puc preguntar
de què va?
És que al final,
en definitiva,
dius,
potser el de menys
una important decisió
que ha de prendre la Jo,
que és la Patrícia Llobrador,
que és quan està
en una benzinera,
no?
Veu una escena
de violència domèstica,
pràctica,
bé, de gènere, oi?
Veu el Pablo i la Laura,
que és la Ivana Minya
i el Carles Vigorra,
que el Carles l'està amenaçant,
l'està maltractant,
l'està fent entre el cotxe
violentament,
i hi ha un moment
en què elles dues
es creuen les mirades
i llavors ella
pren la decisió
de seguir-los,
a veure què pot fer,
no?
O què, no?
No sabem molt bé què passa.
i bé, a partir d'aquí
doncs és una nit
i un dia
molt estrany
que els atraparà bastant
i que, bueno,
esperem que no ho visquem ningú, això.
Jesús,
com és que ara
t'has ficat en un thriller?
És que és el que a mi m'agrada.
Vale,
doncs ja està tot bé.
I em sembla que continuaràs,
eh?
Tinc dos punts,
un que és el thriller,
el terror,
potser,
l'atenció,
i l'altre punt
és el superpoètic
de videoart,
no sé si heu vist mai
els sonets de Shakespeare
que van fer
una...
quatre...
quatre...
peces de...
com videoart
en el que hi ha diversos gèneres
sobre els sonets de Shakespeare.
Ja tinc aquestes dos parts
i afortunadament
el Carles Pitar,
que és el meu...
company a la productora,
doncs el pobre
aguanta les meves neures
i anem tirant endavant.
Què farem després
en Veritas?
O sigui,
on duràs Tarragona?
Perquè en definitiva
si aquest crometratge es mou
també portarà, no?
I tant.
Un trosset de Tarragona
arreu del món.
Què en fareu?
Mira,
el que farem primer
és presentar-lo aquí,
segurament també
el presentarem a Reus,
hi ha una possible presentació
a Barcelona i a Andorra
últimament,
perquè l'Isaac Ferris,
que és un dels actors
que participa,
també ha fet un crometratge
que es diu Alba,
que és molt guapo
i ho ha de presentar a Tarragona
i l'altre dia em diu
hosti, Jesús,
ara que he vist el teu...
Que m'intercanvi.
Diu, m'agrada, m'agrada.
Ara que a la Ibi
estic tranquil.
Diu,
per què no anem a presentar-lo junts?
I ho farem.
I després d'això,
bueno,
mentrestant,
The Mean Wild
farem tot el tema
de promoció
per festivals.
Intentarem que tingui
dos anys de vida
per tot el món,
perquè crec que té la qualitat
com per competir
a tot el món.
Doncs espero que en sentim a parlar
i que aquesta estrena
que veurem avui a les 9
al Palau de Ferris i Congressos
de Veritas,
des de les 8 i mitja,
recordeu?
Doncs que torneu,
en fi,
que feu el cercle tancat,
que després
tingui molta volada.
Vols que t'expliqui
allò de la trilogia?
Sí,
no t'ho he preguntat.
No ho sé.
Que això és el començament.
M'ho he preguntat.
És el començament,
no,
no l'he preguntat,
no.
No,
t'ho dic perquè la Maria
em pagarà perquè diu,
per què dius que és trilogia
si no tenim un duro?
Dic,
bueno,
és igual,
la il·lusió està aquí.
Realment,
Veritas,
la intenció és que sigui
tres curtmetratges.
Tres curtmetratges
que al final
facin un llarg metratge.
Ara el que veurem
és com una mena de flashback,
no?
El primer és com un flashback
de l'inici al final
i bé,
el que passarà a la segona part
és la continuació
d'aquesta història
i la tercera
seria la resolució.
De tota manera,
aquest per si sol
ja té entitat pròpia.
Sí,
sí,
aquest es podria quedar
tranquil·lament sol.
Bueno,
Jesús,
sigui amb aquests projectes
o amb d'altres que facis,
escolta,
felicitats primer que tot
per Veritas
i amb moltíssima sort
i endavant
perquè la gent que teniu
il·lusió i ganes
i que podeu crear xarxa
i enredar la resta de la gent
val molt la pena que ho feu.
Moltes gràcies.
Gràcies, Jesús.
Vinga.