Un quart d'hora ens falta només per arribar a les 12.
Què dieu? Que estava amb el micròfon obert.
Pere Navarro, Oriol Grau, dames i vells, bon dia.
Bon dia.
Us hem anat entrevistant per diferents motius,
però faltava, perquè ells participen en moltes coses,
no només de la festa, sinó també de la ciutat,
i faltava parlar de dames i vells.
Tenim la nova edició a punt.
Nova edició i carregada de contingut,
perquè en guany la gent ens ha trobat pel carrer.
Bueno, en guany foteu canya, que estem molt indignats.
I hem intentat ser fidels, diguéssim, a aquest compromís.
Noteu que és l'any que potser teniu més fato, més xitxa?
Sí.
Mira, heu de pensar que de normal,
els textos surten escrits amb 19 pàgines.
En guany no surten 23.
Ostres!
Per tant, diríem que...
Hi ha més contingut.
I hem hagut de llançar molta cosa, molt de tema.
Sí.
Però bé.
Quan us ja vau posar a començar a escriure o a pillar idees?
O sigui, la referència més antiga del que sortirà de Mas i Vells
a quan es remunta, més o menys?
Doncs la més antiga de Mas i Vells, l'any 1514.
No, no, de la que direu...
Ah, la d'ara!
No!
A veure, el comentari...
Jo ja vaig a l'històric.
O sigui, el tema...
Jo sé que fins a última hora esteu afegint, però el més antic.
Que dius, això potser el gènere no se'n recordarà.
Per què?
El juny.
El juny ens hi comencem a posar.
A finals de juny.
Fem la llista de temes i en surten molts i després anem descartant.
Però en CABAT tenim espais en blanc ara, perquè com que l'actualitat, el dia a dia, és tan intensa,
estem pendents de veure què passarà en aquest país.
Què vols dir?
Que potser fins al dia que estreneu?
No, el dia que estreneu és demà.
Vull dir, no.
Potser demà ja som independents o jo què sé.
No, no, encara no.
Encara no.
Però doncs, com que els esdeniments polítics es van generant segon a segon,
doncs hi ha algun bocí del diàleg que el tenim pendent a veure si s'ha canviat.
O que l'hem canviat, per exemple.
S'ha canviat, tec sí.
Vam fer un vers a l'Eurovegas i el vega haver de canviar ara fa unes setmanes.
Però ja ho ha afegit la...
Naturalment.
L'hem adaptat, diguéssim.
Segueixen el mateix, però l'ha adaptat.
Clar, l'actualitat obliga.
Escolta, estreneu demà, eh?
posem dia i hora tot plegat.
La gent ja ho sap, però bueno, no estàvem de més dir-ho.
Sí, a dos quarts de set a la plaça de Masivells.
La cita és sempre, primer, de Masivells, després el seguíssim.
No, nosaltres no sortim al seguici.
No, no, no, per al públic, no?
Sí, sí, per al públic, sí, per al públic, sí.
Però no ho sé si un any...
Mireu el programa.
Digue'm.
Que no haigui un canviat, perquè cada any salta l'alarma ditjosa.
Sí, quan els diables comencen...
O és demà, allò de l'alarma.
No me'n recordo.
No me'n recordo.
Què voleu dir l'alarma?
Allò de demà, vull dir allò de dimensia.
A la plaça de Masivells hi ha una joieria, i quan sent les carretillades dels diables, sona l'alarma al mig del ball.
Ah, saps que no ho sabia?
Sí, sí, per molt que haguem parlat amb el joier, i així ell diu, és que jo marxo i no deixaré l'alarma apagada, naturalment.
Clar.
I aleshores cada any tenim el mateix problema.
Que aneu anant fent el ball i salta...
I salta una alarma que ens impedeix, diguéssim, que la gent pugui escoltar els versots.
Perquè quan puig i el segui, sí, com que els primers que pugen són els elements de foc, doncs allò peta.
Sí, sí.
Pues saps que jo us he vist a vegades i no ho noto.
Jo crec que estem tan pendents del que dieu que...
Ah, potser sí.
Potser, vaja.
A nosaltres ens desconcentra molt.
Quereu amplificats allà a la plaça o en qual no?
Bé, d'aquella manera.
Tenim uns aparellets d'aquests, com de processó, diguéssim, que ens serveixen perquè
quan ens girem d'esquena la gent de darrere ho senti, perquè ens posem el bafle darrere,
però poca cosa més.
Ah, val, és allò com a portàtil.
Sí, allò dels guies turístics o de...
Sí, sí, allò tan horrorós.
Però és que buscàvem una cosa barateta perquè tenim poc porcent.
No, barateta ni una barateta.
Que sigui així, que sigui individual i que ho puguis portar tu.
Autònom, clar.
No hi ha massa cosa més, perquè ho hem mirat, eh?
A les 6 de la tarda em consta...
No, perdó, quarts de 7.
Quarts de 7, sí, sí, és 30.
A la plaça de Dames i Vells.
Estarem pendents de l'alarma, mira, no ho sabia.
A veure, coses que us pregunto, novetats d'enguany.
Després hi ha diferents representacions, ja recordarem, dia i hora i tot plegat.
Però novetats d'enguany, a part de les temàtiques.
Doncs d'enguany surten dos personatges nous.
Ah, sí?
Sí, també en funció de l'actualitat i també perquè teníem overbooking d'actors
i vam dir, doncs va, fem papers expressament.
Diguéssim, el sistema financer ha tingut molt de protagonisme en guany
i, per tant, doncs hi ha un representant d'això.
I d'incavat la justícia espanyola, bàsicament.
També ha sigut protagonista i aleshores també tria.
Hi ha un representant de cadascun d'aquests dos estaments.
Sí, sí.
Que espereu, me deieu, ara esperem que no tornin a sortir d'allò, no?
No tenen per què ser estables.
Sí, tant de bo no tornin a sortir l'any que ve, vull dir que no siguin ells notícia.
I no ho sé, ens plantejàvem l'any que ve de dir
a veure si ha de sortir a la Guàrdia Civil o no, perquè la Guàrdia Civil representa d'alguna manera Espanya.
L'antic règim.
Sí, i aleshores no sé l'any que ve com estarem, la situació.
O sigui que potser és l'últim any que ens n'hem d'acomiadar del, com es diu?
De Blasques.
De Blasques, sí.
En honor del joier, que de jovenet, havia sigut a Guàrdia Civil.
Jo no sé si la gent ho sap, això, però jo aprofito per recordar-ho.
Sempre ho expliqueu, però això és veritat.
Sí, sí.
Sempre ho expliqueu això.
Jo no sé l'Emili, la Guàrdia Civil, perquè el seu pare era la Guàrdia Civil.
El Joan Blasques, que ara, avui dia, diguéssim, no té res a veure amb la Benemérita.
Però en aquella època, sí, jo he vist fotos d'ell de Guàrdia Civil i vaig pensar,
mira, Blasques, es dirà.
A ell, al principi, no li agrada gens, però ara que jo crec que sí, ara ja està.
A més, un paper que és com d'altres, que sempre el fa el mateix actor, pot ser?
Sí, sí, en aquest cas el Jesús, com que és cántabro, ja li va haver el paper, sí, sí.
No?
Total, que el Pere va rient.
Total, que potser és l'any que ens hem d'acomiadar del Guàrdia Civil, però bueno.
Ens agradaria que fos l'últim any que sortís aquest personatge.
Sí, però potser no, eh?
Potser això, la independència triguen a arribar i tindrem Guàrdia Civil per estona.
Temes, va, temes que pugueu desvetllar que surten, encara que siguin novis.
Doncs mira, ara t'acabem de dir que seria l'últim any que ens agradaria que sortís del Guàrdia Civil,
doncs surt el tema de la independència, com no pot ser.
Sí, esclar, aquest sí.
D'una altra manera.
T'hem dit també que surten dos personatges nous,
doncs hi ha tema de les entitats financeres i hi ha tema de la justícia espanyola.
Per tant, diríem que...
Sí, encara que hi ha temes locals, com fa una nova que hem tingut pels carrers de la ciutat,
en forma de panaroles, això també en parlem, i les trífulgues de l'Ajuntament també.
No surten molts regidors, surten, a part de l'alcalde, diguéssim, surten tres regidors,
no baires més, els més populars.
Nosaltres, el nostre criteri sempre és el que és més popular, el que es coneix.
A vegades la gent ens diu coses secrets,
és que l'Ajuntament ha fet això o l'altre, ja, però això no és popular.
Sí, ho direm i no riurà ningú.
Exacte, encara que sigui denúncia, que està molt bé i tal,
però no és dames i vells el seu marc, no?
Sempre busquem el que sigui conegut, perquè si no, no riuen, esclar.
Nosaltres anem a buscar riure primer de tot, no som un grup de denúncia,
som un grup de fer riure.
Està equilibrada la crítica local amb la nacional o internacional, o perquè, no ho sé.
Bé, és el que s'intenta.
A vegades, doncs, te trobes gent que et ve a veure i et diuen
«Ai, no he parlat d'això, no he parlat d'allò».
Però, esclar, s'intenta mantindre un equilibri entre el que és local, el que és nacional.
Bé, això, abans preguntaves, quan comenceu a treballar amb el tema?
Doncs comencem a finals de juny i es posen damunt de la taula
tota una diversitat de temes relacionats amb Tarragona, la ciutat, la nació, l'estat, el món i la premsa del cor.
Dintre d'aquest...
No sabia jo que treballeu avui.
Sí, aleshores, tu vas fent una pluja d'idees sobre temes, sobre aquests temes,
i hi ha un full per cada un dels temes.
Quan diem, doncs, ja no se'ns acut res més, o la gent ha portat retalls de premsa,
o s'ho ha apuntat, doncs, durant l'any fa una llista,
quan ja no queda res més, aleshores ho repartim.
Ho repartim entre les diverses parelles i els diversos personatges.
Qui vol parlar de tal?
Doncs aquest tema me'l quedo jo.
I així anem repartint.
Estàs dient que cada parella elabora,
i elaboren ells els diàlegs.
Sí, el que passa és que intentem també unificar, per exemple.
Hi ha una parella que parla d'esports, per exemple,
o de la família real, i aleshores només en parla aquella parella,
per no barrejar tan poc temes amunt i avall.
Però sí, sí, cadascú tria el que vol
i el que se sent més còmode a l'hora de parlar-ne.
Bé, acabat,
el que surt al carrer no és el que escriu cadascú,
sinó que, acabat, passa per un sedàs,
que normalment aquest sedàs es diu Oriol Grau.
Es diu Oriol Grau, no?
I s'intenta que, doncs...
Tenim molta cura del text,
tant de contingut com de forma.
I a la forma, doncs, ens apliquem molt
a que els versos siguin de set síl·labes
i que hi hagi una rima.
Per tant, diríem que aquí ens hi mirem molt, molt.
No per una qüestió de purisme,
que també, sinó perquè musicalment
entra molt millor a la gent, saps?
Quan fas versos coixos,
ah, hi ha una cosa a l'oïda que no t'agrada.
Perquè entra més bé a l'oïda
de la gent que ens ve a sentir
i també perquè a l'hora de memoritzar
l'actor el text és millor.
Pere està obsessionat amb el tema
de la memorització, eh?
L'altre dia, també, fent l'entrevista
per telèfon, també em deies, oh,
anem incluent coses a l'última hora
i això per memoritzar és un caos.
Sí, sí.
Que he tingut mai lapsos, però sí.
Sí!
Ja fem a part del ball,
tenir blancs d'aquest.
Que bé, ara, que bé.
Però també fa gràcia.
Sí, sí.
I després hi ha trucos,
hi ha xuletes, diguéssim,
a l'atretzo que portem.
Sí, però no ho desvetllem a l'atretzo
perquè, si no, la gent mirarà allò
a veure si realment algun porta...
Home, Pere, només portes un ventall
i un bolso, vull dir que res
és molt fàcil de descobrir.
I el Jai, un bastó,
i el bastó és difícil, la xuleta.
El que volia dir, perdona,
el que volia dir també
en relació a la forma
és que també tenim molta cura
que el llenguatge,
com que som tan porcs parlant,
som tan xotxos,
doncs la xotxitud,
és una paraula que m'acabo d'inventar ara,
aniria, no s'ajustaria
a una llengua estàndard,
molt elaborada.
Per tant, tenim cura
que aquestes paraules més porques
o aquell llenguatge més vulgar
s'ajusti a un català col·loquial
i mirem que sigui
el català col·loquial
de Tarragona-Ciutat
o també del Camp de Tarragona.
Aquí també hi posem molta cura.
I aquí és la feina seva,
el Pere,
per si la gent no ho sap,
és dialectòleg,
doctor en filologia catalana
i ell és el que
tarragoneix, diguem-ne,
els versots.
Bé, m'agrada,
és una cosa que penso que
sí, sí, està molt bé.
que dona més,
que et fa més pròxim
a la comunitat.
I m'agrada molt
que comenteu això
perquè sempre fem les entrevistes
en base a la temàtica
de dames i vells
i tothom de fet està expectant
de veure què surt,
a veure contra qui
es remeten.
I és veritat
que a part del contingut
hi ha tota la forma,
que està molt cuidada
i em sembla
que no n'havíem parlat.
i està molt bé
que ho heu dit,
clar que sí.
És veritat.
Ens hi fixarem enguany,
anirem comptant
els versos.
Ai, no sé,
que més us puc preguntar,
a veure,
alguna qüestió
de escenografia?
No,
en té poca
de escenografia,
només té músics,
diguéssim,
que no sabem mai
el número que són
fins a l'últim dia.
Demà sabrem
quanta gent vindrà a tocar.
Perquè el director musical,
que és el kit miracle,
diguéssim...
El per on vindrà, no?
El per on sí.
Però no pot faltar.
Aquest segur.
Un viol i un bombo
no poden faltar.
Això és el bàsic.
Si no hi ha això,
no és d'Amas i Vells.
Ara pot sortir de,
jo què sé,
guitarres, banjos,
flautes travesseres,
el que sigui.
Que xulo, no?
Sí, sí, està bé.
Però si no hi cabreu,
és que la plaça d'Amas i Vells
jo crec que hauria de tirar
algun edifici a terra.
És que ja no s'hi cap.
Bueno, no donis idees.
Està top, eh?
Home, ens aniria molt bé,
realment,
un equip d'amplificació fàcil,
barato i que fos bo.
Això,
els japonesos
que en saben tant
d'aquestes tècniques
ja haurien de vindre a Tarragona
en lloc d'anar tant a Barcelona
a veure el Gaudí,
que vinguin a Tarragona
i s'hi fixin,
i de dir,
calla,
que podríem fer això,
perquè realment
acabem amb les veus
fetes malbé.
Sí, sí.
No can cridar.
Alguna qüestió d'última hora,
alguna interioritat
que haguem de saber
d'última hora,
de dir,
mira,
encara no sabem
si això ho podrem fer o si...
Mira,
encara estem escrivint versos avui.
Què dius, no?
Sí, sí,
perquè hem d'incloure coses
que han passat els darrers dies,
des de l'Esperanza
que fot el camp,
des del Carrillo que s'ha mort,
coses d'aquestes
que volem posar-les
també a la carta del rei,
al Mas a Madrid,
i no sabem encara
si entrarà tot,
si no,
si què, saps?
Però són coses
que han passat en guany.
I on s'encaixa.
Clar,
clar, clar.
Però bé,
ja ho veurem,
ja ho veurem,
ja està bé
que tinguem el cul
apartat en tot i mort.
A vegades és allò
que dius,
mira,
només han fet una pinzellada,
una referència, no?
Sí.
Però és que clar,
a vegades només dient
el nom del personatge
en qüestió,
ja està.
Hi ha un temps molt limitat.
El que garantim
és que la gent riurà,
això sí.
Perquè l'altre dia
vam fer l'assaig general
en públic
i la gent va riure.
Sí.
Força.
Sí.
Vull dir que això
sí que és garantia absoluta.
Algun vot de càstig
que he fet vot,
no, cal que me'l digueu,
però he fet vot de càstig
en guany també,
de dir,
escolta,
aquest que no surti,
a propòsit.
Sí.
Perquè hi ha un personatge
aquí a Tarragona
que no diem mai el nom,
ni el direm mai,
jo crec.
I ja està aquí a Podolet.
Un només?
No,
varios, varios,
però un especialment.
Un especialment
que té molt d'afany
de protagonisme
i precisament per això
doncs aleshores
no diem mai el nom.
Ni les menteu?
No, no, no,
ni els menteu.
A vegades sí,
amb un altre nom,
amb un nom per riure,
però el seu nom propi
no el fem.
No, perquè és el que li agradaria
i per tant
que es faci fotre.
Doncs no.
L'altre dia
que vam anar
amb un acte a l'Ajuntament,
un regidor
me va preguntar
què surto jo,
què surto jo?
I li vaig dir
no, fill meu,
no surt.
Diu,
oh, que tranquil,
que em quedo ara.
Però també hi ha la contra,
hi ha la gent que us diu
i tant,
i tant,
perquè a veure,
ha sortit a Masivells,
encara que sigui per mal,
té un punt de popularitat.
I hi ha gent que ho propicia,
que et veu i et diu
ai, a veure si em treureu un guanya,
eh, no sé què,
i ostres,
quina vergonya em faria a mi
de demanar-ho així.
Però bé,
ja se sap,
els polítics,
diguéssim,
la vergonya,
una cosa secundària.
Nois,
escolta,
que us vagi molt bé,
tinc moltes ganes de veure-us,
hi ha una expectació
com cada any
per veure el Dames i Vells,
la primera representació
a la plaça de Dames i Vells
a dos quarts de set
demà dissabte,
i a partir d'aquí
repasseu el programa
i aneu anant fent.
Val a dir que
Tarragona Ràdio
ho emetrà
després del Cercavila.
Això ho podia dir, sí?
I tant, sí, sí.
Ah, i una altra cosa.
Ho he recordat abans,
però sí,
ho he de dir-ho.
I una altra cosa,
que
com que
cada any
són una miqueta més grans,
els més grans,
hem canviat dos espais.
La plaça de l'escola
no el fem
i la plaça del Fòrum
tampoc
està reubicat
en d'altres llocs,
perquè
hi ha molt de soroll
i hi ha molta gent de pas
i...
La gent que ho surt
i no us hi senteu còmodes.
En tot cas,
són llocs que seran millors.
Sí.
Doncs vinga,
consulteu el programa
i no us ho deixeu perdre.
Oriol Grau,
Pere Navarro,
moltíssimes gràcies.
A tot.
A tot.