Fins demà!
Aquesta mateixa tarda arrenca un nou cicle de xerrades,
un cicle de conferències titulat Experiència de Periodista.
No és la primera vegada que es fa aquest cicle d'activitats
promogudes pel Col·legi de Periodistes de Catalunya
i la Fundació Caixa Tarragona.
Avui comença amb la intervenció de Màrius Serra.
De seguida saludarem aquest escriptor,
però abans volem parlar amb el president de la demarcació de Tarragona
del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Ignasi Soler.
Ignasi Soler, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
De quina edició estem parlant de l'experiència de Periodista?
Aquest és el quart cop que el fem, ja fa quatre anys.
Aquesta és la quarta vegada que fem aquest cicle de conferències.
Avui comença amb Màrius Serra.
Ara ho dèiem.
Quins seran els altres dos protagonistes?
I, en general, per què aquests tres convidats al cicle?
Sí, avui hi ha el Màrius Serra.
Dilluns de la setmana que ve hi haurà el Carles Capdevila,
que és el director del diari Ara,
i al cap de 15 dies el Rafael López Moner,
que és un fotògraf d'aquí de Tarragona,
que té una llarga trajectòria,
que ha participat des de fa molts anys
a l'exposició d'imatges que cada any fem també
amb la col·laboració de la Fundació de Caixa d'Aragona,
i, per tant, aquest és el cartell complet, diguem-ne.
Màrius Serra, Carles Capdevila, Rafael López Moner.
La tria? Algun criteri heu volgut buscar,
en fi, personatges plurals, amb experiències diverses?
Sí, aviam, l'escriptor d'avui, l'escriptor Màrius Serra,
algú pot dir, home, periodista, periodista,
doncs mireu una persona que cada dia escriu en un diari
i cada dia col·labora amb ràdios
i, en alguns casos, amb televisions,
doncs no sé si correspon que li diguem periodista,
però, en tot cas, és algú que té molt a dir
sobre el funcionament dels mitjans de comunicació
i, en concret, un espai molt important
que és el que hi domina,
que és, en part, l'opinió
i, en part, aspectes d'entreteniment
que inclouen aquest home és, diguem-ne,
un dels pares dels mots encreuats
i, a més, en el nostre territori.
Per tant, és algú que ens pot aportar molt
aquesta vessant del que no és estrictament
la notícia del dia.
I el Carles Capdevila és el director d'un projecte nou,
el diari Ara,
és un diari, és l'últim diari que ha nascut a Catalunya
que es fa, alhora, amb paper i amb digital,
però neix en una època en què tot està canviant
i ja neix amb un seger i amb una genètica
diferent dels mitjans que poden ser més tradicionals
i que s'han d'adaptar.
I, des d'aquest punt de vista,
l'experiència de com està anant el diari,
com funciona aquesta dualitat entre un diari digital
i a l'hora de paper,
és interessant que ens l'expliqui.
I, a més a més, un periodista que té una llarga experiència darrere
perquè ha fet, en ràdio i televisió,
ha fet moltes coses.
I, per tant, el Carles Capdevila ens sembla
una persona que ens pot donar una visió molt àmplia de l'actual situació.
Finalment, el Rafael López Monner és un fotògraf
que treballa en premsa, fonamentalment en revistes,
s'ha dedicat molt al món de la part de paisatge, excursió
i de l'antropologia de la festa, per una banda,
i de l'antropologia del viatge i el moviment en el territori de la gent.
Més que publicar en un diari,
la notícia immediata i de més,
és un fotògraf que ha col·laborat àmpliament
amb revistes com el Descobrir,
ha tingut projecció internacional
i és un fotògraf de casa nostra
que té una obra interessant a ensenyar-nos i explicar-nos.
Aquestes tres xerrades es faran, com dèiem,
en aquests tres dilluns consecutius,
a partir d'avui, a partir de dos quarts d'avui del vespre,
hi ha l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona.
És una activitat oberta al públic en general,
més enllà que les persones que vinguin,
tinguin aquesta faceta relacionada
amb el món del periodisme i de la comunicació.
I, en fi, a més, en el cas del Màrius Serra,
és un personatge ben corregut i ben popular al nostre país.
Les xerrades, més enllà, però,
de portar aquests convidats a Tarragona,
busquen també una certa reflexió
sobre, precisament, la professió periodística
al món de la comunicació en aquests moments de canvis?
La intenció última del cicle Experiència de Periodista
és, d'una banda, posar en contacte
la gent que fa els mitjans de comunicació,
que fa els continguts d'aquests mitjans
que tots consumim, que tots llegim,
posar-los en contacte directament amb el públic.
Quan nosaltres llegim al diari,
quan escoltem la ràdio,
ens interessa el que ens estan explicant,
el que ens estan dient,
però hi ha un moment en què ens hauríem de posar a reflexionar
o hauríem de saber de com arriben a produir-se
aquests temes, aquests continguts que nosaltres consumim.
Com es generen? Qui els fa?
Com els fa? Amb quines intencions?
I això no ens ho han d'explicar cada dia
quan ens expliquen un tema
o quan ens donen una notícia,
però en algun moment és interessant tenir aquesta informació
per poder tenir una visió
i per poder fer una lectura més acurada,
més comprensiva
dels diaris, de la ràdio, de la televisió.
I d'altra banda,
ja estem en un món que està canviant molt, molt ràpidament
i hi ha una joventut que està creixent
i està estudiant, estudia periodisme
o estudia altres coses,
però el món de la comunicació és present per a tothom.
Qualsevol cosa que un pretengui fer en el futur
haurà de comunicar-ho.
I per tant,
tenir aquest contacte, saber com s'han fet fins ara les coses,
com les estan fent
els que dirigeixen els mitjans de comunicació
o els que estan posant aquests continguts
per aquesta gent jove
que ara puja,
que ara creix
i que ara ha d'incorporar
aquest coneixement i aquest valor
a la seva experiència,
creiem que és un punt de trobada
entre l'experiència ja feta
i els que tenen la perspectiva de fer-la en el futur.
Un últim apunt.
El dilluns 26 de març,
coincidint amb la xerrada del fotògraf
Tarragoni Rafael López Moner,
ja ho deia,
s'inaugurarà l'exposició Imatges 2011.
Serà, doncs, un recull també
de la feina feta
pels nostres companys fotoperiodistes
de les comarques de Tarragona.
Sí, la coincidència no és casual
perquè la intenció de l'exposició
té el mateix sentit
que el cicle de xerrades,
és a dir,
posar en valor
i poder fer una relectura
de la feina dels periodistes,
en aquest cas dels fotoperiodistes,
no en el moment immediat
de la notícia del consum
a la foto del dia,
sinó, molt més enllà,
revisar-la al cap d'un temps,
com a mínim d'uns mesos,
perquè això ja,
les fotos que ja corresponen
cronològicament,
des de l'1 de gener
fins al 31 de desembre del 2011,
i, per tant,
hi ha unes que ja tindran
un any o més
i n'hi ha altres
que tindran uns mesos.
Però aquesta relectura,
aquesta revisita
en aquestes obres
en un format diferent,
posades en una exposició,
ens permet una reflexió
i una lectura nova,
i aquesta és l'experiència
que ens sembla interessant.
Anem...
Fa nou anys
que fem aquesta exposició,
anem recollint-les
any rere any,
i hi ha una desena
de fotògrafs
que han aportat
a la seva visió
del que va passar
el 2011,
i això,
conjuntament
amb la xerrada
del Rafael López Moner,
serà el moment
de visitar
aquesta exposició,
de veure-la,
i la tindrem exposada
a la Fundació Caixa Tarragona
durant el mes
de març-abril.
Molt bé,
doncs això serà
d'aquí 15 dies.
El dilluns 26 de març
tancant aquest cicle
de xerrades.
Ignasi Soler,
president de la demarcació
de Tarragona
del Col·legi de Periodistes.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé,
i ara ens quedem
amb Màrius Serra.
D'acord.
Gràcies.
Adéu-sia, bon dia.
Ignasi Soler,
el màxim responsable
del Col·legi de Periodistes
aquí a les comarques
de Tarragona.
I, com dèiem,
ens quedem i saludem
amb Màrius Serra,
que estarà aquesta tarda
a partir de dos quarts
d'avui del vespre
aquí a l'Auditori
de Caixa Tarragona.
Màrius Serra,
bon dia.
Hola, bon dia, bon dia.
Ara ens deia l'Ignasi Soler,
clar, més d'un pot pensar
què fa Màrius Serra
en un cicle
sobre experiències
de periodista.
Màrius Serra,
sobretot,
se'l coneix,
en fi,
com a escriptor,
per la seva vinculació
a la llengua,
als jocs,
però, clar,
és que Màrius Serra
col·labora
i té una relació
amb els mitjans
de comunicació
des de fa molts anys.
Com ho portes,
la teva vida,
la teva relació
amb els mitjans?
Bé, no,
De fet,
per mi,
des de gairebé
la primaria
jo vaig començar
a publicar llibres,
però,
de seguida,
vaig començar també
a col·laborar
en la premsa escrita
primer
i després,
tant en ràdio
com en televisió.
Per mi,
la diferència
o la,
diguem,
la duplicitat
és una mera
qüestió de ritme,
no pas
ni d'intensitat
ni tan sols
de...
Diguem,
per mi és el mateix ofici.
L'única cosa
que el plantejament
de l'escriptura
periodística
sempre comporta
una mica
la fórmula
de la velocitat,
no?
És l'espai
partit al temps
i això
la diferencia
de l'escriptura
tant si és de ficció
com si és
de tassaig
que jo també
practico
en la qual
el temps
és una variable
diferent,
no?
Aquí
és irreversible.
Jo
he publicat
més de
dos mil articles
vivia
en aquests últims
vint i pico d'anys
i sempre
han estat
predeterminats
per una periodicitat,
una longitud,
un context,
no?
Sabent que
doncs o sortiran
a l'avantguàrdia
o sortiran
al temps
o al punt avui
o d'altres mitjans
amb els quals
he col·laborat
i això
implica
que no són
una peça
única
ni una peça
que estigui
independent,
no?
No diguis el mateix
ni de la mateixa
manera
des d'un context,
des d'un àmbit,
des d'un mitjà
en definitiva
que des d'un altre.
On et trobes més còmoda?
A la premsa escrita?
És a dir,
escrivint
o intervenint
en programes
fent col·laboracions
en ràdio
o en televisió?
Per mi
realment
són llenguatges
força diferents.
Tot això
fonamentalment
on em trobo
més còmode
és escrivint
perquè
aquesta és
l'activitat
que
sempre
he portat
el pal de paller,
diguem,
la mare
de totes les activitats,
oi?
La ràdio
sempre m'ha resultat
també molt propera
a l'oralitat.
Per mi
és una extensió
de l'escriptura,
forma part
de tot el bagatge
lingüístic
i literari
de qualsevol
tradició,
prové de l'oralitat,
no?
És després
que es fixa
en l'escriptura
i és després
que pren
una volada
diguem,
més de cara
a la memòria
per quedar fixada.
Però sense
l'oralitat
no hi ha llengua
d'expressió,
no hi ha res.
I per tant
la ràdio
en aquest sentit
m'he sentit
còmode
també.
A la televisió
he de dir
que
si te l'hagués
de posar
en llista
la posaria
l'última
no pas
perquè
ni m'agradi
ni em deixi
de gravar
sinó
perquè realment
és una complexitat
més gran.
Hi ha una suma
de llenguatges
i hi ha molts altres elements
que poden
interferir
en el propi
missatge.
És a dir,
interferir vull dir
que també
formen part
del missatge,
no?
Tota la qüestió visual
i també industrialment
diguem,
depèn d'un equip
molt més elevat,
molt més gran
de gent
per fer el que en ràdio
fas amb menys gent.
Per tant,
en aquest ordre,
l'escriptura,
la ràdio i la tele.
Molt bé.
Màrius Serrer
és el rei de la llengua?
Jo soc republicà,
jo monàrquic
no m'hi trobaràs gaire.
Tu ets el president
de la república
de la llengua?
Home,
realment,
per mi,
la llengua
i les llengües,
jo podria fer
èmfasi en això,
que,
diguem,
defensar
afeguadament
la llengua pròpia
i conèixer-la,
dominar-la,
estimar-la,
patir-la també
i en tot cas
explorar-la,
no només no exclou
les altres,
sinó que suma,
no?
Per mi,
el llenguatge verbal
és l'essència
de la civilització,
de la cultura
i de l'ésser humà.
A través de llenguatge,
verbal que ens expressem,
que ens comprenem,
que intentem comprendre'ns,
que és diferent,
i que som capaços
de narrar,
d'explicar històries,
d'intentar convencer
els altres,
de dialogar,
de discutir
en definitiva,
no?
Per tant,
a mi sempre em trobaràs
a prop de qualsevol fenomen
que tingui a veure
amb la llengua
en el llenguatge verbal,
sí.
I, Màrius Serra,
com observa
aquest moment de canvis,
que, en fi,
alguns consideren revolucionaris
que hi ha al voltant
dels mitjans de comunicació
i també des de la seva
perspectiva d'escriptor,
perquè la casualitat
ha volgut que ara
fa una hora
entrevistéssim
el president
de l'Associació d'Editors
en Llengua Catalana,
el Jordi Ferrer,
i ens comentava també,
en fi,
la crisi conjuntural
per la qual
travesem tots,
però segurament
la crisi estructural
que afecta
el món del llibre
o el món
dels mitjans de comunicació,
cap a on anem,
per exemple,
amb el suport paper
o amb el suport digital,
amb les descàrregues il·legals.
Màrius Serra,
com observa
tot aquest món
que està canviant
a una gran velocitat?
Bé,
jo ho observo
amb passió
i amb la consciència
d'assistir
realment
a un canvi
de terç,
a un canvi
de paradigma
d'una intensitat
molt elevada,
comparable,
si mirem enrere,
que és l'única cosa
que ens queda
per fer sempre
als humans,
que és intentar
aprendre
d'errors
i d'encerts anteriors,
si anirem enrere
a la història,
jo m'atreviria a dir
que els canvis
que comporta
l'era digital
són
i tindran
unes conseqüències
superiors
a tota
la industrialització
que va significar
a finals del 19
i a primers del 20
l'accés
de l'electricitat,
el telèfon,
totes les grans
diguem,
infraestructures
a nivell mundial,
sempre parlant
d'aquest món
relativament reduït
del món desenvolupat,
diguem,
o des d'Occident.
Jo crec que avui
la revolució
és major,
primer perquè
és més global
i segona
perquè obre portes,
no?,
i obre portes
que no
no exclouen
l'emissió.
Diguem que avui en dia
tots podem arribar
a ser emissors,
cal veure
com arribar
als receptors,
però el canvi
d'accés,
d'interactivitat,
que significa
que ha significat
el naixement
de la xarxa
i que significa
cada cop
anar aprofundint
més en l'era digital,
és molt radical.
En aquest sentit
sí que té raó
el Jordi Ferrer
i té raó
tothom
de l'àmbit
del llibre,
del món editorial
i del món
dels mitjans
de comunicació
escrit,
que són,
diguem,
tampoc
no els podem
dissociar
de l'audiovisual,
oi?,
però fonamentalment
la crisi estructural,
crisi entesa
amb necessitat
de canvi radical,
és per l'àmbit
de l'edició
en paper,
de la publicació
de la premsa
escrita,
en molt poc temps,
i jo crec que per aquest ordre
els diaris
seran molt diferents
de com són ara,
tindran molt més
a veure
amb altres
llenguatges,
costarà molt
de distingir
una capçalera
d'un diari
d'una
emissora
de televisió,
i
en aquest camí
podem perdre
uns llençols,
diguem,
no?,
però si conservem
els valors bàsics
del periodisme
i el criteri
i la informació,
doncs,
en fi,
aquesta revolució
pot deixar
fora de joc
gent
que ja no estigui
capacitada
o amb voluntat
d'adaptar-se
a la nova situació,
però en canvi
pot donar molt d'això
que tota una generació nova
de gent
que ja és nativa
digital,
no?,
pel que fa al món editorial,
és un ritme
editorial de llibres,
em refereixo,
és un ritme
una mica més lent,
jo crec que el paper
i el llibre electrònic
conviuran
durant dècades
i jo no
descarria,
diguem,
la supervivència
del llibre a paper,
i ho dic així
com si estigués amenaçat,
oi?,
perquè de vegades
aquests moviments
del tèndol,
de vegades
exigerem
tots plegats.
El llibre
és un objecte
molt ben dissenyat,
és perfectament
dissenyat,
i porta
cincers des de
Gutenberg
en Sà
triomfant
i funcionant,
de manera que
jo no
alviro
una decisió,
però sí
clarament
una convivència
amb l'altre
suport
i
hem de treure
uns prejudicis
de davant dels ulls
i agafar el toro
per a les banyes,
no?
Una altra cosa
són els diaris,
jo aquí sí que hi veig
un món
impossible
sense diaris
de paper
en molt poc temps,
diguem-ne,
en qüestió d'anys.
T'escoltarem aquest vespre
perquè ara arriben
les notícies
de les 12,
d'acord?
Això és sagrat,
nina!
Gràcies,
que vagi bé,
adeu,
bon dia!