Fins demà!
Dos noms propis, dos professionals de diferents disciplines artístiques, jo crec que prou importants, són Lluís Claret i Anna Maria Bufarull, violonxelista l'un, directora cinematogràfica de Tarragona, l'altre s'ajunten, en aquest cas, per un projecte a favor d'una malaltia, que ara en parlarem, la fibromiàlgia.
Com serà tot plegat? Doncs, vireu, la proposta és dimecres al Teatre Metropol, a partir de les 8 del vespre, un concert excepcional, diria jo, de violonxel amb Lluís Claret.
Els beneficis d'aquest concert aniran per finançar el projecte cinematogràfic, la propera pel·lícula de l'Anna Maria Bufarull, que és una pel·lícula per donar a conèixer la fibromiàlgia.
Diuen que la primera pel·lícula sobre aquesta malaltia que existeix. Ens acompanya la directora Tarragona, Anna Maria Bufarull. Anna, bon dia.
Bon dia.
El Lluís Claret no l'hem pogut tenir perquè em sembla que està assajant.
Ara mateix està amb els darrers assajos per estar preparat el dia del concert.
Dimecres no ve sol, ve amb els violonxelistes de Barcelona, per tant serà un format una miqueta més ampli.
Exacte. Ve ell amb els violonxelistes de Barcelona i també acompanyat del pianista Gerard Pastor, que a més a més és el compositor de la banda sonora de la pel·lícula.
Clar, perquè d'això es tracta, no? De que a la teva pel·lícula, de fet es diu sonata per a violonxel, la banda sonora la posa a aquest instrument.
Evidentment, és una pel·lícula centrada molt en una dona de mitjan edat, la Júlia.
És una violonxelista reconeguda que té una carrera internacional de gran renom.
Quan sentim com toqui la Júlia realment estarem escoltant en Lluís Claret
i la Júlia es trobarà que començarà a patir forts dolors i li diagnosticaran la fibromialgia.
Llavors, sí que és veritat que des del principi hem tingut molt present una mica aquesta música de violonxel
que va tan carregada de fortes emocions i estem treballant ja en la banda sonora de la pel·lícula.
No és una pel·lícula documental, sinó que és una pel·lícula de ficció, però que té com a fons això. El tema principal és la malaltia, no?
Exacte. De fet, és una pel·lícula que nosaltres hem plantejat amb un caire social molt important,
sobretot pel fet que suposa donar un pes tan rellevant a una malaltia com la fibromialgia,
que fins ara no s'ha visibilitzat prou en la nostra societat.
Si més no, no hi ha cap pel·lícula que la tracti amb prou rellevància i creiem que és important per tot el que suposa
quan una pel·lícula parla d'una problemàtica, no?
Però sí que és veritat que no serà un format documental, no volem fer un documental mèdic i donar data,
sinó centrar-ho en la visió d'una dona que es veu afectada per la fibromialgia.
Jo ho anava a dir abans en el sumari, el que vaig dir és que dic no, calla, perquè no saps...
A mi em fa la impressió això, que la fibromialgia encara és una malaltia una mica a l'ombra.
És això, és la sensació que teníeu i és el per què surt aquesta pel·lícula, no?
Sí, de fet, potser cada cop se'n parla més, però sí que és la veritat que quan parles amb les persones afectades
i amb familiars hi ha molt la sensació que si no ho vius de manera molt propera,
la gent... és difícil d'entendre com pot ser la vida d'un afectat de fibromialgia, no?
Perquè el fet que siguin, doncs, dolors, que un dia potser els tens en un lloc del cos,
però l'altre dia en un altre, que un dia et trobes més o menys bé, pots fer una vida més o menys normal,
però un altre dia ni tan sols pots sortir de casa, doncs clar, pel que no ho viu o no saps
si aquesta persona està afectada d'això, doncs realment és una mica complicat.
Sembla que els símptomes o potser la detecció no és tan fàcil de detectar o diagnosticar a través de proves mèdiques
i per tant, bueno, queda una mica amb un... bueno, tens dolors, doncs mira, ja estan els dècits i punt.
Sí, de fet, sobretot fins ara, doncs, ha estat una malaltia que ha anat a parar una mica el pot de les malalties
que els metges no saben diagnosticar, no?, que una mica quan un ha estat durant anys i anys amb proves
i no li troben res i vinga, dolor, i les anàlisis estan perfectes, perquè a més és una de les coses que et comenten, no?,
moltes de les persones afectades, que és que sempre als anàlisis els hi surten bé, llavors representa que han d'estar sants
però no s'hi senten, no?, llavors, clar, és una mica el pot on han anat a parar molts, molts diagnòstics
i, doncs, hi ha una feina sobretot de conscienciació social de què vol dir patir fibromiàlgia.
Tot això amb les derivacions, els problemes, vaja, derivats que pot comportar, clar,
el fet que potser no et diagnostiquin, vol dir que no et pots demanar una baixa
i, per tant, bé, doncs has de continuar fent una vida socialment normal quan en realitat no estàs bé.
De fet, això és tot un altre caire que encara està per lluitar, diguem, des de les associacions d'afectats i familiars, no?,
perquè molts d'ells no poden fer una vida laboral normal i, per altra banda, tampoc s'està reconeixent
com una malaltia que doni cas per una baixa laboral, no?, de manera que, clar, és un tema molt, molt difícil, molt complicat.
L'Anna Maria Bufarull sempre, en format més documental o més de ficció,
sempre s'ha tractat en les teves produccions temes socials i que, en certa manera, serveixen per posar de manifest
a vegades problemàtiques o qüestions que queden amagades, no?, a notes, el Pierre parlava sobre la guerra civil i el franquisme
en diferents poblacions d'Espanya. Hamada ens traslladava, si no recordo malament, cap a un dels llocs més inòspits, no?,
per viure del planeta. I ara tractes, doncs, el tema d'aquesta malaltia.
És, no ho sé, per què has triat ara aquest tema? De totes les mil coses que hi ha, veiem que ets inquieta, no?,
Sí, d'alguna manera sempre m'ha interessat, doncs, compaginar el tema, diguem, cinematogràfic i la vessant artística, no?
Sí que és veritat que he tractat temes socials, però he intentat sempre fer-ho d'una mirada molt d'autor, molt personal,
és a dir, no són treballs purament de reportatge, sinó que sempre és molt la meva mirada.
I en aquest cas, fa molts anys que tenia la idea, doncs, de poder tractar la fibromialgia,
perquè, de fet, em toca de forma personal, la meva mare està afectada de fibromialgia,
llavors, conec molt bé com és la vida d'una persona, doncs, que pateix dolors,
que molt sovint, doncs, no pot seguir el ritme d'altres persones,
i realment tenia molt d'interès en barrejar aquesta problemàtica purament física i psicològica
amb el fet d'un artista, no?
Per mi era molt interessant veure com un artista que dedica la seva vida no només a una feina,
sinó a una passió, i que realment és difícil que pugui viure desvinculat d'aquesta passió, no?,
com podria ser, doncs, el cas del violoncel, d'una dona que viu en la pel·lícula entregada a la seva música
i a produir dia rere dia, a mostrar les seves emocions a través de la música,
doncs, com s'ha de confrontar als propis límits del seu cos, no?,
és a dir, com aquests dolors fan que el seu cos canviï
i, d'alguna manera, li impossibilitin fer el que ella necessita, no?
Diguem que aquí hi ha una lluita molt cinematogràfica que m'interessava abordar.
A part, crec jo, jugant molt bé amb la sonoritat,
clar, el violoncel et dona un tipus de nota musical
que ja porta a despertar tota una sèrie d'emocions
que, per exemple, un instrument no t'ho donaria.
Sí, exacte.
De fet, la tria del violoncel va venir una mica marcat per això, no?
També pel tamany del violoncel, que es pot equiparar, doncs, diguem,
fins i tot a una figura humana, no?
I una mica el fet de tocar el violoncel és, en certa manera,
com acariciar una persona.
I, per altra banda, quan...
És que em va sorprendre molt, no?,
un cop veient una violoncelista tocar,
realment l'esforç físic, purament físic, que es fa, no?
Si us hi fixeu, en els dits arriben a fer una pressió,
necessiten una mobilitat, els braços, moure l'arc, no?
Realment em va venir el dubte, no?,
com una persona que té aquests problemes físics
de no saber com reaccionarà al seu cos
pot arribar a aconseguir que el violoncel soni i com ho fa, no?
La tenim feta ja, la pel·lícula?
La pel·lícula no està feta.
De fet, estem en fase de desenvolupament.
Vam començar l'any passat, el maig,
coincidint amb el Dia Internacional de la Fibromiàgia,
que és el 12 de maig,
i vam començar...
Bueno, tenim ja el guió,
hem estat treballant en temes de càsting,
i sobretot estem ara una mica aixecant el pressupost
per poder fer el rodatge.
Llavors, nosaltres el que vam voler plantejar
va ser no només preparar una pel·lícula de forma convencional,
sinó de fer-ho de forma oberta,
és a dir, una mica de cara al públic,
que tothom pugui saber en quin moment del procés estem.
Va ser per això que vam donar-ho a conèixer
i vam crear una web
i un grup de Facebook molt actiu
on tothom pot estar informat
d'en quin moment estem,
una mica tot el que anem fent dia a dia.
Com us trobarem, doncs?
A la web www.sonataparavioluncel.com
podreu veure exactament la història,
diferents dossiers de premsa,
i també com col·laborar,
perquè el que és interessant és que
creiem que és una pel·lícula necessària,
i creiem que a través de les petites contribucions
de cadascú, de cada persona
que vulgui veure aquesta pel·lícula feta en una realitat,
doncs pugui contribuir en la mesura del que pugui.
Llavors, a la web teniu tota la informació.
També a través de Facebook,
facebook.com barra sonata paravioluncelo.
Un cop tingueu el finançament,
ja tancat, quan comenceu a filmar
i quin termini us heu plantejat
quan la podreu estrenar?
La nostra primera idea és poder rodar
entre finals d'aquest any,
primavera de l'any que ve,
seren una mica realistes
veient els moments econòmics que estem vivint,
ens n'anem més cap a la primavera del 2013,
llavors la idea seria poder-la estrenar
a finals del 2013.
Lluís Claret,
un primera figura del violoncel,
encantat suposo de col·laborar a la pel·lícula, no?
Sí, sí, sí, de fet va ser
la primera proposta
que vam tenir a nivell musical,
hem estat treballant des del principi
de forma molt estret
amb en Gerard Pastor,
que és el compositor
de la banda sonora
i va ser la seva primera proposta
parlar amb en Lluís Claret,
li vam presentar el projecte
i va estar encantat.
I de fet,
per això va ser que li vam proposar
també de fer aquest concert
tan especial a Tarragona
i, bueno, dimecres aquí el tindrem.
Els tindrem a Lluís Claret,
els violoncelistes de Barcelona,
a Gerard Pastor també?
Exacte, sí.
Tots allí?
Sí.
Concert benèfic,
entrada donatiu de 15 euros,
que aniran per finançar
aquesta sonata per a violoncel,
que és la primera pel·lícula,
diuen,
sobre la fibromialgia,
una pel·lícula de ficció,
però amb un rerefons
molt basat en fets reals,
per entendre'ns,
i a més,
qui la produeix,
qui està al darrere,
és l'Anna Maria Bufarull,
directora de Tarragonina.
Et sembla si obrim línies telefòniques
i regalem entrades?
Perfecte.
Mireu, sempre tenim entrades
per regalar per anar al Teatre Metropol,
és una deferència que tenen,
per als nostres oients,
i normalment les regalem
de dues en dues,
i avui ja tenim moltes,
el que passa és que,
com que es tracta
d'una finalitat benèfica,
jo us diria que les regalarem
d'una en una,
de manera que si voleu
anar acompanyats,
doncs,
una vagi gratuïtament
i l'altra persona pagui entrada.
És una entrada,
doncs ja us dic,
de 15 euros
que anirà a benefici
amb aquesta finalitat benèfica
de fer la pel·lícula
sobre la fibromiàlgia.
9-7-7-24-47-67.
Avui regalem
una entrada per persona.
9-7-7-24-47-67.
Tenim ja una trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Qui ets?
Gloria Herrera.
Gloria Herrera.
Com estàs?
Bé.
Sí, t'interessa el tema?
T'interessa el violonxel
o la pel·lícula?
Les dues coses,
perquè és una fibromiàlgia.
Mira.
Molt bé.
Creus que ja tocava,
doncs potser no,
que es donés més a conèixer,
fer una pel·lícula sobre el tema?
Pues sí,
perquè la gent no coneix res
i ens tasa de
de locas
i de histèricas
i no ens ha fet
moltes gràcies,
la veritat.
Doncs, Gloria,
escolta,
gràcies per trucar.
Esperem que disfrutis,
que acudeixis el concert.
L'Anna,
et vol dir alguna cosa?
Una cosa,
Gloria.
Vull aprofitar
que dius
que tens fibromiàlgia.
Els membres
de la CAF,
de l'Associació Catalana
d'Afectats
de fibromiàlgia,
que sàpiguen
que tenen
un descompte especial.
Només cal que ho digueu
a la taquilla
i us faran
un 10% de descompte.
Moltes gràcies, eh?
Molt bé.
Ah,
te guardem una entrada
igualment, Gloria?
Moltes gràcies.
Gràcies per trucar.
Una abraçada.
Adéu, adéu.
A més,
no ho vam comentar,
Anna,
però és una malaltia
que sembla
que afecta més
a les dones.
Sí, sí, sí.
Sobretot el percentatge...
Això faig un punt amplós.
Sí, sí, sí, sí.
977-24-47-67.
977-24-47-67.
Tenim més entrades
per regalar
per anar dimecres
al Metropol.
Aquest concert excepcional
de violonxel
amb Lluís Claret.
Com que és a finalitats benèfiques,
us donem només una entrada
de manera que si ja aneu acompanyats,
doncs mira,
l'altra persona hagi de pagar,
us repartiu les despeses després.
Són a 15 euros de donatiu.
Sembla que tenim
molta gent solidària
aquí a Tarragona.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Qui ets?
Roser Andreu.
Roser Andreu?
Sí.
Interessada pel tema,
per la pel·lícula,
pel concert i pel tema,
per tot,
una mica de cada.
Molt bé.
Doncs no t'entretenim més,
Roser,
que tenim moltes entrades.
Escolta,
que gaudeixis moltíssim, eh?
Molt bé,
agraïda, eh?
Vinga, gràcies.
Nosaltres a tu.
Adéu, Roser.
Adéu, adéu.
Us agraïm especialment
aquestes trucades avui
per les entrades
del Teatre Metropol,
perquè nosaltres us fem
el regal d'una entrada,
però bé,
la vostra contribució,
que suposem que anireu acompanyats,
doncs servirà per donar a conèixer
en definitiva més
aquesta malaltia,
a la fibromialgia 977-24-4767.
Contentíssim estic, eh?
El telèfon treu fum.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, qui ets?
Hola, em dic Anna de Tarragona.
Anna de Tarragona,
dóna'm un cognom, dona.
Anna Zester.
Anna Zester.
Sí.
Molt bé, Anna.
Escolta, com és que t'interessa el tema?
Doncs mira,
perquè us estava sentint ara per la ràdio,
també tinc un conegut
que toca el violí i que la pateix,
la malaltia,
i el meu nen toca el violoncell,
el meu home també,
i mira,
molt bé,
per tot plegat.
Ostres, Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs Anna,
perfecte,
que gaudeixis moltíssim d'aquest concert,
i gràcies per trucar-nos,
te guardem una entrada.
Molt bé, gràcies a molt.
Gràcies.
Vinga.
Us recordem,
deixeu-me que us recordi
que el concert és dimecres,
bé,
demà és festa,
1 de maig,
doncs dimecres,
a les 8 del vespre.
977-24-4767.
Tenim 3 entrades més per regalar,
avui les estem regalant
de manera individual,
i d'aquesta manera,
doncs si aneu acompanyats al concert,
haureu de comprar una entrada,
doncs que anirà per al donatiu.
Recordeu que és un concert benèfic,
solidari,
per poder fer aquesta pel·lícula
sobre la fibromiàlgia.
Bon dia,
nova trucada,
bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, qui ets?
Adela Garcia.
Adela?
Sí.
Hola, Adela,
com estem?
Mira, bé,
anem passant.
Sí, aneu passant, eh?
Sí, sí.
Interessada en la pel·li,
en el concert?
Sí, en tot, en tot, en tot.
Sí.
És molt interessant i jo ni ni tant,
que parlin d'aquesta malaltia
que no fan cas ningú.
Doncs, Adela,
com sempre,
mira,
a través de la música,
que gaudeixis també d'aquest concert.
Gràcies per trucar.
Vale,
moltes gràcies.
Gràcies.
Adéu, adéu.
Anem per feina, eh?
No us entretenim gaire en els comentaris,
perquè encara ens queden dues entrades
per regalar
i tenim encara temps
de rebre més trucades.
A les dues concretament,
977-24-4767,
977-24-4767.
Us recordo la cita,
serà dimecres.
Demà passat,
al Teatre Metropol,
a partir de les 8 del vespre,
Lluís Claret,
junt amb els violonxelistes de Barcelona,
junt amb el pianista Gerard Pastor,
interpretaran peces de Pau Casals,
de Beethoven de Bizet.
També el tema principal,
el tema de Júlia,
la banda sonora d'aquesta pel·lícula,
en definitiva,
és un concert de violonxel
amb primeres espases,
diríem,
interpretant aquest repertori
i tot el que recaptin de les entrades,
15 euros d'entrada,
serà entrada donatiu
perquè poder fer una pel·lícula,
la primera pel·lícula
sobre la fibromialgia,
que es diu Sonata per a violonxel.
Darrere crida,
nosaltres regalem una entrada
per anar a aquest concert
i si hi aneu acompanyats,
doncs l'altre servirà
per al donatiu per la pel·lícula.
977 24 47 67,
si no ho deixaríem aquí.
Ens queden dues entrades
per regalar,
vinga,
dues persones
que ens puguin trucar,
que vulguin anar
a aquest concert,
jo diria que excepcional.
Bon dia.
Hola,
soc el Pau,
ara estem escoltant
el programa
per la ràdio
i vull una entrada.
Pau,
com et dius de cognom,
carinyo?
Fernández Éster.
Pau Fernández,
doncs vinga,
t'aguardem una entradeta.
Vale.
Gràcies, guapo,
adeu, adeu.
El Pau hi anava
amb el discurs après,
eh?
Que avui una entradeta.
A vegades és un dia
en què potser els nens
estan de...
fan col·le?
No fan col·le avui els nens?
Avui no fan col·le,
no?
Veus que bé.
Per aquí hi ha pares
que em diuen
no, avui no.
tenim l'última entrada
per regalar.
Si ens truqueu ràpid,
ràpid,
la podeu aconseguir,
si no ja
tancaríem aquí
aquesta entrevista
i també
el concurs
977-24-47-67.
Faig això sí,
l'últim recordatori
de Cadi Mekres,
Lluís Claret,
els violoncelistes
de Barcelona
i el pianista
Gerard Pastor
ens interpreten
un concert
excepcional
de violoncel
a favor
d'aquesta pel·lícula
sonata per a violoncel.
Sí?
Darrere crida.
Doncs tanquem aquí,
sí.
Calla,
espera,
espera.
L'última trucada telefònica
que podem rebre.
Sí,
bon dia.
Hola,
bon dia.
Qui ets?
Hola,
soc la Dolors.
Dolors què més?
Dolors Quesada.
Dolors Quesada,
molt bé.
T'interessa el concert,
la pel·lícula,
el tema?
Home,
m'interessa tot en general,
però,
bueno,
la música,
la música
estic molt posada
i sobretot,
bueno,
la fibromialgia,
que tindríem de donar-li
més importància,
no?
Doncs a veure,
amb iniciatives com aquestes,
a veure si ho aconseguim.
Gràcies, Dolors,
te guardem una entrada,
moltes gràcies.
Sí, gràcies.
Adéu,
una abraçada.
I acomiadem també,
diem adéu a l'Anna Maria Bufarull,
la directora d'aquesta
sonata per a violoncel.
Anna Maria,
gràcies per venir,
felicitats, eh?
Moltes gràcies a vosaltres.
Per tot aquest projecte,
que vagi molt bé.
Moltes gràcies.