...
...
En punt, dos quarts d'una del migdia,
seguim en directe des de l'església de Nazaret,
aquí a la plaça del Rei, i ara ja, de fet,
comencen fins i tot als bars a muntar les terrasses
i a situar-se ja a la plaça del Rei,
comença a sortir el sol, això és una bona senyal.
I ara, quan parlàvem amb el Roser, segur que heu sentit
algun soroll de fons, home, és que en un moment
s'ha muntat aquí, vaja, tots els bancs,
tots els cadires, tot preparat
pels actes que hi ha previstos per avui
i també per aquests dies de Setmana Santa.
Estem a l'església de Nazaret, dijous sant,
demà és divendres sant, i per tant, home,
tenen molta feina, doncs,
a acabar de preparar tots els últims detalls
d'aquesta Setmana Santa.
Us ho hem promès, eh, que avui parlaríem
dels armats de la sang.
En vam parlar ja l'any passat, també, en aquest programa,
però ja ha passat un any i podem explicar
algunes novetats de com està aquest projecte
i és que, doncs, els armats de la sang
estan preparant unes noves vestimentes,
uns nous vestits per l'any,
que intentaran estrenar l'any vinent.
Ara en parlarem.
Ens acompanya el president de la sang,
el Josep Maria Fortuny.
Josep Maria, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I també ens acompanya el Carles Micolles,
coordinador del projecte,
i armat amèrit, eh, Carles, bon dia.
Efectivament, bon dia, sí.
I ens acompanya també l'Agustí Busquets,
una mica l'almamater del projecte,
també armat.
Agustí, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estem?
És a dir, en quin moment ens trobem?
En el que parlàvem l'any passat,
n'hem parlat també allà algunes vegades.
En quin moment està el projecte,
doncs, d'aquests nous vestits
dels armats de la sang?
Bueno, la veritat és que la idea
quan vam ficar en marxa el projecte
era que per la Setmana Santa del 2012
ja tinguéssim el nou equipament, no?
A partir d'aquí, bueno,
ens hem trobat amb dos inconvenients,
o potser algun avantatge, no?
Primer és que quan l'Agustí, el Carles,
el Capitan Manalles, l'Alfons,
que han sigut una mica els que
s'enocupen del projecte,
han estat buscant els proveïdors
on podien buscar el material,
doncs, bueno, a principi ens havíem mogut
per aquí a la zona de Girona,
que era on antigament havíem acudit
per fer el material que tenim ara,
però, bueno, va aparèixer un proveïdor a Múnich
que, bueno, la veritat és que
les seves peces ens han semblat espectaculars, no?
Tenim ja el cas del Capitan,
que, bueno, doncs, no té res a veure
amb el que nosaltres teníem projectat
i, bueno, quan passen aquestes coses,
quan puja la qualitat,
també, d'alguna manera, puja el preu, no?
Precisament, bueno, doncs, el fet de decidir-se
a veure si tiràvem cap a aquest nou proveïdor
i el fet que, bueno, doncs,
tampoc el tema dels apadrinatges
ha tingut l'èxit o l'empenta
que esperàvem, no?, que podríem dir
que avui estem entre el 50% i el 60%,
ens ha portat a, bueno, doncs, fer-ho amb una mica més de calma
i presentar-ho per l'any 2013.
Precisament, el cap de setmana que ve, un grup de 10 persones,
ens desplaçarem a Múnich per veure exactament com està el projecte
i ja per acabar de decidir, l'últim que ens falta, no?, que és el tema del cos, no?
de, com se diu, l'armadura, la...
La lòrica tòrax.
La lòrica tòrax, bueno, per acabar de decidir, perquè, clar,
fins ara només tenia, sortia per la part de davant
i després anava amb un correatge,
la idea era mantenir-ho així,
el proveïdor aquest que fa les coses com ell vol,
ens ha dit que no, que ha de ser per davant i per darrere,
i, bueno, doncs, la setmana que ve anem a Múnich
per acabar ja de decidir i esperant que pel 2013, efectivament,
puguin sortir els armats amb la nova vestimenta.
Explica'm una mica això que apuntava el Josep Maria,
això que intentava buscar uns provadors,
però, vaja, finalment, va anar a parar a Múnich.
Com va ser una mica aquest procés?
Bé, nosaltres, des dels inicis,
que hem estat estudiant molt a fons
tot el tema dels fonaments històrics,
la bibliografia existent,
ens hem donat compte que,
a banda que a Tàrrec ho va ser molt, molt important,
quan va estar a gust, diguéssim,
aquí vivint durant dos anys,
de fet, ell ja es va rodejar d'una guàrdia personal,
una guàrdia que després va derivar a ser la guàrdia pretoriana,
tan important a l'imperi,
és a dir, que ens hem donat compte que a Tàrrecó
és molt possible que es fundés aquesta guàrdia pretoriana,
i això ens ha inspirat molt, el projecte,
per tant, hem anat a buscar una fonamentació històrica
que, amb aquests fets històrics,
ens ha ajudat a trobar el camí.
Llavors, també, el que volem, sobretot,
és no fugir massa,
no fugir massa de l'estètica actual,
perquè també tenim molt en compte
la percepció popular dels armats,
no podem ser una cosa molt diferent
de la que fins ara hem estat.
Per tant, hem anat a buscar un equipament
que dignifiqui el que tenim ara,
que no el canviï molt del que portem fins ara,
però que el dignifiqui,
que millori tots els elements.
Aleshores, bé, doncs, per aconseguir-ho
vam anar a buscar els millors fabricants,
proveïdors que existeixen,
no a nivell...
Primer, a nivell nacional,
perquè aprofitant, evidentment,
els coneixements que també ens ajuda a tenir
a la Tarracoviva.
Nosaltres no som Tarracoviva,
això també ho diem molt,
molt sempre en tots els actes
que anem per publicitar el projecte,
però ens ajuda molt
el fet que hi ha gent coneixedora
dels fonaments històrics,
de la fabricació d'aquests elements,
a trobar el camí per executar el projecte.
Tenim gent, companys, amics de Tarracoviva,
que ens estan ajudant a trobar els proveïdors.
Fruit d'això, doncs, vam anar a buscar proveïdors
a Alicant, a Saragossa, a Cantàbria, etcètera,
i, com deia el Giu Maria,
també vam trobar un amúnic.
Doncs, el més seriós, el més formal,
va ser, precisament, aquest senyor de Amúnic,
que ens va garantir qualitat i solvència
a l'hora de l'entrega del material.
No diem que els altres no serveixin,
però aquest senyor, aquest de Amúnic,
ens ha demostrat que és potser
no el millor del món, però un dels millors del món
amb aquest material, amb la fabricació.
I quan parleu de qualitat, és a dir,
en aquest sentit, què és el que us va acabar de convèncer?
Per dir, doncs, on anem a fer a Amúnic, a la Manya?
Què és el que us va convèncer?
Doncs, va ser, doncs, acabo d'explicar.
Nosaltres ens vam posar en contacte amb aquest senyor
i li vam demanar un material de màxima qualitat
basat en un relleu que existeix de la Guàrdia Pretoriana
al Museu de l'Ubre del segle I,
que coincideix amb els fets històrics
que nosaltres volem representar,
la crucifixió ja de Jesucrist.
I ell, doncs, ens va dir, simplement,
mira, jo soc dels millors del món,
però no soc barat, o soc car.
Llavors, allò que puc fer és fer-vos un casco del capità,
us l'envio, si us agrada, me'l pagueu,
i si no us agrada, me'l torneu.
I costa tants diners, i el tindreu en tantes setmanes.
I va complir exactament...
I així va anar.
Així va anar, no?
I us va agradar el casc?
És fantàstic, està molt, molt ben acabat,
no té res a veure amb el que teníem fins ara,
és molt més sòlid, compacte,
té un plomall més llarg de crin de cavall,
per dintre està tot forrat de cuir,
les patilles, diguem, també forrades de cuir,
va lligat a sota la barbeta,
però no va allogar-se.
No té res a veure, no té res a veure.
I allò es va acabar d'enamorar.
Sí, sí, sí, vull dir, exacte, exacte.
Pesa bastant més que el que tenim ara,
és molt més sòlid,
és molt maco, és molt maco.
Clar, és que, Josep Maria, estem parlant d'un projecte molt ambiciós.
Sí, home, la veritat, quan nosaltres vam començar,
o quan vam ficar en marxa el tema de l'apadrinatge,
parlàvem de 1.200 euros per padrir, no?
La veritat és que, bueno,
el pressupost amb el proveedor aquest de Munic
s'ha disparat una miqueta, no?
El que no ens hem atrevit és a modificar el preu de l'apadrinament, no?
Llavors, bueno, per cobrir aquest dèficit que tindrem
respecte a el que pagaran els padrins,
si aconseguim conquerir els 42 padrins que necessitem,
fins al cost en real,
doncs, bueno, a part de...
Bueno, estem buscant qualsevol tipus de col·laboració,
en ara l'última que hem fet,
ha sigut treure uns adhesius
per ficar-los als comerços a Tarragona
que col·laborin en una quantitat mínima,
perquè, bueno,
tinguin la gent constància
que han col·laborat amb el projecte dels fermats.
Jo crec que, a veure,
ja que ens hi fiquem,
val la pena anar a buscar el màxim de qualitat,
que també serà més duradera
amb el temps,
i jo crec que els armats de la Sang de Tarragona
es mereixen, bueno,
qualsevol esforç.
Ara ho deieu, eh,
que amb aquest projecte,
amb aquest proveïdor que vau trobar a Múnich,
en què canvia del projecte inicial,
o de la idea inicial que teníeu vosaltres?
Més o menys, en què canvia, Carles?
Bé, bueno,
en realitat ja ha dit a l'Agustí
que no canviava gaire l'aspecte exterior extern dels armats,
diguem, per no trencar.
Això més o menys era igual, eh,
per no trencar.
Per no trencar, però, bueno,
llavors, a veure,
tenim, en vés dels vestits,
que ara és un vestit blanc
amb un ribatitzat vermell,
doncs ja seran,
ja seran,
ja seran,
ja seran un supermalis,
que es diu que és un vestit així de cuir,
i, bueno,
llavors la, la, la cuirassa musculata,
molt més llarga,
vull dir,
musculada,
vull dir que ara teníem una molt curta
que no era gens vistosa,
potser era fet de la gent d'abans,
potser era la gent més veïsets,
ara, clar,
tothom ensenyàvem la panxa,
vull dir,
i no feia,
no era gaire ètic,
no?
Bueno,
gaire, doncs,
bonic de veure.
I, bueno,
després també hi ha aquesta idea
que tenim un nou element
que és el signifer,
que és el que portava l'estàndard,
i així com fins ara el capità
era el que portava l'estàndard,
doncs,
incorporem una figura nova,
que és el signifer,
i que és el que porta l'estàndard,
i el capità, doncs,
passarà a tindre una espasa,
una,
es diu,
una...
Gladius.
Gladius, exactament,
en lletí Gladius,
que, curiosament,
els anys,
hem trobat fotografies
a la Vanguardia,
de la Meuroteca,
a la Vanguardia,
l'any 14,
que hi sortien armats
amb espasa.
Vull dir,
si d'una manera de volta
ens reincorporem
una mica d'un fet històric,
vull dir no és una novetat,
sinó que ja és un retornar
als temps històrics
dels armats.
Home,
se'ls veu que,
a més,
us il·lusiona un projecte com aquest,
és evident,
estrenar vestits nous,
sempre il·lusiona,
però us heu empapat
molt de la història,
això m'imagino
que també ha sigut molt gratificant,
de conèixer d'on ve tot plegat,
i de conèixer tota la història,
vaja una tradició com aquesta,
no m'imagino?
Sí,
aviam,
els armats de Tarragona
hem de recordar
que fa més de 250 anys
que surten,
que sortim,
representant aquells fets,
aquella època gloriosa,
podríem dir així,
per la ciutat,
de l'època romana,
en aquell segle XVIII
que va començar
a sortir
el cos dels armats,
doncs ja
aquelles persones
van creure
que això era important
i ho volíem representar.
evidentment les estètiques
des d'aquell 1756
fins ara
han canviat
durant totes les èpoques.
Nosaltres
cada vegada hem vist
que ha hagut
la intenció
de fidelitzar
l'equipament
d'acord amb els fets històrics.
Podríem dir
que el segle XVIII
era una representació
renaixentista
i
per dir un altre detall
també del segle XX,
doncs
les pel·lícules
de les grans produccions
d'americanes
també van influir molt
en l'estètica
de Ben-Hur,
Kuobadis,
etc.
I ara al segle XXI
creiem que
hem de fer un pas
important
en aquest aspecte
i anar a buscar
la dignificació
i la fidelització
de l'equipament.
A més a més,
també la ciutadania
de Tarragona
cada vegada
coneix més
tot el
equipament
perquè tenim
el festival
de la Tarracoiba
que això ha ajudat molt
els tarragonins
a fer-nos
conèixer
com era
exactament
la vestimenta.
Nosaltres
no som,
repetim,
Tarracoiba,
som els armats
de Tarragona,
de la sang de Tarragona,
però el nostre equipament
va més encarat
a una estètica
de desfilada.
O sigui,
no era
l'equipament
que s'utilitzava
per anar
a les batalles,
evidentment,
sinó
era l'estètica
de les desfilades,
de la guàrdia
d'allluïment.
Per fer un exemple,
la guàrdia urbana
de Tarragona
quan treballa
treballa amb un equip
i quan desfila
van amb un altre,
molt més lluït.
Digues,
aquí a Tarragona
el tema dels armats
és una cosa molt nostra
i que potser
no ens llama l'atenció
perquè estem tan acostumats
a setmana santa armats.
Però, per exemple,
ara que Dilluns Sant
van desfilar a Palència
o fa tres anys
que van desfilar a Salamanca,
per allí és una cosa novatosa,
no té res a veure.
La veritat és que
a Palència
vam anar
a la segona processó
amb importància,
després de la de Divendres Sant,
la de les 5 llagues
de Dilluns Sant
és la més important
la més important,
la que té més seguiment
i només se parlava
dels armats de Tarragona,
si no es parlava
de res més,
inclús el dia següent
a la premsa
tots els titulars
eren pels armats.
Què tal la visita
a Palència, doncs?
Molt interessant,
es van tractar molt bé,
molt bé
i, bueno,
ja et dic
el que comentava
el Joan Maria
que els diaris d'allà,
el diari
al norte de Castilla,
per exemple,
posava
que els soldats romanos
creaven gran expectació
en el desfile
de la protecció
del Cristo
de les 5 llagues,
no?
I amb moltes fotografies,
les primeres pàgines,
vull dir,
que vam que posar,
doncs,
sensació de la veritat,
vull dir,
les guines van agrair
moltíssim
el que van fer,
van quedar admirats
de les nostres desfilades,
els nostres moviments,
clar,
ells van tindre,
ens van comentar
8 armats
fa 60 anys,
però, bueno,
ja, doncs,
per degut a una època
que hi haurà crisi,
així,
dient,
a tota Espanya
de les processons,
van de separèixer
i ja no els han tingut més,
ja.
Home,
tot això és molt satisfactori,
imagino,
no?
Que és,
de marxar de Tarragona,
que és el que deia Josep Maria,
no?
Tarragona ja ho veiem
potser com a més habitual,
però, home,
anar fora i centrar
tots els titulars,
home,
això és important.
Bé,
és així,
no?
Nosaltres, de fet,
ens devem a la Setmana Santa
i, sobretot,
evidentment,
la de Tarragona,
no?
La de Tarragona.
De totes formes,
doncs,
arrel de les visions
que van haver aquest any,
doncs,
els representants
de la cofreria
de les Cinco Llagues
van quedar,
doncs,
diguem-ho,
impressionats,
per allò que comentava
el Josep Maria,
que potser
perquè no estan acostumats
a veure'ns,
no?
Llavors,
van insistir molt
en que anéssim.
Nosaltres,
això va ser,
doncs,
fa un mes
i som 40
en el corporatiu
i, clar,
organitzar 40 persones
en 3 setmanes
perquè puguin anar
a València
dos dies laborals
no és fàcil.
Podem dir que
dels 40,
36
vam poder dir que sí
perquè dins del corporatiu
hi ha molta motivació,
hi ha voluntarietat
i hi ha implicació
amb el corporatiu,
no?
I això,
doncs,
també ajuda
que les coses
siguin més fàcils.
I, evidentment,
vam disfrutar molt,
ens vam tractar molt bé
i vam,
inclús,
poder visitar la ciutat
amb molta comoditat
i ens vam,
també,
tipar molt
perquè ens han donat
molt bé de dinar
i de sopar.
No sé si us va ploure
o què?
No.
Va estar a punt,
a punt,
a punt,
que ells estàvem patint,
clar,
perquè ells tenien
un pressupost assignat
per això
i estàvem patint moltíssim
perquè,
doncs,
no plogués,
però va estar a punt.
A l'hora de començar
estava el cel negre,
Abelló de Llit deien
que plovia
i el de Abelló
anava cap allà
i estaven molt espantats,
però al final
doncs va sortir bé,
va ser una mica fresc,
una mica aire,
però no va passar res.
Home,
imagino que també és important,
no?
Josep Maria,
sortir de Tarragona
i demostrar
què s'havien fet a Tarragona,
oi?
No,
i tant,
la veritat és que,
bueno,
ha sigut,
Salamanca ja va ser
una experiència molt satisfactòria
i aquesta de Palència
que jo patia una mica,
no?,
perquè és el que dèiem,
no?,
a tres setmanes vista
era una visita
que no estava concertada
i a vegades dius,
bueno,
això d'anar tan ràpid
quasi hauria estat millor
que ens ho haguessin dit
per l'any que ve
que era el que havien proposat
a un començament,
el que passa és que
després se van animar
i van dir,
no,
no,
per aquest any
i la veritat és que,
bueno,
a vegades,
les coses que les veus
amb més preocupació
són les que acaben sortint millor,
no?,
perquè les fas pim-pam
i com no hi ha volta enrere
que ja hi som damunt,
la veritat és que ha quedat
tot molt bé
i, bueno,
la veritat és que estem satisfets,
bueno,
perquè, bueno,
és un orgull,
no?,
per la sang
i per Tarragona
el fet dels nostres armats
i, bueno,
que realment
quan anem fora
la feina que fan
es valora.
Com dèiem,
digue's,
Carles.
Pràcticament el viatge de tornada
vam arribar aquí,
vam sortir allà
a les 8 del dematí,
vam arribar aquí
quasi a les 4,
bueno,
a les 4 de la tarda
i a les 6
estaríem que tornar
a canviar els armats
per sortir
al Via Crucés
dels Nazarens,
no?,
vull dir que va ser tot arribar
cansats d'un viatge,
desempaquetar,
treure tot el material
i tornar-se a vestir
i tornar,
bueno,
va ser allò,
vull dir,
una semana intensa,
una semana intensa aquesta,
eh?,
en tot cas,
el que ens ocupava
eren aquests vestits
que, com dèiem,
estan ara
en procés de elaboració,
ho deieu abans,
la setmana vinent
marxeu cap a Alemanya,
doncs.
Sí,
tenim previst un viatge,
aprofitarem el cap de setmana
del 13, 14 i 15
per també visitar Múnich,
perquè també és una oportunitat,
però sobretot
hem d'aclarir molt bé
tots els elements,
tot el que està encarregat,
que són els cascos,
la cuirassa
i altres elements
com les canelleres,
etcètera,
per garantir,
eh?,
doncs,
aspectes tècnics,
econòmics,
sobretot de
poder estrenar aquest equipament,
doncs,
l'any que ve,
si d'ho vol,
no?
I,
a més a més d'aquest proveïdor,
també tenim altres,
també hem de treballar
amb les supermalis,
que és el cuir,
eh?,
tenim un proveïdor
ara mateix
a Lleida,
possiblement que ens pugui
fer la feina,
també hem de treballar
sobre les capes,
sobre el vestit,
sobre els supermalis,
perdó,
sobre el vexílium,
que és el estandard,
tenim feina,
però,
bé,
doncs,
doncs,
és important que ara mateix
puguem assolir,
doncs,
el pressupost,
el finançament suficient,
perquè això no deixa de ser
un projecte de Tarragona,
eh?,
dels tarragonins.
Creiem que els armats
són,
són,
són de Tarragona,
som de la sang de Tarragona,
però,
també formem part
de la cultura de Tarragona
i dels ciutadans
en general.
Ja que Tarragona,
doncs,
és patrimoni de la humanitat,
per exemple,
la romanitat,
doncs,
que més que els armats,
doncs,
siguem,
quelcom més que els armats,
diem que hi ha per tot,
Espanya o Catalunya,
no?,
vull dir,
almenys podem donar
un punt més de qualitat
que reforci
la capitalitat romana,
no?
Teniu confiança
en l'any venent
per a nosaltres estrenar?
Hi ha confiança
o hem de ser,
o,
és a dir,
hem de ser,
de no dir-ho molt alt,
de dir,
a veure si l'any que ve
no els tindrem,
què creieu?
Home,
a veure,
aquí el compromís que hi ha
és que si realment
quan anem la setmana que ve
a Múnich
ens garanteixen
que per l'any que ve
ho tindrem,
d'alguna manera,
ara,
si amb la campanya
que estem fent ara
aquesta setmana santa
cobrim el 60-65%
del pressupost
ens tirarem a la piscina
com s'acostuma
a dir
i confiant
que
amb el que queda d'any
si no arribem
al 100%
pràcticament
assolirem el 100%
i, bueno,
ja,
d'alguna manera o altra
ho farem.
Deies que el 50-60
pot ser encara poc
i que potser
confiàveu
més suport,
Josep Maria?
Home,
la veritat és que sí,
que confiàvem
que sobretot
la implicació
de molts congregants
o de persones físiques
per dir-ho
d'alguna manera
que tindria
més resposta
o inclús també
d'altres cofredies
de la ciutat
que també
tindríem
més
recolzament.
Però, bueno,
a poc a poc,
bona lletra,
a dir que estem
al 60%
que ja és per estar
contents,
aunque tinguéssim
el 100%
del finançament
aquest any
tampoc haguéssim sortit
perquè no haguéssim
tingut el material
acabat
perquè ja dic
que la setmana que ve
encara hem d'acabar
de decidir
sobretot el tema
de la curassa
per davant
i per darrere
perquè per davant
no ens la farà
perquè aquest senyor
diu jo garanteixo
la qualitat
però la garanteixo
de la forma
que la faig jo
jo per davant
no l'he fet mai
i llavors, bueno,
si no ens decidim
ho tindrem
que acudir
a un altre lloc
però jo crec que
la setmana que ve
ho tindrem ja tot
completat.
Com ho ha de fer la gent
aquells que vulguin
padrinar
els vestits?
Com ho poden fer?
No, no, es poden
només que es fiquin
en contacte
amb qualsevol
membre dels armats
o de la congregació
l'hi explicarem ràpid.
Ràpid, eh?
Sí.
Ràpid l'hi explicarem.
Escoltau-me,
demà és divendres sant
i per tant demà
us toca sortir
a la processa
del sant enterrament.
Com ho tenim això?
No sé si hi ha nervis,
la puja,
a veure si ens acompanyarà
o què?
Bé, jo precisament
com sóc emèrit
no surto, vull dir,
jo soc, estem a la reserva
per si hi ha algú
que falta o està malalt,
doncs bé,
però de moment sortirà,
esperem que sí,
hem dit que pel divendres
cap a la tarda
sembla que
millorarà el temps,
sembla ser,
no sé si hi ha sort
i sortim,
no sé a veure...
Agustí sí que sortirà...
Home,
tenim moltes ganes,
de fet avui ja
fem la guàrdia
a partir de les 8
i és una guàrdia
que hi ha uns relleus
cada 20 minuts,
mitja hora
i això dura fins a les 10
aquí a l'Església de la Sang
i demà
a partir de les 4,
si no tinc mal entès,
doncs sortiríem
i faríem la feina
el millor
que sapiguem.
Hem assetjat molt,
nosaltres de fet
venim assetjant
des del mes de novembre,
tenim un capità
que ens exigeix
i nosaltres hem de respectar
la seva autoritat
i bé,
i a banda de sortida demà,
si no vol
i si no plou,
doncs també tenim
una sortida programada
el dia 21 d'abril
a Torredembarra
per honorar
els nostres companys
de Torredembarra
en el seu 50 aniversari.
Després en parlarem
més detalladament
però demà
també participau
a la recollida
dels misteris
i de canviar
una miqueta aquest any,
enguany canviar
una miqueta.
Hi ha algunes novetats
interessants,
nosaltres sempre
hem apostat
perquè hi hagi,
no es concentri
tot a la Rambla
sinó que hi hagi
més diversitat
i tenim entès
que aquest any
doncs a part de la Rambla
hi haurien
també misteris
col·locats
a la plaça de la Font
que això també lluiria molt
i seria molt interessant,
no?
Sí, a veure,
els canvis aquest any,
altres anys
ja s'havia intentat
i bueno,
doncs no havia acabat
de madurar la cosa
però aquest any
aprofitant
que en lloc
de la carpa
de la plaça Verdaguer
els passos ja
estan a la catedral
i la recollida
diguéssim de la part alta
que és la tercera
que només se recollia
en la soledat
i els dos passos
del gremi de pagesos
doncs aquest any
també se recolliran
al pla de la catedral
o al carrer de les coques
el descendiment
i l'ecceomo
i a la plaça
de l'Ajuntament
la plaça de la Font
que només se recollia
el pas
de la presa
de Jesús
també s'incorporaran
aquest any
els dos passos
de l'associació
La Salle
amb la qual cosa
la primera recollida
se recolliran
els dos passos
del Cristo
de Bon Amor
de Jesús
de la Passió
els tres
de la plaça
de la Font
llavors se farà
la segona recollida
a la Rambla
que aquesta sí
que no canvia
amb els dos passos
dels remis de Marejans
els tres
dels Nazarenos
i el dels Maginets
i després la part alta
la tercera
com hem comentat
aquest any
en lloc de tres passos
amb cinc
el Carles
des d'on s'ho mirarà demà?
des d'on s'ho mira?
jo surto
de Rengleró
dels Armats
no els deixo sols
anem obrint
la processó
llavors portaré
el pinganillo
típic
que ens diran
si hem de
on parar
hem de fer una passada
perquè
hi ha molta gent
que pensa
que frenem
la processó
i no és veritat
nosaltres fem
de tapó
vull dir
que ens diuen
que hem d'anar
més ràpid
doncs anem més ràpid
fem parades
el que ens diuen
per darrere
tal com està
nosaltres fem
no obturem gens
la processó
i demà
quina hora
comença el dia
per vosaltres?
a partir de les 4
més o menys
cada any
canvia un quart d'hora
abans
sí
hi ha un pla
de millores
que ja fa
bastants anys
que està
duent-se a terme
i hi ha
un objectiu
molt clar
que és que no es talli
la processó
que estigui tot
el més coordinat
possible
i nosaltres
evidentment
com tenim
a veure
amb aquesta coordinació
doncs ens diuen
doncs heu de sortir
un quart d'hora abans
un quart d'hora després
però al final
és per
casar una mica
tota la recollida
i tota la processó
doncs demà
els armats
autèntics protagonistes
també de Divendres Sant
de la processó
del Sant Enterrament
i avui hem volgut parlar
de com anava aquest projecte
dels vestits
en continuarem parlant
i seguirem atents
doncs a com acaba tot això
i esperem que l'any vinent
ens tornem a trobar aquí
a la plaça del Rei
esperem que fora
i que faci caloreta
i que pugueu venir ja
amb els vestits
a veure
a veure si és veritat
Carles Agustí
Josep Maria
gràcies
i bon Divendres Sant
que vagi bé
gràcies a vosaltres
gràcies