Fins demà!
Bon dia i benvinguts!
Molt bon dia, Sílvia! Bon dia a tothom que s'està escoltant!
I bon dia a tothom! I bona Santa Tecla!
Estic sentint els espetecs, això vol dir que la plaça de la Fonja de Déu està ple de gent
i que comença ja el seguissi a fer la seva tanda de lluïment.
Doncs sí, Sílvia, si ens arribeu a donar pas, re, 3 minuts abans,
no us haguéssim pogut gairebé ni sentir ni contestar,
perquè a la plaça s'omplera de petards, de coets, d'aquesta sonoritat i de la pòlvora dels diables.
Aquests imonis, imonis, que surten per les festes, eh?
Dolents, dolents!
Poc a poc, escolta, tímidament, encara si esteu per aquí, podeu apropar-vos a la plaça,
perquè ara sí cap.
Jo, em diu l'experiència, i ho sé d'altres anys, que d'aquí un momentat estarem tots apretats,
però jo ara m'amoc lliurement, i podeu cabre, i sereu privilegiats de veure el seguissi,
fent el lluïment, doncs, aquí al mig de la plaça,
home, amb una mica més de tranquil·litat que el que va ser ahir a la tarda,
que sí que l'ambient estava més massificat.
Clar, a mita que vagin passant les hores, i que ara la diada castellera de la una del migdia,
jo crec que això ja se n'anirà, doncs, un plin de gent, i ja dic que estarà més apretat.
Titular, què hem de fer?
A veure.
El que es comenta per aquí, ostres, molt bon dia per fer castells.
Sí, perquè està tot núvol, i sembla, jo espero, i desitjo, toco fusta,
que no plogui, a la qual cosa, si al dia es va més o menys, podíem dir,
que controlant, meteorològicament parlant, clar, les samarretes no suaran,
la gent estarà fresca, i els castells jo crec que seran avui apoteòsics, eh?
Doncs sí, sembla que no s'ha de complicar més que això,
almenys el nostre home del temps aficionat, que és en Pep Sonyer,
diu, aquest mòtic ja he mirat el radar, sí, ell està sempre molt pendent del radar.
És una màquina.
I una màquina, i ja ens ha dit que són núvols d'aquests que, home,
omitegen però no suen, no acaben de deixar caure, de plorar.
Bon dia, Núria.
Bon dia.
Estàvem parlant de tu.
Per al·lucions, eh?
Mira, quelles coses de la vida.
Bon dia a tothom, des de també aquí al balcó del Palau Municipal,
on podem veure aquesta imatge fantàstica ja a l'entrada del Vall de Diables,
que també us cortarem els teus barçots d'aquí a poca estona.
Doncs sí, efectivament, a veure, el temps és una mica allò,
com si diguéssim bala seva, Núria.
El temps, és a dir, que el temps et pot sorprendre, també,
però almenys el que diuen els aparells aplicats, els mapes aplicats al temps,
es sembla que aquests núvols que tenim aquí a sobre de la ciutat,
aquests núvols grisos, han de deixar allò, res, és a dir,
quatre gotetes, però no han d'anar més segons les previsions.
Però ja ho diem, eh?
És a dir, el temps sempre és molt inestable i a vegades pot anar a la seva.
De moment ens hem despertat amb el cel tapat, sense sol,
i amb una miqueta de vent, que això també anirà bé per fer marxar la pòlvora
i per refrescar l'ambient, perquè és que aquests dies,
Déu-n'hi-do, la calor que hem passat.
I avui fins i tot alguna jaqueteta veiem que porten, eh?
La gent que ja tenia una mica ganes que arribés la tardor.
No us confieu? A mesura que passin les hores, és el que diem,
se'ns omple la plaça i pugen les temperatures, això està clar.
Segur, segur.
La plaça que ja està allò com mitja, mig plena, podríem dir,
per com deia la Núria, si ens esteu escoltant a través de Tarragona Ràdio,
ho he d'anar avançant-vos per venir fins aquí,
és el moment de fer-ho per això, per anar col·locant-se al lloc de la plaça
per poder seguir aquesta diada castellera que tindrà el lloc a continuació,
després d'aquesta exhibició, una diada castellera,
unes quatre collons de la ciutat en aquesta diada de Santa Tecla.
I que esperem també que sigui una diada, doncs, que també podrà ser directa
per Tarragona Ràdio i per TAC12, i que esperem que sigui una diada,
doncs, bé, que ens faci viure novament la il·lusió a les castells
en aquesta plaça de la Font.
Us expliquem una mica com va el protocol, jo crec que és més que coneguda,
com funciona aquesta tanda d'alluïment del dia de Santa Tecla al matí,
però no costa res explicar-ho mentre es van passant els elements.
Baixen després d'haver acompanyat les autoritats a l'ofici,
després d'haver-se fet l'ofici, ells tornen a baixar,
i un cop arriben aquí a la plaça de la Font,
el que són els elements del bestiari es queden davant de l'Ajuntament
a l'alçada, diguem-ho, de la Boca Calle, que en realitat,
fem un parèntesi, és el carrer de Sant Fructuós,
que això no ens en recordem mai.
Es queden aquí al davant i van fent els seus balls,
amb foc o sense foc, depèn de com siguin.
Aquells elements que són balls, balls ballats o balls parlats,
pugen en un escenari, un entenimat, que ja està permanentment
durant festa situat just davant de la porta de l'Ajuntament,
ja està sonoritzat, i llavors, doncs, això, micròfon en mà,
o simplement sense micròfon, fan la seva representació,
i això sí, estem atents a balls parlats, com dèiem,
com seria, per exemple, el darrer ball, el dels Dimonis,
els dels versots de Sant Miquel.
Tot això és el que era passant des d'ara i fins a aproximadament la 1,
en què, com dèieu, comença la deia de Castellera,
i ara el Pep té una visió aèria, però vaja,
ja pots veure, Pep, segurament ocupant tota la plaça,
mira, per ordre, el drac primer, el bou, la víbria,
i el serrallón, que jo ja no els veig.
No, però estan pràcticament també entrant a la plaça de la Fona
per la part final, i de seguida sentirem els seus trabucs,
podrem escoltar-los.
Ara mateix en una exhibició que han d'encendre el drac,
amb tots els seus elements pirotècnics,
amb aquestes carretilles i amb aquest so.
Ja ho veus, Núria, que mentre tinguem pirotècnia,
tu i jo no cal que parlem, perquè serem pràcticament
aixordits amb aquest so de les cartilles
i les diferents elements pirotècnics
de cadascun dels elements del seguici,
et deia, Núria, que tu i jo no tindrem so
mentre estiguem escoltant aquesta situació.
Després d'aquesta actuació del drac,
ja tenim a punt el bou, el bou de Tarragona,
que entra aquí a la plaça també per fer la seva actuació,
amb un matí de Santa Tegla ràpid
per poder acabar a l'hora de començar els castells.
Això és veritat, eh?
I des de fa uns quants anys,
que nosaltres us ho expliquem en directe
i que veiem que cada cop el que és el temps,
el protocol de la festa en quant a temps,
va molt més ràpid, molt més lleuger.
El drac acaba de fer la seva exhibició
i fent apartar tothom,
veiem moltíssima gent, diria jo,
que van amb barrets de les festes
i que s'apropen als elements de foc,
molta canalla,
i fa molta gràcia perquè els barrets
són d'altres anys, no només d'enguany,
sinó que veig barrets amb la cinta verda,
amb la cinta blava,
que eren d'altres anys,
en guanyes vermella, ja ho sabeu.
Per tant, la gent guarda el barret,
el recicle, l'utilitza
i són ara els que poden estar davant,
sense tenir por, de les espurnes.
És que són molts dies de festa
i llavors està bé, no?,
conservar-los d'altres anys
sinó que anava a variar en cada dia.
Ei, de la mateixa manera que la samarreta.
Jo conec gent que conserva la samarreta
de fa molts anys, dels inicis,
i que la van lluïnt, eh?,
que la van lluïnt.
Ara, en aquests moments,
també veiem el bou
que està, doncs, també,
ruixant d'espurnes a la gent.
Fins i tot aquells estan a tocar
pràcticament de les barres dels bars
que hi ha, a banda i banda,
habilitades, com també en dies de concert,
i que són forças que estan,
a aquesta hora, ja,
preparant-se, fent el vermut,
per viure-nos aquesta viaga de Santa Tecla.
El bou, que també ha fet la seva exhibició
davant de l'escenari,
on sentirem, també, doncs,
d'aquí a poca estona,
els parlaments del Ball de Viables.
Sabeu que em sembla
que el fet que hi hagi un dia tapat
en què el sol no molesta
fa que es vegin molt millor
els elements,
especialment els elements de foc,
perquè, clar, amb el sol queda tot com a desibujat,
i així les espurnes contrasten
amb aquesta llum tènua
que tenim ara mateix a la plaça.
És un dia perfecte, diria jo,
per fer fotografies.
Estan genials, els elements.
I atenció, perquè els trabucs
ja sonen aquí a la plaça de la Font,
ja estan entrant també al Ball d'en Serrallonga,
i seran, de fet, els següents
a protagonitzar la seva exhibició.
Sentiu, peten fort, eh?
A diferència dels trabucaires petits,
podríem dir, del Ball d'en Serrallonga petit,
aquests sí que porten pòlvora,
aquests sí que sonen fort,
i peten fort en aquesta exhibició
aquí a la plaça de la Font.
Recordem que els petits,
de la mateixa manera que també
el Ball de Viables petits,
doncs l'element pirotècnic que porten
és diferent,
no és un element que porti pòlvora,
sinó que simplement,
doncs, com siguéssim d'exhibició
pel tema de la protecció dels infants.
I aquí, aquests sí que sonen fort,
al Ball d'en Serrallonga,
que estaran als següents
de fer l'exhibició,
que en aquests moments
està a punt de fer també la Bíblia,
la Bíblia aquí està situada
i fent el seu característic ball
de dreta a esquerra,
a punt de fer també la seva exhibició
aquí a la plaça de la Font.
comença ballant,
fins i tot, doncs,
bé, tranquil·lament,
fent els seus toms habituals,
perquè la Bíblia balla bastant en rodó.
Però no ens enganyem,
això començarà a petar i fort,
perquè, doncs,
va plena de les carretilles,
al bec,
a les ales,
la bíblia,
sempre ho expliquem,
element mitològic,
element fantàstic,
pits i ventre de dona,
però, doncs,
el bec i les potes són d'àliga
i té aquestes ales de drac.
Majestuós,
es pot veure la Bíblia
des del balcó del Palau Municipal,
des de l'Ajuntament,
com deies, Núria,
amb aquesta dansa característica
d'aquest element del seguici,
ara en cercle saludant
la gent que hi ha en aquesta rotllana,
però també, doncs,
fent aquests passos compensats
davant, davant,
de dreta a esquerra,
ara en semicercles,
i anar fent també
la seva exhibició
a cadascuna d'aquests elements,
a més a més,
amb el seu element de so
que els acompanya,
amb els sabals
i també gralles
que s'acompanyen
i ara també que s'encén
en aquests moments
i podreu fer la fotografia,
la bíblia
i es veu aquesta gran massa de foc.
Ai, ai, ai, ai, espectacular,
nens espantats,
nens espantats,
nens plorant,
nens que s'ho miren
i encara adults.
És que els més petits
són molt...
Jo crec que el Sigrada Mou
va venir,
com ahir, per exemple,
a la tarda,
veure la cercavila,
acostar-se als elements del seguici,
però, clar,
sempre amb aquella mica de respecte.
El Sigrada Mou
ja sí la molassa,
Núria, la molassa,
com és la més entremaliada
de totes,
la més tarda solta,
podríem dir,
doncs,
això a la Canalla
li agrada força.
Això que sentiu
són els trabucs
del Vall de Serrallonga,
són ja l'últim element
de foc i de soroll
que tanca
aquesta tanda del seguici
perquè després ja ve l'àliga
i ja venen els elements
del bestiari,
doncs, això,
que no van carregats
amb espurnes.
El Vall de Serrallonga
que fa referència
a aquest mític bandoler
que, per cert,
va acabar escoarterat,
Núria,
suposo que ho saps,
que va acabar escoarterat,
li van lligar una mula
a cada una de les extremitats
i van fer net.
Això fa alguns anys, eh?
L'àliga,
que també està ajustat
darrere
d'aquest Vall de Serrallonga,
l'àliga que va ser protagonista,
no fa pas
massa,
bé,
no va passar
i de matinal,
la matinada divendres a dissabte
amb la baixada de l'àliga.
I ara es van al Vall de Serrallonga.
Ens apropem,
ens apropem a veure
si sentim el soroll que fan.
No sé si heu podut sentir
massa bé aquests crits
que feien
quan anaven enrotllant-a,
corrent amunt i avall
i cridant
eh, eh,
en plan de,
bueno,
organitzem-nos tots, no?
Un crit de guerra.
Ara fan una mena de parlaments,
no sé si els sentirem massa bé,
ens apropem.
Maria,
no em faci posar-te davant de tot,
eh,
no tinguis por als trabucs.
Ens hem quedat sorts.
No preguntar les orelles.
Ens han agafat a traïció.
El Vall de Serrallonga
ve a aquestes festes
acompanyat pel grup
Xarop de Canya.
I ara ja
tenim a plaça
a través de l'àliga
per oferir-nos
un altre dels moments
especials d'aquest matí,
que és el seu ball
també seríem uniós
que va en aquests moments
aquí a la plaça.
Deixeu espai, sisplau,
aquí davant de l'encostat
per cabra i bé.
Doncs els portants de l'àliga
que també es situen
pràcticament
davant de l'escenari.
Recordem que enguany
l'àliga
a totes les actuacions,
a totes les exhibicions
que està fent
en aquest Ascente Pecla 2012
va acompanyada
Núria Tu os veuràs
amb aquesta camisa blanca
de la Trediban,
una formació
que ara mateix han deixat de tocar
però que són una nova creació
en aquest 2012,
en aquestes festes d'enguany
i que barreixen instruments
d'una cobla convencional
però hi afegeixen
en aquests instruments
alguns instruments
més tradicionals
com ara la tarota
o com ara el sac de jamex
que també configuren
aquest so característic
d'aquesta Trediban
que guanyeix
però que té vocació
de continuar,
de seguir endavant,
de veure-la també
amb altres
Santes Tegles
properes edicions.
Ara els podem escoltar.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
A veure si ens podem apropar una miqueta més, se sent més fluix.
El que passa és que, a veure si arribem a sentir el dringar dels cascabells,
dels picarols que porta, doncs, a damunt del cap.
L'altre dia, Núria, em van...
Em van fer una...
Amb això, les cascabells, em van dir que no, que no eren ben bé cascabells.
Se'n van corregir una persona...
Perdona, Pep, és que et perdo.
No, dic que amb això, les cascabells, que em van dir que la molassa no...
són de cascabells, no picarols, perquè, m'ho ha dit el Jordi Bertran,
que són un expert en la festa, em va renyar una miqueta per això,
perquè no li diguessin picarols, que els picarols són una altra cosa,
que les bèsties porten cascabells.
Sí, tens raó, els picarols deuen ser allò rodonet petit,
i això realment són cascabells, sí, sí, sí.
Em va renyar el Jordi, des d'aquí ho saludem, el Jordi Bertran,
que avui estarà amb nosaltres també en la retransmissió de la processó de la tarda,
i estarà amb nosaltres i jo li recordarem.
Et sona, et sona aquest pas doble?
Oh, i tant, i tant.
No sé si us arriba massa bé el so.
T'anava a dir, Núria, ara, companys,
ha hagut un pot i pot una barreja aquí de festa que sentíem de tot, eh?
Sentíem de tot.
Sí, perquè aquí el so, no sé, no arriba potser el so de la molassa,
el pas doble aquest amperitor roca no ens arribava tan clarament.
També, a veure, com més ens posem entre la multitud, entre la gent,
més costa també que, doncs, la recepció vostra, o, vaja, nostre,
que el micròfon inalàmbric, doncs, arribi en bona recepció, eh?
Per tant, ens separem una mica, perquè a més ara la molassa comença a fer toms,
i realment, Pep, tens raó, no sé si és que s'ha engordit aquesta molassa,
si li han donat de menjar, però jo la venc molt llarga.
Es veu molt gran, eh? Sí, si no.
Sí.
Jo t'ho puc corroborar des d'aquí i no, des del Bocco,
perquè es veu immensa, es veu colossal, aquesta molassa nostra,
que ara està fent allò d'aixecar el cul, aixecant el cul la part de la darrere,
que, en fi, també és una de les coses característiques de la molassa,
i que és per això també que agrada tant a la canalla,
perquè és una mica, entre tu i jo, una mica poca solda, eh?, aquesta molassa.
Sí, aquest adjectiu tan tarragonit, eh?
...tarragonit, eh?
...la cucafera, cucafera que ve, acompanyada pels espremulls ministrers.
Endavant, cucafera, sisplau, deixeu espai aquí davant
perquè puguin ballar totes...
Doncs el que us dèiem, que cadascun dels elements del seguici popular,
per cert, per aquells que no sou tarragonins,
i s'han de dir que el seguici tarragoní és, per la seva singularitat,
i també pels diferents reconeixements que ha remut fins als nostres dies,
un dels més importants a nivell de Catalunya,
de Catalunya i fins i tot diria de fora, no és que ho diguem nosaltres,
ho diuen els reconeixements, ho diuen els experts en la festa,
com en Jordi Bertran, i d'altres, és per la seva singularitat,
o per les incorporacions que han fet al llarg dels anys,
per la participació ciutadana, també, multitudinària
en cadascuna de les seves exhibicions, un dels més importants de Catalunya.
I aquest element que veiem ara, també, a la cucafera,
està a banda de la modassa, diria també, Núria,
que és un dels que més s'agrada a la canalla, a la cucafera.
Doncs sí, i jo li tinc certa debilitat, eh?, també.
Tu ha de reconèixer.
Correspon, sí, ara no voldria equivocar-me, perquè dic de memòria,
però correspon al gremi de cuiraters.
I és que cada un dels elements del seguici es pot direccionar
o es pot atribuir a un gremi, a un col·lectiu,
fins i tot a un barri de la ciutat.
I amb la cucafera, ja ho veureu que està, vaja, ja ho veieu,
està recoberta tota l'estructura, l'estructura d'iglú,
que n'hi dic jo, està recoberta com de peces de cuir,
solapades les unes amb les altres, formant, doncs, això,
una bèstia molt divertida que ara està picant les mandíbules,
obrint i tancant la boca, aquesta boca enorme,
fent el clec-clec de quan peten les bales.
I es veuen els caramels o no?
No, jo no el veig.
El Pep té, per la cucafera, jo ho tinc una mica complicat,
perquè, clar, és un element bastant baix, tot i que intenta aixecar-se.
El Pep l'heu veure bé.
Tot i que l'altre dia, no sé qui em va dir,
que es veu que no deixa anar caramels per la boca,
sinó que es fa al darrere.
Ai!
Escolta, escolta, el batre de la boca de la cucafera.
El petà de les barres, no?
És xulo, i s'aixeca, i així es pot veure,
perquè, si no, realment, mira, amb tota la jontada
l'únic que estem veient són les punxes de dalt del llom.
Prepara, Núria, perquè se t'acosta la banda de Cardona,
una banda que ja vam poder escoltar
en l'arrencada dels gegants el dia del pregó de Franc Amasso,
la banda de Cardona, que a més a més són una banda
que ens acompanya des de fa allà alguns anys.
Ells parlàvem amb el seu director, amb el Narcís,
i diuen que viuen també molt intensament la festa,
aquesta banda.
Es queden aquí, de fet, aquells dies de festa,
ja són allò habituals de cada any,
i també interpretaran, doncs, en fi, amb el seu estil,
l'amparito roca.
Gràcies.
Núria, ara no et veig des d'aquí dalt, però suposo que estàs ballant, no?
Estic, sí, ballant, ballant, aquí al mig, amb tota la jantada.
No, no, és que des d'aquí us veig, ara, no sé, eh,
però el públic el veig una mica paradet, eh.
Es queden, que es l'amparito roca, no?, una mica de...
encara que sigui moure una mica el cap.
Que els veus molt parats.
Oh, i tant, i tant, o sigui, tothom està així com a molt paradet.
Els nens piquen de mans, això sí.
És que hi ha molta gent pendent de gravar, de fer fotografies.
És que potser hi té alguna cosa a veure, l'ambient d'ahir, eh,
és a dir, que potser hi van apretar una mica massa,
o van aprendre una mica massa l'accelerador,
perquè ahir la plaça de la Font, aquells que hi van estar allà ho saben,
estava plena, però plena bassa, eh.
La plaça de la Font, la Rambla Vella,
els carrers que confueixen, estava tot en un ambient de festa increïble,
ahí al vespre.
El pàrquing del Jaume I també, la part de dalt,
davant de l'escorxador.
Exacte, també, també.
I el carrer Sant Llorenç, que és un carrer,
però que, habitualment, podríem dir que li passa gaire gent,
també era un anar-hi-venir de gent constant, eh,
era una autèntica mare de gent.
Escolta'm, escolta'm, emparit a roca.
I ara la gent que s'acotxa, la banda de Cardona, que els diu,
acotxeu-vos, vinga, sol-hi!
Bé, aquest moment alts i té al final, eh.
Jo crec que és que portem bastantes emparitors roques ja,
i, home, la gent ja comença a estar fònic.
Atenció que arriba el Magí de les Timbales.
A més a més, aquest any, veig que és un home molt conegut
per la part alta, especialment per la plaça del Fòrum.
Per què pugui passar el Magí de les Timbales.
I darrere segueixen els negritos,
que venen acompanyats pels gallers d'Esperidió,
els gegants moros de Tarragona,
que venen acompanyats pels gallers dels quatre garrofers.
Els gegants vells o del cos del Bou,
que venen acompanyats pels gallers als millers vells.
Faran ells una ballada conjunta aquí a la plaça
i els acompanyaran els tres divan,
la banda d'instruments tradicionals de Tarragona.
Si es pot, deixeu espai perquè puguin ballar tots els gegants aquí davant.
Com podem comprovar els soients,
ja m'ha agafonit aquí a la plaça de la Font,
i van relatant cadascuna de les entrades
dels diferents elements dels que seguissin aquesta exhibició.
ara veiem els gegantons negritos,
ella amb el lloro a la mà,
ella amb el seu tratge d'americana,
amb aquest tratge colonial de color blanc impecable,
uns gegantons negritos que són la rèplica dels originals.
Això ens ho explicava l'altre dia,
el dia de l'arrencada, el passat divendres.
Aquests són rèpliques.
En canvi, hi ha els altres que són autèntics,
que són de l'any 1800 i que tenen molts i molts anys
que estan entrant en aquests moments a la part central,
els gegants vells.
O gegants al cos del bou, també.
gegants vells al cos del bou.
Fins a dir, Núria, que veuràs que els vestits,
ja es veu que tenen alguns anys, per entendre'ns.
dels gastanets.
Els vestits, trobes?
Sí, sí, els dels gegants vells.
Fins a dir, el colom és tan viu com el d'algun dels altres gegants,
i és per això, perquè tenen uns quants d'història.
Ara es planten, es situen en dues fileres.
En aquesta zona alta, diríem, de la plaça de la Font,
que toca bastant a prop de l'Ajuntament,
i el prec aquest que feien des de Megafonia,
deixant espai,
l'anirem sentint al llarg de...
l'anirem sentint aquest prec de deixar espai
durant tot el matí, cada any és així,
perquè, clar, ara sí que comença a haver-hi
una mica més de gentet a la plaça
i la gent s'abraona o fan cercle al voltant dels elements.
Es va tancant, tancant el cercle.
Vinga, s'aixequen els gegants
i el ritme d'Emparito Roca ballant.
En aquest cas, l'Emparito interpretat per la Tradivan,
que s'ha quedat aquí, ja els hem escurat abans,
i ara continuen aquí a la primera línia d'exhibició.
byrièfe
una mora
dura
la que se queda los porses
eh
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Deixar passar vol dir també que un cop fan la seva exhibició aquí davant de l'escenari, van per entendre, ens tiren cap a la dreta i se situen, van a posar-se dintre de l'Ajuntament.
Per tant, si ho voleu veure amb tranquil·litat sense que us atropelli algun element del seguici, poseu-vos mirant l'Ajuntament amb esquerra.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Les primeres camises castelleres, començo a veure-ne algunes, no encara no gaires, però sí, algunes camises castelleres, des d'aquí dalt, veig camises, per exemple, alguna camisa matalacera, també de la jove, i alguna també camisa verda i blava.
Veig que en qualsevol cas que es comença a agafar això color casteller, eh, Núria?
Sí, sí, i més, i més que n'agafarà avui els colors, és el que dèiem, sense el sol, es veuran també més encesos.
És curiós perquè el so de la festa, que és l'Empari Torroca, però indiscutiblement, s'hi afegeix, en guany jo ho he vist més que mai, el clic-clic de les càmeres digitals, de les càmeres de gravar, però també dels telèfons mòbils que fan fotografies,
i un nen amb una mena de, no sé si era una consola d'aquestes, una Nintendo, una PSP, també fent fotos, vull dir que, qui més, qui menys, cada dos passes et trobes algú, càmera en mà o algun dispositiu per fer la fotografia, per enregistrar-ho en vídeo.
Jo en guany ho he vist més que mai, no sé si això, suposo que ja fa anys que va així, però les noves tecnologies i el tema de la imatge digital, trobo que, bueno, aquest estant de tecla 2012 està marcant tendència.
I també n'hauria... Ai, perdona, Josep.
No, no digues que no ho sé que jo, em sembla que sí.
I us anava a dir que també s'ha viscut intensament a través de Twitter, Facebook, no hi ha fotografia que no estigui penjada de la festa.
Recordem que hi ha aquell concurs de l'emperito que portes dins per tal de penjar vídeos a través d'internet i també hi ha, d'altra banda, doncs, la imatge de la festa,
doncs, el concurs de Tarragona 2012, doncs, per buscar les imatges més representatives d'aquestes de tecla 2012.
Ara mateix al Ball de Bastons, que estan damunt de l'escenari fent la seva exhibició, i podreu escoltar, doncs, el picà.
I ja li han de bastons.
El Nanos, per cert, han anat pel carrer o que callé, i no han entrat aquí a la plaça.
Són, per tant, suposo que entraran per la part de darrere, per l'altra part de l'Ajuntament.
Doncs el Ball de Bastons, que estan a punt de començar la seva exhibició, escoltem.
?
El repicà del ball de bastons a l'escenari.
D'aquí de la plaça de la Font, que ara sí que ja presenta un aspecte, jo diria que la meitat cap aquí ja pràcticament la cosa ha estat apaïda, és a dir que ja són molts escaps que hi ha situats aquí, esperant amb atença que comenci d'aquí poca estona, de fet poca estona relativa, però en qualsevol cas l'actuació castellera d'aquest dia de Santa Tecla.
I Núria, que crec que tens algun protagonista, no?
És que això també fa una part de la festa, un cop han fet la seva exhibició, doncs els portants dels diferents elements del seguit, sí, es relaxen perquè, home, Déu-n'hi-do els dies que porten, i bé, se'n van al lateral, sense bèstia ni res, a fer ja el seu veure refrescant.
Porten al lleó aquesta colla que van així vestits amb la camisa color avellana, diguem-ho així?
I tant, i tant, sí, sí, una camisa que, a veure, que és molt representativa, fa anys que la portem i, bueno, vivim les festes de Tarragona a tope.
T'anava a dir això, com porteu aquest a Santa Tecla 2012, els portants del lleó, com ho veieu?
Molt bé, molt bé, la veritat és que, bueno, això és un gaudí, any rere d'any i, bueno, hem de disfrutar perquè són només una setmaneta ben bona i l'hem de gaudir al 100%.
Esteu prou bé, no?, perquè amb la marxa que porteu, seguís-hi ahir a la tarda, bé, i tot el que us queda, trobo que encara feu bona cara.
I, bueno, i ahir per la nit van sortir una miqueta, jo he dormit un parell d'hores i, bueno, he recuperat, he intentat recuperar una miqueta, però, bueno...
El lleó va sortir o es va quedar dormint, el lleó?
No, no, el lleó va sortir també amb nosaltres, el lleó el van portar amb l'esquena i va sortir i s'ho va passar força bé.
Molt bé, companys, que us vagi molt bé el que queda de festa i felicitats.
Molt bé, doncs moltes gràcies.
Ja està, hem agafat, doncs, aquests portants del lleó com a exemple del que passa això, eh?
Quan els almenys del seguici ja acaben de fer l'exhibició i entre dins de l'Ajuntament, bueno, doncs els seus portants es relaxen i van a agafar forces pel que els queda per davant.
Núria, t'estàs creuant amb molts avis i àvies amb la canalla sobre les espatlles.
Sí, sí.
És una altra de les imatges que ho podem veure aquí a la plaça de la Font, perquè la canalla no es perdi res.
Doncs bé, els pares han negat, les mares també, i els sàvies i les àvies es porten a les espatlles per tal que puguin veure el que està recençut ara mateix aquí sobre l'escenari,
que és la sortida d'aquest ball de bastons que ja estan, han acabat ja la seva exhibició i que ara donaran el pas al relleu en un altre dels elements del seguici que també és a punt de pujar aquí al pla, en aquest escenari de la plaça de la Font.
Doncs sí, baixen al ball de bastons encara picant els bastons fins a l'últim moment, tocant la flauta.
Moltes gràcies al ball de bastons i deixa l'encaulat ja pel ball de pastorets, el ball de pastorets que ve acompanyat pel serviet de Sac a la Trava.
Els diferents valls ja no entren a plaça per la part central, sinó que ja estan situats a darrere de l'enterimat, com a dins de l'Ajuntament, per agilitzar la festa.
No és que t'has-hi esperat que facin el tomb, sinó que ja estan preparats i un cop baixa un puja en els altres.
És el que deien, no?, sobre el ritme del protocol. Fer-ho àgil, fer-ho ràpid perquè el públic, doncs, ho gaudeixi, no s'avorreixi, això tingui ritme i arribem ben bé a la una preparats per començar la diada castellera.
Més camises, veus, Pep, des d'aquí?
Doncs sí, van entrar a la plaça, van entrar a la plaça les camises de les colles castelleres, tot i que encara, clar, no es veuen les rotllanes, estan com, si diguéssim, diselgades, disperses.
I aquest ball de pastorets, doncs, que també capiquen amb els seus bastons amb aquesta dansa característica.
No, no, no, no, no, no.
El ball de pastorets amb els seus bastons
que ara els agafen i passen a fer dues, també dues fileres, passen per sota dels bastons.
Veiem també el ball de cosis que també arriben aquí, en aquest entenimat de la plaça de font.
I una mica més a l'altura d'aquest, de boca a calle, el ball de màscares.
Les màscares, les màscares dels set pacats capitals, que enguany, recordem, han renovat aquestes màscares,
que s'han renovat totalment, són, per tant, novetat aquest any 2012, i també els veiem d'aquí a poca estona, doncs, aquí, en aquest entenimat, els set pacats capitals,
el ball de set pacats capitals, com el de cosis també, que estan a punt d'arribar aquí, en aquest entenimat.
Doncs, com deies, Núria, es tracta d'arribar pràcticament a aquest punt de la una del migdia,
per donar el relleu als companys que retransmetran també en directe per Tarragona Ràdio la diada castellera d'aquesta jornada de festa major,
la diada de Santa Tecla, amb les quatre colles de la ciutat.
Una diada que podreu seguir també en directe, com dèiem, per aquest micròfon de Tarragona Ràdio,
i que serà, doncs, això el que vindrà a continuació, però aquí no s'acaba, perquè penseu que seguim fiu per randa la resta de l'actualitat festiva d'aquesta jornada,
i, per exemple, doncs, podreu també escoltar a la tarda la processó de Santa Tecla.
Culmena el ball de Pastorets, ara sí, doncs, posant tots en rotllana i ajuntant els bastons, i damunt dels bastons puja,
anava a dir una nena, home, no, ja la Pastoreta que puja ja està crescuda, deu passar-lo seu,
i acaben fent aquesta figura, doncs, aixecant aquesta persona, aquest element, al mig.
És el que en dieu en la figura de la bota, el que també ho fan el ball de Cercolets,
que s'enlairà, doncs, això, un dels integrants.
I fins a dalt, fins al cap damunt, per sobre pràcticament dels caps de tots, amb els bastons,
i fan aquest visca.
Un ball que, com molts altres també diuen, es troba en la tradició, vaja,
amb fer una mena d'ofrenda o d'agraïment a la natura.
El ball de Pastorets, allò que diuen de la simbologia de picar amb els bastons de terra
per provocar la fertilitat, no?, de la terra, com si lliuresin.
És una de les moltes explicacions que té aquest ball,
o que s'han pogut, doncs, recuperar de les seves arrels.
Veurem també elements, això, de natura, de primavera,
de collita, de la terra, en altres valls, també.
I aquí sí que porten picarols, no, Pep?
Jo crec que aquí, sí, picarols, podríem dir.
Aquí sí que podríem parlar de picarols, eh?
Abans fèiem referència a això, a la diferència entre picarols i cascabells.
No és que ho diguem nosaltres, que ens ho va dir l'altre dia un expert en la festa,
que quan parlem de la molassa han de parlar de cascabells,
quan parlem de bèsties, de bestiari, són cascabells.
Quan parlem de l'amens del seguici, són picarols.
La diferència entre una cosa i l'altra.
De fet, això ho portaven els animals per donar preavís a la seva arribada imminent.
S'ha de ser molt respectuós amb el vocabulari de les festes,
de la festa de Tarragona, però vaja, de la cultura popular en general,
i us demanem perdó ja d'entrada, si en algun moment no són prou correctes,
prou exactes, perquè sí que això del vocabulari,
doncs, de la cultura popular i tradicional,
bueno, se li ha de tenir un cert respecte.
El ball dels 7 Pecats Capitals, que en guany fa 10 anys,
era una nova imatge...
Doncs això de ser aniversari del ball dels 7 Pecats Capitals,
amb màscares completament renovades aquest any,
és el que podrem veure, ja s'han presentat en el seu moment,
en aquests dies previs a la festa,
i avui els podrem veure, doncs, en aquesta exhibició per primera vegada,
amb els rostres totalment renovats d'aquest ball dels 7 Pecats Capitals.
Aquest diuen, Núria, no sé si tu estàs d'acord amb mi,
però diuen que és un dels elements del seguicí
que inspira més respecte a la canalla.
Els 7 Pecats Capitals.
Els 7 Pecats Capitals, aquestes màscares...
Sí, perquè són màscares grotesques, així com a...
Sí, sí, ara ho has dit, grotesques, no?
Recordem, no sé si ho has dit, Pep,
que és la imatge de les peces de marxandatge d'enguany,
la imatge de Salsant de Tecla 2012,
és el que apareix en el cartell,
a la samarreta...
Una idealització, eh, del que serien aquestes...
Bé, el que simbolitza el ball, més que les màscares.
I un marxandatge que podeu anar a buscar,
si encara sou a temps, aquests dies,
a l'estat de festes, enguany,
si veniu de fora de la ciutat,
heu de saber que és el Teatre Metropol,
el hall del Teatre Metropol...
Tarragona, Tarragona, Pep.
Perdó, perdó, el Teatre Tarragona, sí, sí.
Jo també, a vegades se me'n va per...
Esclar.
El Teatre Tarragona, recordem,
que allà al cap damunt de la rama nova,
a mà puixeu cap al Bocava Mediterrani,
a mà esquerra.
És aquí que ha estat en obres
i que, previsiblement, doncs,
que de cara a final d'any
s'obrirà el públic, el gran públic,
amb la nit de Santa Llucia,
amb la festa de les lletres catalanes,
que claurà, d'alguna manera, doncs,
aquest any de la capitalitat cultural catalana
a la costa de Tarragona
i serà, doncs, el punt de cluenta
en aquest acte organitzat
per a Òmnium Cultural de Catalunya,
la gran festa de les lletres catalanes
que tindrà això, aquest escenari,
doncs, pràcticament amb olor nou
i impecable que serà el Teatre Tarragona.
Doncs bé, allà a la hall, a l'antarda,
trobareu tot el marxandatge
de Santa Tegla 2012,
les amarretes, els barrets,
les xapes, el mocador, la bossa...
En fi, tot allò que ja sabeu
que s'habita, doncs, de cada any,
ho trobareu allà a l'estat de les festes.
Estem entre la multitud...
Moltes gràcies als Pecats Capitals.
Ja han acabat, ja ha acabat.
...deixen pas a la Moxinanka.
Moxinanka canterà amb el seu quadre
d'entabellament
i ben acompanyat pels sonars grellers,
que també fa 25 anys
que ens acompanyen a aquestes festes de Santa Tegla.
Doncs ja ha acabat el ball dels set Pecats Capitals.
Sonorament és molt auster,
molt equilibrat, fa un poc soroll
i, per tant, bé, no és que tinguin un so
que ens hagi sigut fàcil de transmetre.
Molt maques les màscales,
les estic veient de prop
i realment potser estan més,
no ho sé, això ens ho hauria de dir
qui les ha fet,
però diria que estan més endolcides.
No tenen aquest punt tan extremadament grotesc
que tenien abans, eh, Pep, allò que comentàvem.
Doncs sí, sí, perquè això ja passa també a les persones,
com el pas dels anys,
el rostre es va...
com si diguéssim endurint, no?
Sí.
Continuen arribant els elements del seguici
aquí a la plaça de la Font.
La Moxiganga, estic veient, pot ser?
Correcte, veiem la Moxiganga,
amb aquests colors vius
que fan referència al món de la prema,
al món del vi,
i amb una estructura
que estan fent en aquests moments,
una estructura, doncs,
que podria ser ben bé de Vall de Valencians,
és en qualsevol cas una mena de castell,
però no ben bé seria un castell,
sinó que són la figura, doncs,
que fa, tradicionalment, la Moxiganga.
Són figures, en principi, de gaire religiós,
són com a representacions,
representacions, retaules,
per dir-ho així,
de diferents escenes de la Bíblia.
Diuen, eh?,
que d'aquí vindria l'origen.
Porten aquesta mena de barret de flors,
que semblen, no sé si ho són,
però semblen clavells,
combinant els colors, doncs,
granat amb el color blanc o cru.
I ara ja es dirigeixen, també,
amb aquesta figura que fan,
caminant,
aquesta mena de pilar de dos,
enxamplat,
es dirigeixen ja cap a darrere de l'Ajuntament.
Si us hi heu fixat,
la tanda, l'ordre que porta la seguici
en aquesta tanda de lluïment
del dia de Santa Tecla al matí,
és diferent del que porta el dia abans a la tarda.
Estan passant en ordre diferent,
perquè avui cobren, jo diria,
que bastant de protagonisme
els balls parlats,
que ara pujaran a l'enterimat,
i podran explicar.
Balls parlats i balls d'altra caire.
I tant, en aquest escenari de baix,
una altra vegada,
entra ja a la plaça la nostra banda,
la banda d'Unió Musical.
I ara el que deuen fer
és que passen tots els elements
que no pugen a escena,
i després, doncs,
deixaran que els que necessiten l'enterimat
doncs facin.
De fet, veiem el bar de Turs i Cavallets
ja preparats al darrere de la terima.
I com deia l'Espíquer,
la banda d'Unió Musical,
que també fa entrada aquí a la plaça de la Font,
que estan pràcticament arribant també a l'enterimat,
amb els dos massers de gala de l'Ajuntament
al capdavant,
i que també s'escoltem,
amb aquest emperit de roca,
doncs, la banda d'Unió Musical,
una banda també amb clara projecció
cap a l'exterior,
cada cop amb més presència,
doncs, a diferents punts de Catalunya,
i que, com no pot ser d'altra manera,
doncs, també som molt presents
en els diferents emissions
de la Festa Major de Tarragona.
Escoltem-los.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Els homes fan de cavallet, en aquest cas de cristians.
Gràcies.
Gràcies.
Ara simbolitzant la batalla, els cavallets fan rotllar al voltant de les turques, dels turcs, simbolitzant aquesta batalla, una mena de setja.
Gràcies.
Cadascun dels cavalls i dels guerrers que van al damunt amb el seu sabre, la seva espasa, van avitllats amb l'escut d'una casa noble, suposem.
Tot el vestuari, tots els escuts, tota aquesta cerimònia és el que dona valor a aquests valls recuperats.
Figura estàtica, ara, la cavallet damunt de l'escenari, amb els cavalls en primer terme, amb els turcs al darrere.
I l'àngel, que els dona forces, beneeix els cavallers cristians, en certa manera donant-los forces i fent-los guanyar la batalla final.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies!
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!

Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Núria, per cert, darrere teu.
Darrere teu, Núria, si em pots sentir.
Hi ha un pare que porta dues criatures a sobre.
No, una, no, dues.
Deus unes criatures amb un verdet així com un muc amb el cap.
Dos criatures a sobre, eh?
Déu-n'hi-do, eh? Aquest pare, des d'aquí, aprofitem, el saludem, eh?
El saludem perquè aquest pare, a part que ja fa pinta d'estar fort,
és alt, eh? És robust. Mira, ara n'ha baixat una, eh?
Sí, perquè saps què passa? És allò de si el germanet petit està de la coll,
per què jo no? I llavors el gran comença a escalar.
El petit deu tenir dos o tres anys, però home, el gran potser em fa llevar cap al cinc, eh?
Sí.
Què has de fer? Si diuen que volen pujar.
El ball de Cerculets.
Doncs això, el ball de Cerculets, que també faran aquesta figura de la bota,
com hem pogut veure abans, ells també ho faran, el ball de Cerculets.
I per cert, els companys de la retransmissió castellera,
que ja comencen a estar per aquí dalt, al balcó del Palau Municipal.
Si sou a la plaça Iguaitau, cap a dalt, veureu el company Álex Alonso,
que també està aquí al balcó, darrere Xavier Balló, Carles Cortés.
En aquests moments també veiem l'alcalde, Jura Félix Ballesteros,
que també és aquí al Palau Municipal.
És a dir, que van arribant les autoritats, que s'aniran ubicant als balcons,
a les balconades centrals d'aquest Palau Municipal, de l'Ajuntament,
del Saló de Plens i també de la Rotonda, del Saló de Plens.
L'alcalde, en aquests moments, que és aquí, al Saló d'Actes,
però també veiem altres membres de la Corporació Municipal,
tant de l'equip del govern com de l'oposició,
que ja són aquí també per poder veure aquesta diada castellera
des del balcó de l'Ajuntament.
El Vall de Cercolets és un altre d'aquells valls dedicats a la natura
i que forma part, bé, s'ha incorporat segurament a la festa religiosa,
però jo crec que tenia els seus orígens fora de la festa religiosa,
sinó més aviat servia com per retre homenatge o donar la benvinguda a la primavera.
Escolta, Núria, com que tu i jo de castells no en sabem gaire,
què et sembla si parlem amb el company Àlex Alonso
i que ens faci allò cinc cèntims del que podrem veure avui aquí?
És que el tinc al costat, seria, vaja, no seria bo això, no aprofitar-lo.
Àlex, què tal, bon dia?
Molt bon dia, com esteu?
Esteu a punt?
Doncs sí, comencem a estar a punt després de dies i dies de festes.
Arribem a la penúltima cita de castellera de les festes
i bé, amb moltes ganes de veure grans castells.
Home, parlant de previsions, res, a minuts vista,
diries que t'atreviries a fer alguna previsió?
No que hagin dit més noves colles fins ara?
A veure, alguna previsió sí que podríem fer.
Jo crec que, sobretot, els xiquets de l'Arragona,
esperem que puguin descarregar aquesta tripleta màgica
que l'altre dia no han acabat de poder completar
per accidents amb la canalla, per manca de confiança.
Doncs esperem que avui sí.
I la gran incongua és veure què farà la colla jove
els xiquets de l'Arragona després de la seva gran actuació
del diumenge passat.
Doncs veurem, veurem si avui mantenen aquest ritme endiablat i altíssim
o baixen una miqueta pretensions i una miqueta objectius
de cara al concurs d'aquí dues setmanes.
Per tant, pensem que hi ha concurs, veurem.
Veurem quina és la tàctica, però sobretot una coseta.
No marxeu, no marxeu fins al final,
perquè avui podem veure un gran pilar
de la colla jove xiquets d'Arragona.
Si tot va bé, si veieu que la diada va bé,
espereu-vos fins al final,
perquè segurament els del cos del Bou tenen aquest pilar,
esperant un pilar a ser tan forra que esperem poder-lo veure avui.
Els xiquets del Serrat, Lluís, Sant Pere i Sant Pau,
Déu-n'hi-do, també porten bona progressió.
Doncs sí, tant les dues colles,
tant els castellers de Sant Pere i Sant Pau,
que van començar molt bé la temporada,
que sembla que per Sant Magí les coses no els van acabar d'anar tan bé,
doncs esperem que avui per Santa Tecla,
igual que l'any passat, puguin fer una gran actuació
i esperem poder veure aquest dos de set dels castellers de Sant Pere i Sant Pau
que amb tantes ganes tenen de portar la plaça,
igual que el xiquet del Serrat,
al revés, la temporada va començar una miqueta fluixa,
però han anat progressant, van fer un molt bon Sant Magí,
van fer una molt bona diada nacional l'11 de setembre
i esperem, esperem que avui el xiquet del Serrat
també puguin continuar amb aquesta progressió.
Molt bé, Àlex, gràcies, i que deixi molt bé la connexió.
Fins ara mateix.
Tornem a l'enterem, si et sembla, Pep,
perquè s'està acabant ja aquest ball de cercolets,
un ball en què es porten, es diu així, de cercolets,
perquè porten uns cercles avitllats, adornats amb flors,
com si fos una mena de celebració per una bona collita.
Això abans es feia.
Això que n'hi havia collites, no?
Perquè ara, clar, de pagèsos a Tarragona em sembla que...
que n'és aviat pocs, eh?
Els últims van ser el del Mas del Po,
per allà baix on n'entros tenim l'emissó de Tarragona Ràdio,
per la zona de la Vinguda Roma,
i hi havia Mas del Po,
que eren, de fet, els darrers pajassos de la ciutat.
Algun deu quedar, però vaja, en qualsevol cas,
era això abans, eren aquests orígens,
quan Tarragona, doncs, tenia la pajassia ben vida i ben activa.
El ball s'està acabant,
dipositant tots els cercles junts al mig,
a sobre d'una persona, doncs, això que està al mig,
tal com passava abans amb el ball de Pastorets,
el que fèiem amb els bastons,
ara ho fan amb els cercles, tots junts.
La figura de la bota, doncs,
que també fa amb aquest ball de cerclets,
i ara veiem un petitó,
fixa-t'hi, Núria, que no deu tenir més d'un parell d'anys,
aquest criu, eh?
nen o nena, diria que és nena, no?
És petitó, no és una nena?
Jo no li faria més d'un any i mig,
un any i mig potser no, un parell d'anys, no?
I es desfà, aquest nus central, aquest cercle central que han fet,
es torna a desfer,
de manera que ara els balladors,
doncs, tornen a distribuir-se ballant per tot l'escenari.
I ballant baixen les escales.
Molt làgic, molt bonic, molt fresc.
Moltes gràcies al ball de Cerculets.
A tots els que participem al seguici
o participem intensament de les festes,
trobem a faltar en aquesta festa major
una persona molt especial,
que és el Jaume Guaç.
Per organitzar-lo,
el ball de bastoners,
el cost de bastoners de les bars Santa Tecla
ha adaptat el pas doble
que tenia fet el seu nom
i els interpretarà seguidament aquí dalt de l'escenari.
Endavant, bastoners de les bars Santa Tecla.
Moment emotiu que podem veure.
És un altre dels balls de bastons.
Ahir ens explicaven que és l'únic element
del seguici que està repetit,
el ball de bastons,
perquè es va deixar de fer durant uns anys,
es va recuperar amb les bars Santa Tecla
i després l'antic, el que es feia abans,
es va tornar a fer.
Per tant, coincideixen dos balls de bastons
al seguici de Tarragona,
que això és insòlit
i ja no pot passar amb cap més element.
I aquest homenatge, Jaume Guaç,
aquest merescolíssim homenatge,
enguany també li hem dedicat
una exhibició de dansa
que portarà el seu nom per sempre més
del que va ser el director artístic
de les bars Santa Tecla,
una persona molt estimada
en el seguici popular,
molt estimada a la ciutat
i una persona que recordem
com a molt propera,
sempre que hi acostàvem
amb un micròfon
sempre estava obert
a poder col·laborar
amb el que fes falta.
Jaume Guaç,
que des d'allà on estigui
segurament estarà molt present
veient aquests homenatges
que es van succeint
en aquesta Santa Tecla 2012
a la seva persona i figura.
Jaume Guaç,
d'aquí també un record a tota la família.
Sí, és el que t'anava a dir.
Jo diria que ja ho vam dir
en el seu dia,
però no està de més de recordar-ho.
Tarragona Ràdio
s'assuma també
amb aquest homenatge
i el reconeixement
que és la primera Santa Tecla
sense Jaume Guaç.
Sí, sí,
una abraçada
a tots els que hi estan vinculats.
원ós,
les aves suus,
que és la primera
que és la primera
de la taia.
Noла he declinatet Ferrer.
Gràcies.
Figures impossibles, un ritme trepidant, bastons amb ma i picant contínuament.
És d'aquelles acrobàcies, el ball de bastons, que no deixa de sorprendre de com se'n surten tan bé.
I no es piquen les mans.
O els dits.
Tu i jo ja seríem pell, eh, Pep?
Jo crec que ja tindríem els dits, però ja morat seria poc, eh, de color negre, fins i tot.
I cada cop es veu més camises, cada cop hi ha més ambient casteller aquí a la plaça de la Font,
en aquests moments previs a la viada castellera de Santa Tecla.
Cada cop més ambient casteller.
Cada cop sí que en menys, a veure si pot estar ample, vull dir, no has d'estar frec a frec,
però sí que fem una recomanació.
Si heu de venir, teniu possibilitat i dubteu, i veneu amb canalla, deixeu els cotxets a casa.
Porteu la canalla a coll, ja sé que deu empesar una mica, però és que realment això s'està quedant atapaït
i el cotxet a vegades és un estort, no, Pep?
Oh, i tant.
Ara, canalla coll una soneta, sí, però a part és que d'acord, imagina't, és que n'hi ha que no paren qui ets.
Al final, l'esquena...
Vols dir que el cotxet serveix de contenció.
Es ressenteix l'esquena, eh?
Però és el que estem veient ara mateix, eh?
Jo des d'aquí dalt, des del balcó del Palau Municipal,
sobretot el que estic veient són això canalla.
Moltes gràcies, bastoners, per aquest nou ball que queda incorporat ja al repertori dels balls de bastons de la ciutat.
I ara entren dalt de l'enfostat el ball de Gitanes.
Bals Gitanes que venen acompanyats en guany per les bufandes grellers.
Doncs aquest ball, homenatge a Jaume Guàs, que també ha quedat incorporat ja al ritual del seguici,
ha quedat incorporat com un element de nova creació, com una exhibició, de nova creació,
i que ja quedarà per sempre més, per la història.
Ball de Gitanes, ho diem sempre, dels més vistosos, dels més alegres,
i atenció al moment especial en què aixequen la faldilla a les Gitanes.
Us ho descrivim, sempre ho fem, però vaja, per la gent que potser no hi estava acostumat,
un pal central en què hi van lligades unes cintes de color vermell i blau,
i els diferents d'enseires agafen cadascuna d'aquestes cintes i la van anar entrenant fent toms al voltant del pal.
El ball de Gitanes que porten aquest pal al mig,
que a mesura que van dansant es van teixint amb les vetes que porten cadascuna,
i cadascun dels integrants d'aquest ball es van teixint sobre aquest pal.
Té mèrit, perquè han de saber ben bé per on passen,
perquè després l'han de desfer, l'han de desateixir,
i si s'equivoquen amunt dels passos, la corda no marxa.
Música
Música
Música

Música
Fan aquesta parada escènica al ball de Gitanes,
i des de dalt veiem que ja es van començant a establir aquests corredors de gent,
és a dir, que la gent més o menys està està estàtica a la part central de la passa de la font,
i els laterals, especialment per davant de les barres,
es començant a establir aquells corredors,
per els quals la gent pot anar amunt i avall.
Pel centre cada cop costarà més moure's.
Música
Música
Música
Música
Moltes gràcies, ball de Gitanes,
i ara ja tenim aquí el ball de Valencians,
un ball de Valencians que fa 15 anys des de la seva recuperació,
i que des de llavors ens ve acompanyat pels sonadors,
Bufalodra.
Doncs mentre puja a l'entermat aquest ball de Valencians,
podem veure també a la part central del Palau Municipal,
al balcó central, a la vacunada central,
les autoritats que ja estan a punts per poder veure l'actuació castellera,
i veure aquesta part final d'exhibició del seguici popular,
veiem l'alcalde Gerfeli Ballesteros,
al seu costat també l'arcabisbe Jaume Pujol,
i també membres de la corporació municipal,
tant de l'equip de govern com de l'oposició,
que també són en aquesta part central de la vacunada de l'Ajuntament.
Un altre dels valls que duen a plaça les bars Santa Tegla,
al ball de Valencians.
15 anys celebrarà en guany.
El Vall de Valencians és una d'aquelles representacions,
que també tenen alguna cosa a veure, jo crec, amb el tema, amb el fet casteller,
perquè acaben, doncs això, fent unes figures pujant un damunt dels altres.
El Vall de Valencians és una d'aquelles representacions que també tenen alguna cosa a veure,
jo crec, amb el tema, amb el fet casteller,
perquè acaben, doncs això, fent unes figures pujant un damunt dels altres.
Fem pilars, bàsicament.
Fem pilars, bàsicament.
com els diferents integrants de les entitats del seguici popular
es van col·locant als laterals de la plaça.
Ho dic perquè destaquen per les camises,
ja no parlo dels castells,
parlo, per exemple, dels portants de l'Àliga,
amb la seva camisa, amb la seva samarreta, millor dit,
de color groc,
que ara es veiem, doncs, allò,
reposant forces a un dels laterals.
ara fan aquesta construcció que dèiem,
una construcció, doncs, de torre humana,
de tres pisos...
en quatre, tres i dos.
Que acaben els aplaudiments del públic, evidentment.
Es nota aquí que hi ha ganes de veure castells, eh?
Sí, no, de fet, ara els companys de Tac2 s'ho miraven,
els que faran la retransmissió a partir de la una s'ho miraven,
però penso que tenen ganes de pujar alguns...
que pugin alguns pisos més, eh?
Jo crec que sí, jo crec que sí.
Ara es treuen els mocadors que duien lligats a la cintura
i que els serviran d'eina
per entrellaçar-se entre ells.
Fins demà!
Fins demà!
El Vall de Valencià se l'han terimat aquí a la plaça de la Font,
amb una congregació cada cop més nombrosa de públic,
que es barbaran per veure la posterior actuació castellera de les quatre colles de la ciutat.
Mitja plaça plena, com en els grans moments,
i ara ja recte final d'aquest ball de Valencià.
Doncs sí que es torna a lligar el mocador a la cintura,
i ara sí que fan aquests pilars de dos.
Són vuit integrants, doncs mira, cadascú puja a les espatlles d'algun company,
i acaben d'aquesta manera, amb els aplaudiments,
i picant les castanyoles, diria jo, potser té un nom,
segurament té un nom més específic, més concret,
són una mena de castanyoles que porten a les mans.
D'aquesta manera, fent pilars de dos, sortiran, baixaran de l'antarimat.
Aquest encara el faríem tu i jo, eh, Núria?
Ai, Pep, tu ets molt optimista, jo crec que no, eh?
Tu d'alt, eh, jo vaig.
Val.
O bueno, si vas, ho podeu provar al revés.
Escolta'm, per cert, Núria, et volia preguntar,
a peu de plaça fa gaire calor?
Fa calor, fa calor.
Que no us enganyi, que no hi hagi sol,
us deia que bufava aire, t'hi bufes realment,
però hi ha tanta gent que l'aire ja no passa, fa calor.
És que estic veient gent amb vanos.
És que estic veient gent amb vanos des d'aquí dalt,
allò va ventant-se perquè...
És que és més caràcter per la gent, que no deix passar l'aire,
és el que passa quan hi ha molta gent,
vull dir que ja podeu venir amb tirantets tranquil·lament.
Una curiositat, una fotografia que no hem pogut fer
perquè no estem per això,
però si algú l'ha captat, era bonica de fer.
A baix de l'escenari hi ha l'espai de megafonir,
en què hi ha els tècnics, hi ha el presentador,
i hi havia el nen petit que fa d'Arcàngel, de Sant Miquel,
que li estàvem posant el micròfon,
preparant-lo ja pel Ball de Diables.
I era bonic de veure el nen vestit d'àngel,
això, com li posaven la part tècnica.
Més picarols que escoltareu a continuació
d'aquests integrants del Ball de Cocis,
amb aquest barret amb simbologia,
simbolitzant el cosi, doncs, espectacular,
i que ara estan, doncs, d'ençant també en aquest entenimat.
Més picarols que escoltem la part tècnica.
Més picarols que escoltem la part tècnica.
Més picarols que escoltem la part tècnica.
Més picarols que escoltem la part tècnica.
Més picarols que escoltem la part tècnica.
Més picarols que escoltem la part tècnica.
Més picarols que escoltem la part tècnica.
Més picarols que escoltem la part tècnica.
que escoltem la part tècnica.
Més picarols que escoltem la part tècnica.
que escoltem la part tècnica.
que escoltem la part tècnica.
Més picarols que escoltem la part tècnica.
Més picarols que escoltem la part tècnica.
M'estava fixant en els instruments que porten a l'acompanyament musical
del ball de còsits
i n'hi ha d'events singulars.
El tamborí, per exemple,
porten també un trombó
i un acordió que no sé si és un acordió diatònic
però que també un dia se'n podria parlar dels acordions,
del món dels acordions
perquè certament és tot un món.
M'estava fixant en els acords
de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió.
M'estava fixant en els acords
de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió.
M'estava fixant en els acords
de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió.
M'estava fixant en els acords
de l'acordió de l'acordió de l'acordió.
de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió.
M'estava fixant en els acords
de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió.
de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió de l'acordió.
i la representació del ball de Sant Miquel i els Diables.
El ball de Diables.
Un ball parlat, l'únic ball parlat, em sembla,
de tot aquest atemptat d'alluviment d'aquest matí,
que tancarà d'aquesta manera el que ha estat l'acte.
I que us oferirem íntegrament.
I atenció, perquè acostumen a repartir estopa en aquest ball parlat,
a veure qui li toca rebre.
No, Núria?
Digues, Pep, perdona.
Que dic, acostumen a repartir estopa en aquests ball parlat.
Sí.
Sí, no?
Sí, sí, sí.
Diguem que no tenen pèls de la llengua, aquests Diables.
No, home, sí, els Diables no.
Bueno, com ha de ser, clar, com ha de ser.
Veiem ara la Diablesa.
La Diablesa amb barba, com més barba millor.
Sí, senyor, sí, senyor.
La Diablesa com més barbuda millor amb els seus septrocs,
que ara encendran.
Ja es compren, aquests a l'escarretilla.
Aixem-hi, aixem-hi, aixem-hi, aixem-hi.
Això, Núria, això, Núria, és un nen plorant, no?
Sí.
Pobre.
Jo perquè estic crescudeta, si no, també ploraria.
Pobrissó, eh?
Perquè, clar, fa respecte.
És que són Diables i treuen foc, clar.
He vist com allò, intuitivament,
la gent s'ha apartat corrents, eh, de l'escenari.
Sí, sí.
Estàvem tots a tocar de l'escenari i s'han apartat les corrents.
Sí, sí, sí.
Ara ells els Diables desafiants, acotxats, semiacotxats,
i fem marxa enrere, a sobre de l'escenari, de l'enterimat,
i suposem que està a punt de començar, doncs, aquest...
Aquest Parlament.
Aquest Parlament, sí, ens apropem per poder captar bé el so i no ens perdem.
Abans que se m'oblidi, ja us ho diré després, que ja comencen.
El nostre vall de Diables ja ha tornat al carrer
per dir-vos les veritats d'aquest món tan mentider.
Jo, jo soc el gran llucifer,
i de l'infern he vingut per poder-vos demostrar que soc el més gran banyut.
El jovent no troba feina.
Els avis moren de fam.
Però cal rescatar bànquia.
Això sí que és important.
Si Rajoy demana Europa,
Mas també vol el rescat.
Al final, el poble haurà de demanar caritat.
I la porca Angela Merkel ens va firmar en hipoteques
que ens tindran més de 30 anys amb les saques totes seques.
Si la prima de risc puja,
la grasa es posa llustrosa,
enfotent-se d'una espanya esfonzada i llestimosa.
Per si no ens collaven prou,
ara van i apugen l'IVA.
Aviat courem l'arròs amb garrafes de saliva.
I encara tenen la barra de demanar austeritat.
Mentre van retallant nòmines i ens aboquen un forat.
Artur Mas, Rajoy o Merkel,
Monti, Botín o tu Draghi,
només reclamem justícia,
que qui la faci, la pagui.
La trompeta del judici em sembla que estic sentint.
I sense escoltar les veus, els senyals vaig descobrint.
Alerta! Alerta, diables meus!
Pareu molta atenció.
Els núvols del cel s'apropen.
De qui en sento la Ramó.
Serà nostra la victòria si no ens falten els davals.
Aquesta és la nostra festa i la dels focs infernals.
Timbalers, doneu l'alarma.
Més.
Bé.
Si tan fort m'aneu tocar,
però guerra no veiem,
per què triomfem millor,
a d'agolla tocarem.
Els àngels que són al cel,
ja els venen totes les pors
en escoltar el fort repit
d'aquests infernals tambors.
A tu!
A tu, Estud Mascarón.
Et nomeno capità.
Capità d'aquesta tropa
que Sant Miquel vencerà.
amb la força que jo et dono,
tots els àngels de Miquel
ràpid hauran de morir
per tal de derrotar el cel.
En donar-me el teu poder
en aquesta gran empresa,
el triomf en la batalla
no ens vindrà pas per sorpresa.
En foc infernal
cremeu les esquadres de Miquel.
Bona serà la notícia
de la derrota del cel.
Fem tots junts foc a l'instant.
En combat,
sense defensa,
set rajos
i set ballestes,
el cel llancem en ofensa.
La victòria és nostra!
Sóc el primer
i el més altiu.
el més esbel
i enginyós.
Em fan dir l'èvia tant
i com jo
no en trobareu dos.
Crespo
només n'hi ha una.
Per ensorrar la cultura
l'any que en som la capital,
amb ella
és una tortura.
Retallant
a tor i a dret.
Festivals,
actes i festes.
Va venent
a esporrialla
com si fossin
pura gestes.
Li lligaria una pedra al coll
i la fotaria
al francolet.
Ara que no hi baixa aigua,
que l'hi pugui fer de coixer.
la praia.
Potser us sembla malament, però a mi em diuen madmona.
Sóc garrepa i sós m'excito quan la meva vossa sona.
Zona taronja, zona blanca. Zona verda, zona blava.
El PSC les imposa per escanyar-nos la fava.
Deu ser casualitat que els barris d'on treu els vots,
aparcar el sortit de franc i els del centre els paguem tots.
Tu, Floria, no t'amarguis, que et deixarem una zona,
allà al Club La Riojana, per aparcar-t'hi la zona.
Veus, Núria, ja t'ho dic que es repartien l'estopa, eh?
Hi ha per tothom avui.
Esmodeus és el meu nom.
I de banyes en tinc tres.
Tres de llargues i aixecades.
Suposo que m'heu entès.
L'Ajuntament Sodomita s'ha follat mitja plantilla de l'emissora local
i els hi ha clavat la puntilla.
S'ha passat bé per la pedra els conductors d'autobusos
i els de l'escola de música també han patit els abusos.
Tot per estalviar pasta,
que tirar-se el personal li surt molt més econòmic
que anar a un puticú com cal.
D'Alfagó sóc jo, el més gras,
i sóc colàfra de mena.
Quan m'afarto, sóc feliç i no em domina cap pena.
Que bonica la part alta,
tota plena de terrasses,
que quan surts a passejar no pots fer ni dues passes.
Per fritanga i unes braves,
boníssimes per cagar,
et foten un cop de pala i d'això en diuen menjar.
Potser ens engatem a casa
i tombem amb carmanyoles
i a l'hora de fer caixa sols hi trobin peneroles.
Si faig cara d'emprenyat és perquè em diuen verit.
La mala llet em rosega i l'ira em té consumit.
Tarragona està patint una plaga pastilent,
la d'uns éssers repulsius i d'aspecte repelent.
Se'ls trobes pels carrers, places, fins i tot a les escoles.
I no es tracta de coloms, ni tampoc de peneroles.
És la xosma que ens governa,
que mereix exterminada,
com rates de claveguera
i es tingís d'una vegada.
Se'n coneix per balsabú i també per un despici.
Envejar allò que no és meu ho faig per gust i per vici.
Com l'enveja es respirava des de la capital d'Espanya
quan tot l'independentisme els hi va cantar la canya.
No patiu, s'ha vist la mani per les teles mundials.
Encara que el no d'un negui hem esmolat bé la fals.
Fins i tot els escocesos tenen enveja dels catalans.
Quan veuen que l'estat propi l'aconseguirem abans.
Sóc el gran duc Estarot
i pertanyo a la noblesa.
M'agrada no fotre brot
i d'això en diu emperesa.
La mateixa que m'agafa
amb aquest nou parc temàtic
que anomenen Barnawold
m'he quedat perplex i estàtic.
Però si aquí tenim de tot
gitanes treballadores,
poles policies magrebis
i russes emprenedores.
I per veure coses rares
no cal moure gaire els peus
ja que aquí al costat teniu
els fills de puta de Reus.
Silenci, silenci dels infernals
que preteneu d'arribar
al poder de l'únic Déu
preparats per tremolar.
Tremolar al davant teu.
Si tens el poder del cel
jo tinc el foc de l'infern.
Angelet,
et caurà el pèl.
Miquel,
la festa que fem
tu no la pots adorar.
En cas que et veigis batut
l'infern t'has d'entregar.
Prova les armes
i mira el poder d'aquesta creu.
totes les vostres esquadres
aviat ho rendireu.
Prova les armes
i mira
si a la terra has arribat
en nom
de l'ésser suprem
ja ho tens tot
quasi guanyat.
El poder
et ve del cel
però guerra contra guerra
jo tinc tot el de l'infern
per llançar sobre la terra.
No t'espantis,
Lucifer,
que sempre seré ta guia.
Mai no et desempararé
amb la meva companyia.
al teu costat
estaré
unida
com a mestressa
i en aquest ball
de diables
jo seré
la diablesa.
Ja saps que sóc
la superbia
vindicada de tu,
Miquel.
De tu, Lucifer.
Amiga
i destructora
del cel.
Sóc més forta
que Samçó,
sóc dona
i saps que ho faré.
I amb aquest ganivet curt
el cervell
et llevaré.
enrere dona infernal
que des de dalt
aquí ha baixat
per destruir
Mascarón
i a Lucifer
el malvat.
Aquest espasa
que porto
és el meu déu
que l'inspira.
Dona perversa
i cruel
d'on l'estret
a tanta aire.
Fuig de qui
m'arregut,
diables meus!
Ei,
fills meus,
Lucifer meu,
per res cal
que us espanteu
que si la cuina
no em falla
en guany
també dinareu.
Santa tecla
gloriosa
mare dels tarragonins
que t'endiem
avui per dinar
panaroles
amb caragolins!
Jo sóc
l'arcàngel
Sant Miquel
que des del cel
que he vingut
per matar
tots aquests banyuts.
Ai,
diables,
quina vergonya
sentir com
l'esmeu
Tarragona.
Prou ja
d'aquestes
indecències.
No us fiqueu
amb els capellans.
i estimeu
petits,
joves i grans.
Santa tecla,
nostra patrona,
acaba amb tots
aquests diables
que són uns grans
irresponsables.
Visca Tarragona!
Visca!
Visca la festa major!
Visca!
Visca Catalunya lliure!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Doncs ja la recta final d'aquests versors
de Valladhiables de Tarragona
i ara l'encessa conjunta
on veurem l'altre cop com la gent s'aparta
perquè això serà llest
de fet
això anava a dir un ruixat important
d'espurnes
Núria no sé si t'han arribat al teu punt
on ets tu però
no perquè he tingut la precaució
d'anar-me'n a apartar tota l'estona
bé jo com tothom
es creen com unes marees aquí
d'apartar-se de l'escenari
doncs sembla que això ja està
com dèiem no hem tingut pèls a la llengua
ja donarem pas a les colles castelleres
que aviat començaran aquí
enlairar els seus castells a la plaça
endavant doncs colles xiquets de Tarragona
colles joves xiquets de Tarragona
colles xiquets del Serrallo
i colles castellers de Sant Pere i Sant Pau
la gent va deixant lliure
a la part central de la plaça de la Font
van agafant posicions cap als laterals
i tal com l'espíquer doncs donava pas
a les colles castelleres
Pep jo us dono pas a vosaltres
acaba fins aquí de moment la meva feina
en aquest matí en què us hem intentat explicar
des de peu de carrer
des de sota
bueno des del davant d'aquest enterimat
com ha anat succeint-se la tanda d'alluïment del seguici de Tarragona
ara a Tarragona Ràdio es parla de castells
Pep Sunyer com vulguis
doncs sí parlem de castells d'aquesta retransmissió castellera
a través dels companys de TAC12
que podreu seguir en directe
d'aquí a pocs minutets
per aquesta màgia sintonia
a Tarragona Ràdio
amb dones dispensat a la freqüència modulada
també per internet
tarragonaradio.cat
i recordeu que avui a les 10 de la nit
TAC12
la televisió pública del Camp de Tarragona
la podreu escoltar en diferit
les zones de la ràdio tornaran ja també a la tarda
a les 7
quan farem la retransmissió de la processó
a l'acte que donarà pràcticament
l'acluent d'aquest efecte de Santa Tecla 2012
serem a la Casa Balcells
al costat mateix de la catedral
i des d'allà doncs amb Jordi Bertran
exèndic de l'àrea de festes de l'Ajuntament
i actualment gerent de la fira de real tradicional de Manresa
amb ell
farem els comentaris d'aquesta processó
explicant-nos tot allò que passi per davant nostre
des d'aquest punt
des del pla de la seu
us remetem per tant també en aquest moment
a partir de les 7 de la tarda
però ara això podeu seguir en directe
aquesta actuació castellera
amb les 4 colles de la ciutat
de seguida faran entrada a plaça
de seguida per tant
els nostres companys d'atac 12
podran iniciar aquesta retransmissió
però també tornem en aquest cas
a la connexió dels estudis centrals
agraïm la feina de tothom
que ha col·laborat des de primera vegada del matí
amb la retransmissió de la missa
amb Didat Bertran
amb Joan Maria Bertran
amb els controls tècnics
Sílvia García
als estudis centrals
aquí saludem novament
Sílvia
suposo que ets per aquí
sí, sí, estic aquí
estic sentint-nos atentament
de fet, no t'has mogut d'aquí
no t'has mogut d'aquí
no t'has mogut d'aquí
a més que estava molt interessant
ja que no tenim l'oportunitat
de veure-ho
des de la plaça de la font
escoltar-ho a través de la ràdio
jo crec que per tota la gent
al igual que m'ha passat a mi
se'ns posa la carta gallina
la bossa de la transmissió
i els versots
portar la festa a casa
per a aquells que ara mateix
no puguem estar allà a plaça
Doncs mira, a plaça ara mateix
els matalassers estan fent
d'entrada a plaça ja
és a dir que comencen a entrar
les colles
per tant, tanquem la connexió
i tornem la connexió
als estudis centrals
de l'Avinguda Roma
i des d'aquí
quan vulguis
doncs els companys
de TAC12
ja podran iniciar
aquesta retransmissió d'avui
Adéu-siau
Gràcies per la vostra fidelitat
i fins a la tarda
Gràcies
Adéu-siau
Adéu
Doncs sí, a la tarda
tornarem una altra vegada
com molt bé deia
el nostre company Josep Zunyer
a partir de les 7
la ràdio de les festes
emissió en directe
de la processó de Santa Ticle
però també
si voleu
i per aquelles qüestions
no podeu sentir
en el dia d'avui
o en aquest matí
la diada castellera
no us amoïneu
perquè Tarragona Ràdio
també ha pensat que
de cara a la nit
la podríeu sentir
més tranquil·lament
potser
a partir d'un quart de 10
aproximadament
just quan s'acabi
la processó en directe
de nou
podreu sentir
la diada castellera
de Santa Ticle
i no li que ens resta
dir a nosaltres
que fem un punir a part
a la ràdio de les festes
aquest programa
que com molt bé deia
el Josep
que ens atàvem
a partir de les 9
de l'atmatí
amb aquest ofici
de Santa Ticle
després la tarda
de lluïment
i d'aquí a uns instants
els companys
d'atac 12
ens comuniquem
ens comunicaran
ens diran
i ens explicaran
com anirà
aquesta diada castellera
d'avui de Santa Ticle
aquí a la cintoria
de Tarragona Ràdio
al 96.7 FM
també a
tarragonaradio.cat
a la xarxa online
a la ràdio online
i per la TVT
ens queden només
5 minuts
fem una petita parada
i a la tornada
esperem poder dir-vos
que comença
la diada castellera
de Santa Ticle
de Santa Ticle
a la tornada
de centro
slope
tot
softly
a la tornada
de California