Tarragona Ràdio.
Que el vostre treball sigui convincent i original,
que sigui profund, conmovedor, reflexiu i únic.
Que ens ajudi a reflectir la qüestió del que significa ser humà
i que aquest reflex sigui guiat pel cor, la sinceritat,
el candor i la gràcia.
Que supereu l'adversitat, la censura, la pobresa i el nihilisme,
cosa a la qual certament molts de vosaltres estareu obligats a afrontar.
Com vivim? Bona sort.
És una de les paraules del text que l'actor John Malkovich
va fer pel Dia Mundial del Teatre, que és justament avui, dia 27 de març.
D'això volem parlar avui, al matí de Tarragona Ràdio, del teatre,
però sobretot d'un teatre moltes vegades que no és del tot professional,
però és amateur i que molts d'ells acaben convertir-se en professionals del teatre.
A Tarragona, a les nostres comarques, tenim la coordinadora de grups de teatre amater del Camp de Tarragona
i avui conversem amb la seva portaveu, la Belen Gallo.
Belen, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui Dia Internacional del Teatre.
No sé si heu escoltat aquestes paraules de John Malkovich.
Vaja, ser profund, conmovedor, reflexió única.
Home, molts dels sentiments que segurament els actors heu de posar damunt d'un escenari, eh?
Exacte, i a més que sigui un reflex guiat pel cor.
Això és important, oi?
Important, sí, sí.
Què s'ha de reivindicar en un dia com el d'avui, en un dia mundial del teatre?
I sobretot des de grups amateurs, grups d'aquells que treballen molt, moltes vegades,
fins i tot entre bambobines, com es diu, eh?
Però que, vaja, farà una feina molt important de donar a conèixer al teatre,
de formar molta gent.
Què s'ha de reivindicar en un dia com el d'avui?
Doncs hem de reivindicar fer-nos disciples.
essencialment és això, fer-nos que la gent ens conegui i que siguin coneixedors que formem part de la cultura popular de Catalunya, principalment.
va néixer ara fa un any llarg, ja, la coordinadora a Tarragona.
Amb quin motiu va néixer? I una mica un any després, un any i escaig més després?
No sé si encara continueu pensant el mateix, veu-me'n?
Sí, sí, sí. A veure, la coordinadora a Tarragona pertany a la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya,
on hi ha més de 300 grups amateurs de teatre federats aquí a Catalunya.
Doncs bé, la federació, per tenir un vincle més directe amb els grups federats,
diguem-ne que s'estructuren coordinadores.
i llavors fa ja dos anyets es va fundar la coordinadora a Tarragona,
on s'apleguen nou grups d'amateurs de teatre,
entre els quals tenim Auba Teatre, l'Atenea,
que l'Atenea l'any passat va fer el 25è aniversari,
45 RPM,
en Fa Patí, Nascuts a Peu en Terra, Teatre Vuit, Tecla Smith,
l'Enramada, i fa poc que s'ha adherit a un nou grup de teatre,
que és el Trot Teatre.
Quin moment viu ara mateix això, el món del teatre amateur,
sobretot a les nostres comarques, que és el que tenim més a prop?
Quin és el moment, l'estat de salut ara mateix, d'aquestes companyies de teatre?
A veure, estem en un moment molt difícil, molt difícil.
Diguem-ne que la crisi ens està donant per totes bandes.
és un moment difícil, en el que se'ns està reiterant molt a nivell de cultura,
que hem de valorar la nostra feina i innovar-la,
però tampoc hi ha un reconeixement càssic de la nostra feina.
si anem a demanar espais per poder portar a terme les nostres activitats,
i ens trobem que no hi ha liquidesa.
Potser és el moment això, us ha tocat viure un moment complicat en aquest sentit,
sobretot en el sentit econòmic.
No sé si és això que costa que els ajuntaments contractin grups de teatre
o que apostin moltes vegades per la cultura.
No sé si teniu aquesta sensació?
Sí, tenim aquesta sensació, que cada vegada aposten menys per la cultura.
Però en canvi, no sé si, a més en moments com aquests,
hi ha molts grups de teatre, molta gent que té ganes de fer teatre amateur,
no sé si passa una mica tot just del contrari,
que potser no hi ha molts diners, però la gent s'anima molt a fer coses.
Exacte, sí, sí, sí.
La gent s'anima, i la veritat que la cultura amateur, el teatre,
tenen molta força els seus membres, perquè amb res poden fer moltes coses.
I això s'ha de valorar.
Això és important, no?
Hi ha vegades de reivindicar que amb pocs recursos pots fer bons productes.
Exacte, sí, sí, sí.
A més, ens hem de distanciar ja de la connotació que amateur és...
que no és professional.
O sigui, no és professional perquè no ens dediquem al món de teatre
de manera professional i única i exclusivament.
Però el teatre amateur avui dia, i amb els grups de la coordinadora,
sí, és un teatre amb molta qualitat.
I no sé si anar units, bé, ben, formar aquesta coordinadora,
anar junts, anar a una, obre més portes, més portes, més camins.
És a dir, és important anar tots a una, anar units?
Sí, sí, sí, sí, és important una veu, perquè així els agents públics,
que són els que ens han d'acollir, doncs només parlen amb una persona
o amb una entitat, i no pas amb nou o deu, que són els membres que hi formen part.
A quina companyia pertany, bé, ben?
Jo soc de Teatre 8.
Sí, i en quin moment esteu ara mateix, per exemple, a la vostra casa en concret?
Nosaltres estem ara muntant un espectacle nou.
Sí.
Sí, estem en la transformació d'una vida, no?, una idea,
i la veritat que és molt engrescador.
I després, bueno, quan una vegada finalitzat el muntatge,
també, doncs engresca molt com ho rep el públic, la gent, no?
Perquè, va, tenim abans que era això, un teatre amateur,
no professional, en el sentit que no us dediqueu exclusivament a això,
però quantes hores creieu que dediqueu, per exemple, a la setmana?
Que imagino que són moltes, també.
Sí, sí, sí.
Normalment, et parlo com a Teatre 8, que és el que tinc més control,
nosaltres passegem una mitja de 4 hores, 5 a la setmana.
Totes les setmanes.
Després, quan s'acosta ja a l'estrena, ja és 2-3 hores al dia,
o sigui, els 7 dies de la setmana.
Déu-n'hi-do.
O sigui, que treballem força.
I, bueno, només, o sigui, d'assaixos.
Després hi ha una tasca que, o sigui, que tampoc la controlem molt,
però és que és la recerca de tal material que necessita per l'escenografia,
formar contactes per tal de poder oferir la teva oferta, etcètera.
O sigui, que hi ha un munt d'hores darrere.
Moltes hores de feina al darrere.
I en un dia com el d'avui, Dia Mundial del Teatre,
a més a més es comemora el 50è aniversari d'aquest dia,
del Dia Mundial del Teatre,
parlàvem ara d'això que en moments de crisi com els que estem actualment
costa que els ajuntaments el contractin.
Hem de fer també una crida el dia d'avui a que la gent vagi al teatre, bé ben?
Sí, sí, sí.
Perquè la gent va o no va al teatre.
La gent hi va, eh?
Sí, sí.
Aquí no tenim molt problema en que la gent no hi vagi.
Hi ha altres comunitats que sí que diuen que no hi ha aquesta habitualitat per anar al teatre.
Però aquí a Catalunya jo crec que a la gent li agrada anar a veure el teatre i passar-s'ho bé.
Som un país de teatre, doncs, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Doncs ja ho heu sentit.
Avui hem parlat amb la Beben Gallo.
Com dèiem, ella és la portaveu de la coordinadora de grups de teatre amateur del Camp de Tarragona.
Ens interessava, doncs això, conèixer quin és el moment actual que viuen aquests molts grups de teatre amateur
que dediquen moltíssimes hores al teatre
i doncs que avui és un bon dia per reivindicar-se en el Dia Mundial del Teatre,
que es comemora més el 50è aniversari de la celebració d'aquest dia,
enguany amb aquest text de John Malkovich amb el qual començàvem.
Beben, moltíssimes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia.
Adéu, bon dia. Au, pel teatre.