En aquests moments que, per cert, estan sonant les sirenes del pla Setcat,
d'aquest simulacre d'emergència, d'aquest simulacre que ens està fent hores d'ara,
ara mateix estan al carrer, escoltaran el so de vis, de les sirenes i després el senyal de desactivació.
És un simulacre, nosaltres ja ho hem explicat a nivell informatius
i, de fet, ho recollirem també a partir del migdia, dos quarts de dues, a l'informatiu del migdia.
Ara volem canviar de qüestió, volem parlar del Dia Internacional contra la Violència de Gènere.
És aquest a proper diumenge, però els actes ja han començat, ja s'han fet algunes xerrades
i demà hi haurà un acte central que s'ha avançat també amb motiu de les eleccions al Parlament,
que es fa un diumenge, el Jornal Electoral s'ha avançat a divendres, demà parteniu de la lectura del manifest
i tot un seguit d'actes.
Volem parlar també una mica de diferents apartats de l'Ajuntament de Tarragona,
en els que treballen en aquesta matèria.
Volem parlar amb la Núria Bernet, treballadora social i coordinadora de la unitat,
que ara coneixerem, unitat de suport individual i familiar
de l'Institut Municipal de Serveis Socials, en Núria Bernet, què tal, bon dia?
Hola, bon dia.
Com estem?
Bé, molt bé.
Ara parlem d'aquest UCIF, dieu UCIF.
UCIF, sí, sí.
I l'ha fet la Marga Mafiota, que també és amb nosaltres,
és l'advocada de UCIF. Marga, què tal, bon dia?
Hola, bon dia.
I la Cecília Tarifa, ella és treballadora social com la Núria
i és del Servei d'Emergències Socials de Tarragona.
Què tal, Cecília? Bon dia, benvinguda.
Expliqueu-nos, Núria, d'entrada, aquesta unitat, a l'UCIF,
què consisteix?
Quina és la tasca que fa, principalment?
Bueno, bon dia.
Mira, dins de l'Institut Municipal de Serveis Socials,
que és un organisme autònom de l'Ajuntament de Tarragona
i és on hi ha tota l'atenció de serveis socials
del municipi de Tarragona, de l'Ajuntament.
Llavors, la unitat, l'UCIF,
és equips que treballen en famílies i en infància en risc
i és on està també regularitzat i gestionat
tota l'atenció a les dones víctimes de violència.
A Tarragona, perquè ho pugueu entendre millor,
hi ha set centres de serveis socials distribuïts per zones,
per alta, per baixa i en els barris.
Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador, Ponent, Torreforte, Camp Clar.
En tots els centres de serveis socials hi ha un servei d'acollida,
que hi ha una treballadora social,
que és la porta d'accés que diem nosaltres
a la xarxa de serveis socials municipals.
a les dones víctimes de violència.
Llavors, també hi ha un equip especialitzat
d'atenció a dones víctimes de violència.
Aquest equip està ubicat al centre cívic de Torreforte,
consta d'una treballadora social
i de l'abogada que després ella us explicarà les seves funcions.
I en aquest servei és l'acollida primordialment
de les dones víctimes de violència.
Aquí ho poden venir elles directament en aquest servei
per ser ateses i explicar què és el que li passa
i les necessitats que elles tenen.
O bé, moltes vegades són derivades de serveis de la ciutat
que treballen en dones víctimes de violència.
O per tràmits o per protecció,
que podem parlar de Mossos, de Guàrdia Urbana,
de serveis sanitaris, de centres escolars...
Allà, el servei que detecta
on la dona ha explicitat
que està patint una situació de violència,
ens el deriven en aquest servei
que està ubicat al centre cívic de Torreforte.
I des d'aquí se li fa l'acollida,
l'atenció, se li explica els recursos que hi ha al seu abast,
se li explica la llei a què pot accedir
segons el procediment legal, penal, civil...
i ella, i la fem un acompanyament personal
al seu procés per anar prenent decisions.
Ara hi tornem, però, Marc,
quin és aquest procés legal?
És a dir, a què tenen dret
aquestes dones en aquesta situació tan difícil?
Bueno, tendríamos que distinguir en un principio
aquellas señoras que vienen ya
una vez interpuesta la denuncia,
amb el que ja tenen un abogado
que està dentro del servicio de maltractaments
del Colegio de Abogados
i, doncs, la funció de l'AUSIF
és ofrecerles un espai
de més confiança, de més tranquil·litat
per explicarles què és el que les ha passat.
Perquè moltes vegades salen del juzgado de guardia
d'aquí, què papeles tinc?
Tengo un montón de papeles
i no sé què significen.
Bueno, l'AUSIF és aquest espai
on jo me pongo amb elles tranquil·lament,
elles me explican con sus palabras
què és això, què és l'ordre de alejament,
fins a quan termina,
quan tenen que poner el divorció,
tot això que en la vorágine de la guardia,
perquè jo també soc abogada
de turno d'ofici de víctimes,
a vegades no pots explicar
amb la tranquil·litat que elles necessiten.
Otro tipo de señoras
són les que vienen
sin haver interpuesto aquesta denuncia,
donde nos manifiesten
en una situació de violència o no,
o simplement una situació
de tensió familiar,
no som tampoco qui para catalogar,
i doncs és una informació generalitzada.
El divorció, com a fer-lo,
té una justícia gratuïta,
no la té,
no la té,
jo te ayudo a tramitarla,
podes pedir això,
estas medidas,
estas no,
los niños,
la casa,
tot aquest tipus de preguntes,
el tema econòmico,
molt important,
a la hora de denunciar
o interponer una demanda
de divorció és el que més les preocupa,
el tema econòmico,
el uso de la casa,
què passa amb la hipoteca,
tota esa serie de preguntes
en un clima de confiança.
Luego,
mi labor también está
en darles una solución integral,
no solo información pura y dura,
sino otro tipo de apoyo.
Pues debo dos meses de comunidad,
pues hagamos un escrito
a la comunidad de vecinos,
se lo hago yo,
tengo que hacer unas alegaciones
porque me caduca un documento
que de presentar en el gobierno civil,
tema extranjería y tal.
Yo le hago las alegaciones,
te ayudo,
no solo tema violencia,
es un poco todo
la problemática de la dona.
¿La casa,
qué pasa?
¿En el habitatge?
Si hay hijos,
y tanto en las medidas provisionales
se le atribuye la custodia a la madre,
el uso es para la madre,
la madre y los hijos.
Se protege a los hijos,
la ley protege a los hijos.
Y entonces el uso de la vivienda
se queda con quien tenga la custodia
de los hijos.
Normalmente,
la madre en casos de violencia, ¿no?
¿Qué pasa que hay un señor
que había en alguna casa
que se lo tenga que hacer fuera, ¿no?
Sí.
Tiene que marchar
y a veces con ayuda de los mozos.
¿Y eso es inmediato?
Es decir,
¿això pasa al cap de pocas horas?
La señora pone una denuncia,
el señor es detenido,
hay un juicio rápido o no lo hay,
depende de la instrucción de la causa,
y entonces establecen unas medidas provisionales.
Esas medidas son
guarda y custodia de los hijos,
uso de la vivienda
y una cantidad de dinero aleatoria
como cargas familiares.
El uso de la vivienda
para madre e hijos
en caso de denuncias por agresión
y el señor tiene que marchar,
incluso a veces
se le acompaña una pareja
de guardia urbana
o de mozos de escuadra
para recoger sus efectos personales
si hubiera un tema de tensión muy fuerte.
¿Y aquel señor no puede tornar al habitatge o...?
Mientras duren esas medidas, ¿no?
Son medidas de protección, ¿no?
Núria, diga, diga.
Bueno, la Núria me hace recordar
la orden de protección.
En la orden de protección
es donde se contienen
todas estas medidas.
La orden de alejamiento
y de comunicación
son las básicas.
No se puede usted acercar al domicilio,
no se puede usted acercar a la señora.
Si la señora está yendo por la acera,
es usted quien tiene que cambiar de acera,
no a ella.
La orden de protección
es básicamente orden de alejamiento
y de comunicación.
comunicación, carta, teléfono, lo que sea.
Jo imagino,
suposo que no me puedo posar
ni de bon tros en la piel de una víctima,
però m'imagino que deus pensar
i si aquest señor torna,
és a dir,
qui me garantece que no tornarà
aquest señor a casa meva
aquesta nit mateix
i trucarà a la porta?
O, clar, no, és que...
En ese caso,
si quebrantara la medida
que ha establecido un juez
para su protección
y llama a Guardia Urbana
o Mossos Esquadra,
es un segundo delito
que es un quebrantamiento de medida
y la pena es más fuerte.
Eso a nivel judicial,
a nivel social,
está la TEMPRO,
que Nuri nos puede explicar
de qué va.
O la Cecilia,
que no parla fins ara,
Cecilia,
explíquen des de això.
La TEMPRO,
ho he dit?
La TEMPRO?
La TEMPRO,
per garantir la seguretat,
que seria un dels objectius,
la seguretat de la dona.
Hi ha diferents recursos i serveis
i un dels recursos seria la TEMPRO,
que és el teleassistència mòbil
per víctimes de violència de gènere.
Llavors,
és un recurs
que a ella se'ls dona
molta tranquil·litat
perquè és un telèfon mòbil
amb sistema GPS
de localització
i que està connectat
a una centraleta
que saben perfectament
si la dona té
ordre de protecció,
qui ha sigut l'agressor
o totes les dades
i llavors es fica
en contacte
amb aquesta centraleta,
s'activa l'expedient
i ells,
si no es fiquen en contacte,
poden localitzar
la persona per GPS
i si la persona pot parlar,
els pot explicar
el que passa
i decideixen
si s'ha d'enviar ambulància
o avisar
acosos de seguretat.
Llavors,
això baixa molt
al nivell d'angoixa
a les víctimes
perquè és un recurs
que fan servir
i dona molta seguretat.
Tot això es pot dilatar
molt amb el temps?
És a dir,
a partir d'aquí
imagino que han de passar
moltes coses,
però això pot durar,
no sé,
estem parlant de setmanes,
mesos,
tot el procés judicial...
El tema judicial i legal
depèn un poc
del caso en concret
i de les circumstàncies.
Si és un caso
d'una agressió
en què hi ha
un part de mèdic
per exemple,
la señora denuncia,
ratifica su denuncia,
declara...
Normalment hi ha un juicio
ràpido.
Llavors,
aquest juicio ràpido
en una o dues
semanas
està ja acabat.
Llavors,
hi ha un plàstig
d'un mes
per interponer
el tema del divorci.
que això és el que
s'haurien de fer,
perquè si hi ha un tema
de violència,
després el divorci.
Passa o no?
Passa molt sovint
que opten per...
Sí,
normalment sí se hace.
En la mayoría
de los casos sí.
En otros casos
hay reconciliaciones,
claro que sí.
eso depende de la dona,
¿no?
De cada dona,
de cada home,
de cada parella,
¿no?
Cada circunstancia.
Es que es tan variado
que es imposible
tampoco
concretar.
Abans la Núria
feia referència
a l'acompanyament,
que és molt important,
l'acompanyament,
que aquestes persones
se sentin acollides.
L'acompanyament també,
des del punt de vista
psicològic,
també ha de ser important.
De que,
clar,
pot ser que sigui
un procés
que porti molts anys
produint-se,
i que aquesta persona
tingui les seves
propietats
intel·lectuals,
fins i tot,
o psicològiques
marmades,
a causa
de l'agressió constant
de la persona
amb la que comparteix la vida.
A quin temps
s'ha d'incidir,
a nivell psicològic?
Portant per la seva recuperació.
El suport psicològic,
des del nostre servei,
sí que no s'ofereix.
Nosaltres fem atenció social
i judicial.
Perquè hi ha un servei,
abans sí que antigament,
però que ara
es va posar en marxa
ja deu fer tres anys,
un servei que es diu CIA,
servei d'intervenció especialitzada,
que depèn de la generalitat,
i aquí és on treballa
en tot el procés
de recuperació psicològic
de la dona,
de la dona i els fills,
perquè aquí en aquest servei
també veuen els nens,
els fills d'aquesta dona víctima,
perquè també són víctimes,
encara que no directament
el pare els hagi pagat,
però sí que la situació
amb ells
li ha causat uns danys
emocionals
que s'han de treballar.
i llavors en aquest servei
fan grups de dones,
grups d'infants,
estem en coordinació
i treballem molt conjuntament,
perquè la part social
nosaltres continuem treballant
des de l'Ajuntament,
però la part psicològica
sí que ho fan
des d'aquest servei.
En un cas hipotètic,
en què la persona agredida
visqui a molt sogres?
A la mateixa unità familiar?
Què passa?
La casa és dels suègris
i vive amb els suègris.
Llavors,
jo el que soc partidària
és veure
què és el que ella quiere.
¿Quiere usted quedarse allí?
Si quiere usted quedarse allí,
el padre té que marchar.
El padre és el presunto agresor.
Llavors,
qui té que marchar és el padre.
Què relació té amb els suègris?
És bona, és mala.
A lo mejor és bona relació.
A lo mejor la apoyan a ella
i a sus nietos.
Què quieres,
marchar?
Perquè no,
la relació amb els suègris
amb els suègris
són molt males.
Bueno,
a veure,
t'es família extensa,
t'es hermanos
que te poden apoyar.
¿Quieres anar a una casa de acogida?
Les treballadores socials
que es encargan de esto,
de buscar una casa de acogida
para ella i els fills.
Depèn de les circumstàncies.
Però, en principio,
si se llevarà bien con els suègris,
se quedaría en la casa.
Por protección a los hijos.
Si no hubiera hijos,
entonces es diferente.
Siempre pensando que hay niños
por en medio.
Bueno,
és que tenim,
perdona,
tenim a establir
un servei d'acolliment temporal,
no?,
per donar protecció.
L'objectiu principal
de tots els serveis que hi ha
per a donar víctima
és la seva protecció.
Llavors,
des de l'Ajuntament
hi ha conveniades
unes places hoteleres,
també hi ha uns pisos d'emergència,
i després ja els tràmits
a casa d'acollida,
que això sí que són
de la Generalitat,
i fem la sol·licitud
i marxen de territori.
Això ja és després,
en una valoració del cas,
doncs en cada cas
ens adaptem
al procés
i a la situació
de la dona,
no?,
si pot continuar
en el domicili,
si no,
si té família,
si té xarxa social,
familiar,
i ens adaptem
en els recursos
que tenim,
doncs li anem oferint
els possibles recursos
i serveis que hi ha,
els quals
ella ha d'anar decidint
quin és el millor
per protegir-se
ella i els infants.
I quan no hi ha agressió,
a veure si m'explico bé,
o quan l'agressió és verbal
o quan hi ha una prova física
en un part mèdic
de l'agressió,
imagino que el mecanisme
és tot un altre,
perquè s'hauria de verificar
que allò que diu
aquella persona és cert,
no?
Bueno,
en principi,
mantenen promes,
no?
Sí, sí.
La declaración de la víctima
a este tipo de delitos
se cometen dentro
de la intimidad del hogar.
La mayoría de la jurisprudencia
y de las sentencias
que han habido
dicen que el testimonio
de la víctima
es suficiente
en estos casos.
Entonces,
si me dice
me ha amenazado de muerte
o me ha golpeado
pero no tengo
ninguna agulladura externa,
en principio se cree
y ratifica,
y ratifica ante el juez
se cree a la víctima.
Eso es así.
Es un...
Bueno,
la mayoría de las sentencias
entienden
que no miente.
Eso es así.
Resulta un poco complicado
de entender.
Sí, sí,
es que ho estic intentando
allò
a veure
els pros i els contres,
no?
I, clar,
i pot...
El maltrato psicològic
i l'amenaza
sempre és més difícil
de provar.
Eso està clar,
no?
Que una agressió física
però quan una víctima
de violència
va a un juzgado
i dice
me ha amenazado,
me ha sacado un cuchillo,
me lo ha puesto
en el cuello,
tal y que cual,
también el juez de guardia
o el juez de violencia
en la inmediatez
de esa declaración
ve la veracidad
de esta señora.
Eso también es un punto
que el juez valora.
¿Vale?
Como ella está declarando
en ese momento.
Cecília,
ens queden tres minutets,
però com que és la que has parlat
menys fins ara,
ens pots explicar alguna cosa més
d'aquest servei
d'emergències socials
de Tarragona?
És un servei
que es va crear
el 2005
arrel del protocol
que ja existia
entre l'Institut Municipal
de Serveis Socials
i Guàrdia Urbana
de Tarragona.
Som tres treballadores
socials
que anem a torts
i estem ubicades
al torc de tarda
de 5 de la tarda
a 12 de la nit
tots els dies de l'any
a Guàrdia Urbana
a Prat de la Riba.
I, bueno,
al torc de matí
de 8 a 3
al centre cívic
de Torreforta
que és on fem
el seguiment
i l'acompanyament
a les víctimes
que potser han vingut
al 6 de tarda
de Guàrdia Urbana.
És a dir,
que si algú truca
a la Guàrdia Urbana
bien que l'estan maltractant
us deriven a vosaltres, no?
Sí.
És a dir,
aquesta trucada
se'n va directament
a la subsecció.
Guàrdia Urbana
amb usos d'esquadra
o pot venir directament
la víctima
a Guàrdia Urbana
per sol·licitar assessorament.
O sigui,
que acudeixi al servei
no vol dir
que ha d'interposar
la denúncia
i es veurà.
És un procés
normalment,
a veure,
en el primer moment
el que es fa
és molta contenció emocional,
no?
I assessorament
i orientació
depèn de cada cas.
Per acabar,
dos minuts,
però vosaltres
que treballeu
en aquests casos
en el dia a dia,
què cal fer?
És a dir,
ja sé que és molt complex
i que és molt...
És a dir,
que toca molt...
abarca molts camps
i molt diferenciats
entre si,
però on creieu
que cal incidir més?
Perquè ho diem
cada any
quan és el Dia Internacional
i ho seguim dient,
no?
On creieu vosaltres
de vostre punt de vista
en un parell de minuts
que cal incidir més
per erradicar
aquesta xacra?
Amb la prevenció.
Jo penso que és...
S'ha d'incidir
en la prevenció
i s'ha de començar
en edats tempranes
a les escoles
en una coeducació
important de gènere.
Sí,
totalment d'acord
amb ella
i després
sempre donar-li
a aquesta senyora
l'apoll,
la tranquil·litat
i la confiança
que és el que intentem
des d'aquest servei.
Sí,
perquè la feina
potser d'atenció
a les víctimes
ja l'hem treballat,
a través també
del protocol de ciutat,
però potser
la prevenció
és una tasca
que ens queda pendent
i s'ha de treballar.
Núria Bernet,
Cecília Tarifa
i Marga Mafiote,
gràcies per explicar-nos-ho.
Esperem que tinguin
poca feina,
això,
jo ho desitjo així,
que tinguin molt poca feina.
En tenim bastantes.
Tot i que malauradament
la rodada
és molt tossuda
i molt diferent.
Gràcies
i fins a la propera.
Que vagi bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Y cada vez que el corazón se embala, se nos pasa la vida entera, buscando aquella eterna mirada.
Me quedaré con muchas ganas de verte, vacío y sin aliento estaré a punto de encontrarte.
Cuando se acabe el tiempo volveré, cuando no quede nadie.
A veces están los restos del que fui, pero se nunca vuelve, se nos cambia la mirada.