Música
Tot seguit ens ocupem en forma d'un parell d'entrevistes
del que van ser els Premis Tarragonès atorgats
la setmana passada per la Consell Comarcal.
Ja vam poder conversar amb els beneficiaris d'aquests premis,
l'Associació Cultural de Sant Fructuós.
Doncs bé, hi ha dos guardonats més, per una banda,
i d'aquí una estona parlarem amb José Carlos Suárez
de la Unitat d'Investigació de la Cinema
de la Universitat Rovira i Virgili.
Amb ells se'ls va donar una Premi Beca d'Investigació,
així es diu, o així és, que els permetrà la publicació
d'un projecte, d'un treball amb el títol
d'Els inicis del cinema als pobles del Tarragonès.
Un altre dels guardons, el que dóna reconeixement
a una trajectòria professional,
és el que va rebre el baríton tarragoní Àngel Odena.
I per aquesta entrevista comencem.
Àngel Odena, bon dia.
Hola, bon dia.
Perdona, disculpa, perquè hem agafat el so
per acompanyar l'entrevista directament a la pàgina web,
i jo crec que no fa honor, eh?,
en el sentit que la igualitat potser no és la més òptima
és quan passes a través de tants gins electrònics.
Vaja, que la veu de l'Àngel és molt millor.
Bé, home, sí, de fet, això és una gravació de Nova York,
ho van fer per la ràdio, en directe,
i llavors, bé, me van passar a mi la gravació,
jo l'he penjat a la web, i bueno, aquestes coses.
Però vaja, això tampoc ho he de decidir jo
si està millor o pitjor,
sinó que és la gent que ho decideix.
Bé, jo és l'excusa per dir que la veu de l'Àngel
s'ha d'escoltar en directe,
tenint-lo ben apropet,
i que aneu tots els que pugueu, això sí,
a la inauguració del Teatre Tarragonès,
em sembla que serà dimarts vinent, no, Àngel?
Sí, el dia 11, sí, sí, sí.
Bé, a veure, jo participo,
entre molta altra gent,
i bé, no és que sigui tot un concert sencer,
ni molt menys,
és poques peces,
però vaja, amb moltíssima il·lusió
de poder obrir aquest teatre,
que crec que ja fa masses anys
que hagués hagut d'estar obert,
i bé, ara tenim el goig
i la satisfacció de poder-ho obrir.
Potser en una època no la millor,
lògicament, però sabem com està tot,
la crisi, etcètera, etcètera,
però vaja, sempre és una il·lusió
poder obrir un teatre nou a la nostra ciutat.
Ho noteu també,
mira, ja que has tret el tema, no?
Ho noteu també,
la crisi,
els que us dediqueu al Can Línic,
a l'Opera?
Evidentment, tu ja saps
que només cal mirar,
sobretot a l'estat espanyol,
estem en una societat
on això de la cultura
encara no està gaire dins
ni a les escoles,
ni llavors,
s'aprèn més com un oci
que no pas com una indústria cultural,
diguem-ne, no?
I el primer que retalla és la cultura,
hi ha hagut unes retallades.
Bé, de fet, crec que és,
ja ho sap tothom,
per exemple,
el problema que hi va haver amb el Liceu
i que encara n'hi ha, no?,
d'unes retallades profundes
i això, doncs clar,
ho notem tots molt.
Àngel, tu que t'has passejat
pels teatres,
pels escenaris de mig món
duent-hi l'òpera,
ara el teatre a Tarragona
sembla que també, doncs,
té interès en programar òperes.
Suposo que, vaja, no sé,
ja l'has vist, el teatre?
Sí, fa...
Bé, jo l'he vist durant la construcció
i ara deu fer uns 10 dies
i vaig estar...
Creus que serà un espai, doncs,
acondicionat,
que donarà peu
a poder-hi programar òperes?
A veure,
saps què passa?
que jo espero que sí,
però, de vegades,
a veure com explicar-ho,
de vegades no és tot el que es veu,
sinó els artistes
i la gent que es dedica a això,
també hi ha un re de teatre
que es necessiten moltes coses,
perquè una cosa d'aquestes així
d'embargadures,
sobretot perquè hi participa molta gent,
pugui funcionar, no?
Llavors, s'ha de veure
la capacitat del fosso, també,
de l'orquestra,
quants músics realment
hi poden cabre,
i, bueno,
tota una altra sèrie de coses
que s'ha de veure realment
quines possibilitats té.
No és un teatre que s'ha acabat de fer,
jo conec el projecte
des de fa més de 10 anys,
conec l'arquitecte,
el Xavier,
bé, ja et dic,
el projecte fa molts anys
que el conec,
ja veurem,
a veure què passarà,
i després per programar aquest tipus de coses,
que hi ha d'haver un suport institucional
o privat,
que posi diners,
perquè,
a veure,
l'òpera és cara
en l'aspecte
que hi ha moltíssima gent treballant-hi,
no?
Llavors,
quan hi ha moltíssima gent treballant-hi,
doncs clar,
tothom necessita...
i per aquest motiu també,
a veure,
s'han de buscar recursos,
però la meva,
diguem-ne,
il·lusió
seria que això es pogués fer
en el teatre nou,
no?
Potser depèn
de quines produccions d'òpera
no ens hi cabran,
però potser depèn
de quines sí.
No,
però jo crec que pel tema d'escenari
no és un problema,
perquè l'escenari
jo crec que és prou gran
i té prou de capacitat,
no?
Cal veure després,
ja et dic,
el fosso,
després les places,
també és una cosa...
A veure,
jo no soc ni gestor
ni gestor cultural
ni res,
però m'imagino
que també és una cosa
que s'ha de veure,
les places són les que són,
són 700 places,
segurament no és aquell...
Jo crec que l'ideal
hauria sigut 80,
80, 50,
però també és veritat
que el teatre ja estava,
diguem-ne,
és un teatre antic,
que ja estava entre dues parets
i l'arquitecte
s'ha trobat amb el que s'ha trobat
dins d'unes condicions
avui en dia
que demanen de seguretat.
Molts teatres dels que canto jo
que potser tenen 200 anys,
avui en dia
si potser tenen 1.400 places
es reduirà la meitat
per visibilitat,
per seguretat,
etcètera,
però clar,
quan fas un teatre nou
tot això ho han exigit
en aquest cas,
perquè el teatre Tarragona antic
tenia més de 1.200 places
i sí,
era així,
llavors clar,
però n'hi havia dos mesos
fa 60-70 anys
hi havia unes mesures
de seguretat
que no tenen res a veure
amb el que ara demanen.
llavors ja et dic,
jo tinc moltíssima il·lusió,
a mi em fa molta il·lusió
aquest teatre,
entre altres motius
per moltes altres coses,
però poca gent sap
que jo vaig tenir un avi
que va treballar allà,
que diu,
i fa 60-70 anys
i va treballar en aquest teatre.
Què hi feia, Àngel?
No,
ell treballava a l'entrada
i llavors,
no,
a nivell de l'escenari,
no,
però lògicament
a la meva família
d'aquest teatre
sempre se n'ha parlat molt,
no?
i també tinc,
jo ara ho dic públicament,
tinc la,
diem-ne,
la satisfacció
que al final
l'Ajuntament
va proposar
comprar el teatre
a través d'una campanya
que es va fer
del Club Maginet
a través d'una carta
que jo vaig fer
en el diari de Tarragona
fa ara mateix
sobre uns 20 anys
i jo parlava
d'aquell moment
l'edifici era
de la Caixa,
la Caixa havia dit
tirar enrere
el projecte
de fer un,
tot un centre cultural
i es havia plantejat
fer un edifici
amb cases,
no?
Llavors,
arrel d'això
jo vaig escriure
una carta
al diari de Tarragona,
etcètera,
i es va crear
una espècie de campanya
a nivell de la ciutat
i gràcies a això
el tenent d'alcalde
en aquell moment
que crec que
se no ajudaria
amb vostè,
doncs va comprar
el teatre.
O sigui,
que em sento
una mica
partícep
i,
diguem-ne...
Culpable en el bon sentit.
Sí,
culpable en el bon sentit
que aquest teatre,
per això
jo tinc molts lligams
amb aquest teatre
i la veritat
és que em fa
moltíssima,
moltíssima il·lusió.
Ai,
que bé,
escolta,
no ho sabíem
tot aquest...
Ja sabíem,
suposàvem que et faria il·lusió
pel fet de ser,
doncs,
de tornar a casa,
de ser a Tarragona,
però veig que,
que clar,
que serà superespecial
per tu dimarts.
Molt bé.
Sí,
la veritat és que sí,
ja et dic,
que acabes de...
Jo ja he cantat,
ja t'ho he dit,
a Nova York
i a molts teatres del món
i, lògicament,
professionalment,
segurament no...
Diem-ne que no...
A veure si m'explico bé.
No t'aporta...
És un teatre més,
però,
i de la meva ciutat,
però sí que realment,
personalment,
per mi és una cosa
molt especial.
que queda feta la crida
i em sembla que més o menys
ja està el cas tothom,
que dimarts hi ha aquesta inauguració
del Teatre a Tarragona
i que l'Àngel Òdena
és un dels diversos artistes
que hi participen.
Fem,
si et sembla,
una mica de recordatori,
basant-nos bé,
de currículum,
com qui diu,
de biografia professional,
del que són els teus
més de 20 anys de carrera,
Àngel?
Bé,
tampoc sabria dir-te
si són 20 anys o no,
perquè llavors això
me fa molt gran.
Val,
uns quants anys.
Sí,
no,
no,
però has començat jove.
Sí,
saps què passa?
Que en això
jo sempre poso
com un principi,
diguem-ne que va ser
l'any 94
que vaig debutar a Itàlia
amb l'òpera
de Puccini,
però sí que és veritat
que abans jo
ja havia fet coses
nacionalment,
i havia fet concerts,
havia fet
el que en diem oratoris,
que són concerts
amb orquestra i cors,
de peixes religioses
que n'hi ha moltíssimes,
de misses,
de Mozart,
de Heidin,
etcètera,
de Rèquiem,
i d'això
n'havia fet,
i lògicament
professionalment
ja abans d'aquesta data
del 94
ja havia fet coses,
o sigui que una mica
és el que estàs dient tu.
veig una trajectòria ja llarga
i simplement el temps
el que et porta
i la constància,
l'ajugament
i l'estudi,
la preparació,
etcètera,
etcètera,
et porta que més o menys,
tot i que en totes les professions
m'imagino que fa falta
una mica de sort,
una mica de moltes altres coses,
el que sí que és veritat
és que el temps
ens va col·locant a tots
en el seu lloc,
i jo una mica
crec que això
anem passant
en la meva trajectòria.
Una trajectòria llarguíssima,
jo us recomano
que visiteu
la seva pàgina web,
veureu que
siguin 20 o siguin 40 anys,
l'Àngel està estupendo,
les fotografies,
però en tot cas,
angelodena.com
trobareu allà
tota la informació,
tot el seu currículum
que no és curt.
Àngel,
si haguessis de destacar,
perquè clar,
estem parlant
que t'han donat aquest premi,
el Premi de Tarragonès
per la teva trajectòria,
si haguessis de destacar
un sol moment
de la teva carrera,
quin seria?
Així com a ràpidament.
Home,
lògicament,
a veure,
jo crec que
la importància
a nosaltres els cantants
i tots,
la importància
l'hi dinam a tot,
no?
Francament,
jo ho dic amb tota la humilitat
i tota la sinceritat,
és així,
vaig on vaig a cantar,
però sí que és evident
que ara,
el mes d'octubre,
vaig tenir l'oportunitat
de debutar
en la Petropolitan Opera House
de Nova York,
i que podria ser,
si no el mes,
un dels més prestiguis,
i de teatres
més preciosos del món,
i clar,
per mi això
va ser una fita
molt important,
no?
I amb l'afegit
que sembla ser
que els vaig agradar
i l'any que ve
hi tornaré,
no?
I bé,
això es podria considerar,
però també et dic
que per mi
tot el que,
vull dir,
el proper que tinc
que és la inauguració
del Teatre de Tarragona,
per mi és important,
i els nervis,
l'adrenalina,
etcètera,
etcètera,
sempre hi són.
Àngel,
simplement,
tres preguntes
en plan bateria ràpida,
perquè no tenim més temps
per acabar.
No, no,
és molt interessant,
però és clar,
el temps és el que tenim.
Escolta,
si te demano
en quin idioma
prefereixes cantar,
perquè les òperes
ja se sap.
Home,
bàsicament en italià.
Sí?
Vale.
Si et demano
la teva òpera preferida.
Doncs,
que ara m'ho poses difícil,
però a mi m'agraden
els compositors baristes
i el Puccini,
qualsevol òpera de Puccini
m'agrada molt.
Per tant,
si et demano
el teu compositor preferit,
Puccini, també?
Puccini,
sí.
Directament.
Sí, sí.
Tot i que pels barítons
va escriure
no va fer gaire llargs,
però vaja,
jo l'adoro moltíssim.
Doncs ja està,
ens volíem quedar
amb aquesta impressió
d'Àngel Lòdena.
Sí,
són un munt d'anys de carrera
que nosaltres res,
hem matat en tres minuts,
eh?
Vull dir, imagineu-ho.
No, no, no,
al contrari,
jo crec que és més important
que parlem d'això
del nou teatre
que a tots
ens farà moltíssima il·lusió.
Doncs queda dit.
Àngel Lòdena,
felicitats
per aquest reconeixement
i moltíssimes gràcies.
per atendre'ns.
A vosaltres.
Un abraçada.
Un abraçada, adeu.
Ens queda una miqueta de marge
per rebre una trucada,
la trucada d'una persona
que es pugui emportar,
o dues persones,
vinga va,
que es puguin emportar cadascuna
una entrada,
les arreglem individualment
per anar a l'inauguració,
a l'acte d'inauguració
del Teatre Tarragona.
Serà aquest dimarts,
com dèiem,
entre d'altres
amb la participació
en escena
d'Àngel Lòdena
amb aquesta veu,
el baríton de Tarragona,
que també hi vol ser.
N'hem regalat ja
l'Ameri Carme,
la Roser,
la Rosa i el Ramon,
són els que ens han anat
trucant aquest matí.
Tenim dues entrades més,
recordeu que són individuals,
això sí,
i que són entrades
invitació,
per tant,
és difícil,
que pugueu,
van molt buscades,
ja us ho dic,
potser hi haureu d'anar sols,
però vaja,
hi trobareu tot un seguit
de tarragonins
que estaran tots entregats
amb aquesta inauguració.
Bon dia.
Bon dia.
Hola,
qui ets?
Jordi Puerta.
Jordi Puerta.
Sí.
Jordi,
amb ganes de veure
com anirà tot plegat?
Sí, dona,
clar.
Molt bé,
doncs Jordi,
mira,
no t'entretenim gens
perquè no tenim temps,
simplement ara no pengis
que t'agafarem el DNI
i pots anar a recollir
les teves entrades,
la teva entrada
al Teatre Metropol
o bé aquesta tarda
o bé dimarts mateix
en horari de 12 a 2
o de 6 a 8.
Moltes gràcies.
Gràcies, Jordi.
Gràcies,
no pengis.
Gràcies a tu.
Anem ràpid,
jo us vaig recordant
mentre esperem
l'altra trucada,
podem atendre
una altra trucada,
podem regalar
una altra invitació
per anar a la inauguració.
Tothom que les esteu guanyant
les estem donant avui
una mica contra rellotge
perquè les podeu anar a recollir
a les taquilles del Teatre Metropol
en l'horari que tenen ells,
que és de 12 a 2
i de 6 a 8.
Això sí únicament dos dies.
Avui,
doneu-nos marge
que enviem la llista,
avui,
o bé el mateix dimarts,
que és el dia de la inauguració,
aneu amb el vostre DNI,
que és el que nosaltres
els passarem
al llistat de noms i DNIs,
ho passarem a la porta
i allà us deixaran entrar.
Estem donant invitacions,
recordeu,
individuals,
no podem,
vaja,
no intenteu anar-hi
acompanyats,
perquè si no hi ha invitació,
si no té invitació a l'altra persona,
no podran entrar possiblement.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Qui ets?
La Marc, Núria.
Ai, Marc Oso,
sí, sí, sí, sí.
Què,
amb ganes també?
Home,
farà gràcia,
no passa que,
clar,
és una mica coix això,
no es poden comprar, no?
No, no, no, no, no.
Sé que a través de les xarxes socials
també s'estan regalant,
per tant,
escolta,
feu una cerca al Facebook i tal.
Vale.
Vale,
a veure si ja surt per altra via
i podeu anar acompanyats.
Marc,
no pengis que t'agafaran el DNI.
No,
ja està donant.
Ja està donant,
ja vas per feina.
Gràcies.
Sempre feina, tu.
Gràcies, guapa.
Vinga.
Gràcies.
Adéu, adéu.
Us recordo,
això sí,
que si queda alguna invitació,
que em sembla que alguna en tenim,
la Sílvia García avui al programa
ja tardes a partir de les 6,
les acabarà de donar.
Per tant,
seguiu atents a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Després d'aquesta entrevista
amb Angela Odena,
un dels guardonats
amb els Premis Tarragonès,
ara en coneixem uns altres.
Un dels Premis Tarragonès
que es van lliurar
la setmana passada
és el que s'anomena
Lucius Lucinius Sura.
Es tracta, de fet,
menys en guany de 2.450 euros
i també la publicació
del treball del projecte.
Aquest premi de Tarragonès
de la Consell Comarcal
es va concedir en guany
a José Carlos Suárez
i Pedro Nogales,
dos investigadors
de la Universitat Rovira i Virgili.
N'hem parlat moltes vegades.
Ells són dels encarregats
de l'aula de cinema de la URB
i el seu projecte
té un títol tan suggerent
i tan atractiu
com els inicis del cinema
als pobles del Tarragonès.
José Carlos Suárez, bon dia.
Bon dia.
Cuéntanos un poquit
de què va això
dels inicis del cinema
als pobles del Tarragonès.
De què va aquest projecte?
Bueno, este proyecto
el títol es como muy explícito, ¿no?
Lo son una investigación
sobre los inicios del cine
en los pueblos del Tarragonès
y es un proyecto
en cierta manera pionero
porque de los orígenes del cine
en España
hay bastantes estudios
pero siempre están relacionados
con capitales de provincia.
En cambio,
un estudio que se realice
sobre cómo llega el cine
y cómo se empieza a sentar el cine
en poblaciones pequeñas
pues no existe.
Así que en este sentido
será un trabajo como pionero
y hemos decidido hacerlo
lógicamente
en el ámbito del Tarragonès
porque es el ámbito
en el que nosotros
estamos realizando
nuestras investigaciones cinematográficas
desde la Unidad de Investigación
del Cinema de la URB.
Pel que fa a Tarragona-Ciutat
existeix ja algun estudi
i ara vosaltres ho amplieu al Tarragonès
o tot està per fer?
Lo hemos hecho nosotros.
Nosotros tenemos un estudio importante
pero todo está ahora por hacerlo.
Lo haremos e incluiremos también Tarragona
pero tenemos mucha más información
sobre Tarragona
y en cambio sobre las poblaciones
pues tenemos bastantes dudas
de saber cómo realmente llegó el cine
cuáles fueron las primeras proyecciones
cuáles fueron los cines ambulantes
y barracas de feria que se instalaron
las primeras proyecciones
ya en locales que existían
es decir, que tenían una infraestructura
y ya después los cines estables
que la mayoría de ellos
por supuesto han desaparecido
es decir, hoy prácticamente no quedan
ninguno de esos locales
incluso como tú bien sabes
ya no están quedando hasta locales
en las grandes capitales
se están yendo hacia el extra rádio
como yo digo
como si fuesen lazaretos
a los centros comerciales
y realmente es un ejercicio
de memoria histórica
y en este caso cinematográfica
que nosotros queremos realizar
para recuperarlo
Clar, porque ¿como os ofereu?
¿Dónde traureu lo que es la documentación?
Uy, pues la documentación
es una documentación aquella
que se suele decir
de rata de biblioteca
porque tenemos toda una serie
una documentación archivística
y seguiremos
bueno, pues todos los esquemas
de estudio
es decir, que están ya estipulados
con estos análisis
a partir de los fondos documentales
de la Generalitat
y tendremos eso
en principio
archivos municipales
la Administración General
Hacienda
obra y urbanismo
porque aquí se dan permisos
para construir estos locales
informaciones también de cultura
los fondos son
y las fuentes, perdón
es decir, son
de distinta procedencia
pero todas ellas
nos van a ir ofreciendo
algo de información
para poder reconstruir
estos orígenes
porque ten en cuenta
que el periodo
que nosotros vamos a trabajar
es desde la implantación
del cine en España
que sería hacia 1897
hasta finales
de la década de los 20
entonces, lógicamente
testimonios orales
no tenemos
porque nadie
nadie está vivo
desde este periodo
o si hay
será alguna gente
ya muy mayor
que eso también
me gustaría tenerlo en cuenta
si alguien tiene recuerdo
puede ofrecernos
información
y está oyendo
el programa
pues es interesante
que se ponga
en contacto
con nosotros
y el tema
ya digo
el tema
es de muy
trabajo
de archivos
de archivos
de investigación
en archivos
¿A quines poblaciones
centrareu
la vostra investigación
pels indicis
que teniu
que en aquel lloc
del Tarragonés
hi va haver activitat?
Quines serían
las poblaciones?
En principio
nosotros tenemos ya
unos primeros anuarios
cinematográficos
que eso sí
están publicados
en España
y nos hablan
de referencia
y tenemos entre 15
y 20 locales
cinematográficos
que ese es el origen
de la investigación
entonces queríamos saber
es decir
esos locales
que nos encontramos
por ejemplo
en el Callar
en Altafulla
en Constantí
en Almurel
es decir
Perafort
es decir
hay un montón
de referencias
y queremos saber
es decir
bueno
qué es lo que ocurrió
es decir
si esas referencias
están
que están hechas
hacia el año 1925
ya vemos que existen
por ejemplo
en Torre de Embarra
nos dan dos referencias
en 1925
bueno
y eso
¿cuándo empezó?
¿qué empezó?
en el 14
en el 10
saberlo
es reconstruir
esa historia
y yo creo
que es un tema
muy interesante
como digo
pionero
porque muchas veces
nos olvidamos
cuando hablamos
del cine
pues se nos olvidan
siempre
las pequeñas poblaciones
y en este sentido
es bonito
porque es un periodo
lo terminamos
en la década
a finales de los 30
que coincide
precisamente
con la llegada
del sonoro
porque además
cambia también
no solo que llegue
el sonoro
sino que cambia
toda la estructura
los orígenes
y los comientos
son de aventureros
de barraquistas
de ferias
porque se lleva
como un espectáculo
como se podían llevar otros
como un circo
¿no?
claro
como en el siglo XIX
entonces ya cambian
y de todos
estos personajes responsables
pasamos ya
al empresario
de cine
es decir
que tiene su local
toda una serie de cosas
y lo que nos interesa
son esos orígenes
es decir
que son todavía
podríamos llamar
como muy románticos
Déu n'hi do
i ya lo veieu
tal com parla
el José Carlos
que buena part
de la feina
ja està feta
almenys una prospecció
segur
per poder presentar
aquest projecte
i bona part
això de la feina
doncs ja està feta
el que passa
és que suposo
que ara
havent guanyat
aquesta baca
d'investigació
dels premis tarragonès
us dona una empenta
i l'excusa perfecta

que muchas veces
se nos olvida
pensamos que el cine
solamente es el director
o los actores
ahí interviene
muchísima gente
maquilladores
decoradores
un trabajo en equipo
y el éxito
y el fracaso
de una película
depende de todo
de fet
es necessiten
molts ulls
per controlar
tots els documents
que haureu de mirar
des d'ara
i fins a quan
José Carlos
quan us heu plantejat
o quina és
la data
de lliurament
quan ha de sortir
intentaremos
hacerlo
lo más rápido
lo más rápido
posible
pero en principio
bueno
nosotros calculamos
que como un par de años
no nos los quita
nadie
y además
tenemos también
mucho trabajo
que se nos acumula
entre las clases
entre un proyecto
por ejemplo
también de investigación
que nos ha dado
el ministerio
¿sobra qué?
este era para investigar
un caso
de esas cosas curiosas
es decir
hubo una película
que se llamó
aquí
de Zimmerman
que era
y llegó
el día de la venganza
con Anthony Quinn
y fue una película
que era de la Columbia
entonces
la exhibición
en España
fue frenada
por Manuel Fraga
en ese momento
ministro de Información
y Turismo
y prácticamente
arruinó
a la Columbia
porque no le concedía
el permiso
porque trataba
sobre el tema
del maquis
la Guardia Civil
y eso
bueno
un día comentándolo
con un compañero
de la propia universidad
de comunicación
de que
fíjate
las cosas estas
y esto que no se conoce
y dice
mira
el representante
y el responsable
de la Columbia
en España
era mi abuelo
y mi abuelo
eso es un tema
que en la familia
es un tema recurrente
porque bueno
prácticamente
terminó con la vida
de mi abuelo
y de la familia
porque nos hizo
la vida imposible
y mi abuelo
era una persona
muy meticulosa
y tenía unos diarios
y iba apuntando
en esos diarios
todo el proceso
entonces
pues documentación
manta
claro
en esa documentación
tenemos todo lo que ocurrió
las tensiones
con Londres
con París
bueno
una serie de detalles
impresionantes
y queremos reconstruir
realmente
es decir
como
bueno
las relaciones
con la Columbia
porque también dependía
de la Columbia
sudamericana
y bueno
como de pronto
un fenómeno
una persona
un ministro
en este caso
pues puede cambiar
el sentido
de una
el desarrollo
de una productora
en un país
europeo
como era España
doncs
déu-n'hi-do
si esteu
si esteu distrets
así estamos
seguiremos
seguiremos
y ya digo
si hay gente
que nos oye
y tiene información
pues yo recuerdo
de mi pueblo
mi abuelo
decía tal y cual
ya saben
sobre el cinema
recordem
des de l'any 1890
abarqueu
fins al 1920
o bueno
sí
a finales
de la década
de los 20
ya en el momento
que entra
en la república
molt bé
doncs queda feta
la crida
i estarem
molt pendents
d'aquest treball
que com diu el José Carlos
dos años
no nos lo quita nadie
eso
ahí
als inicis del cinema
als pobles del Tarragonès
un treball que ha estat
guardonat
amb la beca d'investigació
Lucius
Lucini Usura
que es va entregar
la setmana passada
uns premis
que entrega
al Consell Comercial
del Tarragonès
José Carlos Suárez
moltíssimes gràcies
per atendre'ns
i felicitats
per tota la feina
que esteu
a vosotros
y eso
ya aquí estamos
para lo que queráis