Passen sis minuts a dos quarts d'onze del matí.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Avui, divendres, comença la nova temporada,
la nova programació d'hivern a la sala de teatre
al magatzem de la cooperativa Iufar.
Avui, a dos quarts d'onze,
amb un espectacle musical protagonitzat per Artur Gaia.
Un espectacle dedicat a Ovidi Munyó.
Gràcies, Ovidi.
Així es titula aquesta proposta,
aquest concert que podrem veure aquesta nit a la sala al magatzem.
Artur Gaia, bon dia.
Hola, bon dia.
Per què gràcies, Ovidi?
Per moltes coses.
Per la seva obra, que va deixar.
fer-la per la seva figura,
per la seva manera de comunicar.
I personalment, sempre ho he dit,
perquè el fet d'haver conegut a l'Ovidi,
d'haver tingut l'oportunitat d'haver-lo vist,
i viscut una mica,
a mi em va donar molta força per sortir a l'escenari.
Probablement, si no hagués sigut per ell,
jo o molta gent no ens hagués decidit a donar este pas
per la seva manera de comunicar,
per la seva proximitat,
per la humilitat i la senzillesa en la que dia les coses,
però sobretot per aquest immens material que ens ha deixat tan bo,
de tot aquest repertori, d'unes cançons plenes de vigència,
i que avui en dia, si les escoltes,
veus que seguixen sent absolutament necessàries
i cal treure-les de la pols.
Abans d'entrar una miqueta en el detall de l'espectacle,
l'Artur Galla amb el que parlem
és un dels components del grup del Quico Alcelio,
el noi i el mut de Ferreries.
Per tant, una pregunta també prèvia.
Què fa l'Artur Galla,
canviant de registre tan clarament,
amb un espectacle dedicat a Ovidi Munyó?
Bé, jo fa temps que volia fer això,
és una miqueta com una assignatura pendent,
i pensàvem, juntament amb els companys que ho estem fent ara,
que arribaria el moment de poder preparar això
i justament l'any passat vam tindre una mica de temps
i vam decidir posar-ho.
Sempre és un alliberament,
perquè el Quico Alcelio no hi ha un mut de Ferreries,
però nosaltres és seguir fent el que és
i per suposat que això no és ni tan sols un parèntesi,
és una cosa paral·lela,
i quan podem la fem i està bé, no?,
perquè també t'allibera una mica d'aquell personatge
del Quico Alcelio,
que de vegades te té una mica atrapats,
i així, bé, és una altra manera d'expressar
i d'estar a l'escena,
que també per a nosaltres és bonic.
Molt bé. Doncs, Artur,
explica'ns una miqueta més el concert d'aquesta nit,
com l'has preparat,
què és el que podrem escoltar,
quins criteris has seguit a l'hora de seleccionar
el que es podrà escoltar?
Bé, el que es podrà escoltar
és pràcticament la totalitat d'un disc
que vam treure al carrer ara a l'estiu,
al mes d'agost,
que es diu precisament Gràcies, Ovidi.
Són 14 cançons,
més alguna més,
que també farem del repertori de l'Ovidi.
14 cançons que,
juntament amb Quique Pellisset i Paco Prieto,
que són els dos companys
amb els que han fet este treball,
vam seleccionar amb diversos criteris.
En primer lloc,
pel que més mos agradava a nosaltres,
vam pensar quins eren els temes
d'Ovidi Montllor
que més mos agradava interpretar,
però després també seguint altres criteris,
intentant que hi hagués
una part representativa important
de cada forma de treballar de l'Ovidi.
Les cançons més romàntiques,
d'una banda,
les cançons més de lluita,
d'Ovidi sempre tenia la gràcia
de dir les coses
en senzillesa,
en tendresa,
i al mateix temps
era una miqueta de mala llet.
Llavors hi ha una sèrie de cançons
que són aquelles que diem
que seguixen estant plenes de vigència
avui en dia.
Estes també estaran.
i també hi ha una selecció
de poemes musicats per l'Ovidi,
perquè una de les seues grans aportacions
va ser que va donar a conèixer
a grans poetes
de la llengua catalana,
com per exemple
Joan Salvat Papaseit,
Josep Maria de Sagarra,
i sobretot Vicent Andrés Estellers.
Jo penso que els poetes,
quan han tingut la sort
de ser musicats per algú,
la seva poesia ha transcendit,
perquè la música
sempre és un vehicle important
per a la poesia.
I en aquest cas
a l'Ovidi li devem
haver-nos transmès
l'obra de grans poetes.
I finalment també hi ha una part
d'aportació de l'Ovidi
que era en aquells temps
de la cançó,
perquè ell formava part
del moviment de cançó,
però també va ser dels primers
en integrar formes
de música d'arreu,
de música tradicional,
dins del seu repertori.
Una miqueta de tot.
I en total crec que
oferirem unes
16 o 17 cançons.
L'espectacle i el disc,
en definitiva,
és una manera de reivindicar
la figura d'Ovidi,
que segurament és molt desconeguda
i especialment m'imagino
per a la gent més jove,
per a les noves generacions.
Sí, l'espectacle pretén
sobretot, en primer lloc,
que les noves generacions
descobreixin la figura
i l'obra de l'Ovidi,
perquè és important
i la gent,
quan descobreix l'Ovidi,
se li obrin moltes portes.
Però també,
al mateix temps,
el que volem és
que la gent que ja el va conèixer
també el retrobe,
perquè gràcies a l'Ovidi
no és un espectacle nostàlgic,
no és un espectacle
que vulgui fer justícia
a una persona,
sinó que és un espectacle
que vol repescar,
recuperar
i tornar a posar
al carrer i a l'escena
una sèrie de cançons
que creiem,
de veritat,
que són necessàries,
avui en dia
i més encara avui.
Ho pensàvem fa més d'un any
quan estàvem preparant
el projecte
i avui en dia
en tot com està la societat
encara ho són més.
Sí, encara més,
avui fins i tot
que fa un any,
per exemple?
Avui fins i tot
que fa un any
encara molt més.
El porteu de gira,
l'espectacle?
Sí, sí,
el portem de gira,
vam començar,
vam rodar-lo
una miqueta
a llocs petits
durant aquest estiu
i la tardor
i ara comencem
a fer teatres,
farem la presentació
també a Barcelona
dins del cicle
Barna Sants
el dia 23 de març
i a partir d'aquí
anirem per sí
per diversos teatres,
anirem a Mallorca,
anirem la setmana
que d'aquí 15 dies
anirem a Terrassa
a la nova Cava de Jazz
més a prop d'aquí
a la Serra d'Almos
també el dia dissat de febrer,
però avui
avui a Tarragona
comença
aquesta gira
que fem,
que portem de l'espectacle
ja de
passa de llocs petits
on l'havíem representat
fins al moment
ja
a teatres.
Molt bé,
doncs tindrem l'oportunitat
de veure-ho
aquesta nit
a dos quarts d'onze
aquí a la sala de teatre
al magatzem.
Artur Galla,
sempre havíem parlat amb tu
en qualitat
d'aquí Colcelio,
ha estat un plaer
conversar també
amb un Artur Galla diferent,
amb un registre ben diferent,
amb aquest
Gràcies Ovidi.
Artur,
moltes gràcies,
que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Tu gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
lights.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Va dir-me, encantada, perquè vull, perquè tinc ganes d'encantar.
Va rapar-se a mi, perquè vull, perquè tinc ganes d'estimar.
Vam viure un món preciós, perquè vull, perquè tinc ja ganes de viure.
Després varem parlar, perquè vull, perquè tinc ganes de parlar.
Vam volar pel món, perquè vull, perquè tinc ganes de volar.