Aquest és el segon estiu en què els voluntaris forestals
ja no poden actuar en l'extinció d'incendis
després de l'anunci que va fer l'any passat,
a inicis de l'any passat, la Generalitat de Catalunya.
Avui vam conèixer el per què d'aquesta decisió
i quina és la feina que feien, i realment molt important,
els voluntaris forestals arreu de Catalunya,
també a la nostra demarcació.
En parlem amb el que fins l'any passat era el cap de voluntaris forestals
de la demarcació de Tarragona, Manel Catalán.
Manel, bon dia.
Hola, bon dia.
Com deia, és el segon estiu en què els voluntaris forestals
ja no poden actuar en els incendis.
Com ho podem explicar?
És a dir, què va passar a l'inici de l'any 2011,
a l'inici de l'estiu de 2011,
i que això va fer que ja no poguéssiu actuar més en els incendis?
Bé, a veure, intentaré explicar.
A vegades no sabem ben bé el motiu del per què passen les coses,
però sí que és cert que el 2011 va ser el final d'una història
de 25 anys de l'agrupació del cos de voluntaris forestals
que va néixer l'any 1986 després dels grans incendis de la Catalunya central.
La Generalitat va creure que s'havia de potenciar la participació ciutadana
per prevenir el tema d'incendis forestals
i llavors van crear i van potenciar les ADFs per una banda,
però es va crear també el cos de voluntaris forestals.
A partir d'aquí es va engegar tota una història entranyable
i una història de milers i milers d'hores
de centenars de voluntaris que arran de tota Catalunya
van dedicar el seu temps lliure
no només a l'extinció i prevenció d'incendis forestals,
sinó també a donar a conèixer a la societat civil
la legislació mediambiental, a la protecció de fauna i flora,
la col·laboració amb la paiesia, neteja de boscos...
És a dir, era una fenya múltiple,
no era només la prevenció, durant l'any es feien moltes tasques.
Fins a l'any 2011, l'any 2011, al mes d'abril,
el decret 316 deroga l'ordre que regulava el cos de voluntaris forestals
i de cop i volta ens reuneixen a tot el col·lectiu a la finca de Torreferrussa,
Santa Perpetua i Moguda, que és on teníem la base,
i el mateix director general, el senyor Escorihuela,
el director general de Medi Natural,
ens informa que s'ha derogat l'ordre que regulava el cos,
amb la qual cosa ja era mistòria.
motius van donar pocs i poc convincents, realment.
O sigui, ben bé,
podem sospitar el per què van desmuntar el nostre col·lectiu
o el van desfer o el van derogar,
però no sabem o no tenim una justificació oficial
ferma i convincent que realment expliqui aquesta decisió.
Podem sospitar només.
Poden ser motius econòmics o us van avagar motius econòmics?
No, mai.
I crec...
Bé, de forma directa, no.
Indirectament, sí que van aprofitar possiblement
el moment, la conjuntura aquesta desgraciada econòmica que tenim,
però no podem dir que eren problemes econòmics
quan el pressupost del col·lectiu,
i parlem a nivell de Catalunya,
on entraven des d'assegurances, vehicles...
Bueno, vehicles, eren sis vehicles,
uniformitat de material, estem parlant de 60.000 euros.
O sigui, que no estem parlant 60-70.000 euros.
No creiem que sigui un pressupost desorbitat.
En aquests dos estius, aquest estiu encara hi som,
a l'estiu passat,
quina feina hagués fet el cos de agents forestals,
de voluntaris, vaja?
Quina és la feina que hagués fet, vist tot el panorama?
A més a més, aquest estiu,
un estiu, a més a més, molt complicat pel que fa als incendis a Catalunya.
Bé, doncs a l'estiu del 2011,
el 2012 i els anteriors,
s'hagués fet el mateix.
Possiblement s'hagués potenciat més el que són els serveis de prevenció.
Però des que jo vaig entrar al cos de voluntaris,
és que és veritat que ha sigut una feina molt, molt a l'ombra,
no se li ha donat una difusió a nivell de premsa,
ni a nivell institucional de molt de soroll,
d'acord?
Ha sigut sempre una feina molt silenciosa.
S'ha fet una gran tasca
i s'han invertit moltíssimes hores.
Què es feia?
Doncs, bueno, en dies com avui,
que tenim tancat set, vuit massissos a nivell de Catalunya,
doncs el cos de voluntaris forestals
donava suport a les terres més properes que tenim a la comarca nostra.
Tarragonès no té un massís de protecció especial,
com, per exemple, té l'Alcamp.
I, per exemple, avui estaríem donant suport
a tots els companys de les comarques
que sí tenen aquests massissos tancats,
com, doncs, controlant camins,
col·laborant amb agents rurals.
Si això estigués cobert,
doncs, en dies com avui,
amb un nivell de risc d'incendi molt elevat
i amb un nivell alfa 3 activat en moltes comarques,
doncs segurament que estaríem per les muntanyes
d'Alcallà, Vespella,
inductablement el Loreto,
Pont del Diable,
tot el que és la punta de la Mora,
perquè tenim una massa forestal continuada,
no només a Tarragona,
sinó el problema que tenim,
o la situació que tenim a Tarragona
és que tenim una massa forestal
que continua al llarg de diferents localitats.
O sigui que nosaltres vigilàvem tot l'entorn de Tarragona,
però, a més a més,
totes les poblacions
que tenien continuïtat en la massa forestal.
Se tenien punts estratègics establerts
i, indubtablement,
se cobrien les hores de més risc,
que eren les hores de migdia
i tarda, sobretot.
I se feien molts serveis,
molta gent pensa que només érem
un cos de cap de setmana,
que sortíem el dissabte,
que fèiem una...
No, no.
Nosaltres fèiem més servei en tres setmanes,
que és quan realment es produeixen els incendis,
que un diumenge o un dissabte.
Perquè quanta gent era,
quants voluntaris hi havia?
Per exemple, a la demarcació de Tarragona,
quin era el cos de voluntaris forestals?
Doncs el que és Tarragona,
jo quan vaig començar,
hi havia uns 25 oficialment,
després actius hi ha gent que és més activa
i hi ha gent que és menys activa,
però teníem una plantilla tranquil·lament
de 10 o 12 persones
amb les que podies jugar
i muntar un esquema de serveis,
un quadran de serveis interessant.
Els últims anys això va minvar,
perquè es va anar a poc a poc desestructurant,
la gent agafa una mica de...
No acaba de veure que això funcioni,
perquè tenim una deixadesa
per part de l'administració
que no acaba de recolzar la teva tasca
amb el que havia de fer
i al final acabes amb 7-8 persones.
Els últims anys
eren mitja dotxana de persones,
aproximadament,
però es feia molta feina.
Puc dir així de memòria
que l'any 2010,
al mes d'agost,
es van fer més de 20 i escaig serveis
al mes d'agost
i una altra vintena.
Quan parlem de serveis,
estem dient dies que ha sortit.
Llavors, que d'un mes d'agost o de juliol
facis 20 serveis,
vol dir que hi ha hagut 20 dies
que hi ha hagut persones
tombant pels nostres boscos
a les hores crítiques
de risc d'incendi.
Això és molt.
Gent que, a més a més,
ha sortit de la seva fenya.
O sigui, que nosaltres tenim cadascú
la nostra fenya
i que quan acabem
ens canviem de roba
i anem a fer una altra fenya.
Una llàstima,
imagino haver perdut
tot aquest colectiu de voluntaris
precisament per les connotacions
que té ser una persona voluntària,
que imagino que té un perfil
d'estimar-se el territori,
de buvar-ho a cuidar,
de tenir-ne cura.
Doncs sí,
la veritat és que...
Jo, per exemple,
el que he après durant tots aquests anys
és que el bosc
s'ha convertit en una...
Per tots nosaltres
s'ha convertit en un espai de lleure,
en un espai d'esbarjo,
d'acord?
Però a l'hora de la veritat,
a l'hora de la veritat,
si cada persona
que va al bosc
agafés una botella,
una llauna,
un paper
que altre ha deixat,
possiblement tindríem
els boscos més nets
de l'Estat.
Perquè és patètic
com tenim els boscos.
O sigui,
fem un tomb per l'Oreto,
fem un tomb
pel Pont del Diable,
veurem racons...
El Pont del Diable està molt cuidat,
t'ho havia de dir,
s'ha millorat molt.
Però encara hi ha racons
amb vessaments de runa,
l'obra de la cuina,
el que va netejar
l'oli del cotxe
a l'últim racó
de la muntanyeta
del Loreto,
encara hi ha gent
que ho fa això.
Doncs,
és veritat
que el bosc
s'ha convertit
en un espai de lleure,
però el compromís
d'anar a cuidar-lo,
això ho tenen
determinades persones
i el voluntariat forestal
era gent
molt, molt, molt
identificada
i molt sensible
amb el tema
natura,
està clar.
Has de tenir
una especial sensibilitat
perquè el bosc
sí que ens agrada
i tothom el respecta
i tothom el considera ecologista,
però clar,
jo per exemple,
a vegades
quan vaig amb els amics
passejant pel bosc,
a vegades no volen venir amb mi
perquè acabo
amb bosses plenes
de botelles i brosa
arrossegant
3, 4, 5 bosses
de brosa i dius
deixa-ho ja,
o sigui, para.
Però clar,
això és cadascú
i cadascú és com és
i ja està.
Home,
és el que deies abans,
no era només una feina
d'extinció d'incendis,
sinó de molta prevenció
de neteja dels boscos
que potser a vegades
és també el que falta
actualment,
netejar més els boscos
per intentar
que no hi hagi incendis.
Exacte.
Sobretot les zones
més transitades
i de més risc,
que són camins i carreteres.
Està clar,
i si ho veiem,
les notícies ho podem veure,
que gairebé
la meitat dels incendis
o menys de la meitat
on neixen.
Sí,
un som fruit
de possiblement,
ara és veritat
que en guany
ha estat una mica,
ha sigut complicat
el tema de la cega del blat
que amb les màquines,
doncs és veritat
que a les hores puntant
s'han produït molts incendis
en les zones de Conreu
que s'han extès
a la zona forestal.
Però normalment
on són?
A les carreteres,
als camins,
per on se transita,
per on se circula.
Al mig del bosc
és molt difícil
que hi ha un incendis,
és una cosa molt intencionada,
molt a propòsit.
Llavors,
si sabem
que la vora de la carretera,
la vora dels camins,
les zones més transitades
són les més sensibles,
doncs possiblement
sí que és veritat
que s'hauria d'intensificar.
Què passa?
Que tot això són inversions,
són econòmiques,
parlem,
persones,
treballs
i tot això costa molt.
I ara és veritat
que això encara és més complicat,
però hi havia mitjans.
Si s'hagués potenciat
una mica més,
tant els voluntaris
com les ADFs,
possiblement a nivell local,
es podien haver fet
molts treballs.
El que està clar
és que jo no portaré
com ho he fet
el meu desbrossador particular
per netejar camins,
perquè això no m'ho ha proporcionat
la generalitat
en el seu moment.
Teníem
un estoc de desbrossadors,
però possiblement
era insuficient.
Llavors,
si s'hagués potenciat
la feina una mica
i la nostra tasca
una mica més
seriosament
i més coordinada
i estructurada
al llarg dels anys,
no cal invertir
el millor tot en un any,
sinó a poc a poc,
i amb un programa,
doncs la feina
s'hagués vist encara millor,
però sí que fa falta,
fa falta una mica
de planning de treball.
Només netegem
les zones de seguretat
de les urbanitzacions,
si les netegem
quan arriba l'estiu
i dic si les netegem
perquè només caldria
fer un tomb
per les urbanitzacions,
ja no dic només
de la localitat de Tarragona,
sinó de les localitats veïnes
i veríem
si la franja de seguretat
de l'urbanització al bosc
en guany s'ha netejat
perquè jo hi visc en una
i de moment
fa tres anys
que no es neteja.
Qui l'ha de fer?
Els ajuntaments,
està claríssim,
però si ens han de repercutir
els veïns
que ens repercuteixin
però que es faci,
d'acord?
O sigui, això
sí que ha millorat molt
el tema de línies elèctriques,
és veritat
que el cos d'Agent Rurals
està fent una fenya
impressionant
a nivell d'inspecció
i supervisió
d'aquest a font
de risc d'incendi
que sempre hi havia
molts incendis
que neixien
com a conseqüència
de les línies
i hi ha un seguiment
molt exhaustiu,
això sí que és veritat,
al llarg dels anys
has vist com les línies
cada any estan més netes
i estan més vigilades
i la pròpia propietària
de les línies
també inverteix molt
en el tema de prevenció
però hi ha d'altres temes
a nivell local
que estan molt, molt verds.
Què n'han dit de tot plegat?
A bombers
o als agents rurals?
Què n'han dit de tot plegat?
Bueno, nosaltres
i jo particularment
he d'agrair al cap d'àrea
dels agents rurals
de la demarcació de Tarragona
en Pau Melià
el seu suport
que en tot moment
ens va recolzar
i va reconèixer
això és el més important
i sempre li agrairem
i va reconèixer
la nostra tasca
en el moment
que li vam notificar
li vam comunicar
que era en història
que el cos de voluntaris
desapareixia
doncs la veritat
li va saber molt de greu
al cos de agents rurals
a Tarragona
estaven molt units
i teníem una fenya
molt estreta
penseu que treballaven
molt colze a colze
i ens ajudaven molt
en tots els temes
d'assessorament
jornades que fèiem
en col·legis
doncs sempre rebíem
el seu recolzament
informant-nos
de matèries
que potser
nosaltres tampoc
tenim un coneixement
de la matèria
ells són els professionals
realment
ells són qui realment
treballen la matèria
doncs tot el suport
que necessitàvem
el teníem
per part d'ells
els va saber
molt de greu
perquè teníem
una coordinació
escolta Manel
avui no puc cobrir
aquesta zona
que teniu voluntaris
per anar a fer
un punt de guaita
en la muntanya
D
doncs justament
avui tenim servei
no te preocupis
que la cobrim nosaltres
d'acord
penseu una cosa
el cos de agents rurals
de Tarragona
tampoc té
un equip de persones
com
no penseu que són
200 o 300 agents
exacte
per això
que era vital
aquesta coordinació
per poder distribuir-nos
el territori
i en aquestes
dates com les d'avui
d'aquesta setmana
doncs treballaven
molt conjuntament
en el tema
de prevenció
no sé si a l'esperança
meneu
que això pugui tornar
o
no
som molt conscients
mira una anècdota
o un petit apunt
jo al gener
amb els incendis
simultanis
del Pirineu
qui ho anava a dir
que el Pirineu
hi hagués en plena època
d'hivern
doncs 4 o 5 incendis
que ens van deixant
hackear
a gairebé
tots els sistemes
d'emergències
que van actuar perfectament
i ho van fer
xapó
per la coordinació
i la forma
d'afrontar
l'emergència
d'aquell moment
al Pirineu
i al mes de gener
jo vaig escriure
una carta
al conseller
via correu electrònic
que jo no sé
si haurà o no
ara ho ha arribat
el correu
no me l'han retornat
vol dir que
ha arribat
ha arribat
demanant
la
demanant
que almenys
reconsideressin
la possibilitat
de tornar a recuperar
però aquesta vegada
ja d'una forma
estructurada
ben muntada
ben organitzada
del cos de voluntaris forestals
que durant 25 anys
havia fet una gran fenya
i que possiblement
no ho sabia jo
en aquell moment
que vaig escriure
el correu electrònic
la carta
se'ns apropava
un any complicat
com tothom preveia
en aquell moment
seria un any complicat
i vam considerar
que
tornar a recuperar
el que fa un any
vam destruir
no era tan difícil
però clar
això suposava
un pas enrere
l'administració
quan pren una decisió
després
m'he equivocat
torno a recuperar
això no ho fa cap polític
és un tema
de compromís polític
res més
els voluntaris
ens coordinàvem sols
teníem la capacitat
d'autogestionar-nos
nosaltres
perquè això
estaven dividits
en unitats
en unitats
locals
eren unitats
de voluntaris forestals
i cadascú
teníem la nostra
autonomia
però en realitat
és més
un compromís polític
que res més
clar
si jo he firmat
un any enrere
no decidiu tenir
els voluntaris forestals
lligats a l'administració
i faig un decret
que derogo la seva ordre
un any després
i torno a refer-la
o estic fent el ridícul
o
orden contra desorden
orden contra orden
desorden
això no és normal
ho he demanat
no se m'ha contestat
com és normal
també
només se'n recorden
de nosaltres
cada quatre anys
i bueno
no passa res
però almenys ho he dit
i ara ho dic públicament
senyor conseller
si us plau
torni a reconsiderar
la possibilitat
d'implicar la societat civil
com se va fer l'any 86
i torni a recuperar
el cost de voluntaris forestals
organitzadament
amb el perfil
que vostès desitgin
però és necessari
que Catalunya
torni a recuperar
la implicació
de la societat civil
no només amb les ADFs
que ho estan potenciant
i les estan ajudant molt bé
i que estan fent
una gran tasca
sinó un voluntariat
que anava més enllà
de la prevenció
Doncs amb aquesta crida
ens quedem
amb aquesta crida
de Manel Catalán
que fins l'any passat
fins al 2011
era el cap
de voluntaris forestals
a la demarcació
de Tarragona
avui hem volgut parlar
d'això
de la feina
que feien ara
que és el segon estiu
doncs que
no poden actuar
ja en els incendis
i a més aquests dies
com deia el Manel
d'especial atenció
en els boscos
tenim els issus tancats
ens s'acosta
una onada de calor
de fet
si no m'equivoco
el conseller
compareixerà aquest matí
per aquesta activació
del pla alfa
per tant
hem d'estar molt atents
en aquest tema
Manel Catalán
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
i que vagi molt bé
moltes gràcies
i bon estiu
bon dia
bon dia