Fins demà!
En un moment en què la crisi continua portant més persones a l'atur, en un moment en què cada cop es multipliquen les famílies amb menys recursos, perquè la crisi ja fa 4 o 5 anys que s'allarga, segurament que la feina de Càritas, d'aquesta entitat depenent de l'Església, cada cop és més necessària.
Per això avui hem convidat el director de Càritas Interparroquial a Tarragona, Jordi Borràs, perquè ens explica realment la feina que estan fent en aquests moments. Jordi Borràs, bon dia.
Es multipliquen les necessitats i per tant es multiplica la feina en general de Càritas?
Es multipliquen les necessitats en el sentit que cada vegada més s'amplia més el perfil de persones que venen a demanar ajut a qualsevol entitat i lògicament a Càritas,
a través de les parròquies, a través del nostre centre al carrer August o a través, en definitiva, de qualsevol parròquia.
Sí que hem notat un increment, que aquest increment des de l'any passat, l'últim semestre de l'any passat, ja venia una mica en augment.
Teniu dades concretes? Quanta gent podeu arribar a atendre per diferents motius i per diferents campanyes de Càritas Interparroquial?
Les dades sí, no deixen de ser dades una mica subjectives perquè al llarg de l'any aquestes famílies, aquestes persones que atenem poden anar variant.
Però en termes generals, el 2011 vam acabar atenent, per exemple, des de totes les parròquies i des de Càritas en general aquí a Tarragona, des de les 14 parròquies,
unes 1.300 famílies, 1.300 famílies de qualsevol tipus de perfil, però sobretot aquell perfil que veníem detectant de fa temps,
manca de treball, tota la família o tots els membres familiars a l'atur, pagament de lloguer o d'hipoteques que cada vegada es van retrasant més
i, en definitiva, necessitats bàsiques com a aliments, roba, doncs sí, però també al darrere hi ha realment drames familiars.
Aquesta xifra que ens deies suposa un increment significatiu respecte a les últimes, doncs, del 2010?
Sí, aproximadament al 2010. No tinc les dades aquí a mà, però estaríem parlant d'unes 900 famílies, 1.000 famílies, per tant,
aquest increment s'ha donat, és evident, és evident. El dia a dia, el dia a dia de tots els voluntaris, de tots els tècnics de Càritas,
de les parròquies, doncs, ve determinant que estem arribant, no sé si al sostre, perquè no podem dir que a Càritas hem arribat al sostre,
continuem atenent a qualsevol que truca a la porta de la parròquia de Càritas, però sí que és evident que l'augment és molt evident.
I aquests quatre primers mesos del 2012 segueixen, creieu, la mateixa tendència que l'any passat?
Sí, sí, el 2012, el primer trimestre, doncs, continuem atenent a aquestes famílies.
No hem notat un increment desmesurat, però sí que en la mateixa proporció que va acabar el 2011.
Què feu amb aquestes famílies? És a dir, quines són les principals necessitats que tenen i, per tant, què és el principal que oferiu des de Càritas?
Primer, lògicament, des de la parròquia es detecta aquesta necessitat i després es va, normalment,
normalment són necessitats bàsiques com aliments, roba.
Estem detectant, doncs, manca de vivenda, no? Manca de sostre en moltes famílies derivat d'aquesta negativa de poder pagar els lloguers,
de poder pagar-se el seu propi pis, no? Estem notant també això, però sobretot necessitats bàsiques, no?
I després, sobretot, acompanyar aquestes famílies, no? I amb aquest acompanyament, doncs, anem detectant aquestes necessitats.
Però, per exemple, aliments i roba, sembla una necessitat que vosaltres podeu atendre de manera immediata.
Però, per exemple, el tema del pis, és a dir, gent que es quedi al carrer, una entitat com la vostra, com se'n pot fer càrrec?
El tema del sostre, del pis, de la vivenda, és bàsic. És bàsic per una família, per totes les persones, no?
Sí que detectem aquesta demanda, però repeteixo que les necessitats bàsiques cal cobrir-les també, no?
Però, clar, si no tens sostre, si no tens vivenda, realment allò veus que la bola es va fent més gran, no?
Des de Càritas, de moment, no tenim cap projecte en marxa, cap projecte en marxa que cobreixi aquesta necessitat,
però, per exemple, des del projecte Cafè i Caliu, que allí, bàsicament, el 80% de les persones,
o usuàries de les persones que venen amb aquest servei a esmorzar cada dia,
doncs el 80, 70, 80% no tenen sostre, no?
I a partir d'aquí, doncs, sí que anem estirant la corda, però no és fàcil, repeteixo, no és fàcil,
però sí que anem, podem anar estirant la corda, no?
Intentar primer treure aquesta persona de la situació on està, que no és només la persona,
segurament hi ha moltes famílies darrere, però a través d'aquí sí que de mica en mica anem estirant aquesta corda.
Ara que citaves el servei Cafè i Caliu, fa poques setmanes vam anar en directe al local de la part alta
per recordar que feia un any que funcionava, n'esteu satisfets del funcionament del servei que oferiu des del Cafè i Caliu?
Sí, molt satisfets, segurament amb el responsable José Ramón Baillo ja va explicar
com en aquest any de projecte, doncs, quina ha sigut la seva tendència,
estem molt satisfets perquè tant a nivell de voluntaris, cada vegada tenim més voluntaris,
cada vegada aquests voluntaris demanen també, doncs, per exemple, coses bàsiques com la formació, no?
perquè no només és fer per fer, sinó que a Caritas hem de, com comentava abans,
acompanyar aquestes persones, no? Acompanyar els processos per tal que aquestes persones, doncs, se'n surtin, no?
i també èxitós, malauradament perquè ara, aquestes últimes setmanes, si no m'equivoco,
doncs, algun dia m'ha arribat a una punta de 100 persones, no?, al servei, 100, 105 persones, no?
me'n recordo d'aquesta xifra i, clar, van començar l'any amb 80, 70, 80 persones
i tenir una punta de 105 persones en alguns dies, doncs, vol dir que la situació és preocupant.
Les podeu atendre? Arribant en puntes així, com a mínim es pot atendre aquestes persones?
oferint-li l'esmorzar i, si cal, doncs, un servei de dutxes i també de companyia?
Oferint l'esmorzar, el servei de dutxes, entre nosaltres, entre l'equip de voluntaris, no?,
sempre diem que tant l'esmorzar com les dutxes és l'excusa perquè vinguin i comenci aquest acompanyament, no?,
perquè se n'adonguin realment que sí que s'han de sortir ells mateixos, però que nosaltres els acompanyem, no?
L'esmorzar és l'excusa, no?, i els voluntaris ho saben, però que cada vegada, doncs,
els recursos també són cada vegada més complicats de trobar, no?
Us heu plantejat, és possible ampliar el servei del Cafè Caliu o ara mateix, precisament,
per les circumstàncies econòmiques és inviable?
No tant per les circumstàncies econòmiques, sinó que aquesta ampliació o aquesta rederivació de serveis,
per exemple, de trobar un sostre per a aquestes persones, doncs, podria ser un desdoblament d'aquest projecte, no?,
però no tant per les dificultats econòmiques, que les hi ha, però sí perquè aquesta decisió sigui treballada i sigui consensuada
per a totes les parròquies, no?, i per a tots els voluntaris i per a tot l'equip que forma part d'aquest projecte i d'altres, no?
Tornant a les xifres d'abans, les 1.300 famílies ateses durant el 2011 a Tarragona Ciutat,
comparades amb les 900 o un miler del 2010, aquest creixement s'ha produït també amb un perfil nou de persones
o és el mateix perfil de famílies? És a dir, quan parlem en els darrers anys d'això, d'una varietat de perfils més grans,
es van confirmant, vosaltres ho podeu confirmar amb la gent amb la que teniu en el dia a dia?
Cada vegada, lògicament, la gent, les persones, les famílies que teníem des de Càritas
eren de procedència immigrant, magrebins, bàsicament, i cada vegada estem detectant que gent autòctona,
d'aquí, si vols nomenar de tota la vida, del barri, de la ciutat, de la zona de la ciutat o del barri,
doncs està venint als nostres serveis, no?
No sent fàcil, no sent fàcil donar aquest pas perquè les persones d'aquestes famílies, doncs,
també entenem i notem que tampoc és fàcil, no? Donar aquest pas i anar a Càritas, anar a la parròquia,
però tornem al que comentava abans, no? És molt important que els aliments o l'esmorzar
siguin l'excusa i realment el treball d'acompanyament del voluntari sigui el més important, no?
Com que costa, dius que costa, aquesta gent li costa arribar a Càritas, això vol dir que
majoritàriament quan us arriben a vosaltres són situacions ja molt desesperades?
o hi ha de tot?
Sí, hi ha de tot, hi ha de tot, però les situacions desesperades vol dir que s'estan quedant
sense cap ingrés, sense cap prestació, per exemple, segurament les persones, hi ha de tot, no?
però t'hauries de ficar amb empatia, doncs, a la situació de l'altre, no?
Però hi ha de tot, però veuen que se'ls està acabant el servei, la prestació de l'atur,
la prestació de l'ajut familiar i l'abola, cada vegada veuen que es fa més gran, no?
I això, unit a altres causes, doncs, si hi ha nens, si la família té fills, si té fills petits, doncs, tot influeix, no?
T'anem a preguntar precisament pel tema dels nens.
Hi ha molts casos, o cada cop hi ha més casos, precisament, de parelles, de famílies
o d'una dona o d'un home sol en càrrec amb nens petits?
En casos d'aquests, realment, de moltes dificultats econòmiques?
Sí, unitats familiars, bàsicament, jo diria, això depèn de la parròquia, depèn de la zona, del barri,
però, bàsicament, diria que el 80% són famílies amb nens al seu càrrec, no?
Amb fills petits, en edat escolar, per tant, aquí, la coordinació, també, amb els serveis socials de la ciutat
o de la zona o del barri, doncs, també és bàsic, no?
El tenir molt bona coordinació i molt bona harmonia i sintonia entre els voluntaris
o els tècnics de càritas i els tècnics de serveis socials, no?
Hi ha 14 parròquies a la ciutat. Com treballeu vosaltres?
És a dir, quina coordinació hi ha, quina relació hi ha entre les parròquies?
Cada parròquia fa, d'alguna manera, la seva feina de manera molt autònoma
i es dedica a la seva àrea geogràfica o no?
O hi ha molta col·laboració i intercanvi, fins i tot, de material entre les parròquies?
La comunicació de béns aquí és bàsica, no?
És bàsic entendre el servei de càritas, el treball a càritas, la tasca de càritas,
com a entesa des d'una comunicació de béns, no?
És a dir, estem parlant de 10 parròquies a Tarragona Centre,
Tarragona Centre, diem, Sant Pere i Sant Pau,
i les parròquies que estan al centre de ciutat, no?
I Tarragona, de l'arxiprestat de Tarragona perifèria, no?
Estem parlant de Camp Clar, Torreforta, Bonavista i Sant Salvador.
Cada parròquia és autònoma, cada parròquia té els seus recursos,
tant materials com humans, i allà on no hi arribi,
o no pugui arribar la parròquia, en tant a aliments, per exemple,
o necessitats bàsiques, doncs aquí, doncs amb coordinació,
reunions de coordinació amb totes les càritas parròquials,
doncs intentem, allà on no arriba una parròquia,
doncs la resta de parròquies, doncs posar el que no s'arriba.
I això passa, m'imagino, i m'imagino que aquestes parròquies,
que ara comentaves, Sant Salvador, Camp Clar, Torreforta i Bonavista,
és a dir, la zona de Ponent i la zona nord de la ciutat,
l'extrem nord de la ciutat, és on hi ha més necessitats.
Sí, sí, però veient la realitat del dia a dia,
tampoc hi ha tantes diferències com la gent o tothom es pugui pensar, no?
Sí que, evidentment, pots pensar, doncs, la gent magrebí o la immigració,
està localitzada en una zona en concret, no?
Però veiem, per exemple, notícies que a Tarragona, a la zona de Llevant,
doncs també sembla que sempre estigui oblidada,
perquè ja són més... poden més o tal, però no és així, no?
No hi ha tanta.
Ens sorprendríem de trobar casos al centre de la ciutat
o a la zona de Llevant de Pobresa, també?
Estem parlant, per exemple, de la zona de la parròquia de Sant Pere del Serrallo,
no?, la zona marítima del barri del Serrallo,
doncs és una zona molt...
La parròquia de Sant Joan és la parròquia més cèntrica,
juntament amb la de Santa Clara, potser la parròquia de Sant Joan
atén a moltes famílies, no?
I és una zona que, doncs podríem parlar de la Rambla,
però atén a moltes famílies, no?
Ens sorprendríem de la quantitat de persones o famílies
que atenen des d'aquesta parròquia, no?
No hi ha contraposició, sinó que cada zona, cada barri
o cada zona de la ciutat, doncs, atén com pot
o com habitualment, depenent dels voluntaris, pot assumir, no?
Bàsicament oferiu roba, com dèiem, aliments.
Com us arriben? Com canalitzeu?
És a dir, com us arriba a vosaltres? Com ho distribuïu després?
Les necessitats bàsiques que parlem des de cada parròquia,
lògicament estem parlant d'aliments, sobretot, i roba.
Els aliments poden arribar per diversos canals, no?
El primer canal i el més important que hem de ressaltar
és el de la mateixa comunitat, no?
De la mateixa societat, no?
Fer campanyes de sensibilització per tal que tot tothom,
tota la ciutat i tot el barri, tota la parròquia,
sàpiga que hi ha famílies que necessiten pagar lloguer,
necessiten aliments, necessiten qualsevol tipus de necessitat bàsica, no?
Aquest és un canal el més important per la raó de ser de Càritas, no?
Per la tasca de Càritas.
La tasca de sensibilització, de denúncia profètica, no?
De donar passos fers.
Després hi ha altres canals com són importantíssim també el banc d'aliments,
que últimament, doncs, per posar una xifra,
doncs, cada cert temps fa campanyes de recollida d'aliments, no?
Per determinades entitats alimentàries de la ciutat
o determinar supermercats, supermercats de la ciutat, no?
Aquest banc d'aliments és també un flux d'aliments,
no només per Càritas, parroquial, o per la parròquia,
sinó per diverses entitats que també es veuen beneficiades, no?
Bàsicament aquests són els canals que us arriben
i la distribució com la feu?
En funció de les necessitats de cada família, del que detecteu?
Sí.
Ho feu això de manera setmanal, mensual?
Habitualment, cada parròquia, cada Càritas,
s'organitza com pot,
depenent dels recursos que té,
però habitualment sempre, cada setmana,
hi ha atenció a qualsevol parròquia, no?
Diferents dies, doncs, dilluns, dimarts, dimecres,
cada parròquia, depenent dels cels voluntaris que té, etcètera,
doncs, fa l'atenció en un dia concret de la setmana, no?
La donació d'aliments o de necessitats bàsiques,
doncs, ja és en concret mirar el perfil de la persona
que ve a demanar ajut,
si té família, quants membres són,
la situació, si és més o menys precària,
doncs, s'ajuda setmanalment, quinzenalment.
Més enllà d'això, que estàvem parlant de les necessitats bàsiques
a nivell d'alimentació, també, d'arroba.
Per aquest 2012, que ja està, en fi,
ja portem més d'un quatrimestre,
us heu marcat algun altre objectiu?
Voleu fer algun altre tipus de campanya?
O alguna campanya específica i especial?
En què esteu treballant?
Treballem...
Hi ha una dada molt important que no es veu,
és l'organització interna de Càritas.
Estem parlant dels voluntaris,
estem parlant de totes les persones,
no només voluntaris, sinó tècnics, etcètera,
que treballen i que estan dia a dia a Càritas.
I és un element com la formació del voluntariat,
la formació d'aquestes persones,
perquè ens trobem que la situació ha canviat molt,
les persones també canvien molt,
els mateixos voluntaris,
i necessiten també aquest recolzament.
Per tant, durant...
No diria per aquest 2012,
però a partir d'ara,
doncs és un element que tenim molt en compte,
la formació d'aquestes persones
que periòdicament estan atenent, no?
Perquè no és el mateix fa 20 anys, fa 10 anys,
les persones que venien a demanar ajuda a Càritas
o a la parròquia,
que ara ens trobem en situacions molt canviants
i que necessiten també un reset intern
per trobar altres recursos,
per trobar altres maneres de fer
a nivell d'equips, no?
Sobretot d'equips de voluntariat.
Necessiteu voluntaris? M'imagino que sí, no?
Com sempre, tota organització necessita voluntaris?
Necessitem voluntaris,
però això passa a totes les entitats, no?
Necessitem voluntaris per fer què, no?
Per tant, també demanem,
i això a totes les persones que s'adrecen a Càritas,
també els demanem paciència,
perquè la situació està canviant molt
i necessitem veure realment les necessitats
i on poden fer més bé la seva feina
totes les persones que venen a oferir el seu temps,
un dia a la setmana,
un dia cada dia,
un dia cada 15 dies,
però necessitem veure quines necessitats reals.
I això ho teniu ja clar?
Ho dic perquè, aprofitant jo aquesta entrevista avui,
teniu clar, i per llançar un missatge a les persones
que ens estiguin escoltant,
què és el que creieu que necessiteu més ara
o podeu necessitar en el futur?
Quin perfil de voluntaris podeu necessitar ja
o de manera propera?
Evidentment, ja, com hem comentat abans,
projectes que necessiten voluntaris,
però aquests projectes s'han de revisar contínuament, no?
I veure per què no és posar la persona,
doncs bé, tu vés a Cafè Caliu
i allà hi donaràs perquè aquesta persona,
si no té tampoc aquest acompanyament,
el mateix acompanyament que estem comentant
per les persones que venen a demanar ajut,
doncs també necessita aquest acompanyament al voluntari, no?
Sí, evidentment, si venen persones benvingudes,
seran tots o tots i totes,
però entenem que també ha d'haver
una forquilla de paciència
i que estic segur que la gent entendrà, no?
Ara, d'aquí 20 dies,
tindrem la Marató de la Pobresa,
la Marató engegada per TV3.
Caritas Interparroquial o Caritas Diocesana de Tarragona
participarà d'alguna manera?
Presenta algun projecte
per rebre precisament el supereconòmic
dels ciutadans de Catalunya
a través d'aquesta Marató contra la Pobresa?
Totes les entitats que estiguin al voltant
de la solidaritat de la pobresa,
ajudant els més desvalguts,
doncs han pogut presentar aquests projectes
i des de Caritas,
des de Caritas Catalunya,
doncs cada bisbat,
cada bisbat, o sigui,
cada diòcesi presentava un projecte
o uns projectes, no?
En el cas de Caritas Diocesana de Tarragona,
s'ha presentat un projecte que es diu
Sopa de Lletres,
que suposo que els propers dies s'informarà també.
El projecte Sopa de Lletres
que té a veure també amb aquesta distribució
d'aliments que diem, no?
És un element bàsic,
és una necessitat bàsica,
però hi ha determinades parròquies
de la diòcesi,
com el Vendrell,
que va sortir alguna notícia,
a Caritas del Vendrell,
han iniciat aquesta distribució
d'aliments centralitzada, no?
És a dir, totes les parròquies
al voltant d'aquell
arxiprestat, doncs,
tenen centralitzada aquesta
distribució d'aliments, no?
El que es pretenen amb aquest projecte
és molt senzill, no?
I ho hem comentat
diverses vegades avui, no?
El tema de l'acompanyament, no?
El tema d'aliments,
necessitat bàsica és molt important,
però és l'excusa.
Que no es quedi simplement
en un lliurement d'aliments, no?
Sinó que hi hagi després un...
És allò que dèiem,
dels temps canvien,
els voluntaris també,
les persones també,
els recursos també,
han de ser cada vegada més
imaginatius.
Acabo, i parlant de recursos
i de perfils d'usuaris
i de voluntaris de Càritas,
les mostres de solidaritat
també en temps de crisi es multipliquen
i tenim aquest marató de la pobresa
o podríem tenir molts altres exemples
o la feina, per exemple,
que fa la Fundació Bona Nit
en col·laboració amb Càritas.
Però això té un límit, té un sostre?
És a dir,
Càritas esteu ja al màxim
de les vostres possibilitats?
No, no notem tampoc això
per la senzilla raó
que continuem atenent
al primer que truca a la porta, no?
Per tant,
arribar a aquest límit
tampoc ho notem, no?
Recursos, tant humans com econòmics,
parlàvem abans de voluntaris,
però al mateix temps
dèiem també que
hem de preveure
quines necessitats tenim
per donar feina
i donar tasques
a aquests voluntaris, no?
Per tant,
no notem aquest sostre,
sí que notem que
també és bàsic
la coordinació
amb altres entitats, no?
De solidaritat,
de treball solidari
tant de la ciutat
com d'altres barris, no?
Si qualsevol persona
que s'estigui escoltant
vol entrar en contacte amb vosaltres,
quina és la manera més fàcil
de fer-ho?
Per proposar-se com a voluntari
o pel que sigui?
Aquí a Tarragona,
doncs,
sapigueu que estem
al carrer August,
Caritas Interpargual de Tarragona,
a través del telèfon 977
24 23 37
o a través de mail
al cit
c-i-t
arroba
arquebisbat
tarragona
punt cat.
També,
deixa'm dir-te que
com que estem a Tarragona
i molta gent coneix
el Palau Arquebisbat,
allà està
Caritas i Odessana,
evidentment,
si alguna persona
s'adreça
a Caritas i Odessana
al Bisbat
per demanar informació
per oferir
els seus serveis
de voluntari, etcètera,
doncs,
també
ho canalitzaran
perfectament, no?
O rebran,
lògicament,
la seva demanda.
Aquesta és la feina
que fa Caritas,
que com dèiem al principi
s'ha de multiplicar
necessàriament
per l'impacte
d'aquesta crisi
tan aguda
i que deixa
tantes persones
sense feina
o amb poquíssims
recursos econòmics.
Jordi Borràs,
director de Caritas
Interparroquial a Tarragona,
moltes gràcies
per haver acceptat
aquesta invitació
del matí de Tarragona Ràdio
i molta sort
amb la feina que feu.
Gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-sia, bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.