Sita obligada a cada any i fem parada quan arriba la Setmana Santa,
i és que en portem 12 ja, 12 en edició enguany del Camí de la Creu,
el Via Crucis vivent pels carrers de la Vilaclosa Altafulla.
D'aquesta representació que com a mínim engloba o hi participa
en unes 150 persones, actors i actrius d'Altafulla,
imagineu-vos, gent del poble que diu
vinga va, jo també vull sortir, vull fer algun paper.
D'aquesta representació tan especial en parlem un any més
amb la seva directora artística, la Joana Badia.
Joana, bon dia.
Hola, bon dia, Núria.
Molt bé, escolta, jo començaria fixant la data, serà dimecres, aquest dimecres.
En principi sí, l'any passat no t'ho vaig poder confirmar
perquè hi havia aquell joc, te'n recordes, que jugava al Barça,
vam fer l'últim març.
Vau canviar de data?
Sí, per primer any i vam dir que no ho faria mai més.
I no, no, aquest any veig que s'ha pogut lligar per fer-ho el dia,
que és dimecres sant i, si Déu vola, dels quarts de nou de la nit.
Dimecres sant és el dia tradicional, a més deies,
tu em comentaves l'altre dia, dius, bueno, és que Altafulla,
a més també se'ns omple de gent que ve de fora.
Dimecres ja comença a venir genteta, no?
Això ja fa goig.
Sí, ahir, veritablement, ahir les platges estaven divines ja.
Ahir un dia tan esplèndid i aquest poble, noi, té aquest enganxo, aquest encant
i suposo que a Tarragona també ho devia tenir tope.
Sí, també.
Perquè ja es veia molt moviment, sí, sí, aquí ja estava ple.
De fet, Altafulla té la gràcia, com dius tu, de tot l'entorn
i la Vilaclosa és fantàstica per fer el Via Crucis Vivent.
No cada any ho diem, però és que és així.
Sí, ho aneu repetint i us ho agraïm, que ens ho recordeu,
per la gent que encara no saben de què va, perquè ha arribat tantíssima gent nova
que pregunten, però què és això? Expliqueu-nos.
Doncs, una imatge val més que mil paraules, sempre s'ha dit,
doncs, si treuen el cap aquell dia, marxaran molt ben impressionats.
Què és el Via Crucis Vivent?
Què és aquest canvi de la Creu, que porta ja 12 edicions?
I com es fa això perquè duri tant de temps?
En realitat són 13, Núria, perquè sempre nosaltres en diem 12,
perquè va ser els grans el primer any que es va començar el Sant Sopar.
però els petits, el quadre infantil, que jo valoro tantíssim
i aquest any ho he pogut demostrar per la pedrera,
perquè han pogut ja començar els petits a dalt,
doncs ja havíem fet un any, o sigui, són 13 anys.
Nosaltres en posem 12.
Llavors, què és que té?
Doncs jo simplement et podria dir que exacte, exacte, no ho sé,
però entre l'entorn, els decorats, que són pedra viva,
perquè tot és trepitjar els còduls, les parets,
veure les entrades de les cases,
les porxades, els portals d'entrada al poble,
el castell, tot l'entorn d'Oliveres,
tot plegat.
Jo considero que des que ho vaig descobrir,
em va anar inspirant cada any un nou quadro,
per dir, aquí s'ha de fer aquest,
és que n'hi havia tantes possibilitats,
però cada any aquí, allà,
i sembla que s'ha encertat.
I si em preguntes per què té aquest encant,
jo considero també que és la gent,
la humanitat,
la quantitat d'edats que hi ha,
que no hi ha colors en aquest moment,
la plaça, ni partits,
ni preguntem de com vens,
ni on vas, ni què parles,
ni molt menys si tens possibilitats materials,
o ets el més senzill del poble com jo.
Déu-n'hi-do, estàs parlant de quadres,
d'escenes que conformen aquest viacrucis,
en manteniu el nombre, em sembla, no?
Són nou escenes?
Sí, aquest any són igualment nou escenaris,
el que passa és que estan una mica més enriquits
per l'edat,
perquè hem aconseguit que sense que es jubilés,
el que ja volia aquest any, jubilar-se,
que l'any passat se'ns va jubilar la Mare de Déu,
aquest any un apòstol dels més antics,
l'estimat Bordes,
ens deia que es volia jubilar,
i hem aconseguit,
ell mateix ho va dir, es va oferir,
va dir, si voleu un any més, encara us ho faré.
Doncs que sense jubilar-se a ell,
ens entrés ja a la pedrera,
o sigui, la pedrera masculina,
que l'any passat va començar,
ja t'ho vaig explicar,
a la pedrera femenina.
Per això què vol dir?
Que hi ha gent...
Vol dir que tots els del quadre infantil,
que van aguantant,
o sigui, si tenim vuit Mare de Déus,
no és que sortin les vuit Mare de Déus,
és que cada any hi ha hagut una Mare de Déu,
i s'ha anat incorporant al quadre gran.
Si tenim les samaritanes,
si tenim les magdalenes,
tothom que ha actuat en el quadre petit,
té després la possibilitat de seguir molt gran,
i ells ja estan esperant,
quan podré passar?
Quan passaré, Joana?
Aquest any em comportaré.
Perquè pedagògicament,
esclar, no era molt sèrio
que els petits participessin amb els grans,
perquè els ensajos dels grans
són una mica durs.
Ens recordo, Núria,
que no és el mateix actuar en un escenari,
en un local tancat,
en una privacitat,
que al carrer,
cridant una mica,
que ja em renyen els apòstols,
que els renyo molt,
i això dona una categoria al quadre,
però la persona humana
que no ha fet mai teatre,
que l'intimides,
al mig del carrer tot,
és molt més dur.
I, esclar,
és una gran escola de teatre.
És que estem parlant,
Joana,
de coordinar més de 150 persones.
Ja es coordinen sols.
Sí?
Ja t'asseguro, Núria,
que no em necessiten per res,
perquè quan dic senedrins,
ja són ells,
quan dic butxins,
ja són ells,
perquè, esclar,
el repetir,
ara com tu dius,
a l'hora de la veritat,
posar-los en marxa,
és cada any una mica més feixuc.
Sí?
Bé,
té la gràcia també aquest Via Crucis,
que és el que dius tu,
no?
Gent, nens i nenes,
que van començar un quadre infantil
i que encara continuen,
o sigui,
hi ha persones que porten ja 13 edicions.
Sí,
sí,
que molts encara no havien,
esclar,
molts dels que ara comencen,
els petits,
esclar,
no havien n'hi ha hagut ni parlat,
aquest any els que m'han portat
de 7 i 8 anys,
ni parlar-ne encara,
aquest dia vaig parlar amb la família Blanquer,
diu,
el petit dia li podríem començar a posar,
em va dir la seva senyora.
Dic,
espera un anyet més,
perquè aquest any era una mica d'olany,
perquè es havia consolidat l'any passat,
després d'una petita encallada
que vam tenir per salut.
Sí.
I jo,
doncs,
m'agradaria que el camí de la Creu
no anés mai en res,
sempre fes una miqueta més.
Ha de ser molt lent,
molt paulatinament,
que s'ha d'anar ampliant,
perquè,
si no,
jo considero que nosaltres mateixos
el cremaríem.
Ja saps que la Fòrum és limitat,
el poble és preciós,
però és el que tenim,
no podem ampliar,
no podem ampliar.
Quanta gent diries que s'hi ha plegada,
de públics,
d'espectadors?
Mira,
amb això hi ha moltes exageracions,
perquè jo l'any passat em deien
que si 2.000,
que si 3.000,
jo això no ho puc considerar.
Així és com la Fira d'Artesans
tan meravellosa
que fem a l'agost.
Aquesta sí que te la puc mig pensar,
perquè des que es va organitzar,
el públic l'he anat controlant molt.
aquí no.
Aquí no puc dir-ho
perquè, Núria,
fem nou escenaris.
Llavors hi ha persones
que les cames ja no les tenen
com fa 13 anys
i et diuen
és igual,
jo al camí de la Creu,
a baix,
al Sant Sopar,
que hi ha en aquelles cadires
per la gent gran i en petits,
jo vull ser allà.
Un altre diu
home,
ja he fet el 75
i encara l'he seguit tot aquest any.
Saps?
Cadascú
és segons com està físicament.
Llavors què vol dir?
Que el que ve de fora
es pensa coborar tot
en tres escenaris
i s'ha de seguir
la Creu,
s'ha de seguir.
Llavors,
esclar,
que es posen a la placeta
però encara no han vist mai
l'últim quadro,
perquè molts anys
no l'hem pogut fer,
només l'hem fet tres vegades,
a la placeta ja s'ho salten
i se'n van corrents
a veure el final.
El que arriba tard,
també,
diu,
bueno,
això de baix m'ho perdo,
me'n vaig,
i arribes al comunidor
i veus tantíssima gent
que dius,
ui,
no podia controlar
el que hi havia a baix.
Que jo l'any passat
em va semblar que a baix,
a la plaça hi havia poca gent,
perquè com que sabien
que ho fèiem sencer,
la plaça era a tope,
perquè jo dic,
ui,
em pensava que hi hauria més gent
i em van dir,
si sabessis com està el poble,
esclar,
m'ho van dir
però ja no m'ho diuen gaire
de cop
per no espantar-me,
perquè jo sempre els dic,
haurem de fer una mica
de publicitat controlada,
perquè la fòrum
és el que hi ha,
i els que hem dirigit
tants anys
ja sabem
que un espectacle
tant pot fallar
per poc èxit
com per massa.
Com per massa.
i esclar,
també hem de comptar
que per nosaltres
som vitals els voluntaris,
la comissió no ha fallat
ni un dia
les reunions,
els ensajos,
però després em diuen,
Joana,
al tanto,
que els voluntaris
ens van fallant ja,
perquè esclar,
un que té de marxar,
un que aquest any negue,
l'altre se li casa la nena,
com passa tot arreu.
és que, Joana,
clar,
no només comptem
amb el que veurem
en els retaules,
amb el que és la part
escenificada i teatral,
sinó amb tot el que hi ha
al darrere,
tota l'organització.
Sí,
és que no fan quadros plàstics,
només,
no, no,
és que ells actuen,
esclar,
tot és un moviment,
no és allò de dir
la gent ens va passant
i ens va veient,
que potser algun any,
si no el poguéssim fer,
no seria mala idea,
no,
és a dir,
fem quadros plàstics,
però no,
no,
de moment els actors,
cadascú actua
freca-frec amb el públic.
Per tant,
això ho començaríem
a les dos quarts de nou,
dimecres,
i tu ho recomanes,
això,
anar fent el Via Cruz,
o sigui,
passar per cada un dels llocs,
aturar-s'hi.
Mira,
la paraula és aquesta,
si segueixen a Jesús,
ho podran veure tot,
perquè Jesús,
des del Sant Sopar,
veurà,
el quadre infantil,
que és primer,
el Sant Sopar,
ja se'n va cap a les Oliveres,
arribant a les Oliveres,
que és la part alta
de darrere del castell.
Coneixes bé,
Núria,
el tefoja?
No molt,
una mica sí.
Doncs serà també
una bona oportunitat
perquè vinguis.
Doncs a darrere del castell
ja hi ha les Oliveres,
després tornem a entrar
amb Jesús,
ja ha pres,
ja l'han agafat,
i el passem cap al castell
per la part de l'Església,
i allà ja fan
el judici de Pilats.
Esclar,
allà Jesús encara hi és present,
però quan se l'emporten
cap a baix al Senadrí,
es pot veure l'escena,
tant d'ell com d'ajudes
quan tornen les monedes,
i quan Pere,
Sant Pere,
fa la negació.
Llavors ja no hi és Jesús.
Per totes aquelles persones
que han arribat fins allà,
ja veuen tots els quadros,
llavors simplement
carreguem la creu
allà sota mateix,
i si segueixes la creu,
arribes al comunidor.
Molt bé,
molt bé.
És important també
tota aquesta gentada
que deies tu,
que no se'ns en vagi de mare,
no?
També en certa manera
per mantenir una cosa
que jo crec que és molt especial,
que és el clima de silenci,
de contenció, no?
Això és important.
Gràcies a dir-ho, Núria,
com t'ho agraeixo,
perquè sense estar congiïts,
ni espantats,
ni preocupats,
simplement,
amb que estiguin generosos
com nosaltres oferim l'acte.
I ells estiguin,
com fins al dia d'avui,
amb els 13 anys,
que hem tingut un poble,
hem tingut un públic exquisit.
Està coordinat amb els actors,
que arriba un moment
que veus les cares del públic,
no saps si és públic o és actor,
perquè es mimetitzen.
Quan Jesús es troba amb la seva mare,
que es troba amb les dones d'ajudar,
és que arriba un moment
que tots els que estan al seu voltant
fan la mateixa cara.
Si te'ls mires,
veus que tothom segueix,
no se sent ni un mòbil,
no s'ha sentit mai un balcó,
ni una porta.
És que els veïns
col·laboren tant
fins al dia d'avui,
i si algun dia passa,
Núria,
saps què dic jo també?
Que som humans,
que la perfecció no existeix,
i que si un dia passa alguna cosa,
ens ho hem de perdonar,
i ho hem de dir,
bueno,
l'any que ve,
nosaltres hi posem
el màxim d'esforç,
però els elements
també compten.
Si plora una criatura,
o lladra un gos,
jo una vegada
vaig veure-lo a Núria Espert
a la plaça de Berga,
amb una meravella fedre,
i es va posar a lladrar
un gos
un moment més dramàtic,
però això
li va donar un encant
al directe.
És clar,
tenir un directe
és la gràcia que tens,
és el risc
que correm tots plegats.
A part d'aquest silenci
respectuós,
sí que se sentiran,
però Joana,
se sentirà música
en certa manera,
em sembla que teniu
convidats
que posaran el son.
Sentireu en directe
l'Ave Maria,
que canta la Eva Naya,
la nostra soprano,
acompanyada amb la
la altra travessera
de la Sònia Virgili,
sentireu la nostra
coral estimada,
que l'esforç que fan
després van a cantar
cremelles pobres,
però ells aquell dia
no ens han abandonat mai
cantant el pare nostre
al peu de les oliveres,
això ho sentireu
en directe.
I després de fons,
gravat naturalment,
sentireu el concert
de Muller,
el gran concert
que ens ha escrit
pel camí de la Creu
d'Altafulla,
que encara no s'ha pogut
estrenar oficialment,
però que les peces,
com l'Angus deia,
que ja les té acabades,
la posarem
a aprenament de Jesús
i a l'entrada de dalt
quan entren,
saps quan entren a dalt,
que nosaltres en diem
el comunidor,
però que s'ha convertit
en el Golgotha.
I Núria,
també et recordo
que les veus
dels actors,
dels apòstols,
les podreu sentir
al Sant Sopar,
quan tots diuen
que no es negaran
a Jesús.
I a Jesús
el sentireu
a les Oliveres
i el sentireu
a dalt,
quan troba la seva mare,
i a dalt
quan el maten.
Què vols dir,
que van amplificats?
No,
ho han fet
des del primer any,
però sí,
s'han sentit les veus.
Però és que ara,
noto que fa dos o tres anys,
la gent comencen
a valorar molt la veu
i jo,
com a directora de teatre,
el que més valoro sempre,
a part,
és clar,
de tot el conjunt,
és les veus.
I em feia pena
que el nostre Via Crucis
sempre el feia
una veu meravellosa.
Abans el feia
el Jaume Calataiud
i ara ens el fa
Martí,
Martí Anglès,
que fa una meravella de veu,
que ens dona una pau
i una serenor,
és que són un parell d'hores
que et pots transportar
autènticament
a un petit,
bé,
jo considero
un petit poble
de Jerusalén.
Déu-n'hi-do,
això és Altafulla,
això serà Altafulla,
dimecres,
a partir de dos quarts de nou,
simplement,
abans d'acabar,
Joana,
recordem
més de 150,
doncs,
persones del poble
que fan d'actors i d'actrius,
tots els voluntaris
que hi ha al darrere,
però,
a mi deixa'm destacar
un il·lustre tarragoní,
repeteix el camí de la creu,
no?
Sí,
en tenim tres de tarragonins,
un que es diu Salvador Alvaric,
amb una seva companya
que diu que també
vindrà aquesta castellera,
però,
esclar,
a nosaltres ens fa moltíssima il·lusió
dir que un home
de cinema vostre
i més nominat a un Goya,
que no és qualsevol cosa,
ha seguit amb el paper
que feia el seu pare,
perquè això ara últimament
ho fan molt.
Molts dels nois i noies
et demanen,
per favor,
que puc fer
el que havia fet el meu tiet,
o que puc fer
el que havia fet el meu germà,
que puc fer,
i ell ens va dir
que mentre es pogués
ens faria el paper
del seu pare.
Estem parlant
del Jesús Montlló,
no ho havíem dit?
Sí,
ens faran filatos,
filatos i l'ostre.
Molt bé,
molt bé.
Sí,
sí.
És l'aportació tarragonina.
Sí,
suposo que n'hi haurà
algun més,
però sobretot
els de Tarragona
que ens vinguin a veure,
tots els espectadors
que vinguin,
no ens faria per res
que se sentissin
identificats amb nosaltres,
perquè quan nosaltres
anem a veure
els vostres actes
tan meravellosos,
quan és la vostra professora
que ens va estupendo,
que tenim temps
de veure la vostra
i després la nostra,
perquè la nostra
de divendres sant,
no t'oblidis,
Maria,
que la nostra
és a les 10 de la nit,
que és quasi
quan acabeu la vostra,
perquè la vostra
l'acabeu si fa o no fa
entre les 10
i les 11,
que és una meravella,
perquè la vostra professora
és una cosa increïble.
Doncs llavors
ens va molt bé
que quan venim
a veure les vostres coses
o la Tàrrac
o la medieval,
totes les meravelles
de coses que feu,
nosaltres ens identifiquem
amb Tarragona
perquè sabem
que tots som
de la Mediterrània.
Clar,
hi ha una bona comunió,
Tarragona-Altafulla.
I que duri,
com tots els pobles
de la costa d'Onada.
Joana Badia,
directora artística
d'Aquest Camí de la Creu,
recordeu,
d'Utzena,
la Joana diu,
tretzena,
tretzena edició
del Camí de la Creu,
dimecres,
això serà,
dimecres a partir
de dos quarts de nou,
sigueu puntuals,
no us perdeu cap
dels nou escenaris.
I,
Núria,
la vostra ràdio,
molts èxits,
que ens pugueu
seguir ajudant sempre,
gràcies als mitjans
de comunicació,
i recorda,
si es plau
els teus oïdors,
que si plau
no es fa.
Sí,
però no plaurà,
Joana,
jo ja per això
ja no ho he dit.
No, però ho dic jo
perquè ja ho sé
que tots ho valoreu
molt respecte,
però sobretot
que pensin
que si han d'agafar
cotxes
o aquestes molèsties
que és el desplaçar-se,
que si plau
nosaltres no ho podrem fer.
Que vinguin igual
a veure el Tefulla,
que disfrutaran del poble,
però el Via Crucis
no el farem.
No passarà,
ja ho veuràs,
Joana.
Gràcies,
Núria,
dels bons intencions.
Anirà molt bé dimecres,
moltes gràcies.
Una abraçada ben forta.
Una abraçada també.