A les 11 del matí i pràcticament 10 minuts, seguim en directe.
Avui, com dèiem, des de la Capona, des de la llibreria de la Capona,
el carrer Gasòmetre, i és que avui, aprofitant aquest congrés
de llibreters en llengua catalana que es fa aquest cap de setmana a Tarragona,
des de divendres i fins diumenge, volem analitzar el sector.
Volem parlar de la llibreria, del dia a dia de la llibreria,
però també volem parlar, evidentment, d'aquest congrés,
de què s'hi farà, de què es parlarà i, vaja,
per què arriba aquest congrés a la ciutat de Tarragona.
Per parlar-ne ens acompanya el Pitu Rovira. Pitu, bon dia.
Molt bon dia.
Ell és el responsable de la llibreria i, a més a més,
el president del Gremi de Llibreters de Tarragona.
Pitu, aquests dies s'ha girat feina, aquest cap de setmana?
Bueno, sí, una miqueta. Tot i que, clar, l'organització de tot això
s'ha portat des de la secretaria i des de la coordinació
d'aquest propi congrés, que s'ha muntat des del Gremi de Llibreters,
i l'únic que hem fet des d'aquí és fer d'enllaç des del propi gremi
amb l'Ajuntament, qui ha col·laborat, i amb el Palau de Congressos.
Bé, aquesta feina una mica d'enllaç, de pont,
en coordinar una miqueta tot això.
Però sí, evidentment, aquest cap de setmana has d'estar una miqueta
allò a l'aguait de que si alguna cosa hi falta,
com a nivell de seu d'aquest congrés, més que altra cosa.
Es fa a Tarragona, des de divendres i fins diumenge.
Què suposo, creus per la ciutat, que es faci un congrés com aquest aquí?
I, a més a més, enguany que Tarragona és la capital de la cultura catalana.
Bé, quan es va començar a idear l'organització d'aquest congrés
i establir el lloc on es podia fer,
la primera...
el primer input, la primera sortida,
evidentment, ja ningú hi pensa, no?
Vull dir, fem molt Barcelona i ja està, perquè és allò el nucli, no?
Però després, pensant, i també és allò, home,
marxem del lloc comú,
on s'acostumen a fer totes les coses,
i anem a un altre territori.
Escolta'm, Tarragona és una ciutat que és una capital important dintre del país
i a vegades una miqueta d'autoestima l'hem de tenir, no?
I no ens hem d'amagar tampoc del lloc i treure una vegada l'orgull ciutadà, no?
També aprofitant que a Tarragona l'havien nomenada
capital de la cultura catalana durant el 2012,
era una excusa perfecta per reivindicar això, no?
Si hem de fer un congrés de llibreters en llengua catalana,
doncs, escolta'm,
ni plantejar-se'l per què no,
l'hem de portar a la ciutat que acull la capitalitat cultural, no?
Aquesta és una.
Dos, si hem de fer un congrés de llibreters en llengua catalana,
si agafem el mar geogràfic,
Tarragona està allò,
el rovell de l'ou,
estem al mig,
estem al mig de la Catalunya Nord,
estem al mig del Principat,
estem geogràficament al mig del País de València i de les Illes, no?
I les comunicacions són les que són,
tothom hi pot accedir,
ja està,
i aquesta va ser la proposta que ens va fer des del gremi i des de l'organització, no?
Seguint la següència,
vam entrar en contacte amb l'Ajuntament
per demanar-los el recolzament com a ciutat acollidora,
no hi va haver cap mena de problema,
perquè l'argument era tant de pes que n'hi havia d'haver-hi cap problema.
No hi podia haver un no, bàsic.
No, i tenim un plau de congressos que està molt bé,
que pot estar muntat per acollir aquest tipus d'actes
i aquí és tan fàcil haver-hi tan rodat
de perquè Tarragona havia de ser la seu d'aquest congrés.
Si parlem pròpiament del contingut,
de les ponències, dels reptes que planteja aquest congrés,
entre altres coses parles sobre el nou model de llibreries.
Quan parlem de nou model de llibreries, què volem dir, Pitu?
A veure, això volem dir que és una cosa inherent a la pròpia evolució.
Sempre estem parlant d'un nou model del comerç en general
i sempre estem parlant d'un nou model de llibreries en concret,
perquè és la pròpia evolució.
El que passa és que amb els reptes que ara ens podem trobar,
potser històricament mai s'hi han trobat.
Ja hi va haver un moment que les llibreries van anar cap a un nou model.
Històricament, potser alguns encara podem recordar aquella llibreria
que era un comerç amb un taulell, una rerebotiga farcida de llibres,
unes dependents o dependentes,
i que demanaves el llibre, te'l anaven a buscar, te'l donaven,
pagaves i marxaves i ja està.
El següent pas de la nova llibreria va ser la d'autoservei,
que és el que coneixem avui en dia.
Tu entres a una llibreria, pots demanar el llibre que a tu t'interessi,
i ho pots dedicar-te a hores i hores, a tombar, a triar, a remenar.
Aquest va ser el darrer canvi que es va fer.
Ara segurament que ens veurà un altre canvi.
I aquest canvi l'hem d'interioritzar, l'hem d'analitzar,
l'hem de veure com hi entrem a formar part,
què és el que hem de canviar del model que tenim ara
i quines noves eines hi hem d'incorporar.
Algunes d'elles ja els hi hem posat amb el temps.
Els sistemes de control informàtic,
fins i tot de les comandes, de la recepció,
d'avisar el client, tot això ho hem anat fent.
Però ara tenim altres reptes, que és una nova tecnologia,
d'això n'hem de parlar, no?
Com l'interioritzem, com l'utilitzem,
quin paper hi juguem en tot això?
Quin paper hi juguem com a vehicle
entre el fabricant del llibre, que és l'editor,
i tu com a consumidor, no?
Quina mena de pont hem d'establir entre nosaltres dos, no?
I com es pot fer això?
Bé, vull dir, aquest és un dels temes que estem debatent.
Vull dir, no és nou aquest debat dintre de les llibreries,
però ara potser hem arribat a un moment
que ens ho hem de dir clarament,
hem d'expressar-nos, hem de buscar l'opinió també d'altra gent externa
en el sector que ens expliqui
o que ens doni una llum o una idea de cap on podem anar, no?
Tampoc ens podem permetre gaires errors
amb aquesta nova concepció d'aquest tipus de comerç, no?
Perquè, a diferència d'altres èpoques que la cosa anava més a poc a poc,
avui en dia en tots els camps veiem que la cosa va amb una velocitat màxima, no?
Llavors l'error, comets un error i pot ser fatal, no?
De fet, ho dèiem abans de començar,
que si mirem totes les ponències que hi ha en aquest congrés,
és un congrés de llibreters, però vaja,
de ponències amb llibreters potser són els que menys hi ha,
sinó que és el que ara deies, oi?
Que el que també és interessant és rebre inputs, percepcions de com ho veuen des de fora.
Sí, perquè és que pràcticament el que són les llibreries
en diversos àmbits que et vas trobant, pràcticament tu ho has dit tot, no?
El que potser necessitem és que des de la vessant externa
no et marquin la pauta, perquè la pauta és una altra història,
però sí que et donin aquests inputs, aquesta idea
que tu, amb la feina del dia a dia, segurament no tens ni temps ni de pensar-t'hi, no?
De vegades necessites allò, aquella picada a l'esquena,
dir-te, escolta, amb això, i si ho fessis així, no?
Llavors la reflexió i el desenvolupament d'això ja és cosa teva, no?
Però per això està articulat, tal com tu deies, d'una manera que veient
de les imponències o sis que hi ha, només n'hi ha una en la qual intervenen
directament llibreries, i és amb una cosa molt concreta,
que és amb la difusió i la producció del llibre en català, no?
Quin paper hi juguen les llibreries amb la difusió del llibre en català?
Dic en català, no, eh?
Per això hem convidat a llibreries de tots els territoris de parla catalana,
venen gent de Perpinyà, gent del País Valencià, de Palma,
perquè, clar, en cada territori, i això ho veiem avui en dia
en els mitjans de comunicació, la qüestió de la llengua és molt diferent
al principat, que podem dir, home, vivim en un moment que sempre has d'estar
a la guait del que pot passar, no?
Però també ho veiem en altres països, com és ara a les Balears,
que el govern vol aplicar una cosa i mateixos partidaris del seu govern
no saben, els hi contradiuen, no?
I que la societat sí que defensa molt el paper d'aquesta llengua, no?
Llavors, la llibreria que aposta clarament per tindre una implantació
de llibre en català a Balears és molt diferent de la que pot tindre
doncs el territori del principat, no?
Si ens aturem aquí, Pitu, és important o és crucial el paper de les llibreries
en la difusió del llibre en català?
És a dir, quin és el vostre paper?
Perquè, clar, al fi i al cap, finalment el consumidor, el vector,
acaba venint a la llibreria a buscar el llibre, oi?
Sí, però en tots els comerços el que és important és tindre aquell producte,
i després ho podreu parlar, no?
En tots els comerços és molt important allò, no tan sols l'aparador que ho és,
però allò l'aposta que fa aquell coberç, no?
Tu pots tindre una bodega i apostar per un tipus de vi
o dir la meva aposta és el vi del país, no?
I sí que tindràs vi de la Rioja,
però en tindràs els Montsants i els Pirinats de Tarragona i del Penedès
més ben col·locats que l'altre, no?
Doncs d'alguna manera podria ser això.
també, no?
Vull dir, fer l'aposta de dir el meu signe d'identitat,
o un dels meus signes d'identitat, doncs és...
Escolta'm, els llibres en català estan a l'entrada, no?
Estan a l'entrada.
El primer que entra quan entra el client a la llibreria,
el primer que veu són els llibres de novetat en llengua catalana.
Això ja és una aposta.
Després ja és més subtil de dir, escolta'm,
vén a comprar una novel·la i la tinc en català i en castellà, no?
Bé, això ja és mentalitat de cadascú.
Quin ofereixo primer, no?
També és una manera de fer.
Bé, que això és un esperit combatiu, home,
doncs escolta'm tu, és que la nostra cultura és aquesta, eh?
O ens posem a la trinxera, o ens passaran pel damunt.
Ens passaran pel damunt, no d'una manera, perquè l'altre idioma és un idioma molt potent.
Quin hàndicat tenim les llibreries al Principat i en llengua catalana?
Bé, en tenim un d'important.
No és que tinguem duplicat tots els llibres, però tenim molts llibres que els tinguem duplicats.
Clar.
El mateix llibre en català i en castellà.
Econòmicament, això que sembli una cosa molt banal, és prou important.
La llibreria de Màlaga ho té tot en un idioma i alguna cosa en anglès.
Molts llibres aquí els tenim duplicats.
Els hem de tenir duplicats.
No ens amaguem, som una cultura bilingüe, no?
I hi ha molta gent...
I el castellà és una gran llengua, i és una llengua que està a les escoles, que està als mitjans de comunicació, i que està en els llibres.
I això, clar, econòmicament, aquí a les llibreries de Catalunya i del País Valencià i de les Balears, doncs també, i ara en tinc les llibreries de la Catalunya Nord,
que han de lluitar, a més a més, d'una cultura molt més minoritzada que nosaltres aquí, han de lluitar amb un idioma tan potent com és el francès, no?
De fet, ara hi ha exemples, eh?, de ciutats de la Catalunya Nord que volen venir cap a Catalunya, eh?
Sí, sí, sí, no ho sé si s'ho han pensat gaire bé.
Ahir deia la vila de Font Romeu, no?, que deia que es volia tornar a revisar el protectat dels Pirineus i associar-se a Llívia.
No sé si el negoci sortiria gaire.
No sé si és el millor moment, eh?
No sé si és el millor negoci a fer en aquests moments.
Un dels temes que també es parlarà en el Congrés és la formació acadèmica i professional del llibreter.
De fet, m'ha creat l'atenció que fins i tot s'està treballant en la implantació d'un títol especialitzat en la gestió de llibreries,
que a més a més impartirà la Universitat de Barcelona.
Com ha canviat en aquest temps, Pitu, la figura del llibreter o la formació que ha de tenir o que té el llibreter?
Mira, això no ens estem inventant res, perquè això és una còpia d'Alemanya.
El gremi d'editors i de llibreters d'Alemanya, que curiosament, a diferència d'aquí, van junts,
aquesta gent ho hem copiat d'ells perquè hem tingut molts contactes amb el gremi d'editors i de llibreters d'Alemanya.
I tenen una escola de llibreters.
I això fa 8 o 10 anys, que nosaltres ho desconeixíem, algú ho coneixia, però en general ho desconeixíem,
ens va a una escola de llibreters.
Amb els anys que ho hem anat estudiant, ens ho hem explicat com funciona tota la història,
la Universitat de Barcelona té una càrrega de biblioeconomia,
i ja feia temps, hi va haver un primer intent amb la Ramon Llull, però la cosa no va tirar endavant.
Però la Universitat de Barcelona, amb això s'hi ha implicat,
i aprofitant que és l'única universitat del país que té una càrrega d'aquest tipus,
ells mateixos, quasi bé que ens van oferir la possibilitat de fer això i muntar-ho, no?
Bé, jo penso que és també donar-li rellevància en una feina, en una professió,
que sempre ha tingut una oreola de romanticisme en aquest país,
o sigui bonic, no? O treballar en una llibreria.
Però potser sí que necessita una pàtina d'una professionalitat, no?
I això és el que intentarem fer des d'estudiants de les pròpies universitats,
d'estudis d'humeitats, de filologies o de filosofia,
que diuen, no, és que a mi m'agraden molt els llibres, no?
I el gran desconeixement és abans d'això, no?
Abans de tindre-la a les mans, no?
I de provar, bé, que se'n parla d'emprenedors,
doncs aquests emprenedors que s'atreveixin a muntar un negoci en el mercat del llibre, no?
Perquè és necessari que t'agradin els llibres? M'imagino que sí, oi?
M'imagino que, vaja, ets una mica un element indispensable, però amb això no n'hi ha prou.
No, no, no, a veure, per això això, jo sembla que si anirin a tots els oficis i a totes les allòs,
oi, si no t'agrada la física, no t'hi posis a física perquè n'hi has contra la paret, no?
Sí que és cert que és una feina, tal com ho veig jo,
que és molt absorbent en quant a les persones que entren a treballar en una llibreria
sense entendre-hi gens de res, al cap d'uns anys la cosa és molt absorbent
i t'hi quedes i difícilment saltaries i difícilment te'n desfàs ja d'aquest cuc que et pica,
és potser dels oficis més absorbents.
I ara amb això li volem donar una pàtina més professional,
no tampoc un títol, no anem a buscar allò el títol perquè te'l pengis, no?
Que possiblement hi serà, però sí de donar-li, doncs, aquesta...
la possibilitat de fer unes pràctiques en una llibreria,
tot aquest àmbit de formació altament professional, podríem dir, no?
No la formació professional, sinó una miqueta més.
Es parlarà d'això, del que hem parlat de la llengua catalana,
el llibre en llengua catalana, del futur de les llibreries,
de les noves models de llibreria.
El dilluns, què passarà?
És a dir, un cop passat un congrés d'aquest tipus,
què passa amb les conclusions en tot allò que es parla?
Bé, com en tots els congressos, el que després s'haurà de fer serà...
anar-t'ho aplicant, no?
Què passarà el dilluns? No, res.
No ha de passar res, no?
Hi haurà unes conclusions que s'hauran de...
en teoria s'hauran de desenvolupar, aplicar-les
i donar temps al temps a absorbir totes aquestes idees,
totes aquests inputs que ens puguin vindre des de l'exterior,
que pensem que és l'important que anem a buscar, no?
Aplicar-ho en temps, en tranquil·litat,
veure quines coses es poden aplicar, quines altres no.
el normal en un congrés, no?
Un congrés és un debat i després anem-hi aplicant les coses
amb el temps que ens donem, no?
Quan parlem de llibres, aquí en tenim moltíssims
i un dels reptes, de fet, ha estat un dels debats
dels últims anys és el llibre digital.
Abans ho dèiem, que això ha passat en molts moments de la història
que ens hem hagut d'anar adaptant a tot allò nou que vagi apareixent.
Com s'han d'adaptar les llibreries o fins i tot els editors,
els autors, a tot això del llibre digital?
Mira, aquí hi ha tantes opinions com gent no involucrada en el sector, no?
Vull dir, hi ha gent que diu que això matarà el llibre de paper,
la gran majoria diu que no, que hi haurem de conviure,
jo em penso que és això, hi haurem de conviure,
és una nova, és un nou model, un nou suport,
aquesta paraula tan fantàstica que ens hem inventat.
Tenim el suport paper i tenim el suport digital en aquests moments, no?
Jo em sembla que també avaluar-nos en altres països,
en altres cultures, ens hi hem de fixar,
però tampoc ens hi hem d'emmirallar.
Cada país, cada cultura,
cada cultura té la seva manera de comprar,
la manera de funcionar dins el mercat del consum, no?
Cert que en països com el nord d'Europa
o com els Estats Units,
això ha fet una evolució molt gran
com ha estat també l'utilització de les eines d'internet, no?
Perquè allí també hi juguen unes condicions,
fins i tot climatològiques,
no és el mateix anar a comprar a Finlàndia
que ha comprat a Tarragona.
No és el mateix, no?
Aquí t'hem fet molt feta la vida al carrer
i això condiciona el mercat i condiciona el comerç.
Amb això no vull dir que hem de defugir
i deixar de banda tota aquesta història.
No, perquè és un nou suport,
és una nova mentalitat de compra,
hi ha unes noves generacions
de gent que compra de manera diferent.
Nosaltres no comprenc com comprenem els nostres avis,
doncs imagina els nostres fills,
que els hi ha evolucionat tant de pressa aquesta manera de fer, no?
Què vull dir amb tot això?
Que aquest nou model de suport
l'hem de tindre en compte,
ens hi hem d'adaptar,
l'hem de conèixer,
no està encara del tot definit com i de quina manera.
L'editor, que és el fabricant,
aquest encara està pensant a veure com ho posa en el mercat
i no hem d'oblidar la pirateria que hi ha hagut en tot això,
sobretot tenint l'experiència de la música,
el que ha passat i els problemes que ha creat
en el comerç de música, no?
I amb els grups i en tot això.
Clar, aquí hi ha molts actors,
hi ha el propi autor,
l'autor-autora i té molt a dia amb això,
hi ha l'editor,
hi ha la llibreria i el consumidor,
i per entremig hi ha el preu.
I és un actor principal.
Important.
Perquè, clar, la gran pregunta que sempre fem és
el llibre en format digital,
que no deix de ser fum,
ha de bar del mateix que el del suport paper?
Aquesta és una, és important això.
Perquè si l'hem de posar el mateix preu,
escolta'm, jo preferixo el de paper,
que el puc disserar amb herència, eh?
L'hem d'abaixar de preu?
Clar, la gran resposta de tothom és
sí, evident, ha de ser molt més barat.
Eliminem intermediaris,
despeses de fabricació,
de transport, etcètera, etcètera, etcètera.
Però, esclar, això també va
en contra d'uns beneficis empresarials,
de llocs de treball,
de la rendibilitat de cara a l'autor.
Tot aquest debat s'està fent
per llançar d'una vegada
de tot aquest producte en el mercat, no?
Hi ha moltes incògnides encara.
Amb això no hem de creure
que hem d'estar preparats,
hem de tindre primer
la ment preparada per tot això
i després la tecnologia
no és tan fàcil,
pel que sembla,
i amb tot això sí que està treballant.
Per això també hi ha una ponència
de tot això en parlarem
i sobretot en gent de fora del sector, no?
De gent que ja tenen experiència
en altres camps,
en gent que ens poden obrir
més la mirada
i la ment cap a com apliquem tot això.
També volem saber
que ens expliquin
des del sector empresarial,
de l'editor,
com ho veu ell
d'una manera més o menys immediata
a l'implendació i això,
quines dificultats hi veu
a l'hora de comercialitzar-ho.
Tot això ens ho han d'explicar encara, eh?
Com es presenta aquest 2012,
ara que ja hem passat un mes, eh?
Però encara podem fer perspectiva
de tot aquest any?
Com es presenta pel sector, Pitu?
Doncs com en tots amb dificultats.
Ara feia una estona
i sentit un ratet
el discurs del president
del govern espanyol
i aquest home,
ho ha dit,
una de les virtuts que té aquest home
és amb la claretat en què parla, no?
Que el 2012
no ens portarà
res de bo
en el sentit de recuperació,
sinó al contrari,
que continuarem baixant
en tots els àmbits,
que l'atur tornarà a repuntar,
o sigui,
que tornarà a pujar
durant el 2012
i que no s'espera res de bo, no?
Com es presenta?
Doncs, home,
amb preocupació, evident.
De la Gràcia
n'hi ha una...
són moments realment
molt i molt i molt i molt difícils.
I per les franges més dèbils del sector
i que és el comerç,
el comerç aquest que en diuen
de proximitat,
que és, home,
aquest es presenta un del 2012 cru.
Jo penso que qui digui el contrari,
escolta'm,
no viu la realitat, eh?
Aquests dies,
aprofitant que avui fèiem el programa,
aprofitant que hi ha el congrés
a aquest cap de setmana...
Es presenta un 2012 de resistència.
Seria la paraula,
de resistir.
De resistir.
Si resistim,
eh?
Ja el tindrem guanyat.
A veure,
no ens queda altra cosa
en aquests moments
que està en una situació
de resistència,
d'aguantar com sigui,
d'intentar no caure,
perquè en els moments
que estem caure
és ja no aixecar-te, eh?
Ara ho dèiem,
que aquests dies,
aprofitant que avui fèiem el programa,
que tenim aquest congrés
al cap de setmana a Tarragona,
preguntàvem als nostres oients
quin era el seu autor en català preferit,
el seu llibre en català preferit.
Jo no et preguntaré això,
sinó que et preguntaré, Pitu,
quin creus que és l'autor en català
que en aquests últims anys
potser ha triomfat més
o el que més ha projectat
la llengua catalana
arreu del món?
Amb quin autor et quedaries?
Home,
és molt concret aquest de preguntes,
és molt fàcil,
de respondre penso jo,
el Jaume Cabrís
en aquests moments,
arrel d'aquella famosa
fira de Frankfurt
de fa un paio o tres d'anys
on la cultura catalana va ser
que és important distingir,
era la cultura catalana
la que estava convidada
i no la llengua,
això és molt important,
perquè després van vindre
moltes històries
darrere de tot això,
però bé,
arrel d'això
va ser on
els grans mercats europeus,
europeus,
van descobrir
aquesta cultura,
aquesta anomalia,
podríem dir,
que hi ha dins l'Europa,
dins la vella Europa,
no?
Aquell lloc d'aquesta resistència,
aquella oasi,
sí,
o allò,
aquella vila de l'Astèrix,
no?,
però col·locada
al Mediterrani,
no?,
i que moltes cultures
europees,
molts països d'Europa,
van conèixer
aquesta realitat,
no?,
arrel d'allò,
va ser molt bo
per la cultura catalana,
no?,
perquè ens va posar
en el mapa real
d'Europa,
no?,
i va coincidir
surtuosament
amb dos o tres autors,
la Maria Barbal,
també,
però va coincidir
amb les veus
del Pamano,
d'aquest gran autor,
a més a més,
no d'una formació germànica,
perquè tampoc l'hi té,
però sí d'un ajustament
molt a la cultura germànica
que té el Jaume Cabré,
no?,
i llavors
el van descobrir
i va ser un resultat fantàstic,
no?,
i em fa la feita
que de la mà
d'aquest autor
i dels seus dos llibres,
podríem dir,
aquest darrere del
Jo Confesso,
que també està tenint
un èxit de traducció,
l'important dels llibres
és que et quedes
en el teu mercat,
doncs t'hi has quedat,
i més un mercat
com el nostre,
que és petit,
no?,
però traspassar
les fronteres
i anar a cultures
de gran consum
com en la francesa
o l'alemanya,
això és importantíssim,
no?,
i aquest autor
hem tingut la sort,
que després
aquest també,
també,
també hi havia el Sánchez Pinyol
amb la pell freda
que en el seu moment
va conseguir,
també es va traduir
a moltes llengües,
també es va traduir,
no?,
ara ha quedat una miqueta
apagat aquest autor,
però bé,
però,
però potser aquests dos,
junt amb l'alemanya braval,
potser van ser els dos,
tres autors
que en aquell moment
van estirar del carro
que ara ha portat
a molts autors d'aquí
a ser traduïts
a llengües importants
com són el francès
i l'alemany.
L'italià també
hauria estat traduïm bastant.
Doncs ens quedem amb aquests,
ens quedem amb aquests
els autors catalans
potser més universals
en els últims anys
i que han ajudat també
a projectar
la llengua catalana
i els llibres en català.
Pito,
moltes gràcies,
que vagi molt bé
aquest cap de setmana
i gràcies per obrir-nos
les portes
de la llibreria.
Ja ho sabeu, home.
Ara farem una petita pausa
i de seguida farem això,
tombar per la llibreria
a descobrir
com és el dia a dia
i com funciona
una llibreria.