Fins demà!
Fins demà!
O sigui, veure una fenya que ens costa tirar molt en banc perquè és molt poc reconeguda
i que se n'hagin recordat de nosaltres i tal, doncs llavors és molt important.
I a més va ser un dia molt emotiu perquè vam estar rodejats de tots els nostres amics
i tota la gent que va vindre va vindre d'acord i estic molt contenta i a la part em va emocionar molt.
La veritat és que un premi, un guardó com aquest serveix, doncs, això per reconèixer la tasca
que la Franzina Baquer fa al capdavant de l'associació, però també és una excusa, si em permet l'expressió,
perfecta perquè nosaltres, els mitjans de comunicació, parlem un altre cop de l'entitat.
Perquè l'associació ja fa 30 anys, no?, que treballa aquí a Tarragona.
30 anys, sí. Vam començar a Joan XXIII amb un grup de gent, doncs, que havia sortit de l'alcohol
i aleshores ens vam començar a reunir, o sigui, amb grups, no?, fent com teràpia, no?,
que és el més important que hi ha, d'acord? Perquè ja puguis sortir de l'alcohol,
tens que estar sempre en contacte amb gent, que ha passat el mateix que tu estàs passant.
Després de Joan XXIII, com que ja érem un grup bastant gran, érem unes 30 persones o així,
llavors ens vam, o sigui, a l'Ajuntament ens va cedir un local al carrer Real número 9,
però clar, al local aquest hi vam estar uns quants anys també, i al local aquest no reunia prou condicions
i ara estem a l'hotel d'entitats, al despatx en un brosset.
I què fan, bàsicament? Quina és la feina, la tasca que fan com a associació en el dia a dia, en una setmana qualsevol?
En una setmana qualsevol, doncs és. Nosaltres obrim tres dies a la setmana,
però el dia més important és el diar-be-be-vendres, que és quan fem la reunió del grup, grup, grup, grup, grup.
Normalment la gent, quan pica, nosaltres procurem que vinguin cap anyà a Sart,
i a veure el problema que té, perquè avui en dia potser hi ha cocaïna i alcohol,
i llavors nosaltres intentem que aquesta gent consciencial, que això els fa mal,
demanem hora al cap de Joan XXIII, a drogodependències de Joan XXIII,
el que passa que, clar, a vegades hi ha llistes d'espera i pera...
Bé, com ara funciona la sanitat, no? Està la cosa una miqueta complicada.
I mentrestant, doncs no tenen atenció per el que són els mitjans d'això de sanitat.
cada diar-be-be-vendres, quan fem el grup, procuro que vinguin cap a Sart perquè així
se vagin conscienciant que s'ha de deixar l'alcohol, que al fi del cap és una malmetat.
I reben moltes sol·licituds d'ajuda, d'assessorament?
Sí, a veure, ve gent, ve gent, o sigui, pica gent, venen cap allà,
i per a veure, l'alcoholisme és una malmetat que la gent no coneix prou, no?
Perquè, clar, estem a la cultura de l'alcohol, no?
I llavors es pensen que en una setmana o dues que ja es trobin bé,
doncs ja està, el problema ja està.
Però, clar, el problema que no és aquest,
perquè en una setmana el cos se desintoxica i ja està.
El que passa és que psicològicament, com que és una droga, droga, droga, l'alcohol
és una de les drogues més fortes que hi ha,
doncs clar, necessites una atenció a estar sempre a damunt de l'enfermetat que tens.
És una malaltia crònica.
És per ser sempre, però que quan deixes l'alcohol en surts, d'acord?
I aquí suposo que l'associació, Francina, és molt important la feina de voluntaris, no?,
de persones que han estat malaltes i que ara poden ajudar a altres, no?,
que us piquen a vosaltres, que us arriben a vosaltres.
És molt important, aquí, que jo sempre dic,
mentre ajudem els altres, ens estem ajudant a vosaltres,
perquè jo fa ja 29 anys que he deixat l'alcohol.
Al principi sembla que d'això no em pot sortir mai,
perquè, bé, és com a qualsevol droga, no?, com la cocaïna, com...
És igual, però és l'alcohol, que és el que està avui en dia a les festes, als bars, aquí i enllà.
No se pot celebrar una festa sense alcohol, es veu.
Per tant, a veure, nosaltres, quan la gent ens ve,
els diem, l'alcohol no fa mal.
sempre i que sigui el consum responsable, d'acord?
Quan hi ha, te passes del consum responsable,
és quan comences a tindre problemes a la feina, a casa, amb els fills,
i sent una dona alcohòlica encara més,
perquè, a veure, s'intenta amagar, perquè és una vergonya,
i és una vergonya per a la gent que està al costat seu.
Per a ella no, perquè, a veure, és una malalta,
i com una malaltia que és, s'ha de buscar solució.
I, per tant, tenim que sortir de casa i dir,
vinga, va, jo tinc el problema aquest,
i jo me'n vull sortir, perquè el sol cada dia surt.
S'ha d'afrontar el problema amb totes les...
Amb tot, amb els familiars, a veure, de dir,
ai, no, que no ho sàpiguen, però, bueno,
si al fi al cap és una malaltia, a veure,
si jo tinc una malaltia al cor, o tinc un càncer,
o tinc el que sigui, no pas, va, i va, i,
ai, no, no, que ningú ho sàpiga.
A veure, tampoc ho tens que anar explicant, no?
Però si algú algun dia et diu, ai, mira,
doncs mira, doncs sí, he tingut el problema aquest,
i me n'estic en sortint, i tal,
doncs ole, bé, no?
Que és el que jo dic.
Francina, acabem.
Recordem quan us poden trobar i a on?
Doncs mira, estem a l'hotel d'entitats,
al despatx número 7,
i aleshores estem el dimecres
i el divendres de les 7 a les 9, va?
I llavors el telèfon,
perquè és que jo, espera't,
el telèfon que tenim,
ara en un moment que te'l dic,
perquè, saps el que passa?
Que és el 20...
Espera't, ara.
A veure si trobem el telèfon.
Si trobem el telèfon,
perquè com que jo quasi és que no truco.
És que nosaltres hem trucat a la Francina,
al seu telèfon particular,
no hem trucat al local de l'associació, evidentment.
No, clar, ara has trucat al meu, saps?
I llavors el telèfon de l'associació,
però a veure, hi ha molta gent que també em pica a mi,
si de casa algú...
És igual, i si no,
sempre tenim aquesta possibilitat de trobar-vos
dimecres i divendres a la tarda,
a partir de les 7,
a l'hotel d'entitats.
És el 24, m'assembla 0...
24, 0, 0, 55, m'assembla, eh?
24, 0, 0, 55.
M'assembla, m'assembla, espera't un...
Bueno, si no, si de cas, espera't, oi?
Però si el tinc que tindre aquí.
El que passa és que m'he ficat per mi ara.
És igual, tranquil·la, Francina.
Ja ho tornarem, ja ho direm,
si algú també ens ho demana,
i si no insistim,
en què esteu els dimecres i els divendres a la tarda
a l'hotel d'entitats.
Exacte, però és el 977-24-0, 0, 55.
Molt bé.
De totes formes,
si vosaltres voleu algun dia,
per alguna entrevista,
i donar a conèixer una mica més
el que és l'entitat,
em podeu picar,
que jo ja vindré.
Perfecte.
Un altre dia parlarem amb més tranquil·litat.
Avui ho hem fet, bàsicament,
perquè volíem felicitar la Francina Bequer
pel premi concedit el passat dissabte.
Una cosa, vull dir una cosa, només.
Una cosa.
Molt breu, molt breu que acabem.
Molt breu.
Donar les gràcies al Pau Ricomà
i a l'Esquerra
per l'oportunitat que ens han dat
que la gent ens pugui conèixer una mica més.
Perfecte, doncs, Francina,
un altre dia parlarem
amb més tranquil·litat de l'associació.
Francina Bequer,
presidenta de l'Associació d'Alcohòlics Rehabilitats de Tarra.
Una moltes gràcies
i una altra vegada felicitats.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, bon dia.