La nova temporada, la temporada d'hivern de la Sala Trono,
comença aquest cap de setmana amb la tornada aquí a Tarragona
d'una producció pròpia, La Marató de Nova York,
amb dos actors protagonistes, Joan Negrier,
que a més a més és el programador de la Sala,
i també Albert Triola,
el que podem saludar a aquesta hora del migdia a través del telèfon.
Albert Triola, molt bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Què és La Marató de Nova York?
Doncs La Marató de Nova York és una obra de teatre que és una animalada,
és una idea molt original que va tenir un italià que es diu Edoardo Herba
i és una obra on els dos protagonistes se la passen corrents
tota l'estona que dura l'obra.
I quanta estona és això?
Doncs és una hora, una hora, una hora i poc.
Per què serveix, és a dir, córrer,
en el sentit que mentre correu, què feu en l'obra?
Doncs estem corrents tota l'estona, són dos amics,
dos amics que es troben per córrer perquè volen anar a fer la Marató de Nova York
i es troben per entrenar.
I llavors l'obra els posa en aquest moment que estan corrents
i ells van parlant, van parlant tota l'estona i van tocant molts temes,
de les seves vides, de les dones, del futbol, va sortint una mica tot.
És una mica també una metàfora de la vida i va sortint molts temes.
I bàsicament és això, és una obra molt divertida perquè és comèdia també
i la veritat és que ha funcionat molt bé i la gent s'ho passa bomba.
Sí, perquè de fet la vau estrenar aquí, si no m'equivoco,
i després l'heu portat a diferents escenaris, no?
Sí, exacte. La vam fer a Barcelona primer, al Teatre Villarroel,
i després vam anar de gira també a Tarragona,
i a Tarragona va estar sempre tan ple que sempre es va quedar molta gent fora
i per això ens traia il·lusió tornar.
I ara que els dos podíem, em dir, va, fem-ho.
I aquí estarem a Tarragona aquests dos caps de setmana.
Hi ha gent que pot pensar, home, si es tracta de fer una mena de conversa corrent
o saltant damunt de l'escenari, tampoc ha de ser gaire difícil
o gaire complicada fer aquesta obra.
No, al contrari, és molt complicada,
perquè això és el que vaig pensar jo també al principi,
abans de quan vam començar a assajar, pensava, no, això serà molt fàcil,
perquè no requereix cap muntatge ni res.
Però, clar, la dificultat és que estem una hora saltant,
o sigui, i parlar mentre estàs fent aquest exercici brutal és dificilíssim.
I a banda també ens hem de preparar molt, doncs anar al gimnàs, córrer,
perquè és que si no estàs en formes que et destrosses i et pots fer mal directament.
Això t'anava a preguntar ara, precisament.
Quina preparació requereix?
Perquè, en fi, cada dia damunt de l'escenari una hora corrent,
que no és ben bé corrent, clar, és saltant.
No, és saltant, encara és pitjor.
Si estiguéssiu corrent, clar, l'escenari no dona per córrer,
sinó que, bàsicament, per saltar.
Quina preparació física requereix?
Doncs molta preparació física, sobretot d'entrenament,
i de fer-ho molt abans, anar acostumant-nos als músculs a fer aquest exercici,
i, sobretot, per córrer molt, doncs per tenir el fondo, per no ofegar-te,
perquè, clar, anem parlant i hem d'estar, és que hem d'estar molt en forma,
llavors ens hem de preparar físicament molt abans de les funcions.
I abans de l'obra, Albert, tu, en el teu cas particular, i el Joan,
ja hi estàveu acostumats a aquest ritme o no?
Home, no, la veritat és que no.
Jo vaig al gimnàs, però així ho faig molt suau,
ho vaig un parell de cops a la setmana,
però és que això era una cosa més seriosa.
Al principi rèiem perquè vam dir, no, això ho farem fàcil,
i quan vam començar a assajar,
jo us va haver un dia que vaig dir, nois, jo no podré,
o sigui, saps aquelles agulletes que no pots ni caminar,
que dèiem, això no pot ser bo.
I al final ha sigut un repte molt bonic,
perquè la veritat és que l'obra és molt xula,
perquè és fer un viatge cada dia,
perquè a més a més és molt maco veure dues persones allà
que estan suant la samarreta de veritat,
o sigui, no hi ha trampa ni carton,
o sigui, som dos allà que literalment suem
durant l'hora que dura la funció,
i això crec que és molt bonic,
i la gent ho valora molt i s'ho passa molt bé
perquè l'obra té un punt també molt divertit.
A més, l'obra representa o reflexa una realitat
evident, sembla que ara també cada cop hi hagi més gent
que es dediqui a córrer, que faci exercici,
que es vulgui cuidar,
i que a vegades també ho faci,
alguns ho fan en solitari,
però d'altres ho fan amb amics o en grup, no?
Sí, sí, sí,
és una cosa que està molt de moda, és veritat,
i l'obra reflexa això també.
El que passa és que també té molta gràcia l'obra,
perquè sembla... són dos amics que van conversant
i és un to molt col·loquial i molt de comèdia,
i al final l'obra té com un misteri que plana
durant tota l'estona, que al final no puc dir
perquè si no, no té gràcia si ho explico,
però que l'obra cap al final té com un gir
que és molt interessant,
i crec que la fa que no sigui tan trivial,
la porta cap a un altre lloc molt més estrany
i molt més pertorbadó.
Ens deixa un últim missatge, doncs, per reflexionar?
Sí, exacte.
La gent surt...
A mi el que m'agrada d'aquesta obra
és que la gent surt, reflexiona,
i surt...
És una obra que emociona, emociona.
La gent surt tocada,
i això és molt xulo de veure.
El fet de fer aquesta obra
amb aquestes característiques que estem explicant
en una sala tan reduïda, tan íntima com la Trono,
encara li dóna més força?
Sí, clar, li dóna més força
perquè la gent està allà gairebé corrent amb nosaltres
i veient l'esforç, veient la suor a un metre,
i això és molt interessant.
El teatre, en aquests espais, a mi m'encanta
perquè és una comunió entre el públic i els actors,
que et veuen de tan a prop.
I els diàlegs com són?
Pretenen reflectir una normalitat quotidiana,
com podria passar entre qualsevol...
entre qualsevol dos amics que van a córrer
qualsevol dia pels carrers de Tarragona?
Sí, sí, sí, totalment.
És que és un text molt actual.
Vull dir, sembla ben bé dues persones
que ara mateix, avui, es posen a córrer
i es posen a parlar per no avorrir-se mentre córren.
i parlem de coses molt actuals.
Vull dir, fins i tot parlem de...
Hem adaptat, perquè l'obra era italiana,
però hi ha coses, quan parlen en futbol,
parlem del Barça directament.
Vull dir, que són referents molt concrets
que la gent s'identifica moltíssim.
Els diàlegs estan perfectament...
Hi ha un guió.
Et faig aquesta pregunta, Albert,
perquè també et pot donar la sensació
a més d'una persona que ens escolti.
En fi, com que, mira, es tracta d'un entreteniment,
són dos actors que estan saltant en un escenari
i van parlant, però m'imagino que realment
hi ha un guió, hi ha uns diàlegs
perfectament memoritzats, no?
Totalment, és una obra de teatre
des del principi fins al final
i està tot assajat, està tot...
Vull dir, tot el que sembla una improvisació,
doncs, al darrere hi ha molta feina per assajar-ho
i és un text d'un autor italià
que es diu Edward R.
Vull dir que l'obra és tal qual.
És una obra recent, escrita fa poc temps,
per aquest italià?
No, no, ja fa bastants anys que està escrita,
no sé si fa uns 15 anys o així, més o menys,
i l'han feta per tot el món,
perquè és una obra molt bona
i l'han fet per tot el món.
La direcció és de Juan Carlos Martel, no?
Sí, exacte.
És una producció de la Sala Trono
i amb aquestes representacions aquests dies
tanqueu ja aquest muntatge
o creieu que encara l'anireu representant?
Doncs no ho sé, mira, tant de bo,
és una obra que ens ha portat moltes alegries,
perquè la vam estrenar sense saber molt bé,
vam dir, fem una cosa senzilla, no?,
en aquests moments així de crisi,
i la veritat és que ha superat totes les nostres expectatives.
I que, com que és una obra que només necessita dels dos actors,
en aquest cas del Joan i de mi,
i que ens posem d'acord per anar-la a fer,
perquè tampoc necessita grans escenografies ni res,
doncs jo crec que, mira, no ho sé,
és una cosa que tenim al calaix
i que potser anirem fent, saps?
Tant de bo.
A Barcelona va funcionar molt bé, no?
Sí, moltíssim.
La veritat és que ens va sorprendre molt,
perquè vam omplir la sala Villarroel
amb unes dates de principi de temporada
que semblava que tothom deia,
ui, on aneu a parar?
I va anar molt bé,
perquè ja et dic,
la gent va ser com una sorpresa
i la gent s'ho passa molt bé veient aquesta obra.
En fi, doncs és qüestió que trobeu dates,
com qualsevol altre amic,
altres amics que es queden, no?,
per anar a córrer un dia determinat en una hora,
vosaltres sabeu és qüestió
que quedeu en un moment determinat
i que hi hagi una sala disponible
per representar aquesta marató de Nova York.
Albert Triola, moltes gràcies...
Moltes gràcies a vosaltres.
...per atendre la nostra trucada.
Escolta, i que vagi molt bé.
Moltes gràcies, us esperem al teatre.
I a mantenir-se en forma, eh?
Vale.
Gràcies.
Gràcies, una abraçada.
Que vagi bé.
Adéu.
Albert Triola, un dels dos actors,
l'altre és Joan Negrié,
amb el que conversàvem també la setmana passada
en aquest programa
en qualitat de director de la Sala Trono.
Recordem que aquesta marató de Nova York
arriba a la Sala Trono
demà divendres, dissabte i diumenge.
Tres representacions.
Demà divendres i dissabte a les 9 del vespre
i diumenge a les 7 de la tarda.
I aquestes tres representacions
es tornaran a fer també el cap de setmana següent.
És a dir, el divendres 20, el dissabte 21
i el diumenge 22 de gener.
Sis representacions, divendres i dissabte,
a les 9 del vespre,
diumenges a les 7 de la tarda.
És la primera proposta
de la temporada d'hivern
de la Sala Trono
a la part alta de la ciutat.