Avui, 24 de juliol, fa dos anys de la tragèdia de la Lofa Parell.
Aquell concert multitudinari que se celebrava
a la ciutat alemanya de Duisburg,
on van morir 21 joves i més de 500 van resultar ferits.
Entre les víctimes mortals, recordareu que hi havia
dues estudiants d'Erasmus de la Universitat Rovira i Virgili,
Clara Zapater, de la ciutat de Tarragona,
i Marta Costa, de la localitat de Cambrils.
Avui, dos anys després, s'han organitzat diferents actes
en aquesta ciutat alemanya per recordar precisament les víctimes.
L'acte principal es farà avui a la plaça de Duisburg
i està organitzat per l'associació Lofa Parell,
amb la col·laboració de l'Ajuntament d'aquesta ciutat alemanya.
Allà a Duisburg hi ha alguns familiars de la Clara Zapater
i de la Marta Costa.
A aquesta hora del matí podem saludar el pare de la Clara,
l'advocat i regidor de Relacions Ciutadanes
de l'Ajuntament de Tarragona, el senyor Francisco Zapater.
Senyor Zapater, bon dia.
Bon dia, Ricard. Bon dia. Què tal?
Molt bé. Com està la família?
Bé, doncs, mira,
per nosaltres estar en aquesta ciutat és molt dur,
però, paradoxalment, és una necessitat vital.
Posta on va morir tota la nostra filla,
doncs a aquella escala,
per nosaltres estem un poder de detracció molt fort, molt fort.
Ja van marxar el cap de setmana, no?
Sí, van marxar el cap de setmana
perquè havien de fer diverses coses per aquí.
Sempre hi havia coses que fer,
de qüestions, de parlar, etcètera, etcètera.
I aquella cap de setmana
ho vam aprofitar per viajar.
Avui té la sensació, senyor Zapater,
que a Diusburg es viu d'alguna manera,
es recorda molt aquella edat.
Tenen aquesta sensació?
Per part de la ciutat?
Sí.
Bé, per part de la ciutat
jo crec que n'hi ha un sentiment de culpa
perquè van fer una errada,
una negligencia molt forta
i tenen sentiment de culpa,
un profund sentiment de culpa.
i el que volen és rentar aquest sentiment.
Tant és així que l'anterior alcalde,
l'alcalde que hi era quan va passar aquesta tragèdia,
en un referèndum ho van fer fora,
perquè aquí la llei alemana permet fer fora els alcaldes
per referèndum dels ciutadans de la seva comunitat,
van fer fora l'alcalde
i ara n'hi ha un altre alcalde
perquè l'anterior, nosaltres almenys els familiars,
el considerem el responsable moral d'aquesta tragèdia.
O sigui, el nerón de la mort de les nostres filles.
O sigui, si aquest senyor hagués prohibit un concert
que es virulombrava com un problema de molta gent,
no es passa la tragèdia, no va tenir critèria aquest senyor.
L'actual alcalde, la veritat és que tinc la sensació,
i suposo que ara vostè m'ho podrà confirmar,
que ha suposat una millora clara de la relació de vostès,
dels familiars de les víctimes amb les autoritats.
És a dir, l'explico, l'anterior alcalde
mai es va posar en contacte amb nosaltres,
és més, si ho hagués intentat,
lògicament, per la nostra tercera persona no grata.
Però l'actual alcalde va prendre posesió el dia 1 de juliol
i el primer que va fer va ser enviar una carta personalitzada
a cada família de les persones mortes.
Una carta personalitzada en termes propers,
en termes de posar-se a disposició,
en termes de comprendre.
I jo tan succeso...
Bé, jo de seguida la vaig contestar.
De seguida la vaig contestar perquè em semblava
que era una actitud, una predisposició,
que era...
Estava les antípodes de l'anterior alcalde, no?
I ve, aquest senyor, pues, ahí a la tarda,
nosaltres estem en un hotel
i fem reunió amb els seus pares,
estem en una gran sala, en cercle,
a fer un cert dia en cercle,
doncs aquest senyor, aquest alcalde,
va venir ahí amb la seva dona, ojo,
un alcalde, un alcalde de 35 anys,
i que és molt jovenet, amb la seva dona,
molt joveneta,
i, bueno, pues, va venir a saludar els pares
i no només això,
se va quedar a sopar
i avui passarà també tots tres dies nosaltres.
Bueno, això va acompanyar al túnel també.
I ve, l'actitud d'aquest senyor,
és una actitud que dista molt de l'anterior alcalde
i, per tant, nosaltres agraïm aquest posicionament,
és clar, aquest senyor podia venir ahí a la tarde
i nosaltres, pues, fem el boicot, no?,
però va estar, o sigui,
va estar molt a l'altre d'aquest noi.
I aprofitant aquesta trobada,
vostès com a familiars,
que s'han, en fi, que s'han unit en associació,
què li van comentar, què li van demanar?
És a dir, quines coses ara consideren
com a familiars de les víctimes que hi ha pendents?
Bé, mire, van intervindre diverses persones,
o sigui, se va fer preguntes al alcalde,
van intervindre diverses persones
i per nosaltres l'element fundamental,
la cosa fonamental és que es preservi
el lloc on van morir les nenes.
El lloc on van morir les nenes,
és una escala sinistra,
una escala molt decadent,
i ahir van morir les 21 persones, no?
Llavors, per nosaltres,
la preservació de cridot és una cosa vital,
perquè nosaltres ens ho fem a això
en els últims moments de la vida de les nostres filles, no?
Què passa?
Que això estava en una estació,
una vella estació,
i l'anterior amo va vendre el terreny
a una gran superfície de mobles.
L'amo que es va quedar en aquest terreny
per fer la superfície de mobles,
doncs no volia preservar aquesta escala.
Va haver-hi una gran pugna,
una gran pugna,
i precisament, finalment,
l'amo d'aquest solar
donava només 100 metres quadrats de superfície, no?
I, clar, 100 metres quadrats de superfície
quedava molt estret i molt anguiçós, no?
Llavors, amb l'arribada d'aquest alcalde,
els 100 metres quadrats de monument
s'han convertit en 600, saps?
Clar, passar de 100 a 600,
per nosaltres,
és l'element més vital
la preservació d'aquesta escala.
i, bé,
ha estat una cosa
perquè ha aconseguit el nou alcalde,
malgrat que només porta 28 dies al carrer,
24, vaja.
I quan vostès parlen de preservació,
parlen de deixar-lo tal com va quedar
aquella zona de l'escala?
Exacte, exacte,
i tal, tal, tal, tal.
Tal qual?
Sí que...
Tal qual, tal qual.
O sigui,
pot semblar des de fora,
pot semblar
que això,
doncs,
és una necessitat
sense sentir,
però nosaltres
és vital
o associem
de tal manera
i té per nosaltres
un poder de tracció molt gran
a aquesta escala, saps?
Des del punt de vista penal,
i a més vostè que és advocat,
senyor Zapater,
expliqui'ns una mica
com està la situació,
perquè ja sabem
que tots aquests processos
són complicats,
però, en fi,
vostè és advocat
i segur que ens podrà ajudar
a aclarir
a tots els ciutadans de Tarragona
que ens escolten
en quina situació
es troba tot això?
Sí,
a més jo considero això.
Aquí,
a Alemanya,
el procés,
és a dir,
l'investigació penal
la porta el fiscal,
a diferència d'Espanya
que ho porta
el jutge d'instrucció.
Doncs bé,
aquí el fiscal
té obert
una investigació criminal,
el fiscal de Diusburg,
que dura ja dos anys.
En aquesta investigació criminal
han declarat
3.000 persones,
han declarat
d'aquestes 3.000 persones,
1.500 són policies,
i bé,
n'hi ha 17 imputats.
17 imputats,
12 de l'Ajuntament,
4 de l'empresa
organitzadora
i un policia,
que és el cap de la policia,
que va organitzar
aquest dispositiu.
Bé,
aquestes 17 persones,
doncs,
en principi,
tindria
que anar a judici.
Ara,
estem,
sembla ser,
al final
de la fase
d'investigació,
i ara el fiscal
ha de dir
si acusa
i va a judici
amb aquestes
17 persones imputades
o demana
l'arxiu del cas.
Jo crec,
jo crec que,
jo crec,
que demanarà
el judici,
perquè,
a mi ho entendria,
com a mínim,
com a mínim,
10 causes,
10 causes
de negligència,
concatenades elles,
i que,
sens dubte,
per mi,
anirà a judici.
Aquesta és la descripció
dels fets.
El judici,
el judici,
bueno,
doncs,
dins d'aquestes 17 persones,
malauradament,
malauradament,
per nosaltres,
no estan
ni el anterior alcalde,
ni l'amo de la empresa
organitzada
en el festival.
I això,
per nosaltres,
és una frustració.
Considirem que són
els responsables.
morals.
Clar,
això és incomprensible,
no?
Sí,
és incomprensible,
però,
clar,
la lliure alemana
és molt pintoresca,
la veritat.
O sigui,
en un país tan avançat,
n'hi ha coses
que a mi
em trobten molt.
Em trobten molt.
O sigui,
una persona,
com l'alcalde,
que era per mi
el garante
de la seguretat
dels seus concitadans,
no té cap responsabilitat.
Aquí,
la responsabilitat
la tenen els tècnics,
que van donar-li un verde
a l'organització del festival.
I vostè com veu,
doncs,
tot el procés?
És a dir,
ens ho ha explicat
prou bé.
Aleshores,
la seva opinió
va molt a poc a poc,
va en la bona direcció
o no?
Bé,
va a poc a poc,
però és llogic.
És llogic.
21 morts,
500 serits,
3.000 declaracions,
és llogic.
A Espanya,
això ho explicaríem.
Va en la bona direcció?
Jo per mi no.
O sigui,
des del moment
que les dues persones
més...
que tenen responsabilitat
s'han salvat d'això,
jo per mi,
em sobta molt
com a jurista,
no?
Però, clar,
si les que diuen
que no són responsables,
jo com a jurista
també ho tinc
que acceptar.
Què passarà?
Què passarà?
Doncs molt senzill.
Jo vislumbro ja al final.
Jo vislumbro
que condemneran
per imprudència
o per negligència
a persones
d'un segon
o tercer grau
i s'acabó.
I s'acabó
i ja està.
Això és el que passarà.
Això és el que passarà.
I això seria frustrant,
m'imagino,
pels familiars
de les víctimes?
Sí,
seria frustrant.
Seria frustrant.
Jo tampoc tinc desig
que les persones
vagin a la presó.
I jo sóc conscient
també que normalment
per un delicte
d'imprudència
no s'ha d'anar a la presó.
Nosaltres el que volem
és que es prengui
nota del que va passar allí
perquè no torni a passar.
Segons on s'han contat ara,
qualsevol festival
que fan
les posen
tantes mesures
de seguretat
que al final
l'organitzador
desisteix.
Saps, Ricard?
En qualsevol cas,
tots els familiars
estan actuant
de manera unida?
De les víctimes,
almenys de les 21 víctimes mortals?
Sí, sí, sí.
No,
inclús,
és curiós,
s'ha generat
un vincle,
un vincle invisible
i molt fort
perquè estàs en una situació
semblant,
semblant,
malgrat que,
clar,
aquí hi ha
de diverses nacionalitats,
de China,
d'Inglaterra,
d'Austràlia,
d'Espanya,
d'Itàlia
i, òbviament,
d'Alemanya,
i malgrat
que no parlem
el mateix idioma,
n'hi ha,
o sigui,
amb una abraçada
o amb un agafat de la mà,
transmet
el que s'entén
és que, en definitiva,
és el mateix
que s'entén
en els altres.
Efectivament,
fins ara,
durant dos anys,
ens ha portat
una organització
d'ajuda
en emergències,
en traumes massius
i ara ja,
dos anys ja,
està allà.
És per això
que nosaltres
hem creat
una associació
més que res
per vehicular
aquesta unitat
i aquest sentiment
de pertinença
a una tragèdia,
a aquesta
d'agestivació.
Avui es reuniran,
s'estan reunit ja
a la ciutat.
Quins són els actes
previstos,
senyor Zapater?
Sí,
sí.
Ara,
aquest matí,
fem reunions
amb els pares,
o sigui,
se posem
en un secte,
doncs,
on hi ha
40 o 50 persones
i anem parlant
amb cadascú
el que sent
i,
doncs,
ajudant-se.
Bé,
vindrà l'altre
també aquest matí
i vindrà
també
l'Onelonecraft.
L'Onelonecraft
és la presidenta
de l'any,
de l'any
de Renania
del Nord,
Westfalia.
És,
diu que,
diu que
serà la propera
Merkel,
però de l'altre partit,
clar,
i aquesta persona
sempre està molt
vinculada
a nosaltres
i ha vingut
diverses vegades.
Perder va tenir
també un fill
a aquest festival,
aquest concert,
no?
Vale,
doncs,
vindrà
aquesta senyora
i a les dues
i a les dues
se farà
un acte
obert
en què
participaran.
Ojo,
estem també
familiars,
a més a més dels familiars
morts,
estan ferits,
perquè,
clar,
aquí va haver
molts joves
ferits
i venen aquí
i ells tenen
un altre sentiment,
però també
les va afectar molt.
Vindran també
els serveis
de
medicals,
d'emergències,
etcètera,
etcètera,
que van actuar
i se farà un acte
en el que
intervendran,
doncs,
parlaran
diverses persones
i després
anirem
a l'escala
aquesta,
tots,
doncs,
a posar-ho
una altra vegada
a flors
i ja vam
anar
ahir a la tarda
i després,
al final de la tarda
se farà un concert
en el qual,
en la plaça
de Biltburg,
se farà un concert
en el qual,
doncs,
se tocarà
una cançó,
la cançó
que l'agradava
a cada persona
morta
i a més a més
amb imatges
de la seva citat.
Nosaltres,
de fet,
hem confeccionat
un PowerPoint
amb una
amb una cançó
que l'agradava
a la Clara
i amb imatges
de Tarragona
de diferents
indrets
de Tarragona.
És a dir,
que s'escoltaran
21 cançons
que agradaven
als 21 joves
que van morir
en aquell concert.
Sí, sí,
de debò.
Podem explicar,
podem dir la cançó
que li agradava
a la Clara?
Bé,
la cançó
que li agradava
a la Clara
era
Manà.
o sigui,
el grup Manà
li encantava
i llavors
han buscat
una de Manà,
com suposo que
saps,
que ara
és un conjunt
mèticà
que agrada molt
a la joventut.
I, bueno,
va aquesta cançó
i en la pantalla
de fons
van 20 o 25
fotos de Tarragona.
I és això
el que es farà
i després,
d'alguna manera,
també simbolitza
fer un concert
a la plaça
de la ciutat
entre ferits,
familiars,
de morts
i la pròpia
joventut
de
de
viure dur
simbolitza
d'alguna manera
també,
la superació
dels traumes
i l'apropament
de dures
col·lectivitats
la ciutat
per una banda
i les víctimes
per altra.
Com li agradaria
acabar avui el dia?
Com agradaria
acabar el dia?
Bueno,
nosaltres tenim
gent més contradictòria
per una banda
tenim el cor
primit,
el llotxic,
però per altra banda
si nosaltres
no estiguéssim
avui aquí
no estaríem a faltar
alguna cosa
molt íntim
i per tant
hi haguem
que estar
i per nosaltres
és una ciutat
que una necessitat
vital, vital, vital
que no podríem
suportar
que no estiguéssim aquí.
Què tal el temps,
per cert?
Un temps
molt bon temps,
molt bon temps,
calor
però no
la calor
que tenim
allà baix
que ja estem
mirant
la prima
de risc,
estem mirant
els incendis
i estem preocupats
i lògicament
ens pregunten
en aquestes converses
te pregunten
com va Espanya
i tens
d'entrar
en polèmica,
clar,
tens d'entrar
en polèmica.
Avui però no és un dia
per parlar
de la prima
de risc,
evidentment,
avui és un dia
per recordar
la Clara Zapater
i la Marta Acosta,
dues estudiants
de la Universitat
de Rovira
i Virgili
que perdien la vida
avui fa dos anys
en aquell concert
desgraciat,
en aquella tragèdia
de Duisburg
del concert
de l'Alofa
per ell.
Paco Zapater,
advocat
i regidor
de Relacions Ciutadanes
de l'Ajuntament
de Tarragona
per avui,
especialment
com a advocat
com a tarragoní,
com a pare
de la Clara,
moltes gràcies
per haver acceptat
parlar en directe
aquest matí
en directe
des d'Alemanya
pels micròfons
de Tarragona Ràdio
i que en fi
que sigui un dia
com el que vostès
s'espera
en aquest 24 de juliol.
Moltes gràcies,
Carles.
Saluts a tots
els nostres
dos i tres anys.
Gràcies.
I que vagi molt bé
aquest dimarts.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-sia,
bon dia.
Gràcies,
adeu-sia,
bon dia,
adeu-sia.