El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona.
El matí de Tarragona.
El matí de Tarragona.
El matí de Tarragona.
Quan el veieu, el reconeixereu sobretot la imatge que ha donat bàsicament del Berlín, de l'Alemanya d'entre guerres, que reconeixerem a través de moltes pel·lícules, portades a llibres, etc.
És a dir, l'Alemanya, de les persones que millor han sabut transmetre aquella Alemanya, hi ha George Gross.
George Gross de Berlín a Nova York, perquè també té l'etapa americana.
Ara parlarem amb la comissària de l'exposició, l'Anette Fogel.
Ara la presentarem, però digue'ns un titular per anar fent boca.
Com descriuries George Gross? Més o menys ja ho has dit, és l'Alemanya d'entre guerres.
Sí, sí, sí, exactament.
I a més, no és ben bé pintura?
No, bàsicament és dibuix, sobretot en dibuixant, diguéssim, hi dona una visió a vegades molt extrema, molt crítica, fins i tot en punts grotescos i forts,
de l'Europa aquella d'entre guerres, la que Alemanya coneix l'ascens del nazisme i que Europa coneix la primera, la segona guerra mundial i la guerra civil.
Doncs ara sí, introduïm la comissària de l'exposició, l'Anette Fogel, que m'has dit, a més de comissària de l'exposició...
És comissària de l'exposició i és conservadora de la col·lecció Sabarski de Múnich, que ella ens pot explicar una mica més en què consisteix,
i va ser la comissària de l'exposició de Gustav Klimt, que vam tenir a aquest fòrum fa quatre anys, el 2008, principis del 2009.
Vécomen, l'Anette.
Gràcies, m'estic molt contenta de poder presentar aquí George Gross a Espanya, que fins ara no s'havia vist.
La segona veu de l'Anette, el traductor-intèrpret que per sort ens acompanya per anar traduint el que va dir l'Anette, és l'Ernest Torrell.
Ernest, gràcies per venir també.
A veure, per on comencem? Potser li podríem preguntar a l'Anette si haguéssim de...
Això serà superestrany.
En quin estil artístic podem incloure el George Gross, perquè el primer que ens ve al cap és l'expressionisme, però em sembla que no ben ben.
Sí, és correcte.
George Gross té un paper molt important en l'expressionisme, diguem-ne, i està molt implicat en la part politico-social.
Ell sempre s'ajunta amb Otto Dix i en Max Beckman.
Els tres es van implicar sempre amb el seu dibuix a partir de la seva experiència en la Primera Guerra Mundial.
Perquè després hi ha una altra part d'expressionisme que potser no... potser ha sigut més coneguda...
Pregunto, no ho sé ben bé, eh? Que no està tan implicada socialment.
George Gross, diguem-ne, sí que és conegut per la seva vessant social, diguem-ne, que va tenir una amplia difusió.
Ell va desenvolupar un llenguatge molt eloquent, molt clar, molt específic, també.
I llavors ell va crear un panòptic de figures que llavors escrivien un món molt visual i molt variat.
Com són els seus dibuixos, quin tipus de personatges...
Deia el Carles abans que ratllen fins i tot el grotesc, a vegades, no?
Sí, sí, t'es el d'execut, en fonemes, oi Carles, però sí, t'es el grotesc, a punt sumar-ho, oi?
Ja, ha utilitzat, per exemple, títols en la seva llenguatge, com els seus dibuixos, com per exemple, taurons o les persones són porcs.
I llavors, quan veieu els dibuixos, de cop en tens de la context, de cop veus que les figures tenen una part animal, també.
I llavors, aquests caràcters, aquests personatges que tenen aquest aspecte animal, diguem-ne, són els guanyadors de la guerra, no? És la part negativa.
Estem parlant, per fer-nos la punt històric, no?, perquè entenguem una mica i ens vingui al cap el què.
Estem parlant de dibuixos compromesos socials i políticament en una període d'entreguerres amb un autor que va estar vivint, en 21 anys, em sembla, només, la Primera Guerra Mundial, i per tant queda marcat per tot plegat.
Sí, ens trobem, diguem-ne, com hem dit abans, la període d'entreguerres, entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, i molt marcat per què els artistes havien participat a la Primera Guerra Mundial.
I l'odi que ell desenvolupa després i mostra amb els seus dibuixos, ell el va desenvolupant i el va obtenint durant les seves experiències a la guerra.
Ell després, més endavant, diu que el meu hart ha de ser un sabre, ha de ser un fusell.
I llavors, en lloc de lluitar amb les armes, ell posteriorment el que fa és lluitar amb el llapis i amb la ploma.
I ell el que fa és atacar l'Església, l'estament militar, la burgesia.
La injustícia, l'autoritarisme.
Tot això és el que veiem, escenes en què apareixen moltes persones, moltes escenes humanes,
a vegades mostrant, pel que estic veient als dibuixos, a vegades mostrant pena o un retrat d'una societat que ha quedat marcada per la Primera Guerra Mundial,
i a vegades, no sé fins a quin punt, mostrant, pel que estic interpretant, un desencantament dels humans, de dir, com podem ser-los amb els així.
I hoожta
el que wszystko era millorat,
que intenta augmentarli d'una consuming�ade d'una fans que estic nothinà.
A ell sempre sí que va fent allò, per exemple et converteix, diguem-ne, com una dona normal, també es converteix en prostituta,
o llavors també la violència que a poc a poc, diguem-ne, a través del vermell va marcant a tota la societat,
o llavors veus un esquelet darrere les figures, però sempre amb un somriure, sempre hi ha un punt de conya.
Tinc el folletó que ha fet la promoció del Caixa Fòrum a les mans, i clar, hi ha mostra d'alguns d'aquests dibuixos.
Són molt diferents en quant a, no sé si deia temàtica, però sí a estil pictòric, molt diferents.
Quina selecció heu fet? Perquè dir George Kroos de Berlín a Nova York, estem parlant des de l'any 1912,
fins a l'etapa de Nova York, arriba fins al 58. Quina línia hi veiem?
El rote faden és un engaigertes Schaf.
El fil conductor que ens porta, diguem-ne, al 1912, a l'apocalipsis, diguem-ne, que hi havia al període preguerres.
I aquest fil conductor el veiem, diguem-ne, al 1963, per exemple, el marxa cap a Nova York, exiliat.
I d'una manera que ens veiem, diguem-ne, tota la seva obra, diguem-ne, com ha anat evolucionant.
Això ho dividim en vuit capítols.
De manera que tenim el seu temps de Berlín, la metròpolis Berlín, molt important.
La vida variada, diguem-ne, d'una gran ciutat, el que passa amb les diferents figures i personatges que trobem a una ciutat.
El temps, diguem-ne, a la república de Weimar, on les coses van tornant cada vegada més aguditzant.
I al final la culminació d'aquell es veu obligat a emigrar i per altra cosa que ha tingut la sort d'escapar-se la Gestapo.
I a l'Amèrica comença una vida molt diferent.
Però fins i tot a nivell també artístic és molt diferent l'etapa berlinesa de l'etapa nova-jorquesa.
Però això vol quins llorges és també una altra etapa que ha durat a Berlín i a l'estat que ha durat a Berlín.
Ja, ja. Els anys de Berlín són els més implicats, els més interessants.
on ell desenvolupava el seu estil, que també el va fer conegut després.
Que gairebé tothom a Alemanya coneixia George Gross.
Que ell també publicava els diaris, també traia, diguem, les carpetes d'obres seves.
I també perquè va ser atacat, o sigui, va patir molts judicis, diguem-ne, per, vull dir, atacs a l'Església, atacs a la moral pública.
Això li va aportar també molta publicitat, però també va haver de pagar unes muntes molt grosses.
Clar, era el que denunciava, no? Era el dibuixant oficial de...
Bé, oficial no, però el dibuixant social en els diaris, en els mitjans.
Ja, el dibuixant social en els llocs, diguem-ne, per què es atacat, diguem-ne, per què es atacat?
La thematica i l'estil ja és diferent a Nova York.
La thematica i l'estil ja és diferent a Nova York?
Sí, es torna més pictòric.
Però a partir del moment, diguem-ne, en què ell ja, diguem-ne, defineix i concreta tota la societat, diguem-ne, berlinesa a final dels anys 20, diguem-ne, llavors ja es torna una mica més suau, més color.
Però, diguem-ne, a Nova York, també, diguem-ne, el seu interès per la part canalla de la vida, diguem-ne, continua.
Però, clar, allà el que li manca, diguem-ne, en canvi, és la base política.
I aquest és el motiu per al qual ell, diguem-ne, als anys 30 es torna a implicar políticament.
I és el motiu per al qual ell, diguem-ne, a Europa.
Però aquesta vegada a distància, diguem-ne, perquè ell està als Estats Units i, per tant, només pot veure, diguem-ne, el destí tràgic d'Europa.
Ho hem de deixar aquí. Acabem programa.
Carles, no ens dona temps de comentar res més, simplement dic que inaugureu avui a les 8 del vespre aquesta mostra fantàstica sobre Georgia Gross de Berlin a Nova York.
Això mateix, i que té un cicle d'activitats complementàries molt important.
En parlarem, visites guiades, perquè, clar, tot això necessita, per gaudir-ho, d'una explicació històrica.
Ernst Torrell, gràcies per acompanyar-nos i agraeix, sisplau, de part nostra, l'Anette Vogel, que hagi vingut.
Em sap greu no tenir més temps, molt de greu. Estic molt interessant.
Però estic molt interessant.
Gràcies també, i us deixo que us ha passat molt bé l'exposició.
Moltes gràcies. Fins a una altra, Carles.
Fins a una altra.